Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Rosa Bolea i Javier Giralt / AAL
Rosa Bolea i Javier Giralt amb el conveni signat / AAL
José Ramón Beltrán, Rosa Bolea, Javier Giralt i M.ª Luisa Arnal / AAL

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap a les Afores

Als baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels setanta, hi havia un comerç; ara no en queda gairebé cap

En el tossal de la Roqueta, la Fraga més deixada, hi ha desnivells de 8 metres, perillosos en cas d’aiguats
L’estrena de la nova Sala Florida, amb ‘L’hostalera’ de Goldoni, ha estat una alenada d’aire fresc Sigue per una cosa o per l’altra, Dins de Fraga ha deixat de ser un punt de trobada habitual

Embotir-se amb un utilitari pels laberíntics carrers de la Fraga dels jaios i dels verjaios li va suposar a Teresa, veïna de Benavarri, maniobrar a tort i a dret, suar la cansalada, unes quantes rascades en el vehicle i un fotimer de renecs. Tant és així, que no em va dirigir la paraula durant una temporada. Sigue per un malentès, per desconeixement, per una imprudència… la fadrina ribagorçana se les va veure de tots els colors transitant per Sta. Lecina, St. Roc, Jesús, Tossal, St. Pau, entre altres carrers secundaris, fins a desembocar a la replaceta del Carbó. Martina i Jordi, que tenen el garatge en un carrer de la vora, el de St. Miquel, no sempre podien entrar i treure el cotxe si algú altre aparcava a prop (els tres contenidors d’escombraries tampoc ho facilitaven). I quan trucaven als guàrdies urbans de cara a retirar l’automòbil obstructiu, la resposta era que la grua no estava preparada per a moure’s en els intestins de la ciutat. El matrimoni esmentat va aconseguir finalment que la Casa de la Vila col·loqués un disc prohibint l’estacionament en aquesta mena de cul-de-sac: “La majoria de carrers de Dins de Fraga són de doble sentit. I, en canvi, hi ha carrers de les Afores, amb força més amplitud, d’un sol sentit.” Continuar llegint… Eixorejar (dins de) Fraga | Quim Gibert | Fraga | Societat | El Punt Avui

Source: Sprint final para estrenar 41 kilómetros y un centro de cicloturismo en la vía verde

Source: Sixena | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Quan escric aquestes línies no sabem del rumb que prendran les pintures de la Sala Capitular de Sixena. Unes restes salvades i ara col·locades en els arcs de la reproducció de la Sala al Museu Nacional de Catalunya (MNAC). No cal dir que el tema ha estat i està judicialitzat i polititzat: mala peça en el teler de l’art. En tan poc espai només vull fer unes petites consideracions: el març del 1936 Josep Gudiol va fotografiar totes les pintures de la Sala Capitular. El 8 d’agost del mateix any el monestir va ser saquejat i incendiat. El “bellíssim enteixinat” del sostre de la Sala Capitular “era una capa de cendres” i les pintures que no van caure grises i negres i socarrimades. Josep Gudiol va visitar el monestir –val a dir que fins l’any 1995 Vilanova de Sixena pertanyia al bisbat de Lleida– i el mes de setembre, ell mateix i un parell de tècnics, amb l’ajuda de gent de la vila, van arrencar el frescos que restaven, mitjançant la tècnica de l’strappo. Es tractava de salvar les rests. Els rotlles els van portar a la Casa Amatller de Barcelona on van ser restaurats en una primera intervenció que va pagar l’Ajuntament de Barcelona. El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya (MAC) (Montjuïc) en qualitat de depòsit. En 1944 van començar a muntar-se en estructures de fusta. Al juliol de 1961 es va posar en valor la Sala Capitular per l’exposició internacional del Consell d’Europa sota els auspicis del Govern Español. Al MNAC romanen fins avui. Al 1957 la Sala seguia en ruïnes i sense sostre, quan un equip tècnic del MAC va descobrir sota la cals els fragments del tester sud i els van traslladar al MNAC. La primera reconstrucció de la Sala Capitular –que no contemplava el retorn de les pintures– no arribaria fins 1988-1991, obtenint el premi “Hispania Nostra”. La primera demanda de reclamació de les pintures murals no va arribar fins al 18 de febrer del 2014. I el 2018 es va presentar l’última transformació de la Sala Capitular. El 28 de maig passat el Tribunal Suprem ratificà el retorn de les pintures a Sixena. Prevaldrà el sentit comú, les opinions dels tècnics, l’art o les sentències judicials? Pobres pintures de la Sala Capitular! Què sap la justícia d’art, de física i de química? I si les pintures estiguessin al Museo del Prado… .

José Miguel Gràcia 

Source: Les Alcubles i Olocau del Rei tindran per primera volta unitats en català tot i ser municipis de predomini lingüístic castellà

El fum i l’olor de cremat de l’incendi de Torrefeta i Florejacs ha arribat a la Franja. Protecció Civil ha emès un missatge amb algunes recomanacions.

Source: Els estralls de l’incendi de Torrefeta: dos morts, dos bombers ferits i 5.300 hectàrees afectades

Publicat a La Comarca, 18/6/2025

Natxo Sorolla

Lo romanç entre Donald Trump i Elon Musk ha acabat com lo rosari de l’Aurora. Dient Trump que «la manera més fàcil d’estauviar diners al nostre pressupost és eliminar les subvencions i contractes governamentals a Elon».

Però és que Musk està molt forrat. Per a fer-se una idea, ell solet té un patrimoni que ronde el pressupost de l’Estat espanyol. Se dedique a fer cotxes elèctrics (Tesla), coets i satèl·lits (SpaceX). Al seu moment, xarxes mundials com Twitter o Facebook controlaven los continguts més polèmics (fake news) i van acabar per fotre fora a Trump, en agitar des d’allà la presa del Capitoli. Però Musk treballe en magnituds tals que va desemborsar un 10% del seu patrimoni per a comprar(-li) Twitter (a Trump). I és que Musk és formalment, també, el principal donant de la campanya electoral de Trump. Que li va tornar el favor nomenant-lo cap del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), per a reduir la despesa de l’Estat en un sentit ultraliberal.

Però este mes de juny ha arribat la crisi de parella, moment en què Musk ha considerat que Trump està portant una despesa pública excessiva (i ha tret ajuts als (seus) cotxes elèctrics). I s’ha obert la caixa dels trons entre els titans, en un conflicte públic i notori. Al nivell que Musk ha associat Trump en la pedofília, i Trump ha amenaçat que això dels contractes que té en lo Govern «ho revisarem tot. Són molts diners». Destil·lant testosterona. Sacs d’incorrecció política. Autoritarisme en estat pur. En sintonia a la seua tradició política.

A Europa, tot allò que hi ha més enllà del Partit Demòcrata, mos son(av)e massa radicalitzat. Però exactament, què volen esta gent, que estan al replà de l’escala? Són ultraliberals o neocons? Són rupturistes o establishment? No mos enganyem. Ni encaixen en lo feixisme de tall paternalista al que est(àv)em acostumats. Ni es pot obviar que ells tenen clars los nostres referents: a la seua investidura Trump no va convidar Caps d’Estat, sinó que va fer vindre a Abascal (VOX) i altres ultres (Milei, Orbán, Meloni, Farage, Fico….). O explícitament han donat suport a Alternativa per Alemanya, vigilat per extremista des del mateix servei d’intel·ligència. La mare quan ix a obrir, porte la bata posada. Què volen esta gent, que criden de matinada?

