Skip to content

Archive

Category: Sanitat

Source: El conveni sanitari entre el Principat i l’Aragó va caducar fa quatre anys, però l’atenció funciona amb “normalitat”

Source: Veïns de la Franja, sense conveni sanitari Catalunya-Aragó des de fa 4 anys: així els afecta

Se’n veuen afectats una vuitantena de municipis limítrofs, i, malgrat que a la primària es treballa com si hi hagués conveni, hi ha disfuncions i problemes amb els hospitals

Un conveni de col·laboració entre Catalunya i Aragó regula des del 2005 l’atenció sanitària dels habitants d’una vuitantena de municipis limítrofs, 35 dels quals són a Catalunya i 46 a l’Aragó.

TV3 ha pogut saber que tant aquest com un altre conveni per atendre urgències i emergències a les zones limítrofes estan caducats.

Malgrat que l’atenció sanitària es manté i està garantida, les queixes es multipliquen a la Terreta, una subcomarca del Pallars Jussà on viuen 150 persones en vuit nuclis habitats.

 

Per proximitat, reben atenció primària, continuada i urgent, a l’EAP Benavarri, a l’Aragó, i els problemes sorgeixen quan s’han de desplaçar per rebre atenció especialitzada o als hospitals.

Salut assegura que les dues comunitats treballen en un nou conveni per al primer semestre d’aquest any, però el cas és que ara mateix els habitants de la Franja no tenen cap document que els empari.

El riu Noguera Ribagorçana fa de frontera natural entre Catalunya i l’Aragó

245 euros per anar de l’hospital de Barbastre al Pont d’Orrit

En Miquel Bernaus té 72 anys i viu al Pont d’Orrit, un poble adscrit a Tremp, al Pallars Jussà, però a 500 metres d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa.

El 8 de desembre va caure per les escales i es va trencar el maluc. La seva dona, Mari Carme Mur, explica que el metge aragonès que el va atendre li va dir:

“‘L’enviaré al nostre hospital de referència, que és el de Barbastre’, i va venir l’ambulància de Benavarri i ens van baixar fins a l’hospital de Barbastre.”

Mari Carmen Mur i Miquel Bernaus a casa seva, al Pont d’Orrit, al municipi de Tremp, al Pallars Jussà

A Barbastre el van operar, però quan havia de tornar a casa, el transport sanitari d’Aragó se’n va desentendre, i, segons explica Mur, quan va trucar a Catalunya:

“Em van dir que el transport valia 245 euros, jo no entenc com un pacient que cobra el que cobra el meu home es pot pagar una ambulància quan ho té tot comptat per arribar a final de mes.”

Al final no van pagar els 245 euros de l’ambulància, perquè van tornar a casa amb el fill, que els va anar a buscar en cotxe.

Convenis caducats el 2020 i el 2022

Dos convenis regulen la coordinació de recursos entre Catalunya i Aragó per garantir l’atenció sanitària a la vuitantena de municipis limítrofs.

Aquesta queixa, i la presentada per una veïna de Sopeira, a la Ribagorça aragonesa, van ser claus per descobrir que els convenis estan caducats.

La infermera del consultori i alcaldessa d’Areny de Noguera, Mireia Codina, explica que aquesta veïna de Sopeira va escriure a Justícia d’Aragó, l’equivalent al síndic de greuges, i per això van saber que el conveni ja no era vigent:

“Aquest conveni que crèiem que estava vigent, ha deixat d’estar-ho, i ningú ens ha informat de res. Nosaltres, aquí, al consultori d’Areny de Noguera, seguim tractant la gent igual, però els hospitals ja no funcionen com abans.”

Mireia Codina, alcaldessa d’Areny de Noguera i infermera del consultori

El gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha confirmat a TV3 que el conveni marc està caducat des del 2020 malgrat que, a efectes pràctics, es continua aplicant.

Assegura que estan treballant amb la Conselleria d’Aragó per renovar-lo i actualitzar-lo “com més aviat millor“.

Una hora i mitja de viatge per rebre atenció especialitzada

La Lídia Enbé viu amb la seva filla a Aulàs, un altre nucli de la Terreta. No han tingut mai metge ni pediatre de referència ni possibilitat d’escollir ambulatori.

