Un any més a Prada de Conflent (Catalunya Nord) s’ha celebrat la tradicional Universitat Catalana d’Estiu. Aquest any es va complir la 56 edició, Déu-n’hi-do!
En aquesta edició la presència de la Franja ha estat molt important. El dia 17 d’agost a l’auditori del Liceu Renouvier, en Tomàs Bosque va presentar el disc que canta a Desideri Lombarte.
Tomàs Bosque va ser el primer cantautor de la Franja que va gravar cançons en català. Entre els anys setanta i vuitanta va formar part d’aquelles velles glòries anomenades Labordeta, la Bullonera i Joaquín Carbonell. Després de gairebé mig segle de silenci, aquest 2024 ha presentat un disc amb dos temes propis i 8 musicacions de Desideri Lombarte (Pena-roja, 7 de febrer de 1937 – Barcelona, 3 d’octubre de 1989). En Desideri va ser un escriptor, un investigador matarranyenc i un gran poeta.
José Miguel Gràcia presenta l’acte a la UCE. / Maricarme Díaz
L’acte va ser presentat per Josep Miquel Gràcia. Aquest llicenciat en econòmiques, malgrat que d’un principi la seva formació és empresarial, també ha conreat la poesia, les lletres i les arts. Originari de la Codonyera, com Tomàs Bosque, durant quatre anys fou president de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
Actuació de Tomàs Bosque a la Universitat Catalana d’Estiu. / Maricarme Díaz
Les vuit de la tarda, hora que es va fitxar l’actuació, no era una bona hora, però al final l’auditori es va omplir. En Tomàs va fer una gran actuació, tothom el va felicitar i des de les Terres de l’Ebre li van demanar que presentés l’espectacle per diversos pobles de la demarcació de Tortosa. Va ser entrevistat per diversos mitjans de comunicació, entre d’altres, Ràdio Arrels, l’emissora que a la Catalunya Nord sempre parla en català.
Taula rodona sobre els Centres d’Estudis de parla catalana. / Maricarme Díaz
El dia 20 d’agost, de les 9 del matí fins a dos quarts d’11, en els cursos d’Iniciació al coneixement dels Països Catalans, uns cursos que un servidor fa més de vint-i-cinc anys que programa i coordina, Josep Miquel Gràcia va intervenir en l’apartat titulat Els Centres d’Estudi als Països Catalans, igual que el dia anterior, va fer una bona intervenció. L’acompanyaven Narcís Figueras (president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana), i Àngels Mach (presidenta de la Societat Andorrana de Ciències).
Un altre escriptor de la Franja que va passar aquests dies per la Universitat Catalana d’Estiu va ser el professor Joaquim Gibert i Font que va presentar el darrer llibre que ha escrit Allà d’Allà publicat per Llibres de l’Índex.
Joaquim Gibert, malgrat que va nàixer a Arenys de Mar, fa molts d’anys que viu a Fraga on ha centrat la seva producció literària.
Allà d’allà aborda diversos episodis i moltes altres temàtiques, en una aproximació per copsar com bull l’olla a la Franja de Ponent el primer terç del segle XXI, un territori sense cap cohesió. El «català de la Franja» no és el mateix a la vall d’Isàvena ni a la conca del Cinca ni en els Ports de Beseit. Tampoc la meteorologia ni els interessos professionals.
Esperem i desitgem que en la pròxima edició de la Universitat Catalana d’Estiu, la presència de la Franja sigui igual o millor.
A principis d’aquest mes de juliol la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades –a Catalunya diuen espoliades pel 155– del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard. El cas és que allò que hauria hagut de ser un tancament d’uns mesos a comptar de l’agost del 2022, no hi ha cap seguretat que s’obri al públic el primer trimestre del 2025, segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural, Gloria Pérez. “La complexitat dels treballs ha estat el motiu del retard” va manifestar. Ara, cada quinze dies només es poden visitar algunes estances del monestir. El que crida més l’atenció és que no ha tingut lloc cap protesta o reclamació per part de la ciutadania aragonesa en veure’s privada de la possibilitat de contemplar les peces d’art o els objectes històrics durant un període de temps tan llarg. L’eufòria i les preses per visitar les obres d’art “rescatades” dels museus de Catalunya després d’anys de litigis judicials, resolts sempre “curiosament” a favor d’Aragó, s’han anat apaivagant perquè el més important és que les obres d’art ja hi són a l’Aragó i no hi són a Catalunya. Al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma”, la Justícia d’Aragó vol conèixer l’estat de guarda i custòdia –permeteu-me la llicència– dels béns. Cal recordar que la sentència amb referència a les pintures de la Sala Capitular està recorreguda i pendent de sentència ferma del Tribunal Suprem. Encara que el Tribunal Suprem resolgui a favor del govern d’Aragó, les raons tècniques i artístiques pesen i pesaran força. Resistirien aquestes pintures un desmuntatge, un trasllat i un altre muntatge a Sixena? Qui es responsabilitzaria de l’operació? Tècnics competents sempre l’han desaconsellada. L’art hauria de ser independent de la política de la justícia i de qualsevol fòbia.
