Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte  4 de febrer)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüística ficció.

Artur Quintana

Origen: El castillo que se salvó gracias al río – Aragón – El Periódico de Aragón

El casco antiguo de Valderrobres ha llegado casi intacto hasta nuestros días porque el cauce del Matarraña ha actuado como frontera durante siglos

F. VALERO
19/02/2017

  • 1.- Dos mundos. Un puente medieval conduce del nuevo Valderrobres al casco antiguo. 2.- Símbolos. El ayuntamiento (dcha.) y la fonda de la Plaza (izda.) presiden el centro.3.- Panorámica. El río Matarraña - ÁNGEL DE CASTRO

    1.- Dos mundos. Un puente medieval conduce del nuevo Valderrobres al casco antiguo. 2.- Símbolos. El ayuntamiento (dcha.) y la fonda de la Plaza (izda.) presiden el centro.3.- Panorámica. El río Matarraña – ÁNGEL DE CASTRO

Existen dos Valderrobres. El moderno, en la margen izquierda del Matarraña, y el antiguo, al otro lado del río, presidido por la monumental iglesia y la mole almenada de su castillo gótico. El primero se ha desarrollado sobre todo desde los años 60, pero su crecimiento nunca ha puesto en peligro el casco viejo, que desde el 2013 forma parte de los pueblos más bellos de España.

«La causa de que la parte antigua esté tan bien conservada, casi intacta, es que el río ha actuado siempre como una frontera natural», explica Antonio Monfort, de la Fundación Valderrobres Patrimonial.

Esa circunstancia geográfica ha hecho que las gasolineras, colegios, supermercados y otros servicios se construyan en la ribera izquierda. De forma que, al cruzar el puente medieval sobre el Matarraña, el visitante pasa sin transición del presente a un pasado en el que conviven armónicamente varios siglos, desde el XIV hasta principios del XX.

El casco antiguo empieza en la plaza de España, del XVI, que parece propia de una ciudad, no de una localidad con unos 2.300 habitantes. El ayuntamiento, de estilo renacentista, ocupa una buena porción del espacio con su lonja, su elevado balcón y su historiado alero.

Su aspecto sobrio impone, pero para compensar tiene al lado la fonda La Plaza, que quizá sea una de las más antiguas de Europa. Está documentado que en el XIX ya era una casa de viajeros, pero retrocediendo en el tiempo, hasta el siglo XIV, se descubre que ejerció otras funciones, como la de casa del Justicia.

ESTAR EN EL MAPA  

El resto de edificios de la plaza, posteriores, no le van a la zaga y marcan el tono de las calles que de allí parten, alguna con soportales. Y basta entrar en una tienda o un local de hostelería para descubrir que sus techos abovedados y sus arcos de piedra los diferencian notablemente de los comercios y bares de la otra orilla, que no pueden alardear de antigüedad.

«A veces, ahora más que antes, te asomas a la plaza y está llena de turistas», dice Ana, que regenta la fonda. «Valderrobres no era un sitio muy conocido y nuestros clientes se sorprenden de que sea tan bonito», explica.

Sin embargo, no es extraño que Valderrobres reciba visitantes «casi todos los fines de semana del año», como dice su alcalde, Carlos Boné. El ayuntamiento lleva muchos años invirtiendo en la restauración y recuperación del casco antiguo, que está calificado como Bien de Interés Cultural (BIC), y ese esfuerzo continuado está dando resultados.

TODO A LO GRANDE

De hecho, en el 2016, el conjunto que forman el castillo y la iglesia fue visitado por 30.000 personas, muy por encima de las 19.000 que era la cifra habitual hasta entonces. La consecución del título de pueblo bonito ayudó. Pero también lo ha hizo que Ferrero Rocher utilizara la villa para su campaña navideña del 2013. «Esa promoción nos puso en el mapa», subraya Boné

Las calles principales de Valderrobres corren paralelas al río, de este a oeste, cortadas transversalmente por estrechos callejones en cuesta, a menudo con peldaños, que suben hacia el castillo.

La fortaleza domina el casco antiguo desde hace seis siglos. Y, sin embargo, según Monfort, «nadie se espera encontrar aquí un edificio tan espectacular».

Todo es grande en el castillo de Valderrobres: los muros, los almacenes, los sótanos y las estancias donde se hacía vida, en especial la de las chimeneas, que acoge exposiciones temporales. Claro que la causa puede ser que desaparecieron los tabiques de madera que hubo en tiempos para separar los usos.

«No era un castillo defensivo, sino palaciego, y se utilizaba como residencia temporal», dice el guía, que explica que la iniciativa de su construcción partió del Arzobispado de Zaragoza.

Pero sus altos muros no ensombrecen a la iglesia aledaña, «una joya del gótico en Aragón». Ha pasado por muchas vicisitudes, guerras incluidas, hasta el punto de que este siglo se ha recuperado un tramo entero del templo que se había hundido.

En su portada, los capiteles cuentan la historia de Noé. A su manera, el patriarca es una metáfora de Valderrobres. Pues si un arca de madera salvó al personaje bíblico, un río ha impedido aquí que el casco antiguo sucumbiera a manos del desarrollo urbanístico.

Origen: Saionaimer produjo 8 millones de litros de Chamae en Valderrobres | La Comarca

Al següent enllaç us passem les activitats programades per a la segona quinzena del mes de febrer. Destaquem per a estos dies els primers carnestoltes de 2017. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2FEBRERO17.pdf

Viure amb poca cosa (© Carles Terès, 2016)

Eixim de la vila equipats amb roba vella, bon calcer, algun mapa i GPS. Anem a l’encalç de la toponímia, abans no desaparegue per la desmemòria de les noves generacions i per les aberracions de la cartografia oficial. El primer tram de pista s’enfila suaument entre bancals llaurats, en guaret o erms. El terra encara és fangós de la neu i la pluja que ha caigut darrerament. Quan les feixes cultivades retrocedeixen davant els pins, carrasques i roures, ens deturem per a consultar els papers. El cel és tapat d’un gris clar que presagia alguna cosa: potser aigua, potser volves, potser només presagi. Comencem a endinsar-nos per indrets que només hem vist a través de les paraules dels nostres informadors. Els mapes que portem menteixen, callen o distorsionen els noms que de fa segles han fet servir la gent d’ací.

S’acaben els camins dels homes i comencen els que han obert l’aigua, els animals o l’atzar, entre arbres i matolls que s’arrapen al pendís. La bellesa feréstega del barranc de Pardos ens engoleix. No se sent altra cosa que algun rapinyaire que vola alt, un corb que protesta i el rierol que s’esmuny, pletòric, entre roques. L’ull busca, el peu apuntala, la mà tempteja: cos i cervell recuperen una engruna dels instints que ens van fer sobreviure com a espècie quan érem mamífers nus. Som a prop de tot arreu (el mas de Boqueta, el mas d’Omella, el prat d’Aragó…) i, tanmateix, ens en sentim molt lluny. La vegetació ens vigila i no ens diu cap dels seus secrets. (Sap que anem de pas, que som només una presència efímera.)

Cauen gotes quan ja hem passat per algun dels llocs que buscàvem. Hem anotat la posició per a verificar-ho més tard. Cap al nord, un cingle que esberla el bosc ens serveix de referència. Remuntem el vessant fins arribar a una pista per la que fa temps que no deu passar-hi cap vehicle. L’agafem, agraïts —som humans, al capdavall— i emprenem el camí de retorn abans la pluja no es faci forta.

La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de febrer de 2017

Origen: Desaparecen oficialmente los nombres de las calles franquistas de Valdeltormo | La Comarca

Origen: ASCUMA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna | Lo Finestró

bernat-corremon003

“El dimarts dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de les llengües al món. Amb aquest motiu, l’Associació Cultural del Matarranya ha distribuït el Bernat Corremon al Matarranya a l’alumnat de Batxillerat i d’ESO, de l’IES de Vall-de-roures, del SIES de Maella, així com als alumnes de 6è dels CRAS dels pobles catalanoparlants del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. Podeu llegir un tastet del pròleg del llibre de Desideri, que va fer en la primera edició. En aquesta reedició tenim la sort de comptar amb les dues introduccions de l’Autor, Nèstor Macià, i del nou pròleg del Dr. Artur Quintana i Font.”

cci17022017-1

https://www.facebook.com/notes/rutes-montsi%C3%A0/viatge-a-la-franja-del-matarranya/647727028765073