Les han visitat a Tremp, a Benavarri i, fins i tot, a Tamarit de Llitera, a una hora i mitja de casa:

“Nosaltres pertanyem a Catalunya encara que estiguem aquí just a la Franja. El més proper i on més anem és al Pont de Suert, és Catalunya, allí hi ha un centre, per tant, el més lògic seria anar al Pont de Suert, però a mi mai m’ho han ofert, sempre he anat allà on m’han dit.”

Malgrat no tenir cap queixa formal sobre aquesta problemàtica, Miquel Abrantes diu:

“Si això passa i realment per proximitat tenen més a prop el Pont de Suert, haurem de reestructurar el flux, estem totalment oberts, i si és necessari ho farem, queda clar.”

Catalunya i l’Aragó no comparteixen l’historial dels pacients

Una altra assignatura pendent és que hospitals i professionals de tots dos costats comparteixin l’historial dels pacients de la Franja per evitar-los més maldecaps dels que ja tenen.

El Departament de Salut mostra total predisposició per trobar una solució malgrat que reconeix que això costarà més de solucionar, perquè els sistemes informàtics dels sistemes sanitaris de Catalunya i d’Aragó són diferents.

Source: Ribó diu que pacients «de fora» generen un «sobrecost» a la sanitat catalana – Diari de Girona

Source: Salud asegura que Catalunya seguirá atendiendo en Lleida a pacientes de Aragón

  • El director de los Servicios Territoriales de Cultura había apuntado la posibilidad de que el traslado de obras de arte a Sijena pudiera perjudicar a los aragoneses

El director de los Servicios Territoriales de Cultura había apuntado la posibilidad de que el traslado de obras de arte a Sijena pudiera perjudicar a los aragoneses

LLEIDA, 11 (EUROPA PRESS)

El gerente de la Región Sanitaria de Lleida y el Alt Pirineu y Aran, Jordi Cortada, ha asegurado este lunes que la Generalitat seguirá prestando asistencia sanitaria a los pacientes de la Franja que habitualmente usan los servicios de salud de Catalunya.

Cortada ha hecho estas declaraciones después de que el director de los Servicios Territoriales de Cultura de la Generalitat en Lleida, Josep Borrell, advirtiera este lunes de que la operación policial para trasladar 44 obras de Sijena desde el Museu de Lleida podría perjudicar a los aragoneses que viven en la Franja y reciben asistencia sanitaria en la capital del Segrià.

El gerente de la Región Sanitaria de Lleida ha afirmado que “el departamento de Salud del Gobierno de la Generalitat siempre ha prestado asistencia sanitaria a pacientes de otras comunidades autónomas”.

“No hay ningún motivo para hacer ningún cambio en esta política, tampoco en cuanto a los pacientes de Aragón en los centros de Lleida, básicamente servicios de atención hospitalaria y procedimientos ambulatorios, que continuarán prestándose con toda normalidad”, ha afirmado.

Cortada ha recordado que está vigente el Convenio Marco de Colaboración entre el Departamento de Salud del Gobierno de Aragón y el Departamento de Salud de la Generalidad de Catalunya, firmado en 2005.

En este convenio se reconoce “la colaboración que siempre ha existido entre las dos comunidades autónomas, y que establece la atención a los ciudadanos de la Franja que acuden a los centros leridanos, ya que son los que tienen más cerca y así seguirá siendo”.

Source: El incendio de Valderrobres pone en evidencia la escasez de medios – La Comarca

Verónica Lacasa. Heraldo de Aragón

El delegado cultural de la Generalitat en Lérida amenazó ayer con «repensar» los servicios en áreas limítrofes, algo que ya ha descartado el Gobierno de Aragón

La recuperación de los bienes de Sijena no ha estado exenta de polémica y también ha salpicado a zonas limítrofes con Cataluña como el Bajo Aragón Histórico. Ayer, los técnicos aragoneses, los agentes de los cuerpos de seguridad y los profesionales de la comunicación que se desplazaron a Lérida para recoger las piezas vivieron momentos muy difíciles. Soportaron insultos, silbidos y amenazas. Pero no solo el grupo de ciudadanos catalanes que esperó en las puertas del museo ilerdense reaccionó mal ante el cumplimiento de la sentencia que dictaminó que los bienes debían de volver al Monasterio de Sijena. El delegado cultural de la Generalitat de Cataluña en Lérida, Josep Borrell, realizó acusaciones muy duras hacia Aragón. Opinó que el traslado de las obras se ha precipitado por la situación política y que «es un error fatal». «A los de Aragón, el traslado les puede pasar factura. Hay servicios que presta Cataluña de forma generosa, como el servicio sanitario, pero después de esto podemos decir: pues mira, nos lo repensamos», advirtió. «Es entrar en una dinámica que no favorece a nadie», concluyó.

