Skip to content

Archive

Category: Literatura

Source: La literatura popular en català a l’Aragó | Lo Finestró

Palmira Jaqueti

Palmira Jaquetti

(Publicat al Diario de Teruel)

Efectivament fins als 1980 la literatura popular catalana a l’Aragó era la gran desconeguda a tot arreu. És més, la nostra intel·lectualitat, que si bé en part admetia, sovint a contracor, que a l’Aragó s’hi parlava català, continuava convençuda que suposant que hi hagués literatura popular aragonesa en català, tal literatura només podia ser una còpia matussera d’originals castellans. I podia semblar que tinguessen raó perquè –efectivament– s’havien recollit pocs textos d’aquesta literatura, i encara eren menys els que havien estat publicats, a més, en llibres i revistes de  molt mal consultar, i per a acabar-ho d’adobar la Sedició del 1936 havia interromput el gran projecte de l’Obra del Cançoner  Popular, on Palmira Jaquetti havia enquestat amb bons resultats per la Ribagorça, si bé no s’han pogut fer públics fins al nostre segle. Resumint: després del toc de sortida del conseller José Ramón Bada en un col·loqui a Fraga l’abril del 1984 per a recollir la nostra literatura popular franjatina, uns quants investigadors es posaren al tall, primer de Torredarques a Mequinensa i després de Torrent a Aneto, partint de zero, o gairebé. En deu anys enquestaren en més de 150 viles de la Franja, i en sis volums es publicaren de 10.000 a 12.000 textos de literatura popular amb mostres de tota mena de gèneres. Des d’aleshores han anat sorgint nous reculls, alguns dels quals esperen publicació, com ara els esplèndids Contes Ribagorçans d’en Jordi Moners, i la nostra literatura popular s’ha anat obrint pas, malgrat els entrebancs de costum, pels mitjans de comunicació, per la festa. la litúrgia, l’escola, els escriptors, músics, contaires … . Tot recentment té un capítol dins de la magna Història de la literatura popular catalana (Alacant, Palma, Tarragona, 2017) i un altre a la també magna A History of Catalan Folk Literature (Amsterdam/Philadelphia. 2019) amb frases tan punyents com Today, in the Aragonese Strip, the collection o folk literature in Catalan is still viewed as  an enlightened effort that involves breaking deeply held taboos and superstitions among a population long subjected to the blackest of linguistic obscurantism.

 Artur Quintana

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Mos complaem en invitar-vos a la presentació del darrer treball editat per l’Associació Cultural del Matarranya, Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, de Francesc Teixidó Puigdomenech, que tindrà lloc el proper dissabte 16 de novembre a les 12, a la biblioteca municipal de Llinars del Vallès. La presentació la faran el Dr. Artur Quintana i la Dra. Maria Dolores Gimeno.
Hi estem tots invitats!
(Les mesures tradicionals i antigues a la Franja de Francesc Teixidor Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. Treball extraordinari i imprescindible sobre les antigues mesures, que ens permet conèixer les unitats de mesurar la cabuda, el pes, la mida… de tots els elements i productes que es compraven, es venien i s’organitzaven en la nostra societat. És interessant tant a nivell popular com per a estudis posteriors que en puguen fer enòlegs, historiadors i altres investigadors. Els socis de l’Associació Cultural del Matarranya l’han rebut  al seu domicili  el mes de juny.).

Source: Homenatge pictòric a Jesús Moncada i Mequinensa

Source: 30 anys sense Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Jordi Duran i Suàrez

El dia 21 de setembre de 2019 va tindre lloc a Pena-roja (Matarranya) un acte en record a l’escriptor Desideri Lombarte amb motiu del 30è aniversari de la seua mort. L’activitat, organitzada per Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, va aplegar una quarantena de persones i va consistir en una ruta literària, conduïda per la professora de català de l’institut de Vall-de-roures, Pepa Nogués, pel nucli urbà de Pena-roja. El recorregut va passar per diferents indrets de la vila natal de l’escriptor pena-rogí, mort el 3 d’octubre de 1989, i en el decurs del qual els participants van llegir diversos poemes i fragments en prosa de l’obra literària de Lombarte. Continuar llegint… Recorden l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte en el trentè aniversari de la seua mort » Temps de Franja

Source: Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre ha organitzat per a este dissabte 21 de setembre un “Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte”. La convocatòria amb els interessants s’ha fet per a les dotze del migdia a la Plaça de l’Ajuntament de Pena-roja i, en acabat, hi haurà un dinar al Santuari de la Mare de Déu de la Font. La trobada es fa com a homenatge a Desideri Lombarte per a commemorar els trenta anys del seu traspàs, a la vila on va nàixer l’activista i escriptor franjolí, que recordem que va morir el 3 d’octubre del 1989. Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre sempre ha recolzat les iniciatives franjolines i matarranyenques a favor de la nostra llengua que també és la seua. Recordem que esta mateixa entitat va atorgar el seu premi ‘Lo Grifonet’ el 2015, a la veïna vila d’Arnes, a l’amic Artur Quintana per la seua trajectòria cultural i la seua tasca intel·lectual a favor de la vida cultural, social i científica de les Terres de l’Ebre.

Desideri Lombarte –Pena-roja 1937-Barcelona 1989- és l’escriptor contemporani més important de la literatura catalana al Matarranya. Poeta, amb una obra molt destacada, autor dramàtic, novel·lista, historiador, antropòleg, articulista, dibuixant… Dinamitzador cultural a través de l’Associació Cultural del Matarranya i del Segon Congrés de Llengua Catalana -1986-. Se li han publicat una quinzena de volums i molts articles i col·laboracions en la premsa escrita. Molts cantants i grups han recreat musicalment els seus poemes més populars.

Les inscripcions per a participar en el dinar-homenatge s’ha de comunicar a l’entitat a través del correu electrònic terresdesebre@omnium.cat o al telèfon 618 00 69 85

 

Source: Presentem a Sabadell «Arbàgel, un revolt de l’amor», darrer Premi Guillem Nicolau – Òmnium Cultural


Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Poema del pena-rogí Desideri Lombarte (Pena-roja, Matarranya, 7 de febrer de 1937 – Barcelona, 3 d’octubre de 1989) musicat i interpretat pel calaceità Miquel Blanc, inclòs en el CD “Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte”, enregistrat a l’estudi ALEATORIA de Queretes (Matarranya) per Jean-Pierre Guitard el 1998, i editat per l’Associació Cultural del Matarraya ASCUMA. El disseny i les fotos de la caràtula són de la Montse i la Nuria Lombarte, filles del poeta.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

Source: Presentació d’”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona | Lo Finestró

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.