Vaig conèixer Tomàs Bosque cap al 1970. Als pobles nous els capellans jóvens d’Alcanyís havien convocat una trobada d’Acció Catòlica i nosaltres, estudiants dels últims anys de l’institut, hi vam anar perquè els teníem com a professors de religió. En aquest encontre, on hi va anar gent de tot el Baix Aragó, hi havia un concert on hi va participar un jove músic de la Codonyera que cantava en la nostra llengua. Mai m’havia parat a pensar que algú pogués cantar tal com parlàvem i molt bé per cert. Anys més tard, diria que al 77, Tomàs escrivia un article en català a la desapareguda revista aragonesista Andalán sobre el tren de Tortosa. L’Àngel Serres, company de vila, fent-se ressò de l’article, em va escriure seguint el model utilitzat pel Tomàs. Jo estava a la mili i recordo que l’Àngel em va fer saber que Tomàs havia gravat un disc on hi havia dos cançons en la nostra llengua i em va fer arribar les lletres. A partir d’aquell moment, les nostres cartes sempre serien escrites en la llengua de la vila. A més, a la mili, en el Gabinet de Dibuix on estava destinat a Valladolid, vaig coincidir amb nois de Flix, València i les Illes i em vaig adonar que ens enteníem perfectament i, per tant, parlàvem una mateixa llengua que era la catalana. Per a mi, tota una descoberta. Després, en un viatge a Saragossa, recordo que amb l’Àngel vam visitar en Tomàs establert en aquesta ciutat definitivament. Més tard només tenia referències del cantautor a partir dels treballs d’investigació publicats per l’Artur Quintana que havia comprat una casa a La Codonyera i que tenia una forta amistat amb en Tomàs. Vam coincidir posteriorment en la recopilació del Molinar i amb l’ASCUMA a finals dels 80. El 1995 ens va proposar col•laborar en una columna setmanal a La Comarca i vam acceptar el repte. Des de llavors hem coincidit en altres projectes i espero seguint col•laborant per molts anys.
‘La Comarca’ 19 de novembre del 2010