Llengües aragoneses en femení plural
(Publicat el dissabte 2 d’octubre del 2010)
La professora María Pilar Benítez Marco és autora d’una important novetat bibliogràfica: María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (Saragossa, Rolde de Estudios Aragoneses, 2010). L’obra, a part del seu nivell científic i inqüestionable interès filològic, destaca per reconstruir un context singular al primer terç del segle XX a l’Aragó, on va ser possible l’harmonia entre les seues tres llengües i l’aparició de les primeres dones investigadores. Ho va fer possible Juan Moneva y Puyol, catedràtic de Dret a la Universitat de Saragossa i filòleg aficionat, fundador de l’Estudio de Filología de Aragón (EFA), institució responsable del magne projecte del Diccionario aragonés i d’iniciar una recopilació de la toponímia de la regió sense distinció de llengües. Estes empreses tan ambicioses van implicar un considerable equip humà, encarregat de confeccionar fitxes lingüístiques o d’enviar qüestionaris des de les diferents localitats. Del Baix Aragó apareixen dos col•laboradores externes naixcudes a la Codonyera: Felipa Molins i, sobretot, Pilar Rebullida, esposa de Miguel Sancho Izquierdo i autora d’una important col•lecció de fitxes de la zona, que precisava els termes procedents dels “pueblos que no hablan castellano”. De les col•laboradores internes a la seu de Saragossa, una jove María Moliner resulta la figura més important, qui hi va adquirir la formació pràctica lexicogràfica amb la qual va poder elaborar el seu famós Diccionario de uso del español, a la soledat del seu escriptori, quan les represàlies dictatorials li van impedir progressar en la carrera d’arxivera iniciada.
La difícil postguerra i el nou Règim, partidari de papers femenins tradicionals, van tallar un prometedor camí al que s’havien incorporat algunes investigadores —la majoria d’entorns privilegiats—, i també va acabar amb una sensibilitat plurilingüística a l’Aragó. Lo camí posterior ha estat lent. Benítez documenta els casos aïllats d’altres dones que van entrar a la Universitat als anys 50-70 i van realitzar estudis o tesines sobre les llengües minoritàries aragoneses, la majoria sense continuïtat per les circumstàncies familiars. Ara corren nous temps en femení, ¿i en minories lingüístiques?
María Dolors Gimeno