Jo ja sé que si neguen el nom de català a l’idioma de que es parla a la Franja d’Aragó és per motius polítics que el PP se sap aquí, a València i a les Balears, però com que quan m’indigno em vénen ganes d’insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d’aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics –“demagogs”, “genocides culturals”– tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d’elit. Tan burros, que un cop negada la qualificació de català al català que es parla a l’Aragó no saben trobar-li un nom alternatiu sinó que no sé què s’empesquen de l’aragonès oriental o una cosa així. En Franco i els homes antecessors de la seva mateixa jeia van ser més creatius: del català de la Franja en van dir chapurreao. Jo vaig tenir fa molts anys una alumna vinguda de Fraga, a la Franja, que havia interioritzat tant el terme que no la treies d’aquí: ella parlava chapurreao tot i fer servir les mateixes paraules i la mateixa sintaxi i prosòdia que jo.
En realitat, si els agafes pel cantó de la motivació política també demostren tenir poques llums. A Aragó només hi ha un milió d’habitants. Cinquanta mil són catalanoparlants. Una bossa important, un percentatge elevat. Posar-s’hi d’esquena, negar-los el nom de la parla i escatimar-los els ajuts per defensar la llengua i la identitat hauria d’inhabilitar el polític o la política que ha tingut la idea, si es té en compte que el català de la Franja es parla principalment en dues províncies molt poc poblades, Osca i Terol, cosa que fa que els vots dels seus votants valguin per dos o tres. Encara es quedaran sense votants. Per burros.
A més a més de burros, són avariciosos. Tenen quatre-cents milions que parlen l’idioma espanyol i els ve dels pocs milions que parlem en català. L’altre dia llegia que a Mèxic és a punt de morir un home que no ha après mai castellà i que és l’últim coneixedor d’un idioma indígena precolombí que amb ell s’extingirà. A vostès aquesta història els fa molta pena. Ells la celebraran amb un bram d’ase d’aquells que ensenyen unes dents negres i corcades.