Fins ara hem recorregut poblets de l’Alt Aragó cercant la seva literatura en la llengua del país -l’aragonès-. No obstant, avui, el nostre viatge és cap al sud, al Matarranya, a Calaceit. Un poema curt, senzill, un poema que amb poquetes paraules diu molt. Un poema que és la veu de Teresa Jassà, escriptora i ceramista, la veu del Matarranya, la veu de l’Aragó que parla català…
Caminant, escolta
Caminant que passes
per la nostra terra:
escolta el cant
de la veu nostra,
escolta el crit
del nostre cor:
som d’Aragó.
La llengua que tenim és catalana
i mos uneix,
mos agermana, amb el país veí.
Entén-ho bé:
som d’Aragó.
Les llengües
no saben
de fronteres.
Parlen
de cor a cor
abocant sentiments,
agermanen pobles
que interesos innobles
voldrien separar.
Som d’Aragó
i parlem català,
caminant.
Teresa Jassà. Pres de Màrio Sasot, Joglars de Frontera, Govern d’Aragó, 1997, p. 199.