Programa del MAGAZIN del dissabte 21 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:40 – 11:55.- Jaime Rebenaque, director del Ceip “Virgen del Portal” de Maella, ens farà un resum d’allò més destacat del curs 2024-2025.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “L’AMISTAT I L’AMOR OMPLEN LA NOSTRA VIDA D’ESPERANÇA”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa, Eduardo Satué i Elías Satué.
12:30- 12:40- Estiu i vida social. Neus Valls, psicòloga.
12:40-12:55.- Els refranys de Bienvenido Giménez.
12:55 -13:10.- Esports. Jornada de convivència esportiva i dinar, el passat dissabte dia 14 de juny. Jose Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Les Bruixes de Salem (Massachusetts) 1692.
13:25- 14.- Entrevista a Juanje Villalba Forner, alcalde de Favara. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les qüestions més destacades.
Participants.- Jaime Rebenaque, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona,Eduardo Satué, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juanje Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué.
És l’últim magazine de la temporada 2024-25; la 2025-26 començarà a finals de setembre. Però abans el 2 d’agost estarem en antena amb les XXIV HISTÒRIES DEL RIU, (La Marató de radio de La Veu del Baix Matarranya)

Source: Catalunya i Aragó: de la membrana a la frontera | Flocel Sabaté* | Patrimoni | El Punt Avui

opinió

Els successius governs d’Aragó han fomentat la cohesió mitjançant l’enfrontament amb el veí català

El 1149, la seu episcopal de Roda es trasllada a Lleida arran de la conquesta. La disputa pels límits amb la veïna diòcesi d’Osca es clou el 1203, quan la delimitació resta fixada en el curs mitjà i inferior del riu Alcanadre, límit alterat el 1571 en haver d’encaixar-hi la nova diòcesi de Barbastre. Al segle XIII Ribagorça és definida com una vegueria, capital Benavarri. El representant reial exercia tres càrrecs alhora, atès que era “veguer de Ribagorça i de Pallars i sobrejunter de Sobrarb i les Valls”, és a dir, regia dues regions administrativament catalanes i una d’aragonesa. El 1300, però, Jaume II accepta els arguments aragonesos i traspassa Ribagorça a Aragó, malgrat les protestes de les corts catalanes el 1305. El 1322, la creació del comtat de Ribagorça porta el límit a la riba de la Noguera Ribagorçana. Les cessions de Tamarit, Mequinensa i Fraga, al mateix segle XIV, imposen la delimitació actual. En canvi, la vall d’Aran, inicialment vinculada amb Aragó, manté una forta relació amb Catalunya, tal com Pere el Cerimoniós segella el 1381.

La definició aragonesa de la Ribagorça comporta que la diòcesi de Lleida resti sobre territori aragonès i català, cosa que retrata la societat real, perquè les terres cedides a Aragó mantenen majoritàriament la llengua i cultura catalanes i tenen Lleida com la seva capital de serveis. Encara a mitjan segle XX els habitants de Vilanova de Sixena declaren que el seu mercat principal és Lleida. Com escrivia el 1973 el catedràtic de geografia de la Universitat de Saragossa, Antonio Higueras Arnal, Aragó arribava al final del franquisme sense una xarxa de capitalitats potents, raó per la qual els seus límits eren porosos i inexistents, sobretot en el costat oriental. Amb l’arribada del règim democràtic, el nou govern autonòmic aragonès assumeix el repte de cohesionar i dotar d’identitat la regió. En el costat oriental es podria haver optat per fer ressaltar la singular unitat social per damunt de la segmentació administrativa recalcada per les províncies establertes el 1833. Però es va preferir tot el contrari. Per això la diòcesi de Lleida va ser retallada el 1995-98 a fi que s’ajustés a la ratlla provincial. Tot empenyia a crear fronteres identitàries mentals, en expressió de Ramon Sistac. Ara els serveis ja no venen de Lleida i el límit es percep en tots els detalls de la quotidianitat; “no servimos a catalanes” va etzibar secament el farmacèutic fa poques nits a un alumne meu que, arran de la malaltia del seu avi, s’havia apropat a la farmàcia més propera, situada, tanmateix, a l’altre costat de la ratlla.

Els successius governs d’Aragó han fomentat la cohesió mitjançant l’enfrontament amb el veí català. El 2018 el govern regional prohibeix que els llibres de text incloguin l’expressió “catalanoaragonesa”, mesura revisionista que va més enllà del franquisme, atès que els llibres escolars publicats a Saragossa el 1945 explicaven la “Reconquista catalano-aragonesa”. El 2019 el president Lambán difongué un calendari que incloïa cada mes una màxima identitària: al maig criticava l’expressió catalanoaragonesa; a l’agost advertia que els reis havien de ser citats segons la numeració aragonesa perquè la catalana era fruit de la historiografia catalanista, i al setembre deia que tots els habitants de la Corona d’Aragó eren arreu percebuts com a aragonesos. Cap d’aquestes afirmacions supera el llistó del rigor històric: la corona era catalanoaragonesa des de l’origen, perquè Alfons el Cast el 1169 era assessorat pels seus barons “Catalanorum et Aragonensium”; els reis empraven la numeració catalana (Pere Terç) perquè segons la fisiologia de l’època la transmissió sols era masculina; i desenes d’historiadors de tot el Mediterrani constaten que els provinents de la Corona d’Aragó eren genèricament identificats com a catalans.

Aquest context ajuda a entendre el seguit de sentències judicials. El 2017 un jutge substitut en un jutjat de primera instància d’Osca autoritza que un escamot de 80 guàrdies civils entri de nit, metralleta en mà i en formació d’assalt, al Museu de Lleida per endur-se 44 obres d’art provinents de Sixena; quan el 2021 el Tribunal Suprem s’hi pronuncia, reconeix que les obres havien estat adquirides per la Generalitat de Catalunya però troba un defecte de forma que permet anul·lar-ne la validesa. El mateix 2021, un jutge de primera instància de Barbastre imposa el trasllat de 111 peces del Museu de Lleida provinents de diferents parròquies de l’antiga diòcesi, de les quals consta el respectiu document d’adquisició per part del bisbe Messeguer (1889-1905), però el jutge n’anul·la la validesa. Finalment, l’operació de rescat dirigida per Josep Gudiol el 1936 de les pintures murals de Sixena afectades per l’incendi provocat pels escamots locals passa a ser explicada com un espoli i el 2025 el Suprem n’ordena el retorn al monestir sense més consideracions.

El context explica curioses concomitàncies. El jutge que va emetre la primera de les sentències esmentades va voler agrair a la premsa aragonesa “el inmenso cariño que me demostraron los aragoneses”. I tot i que l’Església imposa, sota justificació evangèlica (1Cor. 6.1), que les causes entre eclesiàstics s’han de dirimir internament, en el present cas el bisbe de Barbastre-Montsó va portar, el 2016, el seu homòleg de Lleida davant del tribunal civil, cosa que va abocar, el 2020, a una curiosa guerra de comunicats entre bisbats. En coherència amb l’estratègia de cohesió regional, les autoritats polítiques aragoneses engresquen el fervor popular amb declaracions en què recalquen com n’estan, de maltractades, les obres a Catalunya i fomenten la seva recepció a Aragó amb una gernació que hi aporti “cantos, vítores y aplausos”. Tot plegat contrasta amb la fredor amb què s’han viscut els fets a Catalunya.

Esperem que el major rebombori que assoleix la tercera de les sentències no sigui perquè aquesta no afecta Lleida sinó Barcelona.

*Catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Source: Que ens tornin Hasel i es quedin Sixena

Source: Primer día de selectividad en el IES Bajo Aragón: «Toda mi familia ha puesto velas en la iglesia»

Source: L’Aragó espera “lleialtat i col·laboració” de la Generalitat per al retorn de les pintures de Sixena

Source: La toponimia con el actual gobierno de Aragón | A zofra

Source: El Suprem ordena al MNAC d’enviar a Sixena les pintures murals

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja