El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.
I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.
Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.
Voler servir el clients
En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.
“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.
I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.