Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Informació sobre el nou reglament de les Corts d’Aragó.

S’ha aprovat el nou reglament de les Corts d’Aragó: http://www.cortesaragon.es/Nota-de-prensa.712+M51e9c0a978f.0.html?&no_cache=1
Dues esmenes al article 6 (llengües): http://bases.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/8624462dba822641c12567ad003ec605/0b1d6bfd4fd5fdd8c1258131002893c6?OpenDocument
ENMIENDA NÚM. 1 A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN: María Eugenia Díaz Calvo, del Grupo Parlamentario Podemos Aragón, al amparo de lo establecido en el artículo 140.2, en relación con el artículo 123 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula la siguiente enmienda a la Proposición de Reforma del Reglamento de las Cortes de Aragón.
ENMIENDA DE MODIFICACIÓN Sustituir el artículo 6 por la siguiente redacción: «Artículo 6. Uso de lenguas propias. Las Cortes de Aragón reconocen el derecho de cualquier persona a dirigirse y ser atendido en cualquiera de las lenguas propias de Aragón, sin perjuicio de lo que establezca la legislación vigente en materia de lenguas. Quien así lo desee podrá dirigirse por cualquier medio a las Cortes de Aragón en cualquiera de las lenguas propias de Aragón. Los Diputados, miembros del Gobierno o cualquier persona que intervenga en las sesiones oficiales de los órganos de las Cortes de Aragón, podrán hacerlo en cualquiera de las lenguas propias de Aragón. Las Cortes de Aragón habilitarán los medios necesarios para la traducción e interpretación a fin de garantizar este derecho.» MOTIVACIÓN Por considerarlo más conveniente. Zaragoza, 23 de mayo de 2017. La Portavoz MARÍA EUGENIA DÍAZ CALVO

ENMIENDA NÚM. 2 A LA MESA DE LA CORTES DE ARAGÓN: El Grupo Parlamentario Mixto (CHA), al amparo de lo establecido en el artículo 140.2 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula la siguiente enmienda a la Proposición de reforma del Reglamento de las Cortes de Aragón. ENMIENDA DE ADICIÓN Añadir al final del artículo 6 el siguiente texto: «2. Cualquier persona podrá dirigirse por escrito a las Cortes de Aragón en cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón reconocidas en la legislación vigente, pudiendo ser respondida, además de en castellano, en esa lengua. En los debates de las Cortes de Aragón, tanto en pleno como en comisión, los diputados y las personas que comparezcan podrán utilizar, además del castellano, cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón reconocidas por la legislación, aportando en este caso, si es requerido para ello, su traducción al castellano.» MOTIVACIÓN Por considerarlo más conveniente. En el Palacio de la Aljafería, a 22 de mayo de 2017.  El Portavoz GREGORIO BRIZ SÁNCHEZ

=============
Resultat: http://bases.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/8624462dba822641c12567ad003ec605/d4e7c18fa031873ac1258147004daf24?OpenDocument
Artículo 6:

— La enmienda núm. 1, del G.P. Podemos Aragón, queda rechazada al obtener el voto a favor de los GG.PP. enmendante y Mixto, en contra de los GG.PP. Popular, Socialista y Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, y la abstención del G.P. Aragonés.

— La enmienda núm. 2, del G.P. Mixto, queda rechazada al obtener el voto a favor de los GG.PP. enmendante y Podemos Aragón, en contra de los GG.PP. Popular, Socialista y Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, y la abstención del G.P. Aragonés.
=============

L’article final queda (la negreta, una adició proposada en una esmena del PAR):

Artículo 6.Lenguas.

Las Cortes de Aragón adaptarán sus actuaciones interna y externa, así como sus relaciones con los ciudadanos, a las obligaciones derivadas de la legislación vigente en materia de lenguas, y en virtud de lo dispuesto en el Estatuto de Autonomía.

 

Font: Juan Pablo Martínez

Origen: Tres programes per a promocionar les llengües pròpies d’Aragó | Lo Finestró

EDUCACIÓ POSA EN MARXA TRES PROGRAMES PER PROMOCIONAR LES LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ

Publicat al Web de les  Llengües d’Aragó el 23 juny 2017

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha convocat els programes “Luzía Dueso” (aragonès) i “Jesús Moncada” (català) per a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó en els centres educatius públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat, durant el curs 2017-18.

