Skip to content

Archive

Category: Literatura

Origen: Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Coincidiendo con los actos de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna el cuentacuentos valenciano ofreció una doble sesión para alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y para adultos en la Biblioteca Pública Municipal

Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor
Domingo Chinchilla.

La primera de las actividades de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna en Mequinensa que tendrán su acto central el jueves 23 de marzo la sirvió el cuentacuentos valenciano Domingo Chinchilla con una doble sesión de “Històries per a contar”: por la mañana para los alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y por la tarde para adultos en la Biblioteca Pública Municipal que contó con la participación de una treintena de personas.

Chinchilla realizó un viaje narrativo oral por diferentes partes del mundo con paradas en Nepal, en su Valencia natal y también en Mequinensa, donde se detuvo en uno de los cuentos del escritor de la localidad Jesús Moncada. Una parada que al “cuentista” le “hacía especial ilusión por poder contar un cuento en el lugar donde nació”.

Las actividades del Día Internacional de La Lengua Materna continuarán el próximo jueves 23 de marzo con una charla titulada “Això és el que està passant a la nostra llengua i mai hauries imaginat. Sociolingüistica a la Franja” a cargo del socio lingüista Natxo Sorolla, una lectura pública de obras del mequinenzano Jesús Moncada, el barcelonés Pere Calders y la mallorquina Carme Riera, una proyección de cortometrajes y un mesa redonda en la que bajo el título “La llengua com a expressió artística” participarán diferentes colectivos de la localidad.

Origen: Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja: donant voltes a Desideri | Xarxes socials i llengües

Captura.PNGEste domenge es fa la Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja. És una forma “ràpida” de visitar los punts principals del terme de Pena-roja. I sense ser explícit, volte l’obra de Desideri Lombarte. L’excursió passe pels Masos dels Molinars, a on va nàixer, la Creu del Llop, la Creu de Joseret, i pel Cingle de Sant Jaume, tres dels romanços populars que va escriure en vers. I passe per punts clau de la seua obra: lo toll bugader, lo Palanc…
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16672530&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Powered by Wikiloc

Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d’un grup d’escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. “La densitat fa sospitar”, confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, “no s’havien explicat mai”. Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.

Francesc Serés a les portes d’una antiga casa familiar a Saidí.

Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Francesc Serés: “Cal una voluntat política per articular culturalment la Franja”

 

francesc-seres-ha-de-passar-alguna-cosa-important-aviat-o-el-relat-independentista-sens-florira-13370

Origen: Valderrobres acoge la I edición del ‘Crimen en la Historia’ | La Comarca

—Explicàveu un dia que hi ha molts de grans escriptors de les terres de l’Ebre que precisament paguen la llunyania respecte a la capital. Us atreviríeu a fer-nos un possible canon o si més no una llista extensa de recomanacions?
—Al sud som escriptors ebrencs. Autors de territoris que abracen des del pantà de Riba-roja fins al Delta, estenent-se cap a la Franja de Ponent, Matarranya, Terra Alta, els ports de Morella, Vinaròs… Tots tenim en comú un territori, una conca i una manera de parlar. Però atenció: no som escriptors locals. Els grans pioners van ser gent com Desideri Lombarte, a qui tinc una especial devoció; Jesus Moncada, imprescindible geni de la narrativa catalana que hem de redescobrir

Continuar llegint… Sílvia Mayans: ‘Les terres del sud són les grans desconegudes a la resta del país’ | VilaWeb

Bitllets

DESEMBRE 2016
429

Pau Vidal

Mil-i-una nits de Mequinensa

En ocasió del 75è aniversari del naixement de Jesús Moncada, Pau Vidal lloa la seva figura, tant a nivell humà com literari. Malgrat que la seva obra evoqui el seu petit món local de la seva Mequinensa natal, el seu caràcter universal és innegable. Autor singular i perfeccionista fins a l’extrem, ha deixat una petjada inesborrable en la literatura catalana actual.

L'Avenç 429 - desembre 2016
Preu de l’article 1 €

Origen: Mil-i-una nits de Mequinensa / Bitllets / L’opinió / 429 / L’Avenç / Revistes / Inici – L’Avenç

Origen: La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero | Mas de Bringuè

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Les raons d’aquesta situació han estat, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística  del govern aragonès, les dificultats legals  plantejades des dels organismes d’Intervenció de la Comunitat Autònoma  per a  convocar uns premis amb dotació econòmica i el no haver trobat cap empresa que hagués volgut esponsoritzar ambdós premis.

