Juli Micolau

JULI MICOLAU. POETA

(La Freixneda —el Matarranya—, 1971).

Va fer els estudis básics a la seua vila i Alcorisa; des de no fa gaire, encara duia el seu trafec en l’explotació agropecuaria familiar.

Incrementa el seu bagatge de manera autodidacta en les coses que mes li agraden: sempre se li desperta la curiositat i l’interés per la llengua i literatura, historia i art.

Per circumstáncies personals avui se’l pot veure pel paisatge de l’Alt Penedés on treballa en una empresa metal-lúrgica (sector del cava).

Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) —Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002— i el llibre que teniu a les mans D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria.

Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa).

A col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya i L’arnerol (enpreparado).

Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.

Ha participat en trobades literàries i jornades de cultura catalana a dins i fora d’Aragó: Sabadell, Palma, Tarassona, Saragossa, Tortosa, Nonasp,Vilafranca del Penedés…

Que el tast siga del vostre gust…

---

Poemes

Al fible de l’estiu,

l’últim tram del riu,

(sense l’abisme deis tolls)

a correts ve viu,

a trossets ocult.

vol magia

en el cor de l’hivern

i veure’s cristal.lí

a l’esmalt deis còdols.

---

Dec dir i dic:

a la primera respiració

presenta’t sensat

en nom de tu mateix,

demostra’t honest

i guia’t pel teu dictat

de consciéncia i seny

— la convicció total —

per si vas rumb al futur

en l’intent de perdurar

en les memóries,

en l’espai

i en els temps.

---

La merla insinúa set:

no tem

la bassetja de l’inexpert.

Entre tres coscolls

mira els cocons i la culla,

ara espill d’un autorretrat.

buscant bateons

somia perdius

a la vora d’un cabrit

i un bitxac!

Amb l’ús antic del buirac

atrapaven pardals

per a gloria d’Artemis.

---

L’arbre té tronc,

cimals, branques,

una soca recerosa,

abric antic,

abrac d’história,

pollís, sorrama…

Té pel cos un esgall

que no es cus, peí cas…

…ni enfilant l’agulla.

---

Som com som,

som d’on som.

Sóc com sou

i no és secret

que parlo

i escric

a les mélies.

---

lafresnedaweb

lafresnedaweb.