Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Source: La Franja de Ponent: entre el tomb a l’esquerra i la irrupció de l’extrema dreta

Aquest territori, electoralment dividit en tres demarcacions (Osca, Terol i Saragossa), és poc estructurat, no té cap institució pròpia i representa només un 8% de la superfície aragonesa i un 5% de la població.

Tots aquests factors, a banda el fet que no hi hagi cap força regional que es presenti a les eleccions –i hi pugui obtenir cap escó– dificulta la configuració d’una campanya i un debat específics, però les comarques de llengua catalana encara mantenen la seva personalitat diferenciada i el seu comportament singular.

Un escenari que varia

En les eleccions espanyoles del 2016 va haver-hi una candidatura guanyadora clara a la Franja, que va ser la coalició del PP amb el Partit Aragonès (PAR), amb un suport que a les comarques catalanoparlants va anar del 38% dels vots al 42.

Els socialistes, a més distància, en van aconseguir un quart (24-27%), i la confluència de Podem va obtenir un resultat d’entre el 17 i el 21%, similar a la mitjana de la comunitat. Aquesta vegada s’espera que els resultats variïn considerablement.

Malgrat els resultats uniformes de fa tres anys, amb un gran suport a la coalició PP-PAR, com comenta el sociòleg de la Franja Natxo Sorolla, a grans trets hi ha dues grans zones amb comportaments diferenciats. La part al nord del Cinca, més progressista, on es preveu un reforç més gran dels socialistes, mentre que la part sud, la del Matarranya, és de tarannà més conservador.

Resultat del PP-PAR per municipis el 2016.

Els canvis que es pronostiquen són similars arreu dels Països Catalans: un augment del PSOE i un descens del PP. A més, hi ha un factor fonamental en aquestes eleccions, i és que no es presenta ni la Chunta Aragonesista, partit aragonès nacionalista d’esquerres, ni el PAR, regionalista conservador, que ha renunciat a participar-hi, sigui en solitari o amb la mateixa fórmula de fa tres anys.

En aquestes eleccions sí que s’hi presenta, per primera vegada en unes eleccions espanyoles, el Puyalón de Cuchas, un partit independentista i d’esquerres, que defensa l’autodeterminació de la Franja i que forma part de la candidatura d’Ara Repúbliques a les europees. S’espera que tregui uns resultats minsos al conjunt de l’Aragó i també a la Franja, encara que en ‘algunes poblacions pot treure alguns vots més’.

L’anticatalanisme entra en acció

En aquestes eleccions, l’oficialitat del català i l’aragonès torna a ser al rerefons. Com afirma Sorolla, és ‘una qüestió de rebot sobre el debat de Catalunya’, principalment atiada per l’anticatalanisme. A més, aquesta vegada també hi té repercussió el conflicte sobre el trasllat de les obres de Sixena.

A començament de mes es va produir un fet que ha combinat tots dos factors. Després d’haver traslladat aquestes obres i les del MNAC, s’ha obert un litigi entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó per cent onze noves peces reclamades al museu i al bisbat lleidatà.

Responent a la petició de la part aragonesa de traduir la documentació al castellà, la part catalana ha al·legat que el català és una llengua comuna i que, a més, no considera ‘ni encertat ni vàlid en dret’ el terme ‘Lérida’ usat pel bisbat aragonès. Això ja va servir a la premsa per a acusar el bisbe de Lleida de voler imposar el català a tot Osca.

Notícies de diferents mitjans acusant el bisbe de Lleida de voler imposar el català a l’Aragó.

‘L’amenaça catalana’ ha estat utilitzada per gran part de les formacions polítiques. Per exemple, el candidat de Vox a Saragossa ha reafirmat que el català no arribarà mai a ser cooficial a Aragó, ‘com alguns intenten’ (sense especificar qui) i proposa d’eliminar les comarques, les úniques institucions del territori més enllà dels municipis.

