Skip to content

Archive

Category: Literatura

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

Mercè Ibarz. / Lucía Boned

Continuar llegint… Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres » Temps de Franja

Source: Premi Proa a l’escriptor Francesc Serés | Lo Finestró

El Grup 62 ha atorgat el Premi Proa de novel·la a l’escriptor franjolí (de Saidí) Francesc Serés. Amb l’arribada d’un  professor “nàufrag” a una profunda vall de la Garrotxa l’autor explora la vida íntima i cultural de la gent. Això és el que fa magníficament La casa de foc, l’obra premiada d’en Francesc Serés que ha manifestat sobre la mateixa que és “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l’espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”. Explica Serés: “El narrador arriba a la Vall del Ser, a la Garrotxa. És un paisatge amb molta natura, que és gairebé feréstega. Una zona habitada, però amb espais inaccessibles. És un territori molt particular: els revolts fan dissuadir els visitants, però un cop hi arribes, el lloc s’eixampla cap a un mar de muntanyes. I és una zona molt literària: allà estiuejava Eugeni d’Ors i també Pla en parla. Hi ha una narrativa i un pòsit històric.” ““La novel·la és un petit homenatge a aquella època que vaig viure a la Vall del Ser, per fixar-lo. En aquest sentit, hi ha una cita de Gabriel Ferrater a l’inici que ho remarca: “Diré el que em fuig, no diré res de mi.” I em va costar entendre’l. Durant temps vaig pensar que no en podria escriure res. I, tanmateix, és quan te n’allunes que trobes la manera d’explicar-lo. Hi ha una altra cita d’en Salinger que encapçala el llibre, que diu: “No expliqueu mai res de ningú, perquè si ho feu, trobareu a faltar tothom.” Però si no ho explico, es perdrà. Això també em va passar escrivint La pell de la frontera.””

Garrotxa digital:

Source: “Sílverti”, premi Guillem Nicolau 2020 | Lo Finestró

Sílverti, novel·la de Merxe Llop

El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i  amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

Autores/as

  • Javier Giralt Universidad de Zaragoza
  • María Teresa Moret Universidad de Zaragoza

Palabras clave:

Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina

Resumen

Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.

Descargas

Publicado

2020-10-18

Número

Sección

«Ceniza del sapo, bronce del cadáver»

Source: La literatura popular en català a l’Aragó | Lo Finestró

Palmira Jaqueti

Palmira Jaquetti

(Publicat al Diario de Teruel)

Efectivament fins als 1980 la literatura popular catalana a l’Aragó era la gran desconeguda a tot arreu. És més, la nostra intel·lectualitat, que si bé en part admetia, sovint a contracor, que a l’Aragó s’hi parlava català, continuava convençuda que suposant que hi hagués literatura popular aragonesa en català, tal literatura només podia ser una còpia matussera d’originals castellans. I podia semblar que tinguessen raó perquè –efectivament– s’havien recollit pocs textos d’aquesta literatura, i encara eren menys els que havien estat publicats, a més, en llibres i revistes de  molt mal consultar, i per a acabar-ho d’adobar la Sedició del 1936 havia interromput el gran projecte de l’Obra del Cançoner  Popular, on Palmira Jaquetti havia enquestat amb bons resultats per la Ribagorça, si bé no s’han pogut fer públics fins al nostre segle. Resumint: després del toc de sortida del conseller José Ramón Bada en un col·loqui a Fraga l’abril del 1984 per a recollir la nostra literatura popular franjatina, uns quants investigadors es posaren al tall, primer de Torredarques a Mequinensa i després de Torrent a Aneto, partint de zero, o gairebé. En deu anys enquestaren en més de 150 viles de la Franja, i en sis volums es publicaren de 10.000 a 12.000 textos de literatura popular amb mostres de tota mena de gèneres. Des d’aleshores han anat sorgint nous reculls, alguns dels quals esperen publicació, com ara els esplèndids Contes Ribagorçans d’en Jordi Moners, i la nostra literatura popular s’ha anat obrint pas, malgrat els entrebancs de costum, pels mitjans de comunicació, per la festa. la litúrgia, l’escola, els escriptors, músics, contaires … . Tot recentment té un capítol dins de la magna Història de la literatura popular catalana (Alacant, Palma, Tarragona, 2017) i un altre a la també magna A History of Catalan Folk Literature (Amsterdam/Philadelphia. 2019) amb frases tan punyents com Today, in the Aragonese Strip, the collection o folk literature in Catalan is still viewed as  an enlightened effort that involves breaking deeply held taboos and superstitions among a population long subjected to the blackest of linguistic obscurantism.

 Artur Quintana

Source: Premi d’investigació “Jesús Moncada” 2020 » Temps de Franja

// Rosa Arqué

L’Ajuntament de Mequinensa acaba de convocar el III Premi d’investigació “Jesús Moncada”. Enguany la novetat la trobem en la temàtica dels treballs perquè a més d’estudis sobre l’obra de Moncada es podran presentar treballs sobre el seu univers: història, llengua, mineria, tradicions, navegació, etc.
El premi, de 3000€, pretén reforçar i difondre la cultura i la història com una via d’investigació, desenvolupament i innovació mitjançant un treball interdisciplinari.
Els treballs originals, en castellà o en català, s’han de presentar fins al 25 de setembre de 2020 i les bases del premi es poden consultar al BOPZ o al web de l’Ajuntament de Mequinesa.

 

Jesús Moncada. / Ajuntament de Mequinensa


Mos complaem en invitar-vos a la presentació del darrer treball editat per l’Associació Cultural del Matarranya, Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, de Francesc Teixidó Puigdomenech, que tindrà lloc el proper dissabte 16 de novembre a les 12, a la biblioteca municipal de Llinars del Vallès. La presentació la faran el Dr. Artur Quintana i la Dra. Maria Dolores Gimeno.
Hi estem tots invitats!
(Les mesures tradicionals i antigues a la Franja de Francesc Teixidor Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. Treball extraordinari i imprescindible sobre les antigues mesures, que ens permet conèixer les unitats de mesurar la cabuda, el pes, la mida… de tots els elements i productes que es compraven, es venien i s’organitzaven en la nostra societat. És interessant tant a nivell popular com per a estudis posteriors que en puguen fer enòlegs, historiadors i altres investigadors. Els socis de l’Associació Cultural del Matarranya l’han rebut  al seu domicili  el mes de juny.).

Source: Homenatge pictòric a Jesús Moncada i Mequinensa

Source: 30 anys sense Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Jordi Duran i Suàrez

El dia 21 de setembre de 2019 va tindre lloc a Pena-roja (Matarranya) un acte en record a l’escriptor Desideri Lombarte amb motiu del 30è aniversari de la seua mort. L’activitat, organitzada per Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, va aplegar una quarantena de persones i va consistir en una ruta literària, conduïda per la professora de català de l’institut de Vall-de-roures, Pepa Nogués, pel nucli urbà de Pena-roja. El recorregut va passar per diferents indrets de la vila natal de l’escriptor pena-rogí, mort el 3 d’octubre de 1989, i en el decurs del qual els participants van llegir diversos poemes i fragments en prosa de l’obra literària de Lombarte. Continuar llegint… Recorden l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte en el trentè aniversari de la seua mort » Temps de Franja

Source: Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre ha organitzat per a este dissabte 21 de setembre un “Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte”. La convocatòria amb els interessants s’ha fet per a les dotze del migdia a la Plaça de l’Ajuntament de Pena-roja i, en acabat, hi haurà un dinar al Santuari de la Mare de Déu de la Font. La trobada es fa com a homenatge a Desideri Lombarte per a commemorar els trenta anys del seu traspàs, a la vila on va nàixer l’activista i escriptor franjolí, que recordem que va morir el 3 d’octubre del 1989. Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre sempre ha recolzat les iniciatives franjolines i matarranyenques a favor de la nostra llengua que també és la seua. Recordem que esta mateixa entitat va atorgar el seu premi ‘Lo Grifonet’ el 2015, a la veïna vila d’Arnes, a l’amic Artur Quintana per la seua trajectòria cultural i la seua tasca intel·lectual a favor de la vida cultural, social i científica de les Terres de l’Ebre.

Desideri Lombarte –Pena-roja 1937-Barcelona 1989- és l’escriptor contemporani més important de la literatura catalana al Matarranya. Poeta, amb una obra molt destacada, autor dramàtic, novel·lista, historiador, antropòleg, articulista, dibuixant… Dinamitzador cultural a través de l’Associació Cultural del Matarranya i del Segon Congrés de Llengua Catalana -1986-. Se li han publicat una quinzena de volums i molts articles i col·laboracions en la premsa escrita. Molts cantants i grups han recreat musicalment els seus poemes més populars.

Les inscripcions per a participar en el dinar-homenatge s’ha de comunicar a l’entitat a través del correu electrònic terresdesebre@omnium.cat o al telèfon 618 00 69 85

 

Source: Presentem a Sabadell «Arbàgel, un revolt de l’amor», darrer Premi Guillem Nicolau – Òmnium Cultural


Social Widgets powered by AB-WebLog.com.