Entrevista en vídeo a Artur Quintana

Després d’acabar la carrera, l’Artur va obtenir una beca i se’n va anar a viure a Alemanya. Allà s’hi va estar durant 30 anys. Avui recorda aquella etapa de la seva vida i els seus ensenyaments com a professor de català.

L’Artur recorda el dia que les tropes franquistes van entrar a Barcelona i com el seu pare va decidir que es refugiarien a casa d’uns oncles mentre emprenia l’exili.

Després de 30 anys a Alemanya, l’Artur i la seva dona van decidir instal·lar-se a La Codonyera (Aragó), on realitza una gran i àrdua tasca per la defensa de la llengua catalana a l’Aragó.

L’Artur parlava català però no sabia escriure’l. Però als 14 anys, quan el seu pare va tornar de l’exili, el va portar amb els Minyons Escoltes i és allà on l’Artur comença el seu aprenentatge en l’escriptura del català, una cosa que continuarà amb el pas dels anys.

Després de començar la carrera de medicina, l’Artur es va passar a Filosofia i Lletres. Allà va estudiar germanística i romanística. Avui recorda els seus inicis en la literatura alemanya, així com els seus treballs en la traducció, bàsicament de l’alemany al català, però també d’aquella mateixa llengua al castellà, i ocasionalment de diverses llengües -occità,anglès, aragonès, romanès, castellà i turc- al català

L’Artur recorda com va conèixer la seva dona a Colònia (Alemanya), amb qui va formar una família que practica el trilingüisme (alemany, català i castellà) sense complicacions i com una cosa natural per entendre’s entre tots.

L’Artur parla de la seva obra La Vall de Balat, memòries aragoneses des del 1948 fins al 2003 i projecta un llibre per als seus néts sobre estampes familiars.

L’Artur fa un repàs de la seva activitat com articulista, especialment a la revista Temps de Franja i al Diario de Teruel, i com a escriptor, majoritàriament de llibres i articles de germanística i romanística, aquests darrers referits majoritàriament a l’Aragó de llengua catalana, d’on ha estudiat els diversos parlars. L’Artur és un defensor de la llengua i continuarà fent aquesta tasca mentre el cos “aguanti”.