Com explica el periodista de la Franja Marcel Pena, en termes generals no existeix un ‘problema d’identitat nacional’ respecte de l’estat espanyol, sinó com a molt un sentiment regionalista. Per tant, exploten conflicte lingüístic i l’amenaça catalana per treure’n rèdit electoral.

Aquests comicis també serviran per a mesurar el suport de Vox a la Franja de Ponent, que podria passar de ser testimonial a superar el 10% dels vots. A l’Aragó té possibilitats de treure un bon resultat, especialment per la demarcació de Saragossa, on es reparteixen set escons i el llindar per a sortir-hi elegit és relativament baix.

El catalanisme desorganitzat políticament al territori

‘El catalanisme políticament no es vehicula cap a les eleccions’, diu Sorolla. No hi ha cap candidatura supramunicipal i només n’hi ha alguna de país a escala municipal.

Cal remarcar que no solament no es presenta cap partit regionalista, sinó que la majoria del catalanisme més militant votarà Unides Podem. Com explica Marcel Pena, aquest catalanisme va vinculat molt sovint a l’esquerra, però no n’espera tampoc un resultat especialment alt.

Les polítiques a favor del català no tenen cap partit com a referència. Sorolla explica que malgrat que a l’Aragó el PAR ha desenvolupat una política essencialment anticatalana, a la Franja hi té batlles i regidors amb sensibilitats diferents, entre els quals de favorables al català.

També hi ha socialistes amb més bona predisposició envers la llengua, com ara el batlle del Campell (Llitera), Josep Anton Chauvell; l’ex-batllessa de Calaceit (Matarranya), Rosa Doménech o l’ex-president aragonès Marcel·lí Iglesias. Tanmateix, com remarca Pena, no hi ha una sensibilitat diferent en el PSOE de la Franja de la que pugui haver-hi a Saragossa i són preferències personals.

En referència a les formacions catalanistes a la Franja, entre el 2007 i 2015 va haver-hi un regidor d’ERC a Calaceit, clau en la configuració de majories. En el de Fraga (Baix Cinca), persones provinents principalment del Casal Jaume I, van formar la candidatura Alternativa Cívica, que va assolir un 3,7% dels vots. Malgrat no haver estat elegits, els impulsors van formar Convergència Democràtica de la Franja, el primer intent d’articular un partit polític d’inspiració catalanista, que el 2011 va assolir la majoria absoluta al Pont de Montanyana (Ribagorça).

Franja Ponent

La Franja de Ponent és un territori de 400 quilòmetres de llargada i 30 d’amplada, amb realitats i fets històrics diferents que dificulten de crear un projecte únic, malgrat que comparteixen la vinculació socioeconòmica al Principat, una mateixa llengua i cultura, a més d’haver pertangut a Catalunya, del punt de vista civil i eclesiàstic.

La lluita per la llengua

Malgrat les dificultats, d’ençà de fa dècades la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia del territori existeix, amb moviments organitzats arreu. La llengua ha estat molts anys arraconada institucionalment i hi ha hagut una lluita per a dignificar-la i defensar-la.

El català és una assignatura optativa d’ençà del 1984, és fortament desprotegida i en bona part depèn de la voluntat dels claustres i els consells escolars. La situació ha fet que s’hagi posat en perill, perquè es trenca la cadena de transmissió de pares a fills i cau el percentatge de parlants habituals. Un 68% dels majors de seixanta-cinc anys tenen el català com a llengua inicial, mentre que només l’hi té un 34% del jovent (15-29 anys).

La tendència és negativa, perquè entre els anys 2004 i 2014 el percentatge de la població que sabia parlar el català va passar d’un 88% a un 80%. En comptes de provar de revertir la situació, el govern del PP (2011-2015) va promoure el secessionisme lingüístic i va començar a denominar el català ‘lapao’. Va ser especialment negatiu en la formació posterior i en el món laboral, perquè es va posar en risc la validesa de les titulacions de català. A més, va debilitar-ne encara més la protecció, perquè les administracions van deixar de tenir cap obligació de respondre als ciutadans que s’hi adreçaven en català o aragonès.