Desde el departamento de Sanidad del Gobierno de Aragón restaron importancia a las declaraciones. Subrayan que estos convenios «no se prestan generosamente, sino que tienen compensaciones económicas y una serie de condiciones». Además, desde DGA recuerdan que no son convenios únicos con Cataluña, sino que existen con otras comunidades como la valenciana y que en Aragón también se atiende a ciudadanos de otras regiones por cuestiones de dispersión o distancias.

En el Bajo Aragón Histórico, el área sanitaria de Valderrobres es la única zona que entraría en este convenio de atención urgente (ambulancias). Gracias al mismo, los dispositivos que hay en la capital del Matarraña entran en la coordinación con los de Cataluña, y viceversa, si es necesario. Es un circuito que coordinan 061 y 112 y que funciona con éxito, siempre en beneficio de los vecinos de ambas comunidades.

El presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí, destacó la importancia de seguir cooperando entre las dos comunidades, algo que también se hace cuando hay un incendio, por ejemplo. «En las zonas limítrofes estamos muy contentos con estos convenios», dijo.

 

Solo regresaron 43 bienes

Aragón vivió ayer un día histórico por el retorno de los bienes de Sijena desde el museo de Lleida en el que se encontraban, aunque el alborozo se vio un tanto empañado por el deterioro de algunas piezas y por el extravío de una de ellas, en paradero desconocido. En el camión que abandonó el museo Diocesano de Lérida entre cordones de los Mossos d’Esquadra no encontraron los 44 bienes reclamados por la Justicia, sino 43: se ha perdido un lienzo del siglo XVIII sobre cuya ubicación, no se sabe nada. Además otras piezas están dañadas gravemente y no se sabe si podrán ser restauradas. Lo lamentaron ayer la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, y su director general, Nacho Escuín, tras llegar el camión con las piezas a Villanueva de Sijena (Huesca). Hoy podrá verlos el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán. En cuanto acabe la visita, comenzará un largo proceso de descripción y estudio de las obras, y si es necesario, de restauración. Todo ello encaminado a hacer del monasterio un espacio de exposición en el que disfrutar de la «joya» que en términos históricos y artísticos son estos bienes, para lo que el Gobierno de Aragón ha invertido 500.000 euros y para lo que tiene previsto invertir más, avanzó la consejera.

El operativo para el retorno de los bienes comenzó la medianoche del lunes y a las cuatro de la madrugada los técnicos del Gobierno de Aragón, acompañados por un letrado de la institución, accedían al Museo Diocesano, en donde esperaban el director del centro y el equipo de conservadores para mostrarles donde estaban. En la identificación ya se comprobó que algunos de los bienes (cajas sepulcrales, lienzos, tablas policromadas, etc…) mostraban deterioro y que uno no aparecía por ningún lado.

Los bienes fueron despedidos por manifestantes contrarios a la decisión. Entre ellos, cargos de la CUP, una de las entidades promotoras, o el diputado nacional de ERC, Joan Tardá.

Source: La Generalitat amenaza con restringir prestaciones sanitarias en Aragón tras la operación de Sijena

El director de los Servicios Territoriales de Cultura en Lérida, Josep Borrell, avanza que podrían «repensar» dar servicio de Salud en la Franja

Actualizado:

El director de los Servicios Territoriales de Cultura de la Generalitat en Lérida, Josep Borrell, ha advertido este lunes de que la operación policial para trasladar 44 obras de Sijena desde el Museo de Lleida puede perjudicar a los aragoneses que viven en la Franja y reciban asistencia sanitaria en la capital del Segrià.

«Puede ser que a la gente de Aragón les pase factura, porque hay servicios que presta Cataluña a los aragoneses de forma desinteresada y generosa y que se paga, como el servicio sanitario, pero podría ser que nos lo repensáramos», ha afirmado a las puertas del museo, mientras técnicos embalan las piezas de arte para su traslado.

«Creo que es un error, de alguna manera el conflicto podría tener el amparo del Tribunal Supremo (TS), no sé por qué tanta prisa. Eso mismo decía el ministro», ha subrayado.

 

Origen: La Franja, present a la mostra “Dicen que hay tierras al este”, del Palau de Sástago. | Mas de Bringuè

EXP ESTE 4

A l’esquerra, fotos del Centre Excursionista de Catalunya. A la dreta, detall del quadre de Viladrich “Boda en Fraga”-

FOTOS: Luis Correas

TEXT: Màrio Sasot

Els territoris, la gent i la cultura de la Franja com a referents de normalització de convivència fronterera, de lligams humans i familiars comuns i de pont entre dues cultures amb una llengua comuna estan presents de manera rellevant  al Palau de Sástago de Saragossa en  l’exposició “Dicen que hay tierras al este”. La mostra, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2018, repassa amb gran aparell documental, gràfic i artístic, les relacions històriques, econòmiques, comercials i culturals entre Aragó i Catalunya durant els segles XVIII al XX.

Entre els elements franjolins més destacats de la mostra podem veure un magnífic quadre de Jesús Moncada, cedit per l’Ajuntament de Mequinensa i la família de l’autor de Camí de Sirga dins  l’apartat que mostra l’èxode d’artistes, escriptors i intel·lectuals des d’Aragó a Catalunya. També es mostren els treballs que les associacions culturals de la Franja han fet  en forma de llibres de divulgació i d’investigació i el seu historial reivindicatiu en defensa del català i del seu ensenyament als seus territoris.

Però potser el colofó més representatiu de la Franja com a clau de les relacions de veïnatge entre Aragó i Catalunya és un gran retrat del pintor català Miquel Viladrich, “Noces a Fraga”, que habitualment es pot veure a la sala d’exposicions del Palau Montcada de Fraga, i que representa la boda entre una jove fragatina i un jove d’una localitat lleidatana pròxima a la capital del Baix Cinca.

La mostra, organitzada pel govern d’Aragó i la diputació de Saragossa i  patrocinada per les fundacions La Caixa i Telefónica, consta de 12 espais temàtics i el material utilitzat ha estat aportat per 71 institucions públiques i privades procedents d’Aragó, Catalunya i altres punts d’Espanya. En la seva confecció han participat professors de les universitats d’Aragó i Catalunya i intel·lectuals com Josep Borrell i Ignacio Martínez de Pisón, que escriuen sengles articles en el catàleg.

Al pati central del  Palau expositor s’erigeixen dos grans fotografies murals que reprodueixen una vagoneta de carbó i uns cables d’alta tensió, que representen les dues fonts d’energia procedents d’Aragó que durant dècades van contribuir al desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. L’Ebre com a via de trànsit de mercaderies d’oest a est i la construcció del port de Tortosa és una altra nova i interessant secció de la mostra. El títol de l’exposició: “Diuen que hi ha terres a l’est” (… on es treballa i paguen), un vers solt de la cançó de Labordeta, “Aragó”, relaciona especialment l’apartat dedicat a l’emigració d’aragonesos a Catalunya. “Més de mig milió d’ells van arribar a terres catalanes entre 1880 i 1990” – explica Alberto Sabio, uns dels comissaris de la mostra. Uns panells gràfics assenyalen els principals llocs d’Aragó d’allà on procedien i en un macro pla de Barcelona s’assenyalen ​​els principals barris on els emigrants aragonesos van assentar les seves residències.