Des d’alguns sectors associatius de la Franja han lamentat aquesta decisió pel que representa de fre a la recuperació d’una situació ja prou endarrerida i es mostraven disposats a oferir a la D.G.P.L. un llistat d’empreses arrelades a les zones bilingües que podrien estar disposades a col·laborar en aquesta iniciativa.

Per la seua banda, el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, comunicà a  Temps de Franja que per a l’any 2017 s’estan buscant noves fórmules jurídiques, ja presents en altres comunitats autònomes, “que permetixquen convocar uns premis remunerats en forma digna” .

Origen: Mequinensa posarà en marxa un centre d’estudis dedicat a Jesús Moncada | VilaWeb

Jesús Moncada

L’antic casino de Mequinensa (Baix Cinca) ubicat a la primera planta d’un edifici de la plaça de l’Ajuntament albergarà, una vegada reformat, el Centre d’Estudis Jesús Moncada. L’espai es destinarà a l’estudi de l’obra i la figura de l’escriptor mequinensà i recollirà tot tipus de documentació, les seves obres literàries, els seus quadres i dibuixos, fotografies o manuscrits. Així ho va anunciar la batllessa Magda Godia en el marc de l’acte de lectura pública de contes de l’autor celebrat a la biblioteca municipal coincidint amb el 75è aniversari del naixement de Moncada. La jornada va servir per reivindicar la figura de l’escriptor i la dignitat de la llengua va escriure les seves obres, el català, les quals han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes entre els quals es troben, a més del castellà, anglès o el francès, el japonès i el vietnamita.

Durant l’acte, també es van projectar unes petites càpsules audiovisuals vinculades a l’univers Moncada que es distribuiran a través de xarxes socials durant un mes per projectar l’obra i figura de Jesús Moncada més enllà de la seva Mequinensa natal. Els vídeos recullen testimoniatges de veïns que coneixien personalment l’autor, testimoniatges de Jesús Montcada i fragments de les seves obres.

Jesús Moncada
Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’1 de desembre del 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny del 2005. La seva obra, tal com pot comprovar-se a l’espai que li dedica el Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com ara la pintura i la fotografia, un àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa. Moncada, autor d’obres com ara ‘El cafè de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat l’any 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.

Origen: Ilustre sencillez – Somos Litera – Noticias de La Comarca de la Litera – Revista Informativa

 

Origen: Llops | L’ esmolet

11-llop-al-bosc-neu-web

A causa de la novel·la Licantropia, amics, coneguts i familiars solen adreçar-me informació sobre llops. Fotos, articles, vídeos… Els llops m’agraden, però mai no n’he estat un expert, ni tan sols un coneixedor mitjà, més enllà de la documentació que vaig aplegar per escriure el llibre i dels documentals que m’empassava d’en Rodríguez de la Fuente.

La transformació d’una persona en animal salvatge varia segons l’entorn. Aquí ens convertim en llop, al nord europeu en ós, a Sud-Amèrica en jaguar i en terres asiàtiques en tigre. Sempre és la fera més ferotge, la que competeix amb l’home al capdamunt de la cadena tròfica, la que li furta el bestiar i amenaça els caminants solitaris. Alhora, llops, óssos, tigres i jaguars ens fascinen per la seua bellesa i el poder que transmeten.

Aquesta dualitat de sentiments és font de discrepància. Per als que hem crescut en un suburbi, on els principals depredadors que ens tocava evitar eren els “quinquis” (Homo homini lupus est), el llop era una criatura magnífica. També era un personatge de les històries que explicaven els avis al poble, aquest poble dels estius feliços. En canvi, les persones que s’han criat en viles lluny de grans conurbacions, amb hiverns de nits inacabables i camps solitaris, senten que el llop és una amenaça. Encara que s’hagi extingit fa moltes dècades. El rastre del terror encara perdura per bancals, masos i boscos, en les paraules dels vells que recorden fets viscuts pels seus pares. La meua dona, torredarquina de soca-rel, sempre em pregunta si aniria pel bosc tan tranquil com vaig ara si sabés que en qualsevol moment pot eixir-me un llop. Jo no sé què dir-li, perquè quan sóc vora l’escalforeta del foc tot és bonic i romàntic, però quan passejo tot sol per la muntanya… això ja són figues d’un altre paner. Sigui com sigui, sempre vaig més intranquil pel metro de Barcelona que pels boscos de la serra. Si un dia m’ix un llop, ja us ho explicaré (espero).