L’arribada del govern socialista ha fet que s’hagi recuperat la denominació de la llengua, però encara resta molta feina per a garantir-ne la supervivència, com també de l’aragonesa allà d’on és pròpia.

https://twitter.com/marcelpena_/status/1115899720382201862

Source: Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

 | 6 abril, 2019 07.04
Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista)

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.Continuar llegint… Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

Connecti.cat, el programa diari de la Xarxa de Televisions Locals, va fer el passat dimarts a la tarda una connexió en directe des del poble de Mont-roig per a conèixer les primeres valoracions de l’obertura de la carretera nacional 232.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=44&v=UBwLTbE_I4w

Source: Mont-roig i la N-232 al Connecti.cat de la Xarxa – Ràdio Matarranya

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Histórica apertura de la N-232 en Monroyo después de 25 años de obras

Source: La Cámara de Comercio lleva a Madrid la lucha por una autovía al mar

Source: Arrancan señales de la A-231 en Cretas y pintan proclamas independentistas

cartel aragon

El cartel anunciador de Aragón y Provincia de Teruel ha sido cortado con una sierra

Los hechos han ocurrido de madrugada. Las pintadas hacen referencia a Sijena y proclaman lemas pancatalanistas

Finalmente y después de la guerra de carteles entre las administraciones aragonesa y catalana, aparecen varios carteles en el lado aragonés derribados y boicoteados. Varios individuos han arrancado el cartel informativo de Comunidad Autónoma de Aragón y Provincia de Teruel que se encontraba instalado en el límite entre Aragón y Cataluña. De igual modo han arrancado el nuevo cartel instalado por el Gobierno de Aragón en el que aparecía información de las localidades de Valderrobres, Alcañiz y Monroyo. Este segundo cartel habría intentado ser lanzado al río Algars y se encuentra en estos momentos a punto de caer al río. “Estamos muy sorprendidos y dolidos. Somos aragoneses y Cataluña es nuestra vecina y siempre hemos tenido una relación excelente. Me cuesta y me niego a creer que hayan sido vecinos nuestros los autores de este acto de gamberrismo”, explicó Asunción Giner, Teniente Alcalde del Ayuntamiento de Valderrrobres.

sijena

Las pintadas y proclamas aparecidas hacen pensar que los autores no son de localidades vecinas

Dada la solidez con la que estaban instaladas las señales los autores de los hechos han empleado distinto material. En el caso del cartel de Aragón los postes de acero tienen sendos cortes que han sido llevados a cabo con maquinaria. De igual modo han aparecido varias pintadas en las que aparece una estelada y pone “La Franja es Catalunya” y “Devolvednos Sijena”. Esta última pintada haría pensar que los autores de los hechos no son de los pueblos vecinos de la Terra Alta dado que el denominado conflicto de los bienes de Sijena apenas tiene repercusión mediática en la comarca aragonesa del Matarraña y en la catalana de la Terra Alta. No obstante tan solo es una suposición y tampoco se tiene la certeza de que hayan sido los Comites en Defensa de la República que hace escasos días amenazaron con llevar a cabo acciones vandálicas en Aragón. Tampoco se descarta que hayan sido vecinos de la comarca vecina o que hayan contado con apoyo interno.

cartel aragon cataluña

Los dos carteles han sido arrancados esta pasada madrugada

Todo ello después de que laa Generalitat de Catalunya retirase la señal informativa ubicada en el puente sobre el río Algars, en territorio aragonés con las distancias kilométricas de Valderrobres -escrito en catalán Vall-de-Roures- y Morella después de que el Gobierno de Aragón colocase sin previo aviso una nueva señal informativa en la que aparecen Valderrobres, Alcañiz y Monroyo tapando, de este modo, el cartel colocado por la administración catalana.

