Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 184 • 4 de setembre de 2022

Presentació del Cat/Aragonario

// Redacció

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, i el director de la càtedra Johan Ferrández d’Heredia (Govern d’Aragó – Universitat de Saragossa), José Domingo Dueñas, presenten el CatAragonario, una nova eina digital per a aprofundir en el coneixement del català d’Aragó.

Llegir-ne més.

La inauguració de la restauració de l’església del Mas de Llaurador

// Carles Sancho Meix

L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…

Llegir-ne més.

Sialls florits

// Josefina Motis

Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits.

Llegir-ne més.

Una història d’homenatge a la Natura

// Josefina Motis

La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.

Llegir-ne més.

Les Jornades Culturals d’ASCUMA 2022

// Carles Sancho Meix

Este mes d’agost l’Associació Cultural del Matarranya va programar tres convocatòries, ara ja presencials, per donar continuïtat a les Jornades Culturals del 2022 que van tindre lloc a tres poblacions diferents de la comarca per la necessitat de divulgar la història vinculada al nostre territori. El primer acte va ser a Massalió el 21 d’agost, on es presentà d’un llibre escrit pel president d’ASCUMA, Joaquim Montclús Esteban, sobre un personatge poc conegut vinculat a esta població matarranyenca Qui va ser realment Carles Emili Montañès? L’activitat  va ser presentada a les Escoles Velles per l’alcalde de la vila Rafael Martí i l’autor del llibre que parlà del personatge —Barcelona 1877-Madrid 1974— que tingué gran importància com a polític al Matarranya i com a empresari a Barcelona, entre molts altres mèrits.

Llegir-ne més.

Bèsties i bestioles*

// Carles Terès

Són la meua debilitat, no en va soc de la «generació Rodríguez de la Fuente». Recordo les hores hipnotitzat pel trafegar de les formigues a la boca del niu, les visites a zoològic o la dèria pels llibres que m’explicaven la vida dels nostres companys de planeta. Tanmateix, la meua malaptesa per les ciències i el meu amor per les paraules em van decantar per les assignatures de lletres —tot i que, al final, vaig acabar dedicant-me a l’ofici del llenguatge visual, però això és una altra història.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 183 • 27 d’agost de 2022

‘Los canons de Navarone’

// Patrici Barquín

Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra i d’herois, la veiem quasi com qui va a missa i desplega tota la seua fe, pa poder quedar extasiat davant l’avorrit sermó del capellà. És a dir, la veiem entre l’expectació de que hi hagués una ma de trets i explosions i la realitat d’un gran guió i d’una història carregada de reflexions i resistència contra lo nazisme que tenia terroritzada una part del mediterrani, o de l’Egeu (mai he acabat de tenir-ho clar del tot), a compte d’uns enormes canons estratègicament col·locats: los canons de Navarone.

Llegir-ne més.

Montse Cercós presenta el poemari ‘Mantell blau’ a Santorens

// Glòria Francino Pinasa

El 14 d’agost de 2022, coincidint amb la festa de Sant Roc, Montse Cercós, poeta barcelonina, vinculada a Santorens, on estiueja i viu a ca de Torres, va presentar el seu poemari Mantell blau. Acompanyada de la poeta ribagorçana Assumpció Perna van recitar poemes plens de lirisme i admiració per la natura i la vida del poble als assistents a l’acte.

El llibre consta de quatre parts precedides per cites de poetes ribagorçans. La que encapçala el llibre és d’Anton Navarro, Poema del Ribagorça. I si Mn. Anton Navarro parla del «mantell de la rogenca albada» a ‘Muntanyes amunt’, la Montse Cercós admira «el mantell blau» com «el cel serè» de Santorens, on també hi transiten els núvols i les boires, i a l’estiu «Es cobreix de daurat / la maduresa del paisatge». També coincideix amb l’autor ribagorçà en temes pirinencs com els de les muntanyes, el bosc, els pastors, falles, fades i encantàries. Les restants cites pertanyen a la poeta Assumpció Perna de Vilaller i descriuen pinzellades de natura, de la bellesa de les coses xiques, del territori i de les tradicions.

Llegir-ne més.

‘Aplec’ d’en Juli Micolau

// Júlia Llambert

El dissabte 20 d’agost a la Freixneda, en el marc de les aigües i flors ufanes del jardí de l’Hotel Lo Convent, i dins les Festes d’Estiu de la vila, ha tingut lloc la presentació del poemari Aplec d’en Juli Micolau, número 7 de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ davant d’un atent públic d’una seixantena llarga de gent de tota la comarca.

N’Artur Quintana, prologuista de l’obra presentada, i que amb en Josep Miquel Gràcia i en Carles Sancho —que era a la presentació—, formen el Consell Editor de ‘Lo Trinquet’, ha exposat el procés editorial del llibre com a número 7 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’

Llegir-ne més.

