Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Source: Un deportado de Calaceite, la clave olvidada de ‘El fotógrafo de Mauthausen’ | Noticias de Teruel en Heraldo.es

Source: Roban al alcalde de Fabara tres series de la lotería de Navidad… pero le dejan una | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Source: Continúan los robos en Fabara con el asalto a la casa del alcalde – La Comarca

Source: Éxito con más de 120 bikers en Fuentespalda – La Comarca

Source: Fallece a los 102 años Germán Visus, el excombatiente de la Batalla del Ebro – La Comarca

Source: Lo Caspolino ya prepara su viaje entre la Costa Dorada y Caspe – La Comarca

Source: La II Challenge Fayón se queda en casa – La Comarca

Source: Fayón Challenge II. El paraíso de la pesca. | lacomarca.tv

Source: Desarticulado un grupo criminal responsable de más de 20 robos en el Matarraña – La Comarca

Source: “La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana | Lo Finestró

“La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana

Ja ha estat publicat el llibre d’Artur Quintana i Font, La Vall de Balat. (Memòria de l’Aragó 1948-2017), que completa les seues memòries aragoneses, editat per Rolde de Estudios Aragoneses (núm. 64 de la col·lecció “Cuadernos de Cultura Aragonesa”).

El llibre ha estat presentat en la recent Fira de Montsó.

Nota de ROLDE:

Artur Quintana és aragonés “perquè ho ha volgut”, d’igual manera que és català per naixement, o alemany per afecte, vida professional i residència. L’autor d’aquest llibre posa cos i ànima a la idea que les identitats compartides són una saludable forma de trobar-se en el món.

Les terres del Baix Aragó, que va conèixer a mitjan dècada del 1960 per mor de la feina per a la  tesi doctoral El parlar de La Codonyera, es van convertir, com la resta de l’Aragó, en una important referència vivencial i intel·lectual per a n’Artur. D’això en parla en aquest llibre, on hi ha el que completa una primera versió de les “memòries aragoneses” editades per l’Associació Cultural del Matarranya el 2003, que duen fins al 2017 la intensa relació de l’autor amb els paisatges i les gents de la seua pàtria aragonesa d’adopció.

Per aquestes pàgines desfilen records, anècdotes, persones benvolgudes (o que no ho són tant), amor per les llengües i la seua diversitat, passió pel coneixement i per la vida, amb les seues llums i ombres… humanitat destil·lada, tot comptat i debatut.

Woody Cook shot by Mireia Ludevid and styled by Singing Lee, in exclusive for Fucking Young! Online.

Source: Matarranya – Fucking Young!

Source: Ingressen a la presó tres veïns de Lleida acusats de 24 robatoris al Matarranya – CCMA

Tres veïns de Lleida han ingressat a presó acusats de cometre 24 robatoris en establiments públics de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. Hi ha una quarta persona investigada. Segons la Guàrdia Civil, formaven un grup criminal que actuava de nit i que va causar una gran alarma entre la població de la zona.

Els xenoglosofòbics (que sovint ignoren que ho són) no entenen les llengües com una riquesa, sinó com una nosa. Uns aliats poc recomanables si el que volem és la pervivència de la nostra manera de denominar —i per tant concebre— el món.

Falsos amics
Alifara de Clarió, Mont-roig 2013. Foto: Carles Terès

Permeteu-me una pregunta: Si els catalans hagueren renunciat al seu idioma o l’empraren només oralment i en àmbits domèstics, hi hauria catalanofòbia? Sospito que no, o no de la manera que ara es manifesta. Per això crec que, en comptes de catalanofòbia, seria més escaient parlar de xenoglosofòbia, és a dir, por o aversió cap a les llengües diferents de la pròpia.

Aquí a l’Aragó en tenim un bon exemple. Mentre mantinguem lo nostre català reclòs en entorns informals i familiars, tot va bé: no l’escrivim, no l’usem en esdeveniments oficials, ni en la litúrgia religiosa, ni tan sols quan cantem los números del bingo a la festa major. Tampoc l’anomenem pel seu nom acadèmic, sinó que hem interioritzat que allò que parlem és un xapurriat, una barreja impossible de sistematitzar de valencià, tortosí, català, aragonès, llemosí, castellà i tots els ingredients que vulgueu afegir-hi. Tot plegat molt entranyable, molt nostre, molt diminut. Ara bé, quan ens atrevim a escriure’l, a parlar-lo davant un micròfon, a publicar-lo en programes de festes, a fer-ne els pregons, a retolar-ne els carrers o a reclamar-lo a l’escola, aleshores deixa de tindre gràcia… ho va resumir molt bé el nostre paisà Jiménez Losantos: «El chapurriau es simpático, mientras no toque las narices».

Continuar llegint… Falsos amics – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: Valderrobres es uno de los 20 pueblos ‘maravilla rural’ de España

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: