Per què? « L’esmolet

Columna «L’Esmolet», Temps de Franja núm. 108, juliol-agost 2011

No estic parafrasejant l’inefable Mourinho: aquesta pregunta és la que em faig per intentar trobar el motiu del meu sentiment cap a la llengua. Miro al meu voltant i, tret de la «secta» que ens n’ocupem, la gent no perd la son per aquest tema. M’agradaria pertànyer a l’arcàdia feliç dels qui no els amoïna el present (ni el futur) del nostre idioma. Tinc algun escrit impublicable on recrimino als déus no haver nascut en plena província de Segòvia o al bell mig de Lavapiés. M’atreviré a transcriure’n la primera frase: «Vull ser de dretes, del Real Madrid i parlar sols castellà!» Tot plegat per estalviar-me el disgust constant de pertànyer al club dels que només guanyen si fan un esforç titànic i la conjunció dels astres els és propícia: les esquerres es barallen entre elles, els seus votants no els en deixen passar ni una (no com al PP de València) i, quan arriben al poder, a voltes acaben cometent les errades dels impunes adversaris. Al Real Madrid no li cal jugar bé per a guanyar i, a més, té al darrera la majoria del poder mediàtic i econòmic d’Espanya (penseu que parlo des de la perspectiva de viure a Alcanyís). I als monolingües castellans no els cal témer, i ho saben, per la pervivència del seu idioma. I s’ha acabat l’espai per a seguir amb aquesta «palla mental», que és com, amb molt d’encert, defineix el nostre estimat director aquesta mena d’articles.

Per què? « L’esmolet.