El passat curs, el programa “Luzía Dueso” va atendre les sol·licituds de 31 centres, amb un total de 41 activitats i el programa “Jesús Moncada”, per la seva banda, ho va fer respecte a 30 centres, amb un total de 47 activitats. Tots els centres sol·licitants van tenir com a mínim una activitat en els dos programes i van poder gaudir d”alguna de les activitats interessades.

Per al curs 2017-18, el nou programa “L’aragonès a l’aula” pretén impulsar el coneixement de l’aragonès en els centres educatius amb la finalitat de fomentar la dignificació del patrimoni lingüístic aragonès, conscienciar la comunitat escolar sobre aquesta riquesa i donar suport al professorat que realitza activitats entorn a l’aragonès en els centres educatius. Podran concórrer a aquest programa els centres que no ho facin al “Luzía Dueso”.

Aquest programa persegueix assolir els següents objectius:

  1. Estimular en els centres educatius el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó, amb especial referència a l’aragonès.
  2. Fomentar l’actitud positiva de l’alumnat cap al patrimoni cultural aragonès, en general, i cap al patrimoni lingüístic aragonès, en particular.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de la llengua aragonesa i les seves manifestacions culturals (la literatura, el folklore, la música, les arts escèniques …).

Per a facilitar la tasca dels centres existiran materials didàctics adaptats a cada etapa (Infantil, Primària, Secundària i Adults) descarregables a la pàgina web lenguasdearagon.org

Per la seva banda, els programes Luzía Dueso i Jesús Moncada disposaran d’una dotació de 10.000 euros cadascun (un 44% més que el curs passat). Les sol·licituds es poden presentar en tots els casos entre l’1 i el 29 de setembre pròxims

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias.  Consello da Cultura Galega, Santiago de Compostela, 29 e 30 de xuño de 2017: Programa_Foro

Origen: Modificacions a l’esborrany de Decret de creació dels estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua | Lo Finestró

Sobre l’esborrany de creació dels estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, he indicat uns possibles canvis que podrien millorar l’esmentat  Decret. Si entreu a aquest document word Esborrany Decret Academia Aragonesa –extret del pdf publicat pel govern d’Aragó– podeu veure’ls. També podeu utilitzar aquest mateix word per fer les modificacions que considereu adients. Al propi esborrany ho dic i ara o torno a repetir, que només són uns primers canvis després d’una primera lectura. Afanyeu-vos en llegir-lo i feu com jo. Segur que de millores, en poden sortir. Les tindran en compte totes?

pdf govern d’Aragó

Origen: La Comarca del Bajo Aragón acuerda no adaptar su nombre al catalán | La Comarca

bajo aragon catalan

Ganar pidió ampliar su topónimo como ya hacen otras instituciones vecinas

La Comarca rehusó en pleno adaptar su topónimo a la lengua catalana al igual que ya hacen otras instituciones vecinas como el Matarraña o el Bajo Aragón Caspe. De haber dado el visto bueno a la moción presentada por Ganar, pasaría a llamarse Bajo Aragón/ Baix Aragó impulsando así «el reconocimiento de su realidad bilingüe».

El texto original fue enmendado por el PSOE en el primer punto. En vez de solicitar a DGA que declarase toda la comarca como «zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad autónoma (catalán de Aragón)», se cambió para que solo se incluyera a los siete municipios catalanohablantes: Aguaviva, Belmonte de San José, La Cañada de Verich, La Cerollera, La Ginebrosa y Torrevelilla. No obstante, Ganar no consiguió el visto bueno de los socialistas, que dieron libertad de voto. Tan solo Miguel Ángel Bosque, concejal de La Cerollera, votó a favor. José Mª Andreu, portavoz en la Comarca y el Ayuntamiento de Alcañiz; y Javier García, teniente alcalde de Castelserás, se abstuvieron; y el resto, ocho, se mostraron contrarios. «Consideramos que es un tema delicado por lo que cada uno podía escoger, los que nos abstuvimos lo hicimos por respeto a los pueblos que hablan catalán», dijo García. No obstante, todos los consejeros socialistas de pueblos con lengua propia votaron en contra salvo el de La Cerollera. Por su parte, PP y PAR también se mostraron contrarios.

