Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Source: Carmen Alcover, José Bada y Mercedes Llop, miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua

Source: Jiménez Losantos esclata contra el català de la Franja i la unitat de la llengua – Racó Català

Federico Jiménez Losantos perdent els papers en directe
Federico Jiménez Losantos perdent els papers en directe Autor/a: Captura Esradio
Federico Jiménez Losantos té travessat el català des de sempre. Quan vivia a Catalunya, el 1981, va impulsar el manifest dels 2300, un document on uns autoproclamats intel·lectuals, atacaven la incipient normalització lingüística i advocaven, com solen fer aquesta mena de documents, per la supremacia de la llengua castellana, i ja apuntaven a un conflicte lingüístic inexistent, que 20 anys després, un partit com Ciutadans va atiar per justificar la seva existència.

Ara 40 anys després, Losantos, torna a exhibir la seva malvolença cap al català. Natural de l’Aragó, concretament d’Orihuela de Tremendal, un petit poble amb tot just 450 habitants, a la zona de Terol i lluny de l’àrea principal d’influència del català i l’aragonès, el locutor d’extrema dreta dona la seva opinió acientífica, polititzada i esbiaixada.

En una de les seves habituals al·locucions, en les que comença a encadenar temes inconnexos i els farceix d’insults i desqualificacions, el suposat periodista afirma que “l’Aragó s’ha convertit en una colònia cultural de Barcelona (…). És una veritable vergonya que hagin imitat inclús l’aragonès com a idioma oficial, com a desferra. Un dialecte de dos valls pirenaics, això s’ensenyarà a l’escola? A l’Aragó? On ja no s’aprèn espanyol? I per descomptat, no s’aprèn ni anglès, ni francès, ni res”.

Losantos continua amb les seves desqualificacions titllant l’aragonès de “dialecte grotesc, una ‘fabla’ a la que anomenen aragonès, aragonès de què? L’idioma aragonès és l’espanyol”. Segons ell, aquesta reivindicació de l’idioma real i propi de la zona és obra de “sicaris del separatisme”. Respecte a la llengua catalana, nega la seva presència al territori, també la diferencia de la valenciana i aprofita per atacar el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, natural del Matarranya, a qui acusa de “traïdor” per manifestar que parla en català: “… ‘Els que parlem català’. No, tu parles xapurriáu, que és un dialecte vagament emparentat amb el valencià, ni tan sols amb el català. Traïdor, judes al teu costat era una persona de fiar”.

Malgrat que no fa ni vint dies, el govern d’Aragó ha hagut d’acatar les directrius de la Unió Europea en matèria lingüística, fet que l’ha obligat a admetre la validesa de l’acreditació de la competència lingüística tant de la llengua catalana com de l’aragonesa per optar a l’administració pública o a subvencions, l’ofensiva contra el català al territori és evident. Als habituals grupuscles espanyolistes que volen fer desaparèixer el català de la Franja o la bel·ligerància del PAR, PP i fins i tot PSOE vers tot el que sigui remotament català, s’hi ha unit ara tot un seguit d’accions i declaracions que van en el sentit d’escombrar-lo de la zona. Des del naixement d’una emissora de ràdio que presumeix de no emetre en català, a les declaracions de l’escriptora i periodista cultural lleidatana, Cristina Capdevila, que per promocionar un llibre allí, va començar a parlar d’un ‘xapurriáu’ que es parlaria en els pobles del Matarranya i del Baix Aragó i que no té res a veure amb el que es parla a la seva Lleida natal, passant per l’actor Ferran Rañé, reconvertit en productor audiovisual i lingüicida, a qui el PAR i el PSOE li han pagat una sèrie documental que ataca la unitat de la llengua i alimenta l’existència d’aquest ‘xapurriáu’ com a idioma autòcton i diferenciat.

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

BRSCGI – 2021-02-24T083645.773

Ahí vaPuede unirse a la reunión desde su equipo, o teléfono.

https://www.gotomeet.me/istamujer/1

Código de acceso: 352-740-157

¡Compártelo!

Source: ¿Sabes cómo se dice en aragonés: “Estoy resfriado”?

Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.

A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.

 

 

 

Source: Quan penses que s’acaba, torna a començar   | Lo Finestró

(Article publicat al Diario de Teruel)

La Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarava al § 3.2. que les  llengües espanyoles no castellanes  serien oficials. Els seus redactors pretenien reparar així, d’alguna manera, el coloniatge i discriminació que des de segles patien aqueixes llengües per part de la castellana. Podia semblar que s’havia acabat la persecució de la llengua aragonesa i la catalana al nostre país, el malson que ens aclaparava des de principis del XVIII, però que anava molt més  enllà, i que s’havia acabat també l’afany de destrucció per part de la nació castellana de totes les altres llengües de l’Estat, per més pròpies i històriques que en fossen, com les nostres aragonesa i catalana. D’ara endavant podríem conviure plenament amb els nostres conciutadans, sense haver de témer que molts d’ells ens discriminessen per la nostra llengua. Aviat s’evidencià que tot plegat era un miratge: set comunitats establiren l’oficialitat de les llengües pròpies i històriques, sempre que no fos gens efectiva, perquè quan n’han pretès l’efectivitat, els han caigut repetides prohibicions del Govern, jutges i tribunals. A moltes altres comunitats ni aqueixa pelleringa d’oficialitat s’ha aconseguit, com ha passat a la nostra, on la majoria dretana que governava en 1982, quan la redacció de l’Estatut, actuà com si no existís el mandat constitucional del § 3.2. i al §7 estatut només escriviren que les modalitats lingüístiques d’Aragó gozarán de protección, i com que l’aragonès i el català no són modalitats, sinó llengües, el §7 no s’hi pot referir, i, ergo, les nostres llengües pròpies i històriques segueixen sent plenament discriminades. Amb el § 7 el nostre estatut no es constitucional, com sovint s’ha declarat, però això no ha inquietat mai els nostres governs, que quan hi havia majoria dretana s’han rabejat a perseguir sobretot la llengua catalana, però no només, i que el PSOE, quan hauria pogut declarar l’oficialitat de l’aragonès i el català, no ho ha fet. Això ha donat ales als moviments anticatalans,  o sia profundament antiaragonesos, com Chapurriau, Facao, No hablamos catalán,  i tants d’altres. Efectivament: torna a comencar.

Artur Quintana