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 29, setembre-octubre 2016

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: ASSENTIRÉ DE GRAT | Programa sobre Desideri Lombarte – Ràdio Terra

Origen: La Barcelona caduca

Els vents renovadors, aperturistes i adaptats al segle XXI que se suposa que han arribat a l’Església amb el papa Francesc s’estampen contra les portes de la catedral de Barcelona.

Un cartell adverteix al cap de l’escalinata que condueix al temple que no es pot entrar amb els muscles o els genolls al aire, una norma perfectament alineada amb el moralisme més ranci. La regla, justificada per un suposat decor obligat en les visites al monument, no s’aplica en cap de les altres esglésies del mateix estil, de la mateixa època i de la mateixa confessió que esquitxen el barri Gòtic barceloní. Així, el passat agost, una xica del Matarranya que coneixie per primera vegada la Barcelona turística, oberta al món i cosmopolita es va haver de resignar –en vaig ser testimoni– a passejar pels voltants del monumental edifici perquè els guardians de la moralitat que vigilen totes les portes li van impedir l’accés. Els seus pecats eren una samarreta de tirants i uns pantalons curts. L’alternativa ere sotmetre’s a l’abús i, com feien algunes dones, comprar un ‘pareo’ a les venedores que ofereixen esta mercaderia a l’entrada. L’absurda i caduca prohibició té el regust de rigorismes religiosos que, en altres llocs, imposen, en la seua màxima degeneració, el maleït burka. Resulta incomprensible com l’administració –l’Ajuntament, la Generalitat o qui siga competent– permet que un monument probablement restaurat i mantingut amb diners públics aplique una discriminació tan absurda i desfasada per al seu gaudi. Pot ser l’arquebisbe baixaragonès Juan José Omella tingue alguna cosa a dir al respecte o, potser, alguna administració li haurie de donar un toc al prelat per a que es done per al•ludit.

Origen: Carles Sancho presenta lo llibre de ‘Batiste’ de Lluís Rajadell, a la 26ª Trobada Cultural del Matarranya 24 de setembre que es celebre a Queretes !!

26ª Trobada Cultural del Matarranya

Dissabte 24 de setembre de 2016 a Queretes

 

A les 12 h.:      Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.

Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 12:30 h.: Presentació del llibre de Lluís Rajadell La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, a càrrec de Carles Sancho Meix.

Història Contemporania, Medieval i Guerra Civil

“LA TERNURA DEL PISTOLERO, BATISTE, EL ANARQUISTA INDÓMITO”

Midi Libre, el periódico de referencia en Montpellier, dedicaba su portada del 19 de mayo de 1948 al macrojuicio que se celebraba en la Corte de Justicia de Toulouse contra una célula colaboracionista desmantelada en el sudeste francés. En la fotografía de los acusados que ilustra la información, aparecen tres refugiados españoles. Su líder es el anarquista Juan Bautista Albesa Segura ‘Batiste’, nacido en Valderrobres en 1911 y que fue prototipo del ‘hombre de acción’ anarcosindicalista.

LLEGIR

+ http://www.serretllibres.com/cataleg/124779/la-ternura-del-pistolero-batiste-el-anarquista-indomito

 

A les 13:00 h.: Presentació del full informatiu turistic de Queretes, a càrrec de Juan Luis Camps.

Acte seguit  vermut i cante improvisat amb La Rondalla dels Ports.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 14:30 h.: Dinar de germanor amb la Rondalla dels Ports al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.

Lloc: Resturant la Era de Queretes

 

 

A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibera. Ronda  literariomusical per bodegues de Queretes amb la Ronda dels Ports.

Lloc: Centre d’interpretació de la llengua ibera.

 

A les 19:00 h.: Conferencia sobre la verema i cata de vins de la Comarca.

Lloc: Centre Cultural i bar del Centre Cultural

 

A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb l’actuació del grup Ya Babe que interpretaran  temes propis i poemes de Desideri Lombarte musicats.

Lloc: Centre Cultural

 

Articles relacionats

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: