La Consellera Serrat i la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia

Poc abans de començar la Comissió d’Educació de les Corts d’Aragó d’ahir, la Consellera d’Educació, Universitat, Esport i Cultura, Dolores Serrat, anuncià, entre altres coses, pel que fa a l’àrea de Cultura, que té com a prioritat la reforma de la Llei de Llengües, que, segons va afirmar, anirà dirigida a protegir les modalitats lingüístiques pròpies de la Comunitat “però sense imposar l’anomenada normalització de l’aragonès i del català “.

Com s’atreveix la senyora Serrat, catalanoparlant, a voler canviar la Llei per protegir les modalitats lingüístiques? S’ha llegit la Llei? Què s’ha de fer per protegir més encara les modalitats més enllà d’allò que s’estableix a la Llei? Per què no demana l’opinió del Consell General de Llengües, abans de parlar d’aspectes tècnics lingüístics?

A quines llengües pertanyen les modalitats lingüístiques d’Aragó? No l’haurà donat per pensar que cadascuna de les modalitats són llengües diferents? Sap que la Constitució Espanyola obliga a la cooficialitat de totes les llengües pròpies? Quin merder, oi? El PAR està d’acord amb el que vostè ha manifestat?

Senyora Serrat, li convindria saber la diferència entre normalització i normativització, és possible que l’ajudaria en les seues decisions, o potser no.

Aprofitant l’avinentesa, quan pensa la Consellera convocar els  premis literaris de la DGA (Lletres Aragoneses Guillem Nicolau, Arnal Cavero  i Miguel Labordeta. Aquesta convocatòria sí que és prioritària i urgent. Una petita precisió, pel que fa al Guillem Nicolau i a l’Arnal Cavero: sempre s’han convocat fent esment a treballs en català i aragonès i a les seues modalitats. El Miguel Labordeta, per contra, no contempla les modalitats del castellà