Reviure l’estiu*

// Raquel Llop

Enguany hem (re)viscut lo primer estiu sense restriccions des d’aquell del 2020, on los espectacles culturals es van veure terriblement limitats i, en cas que hagueres anat a algun, ben segur vas haver d’assistir passant per un control de temperatura, duent mascareta i controlant la distància de seguretat que et separava dels teus acompanyants. Vam viure la cultura d’una manera totalment diferent a la que coneixíem i, malgrat lo que es pensava des de certs sectors en aquell temps, hem sobreviscut, ho vam saber portar de la millor manera possible i ací estem, dos anys després, revivint concerts, espectacles i festes majors com “abans”, com aquell estiu que sense saber-ho va ser l’últim, al menys per un temps.

Llegir-ne més.

«Aquí, allà, si no tirau se morirà»*

// Estela Rius

A principis d’agost vaig assistir al 30 aniversari del Festival Infantil de Nonasp i em va cridar l’atenció una cosa: quan los xiquets i xiquetes van acabar de ballar, sol un parell de persones van tira’ls un grapat de caramelos que ràpidament van volar d’en terra. Com és això?, vaig pensar estranyada. Pot parèixer una cosa simple o que no tingo cap importància, però a mi em va xocar, perquè tinc molt present lo record de quan la meua generació ballàvem al Festival i sol acabar, mos plovien uns bons grapats de caramelos —que generalment tiraven los iaios i naltres ja esperàvem per córrer a arroplegal’s—.

Llegir-ne més.

Passarà la guerra, restarà la crisi*

// José Miguel Gràcia

Sembla que amb la Gerra de Rússia-Ucraïna –la del malèvol Putin– el canvi climàtic, més acuradament entès com a crisi climàtica global, els terminis previstos d’abandonament de les energies fòssils, el necessari canvi a les energies renovables, els acords internacionals al respecte, etc., han passat a segon terme, diria més, gairebé s’han oblidat. Allò que preocupa a Occident i a gran part del món desenvolupat no és altra cosa que si tindrem gas per a escalfar-nos el pròxim hivern o per produir energia elèctrica, o si el russos tallaran encara més el subministrament, o si els preus del barril de petroli pujaran per sobre de les previsions més pessimistes.

Llegir-ne més.

Olor a raïna*

// Lluís Rajadell

Olor a raïna i fullarasca de pi en una passejada d’estiu. La intensa calor d’enguany i l’aire calmat, sense una goteta de vent, reforcen la sensació olorosa.

Un xiquet ix de l’escola un dissabte d’estiu pel matí i marxe cap a casa. La classe, el dissabte, acabe més prompte i és més relaxada, amb treballs manuals i passatemps educatius. Sa mare ja l’espera a la porta de casa i li done una cistelleta amb lo dinar seu i de son pare. Com la cistella és menuda, el pa, els dos plats, els coberts, el dinar dins d’una carmanyola i el postre —un pot de confitura— s’han d’encaixar amb precisió per a que tot hi càpigue. Per damunt, un tovalló a quadres guarde el contingut i el protegeix de mirades indiscretes.

Llegir-ne més.

En el centenari d’en Gabriel Ferrater*

// Artur Quintana

La gallina ponicana
fa deu ous cada setmana:

        En Ferrater nasqué el 20-5-1922 en una família de la bona burgesia vinatera reusenca, que la Sedició Franquista destruiria. Professionalment sempre malvisqué com a escriptor i de feines editorials, sense que mai a Seix i Barral, on la seva tasca fou decisiva, li oferissin un càrrec com cal. Quan semblava que se li podria obrir una carrera universitària, pocs dies abans de fer els cinquanta anys, el 27-4-1970, es suïcidà a Sant Cugat.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 182 • 15 d’agost de 2022

Elena Guiu triomfa al Mundial Sub-20 de Colòmbia

// Rosa Arqué

L’atleta Elena Guiu ha fet història després de disputar la final dels 100 metres en el Mundial Sub-20 a Cali, Colòmbia. La jove de Vilella de Cinca, va finalitzar en vuitena posició amb un temps d’11.52 i s’ha convertit en la primera espanyola que corre una final en aquesta modalitat en qualsevol categoria mundialista. Un resultat que, a més, la col·loca entre les vuit millors dones velocistes Sub-20 del món.

Llegir-ne més.

El MIFF dona a conèixer la selecció oficial de finalistes

// Redacció

El Festival Internacional de Cinema de Mequinensa (MIFF-Mequinenza International Film Festival), que se celebra del 2 al 4 de setembre a la Sala Goya de la localitat, ha fet pública la selecció oficial dels projectes que es veuran enguany al festival. Dels 4.118 curtmetratges a concurs, xifra rècord en la història del Certamen, se n’han seleccionat  22 de 12 nacionalitats, 5 d’ells aragonesos, que competiran pels premis en metàl·lic a millor ficció, millor documental, millor animació i panorama aragonès. Als curtmetratges finalistes, cal afegir-hi altres 19 produccions que s’incorporen fora de concurs i que fan part de la secció videoclips, una secció que es recupera enguany i que es programarà com una sessió de nit “a la fresca”.

Llegir-ne més.

Fadi, la Stephany i els viatges de tornada*

// María Dolores Gimeno

A un taulell informatiu del Centre de Salut, enmig de les campanyes de prevenció s’obrie pas un dibuix d’agraïment a tot lo personal sanitari per la seua actuació durant la pandèmia de la covid. L’havie escrit Fadi, un xiquet de la comunitat paquistanesa de la vila, en un català tan perfecte com les seues intencions, fruit sense dubte de les classes optatives de català a l’escola local. Voluntat de saber més o d’integrar-se millor?

Llegir-ne més.

Los incendis de fa seixanta anys*

// Tomàs Bosque

Sempre hi ha hagut incendis als pobles, sigue a les cases, per les afores o als  toçals. Però en aquells anys, entre el bestià que no deixava mata verda por on passava, els focs de les llars, los forns del pa, de fer calçina, les telleries, los formiguers que es feien als camps abans de que dugueren a la Cooperativa superfosfat i amoníac, i els efectes que duraven de les amples roturacions del temps de la República… estava descartat lo perill de grans incendis. Encara que sempre n’hi havie algú que, al temps de la calor, encenia  foc per cremar broça als camps i en més d’una ocasió se li escapava  i cremava algun tros de barranc.

Llegir-ne més.

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Llegir-ne més.

De créixer, anava la cosa*

// Jordi Marín Monfort

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

Llegir-ne més.

Clavegueram i totalitarisme mediàtic*

Els vergonyosos àudios de Ferreras-Villarejo han estat la gota que ha curullat la tassa. Fins quan haurem de suportar aquesta persecució-inquisició mediàtica contra alguns dels partits polítics legals? Tan se me’n fot Mediaset com Atresmedia, amos de les grans televisions privades, als que hem d’afegir les cavernes habituals de l’extrema dreta, encapçalades per la COPE (en part finançada per l’Estat). Dos tendències polítiques són perseguides de manera inquisitorial: independentistes (sobretot catalans, però també els bascos) i tot el que hi ha a l’esquerra del PSOE.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 181 • 6 d’agost de 2022

Curs d’estiu de la UNIZAR sobre fonètica històrica

// Carme Messeguer

Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.

Llegir-ne més.

L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja

// C. M. Z.

L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.

Llegir-ne més.

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Llegir-ne més.

De créixer, anava la cosa*

// Jordi Marín Monfort

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

Llegir-ne més.

Cors blindats*

// Luismi Agud

Fa cinquanta anys, lo món respirave tranquil: los mitjans de comunicació anunciaven que per fi havie conclòs la guerra de Vietnam.

Vietnam estave en guerra des de 1940, quan los japonesos van conquerir el que, per aquell temps, ere colònia francesa. Després que caigueren les dos bombes de la vergonya, França va intentar recuperar lo territori perdut, però l’oposició de la població va ser tal, que es va vore obligada a firmar una vergonyosa pau el 1954.

Llegir-ne més.

«Ucraïna, aparta, que em pansiràs!»*

// Natxo Sorolla

Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna.

Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 135 • 20 d’abril de 2021

Alarma per MILF

a fa un temps que em va passar, que vaig rebre una trucada d’aquelles, diguem, inoportunes i, sobretot, desafortunades. La qüestió é que una veu harmoniosa i educada, però alhora alarmada i preocupada, em volia advertir de que al meu carrer, raderament, s’havien produït un seguit de robatoris.
Jo, en la meua inseguretat que em caracteritza, vaig apartar la cortina i mirar a través de la finestra per a comprovar que no ens havíem traslladat a una megalòpolis d’aquelles que expliquen estan tan plenes de perills com de misèria.

Llegir-ne més.

Parlo català

// Marina d’Algars

Sóc d’un poble de la Franja, nascuda a l’Aragó i parlo català. Bé, sóc moltes més coses, però últimament sembla que cal presentar-se amb aquesta rutina cada volta que alguna persona desconeguda em pregunta o he de parlar en públic. Això ja em passava de joveneta quan vaig començar a estudiar fora de les escoles del poble per qüestió d’edat. Aquí (a Aragó) i allà (a Catalunya), en escoltar la meua fonètica, la pregunta estava servida: D’on ets? Parles com els de Tortosa…

Llegir-ne més.

Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil

// Pep Espluga @esplugatrenc

Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.

Llegir-ne més.

Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT

//Josefina Motis

Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.

Llegir-ne més.

Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal

  // Marta Micháns & Iris Pallarol

Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.

Llegir-ne més.

La joventut díscola d’Albelda en temps antics

// Josefina Motis

Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.

Llegir-ne més.