Desde Ganar mostraron su malestar porque los socialistas no les apoyaran pese a que aceptaron los cambios que les propusieron. «Teníamos claro que era un tema complicado que algunos llevarían a la cuestión política pero no era nuestro objetivo, queríamos asimilar el topónimo al de otras comarcas», afirma el consejero de la formación de izquierdas y alcalde de Aguaviva, Aitor Clemente, quien destaca que en el texto incluyeron las dos denominaciones de la lengua aprobadas por DGA en el anterior gobierno, PP-PAR, y en el actual, PSOE-CHA.

Origen: Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. | Mas de Bringuè

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Avui, 26 de maig, ha sortit publicat al B.O.A.  l’esborrall del decret sobre els estatuts de funcionament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Després d’un obligat període d’un mes  d’informació pública, durant el qual  es podran presentar al·legacions, el text definitiu podrà ser aprovat pel govern aragonès d’aquí a uns tres mesos.

El document consta d’un seguit de 55 articles que regularan l’estructura i funcionament d’aquest organisme i parteix, per qüestions de temps i d’agilitat administrativa, de la Llei de 2013 aprovada  pel govern PP-PAR,  de la qual modifiquen els aspectes més negatius del seu articulat.

El text que ara es proposa planteja ampliar el número de membres de l’Acadèmia de 10 a 15. A més dels cinc membres triats pel Govern i altres cinc per les Corts aragoneses, s’afegissen altres cinc a proposta de la Universitat de Saragossa, recuperant així  la composició que contemplava la “Llei Iglesias” de 2009.

Amb aquests 15 acadèmics “de número” l’acadèmia es dividiria en dues seccions:

  • L’Institut del Català d’Aragó, amb 7 membres.
  • L’Institut de l’Aragonès, amb 7 membres.
  • El President de l’Acadèmia triat per consens  entre  els quinze membres.

Amb aquesta divisió en dos Instituts, desapareix l’antiga divisió en àrees d’ús predominant  amb els famosos  LAPAO i LAPAPYC.

Entre les competències que el reglament atribueix a l‘Acadèmia destaquen:

establir les normes de l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques a través dels seus instituts; assessorar, a través d’ells, als poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i amb la seva promoció social, així com desenvolupar aquelles tasques que, en l’àmbit de la seva competència, li encomane el Govern d’Aragó.

 

L’Acadèmia es constituirà com a organisme autònom i tindrà com a seu un edifici “rellevant”de la Comunitat, tot i que, si ho considera oportú es podrà  reunir a qualsevol localitat del territori. Els membres de l’Acadèmia no tindran remuneració i tan sol cobraran dietes de desplaçament.

Dels 55 articles que té l’esborrall, del 28é al final es dediquen al funcionament dels Instituts, on es contempla la creació d’acadèmics d’honor o acadèmics corresponents, que tindran una caràcter consultiu i durada variable.

També existeix la possibilitat de que, a proposta dels Instituts, el nombre d’Acadèmics se pugue ampliar   fins a 15 membres, sempre que es mantingue  un número senar (9,11,13,15)  per evitar col·lapses en els votacions.
Entre les competències que s’atribueixen als Instituts de l’Aragonès i el Català estan la d’investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia les normes gramaticals de cada llengua, inventariar i actualitzar el seu lèxic, estimular el seu ús i difusió a les escoles i a la societat, col·laborar en la formació del seu professorat, assessorar els poders públics i institucions sobre l’ús correcte de les llengües pròpies, etc.

El càrrec des acadèmics serà vitalici i sol podran cessar per incapacitat, malaltia, inoperància, etc. El  nomenament del President de l’Acadèmia tindrà una durada de cinc anys per a que nos es pugue solapar amb els períodes electorals de les institucions.

ANÀLISI

Urgències i ambigüitats

La urgència del govern aragonès per posar en marxa un organisme  àgil i eficaç que passi ràpidament els tràmits legals per començar el més aviat possible la tan necessària feina de normalització lingüística els ha dut  a aprofitar la  maleïda llei del Lapao i el Lapapyc.

Això comporta necessàriament certes ambigüitats, com el títol original que encapçala la llei i que sembla que no es pot modificar, on es parla de “la llengua”, quan després, en l’articulat del reglament es parla de dues llengües: l’aragonès i el català d’Aragó.

La possibilitat d’ampliar el nombre d’acadèmics, unilateralment,  per part de cadascú dels Instituts lingüístics,  pot donar com a resultat una Acadèmia asimètrica i descompensada.