nuevo cartel dga

El nuevo panel instalado por DGA está a punto de caer al río Algars

Por su parte operarios de Carreteras de la administración autonómica vecina procedieron a retirar el cartel siutado en el eje Alcañiz-Tortosa de la A-231 -llamada T-330 en el lado catalán- el martes por la tarde. Fuentes de la propia Generalitat confirmaron que el cartel se instaló en durante la década pasada y añadieron que en su día se instaló en la margen izquierda del río Algars -término aragonés de Cretas- por considerar que era el lugar más adecuado al existir pocos metros antes varias señales viarias. De igual modo la Generalitat asumió el asfaltado y mantenimiento del puente que comparten ambas Comunidades Autónomas, hecho habitual en este tipo de infraestructuras compartidas en las que una de las dos administraciones -sea provincial o autonómica- se hace cargo de la totalidad del tramo.

abe recordar que desde el Gobierno de Aragón argumentaron que la instalación de la nueva señal obedece a que la anterior- instalada por la Generalitat- no ofrecía información suficiente, omitiendo indicar Alcañiz y Monroyo, pero sí Morella. Vecinos y conductores llevan varios años reivindicando que se indique Alcañiz en la parte catalana del eje Tortosa-Alcañiz que transcurre por la  C-12 y la T-330. Hasta el momento el tramo carretero que discurre por Cataluña no cuenta con ninguna referencia a la capital bajoaragonesa, pero sí a Morella, pese a tratarse de la única vía que comunica las ciudades de Alcañiz y Tortosa, a la sazón hermanadas desde 1972. Hecho que podría responder a la visión nacionalista de los Països Catalans en los que Morella y Valderrobres sí que estarían incluídos pero Alcañiz no.

No es la primera vez que el lugar es objeto de acciones vandálicas por parte de radicales. El pasado mes de agosto el cartel de Aragón apareció con una pintada en la que se podía leer ‘lladres’, ladrones en catalán. De igual modo en 2017 aparecieron pintadas unas tijeras -en las que se empleó maquinaria especializada- en el mismo puente y que han sido borradas en su mitad del lado aragonés pero no en el catalán.

Source: Morro anuncia que la mejora de la N-232 en Monroyo se abrirá antes acabar marzo

El govern de l’Aragó ha col·locat un cartell d’informació viària en castellà a pocs centímetres de la retolació en català que hi ha des de fa més d’una dècada a la carretera T-333, a Arnes (Terra Alta), al límit administratiu entre les comunitats autònomes de l’Aragó i Catalunya. El senyal en català indica el quilometratge fins a Vall-de-roures (Matarranya) i Morella (els Ports/País Valencià), però el nou descarta Morella i inclou Mont-roig (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), amb la nomenclatura en castellà. Justament les queixes d’Alcanyís al govern aragonès perquè no apareixia a la senyalització de les carreteres catalanes serien el motiu per col·locar-ne un de nou en castellà. El Departament de Territori ja ha retirat el seu cartell i el situarà al terme municipal d’Arnes.

L’Ajuntament d’Arnes va descobrir amb ‘sorpresa’ la decisió de govern de l’Aragó i ha gestionat amb el Departament de Territori traslladar el primer senyal al seu terme municipal, a l’altre costat del riu Algars, que dibuixa la frontera administrativa entre Catalunya i Aragó. Des del consistori lamenten que no s’hagi intentat un acord per incloure Alcanyís al cartell existent i que s’optés per tapar el senyal en català.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

‘Va ser una sorpresa perquè no se’ns havia advertit i hem demanat explicacions a través de la delegació territorial del govern als responsables del govern de l’Aragó que asseguren que s’havia demanat fa molts anys i que ara el departament de Carreteres aragonès ho ha concedit’, ha explicat el batlle d’Arnes, Joaquim Miralles. ‘El cartell de Vall-de-roures i Morella no descartem posar-lo al terme municipal d’Arnes perquè no quedi allí, sense cap ús’, ha afegit.