L’impressionant desenvolupament industrial de Catalunya en els finals del XIX i principis del XX està representat amb pintures com el magnífic quadre “La fàbrica” ​​de Santiago Rusiñol, cedit per Foment del Treball.
La iniciativa d’acostament comercial i industrial als seus veïns de l’est per part de diferents pròcers de la Il·lustració aragonesa es reflecteix en grans quadres de Joan Faustino Bruil, Ramon de Pignatelli, el Comte Aranda, o al mateix secretari d’Estat de Carles III, Juan Martín de Goicochea, aquest últim obra de Goya. A la segona meitat de l’exposició s’explora, entre altres aspectes, les fructíferes relacions d’anada i tornada entre artistes plàstics, destacant a pintors i escultors aragonesos que van desenvolupar part de les seves carreres a Catalunya, com el maellà Pau Gargallo, Ramón Acín, Manuel Viola, o el Grup Trama. Les connexions culturals entre professors, científics i altres intel·lectuals d’un costat i altre de la ratlla, es testifiquen amb apunts biogràfics de gent com Fabià Estapé, economista català que va treballar un temps a la Universitat de Saragossa, Bosch Gimpera, arqueòleg que va treballar durant molt de temps en jaciments del Matarranya amb gent de la zona com Santiago Vidiella; Jaume Vicens Vives, o d’il·lustres aragonesos com Ramón i Cajal, Joaquín Costa, Odón de Buen, el professor José Manuel Blecua i altres més recents com Ignacio Martínez de Pisón, que han desenvolupat la seva tasca investigadora, creativa o docent a Catalunya. No oblida la mostra l’aportació d’aragonesos en els moviments revolucionaris que van agitar Barcelona en els 20 i 30 i durant la Guerra Cvivil, com Samblancat, Felipe Alaiz, Carrasquer, Maurín o Ortiz Ramírez, així com els de Gregorio López Raimundo i Alfonso Carlos Comín en el franquisme i la transició.

L’oci, la vida social i cultural dels aragonesos en l’emigració, amb el Centre Aragonès de Barcelona com a eix, i el naixement dels moviments autonomistes i aragonesistes a Catalunya tenin també el seu espai a Sástago.

Com a colofó ​​sentimental, a la planta primera s’exposa una extensa exposició de fotografies paisatgístiques d’Aragó, especialment del Pirineu, fetes per fotògrafs del Centre Excursionista de Catalunya.

El president d’Aragó Javier Lambán, va dir en la presentació de la mostra, que “Aragó, a causa dels llargs i forts llaços que ens uneixen, s’ha guanyat el ple dret a ser part de la solució en el conflicte entre Catalunya i l’Estat “. El cantant barcelonès Joan Manuel Serrat, va tancar l’acte inaugural de la mostra el passat 19 d’octubre,  interpretant la “Cançó de bressol” com a record a la seva mare belchitana i mostra d’afecte “a Aragó i els aragonesos”.

EXP ESTE 1

Hall d’entrada del Palau de Sástago, on comença la visita de l’obra.

 

tierras-este-DGA_expo_5_web

Escultura de Pau Gargallo

Origen: El tractament de la informació franjolina en els mitjans de premsa escrita catalans i aragonesos – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Pena Zanuy, Marcel
Vidal Carretero, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació

Títol variant: El tratamiento de la información sobre la Franja en los medios de prensa escrita catalanes y aragoneses
Títol variant: The treatment of La Franja’s information in the Catalan and Aragonese written press media
Data: 2017
Descripció: 216 pag.
Resum: Les comarques de la Franja, situades a la perifèria tant de Catalunya com d’Aragó, no tenen una gran influència territorial ni administrativa en cap de les dues comunitats, però tenen un significat polític que porta a conflictes periòdics que salten als mitjans de comunicació. En aquest treball valorarem si, efectivament, els mitjans catalans i aragonesos fan un ús polític de les informacions sobre la Franja.
Resum: Las comarcas de la Franja, situadas en la periferia tanto de Cataluña como de Aragón, no tienen una gran influencia territorial ni administrativa en ninguna de las dos comunidades, pero tienen un significado político que lleva a conflictos periódicos que saltan a los medios de comunicación. En este trabajo valoraremos si, efectivamente, los medios catalanes y aragoneses hacen un uso político de las informaciones sobre la Franja.
Resum: The region of La Franja, located in the periphery of Catalonia and Aragon, hasn’t a big territorial influence administrative in any of the two communities, but it has a political meaning that brings to periodic conflicts that jump to the media. In this document we will value the political use in Catalan and Aragonese media of the La Franja’s informations.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d’ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l’obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l’autoria de l’obra original. No es permet la creació d’obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Titulació: Periodisme [2501933]
Pla d’estudis: Graduat o Graduada en Periodisme [971]
Document: Treball de projecte ; bachelorThesis ; Text
Matèria: Franja de Ponent (Aragó) ; Periodisme ; Mitjans de comunicació de massa

 

216 p, 16.1 MB

Origen: La Litera Información – IU Fraga y La Llitera denuncian el incumplimiento del convenio sanitario entre Aragón y Catalunya

