La Franja

Source: Entrevista a Carles Terès sobre la figura d’Hipòlit Solé – Matarranya al dia – Podcast on iVoox

Entrevista a Carles Terès sobre la figura d’Hipòlit Solé

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 de desembre de 2025 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca.
El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de desembre de 2026, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estiga en procés de realització.
La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·licite i siga concedida una pròrroga.
L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital.
Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
Apartat 116
22520 Fraga

7a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis.
El premi es pot declarar desert.
El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

8a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

9a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà els drets de publicació i difusió del treball, que es farà sempre en català.
L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les Beques de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA
Fraga, 30 de maig de 2025

beques IEBC-IEA 2025

Dissabte, 4 d’octubre de 2025

11:00 Benvinguda de l’Alcalde

Presentació de la Jornada per part de la presidenta D’ASCUMA i dels representants dels Amics de Nonasp

Record a l’Hipòlit Solé.

Documental produït per Amics de Nonasp i dirigit per Santiago Ráfales sobre l’escriptor Terenci Moix i les seues arrels a Nonasp

12:00 Presentació de llibre de Xavier Solé sobre la pedra seca.

13:00 Presentació del projecte turÍstic-cultural ‘Racons Històrics del terme de Nonasp’

Visita guiada a la vila de Nonasp

14:00 Dinar de germanor. Menú 25€. Cal enviar un correu a acmatarranya@gmail.com, o trucar al 628697751 abans del 29 de setembre.

Actuació de Florencio i Manolo, cantautors nonaspins.

Museu Etnològic. Visita guiada al museu amb la Pepa Nogués, antropòloga organitzadora del museu en el seu inici.

Taller musical de música tradicional per xiquets i majors

Carles Sancho&Francisco José

Cloenda de la Jornada.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

(Publicat a La Comarca, 28/8/2025)

Natxo Sorolla

Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.

L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per supost, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse en una «garantia de la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.

Continuar llegint… ¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

Source: Nonaspe despide a uno de sus hijos predilectos, Hipólit Solé, fallecido a los 65 años

El nonaspino Hipólit Solé falleció, el pasado jueves, a los 65 años tras una larga enfermedad. Sus familiares y amigos le despidieron en un emotivo funeral, al día siguiente, en el que quedó claro que Solé dejó huella. Nonaspe ha despedido así a uno de sus hijos predilectos, vinculado con la cultura, el patrimonio y la política.

Solé fue el fundador e impulsor de la Asociación Amics de Nonasp en 1996, donde ha compartido camino con amigos de toda la vida, como José María Ráfales, quien es el actual presidente. «Era el alma y es una persona irreemplazable», asevera su amigo de la infancia. El nonaspino se involucró en obras de teatro, fue el editor de la revista El Portal y se embarcó en la aventura de trabajar en la televisión de Nonaspe, en donde estuvo entre seis y siete años en activo. Además, fue el presidente de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) más longevo, ostentando el cargo durante 14 años desde 1994.

Homenaje en octubre

Nonaspe iba a acoger el encuentro anual de Ascuma para realizar un homenaje a Solé, por su trayectoria y acompañados también por las entidades locales a las que estaba vinculado. Pese a su reciente fallecimiento, la cita continuará en pie con un homenaje a la memoria del nonaspino.

El dialecto del municipio también era una de las preocupaciones de Solé, por ello trabajó en un proyecto de defensa de la lengua y la cultura. Ráfales asevera que esta reivindicación era una de sus mayores características: «Su vida era su pueblo».

• 

  Hipólit Solé con miembros de la Asociación Amics de Nonasp./ Amics de Nonasp

• 

  Solé en su época en TV Nonaspe./ Amics de Nonasp

En ese afán por trabajar por el territorio, el nonaspino también llegó a ser concejal del Ayuntamiento de Nonaspe durante dos legislaturas, compartido con el Ayuntamiento de Fabara, y cuatro años como consejero comarcal de Turismo, junto a Chunta Aragonesista. «Era un luchador y defensor del patrimonio, la cultura y la lengua. Una persona paciente, cabal y que nunca levantaba la voz. Un ejemplo», recuerda el portavoz del grupo en Caspe y Comarca, Rafa Guardia.

La pasión por su municipio se materializó también un matrimonio de raíces nonaspinas. Solé conoció a su mujer Dolores de jóvenes, en una de las ocasiones que ella regresaba al pueblo natal de sus padres. Juntos iniciaron una vida común en Nonaspe, con su hija Laia.

---

Source: No en tenim d’altre | Lo Finestró

// Carles Sancho

Continuar llegint… Ramon Mur és el nou Premi Franja – Temps de Franja

Publicat a La Comarca, 25/7/2025

Natxo Sorolla

Als anteriors Viles tractàvem l’extremadreta en termes teòrics, i en relació a l’actualitat més immediata de la batalla Trump-Musk. Ha arribat lo moment de revisar si l’extremadreta global contemporània (Trump, Orbán…) té paral·lelismes en referents històrics. Per a Jason Stanley, que és professor de filosofia a Yale, les similituds són clares, tal com expose al seu reconegut llibre Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida (2018). Continuar llegint… Fatxes: cadenes entre passat i futur (III) | Xarxes socials i llengües

De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de l’herbassar groc d’un estiu que tot just hem encetat.

Van dir que aquests dies tindríem una onada de calor, i vet aquí que l’han encertada. Maleïda precisió de la ciència meteorològica. El refugi de frescor de Torredarques va perdent efectivitat. Els pins callen, tremolen amb la llepada del vent sobreescalfat: saben que és una promesa de flama. Continuar llegint…  L’scroll infinit de la vida

Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…

La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.

Continuar llegint… Figues

Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill

Continuar llegint…  Reutilització