(Publicat a La Comarca el 7 d’octubre de 2011)
Esta setmana ha fet 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, lo 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent. Recordo molta gent, molta llum i molta solemnitat. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.
Temps més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Quan necessitava saber com s’escrivia una font, al seu llibre eixie. Quan necessitava un romanç del poble, ell n’havie escrit desenes. Dites, retrats de la vida disseminada, història local … Escriu sobre herbetes mentre fa poesia, escriu llegendes mentre explique relats d’amor i mort…
D’ell m’apassione la recerca antropològica i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Ara que es parle de les modalitats lingüístiques, i que volen apartar del català, haurien de saber que defensar allò nostre signifique defensar lèxic propi del Matarranya que ell usave mentre explicave romanços, com acapissada, atansos, banialta, bastell, bregar, brollar, caspirot, correntilla, clotxola, cusset…