(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de juliol del 2012)
A l’estiu s’allarguen los dies i així creix la vida. Los ulls estan més hores oberts a la llum del sol, i eixim més als carrers, les terrasses, les piscines, les platges o a l’ombra d’algun arbre. S’altera lo nostre ritme vital, que es fa més lluger, tranquil…, i no patim tant per les coses “importants” que dicten los que manen. Ficaré dos exemples:
1) La consellera de Cultura d’Aragó se posa a fer de filòloga i s’inventa una nova llengua: l’aragonès oriental. Este “descobriment” desperta diverses reaccions: al costat Est de la Franja apareixen grups a Facebook, xistes en forma de mapes panaragonesos, paròdies a la tele o articles irònics, que generen un debat social; al costat Oest, se queixen les associacions culturals i la comunitat científica però ni a la premsa ni al carrer se susciten ni reaccions ni controvèrsia crítica. La llengua és un patrimoni immaterial, i com que a diferència dels retaules o les escultures eclesiàstiques, que se veuen i se toquen, no es pot canviar de museu, la política la fa seua amb un extravagant canvi de nom.
2) Les autoritats autonòmiques, estatals i europees miren d’administrar una economia feita malbé. Los beneficis astronòmics dels bancs i caixes han desparegut en un tres i no res per un gran forat negre: ningú pot explicar del tot com ha passat. Mirant de tapar-lo, les decisions i contradecisions polítiques fan pujar i baixar la Bolsa i les primes de risc, noves cançons de l’estiu. Los diners són un altre concepte immaterial amb regles més il·lògiques que les lingüístiques. Los indignats ja no saben com indignar-se davant del mur político-econòmic ni si la indignació és suficient.
L’estació estiuenca és una època propícia per escampar obstinacions ridícoles, notícies difícils, decisions incomprensibles. Són los filagarxos dels teixits d’uns emperadors que han desfilat a l’hivern pel tòtem televisiu de l’interior de les cases, tapats pels titulars alarmants de la crisi. A l’estiu, al nostre aire fresquet, anàrquic, los ham vist despullats, amb la temptació de viure sense fer-los cas.
María Dolores Gimeno