En fi, res que no es pugue arreglar en el posterior període d’al·legacions. Sort per a tots.

Origen: DGA creará un instituto del catalán para proteger y potenciar su uso | La Comarca

maella colegio catalan

Clase de Catalán en 3º de Primaria del colegio Virgen del Portal de Maella. Un 80% de sus alumnos estudian su lengua materna.

Se constituirá la Academia Aragonesa de la Lengua, formada por 15 miembros

El Gobierno de Aragón está trabajando en la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua, que estará dividida a su vez por dos institutos: el del catalán de Aragón y el del aragonés. La creación de este organismo ya estaba incluida en la Ley de Lenguas que se aprobó en 2009 pero nunca llegó a constituirse. El principal cambio es que entonces se planteó la creación de dos academias, una para cada lengua. En cambio, ahora se apuesta por una única institución científica oficial con dos institutos específicos.

Se trata de un organismo que velará por la conservación, promoción y defensa del aragonés y el catalán con el que ya cuentan otras comunidades españolas con lenguas propias. Se encargará de establecer las normas referidas a su uso correcto que sirvan a los más de 81.000 aragoneses que saben hablar catalán o aragonés (un 6% de la población total).

Hoy se publica en el Boletín de Aragón el borrador de los nuevos estatutos de funcionamiento de la academia, en los que se fija su composición, organización y funcionamiento. Los interesados tendrán un mes de plazo para presentar alegaciones, que se estudiarán y remitirán a los servicios jurídicos. Una vez el Consejo Consultivo de Aragón emita un informe, se aprobarán los estatutos en el Consejo de Gobierno de DGA. La academia entrará en funcionamiento en un plazo aproximado de seis meses.
Este organismo estará constituido por un presidente y 14 miembros (siete para cada instituto). La elección de los siete académicos se llevará a cabo por cuotas: cinco para las Cortes de Aragón, otros cinco DGA y otros tantos la Universidad de Zaragoza (Unizar). De esta forma se vuelve a introducir al mundo universitario porque en la ley que creó el PP-PAR en la anterior legislatura (la de los polémicos lapao y lapapyp) se restó poder a la Unizar.

Los 15 miembros serán, según especifica el borrador, personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, principalmente doctores. Con preferencia para los hablantes nativos que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad.

Sus competencias serán diversas. «Principalmente, establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón», afirma el director general de Política Lingüística de DGA, José Ignacio López Susín. También asesorará, a través de sus institutos, a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y con su promoción social. Asimismo, desarrollará aquellas tareas que, en el ámbito de su competencia, le encargue el Gobierno de Aragón.

Moción de Ganar por el catalán

Por otro lado, ayer se presentó en el pleno de la Comarca del Bajo Aragón una moción de Ganar (al cierre de esta edición aún no había sido debatida) para solicitar a DGA que declare a la comarca como «zona de utilización histórica del catalán» y se adapte su topónimo incluyendo el término ‘Baix Aragó’.

Resolución del Director General de Planificación y Formación Profesional y del Director General de Política Lingüística, de 26 de abril de 2017, por la que se autorizan centros para la impartición de lenguas propias de Aragón (Aragonés y Catalán de Aragón) a partir del curso 2016-2017.

Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant,  autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.

Origen: C’s se une a Podemos y al PSOE para blindar el uso del catalán en Aragón – EL DIESTRO

Origen: Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi | Lo Finestró

El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.

Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).

El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…

Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada”  (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).

Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.

Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.

– Departamento de Educación, Cultura y Deporte – (637 KB) $

Pàgines 55-59.

El próximo 23 de abril, con motivo del día de Aragón vamos a llevar a cabo unas lecturas públicas en aragonés y en catalán entre las 12,30 y las 13,30 horas en la Sede del Gobierno de Aragón de Zaragoza (Edificio Pignatelli).
Para ello contaremos con la presencia de Ánchel Conte y Tomás Bosque,que leerán acompañados de varias personas que se han ofrecido a participar.
El evento será transmitido en directo por Chisla Radio ( http://www.lenguasdearagon.org/Chisla-radio/)
D.G. Política Lingüística Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Origen: Educación fomenta una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las tres lenguas propias – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

El Departamento del Gobierno de Aragón ha reservado un encuentro de centros donde se estudia aragonés y catalán dentro de la convocatoria ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’

| 2 abril, 2017 09.04
Educación fomenta una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las tres lenguas propias
Foto: Gobierno de Aragón

Un total de 50 alumnos y alumnas de 5º y 6º de Primaria que estudian aragonés y catalán en varios centros escolares de Aragón podrán, además de apreciar la riqueza y variedad del patrimonio natural, social y cultural de Búbal, convivir en un entorno de diversidad lingüística.

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha reservado por primera vez una semana de la actividad convocada por el propio ejecutivo aragonés ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ para que alumnos y alumnas de varios centros en los que se estudia aragonés y catalán convivan y realicen actividades complementarias en las lenguas propias de Aragón.

Del 3 al 7 de mayo, los alumnos y alumnas del CRA Estadilla-Fonz, del CP Miguel Servet de Senegüé, en los que se estudia aragonés, y del CEIP María Moliner de Fraga, en el que se estudia catalán, acompañados de sus respectivos profesores y profesoras, realizarán una estancia en un entorno singular para el desarrollo de competencias clave.

La programación, elaborada por el equipo docente presente en Búbal, se verá complementada por diversas actividades en aragonés y catalán realizadas tanto por el profesorado acompañante como por personal perteneciente al Departamento de Desarrollo Rural y Sostenibilidad del Gobierno de Aragón.

Se trata de una actividad pionera para la convivencia e intercambio de experiencias en las diversas lenguas de Aragón en la que colaboran la Dirección General de Innovación, Equidad y Participación y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.

Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal

La actividad ‘Recuperación y utilización educativa del pueblo de Búbal’ se ha programado durante nueve semanas de marzo a mayo, en estancias de cuatro o cinco días, y ha sido convocada por el Servicio de Educación, Cultura y Deporte de Uesca.

Un total de nueve colegios y nueve institutos y más de 500 alumnos y alumnas participarán en la actividad, que tiene como objeto favorecer el conocimiento de los bienes naturales, culturales, artísticos y sociales de Aragón, complementando el currículo educativo con la recuperación cultural y el mantenimiento de Búbal, la educación ambiental para un desarrollo sostenible, la educación para la salud, el respeto y la convivencia.

Les últimes notícies i informes del curs 2016 -17 recalquen que a Aragó enguany es van a impartir classes en un alt nombre de llocs, amb aprox. 27 pobles de l’Alt Aragó. La novetat prové que fins i tot en tres pobles Pandicosa, Benás i BaixaRibagorça s’inicia un projecte nou amb immersió, encara que amb només al voltant de 12-13 hores, en aragonès en una altra assignatura.

El mateix camí ja va ser començat fa més de 30 anys pel català a Aragó, integrat en el currículum educatiu (20-30%) d’alguns centres, en immersió, en la majoria com a assignatura i que aquest curs comptarà amb 4.471 alumnes. Així i tot, una completa oferta d’immersió és reclamada per experts com a única manera de supervivència.

Tot i això, “Esfendemos as lenguas” ve a denunciar el que des de molts sectors s’ha vingut a anomenar com un èxit del moviment per defensa de l’aragonès i de la nova DGPL d’Aragó. La impartició d’aquestes classes no deixa de ser les restes d’un ensenyament que no incidirà res a la capacitació dels nens com a parlants d’aragonès.

El nombre d’alumnes / les oscil·la entre 625-808 segons les fonts, la gran majoria a Primària, encara que també en Infantil i 10 a Secundària. La realitat és que gran part d’aquestes classes són impartides en horari extraescolar, 1 hora setmanal, i en el millor dels casos com a optativa.

13 mestres són els encarregats d’impartir les classes d’aragonès, amb un gran treball que no pot tenir les conseqüències esperades; horaris desafortunats, oposició d’altres mestresdels mateixos centres, durada limitada de les classes…

Al desembre de 2016 es presentava a Sant Sebastià el Protocol per a la Garantia de les llengües minoritàries a Europa. En aquest Protocol apareix com un dels punts fonamentals l’oferta de classes en model d’immersió total, amb horari complet escolar i amb plena ajuda de materials per a això. Des de la perspectiva dels recursos humans, aquest ensenyament hauria de comptar amb places i formació de mestres suficient com per cobrir aquesta demanda.

Us deixem una petita mostra de la realitat dels nens / es que reben classes d’aragonès, malgrat l’esforç de mestres / es.

Esfendemos as Luengas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: