Els noms dels pobles de la Franja

Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja

Document en pdf sobre les Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja.

Presentem una arreplega (no exhaustiva) de les grafies proposades per als topònims dels pobles de la Franja. És un llistat a on apareixen pobles de llengua catalana (la majoria del
llistat), de l’àrea de transició entre l’aragonès i el català (alguns estan marcats) i alguna vila de llengua aragonesa. No és un llistat amb l’adscripció dels municipis a un domini lingüístic. Només es proposa una grafia del topònim en català. Si voleu conèixer l’adscripció dels municipis podeu visitar esta altra
pàgina.

 

Institut d’Estudis Catalans

Lleis de Comarcalització

Martínez Ferrer (6)

Francho Nagore (llistat)

Francho Nagore (avantpr.)

Castellà (lleis de comarc.)

Alt Matarranya i Mesquí

1

Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva

Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva de Bergantes

Aguaviva

2

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó

Arens de Lledó

3

Bellmunt de Mesquí

Bellmunt de Mesquí

Bellmunt

Bellmunt

Bellmunt

Belmonte de San José

4

Beseit

Beseit

Beseit

Beseit

Beseit

Beceite

5

Calaceit

Calaceit

Calaceit

Calaceit

Calaceit

Calaceite

6

Canyada de Beric, la

la Canyada de Beric

Canyada de Veric, la

Canyada de Veric, la

La Canyada de Beric

La Cañada de Verich

7

Codonyera, la

la Codonyera

Codonyera, la

Codonyera, la

La Codonyera

Codoñera, la

8

Fondespatla (1)

Fontdespatla

Fontespatlla

Fondespatla

Fondespatlla

Fuentespalda

9

Fórnols de Matarranya

 

Fórnols

Fórnols

Fórnols

Fórnoles

10

Freixneda, la

Freixneda, la

Freixneda, la

Freixneda, la

Freixneda, la

Fresneda, la

11

Ginebrosa, la

la Ginebrosa

Ginebrosa, la

Ginebrosa, la

Ginebrosa, la

Ginebrosa, la

12

Lledó d’Algars

Lledó

Lledó

Lledó

Lledó

Lledó

13

Massalió

Massalió

Massalió

Massalió

Massalió

Mazaleón

14

Mont-roig de Tastavins

Montroig

Mont-roig

Mont Roig

Mont-roig

Monroyo

15

Pena-roja

Pena-roja de Tastavins

Pena-roja

Pena-roja de Tastavins

Pena-roja de Tastavins

Peñarroya de Tastavíns

16

Portellada, la

La Portellada

Portellada, La

Portellada, La (2)

Portellada, La

Portellada, la

17

Cretes

Queretes

Queretes

Cretes / Queretes

Cretes / Queretes (

Cretas

18

Ràfels

Ráfels

Ràfels

Ràfels

Ràfels

Ráfales

19

Sorollera, la

Cerollera (no sabem si es tracta de l’absència de denominació
bilingüe, o s’adopta la forma catalana de “Cerollera“)

Sorollera, la

Sorollera, la

Sorollera, la

Cerollera, la

20

Torredarques

Torredarques

Torredarques

Torredarques

Torredarques

Torre de Arcas

21

Torre del Comte, la

la Torre del Comte

Torre-del-compte

Torre del Compte

La Torre del Compte

Torre del Compte

22

Torre de Vilella, la

Torre de Vilella

Torre de Vilella, la

Torre de Vilella, la

La Torre de Vilella

Torrevelilla

23

Vall de Tormo, la

La Vall del Tormo

Vall del Tormo, la

Vall del Tormo, la

La Val del Tormo

Valdeltormo

24

Vall-de-roures

Vall de Roures

Vall-de-roures

Val-de-roures

Vall-de-roures

Valderrobres

25

Valljunquera

Valljunquera

Valljunquera

Valljunquera

Valljunquera

Valjunquera

Baix Matarranya

30

Faió

Faió

Faió

Faió

Faió

Fayón

31

Favara de Matarranya

Favara

Favara

Favara

Favara

Fabara

32

Maella

Maella

Maella

Maella (2)

Maella

Maella

33

Nonasp

Nonasp

Nonasp

Nonasp

Nonasp

Nonaspe

Baix Cinca

40

Fraga

Fraga

Fraga

Fraga (2)

Fraga

Fraga

40.1

 

 

Barri de la Llitera

 

 

 

41

Mequinensa

Mequinensa

Mequinensa

Mequinensa

Mequinensa

Mequinenza

42

Saidí

Saidí

Saidí

Saidí

Saidí

Zaidín

43

Torrent de Cinca

Torrent de Cinca

Torrent de Cinca

Torrent

Torrent de Cinca

Torrente de Cinca

44

Vilella de Cinca

Villella de Cinca

Vilella de Cinca

Vilella de Cinca

Vilella de Cinca

Velilla de Cinca

Llitera

50

Albelda

Albelda

Albelda

no apareix

Albelda

Albelda

51

el Campell

el Campell

Alcampell

Alcampell / El Campell

Alcampell

Alcampell

52

el Torricó

el Torricó

Altorricó

El Torricó / Altorricó

El Torricó

Altorricón

53

Baells

Baells

Baells

Baells (2)

Baells

Baélls

54

Valldellou

Valdellou

Baldellou

Baldellou (2)

Baldellou

Baldellou

55

Camporrells

Camporrells

Camporrells

Camporrells (2)

Camporrells

Camporrélls

56

Castellonroi

Castellonroi

Castillonroi

Castellonroi

Castellonroi

Castillonroy

57

Peralta de la Sal

Peralta de Calasanz (k)

Peralta de la sal

Peralta de Calassanç
(2)

Peralta de Calassanç

Peralta de Calasanz

58

Sant Esteve de Llitera

San Estaban de Litera (k)

Santisteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera

San Esteban de Litera

59

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera

Tamarit de la Llitera

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera

Tamarite de Litera

59.1

 

 

Algaió

 

 

 

59.2

 

 

Melusa

 

 

 

60

Vensilló

Vensilló

Vencilló

Vencilló

Vencilló

Vencillón

61

Sanui i Alins

Azanúy-Alins

Azanuí – Alins

Zanui

Zanui-Alins (5)

AzanuyAlíns

El Dr. Ramon Sistac proposa a la seua tesi la
grafia Çanui perquè respecta la pronunica
del català general i també la del propi dialecte que fa una interdental
sorda. Tot i això, el català modern rebutja l’ús de la Ç inicial. És per això
que Coromines, i també Sistac, proposen la grafia
Açanui, que és la que nosaltres utilitzarem.

Ribagorça

70

Areny de Noguera

Areny de Noguera

Areny

Areny

Areny

Arén

71

Benavarri

Benavarri

Benavarri

Benavarri

Benavarri

Benabarre

71.1

 

 

Ciscar

 

 

 

71.2

 

 

Calladrons

 

 

 

71.3

 

 

Purroi de la Solana

 

 

 

72

Bonansa

Bonansa

Bonansa

Bonansa (2)

Bonansa

Bonansa

73

Castigaleu

 

Castigaleu

Castigaleu (2)

Castigaleu

Castigaleu

74

 

Castilló de Sos*

 

 

 

 

74

Estopanyà

Estopanyà

Estopanyà

Estopanyà

Estopanyà del Castell

Estopiñán del Castillo

75

 

Isábena (k)

Isàbena

No apareix (2). A la pag. 90 apareix Isábena (4)

Isàvena

Isábena

75.1

Pobla de Roda, la*

 

Pobla de Roda*

Pobla de Roda*

 

 

75.2

 

 

Serradui

 

 

 

76

Lasquarri*

Lascuarre (4)*

Lasquarre*

Llasquarri*

Lasquarri*

Lascuarre*

77

les Paüls

Laspaúls

Laspaüls

Les Paüls

Les Paüls

Laspaúles

77.1

 

 

Suïls

 

 

 

78

Monesma i Queixigar

Monesma i Caixigar

Monesma i Queixigar

Monesma i Queixigar

Monesma i Caixigar

Monesma y Cajigar

79

Montanui

Montanui

Montanui

Montanui

Montanui

Montanúy

79.1

 

 

Aneto

 

 

 

80

Pont de Montanyana

Pont de Montanyana

Pont de Montanyana

Pont de Montanyana

Pont de Montanyana

Puente de Montañana

81

Sopeira

 

Sopeira

Sopeira (2)

Sopeira

Sopeira

82

Tolba

Tolba

Tolba

Tolba

Tolba

Tolva

83

 

 

Torlarribera

Torlarribera

Torlarribera

 

83.1

 

 

Villacarli

 

 

 

84

Beranui

Veracruz (7)

Veracruz (7)

Beranui

Veracreu

Veracruz

85

Viacamp

Viacamp i Lliterà

Viacamp i Llitera

Viacamp i Lliterá

Viacamp i Lliterá

Viacamp y Litera

 

S’han remarcat les
denominacions que hem considerat preferents. Davant el dubte han tingut
preferència les formes proposades per l’Institut d’Estudis Catalans, i en segon
lloc, per les lleis de comarcalització. En algun cas s’ha considerat més
adequada la forma proposada per altres autors, com el cas de ZanuiSanui. També s’ha
considerat preferent la forma viva quan la disjuntiva era entre el nom simple
(Mont-roig) i el nom complex (Mont-roig de Tastavins), deixant a part altres
criteris com la diferenciació amb altres viles del domini lingüístic. Així ha
quedat, per exemple, Mont-roig i Pena-roja de Tastavins.

 

* Estos municipis són
classificats com a pertanyents a l’àrea de transició entre el català i
l’aragonès a la llista de los noms dels municipis de la Franja aprovada per la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en la seua reunió de 15 de
desembre de 1995.

(1) Artur Quintana empra la forma Fondespatla en base
a la següent explicació: “El mismo origen (moçàrab) tiene el nombre del pueblo de
Fondespatla, donde estamos ante las voces latinas fauces, con el significado de
paso estrecho, desfiladero” y spathula, ésta con el significado de “risco pequeño“. La versión castellana del nombre de esta localidad
del Alto Matarranya sería el de “(lugar situado en un) paso estrecho entre pequeños riscos”.

(2) Al llistat de Francho
Nagore no hi apareix el nom d’algunes viles que si que apareixen després en la
reproducció de l’avantprojecte de llei de llengües del mateix llibre. A tots
ells coincideix la grafia catalana amb l’oficial castellana, i tenint en compte
l’encapçalament per a les viles aragoneses que diu”(…) seguntes ista tabla
d’equibalenzia con respeuto
á ra denominazión (sólo i metemos os que tienen bella diferenzia d’escritura u prenunzia)

s’ha copiat la denominació de l’avantprojecte.

(3) Apareix com Cretes i s’afegeix amb un peu de pàgina
Tamién se gosa escribir
Queretes”

(4) Possiblement es tracta d’ una denominació únicament
en castellà

(5) A ormino se gosa meter Sanui, con S-, o que parixe una escuentradizión en un monezipio en do charran un catalán de transizión ta l’aragonés que tien interdental fricatiba xorda
(“zeta”). Si se metese con s- ye de dar que cambiarba en l’orden alfabetico.

(6) Martínez Ferrer [1995:193] “En los cuadros
siguientes, así como en el
resto del trabajo, hemos utilizado
los topónimos autóctonos, a
la hora de referirnos a las comarcas
o localidades aragonesas en
las que se habla (o conoce
en mayor o menor grado)
alguna forma específica de aragonés o catalán.

En otro lugar (Martínez,
1987) HEMOS PROCURADO ESBOZAR NUESTRO PUNTO DE VISTA SOBRE LA FORMA EN QUE
DEBERÍA PRODUCIRSE LA OFICIALIZACIÓN DE LOS TOPÓNIMOS VERNÁCULOS. lOS NOMBRES UTILIZADOS aquí representan
un intento, no extento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas
para las que convendría reunir nuevos
datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería tratarse de topónimos que opuedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización.”

(6) Martínez Ferrer [1995:193] “En los cuadros
siguientes, así como en el
resto del trabajo, hemos utilizado
los topónimos autóctonos, a
la hora de referirnos a las comarcas
o localidades aragonesas en
las que se habla (o conoce
en mayor o menor grado)
alguna forma específica de aragonés o catalán.

En otro lugar (Martínez,
1987) hemos procurado esbozar
nuestro punto de vista sobre la forma en que debería producirse la oficialización de los topónimos vernáculos. Los nombres utilizados
aquí representan un intento, no exento
de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables,
o aquéllas para las que convendría
reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si se
intenta al mismo tiempo
evitar castellanismos y huir
de un exceso normalizador
que pudiese desnaturalizar
las formas propias. En
definitiva, debería tratarse
de topónimos que puedan ser
asumidos por los hablantes,
siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización.”

(7) Cal fer constar que l’única forma de composició de topònims de municipis
agregats, en català, és mitjançant l’ús de la conjunció copulativa
“i”. És per això que recomanem l’ús de “Beranui i Calvera“. Si es vol un ús oficial haurà d’emprar-se “Veracruz” i no l’hipotètic
“Veracreu”.

Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad
en Beranúy. Decreto

1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de
población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001.
Veracruz. Código

Textos de Referència

Institut d’Estudis Catalans

http://www.aragonesasi.com/libros/mun-Franja2.htm

Lleis de Comarcalització

https://www.lafranja.net/?page_id=988

Martínez Ferrer

Martínez Ferrer, Juan [1995] Bilingüismo
y enseñanza en Aragón. Edizions
de l’Astral, Consello d’a Fabla Aragonesa, Ligallo
de Fablans de l’Aragonés i Associació Cultural del Matarranya. [p. 195]

Francho Nagore

Nagore Laín, Francho [2001] Os Territorios lingüísticos en Aragón. Saragossa: Rolde
de Estudios Aragoneses.

Llistat -> pàgines 7 i 8. Text de l’Avantprojecte de Llei de Llengües ->
 pàgines de la 89 a la 91.

Castellà

https://www.lafranja.net/?page_id=988

 

lafranja.net                                                                                                                          Natxo Sorolla, 2003

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja