Skip to content

Archive

Category: Activisme

Publicat a La Comarca, el 20/9/2024

Natxo Sorolla

Quina llengua parlen a Canadà? Algú dirà: «canadenc». Un altre el corregirà: «anglès!». Canadà és una mica més complex. Damunt d’un substrat de centenars de llengües aborígens van desembarcar els colons francesos i britànics. Durant dècades van lluitar i lluiten pel control del territori. Quebec, la província en més concentració de francòfons, estave davall lo domini de l’imperi britànic. I Canadà rebie des dels Estats Units, recentment independitzats, onades de colons britànics fidels a l’imperi. En conjunt, la dinàmica històrica ha donat com a resultat un Canadà contemporani de domini anglòfon (més de la meitat de la població), però en una minoria francòfona que ha pogut preservar la seua presència i reconeixement a Canadà (una cinquena part de la població), una important immigració contemporània, i unes llengües aborígens perifèriques en la política lingüística canadenca. La població francòfona se concentre sobretot a la província de Quebec, en més de tres quartes parts de la població que té el francès com a llengua primera, i una de les principals aglomeracions francòfones del món a Montreal.

L’any 1969 se va aprovar la Llei sobre les Llengües Oficials, que feie oficials lo francès i l’anglès a Canadà, basada en lo principi de personalitat. Això permetie rebre serveis federals en una de les dues llengües oficials en qualsevol lloc de Canadà, a condició que la demanda fore suficient. I ha fet que censos lingüístics siguen cabdals per a establir a on hi ha «suficient població» parlant d’una llengua o una altra per a assegurar l’adequació lingüística dels funcionaris. En paral·lel, l’any 1977 lo parlament Quebequès va aprovar la Llei 101, coneguda com Carta de la Llengua Francesa, que desplegue polítiques en consciència de la potència de cada llengua: l’anglès és una hiper-llengua global, i majoritària a Canadà, mentre que el francès és una llengua minoritzada durant anys a nord-amèrica. Una política bilingüista de deixar fer portarà a la reculada de la llengua minoritària a Canadà, i fins i tot del francès al propi Quebec. Per això estableixen algunes regulacions que promouen la immigració francòfona, que la llengua d’integració de la immigració sigue el francès, o la promoció del francès com a llengua al món del treball.

En l’anterior Viles proposava que a Suïssa els límits clars entre cantons havien fet bons veïns (principi de territorialitat). A Canadà una política de reconeixement de la diversitat lingüística a nivell individual (principi de personalitat) no ha aconseguit reduir el conflicte i la tensió entre anglòfons i francòfons. Però no penseu que les solucions són màgiques. Al proper Viles veurem que la mateixa recepta no sempre funciona arreu.

Art i artistes

La meua relació amb el món de l’art sempre ha estat peculiar. De fet, vaig accedir al meu ofici gràcies a unes preteses «dots artístiques» que sempre se m’havien atribuït

Carles Terès

El nivell de boles

La peonada del manobre era allavontes de deu hores, tocava treballar els dissabtes pel de matí, del mes de vacacions ni se’n parlava i bona part dels peons eren

Lluís Rajadell

Intel·lecte blanc

L’auge de les teories conspiranoiques és un fet cada volta més preocupant, tant pel que representa com pel seu abrumador creixement

Luismi Agud

Paisatges sonors

Tothom ens hem imaginat alguna vegada com sonaria el nostre voltant en un temps passat

Vicent Pallarés

Entre oliveres

Lo passat diumenge 28 de juliol, es va fer a Torrocella d’Alcanyís la presentació del llibre-disc «Entre oliveras» al que s’ajunta un pendrive amb la informació completa que no hi cap al CD i el vídeo del festival

Tomás Bosque

(Publicat a La Comarca el 12 de juliol del 2024)

Vall-de-roures ha passat de tindre quatre carnisseries obertes al mateix temps a no tindre’n cap, un canvi operat entre els primers anys vuitanta del segle XX i l’actualitat, al mateix temps que la seua població passava de 1.900 habitants a 2.500. Mentre la demanda de carn i dels seus derivats creixia per damunt del 25%, d’acord amb l’augment de la població, l’oferta tradicional d’estos productes ha caigut un 100%. A començaments dels anys vuitanta, els supermercats no existien o existien en una versió embrionària, mentre que ara son la principal forma d’omplir la cistella del consumidor.Continuar llegint…Sense carnisseries | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 5 de juliol del 2024)

Any 1757. Victor Mirabeau, filòsof il·lustrat francès, inventà una paraula que es tornaria clau poques dècades després: «civilització». El concepte es va estendre com la pólvora als cafès intel·lectuals francesos, alemanys, britànics o espanyols. De repent, Europa havia descobert una forma per identificar-se a ell mateixa: el món civilitzat.Continuar llegint…Bàrbars i civilitzats | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 28 de juny del 2024)

En un món cada vegada més connectat i divers, les festes locals reflecteixen la riquesa cultural que ens envolta. Amb una població que abraça diverses tradicions, creences i costums, les celebracions festives esdevenen punts de trobada on les diferències es converteixen en oportunitats d’enriquiment i comprensió.Continuar llegint…Un viatge cultural a través de les festes | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 14 de juny del 2024)

Matí de Sant Joan / abans que eixire el sol, / mos vam alçar del llit / i vam anar a la Font. Mos vam rentar la cara / com un bateig d’amor. Aquell ventet fresquet / i aquell raig d’aigua clara / van trencar la dolçor / d’aquella nit sagrada».

Així comença el poema d’amor que Desideri Lombarte va escriure l’estiu de 1981 quan només tenie 44 anys i ja estave abocat a la màxima intensitat creativa perquè ere ben conscient del seu delicat estat de salut. Havie d’aprofitar el temps i ho va fer tan bé que quan la mort el va enxampar, el 1989, ens va deixar un munt de llibres i de treballs de poesia, investigació, teatre, etnografia… que en fan un referent essencial de la cultura aragonesa en català.Continuar llegint…Matí de Sant Joan, 2024 | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 21 de juny del 2024)

En molts pobles petits estan traient els bars, i això representa una pèrdua enorme per a les comunitats locals. El bar no és només un lloc on prendre una cervesa o un cafè; és un centre de reunions, de trobada, un lloc on es comparteixen notícies, alegries i tristeses.Continuar llegint… Sense bar | Viles i Gents

Publicat a La Comarcal el 5 de juny del 2024)

No patiu, no m’he passat (encara) al catalanglish. Senzillament he fet una fusió de les paraules ‘ànima’ i ‘animal’, ambdues amb el mateix origen: animam, terme llatí que denominava tant l’ànima (substància espiritual distinta del cos físic) com l’alè o respiració que ens distingeix dels vegetals.

La nostra tradició monoteista afirma que el creador només va creure oportú de dotar d’ànima els homo sapiens. Per contra, moltes religions —més antigues que la nostra— atorgaven a les bèsties qualitats espirituals. És possible que si haguéssim conservat aquesta visió de la vida, no se’ns passaria pel cap que la tortura d’un animal fos un espectacle.Continuar llegint…Ànimals | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de juny del 2024)

En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context i que ens afecta de manera directa és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua “encallada”. La falta d’avanços concrets demostra una vegada més que les promeses en períodes electorals sovint es queden en l’aire sense materialitzar-se. Paral·lelament i segons els diversos baròmetres electorals, observem un augment preocupant de l’extrema dreta a Europa, una tendència que sens dubte pot afectar negativament la diversitat cultural i lingüística del continent.Continuar llegint…Juny incert a Estrasburg –i arreu | Viles i Gents

Publicat a La Comarca el 30 de maig del 2024)

L’altre dia estava present en una conversa en la qual participaven persones del poble d’una certa edat i alguns altres més pròxims a la meua. Los més grans es referien en tota naturalitat a determinades partides del terme municipal pel seu nom (Los Vilars, lo Pinyeral, la Serena, Vernola…), mentre que alguns dels més joves se’ls quedaven mirant incrèduls per no poder ubicar aquelles parts del terme municipal del seu poble a les que els altres feen referència. Algun inclús va confessar en veu baixa que mai havie sentit aquells noms.Continuar llegint…Topònims | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de maig del 2024)

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar. L’any 1997 es va introduir l’ensenyament de l’aragonès a les escoles i ben aviat  la de les Paüls demanà l’ensenyament, no pas del català com corresponia, la llengua pròpia i històrica de les Paüls, sinó de l’aragonès que no n’és ni pròpia ni històrica. Les escoles d’Isàvena i Lasquarri, seguint l’exemple de la de les Paüls, també demanaren més endavant l’ensenyament de l’aragonès. La Conselleria d’Educació va estar d’acord amb aquests nyaps, sense fer cabal de les denúncies d’aquesta situació del tot contrària als dictàmens dels romanistes especialitzats en aragonès i en català, i que van des de Saroïhandy, Alcover, Griera, Krüger, Moll, Alvar, Coromines, Haensch, Veny, Sistac, Nagore, Moret H. i MT., Francino, Latas, …Continuar llegint… Ensenyar català com a aragonès | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de maig del 2024)

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van pontenciar sobre tot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià. Malgrat que molts jueus no n’estaven d’acord (ni ho estan) per raons diverses, un cop expulsats els habitants indígenes, es van quedar els nous vinguts. Els invasors no van obligar als palestins a fugir, ja que es podien quedar en el territori del nou estat, clar que sotmesos a la nova autoritat, com ciutadans de segona i amb els drets molt retallats. La propaganda del nou estat va ser que els palestins van marxar motu proprio per por a patir una guerra. En resum: 700.000 palestins van haver de marxar, sobre tot dels territoris de Jerusalem i Tel Aviv. Aquest fet és anomenat pels palestins Nakba (desastre, catàstrofe en àrab). Nosaltres tenim dos termes molt concrets: 1ª fase, invasió; 2ª, neteja ètnica. Aquest és l’origen del conflicte actual. Continuar llegint… Nakba | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 17 de maig del 2024)

L’agricultura de sembradura és avorrida. No dic que no done faena, dic que done faenes poc variades, repetitives i concentrades en determinades èpoques de l’any. Llaurar, sembrar i recol·lecció. I així any rere any. La producció de gra és quasi un monocultiu a la major part de la província de Terol, que, degut al clima dur derivat de l’altitud, no pot cultivar pràcticament cap altra collita. Ara creix la truficulturaContinuar llegint…Agricultura avorrida | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de maig del 2024)

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble. Vaig sempre que puc, tots els caps de setmana possibles i, encara així, hi ha alguna cosa que s’ha trencat, un fil prim que, en algunes ocasions, he sentit que es trencave i me deslligave de les meues arrels, d’allò que sempre he considerat casa meua i que tantes voltes m’ha ressonat al cap que senzillament soc d’ací, per molts anys que porta vivint fora, vivint lluny.Continuar llegint…Forasteres a casa | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 10 de maig del 2024)

30 d’abril de 1945. Mussolini penja cap per avall al mig de la plaça major de Milan. Hitler és mort al seu búnquer de Berlin. La guerra ha acabat. Europa és, d’ara en avant, en pau. Encara que a l’est i al sud ens toqués esperar una mica més, podríem situar aquí l’inici del que coneixem com a Europa democràtica. Aquella que Fukuyama va titllar de ser «la fi de la història»; lo triomf de la socialdemocràcia sobre el totalitarisme. Continuar llegint…Hi haurà un dia en que tots… | Viles i Gents

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.