Viles i Gents :: L’estrapalici contemporani :: June :: 2012

Viles i Gents :: L’estrapalici contemporani :: June :: 2012.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 de juny del 2012)

Les borses del món baixen i els treballs amenaçats de tants ciutadans no anuncien perspectives positives de futur. Les fatalitats econòmiques s’han convertit en tema central de conversa, impulsat un dia i un altre des de les primeres pàgines dels diaris i dels audiovisuals. Resulta clar que l’economia és una base organitzativa sobre la que s’aguanta l’engranatge social i el fa moure, però jo, que no en tinc massa idea, desconfio dels entesos —economistes o polítics—, que un dia diuen una cosa i l’altre una altra i són bastant menys fiables en les seues prediccions que els hòmens del temps.
Al nostre voltant més immediat n’hi ha un gran “estrapalici”, un moment en què se trenquen estructures, grans bancs, països…, fent molt soroll. Tot això vol dir esta paraula, que sempre hai sentit a casa, aplicada a qüestions més domèstiques i concretes. No apareix al diccionari d’Alcover-Moll, enorme dipòsit dialectal, però la reivindico com a onomatopeia molt gràfica del desgavell actual. És segur que, mirant la història, trobarem èpoques més fràgils i bastant més difícils, però no tenien los nostres avantpassats uns mitjans de comunicació que anaven repetint com una lletania tots los mals, fent-los encara més presents. La ignorància és una planta opiàcia. No la reivindico, és clar, però sí la possibilitat d’assumir una certa distància. La llarga nit dels temps de l’Ancien Régime, vençuda per la llum de la Il•lustració, mos va brindar los drets humans: a la vida, al treball… En paral•lel la complexa economia de mercat va substituir l’agrària de subsistència, facilitant lo benestar. Potser un canvi de discurs ajudaria a destacar el ciutadà per damunt del contribuent i del votant, i les persones en lloc de les xifres i l’apocalipsi econòmic.
Final de curs: és temps d’exàmens i ja s’oloren les rebaixes, la collida de moltes fruites i les vacacions d’estiu. Un bolígraf roi —o roig o vermell, com vostès vullguen— va tatxant faltes d’ortografia, lèxiques i gramaticals dels meus alumnes, un altre gran estrapalici, que haurem de millorar per evitar-ne molts altres.

María Dolores Gimeno