Viles i Gents

26 July, 2009

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de juliol)

No es pot parlar d’aquests temes lingüístics sense tindre en compte la diferència entre els conceptes de LLENGUA, NORMA i PARLA.
LLENGUA: És el codi general que tots els parlants reconeixen al emprar un idioma. Un codi de signes comú amb el que som conscients de parlar una llengua i no un altra. Notem el canvi de codi quan parlem en castellà o en català (o en una altra llengua si la coneixem). A un calaceità no li cal canviar de codi quan parla amb un català de Girona (malgrat les diferències).
NORMA: És el codi ideal d’una llengua. La norma no és natural com la llengua. És un artifici, una convenció elaborada pels experts. La norma dicta com s’ha d’escriure una llengua i com ha d’assolir un nivell ideal de qualitat. No es desenvolupa de manera natural com la llengua: s’ha d’estudiar.
Totes les llengües cultes tenen una norma. A mi i a molts ens han obligat a conèixer la del castellà, i ens han rebutjat totalment la de la nostra llengua (el castellà es troba a Catalunya en una situació molt més ventatjosa). Una frase com “la nostra llengua no té gramàtica” no vol dir altra cosa que als parlants ens han amagat la norma.
PARLA: És l’ús individual que fa cada parlant de la seva llengua en cada moment. Al contrari dels conceptes anteriors, la parla depèn de les decisions individuals de cada parlant, que pot emprar diversos registres: més col•loquial, més dialectal (de Barcelona, de Tortosa, de Jerez o d’Albacete), fins i tot més estàndard o més vulgar, però no més culte si no coneix la norma. Malgrat tot, la parla està molt condicionada per les circumstàncies socials i culturals. Un exemple: els meus iaios van viure quasi tota la seva vida a Barcelona. Mentre ell parlava català de Barcelona, ella optà pel calaceità. Va ser una decisió individual, però no lliure. Cap dels dos coneixia la norma i van decidir segons les circumstàncies socioculturals en que es van desenvolupar. El iaio es va moure en ambients més polítics i culturals (fins i tot llegia el català). La iaia no. Les circumstàncies decidiren.

Antoni Bengochea

I no perdreu les vostres varietats locals? (2)