Skip to content

Archive

Category: Olimpíades

Origen: El tractament de la informació franjolina en els mitjans de premsa escrita catalans i aragonesos – Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Pena Zanuy, Marcel
Vidal Carretero, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació

Títol variant: El tratamiento de la información sobre la Franja en los medios de prensa escrita catalanes y aragoneses
Títol variant: The treatment of La Franja’s information in the Catalan and Aragonese written press media
Data: 2017
Descripció: 216 pag.
Resum: Les comarques de la Franja, situades a la perifèria tant de Catalunya com d’Aragó, no tenen una gran influència territorial ni administrativa en cap de les dues comunitats, però tenen un significat polític que porta a conflictes periòdics que salten als mitjans de comunicació. En aquest treball valorarem si, efectivament, els mitjans catalans i aragonesos fan un ús polític de les informacions sobre la Franja.
Resum: Las comarcas de la Franja, situadas en la periferia tanto de Cataluña como de Aragón, no tienen una gran influencia territorial ni administrativa en ninguna de las dos comunidades, pero tienen un significado político que lleva a conflictos periódicos que saltan a los medios de comunicación. En este trabajo valoraremos si, efectivamente, los medios catalanes y aragoneses hacen un uso político de las informaciones sobre la Franja.
Resum: The region of La Franja, located in the periphery of Catalonia and Aragon, hasn’t a big territorial influence administrative in any of the two communities, but it has a political meaning that brings to periodic conflicts that jump to the media. In this document we will value the political use in Catalan and Aragonese media of the La Franja’s informations.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d’ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l’obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l’autoria de l’obra original. No es permet la creació d’obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Titulació: Periodisme [2501933]
Pla d’estudis: Graduat o Graduada en Periodisme [971]
Document: Treball de projecte ; bachelorThesis ; Text
Matèria: Franja de Ponent (Aragó) ; Periodisme ; Mitjans de comunicació de massa

 

216 p, 16.1 MB

Origen: VilaWeb.cat

CiU, ERC i PSC forcen un ple extraordinari sobre els Jocs Olímpics d’Hivern

Origen: Ada Colau renuncia a la candidatura de Barcelona als Jocs d’Hivern – VilaWeb

Nació Digital: Barcelona renuncia als Jocs Olímpics d’Hivern.

L’alcalde Trias proposarà al ple de divendres abandonar la intenció de presentar-hi candidatura

Barcelona no optarà a ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern. L’alcalde Trias té previst portar al ple municipal d’aquest divendres la renúncia a presentar candidatura per a organitzar els jocs els anys 2022, 2026 o 2030.Trias ha pres aquesta decisió poc després que el Comitè Olímpic Internacional (COI) advertís que la candidatura barcelonina havia d’elevar el nivell organitzatiu i esportiu si volia organitzar els Jocs els anys 2022, 2026 o 2030. Així ho hauria traslladat el nou president del COI, Thomas Bach, a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, en la reunió que ha tingut lloc aquest divendres a la seu del COI a Lausana (Suïssa).

La candidatura barcelonina a organitzar juntament amb els Pirineus els Jocs Olímpics d’Hivern per als anys 2022, 2026 o fins i tot el 2030, va ser llançada per l’alcalde Jordi Hereu i va reviscolar després del fracàs de la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics d’Estiu del 2020. Tot i així, ara Barcelona renunciarà a esdevenir seu olímpica de les dues modalitats de Jocs Olímpics.

De fet, el ple de divendres ja tenia previst debatre la qüestió olímpica, però no a instàncies de CiU, sinó a petició del PSC, que volia qüestionar la voluntat del consistori de continuar endavant amb la candidatura. A més, la possibilitat d’optar als Jocs comptava amb la negativa frontal d’ICV-EUiA i del PP.

Trias anuncia una consulta sobre la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern – VilaWeb.