Origen: Els franjolins podran continuar sent atesos als Hospitals de Ponent

Una quarantena d’alcaldes de la Franja de Ponent han reclamat que els veïns d’aquesta zona fronterera puguin continuar rebent atenció mèdica a Catalunya, com fins ara. I recorden que fins al 2015 està vigent un conveni en aquest sentit entre Aragó i Catalunya. Els últims mesos nombrosos veïns s’han queixat que, després de la primera visita, els metges lleidatans els remeten a Barbastre. El motiu és un protocol nou de l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, que deriva als respectius hospitals de procedència els pacients d’urgències que no requereixen ingrés. La crònica és de Marcel Pena des de la Llitera.

Origen: El Socialista Digital – Celaya manifiesta su compromiso con la atención sanitaria de calidad en el Aragón Oriental

El consejero de Sanidad, Sebastián Celaya, se ha reunido esta mañana en Fraga con los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, Evaristo Cabistañi, la Litera, Josep Anton Chauvell, y Ribagorza, Lourdes Pena. En la misma también han participado el alcalde fragatino, Miguel Luis Lapeña, y el senador autonómico José María Becana. En el encuentro, el titular de Sanidad les ha transmitido su compromiso de mantener una atención sanitaria de calidad en la zona del Aragón Oriental, lo cual conlleva continuar con los criterios de accesibilidad y cercanía a la hora de que los ciudadanos reciban atención médica, concretamente en el Hospital Arnau Villanova de Lérida.

“Quiero transmitir que no va a haber ningún problema, que los ciudadanos van a seguir siendo asistidos en los centros que decidan y que cualquier problema que hubiera será solventado en las comisiones de seguimiento del convenio con Cataluña”, ha indicado el titular del departamento tras el encuentro. La desaparición en los presupuestos generales del Estado para 2016 del Fondo de Cohesión Sanitaria lleva consigo buscar una nueva fórmula para hacer frente al pago de las atenciones que cada Comunidad Autónoma presta a ciudadanos que no sean de su propio territorio.

Existe un proyecto de Real Decreto en este sentido, que plantea que cada Comunidad presentará un balance de atenciones y obtendrá un saldo a abonar o a recibir. Después, la liquidación se realizará a través del dinero que cada una recibe del Instituto Nacional de la Seguridad Social. En el caso de Aragón, y con datos de 2014, el saldo sería en torno a seis millones a abonar.

En todo caso, Celaya ha destacado que la cuestión de la financiación “no va a afectar a la atención que se presta a los ciudadanos, la cual está garantizada”. Y ha añadido que ya ha abordado esta cuestión con el consejero catalán de Sanidad, Boi Ruiz.

Por otro lado, el consejero de Sanidad ha manifestado la intención del Departamento de ir potenciando los servicios del centro de alta resolución de Fraga, que tiene un población de referencia de más de 40.000 personas.

Origen: El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Fondo de Cohesión Sanitaria

El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental

Actualizada 26/10/2015 a las 07:31    
Patricia Puértolas. Huesca

Sebastián Celaya se desplaza hoy a Fraga para abordar el Fondo de Cohesión Sanitaria con los afectados.

El consejero aragonés de Sanidad, Sebastián Celaya, se desplazará hoy a la ciudad de Fraga con el fin de reunirse con una delegación de alcaldes de la zona oriental de Aragón, los mismos que el pasado lunes viajaron a Barcelona y, como pretendían, consiguieron el compromiso de la Generalitat de Cataluña de seguir atendiendo “sin dificultades” a los pacientes aragoneses de las localidades limítrofes en sus centros salud y hospitales, independientemente de quién pague la factura.

Ambos encuentros fueron solicitados el pasado mes de septiembre por los propios alcaldes de la zona oriental, después de detectar algunas dificultades de acceso entre la población y, al mismo tiempo, ver desaparecer el denominado Fondo de Cohesión Sanitaria, que ha sido eliminado de los presupuestos estatales de 2016.
Al igual que hicieron con el consejero de Salud de la Generalitat, el alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña, y los presidentes comarcales del Bajo Cinca, Ribagorza y La Litera expondrán su interés en que sus vecinos sean atendidos en los centros sanitarios de Cataluña, especialmente en el hospital Arnau Vilanova de Lérida, que el año pasado recibió a unos 20.000 aragoneses. Esta asistencia supuso un coste de 7,1 millones de euros.

Hasta ahora, el Fondo de Cohesión Sanitaria, que fue creado en 2001, cubría los gastos sanitarios generados por los pacientes de una comunidad en otra. Ahora, el Ejecutivo central propone sustituirlo por un nuevo sistema de compensación, en el que serán las comunidades las que tengan que compensarse entre ellas, lo que podría conllevar un importante “sobrecoste” para Aragón, según denunció Sebastián Celaya.

Origen: Canal Litera

El Presidente de la Comarca de la Litera, Josep Anton Chauvell, destacó que la entrevista mantenida con Boi Ruiz, Conseller de Sanitat de la Generalitat de Cataluña “ha sido muy positiva. Ruiz nos ha transmitido el compromiso de que mantendrán la atención sanitaria, porque es un derecho de todos los ciudadanos que viven en España, y esa afirmación nos ha sorprendido gratamente”. Además ha querido desvincular, “la continuidad de esta atención de la financiación del servicio”. Chauvell destacó además “que el tono de la entrevista ha sido agradable, y nos llevamos una sensación muy grata de que la atención queda garantizada”.

Igualmente Chauvell destacó que tanto el Conseller como el delegado territorial de la Generalitat en Lerida, “valoran que los usuarios puedan seguir empadronados en sus poblaciones donde residen, como una forma de no perder censo en el medio rural, y nos ha gustado esa valoración”.

Un buen número de poblaciones de la comarca, las que reciben atención en el centro de salud de Tamarite,  y Vencillón reciben atención desde el Arnau i Vilanova. El próximo lunes los presidentes de Litera, Bajo Cinca y Ribagorza mantendrán encuentro en Fraga con el Consejero de Sanidad de Aragón.

Origen: La Voz del Bajo Cinca

La asistencia sanitaria a los aragoneses de las comarcas limítrofes con Cataluña en centros de salud y hospitales catalanes está plenamente garantizada. Es el mensaje que ha trasladado el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz que este lunes 19 de octubre ha recibido en Barcelona al alcalde de Fraga y a los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, La Litera y Ribagorza.

La reunión «ha sido muy positiva», asegura el alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña. El conseller Ruiz «nos ha confirmado que, independientemente de quién pague la factura, la asistencia sanitaria está garantizada, sin ningún tipo de problema», explica Lapeña. Si en algún caso no fuera así, el consejero «ha insistido en que se lo comuniquemos para resolver el problema». Por ese motivo, apunta el alcalde de Fraga, a la reunión ha asistido también el delegado Territorial de la Generalitat en Lleida.

Respecto a los casos de vecinos de las comarcas aragonesas que se han empadronado en Lleida para recibir tratamiento médico, el conseller de Sanidad Boi Ruiz ha asegurado que nadie debe empadronarse en Lleida para recibir asistencia sanitaria, ya que la asistencia «es universal» y «se mantendrá».

Los aragoneses regresan de Barcelona satisfechos y más tranquilos tras esta reunión. El consejero de Sanidad catalán «ha sido muy receptivo, conocía muy bien el tema y ha mostrado muy buena predisposición», asegura Miguel Luis Lapeña.

Las consejerías de Sanidad de Aragón y Cataluña coordinarán una estrategia conjunta para exigir al Gobierno central que dote de presupuesto el Fondo de Cohesión Sanitaria para hacer frente a la factura sanitaria entre comunidades.

Aunque no se descarta un acuerdo entre comunidades, el objetivo prioritario de los gobiernos de Aragón y de Cataluña es que sea el Estado quien asuma esta compensación, como ha hecho desde 2005 hasta ahora, a través del Fondo de Cohesión Sanitaria.

En 2005 el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. Sin embargo, en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 la partida presupuestaria para este fondo desaparece. A partir del próximo año «no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras comunidades», recordaban los representantes de las comarcas de La Litera, Ribagorza y Bajo Cinca y de 24 municipios aragoneses vecinos de Lleida en el manifiesto que firmaron en Fraga el pasado 14 de septiembre.

El consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón Sebastián Celaya visitará Fraga el próximo lunes 26 de octubre para mantener una reunión con alcaldes y presidentes de las tres comarcas aragonesas sobre este mismo tema.

Origen: L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins | Lo Finestró

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

fac3a7ana16

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.