Ja no creix la pedra « Lo finestró del Gràcia

El passat dia 4, anàvem de Vall-de-roures a Calaceit i al poc de deixar enrere Queretes,  ens va aparèixer, a ma dreta, l’ermita de la Misericòrdia, i tot de cop vaig recordar els meus versos:
“Creix la roca
i es fa pedra.
Creix la pedra
                                           i es fa ermita.”
Malgrat que era una tarda de fort vent, no vaig poder resistir la temptació i vaig parar al objecte d’admirar la imponent fàbrica. Com sempre he pensat: quanta pedra per a una ermita! Retallada hi era en un cel blau, i amb una llum suau de tarda, ideal per a una fotografia. Pensat i fet, unes quantes fotos, de cara al vent que bufa sense treva. Molt més enllà la serralada dels Ports i dos taques blanques de cases, Arnes i Horta de Sant Joan.