En molts llocs comparen la comarca del Matarranya amb “La Toscana” italiana o amb “La Provença” francesa. Aquí no parlen ni italià ni francès, aquí parlen com diuen ells el barrejat, a cavall de d’Aragó, el País valencià i Catalunya no podia ser d’una altra manera.
Us proposem una ruta per quatre dels pobles més representatius de la comarca: Beseit, Val-de-Roures, la Freixneda i Calaceit. Tots ells reconeguts com alguns dels pobles més bonics d’Espanya, la veritat és que no els falta raó.
Beseit
Municipi aproximadament de 650 habitants situat a la comarca del Matarranya pertanyent a Aragó. Aquesta vila és un racó amb una gran riquesa arquitectònica, el casc urbà està declarat “Bé d´Interès Cultural” i es troba envoltat d´un paisatge natural espectacular que ressegueix el riu Matarranya i s´endinsa al Parc Natural dels Ports. En el terme neixen tres dels rius més importants de la zona,i es troba una “Zona d´especial protecció de les aus” amb diversos senders i rutes per gaudir d´aquest entorn.
Història Beseit està situat on al s. VIII els àrabs van crear dos nuclis de població, Abu Zeit i Zeit. Al s. VIII, llavors passar a mans dels templaris, qui van deixar força empremta en l´arquitectura del municipi. Al s. XVII Beseit va arribar a tenir 9 molins de paper. Donat la seva posició geogràfica va patir coma escenaris de les diferents guerres. Arribada la Guerra Civil fortes van ser les destrosses i van caure moltes edificacions. Arribats temps més tranquils el poble prosperar, i la indústria de paper va ser un puntal en la seva economia.
Val-de Roures
És el conjunt monumental més important i impressionant de tot aquest territori de l’Ebre, reunit a un costat del riu Matarranya. Entrant pel Pont de pedra gòtic i la Torre-portal de Sant Roc, l’Ajuntament manierista, la plaça amb palaus varis i tot el nucli històric coronat per l’Església gòtica de Santa Maria la Major i el Castell-Palau.
Fou senyoriu de la Mitra de Saragossa i està declarat Conjunt d’Interès Cultural.
La Freixneda
Declarat Conjunt Històric Artístic, com els de Vall-de-roures, Calaceit i Ràfels, fa d’aquesta població una visita obligada. Destaca la part alta de la vila, amb l’Església de Santa Maria la Major i les restes del castell Calatrau així com un conjunt de cases en ruïnes que recorden el pas de la guerra. A la part baixa destaquen els seus carrers i façanes bellíssimament restaurades, la plaça de l’Ajuntament, amb la Casa Consistorial, i l’antic portal (Arc de Xifré).
Calaceit
Declarat Conjunt Històric Artístic, és un dels més complexes i interessants del Matarranya. El configuren tot un seguit de palaus i edificis públics, articulats al voltant de la plaça Major i l’Església parroquial, entre carrers i porxos. Destaca la Casa de la Vila, la Capella de la Mare de Déu del Pla, la Casa de la Justícia, l’Església Parroquial de l’Assumpció, la Capella de la Mare de Déu del Pilar i Portal de Maella, el Museu Joan Cabré, l’antic Portal d’Horta i el Portalet de Sant Antoni. A les construccions predomina la pedra i el ferro forjat en les arcades, portes, finestres i balconades.

Origen: Cosmética bio desde Teruel – Economía – El Periódico de Aragón

Origen: Un estudio de la UZ evalúa la situación del catalán y el aragonés en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El informe analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y detalla cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias hay.

Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragón surgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.

El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.

La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.

Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.

Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.

El dissabte 18/2/17, el Conseller Vila inaugurarà a Arnes La Ruta de les Bruixes, un itinerari literari que recorre diferents carrers del poble i basada en la novel·la del mateix nom  de David Martí. La visita continuarà a la Llibreria Serret de Vall-de Roures , llibreria integrada a la xarxa de llibreries acreditades per la Generalitat de Catalunya.

Origen: El Valderrobres Juvenil campeón de la liga Terres del Ebre | La Comarca

as de Nonaspe por lo que esperamos que el alcalde nos aclare las razones por las que el Ayuntamiento ha contratado de forma directa estas obras”, concluyó Rovira.

Origen: CHA de Nonaspe denuncia una “mala gestión” en la adjudicación de unas obras públicas | La Comarca

MAGAZIN 18 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Tradició i progrés ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà el Carnaval.
12:40- 12:55.- El sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Raúl Blai Gil, enginyer de camins, Canals i ports; ha viscut a Austràlia i ara treballa a Irlanda.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: