La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja, Catalunya, País ValenciàEl govern de l’Aragó –encapçalat pel PP amb el suport de Vox– ha retirat el servei de transport escolar a dues adolescents de Fraga, de quinze anys i setze, que tenen discapacitat i estudien a l’Escola Plançó, un centre concertat d’educació especial a Caparrella (Segrià). L’ajuntament de Fraga, també governat pel PP, justifica la decisió adduint que les famílies de les noies decideixen voluntàriament d’escolaritzar-les en un col·legi català i no en el centre aragonès que, segons el criteri de la territorialitat, els pertocaria, i que van utilitzar una línia autoritzada excepcionalment per al cas d’una tercera alumna amb risc vital que rebia tractament en un hospital de Lleida, però que ja es va morir.
Segons les administracions aragoneses, la Inés i la Lyra haurien d’estudiar al centre d’educació especial La Alegría de Montsó, l’únic centre públic de la demarcació d’Osca que ofereix formació per a menors amb necessitats educatives especials. Tanmateix, no és el centre més pròxim: l’Escola Plançó és a 27 quilòmetres de Fraga, mentre que La Alegría és a 52. El temps de trajecte amb cotxe per a arribar al centre de Caparrella és d’uns vint-i-cinc minuts i per anar a Montsó se’n necessiten uns quaranta-cinc. A més, el trajecte amb transport públic implica sortir de Fraga a les 8.15 i tornar a la tarda, al voltant de les 18.15. Això vol dir passar deu hores fora de casa cada dia.
“Només volem que les nostres filles vagin a un col·legi pensat per a elles”, explica a VilaWeb Mar Larroya, mare de la Lyra. A l’Escola Plançó hi ha infants i adolescents de tres anys i vint-i-un diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA) o semblants. A més, les dues famílies estan satisfetes amb l’evolució de les seves filles al centre. “És complicat, però hem notat un cert progrés i elles ja estan més que habituades a aquest centre, on n’estan molt pendents”, afegeix.
Sense el transport escolar, les famílies han de fer un esforç logístic i econòmic extra per a poder mantenir les nenes al centre. “Ens hem de coordinar cinc dies la setmana i, és clar, alhora treballem”, diu. A més, si una de les nenes té un imprevist i no pot assistir a classe, el pla de viatge organitzat entre les dues famílies es pot comprometre i fer que l’altra alumna tampoc no hi pugui assistir. A banda, alguns integrants dels dos nuclis familiars també tenen alguna discapacitat, cosa que encara ho complica més. Per a canviar la situació, han començat una campanya a la plataforma Change.org on volen recollir signatures i forçar el govern aragonès a rectificar.
Una decisió política
El transport escolar per a dur joves amb discapacitat del Baix Cinca fins a Lleida es va crear el 2013. La línia va desaparèixer el curs 2020-2021 a conseqüència de la pandèmia, però es va reactivar l’any següent. “És una decisió cent per cent política, perquè el finançament s’havia aprovat si més no fins al desembre i ens han tallat el servei a començament de curs”, lamenta Larroya. A més, diu que estudiar a Catalunya és una pràctica habitual de molts joves de la Franja.
A banda, el govern va comunicar la retirada del transport pocs dies després d’una reunió en què les famílies n’havien demanat l’ampliació. “Ens vam reunir per demanar si es podia ampliar el transport als cinc dies de la setmana, perquè fins ara només en funcionava quatre. No ens esperàvem que ens ho aprovessin, però tampoc que ens el retiressin del tot”, diu.
El cas arriba al ple municipal de Fraga
Després de la polèmica originada per la retirada del transport, el PSOE de Fraga va acusar el batlle, José Ignacio Gramún, de sotmetre’s a les decisions del president de l’Aragó, Jorge Azcón, i de no defensar el dret de dues estudiants a rebre una educació inclusiva, pública i de qualitat. Per contra, el govern del municipi ha respost que l’oposició defensa un cas de greuge comparatiu entre els onze alumnes fragatins que estudien en un centre aragonès adaptat i les dues famílies que han optat per un col·legi català.
En un comunicat, el consistori diu: “És evident que el col·legi públic que els correspon és el de la nostra comunitat autònoma, exactament igual que als altres onze nens fragatins que assisteixen al col·legi La Alegría de Montsó, un centre públic i de qualitat.” El PSOE ha respost que defensa la igualtat d’oportunitats: “Si demanen convenis sanitaris amb Lleida, per què no fan això mateix amb el transport escolar?”
Mentrestant, les famílies esperen una solució. “Ens hem vist enmig d’una picabaralla política, però nosaltres tenim un problema logístic”, lamenta Larroya.
- En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
- Lo conoce bien usted.
- Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
- Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
- Entens, entens, entens…
- Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
- ¡Aragón oriental!
- … o Aragón Oriental
- No nos gusta la Franja
- Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
- Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
- El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
- Alguien sí lo duda
- Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
- Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
- Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
- A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.
al considerar que es inviable económicamente al verse obligada por la Generalitat de Cataluña a s
Source: El Gobierno archiva los seis macroproyectos eólicos de Forestalia en el Matarraña
MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf
Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja
// Redacció
El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.
L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.
A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.