Justament aquesta ha estat la decisió de Territori, com han confirmat a l’ACN fonts del Departament, i ahir a darrera hora es va treure el cartell que quedava amagat i s’estudia ubicar-lo i recol·locar-lo a la part catalana de la T-333, carretera que es prolonga al Matarranya com A-231.

La Generalitat hauria col·locat la senyalització el 2005 al terme de Queretes (Matarranya) perquè va assumir el manteniment del pont que travessa el riu Algars. La retolació en català tampoc hauria agradat els municipis aragonesos.

Source: L’Aragó tapa la informació viària en català a la frontera administrativa a Arnes i el govern la retira – VilaWeb

Source: “Real Zaragoza, si us plau”, respuesta ‘zasca’ al FC Barcelona

En la cuenta de Twitter del club catalán, se nombra como ‘Saragossa’ al club zaragocista, líder de la División de Honor de Juveniles.

Collage Bar Si us plau
Tuit del FC Barcelona en el que nombra como ‘Saragossa’ al Real Zaragoza. Superpuesta, abajo, la respuesta del club aragonés.
Twitter FCB/RZA

El Real Zaragoza ha respondido con un ‘zasca’ contundente y simpático al FC Barcelona a través de su cuenta de Twitter en alusión al evidente error del club azulgrana al nombrar al club aragonés como “Saragossa” en el extracto de la clasificación de la División de Honor de Juveniles, donde el equipo zaragocista es líder en el grupo que comparte, entre otros, con el cuadro culé.

Desde la administración de las redes sociales de la entidad blanquilla, en el tuit que el Barça introdujo este lunes reseñando la situación de la categoría juvenil con el ‘Saragossa’ como primer clasificado por delante del Barcelona y el Espanyol (no Español, nombre en castellano que mutó hace un par de décadas largas, en 1995), se contestó de manera lacónica pero certera:

“‘Real Zaragoza’, si us plau” (Real Zaragoza, por favor), dice el texto del club zaragozano, que va acompañado de dos emoticonos, uno con un guiño y otro con el pulgar hacia arriba, animando a nombrar bien al Real Zaragoza, con su denominación oficial, en español, que nada tiene que ver con el topónimo en catalán de la ciudad zaragozana.

El FC Barcelona, tras varias horas, no ha respondido ni ha modificado su error. Una circunstancia que, durante muchos años, en los 80 y bien entrados los 90 del siglo pasado, se vivió cada vez que el Real Zaragoza visitaba el estadio azulgrana, el Camp Nou. En esa fase temporal, en los marcadores luminosos del campo siempre se nombraba al equipo aragonés como ‘R. Saragossa’, algo infundado por motivos obvios y que se rectificó mucho tiempo después cuando alguien entró en razón en el club catalán. Ahora, en 2019, alguien ha vuelto a irse por la misma línea errática con este tuit que está siendo respondido masivamente desde otros lugares, principalmente desde Aragón.

Y es que llega justo horas después de que Gerard Piqué se quejara públicamente de que el periodista Carlos Herrera (COPE) lo llamase Gerardo y, por el contexto de la crítica (aludía a sus alusiones políticas tras el partido de Copa en el Bernabéu) lo entendió como una ofensa de la que el locutor rectificó posteriormente y pidió disculpas.

Hace largo tiempo que, en el resto del territorio español, todo el mundo del fútbol (y del deporte en general) tiene asumidos los nombres en catalán de los clubes y así son citados y escritos: RCD Espanyol, Girona FC, Lleida, Gimnàstic de Tarragona, Joventut de Badalona, Terrassa… Y otra cosa es la cita cuando se alude a las ciudades, que sí se nombran en español, obviamente: Gerona, Lérida, Tarrasa… En el FC Barcelona, este matiz se le ha escapado a alguien de las manos y el Real Zaragoza se lo ha recordado. Por el momento, sin éxito alguno en su reacción… no así en la del resto de usuarios de Twitter.

Source: Las obras de la N-232 en Monroyo se retrasan y costarán 11,6 millones más | Noticias de en Heraldo.es

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: