Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Origen: El Matarraña acoge el III Intercanvi empresarial de Tres Territoris | La Comarca

Origen: La DPT lleva a Castellón la “realidad demográfica” turolense | La Comarca

PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA

V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)

Origen: Octavio Serret recibe en Barcelona la Cruz de Sant Jordi | La Comarca

Origen: La Llibreria Serret ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi | Lo Finestró

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir dimecres en la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi que allò que Catalunya vol ser està representat per l’“exemple” guardonats.

En l’acte de lliurament de les distincions a 29 personalitats i 24 entitats, el president va subratllar que “un país que no reconeix la vàlua de la seva gent no va enlloc”. Puigdemont va destacar la pluralitat i diversitat dels guardonats i va assegurar que en ells “veiem el que som i seguirem sent com a país”. “En els guardonats ens reconeixem, i això significa que anem bé com a país”, va reblar. “Tenim un camí clar i sabem on volem anar”, va afegit

Puigdemont va considerar que cal aprendre dels premiats “a no caure davant les adversitats, a sacrificar-se, a complir els somnis, a ser activistes de la causa comuna”. “Ens interpel·len a mobilitzar-nos per allò que creiem”, va indicar.

Va afirmar que “al país que volem, que ho decidirà la gent, hi haurà una representació de tots i cadascun dels ingredients dels que estan avui aquí presents”.

Una de les entitats guardonades va ser la Llibreria Serret “per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones”.

Enhorabona Octavi!

Origen: Caspe pide a la DGA que se posicione en contra del trasvase | La Comarca

Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró

Foto d’arxiu

Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement  de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.

En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.

En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.

Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.

López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org

Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.

Origen: Fomento adjudica las obras de la carretera de nuevo trazado en el puerto del Querol | La Comarca

El combinado dirigido por Miguel Sevil se proclamó el domingo campeón de España al imponerse a la selección catalana por 2 a 0 en el Pedro Sancho.

Origen: Aragón sub 18 vence a Cataluña y reina en el Nacional

Origen: 20 poblaciones limítrofes con Castellón se beneficiarán del nuevo acuerdo de Bomberos | La Comarca

Origen: El Corredor Madriterrani | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2017)

No pensi el lector que hi ha un error d’escriptura en el títol d’aquesta columna. No, no és així. És una paraula, em refereixo a madriterrani,  derivada de la juxtaposició de dues, Madrid i Mediterrani. Fins ara se n’havia parlat a tord i dret de “Corredor Mediterrani espanyol” per a designar lògicament la gran via de comunicacions que hauria d’unir Algesires amb els Pirineus per Figueres. Una via tan important i necessària com ajornada en el temps per motius derivats d’una concepció centralista –estructura radial– i allunyada al màxim de criteris econòmics i del sentit comú. Una via que hauria de tenir una funció doble: d’una banda com a transport de mercaderies i de l’altra com a transport d’alta velocitat de persones. Una via demandada per Europa des de fa molt de temps que uniria els grans ports de la Mediterrània espanyola: Algesires, Almeria, Murcia/Cartagena,València, Tarragona i Barcelona amb França. Una via començada a pedaços fins avui i que no té en compte l’amplada de via europea. I ara anem a la part més ridícula, barroera i trista del tema que es sintetitza en el comentari del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, quan, visitant el dilluns passat les obres de València a Castelló, en va dir una de grossa: “El Corredor Mediterrani avança. Castelló estarà a 2 hores 25 minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui”. Més clar no ho hagués pogut dir: el tram Madrid-Castelló forma part del Corredor Mediterrani. Molts lectors pensaran que només es tracta d’una errada o ficada de pota d’un mal dia del ministre. Doncs no, perquè n’hi ha més. L’any 2011 el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, Corredor Mediterrani. La connexió entre l’estació d’Atocha i la de Chamartín, que actualment no es connecten, es pagaran amb fons destinats al Corredor Mediterrani, obres que costaran 935 milions d’euros. Segur que penseu que ja n’hi ha prou, doncs no, en diré una altra més, i aquesta vegada té a veure amb el govern d’Aragó actual: fa uns quans dies, en el transcurs d’una reunió que van mantenir la presidenta d’Andalussia, Susana Díaz, flamant candidata del PSOE a la secretaria general del partit, i el senyor Lamban, president d’Aragó, van acordar donar suport a la via  Algesires-Madrid-Saragossa-Tarragona. Tot hi passa per Madrid.

José Miguel Gràcia

Origen: N. Sorolla (30/3/17, Perpinyà): Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana | Xarxes socials i llengües

En el marc de les classes que faig a la Universitat de Perpinyà, demà dijous hi ha una sessió oberta sobre demolingüística dels territoris de llengua catalana.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l’IEC) de l’Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d’Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz


-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català. Continuar llegint… ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: “El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

 

Origen: Los litigios del Obispado de Lérida con el Monasterio de Sijena

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: