Skip to content

Archive

Category: Literatura

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Poema del pena-rogí Desideri Lombarte (Pena-roja, Matarranya, 7 de febrer de 1937 – Barcelona, 3 d’octubre de 1989) musicat i interpretat pel calaceità Miquel Blanc, inclòs en el CD “Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte”, enregistrat a l’estudi ALEATORIA de Queretes (Matarranya) per Jean-Pierre Guitard el 1998, i editat per l’Associació Cultural del Matarraya ASCUMA. El disseny i les fotos de la caràtula són de la Montse i la Nuria Lombarte, filles del poeta.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

Source: Presentació d’”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona | Lo Finestró

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: El Moncada més irreverent i entranyable, representat a la sala Goya de Mequinensa | Mas de Bringuè

Rovell de l'ou 1

El passat diumenge, 24 de març, es va representar a la Sala Goya de Mequinensa, l’obra “El rovell de l’ou”, muntada pel grup local de teatre “Garbinada” y un bon grapat de persones de l’associació “La Dona” de Mequinensa. Es tracta d’una obra basada en textos de relats inclosos en “Històries de la mà esquerra” y de la novel·la fragmentària “Calaveres atònites”, de Jesús Moncada. De la frase inicial d’aquesta obra, on es qualifica Mequinensa com “el rovell de l’ou de la galàxia” ve el títol d’aquesta peça dramàtica, que furga en els racons més desenfadats, crítics i hilarants de la producció literària del malaguanyat escriptor mequinensà.

Un escenari auster, quasi buit, on destaca el paper eficaç d’un solitari banc de presència permanent on se troben i s’assenten los mequinensans per a criticar els veïns, mostrar-se el seu amor o conspirar revolucions d’alta volada però impossibles, és el marc idoni on se desenvolupen amb gran agilitat  diverses trames breus, interpretades amb gran soltesa,  desimboltura i molta professionalitat, per uns actors i actrius que pareixien imbuïts per l’esperit sorneguer i genial de Jesús Moncada.

Un seguit de fotografies antigues, diferents en cada escena, marcaven l’atmosfera i l’època històrica de cada relat i ajudaven l’espectador a entrar en el món, llunyà en el temps però proper en la seua història familiar, personal i sentimental dels mequinensans i de tota la Franja.

L’enigmàtic “ull esquerre de Tomàs d’Atura”, les quimèriques històries conspiranoiques de la Leucofrina, majordona de mossèn Ambròs, i el principi i el final de l’estança del secretari de jutjat barceloní Mallol Fontcalda a Mequinensa, marquen els punts d’inflexió d’una adaptació notable manegada amb gran pols narratiu i  dramàtic, per la directora del muntatge.

El públic va omplir la sala Goya i los beneficis de la recaptació, 1.300 euros, es van aportar a l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Rovell de l'ou 2

Source: Convocatòria del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

El passat 16 de febrer, al Boletín Oficial de Aragón, va aparèixer la convocatòria per part del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte que “està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, econòmics, artístics, etc. que suposin una millora important per al català a l’Aragó, en especial consideració les activitats dirigides a la dignificació, difusió, investigació, docència, l’expressió literària, etc. del català a l’Aragó i que constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.” Els premis Desideri Lombarte, en català, i els Chuana Coscujuela, en aragonès, van ser creats pel Govern d’Aragó el 19 d’abril 2016 amb una periodicitat bianual. El que inaugurava la convocatòria, el 2017, va ser concedit ex aequo a José-Ramón Bada Panillo, ex conseller del primer Govern d’Aragó, i a Artur Quintana i Font, investigador, lingüista i professor. El lliurament del guardó va tindre lloc al Santuari de la Mare de Déu de la Font a Pena-roja, el 11 de setembre del 2017, vila on havia nascut l’escriptor i poeta matarranyenc Desideri Lombarte Arrufat, en una convocatòria solemne i molt emotiva amb gran presència de públic i d’autoritats autonòmiques, comarcals i locals.

Desideri Lombarte Arrufat (Pena-roja 1937-Barcelona 1989) va ser un activista cultural, poeta, novel·lista, assagista, autor dramàtic i dibuixant. Obra que produí en els seus últims deu anys de vida i quasi tota publicada després de la seua mort. És un dels millors i més prolífics escriptors que treballà per dignificar i promocionar la llengua catalana de l’Aragó. Com a poeta compta amb magnífica l’antologia ‘Ataüllar el món des del Molinar’. Va participar molt activament en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, dins de la Comissió Territorial d’Aragó, soci fundador de l’Associació Cultural del Matarranya el 1989 i vicepresident de l’entitat. Les seues poesies han estat recreades musicalment per diferents grups i cantants.



Imatge dels dos primes premis, atorgats el 2016. / Carles Terès

Tenim el plaer d’informar-vos que el dia 8 d’abril, a les 7 de la vesprada, es presentarà a Barcelona, a la Llibreria Documenta, C/. Pau Claris, 144, el llibre Arbàgel, un revolt de l’amor de Marta Momblant Ribas. Aquest llibre ha guanyat el premi Guillem Nicolau 2018 i es va presentar a Calaceit el passat 15 de març.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA
Web: ascuma.org

Source: La lírica de la Franja, protagonista en el Març Poètic de Fraga | Mas de Bringuè

MARÇ POETIC FRAGA 2019

MERCHE LLOP 1

Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a  Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc.  passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan  o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.

Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.

MORET 1

2012-08-11 18.16.52

ep000283_1Tomás Bosque

Source: Sorolla’t

Carles Sancho


El passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó, recreant musicalment un dels millors poemes de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte, Sorolla’t. I és que els queretans ja van enregistrar el 2017 un CD de petit format, sis temes, dedicat al poeta de Pena-roja que titulava ‘Cantant a Desideri’. El polifacètic activista cultural, traspassat ara fa trenta anys, va dedicar el text a la revista del mateix nom que va aparèixer el setembre del 1986, en què hi col·laborava sovint. Impresa a Gràfiques del Matarranya a Calaceit i editada en aquell moment pel col·lectiu Sorolla’t i activa fins el 2000. Va ser un dels primers poemes que va veure publicat perquè, encara que va començar a escriure poesia el 1981, fins el 1987 no va veure la llum el seu primer poemari ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’, publicat a la col·lecció Pa de Casa i promoguda pel Govern d’Aragó. Era la primera editada en català a l’Aragó, iniciativa del Conseller de Cultura i Educació del Govern d’Aragó, el favarol José-Ramon Bada. El poema Sorolla’t també apareix en l’excel·lent antologia lítica de l’escriptor matarranyenc ‘Ataüllar el món des del Molinar’ (2000) interpretada en un dels dos CD incorporats al llibre pel rapsode calaceità Antoni Bengochea. Un poema que convida a l’acció i a l’activisme rural compromès amb el territori com ho era el contingut de la primera revista publicada, en aquells inicis dirigida a la gent progressista del Matarranya i de la comarca de la Terra Alta, segons hi llegim en l’editorial. SOROLLA’T i poca son, / ja s’ha acabat lo dormir, / espavila’t, que si dorms, / de net no en farem un dit… SOROLLA’T i fes camí / camí de la llibertat, / llibertat de dit o no dir. / I, dient la veritat, / a la nafra posa el dit… Un referent i tota una declaració d’intencions de l’enyorat amic i poeta matarranyenc.

Source: · PRESENTACIÓ DE “ARBÀGEL, UN REVOLT DE L’AMOR” A CALACEIT – Lenguas de Aragón

// Jacinto Bonales

De nou, tres anys després de baixar el teló de l’obra D’un temps, d’un poble, el grup de teatre amateur de Mequinensa, Garbinada, puja als escenaris amb una nova adaptació dels textos de Jesús Moncada. Entestats en el cèlebre autor local, el grup teatral de l’Associació La Dona Mequinensana reprèn diferents contes de l’autor de l’Ebre adaptats per l’ocasió de mans de Pilar Arbiol, per narrar-nos una jornada gairebé caòtica i necessàriament satírica de la vida del Poble Vell que rep el títol de El rovell de l’ou.  Continuar llegint: El “Rovell” de Moncada » Temps de Franja

Source: Chuse Aragüés, Premi Franja: “Quiero al castellano, estic enamorat del català y amo profundamén a l’aragonés”

Maribel S. Timoneda

Chuse Aragüés durante la presentación del libro Arredol. Metodo d’autoaprendizache de l’aragonés. Puri López

Chuse Aragüés durante la presentación del libro Arredol. Metodo d’autoaprendizache de l’aragonés. Puri López

El editor y traductor Chuse Aragüés ha recibido el Premio Franja 2017, que otorga Iniciativa Cultural de la Franja -entidad impulsada por el Institut d’Estudis del Baix Cinca y la Associació Cultural del Matarranya- por la promoción y difusión de la literatura aragones en catalán dentro y fuera de Aragón. Muy conocido por su vinculación a la editorial Prames, Aragüés es el fundador de la editorial Gara d’Edizions, en la que publicó, entre otros trabajos, el Dizionario Aragonés-Castellano / Castellano-Aragonés.

-¿Como valora la concesión de del Premio franja 2017?

-Muy positivamente, y tengo que decir que me ha producido una gran ilusión, porque no lo esperaba. Me parecía impensable, especialmente porque mi aportación al catalán, aparte del cariño e identificación que tengo con esta lengua, no ha sido tan grande. En mi opinión, claro.

-¿Qué papel cree que han desempeñado entidades como el Institut d’Estudis del Baix Cinca o la Associació Cultural del Matarranya para la protección de una lengua propia de Aragón como es el catalán?

-Encomiable. Se trata de una labor extraordinaria, incansable, promoviendo actividades, publicando libros y la revista Temps de Franja, dando recitales y, especialmente, contagiando a los hablantes de catalán de su entusiasmo y haciendo ver la necesidad de que una lengua, que es la suya, siga siendo la de relación, pero también la de cultura.

-Usted nació en Azuara. No sé si el catalán y el aragonés son sus lenguas originales o las aprendió después. 

-No, está claro. Yo en Azuara hablaba un castellano lleno de aragonesismos, aunque muchos estuvieran desfonetizados (ni más ni menos como en muchas zonas castellanoparlantes de Aragón), y que hoy todavía empleo en aragonés. Y el catalán fue una cosa que me interesó, como todas las lenguas del mundo. Lo conocí a través de la familia Godia-Montull, de Mequinenza, que eran vecinos de mis padres cuando yo tenía 10 u 11 años. En mi casa, cuando venían “los de Mequinenza” hablaban castellano, pero a menudo el catalán salía a relucir. Ellos me contagiaron el cariño a su lengua materna catalana. Y lo del aragonés era inevitable que surgiese por las propias raíces y la ridiculización que padecíamos los “pueblerinos” en la capital. Hoy, muchos años después, puedo y quiero decir que: quiero al castellano, estic enamorat del català y, amo profundamén a l’aragonés.

-Ha traducido al aragonés a Jesus Moncada. ¿Qué cree que ha representado este autor para la literatura aragonesa en catalán?

-Para mí es uno de los mejores escritores de Aragón de todo el siglo XX, independientemente de la lengua. Y para la lengua catalana, con toda seguridad, unos de los mejores –vamos a dejarlo ahí– de finales del siglo XX y principios del XXI. Además, creo que no ha sido desbancado, se sigue estudiando en los institutos y universidades y se continúan montando exposiciones de pintura y fotografía suya, etc…

-¿Qué llevó a Chuse Aragüés a crear la editorial Gara d’Edizions en 1993?

-Pues el amor por el aragonés y por la literatura. Yo siempre he vivido profesionalmente entre libros. En aquellos tiempos Gara d’Edizions se dedicaba a traducir clásicos y menos clásicos al aragonés, porque había muy poco escrito y publicado.

-¿Ha cumplido con sus objetivos Gara d’Edizions?

-Sí, creo que hemos cumplido objetivos y, por supuesto, también se han ampliado. Hemos creado la colección viceVersa, en la que hemos traducido libros escritos en aragonés y en catalán al castellano para el público que no se anima a leer en estas lenguas.

-¿Fue un acierto apostar por una editorial especializada?

-Fue especializada. Ahora es una editorial un poco más generalista. Fue un acierto en el sentido de la difusión del aragonés, que era para lo que se fundó.

-La edición del Borrador de un diccionario de voces aragonesas, de José Siesso de Bolea,  fue una empresa con enorme dificultad, por ser un texto inédito. ¿Qué representó como aportación a la lexicografía en aragonés y castellano?

-Fue una aportación muy importante. El profesor José Luis Aliaga hizo una estupenda labor de transcripción y se adjuntaron los manuscritos en un CD. Eran voces aragonesas de principios de 1700 que Siesso elaboró como contribución al primer diccionario de la Real Academia Española, el Diccionario de Autoridades, y que permanecía inéditas casi cuatro siglos después. En la colección Ainas (herramientas) se han ido publicando estudios que contribuyen al conocimiento y la difusión del aragonés y en algún caso también del catalán. Eso forma parte de la diversificación de Gara d’Edizions.

-¿Sus traducciones al aragonés han ayudado a la significación de esta lengua?

-No tengo datos estadísticos, pero creo modestamente que algo habrán aportado. En estos momentos, el aragonés, por ejemplo,  está presente en la Feria internacional del libro en Guadalajara de México, y eso ya sirve para que se visibilice y alguien sepa que existe. Lo que no se conoce no se ama.

-Hay personas, entidades y partidos políticos que niegan a las lenguas minoritarias de Aragón la dignidad que tienen como lengua, ¿por qué cree que no valoran lo propio?

-Deben tener algún sarampión, que dura demasiados años en esta democracia, y que les produce sarpullido y que les impide ver el aspecto humano y cultural que la Unesco ya declaró hace muchos, muchos años. Desgraciadamente, la globalización en sus aspectos negativos tiene que apuntarse que, de las 7.000 lenguas catalogadas en el mundo, a finales del siglo XXI se estima que más de la mitad habrán desaparecido y con ellas la mitad de la diversidad cultural y lingüística el planeta. Estamos preocupados, y debemos estarlo, por la desaparición de especies vegetales y animales; y por las lenguas y culturas ¿qué?

-No están lejanos los tiempos del Lapao y Lapapyp. 

-Lo desafortunado de las denominaciones de Lapao y Lapapyp corresponde a un engendro de una ley de la legislatura anterior que nos hizo hacer “la risión” en todo el mundo. Era un intento eufemístico de no nombrar ni el catalán ni el aragonés para que ese sarampión que decía no fuera a más. ¿Pero qué le queda a una persona si le quitan el nombre? Pierde su identidad pero, lo que es más grave, pierde su dignidad. Por si alguien no lo sabe, que lo dudo, el catalán y el aragonés ya se hablaban en este territorio antes de configurarlo como reino. El castellano vino después, pues bienvenido sea. Somos una comunidad lingüística y cultural muy rica y variada. En Suiza se hablan cuatro lenguas, autóctonas todas, ¿a alguien se le ocurre pensar que por hablar alemán, francés, italiano o retorromanche no son suizos? Impensable, sería insultarlos.

-Sin embargo, a pesar de lo criticada que fue la Ley de Lenguas del Lapao y Lapapyp por quienes ahora están en el Gobierno, ésta todavía sigue vigente, ¿qué le parece?

-Me parece increíble. Creo que el problema de seguir con esa ley vigente es un problema meramente burocrático que obliga a mantener muchos aspectos de la ley anterior, pero al menos se nos ha reconocido el nombre. Tenemos identidad. En cualquier caso, hay que hacer una que sea efectiva y que llame a nuestras lenguas como las llama todo el mundo menos nuestros políticos. También tengo que decir que la dirección general de Política Lingüística ha sido un aldabonazo importe en esta legislatura para las lenguas en Aragón, multiplicando los materiales y recuperando programas de difusión desaparecidos, publicaciones, etc.

-¿A qué se tiene miedo?

Si el catalán de Aragón se llamara por ejemplo “Talacá” (y no quiero dar ideas) probablemente no habría miedo ni problema. Si los partidos no tuvieran metido en lo más profundo de sus esencias un miedo a las comunidades identitarias como contraposición al Estado, no habría temor a que las lenguas se desarrollaran con normalidad.

-¿A qué cree que se debe que en Aragón haya tanto interés por rechazar las lenguas propias? 

A siglos de centralismo y patrioterismo perversamente entendidos. Y tal vez a cierto complejo de inferioridad que nos lleva a considerar que lo de fuera tiene un valor que le negamos a lo nuestro.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: