La llei admet el dret dels ciutadans dels territoris on s’hi parla català o aragonès a dirigir-se a l’administració en alguna d’aquestes llengües, i a rebre l’ensenyament en aquesta llengua si així ho demanen. El Consell Superior definirà un mapa lingüístic de l’Aragó, mitjançant un estudi, per determinar tres territoris diferents, un de parla exclusivament castellana, un bilingüe català-castellà i un darrer bilingüe aragonès-castellà.

Uns 200 municipis de l’Aragó es consideren de zones de parla catalana o aragonesa, aproximadament el 25% del territori global d’Aragó sota sobirania espanyola. Per aquestes zones la nova llei preveu que siguin els pares qui decideixin si volen que els fills estudiïn aquestes llengües, i l’administració qui, en tot cas, ho haurà de garantir. Les administracions dels territoris amb presència de català o aragonès hauran de garantir que els ciutadans es puguin dirigir a elles en aquestes dues llengües, també per escrit, tot i que l’expedient es farà en castellà. Les publicacions oficials seran bilingües en els territoris corresponents. La toponímia serà la tradicional de cada territori. Tot amb tot, com ja hem dit, l’única llengua oficial serà el castellà.