Alicia, el català d’Aragó no és català?

Ja se sap que l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Per si algú encara ho dubta, els homes i dones del PP ho acaben de demostrar. Primer José Ramón Bauzá dispara un tret contra el català i el trabuc li esclata als morros: no només no aconsegueix el seu objectiu sinó que la immensa majoria de la població insular fa pinya amb la llengua i aconsegueix trencar literalment el seu partit. I ara el govern d’Aragó ha decidit carregar-se la llei de llengües i canviar-li el nom a la llengua catalana, que oficialment passarà a dir-se “llengua aragonesa de l’àrea oriental d’Aragó” (sic).

El problema, ai las!, és que de llengua aragonesa ja n’hi ha una, parlada per unes 25.000 persones, sobretot a la província d’Osca. Aquest atac furibund contra la intel·ligència té evidents connotacions polítiques i partidistes. El catalanisme cultural a la Franja de Ponent és molt sòlid i, des de fa un cert temps, també s’hi articula un cert catalanisme polític. Suposo que a la seu del PP no deuria fer cap gràcia que un partit catalanista de nova creació, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), aconseguís alguns regidors a les eleccions municipals del 2011 i assolís l’alcaldia de Pont de Montanyana. Contra la normalitat de les urnes i la democràcia el PP imposa el retorn a la ignorància i el blaverisme de pa sucat amb oli.

La consellera de Cultura (sic), Dolores Serrat, no s’ha tallat un pèl i ha admès que el PP vol “evitar els aspectes que imposen la denominada normalització del català i l’aragonès”. És a dir que vol liquidar la normalització de dues llengues. Un objectiu ben galdós amb el qual passarà a la història la senyora Serrat. I pitjor: afirma que la nova llei “vol evitar que les llengües i les seves modalitats puguin quedar en mans d’organismes reguladors estranys a la nostra comunitat autònoma”, un fet paradoxal i estúpid si es recorda que Espanya vol que la Real Academia de la Lengua Española (RAE) dicti les normes del castellà a nivell universal, encara que sigui un organisme regulador estrany i aliè a Bolívia, l’Argentina, Hondures o el Perú.

En relació a tot aquest afer, per cert, m’agradaria molt saber quina opinió en té l’Alicia Sánchez Camacho. Són preguntes senzilles que de ben segur serà capaç de respondre ella sola sense haver de trucar a Madrid. El català d’Aragó no és català? El català d’Aragó és una llengua aragonesa, quan tota la comunitat científica diu que la llengua aragonesa és una llengua diferent de la llengua catalana? Creus, Alicia, que la motivació del canvi de llei no respon a l’interès del govern arangonès de liquidar la protecció del català i desconnectar-lo de la resta de Catalunya? Creus, Alicia, com repeteixes habitualment com un lloro, que aquesta decisió dels teus amics de Saragossa és una resposta als problemes reals de la gent?