// Patrici Barquín
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar, una crítica als mitjans de comunicació de masses. Que no soc tan estúpid com per a criticar a la revista que me proporciona el Ferrari retolat: «llegiu el Temps de Franja» en lo que me passejo per Fraga els dies de fira.
I és que eixos mitjans de masses, i no tracto de revelar res que no sapiguem, són los que, vulguem o no, acaben construint lo pensament comunitari o col·lectiu i ho fan situant lo focus d’atenció en allò que interessa a una minoria per sobre d’allò que afecta a una majoria.
És per això, que de forma recurrent, trobem notícies que ens parlen de robatoris de poca xolla, que a més a més són excepcionals; com el robatori de carteres, mòbils, bosses…, presentats com si eixir al carrer fos com caminar per un camp de mines. De la mateixa forma, ens presentaran l’ocupació o l’okupació, com els hi agradar escriure, com una lacra social que passa de forma recorrent al nostre voltant i generant unes autèntiques paranoies socials. Continuar llegint… Mitjans – Temps de Franja