No deixa clar si seria per als jocs del 2022 o el 2026

 

 

 

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar ahir que faria consulta ciutadana abans de presentar la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern. En declaracions a la Xarxa, va demanar una posició clara de tots els grups municipals i va admetre que dubtava de les possibilitats d’èxit d’una candidatura el 2022. Per això, va considerar que no s’acabaria el món si finalment es presentés el 2026.

Trias es reunirà aviat amb el Comitè Olímpic Espanyol, amb el Comitè Olímpic Internacional, el govern espanyol, la Generalitat, les federacions i els municipis del Pirineu per prendre la decisió definitiva.

Llengües que irriten, per Antoni Puigverd.

Llengües que irriten

Sobre l’intent de genocidi cultural que descriu Laín, Espanya no ha ni tan sols esbossat una autocrítica

La Vanguardia en català | 22/06/2012 – 00:00h

 Antoni PuigverdAntoni Puigverd

Una gran majoria d’espanyols consideren positiu allò que una minoria percep com una barbaritat: convertir les dues llengües romàniques pròpies del territori de l’Aragó -l’aragonès i el català- en una barreja confusa de dialectes sense nom i gairebé sense drets. I és que, a la immensa majoria d’espanyols els sembla natural, bo i convenient reduir el panorama de les llengües peninsulars i afavorir el darwinisme lingüístic. A Espanya, des de fa segles, els ciutadans de famílies de matriu castellana tendeixen a considerar insuportable la simple existència d’una altra llengua que no sigui la pròpia. En tota mena de règims, amb més o menys desvergonyiment, s’ha transmès la idea que només existeix a Espanya una llengua digna d’aquest nom: la castellana, espanyola per antonomàsia. La resta, no serien sinó vestigis, antiguitats, chapurreaos, dialectes o reinvencions maquinades pels nacionalismes anomenats perifèrics. Qualsevol pretensió de normalitat social i cultural d’una llengua que no sigui el castellà és percebuda com una estupidesa, una mania, una presa de pèl, una ofensa als castellanoparlants, un atac a Espanya. El mite és antic, però es renova a cada generació. Francesc-Marc Álvaro cita, en el seu últim llibre, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (jove falangista de primera hora i dissident després: savi sembrador de concòrdia en l’aspre erm del franquisme). Laín hi explica amb claredat que un dels objectius, si no el primer, de l’alçament de Franco era exterminar la cultura catalana. Sobre aquest intent de genocidi cultural, l’Espanya democràtica i intel·lectual mai no ha ni tan sols esbossat una autocrítica. Al contrari, en un abús argumental indigne de qui el fa servir, s’ha repetit mil vegades que una llei d’immersió escolar (discutible, però democràtica) equival a aquell genocidi cultural.

Si, al marge d’heroiques excepcions, la majoria d’intel·lectuals o callen o admeten la caricaturització política i cultural de les altres llengües, no pot estranyar que, en temps de crisi, el PP procuri emmascarar la llengua que, a totes les facultats de Romàniques del món, s’anomena català. Ho prova a les Balears i a l’Aragó, com anys enrere a València. Si el propòsit és convertir-la en dialecte irrellevant, un pas imprescindible és fragmentar-la i despullar-la de tot vernís acadèmic i filològic. Per descomptat: el catalanisme ha fallat molt en la seva estratègia de veïnatge amb l’Aragó (aigua, obres sacres i Jocs Olímpics d’hivern podrien haver-se defensat a Catalunya de manera solidària i mutual amb l’Aragó). D’altra banda, la identificació política de la llengua amb el pancatalanisme és una formidable fàbrica de guanyar enemics. Però aquests errors, essent importants, no són la causa del problema, sinó mostres imperdonables de falta d’intel·ligència veïnal.

L’obsessió per la uniformitat i l’homogeneïtat fou el gran mal del segle XX. Sembla que el PP hi festegi. Està buscant un boc expiatori per descarregar l’insuportable pes de la crisi?

Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20120622/54315119826/antoni-puigverd-llengues-que-irriten.html#ixzz2HQImiGJX
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Una amenaça sobre la part central de la Franja s’apaga: Gran Scala.

Los Monegros finiquitan hoy el megalómano ‘bluf’ de Gran Scala

Una polèmica entre Aragó i Catalunya s’apaga: los Jocs Olímpics. 

O gubierno da o carpetazo final a os Chuegos d’hibierno de 2022

Lo primer apuntava un terratrèmol econòmic i demogràfic a la part més poblada de la Franja. El segon, per la irrupció d’una candidatura barcelonina als Jocs Olímpics d’Hivern, donava arguments fàcils per a la confrontació entre Catalunya i Aragó.S’extingeixen alguns projectes que amenaçaven la Franja « Xarxes socials i llengües.

L’auditoria economica encargada por o gubierno esta ya feita y se presentara o luns


Os chuegos olimpicos de 2022 son historia d'o pasau

Os chuegos olimpicos de 2022 son historia d’o pasau

O consello d’o gubierno ha decidiu que no alportara diners ta una posible candidatura olimpica d’hibierno aragonesa en 2022. Ixo suposa, en a practica, o fin d’as aspiracions olimpicas de Zaragoza-Chaca ta ixe anyo. O gubierno chustifica ista decisión en a necesidat de fer achustes en os tiempos de crisi. O conseller de presidencia, Roberto Bermúdez de Castro, ha asegurau amás que si no bi’n ha candidatura, como parixe, no cal que en haiga consorcio.

Bermúdez de Castro ha feito ya reunions con os concellos de Zaragoza, Uesca y Chaca, y a semana venient en tendrá con a Diputación de Uesca.

Lo que ya ye presto ye l’auditoría d’a situgación economica d’Aragón y que se’n conoixera o lunes. O risultau d’ista auditoria guidará os trangos d’o gubierno enta la reestructuración d’o sector publico. D’ixe sector tamién s’ha charrau en o Consello de Gubierno, ya que s’ha procediu a nombrar a os consellers d’o gubierno en as interpresas publicas.

O consello de Gubierno tamién ha aprebau una linia d’aduya de 100 millons d’euros ta las interpresas aragonesas d’agroalimentación. Se’n ferá a traviés d’alcuerdos sinyaus con entidatz bancarias.

O gubierno da o carpetazo final a os Chuegos d’hibierno de 2022 « Columna « Arredol.

Uns grans vídeos sobre Los Vigilantes de la Franja, fets per OregónTV. Riuen dels tres “grans” conflictes mediàtics de la Franja: lo nom de la llengua, els bens de la Franja i els límits territorials.

http://www.youtube.com/watch?v=jTRG0YCoMJY

http://www.youtube.com/watch?v=J43olKTbAQk

http://www.youtube.com/watch?v=qeG7lQPk_VE

Si doneu una volta pels vídeos recomenats, en trobareu molts més que parlen en clau d’humor, i molt encertadament, sobre els conflictes entre Aragó i Catalunya.

http://www.youtube.com/watch?v=wSCzgK2yVUs

El Gobierno alcanza un principio de acuerdo con CHA para los presupuestos de 2011 – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Lleida es llança a l’ofensiva per ser la plataforma logística dels
Jocs Olímpics entre Barcelona i el Pirineu

L’alcalde Àngel Ros presenta la ciutat com a subseu i vol autovies cap
a la serralada

Hereu, amb Ros darrere seu, diumenge a
Espot. Foto: D.M.

1

La
visita de Jordi Hereu al Pirineu ha deixat un home especialment
satisfet: Àngel Ros, alcalde de Lleida, ciutat que vol convertir-se en
la plataforma logística entre Barcelona i el Pirineu de Lleida i en un
pont imprescindible per superar el requisit que planteja el COI a les
seus olímpiques d’hivern: ser a menys de 90 minuts del lloc on hi hagi
les competicions. En la visita, Jordi Hereu va garantir a Ros que Lleida
tindrà un paper en la candidatura. I el paer en cap ja està fent
números.

A Lleida, els Jocs Olímpics del 92 li van passar de llarg. Ara, en
canvi, sembla destinada a jugar un paper destacat en la candidatura
barcelonina per als Jocs Olímpics d’hivern del 2022. En la visita a
l’estació d’Espot aquest diumenge passat, Jordi Hereu va citar diverses
vegades la cuitat de Lleida. De fet, va ser l’únic municipi que va citar
en el petit discurs que va fer als periodistes a peu de pista, mentre
que per a la resta va limitar a usar un genèric Pirineu. Un detall que
no va passar desapercebut a l’alcalde Àngel Ros, que des del mateix dia
que es va donar a conèixer la candidatura està maniobrant perquè Lleida
acompanyi Barcelona en l’aventura olímpica amb un rol destacat.

Seria
l’única ciutat no pirinenca a tenir un paper destacat. Lleida no és
Barcelona ni tampoc és al Pirineu, però aspira a fer de nexe entre la
capital catalana i les estacions d’esquí de la Val d’Aran, l’Alta
Ribagorça, el Pallars i l’Alt Urgell. Des de la Paeria expliquen que la
seva aposta és convertir-se en la «plataforma logística» de les
activitats que es puguin fer a les estacions del Pirineu lleidatà.
«Disposem de l’aeroport d’Alguaire i també d’una futura conversió en
autovia dels eixos viaris que connecten amb les tres principals valls
pirinenques: Lleida-Val d’Aran, Lleida-Sort i Lleida-Seu
d’Urgell-Andorra.»

El COI no vol que les proves esportives se
celebrin a més de 90 minuts de distància de les seus olímpiques. Això
descartaria el Pirineu lleidatà si el punt de referència fos Barcelona.
Però Lleida, a 90 minuts en cotxe de Barcelona, serà, en autovia, a 90
minuts de Vielha, i a menys de 90 de Sort i de la Seu d’Urgell. Unes
connexions que, si finalment no es fan els Jocs, seran igualment útils a
la ciutat, que té el Pirineu al centre de la seva estratègia turística.
Com més lluny arribi la candidatura (el 2013 el COE decidirà entre les
propostes de Saragossa i Barcelona, i el 2015 decidirà el COI), més
possibilitats tindrà Lleida que les autovies s’estiguin fent.

El mercat de l’est, objectiu dels lleidatans

L’entrada en
funcionament de l’aeroport d’Alguaire i el ressò internacional d’una
candidatura olímpica fa que les autoritats lleidatanes vegin possible
que, per fi, el turisme internacional arribi al Pirineu català.
L’objectiu és el turisme britànic i l’emergent turisme rus que ara va
als Alps o al vessant nord del Pirineu a través de Tolosa de Llenguadoc.
Ahir, precisament, es va donar a a conèixer un estudi del consultor
suís Laurent Vanat que situa el turisme dels països de l’Est com el gran
mercat emergent en el turisme d’esquí, un turisme que mou 105,7 milions
de persones a l’any.

El Punt – Notícia: Lleida es llança a l’ofensiva per ser la plataforma logística dels Jocs Olímpics entre Barcelona i el Pirineu-137689.

Lleida es llança a l’ofensiva per ser la plataforma logística dels Jocs Olímpics entre Barcelona i el Pirineu

L’alcalde Àngel Ros presenta la ciutat com a subseu i vol autovies cap a la serralada

Hereu, amb Ros darrere seu, diumenge a Espot. Foto: D.M.

La visita de Jordi Hereu al Pirineu ha deixat un home especialment satisfet: Àngel Ros, alcalde de Lleida, ciutat que vol convertir-se en la plataforma logística entre Barcelona i el Pirineu de Lleida i en un pont imprescindible per superar el requisit que planteja el COI a les seus olímpiques d’hivern: ser a menys de 90 minuts del lloc on hi hagi les competicions. En la visita, Jordi Hereu va garantir a Ros que Lleida tindrà un paper en la candidatura. I el paer en cap ja està fent números.

A Lleida, els Jocs Olímpics del 92 li van passar de llarg. Ara, en canvi, sembla destinada a jugar un paper destacat en la candidatura barcelonina per als Jocs Olímpics d’hivern del 2022. En la visita a l’estació d’Espot aquest diumenge passat, Jordi Hereu va citar diverses vegades la cuitat de Lleida. De fet, va ser l’únic municipi que va citar en el petit discurs que va fer als periodistes a peu de pista, mentre que per a la resta va limitar a usar un genèric Pirineu. Un detall que no va passar desapercebut a l’alcalde Àngel Ros, que des del mateix dia que es va donar a conèixer la candidatura està maniobrant perquè Lleida acompanyi Barcelona en l’aventura olímpica amb un rol destacat.

Seria l’única ciutat no pirinenca a tenir un paper destacat. Lleida no és Barcelona ni tampoc és al Pirineu, però aspira a fer de nexe entre la capital catalana i les estacions d’esquí de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars i l’Alt Urgell. Des de la Paeria expliquen que la seva aposta és convertir-se en la «plataforma logística» de les activitats que es puguin fer a les estacions del Pirineu lleidatà. «Disposem de l’aeroport d’Alguaire i també d’una futura conversió en autovia dels eixos viaris que connecten amb les tres principals valls pirinenques: Lleida-Val d’Aran, Lleida-Sort i Lleida-Seu d’Urgell-Andorra.»

El COI no vol que les proves esportives se celebrin a més de 90 minuts de distància de les seus olímpiques. Això descartaria el Pirineu lleidatà si el punt de referència fos Barcelona. Però Lleida, a 90 minuts en cotxe de Barcelona, serà, en autovia, a 90 minuts de Vielha, i a menys de 90 de Sort i de la Seu d’Urgell. Unes connexions que, si finalment no es fan els Jocs, seran igualment útils a la ciutat, que té el Pirineu al centre de la seva estratègia turística. Com més lluny arribi la candidatura (el 2013 el COE decidirà entre les propostes de Saragossa i Barcelona, i el 2015 decidirà el COI), més possibilitats tindrà Lleida que les autovies s’estiguin fent.

El mercat de l’est, objectiu dels lleidatans

L’entrada en funcionament de l’aeroport d’Alguaire i el ressò internacional d’una candidatura olímpica fa que les autoritats lleidatanes vegin possible que, per fi, el turisme internacional arribi al Pirineu català. L’objectiu és el turisme britànic i l’emergent turisme rus que ara va als Alps o al vessant nord del Pirineu a través de Tolosa de Llenguadoc. Ahir, precisament, es va donar a a conèixer un estudi del consultor suís Laurent Vanat que situa el turisme dels països de l’Est com el gran mercat emergent en el turisme d’esquí, un turisme que mou 105,7 milions de persones a l’any.

El Punt – Notícia: Lleida es llança a l’ofensiva per ser la plataforma logística dels Jocs Olímpics entre Barcelona i el Pirineu-137689.

14:45 h.

JUEGOS OLÍMPICOS DE INVIERNO

Una proposición no de ley para potenciar la candidatura aragonesa

23/02/2010 EUROPA PRESS

El diputado del Partido Popular en las Cortes de Aragón, Miguel Navarro, anunció hoy la presentación, por parte de su partido, de una proposición no de ley para potenciar la candidatura olímpica Zaragoza-Pirineos 2022.

Según informó en una rueda de prensa, en Zaragoza, “a lo largo de la historia nunca se han celebrado unos juegos olimpicos en la cordillera de los Pirineos, es prácticamente la única que jamás lo ha hecho“.

Este hecho llevó a Jaca a iniciar en los 80 su andadura particular de presentar diversas candidaturas, ahora ha recogido el testigo Zaragoza con esta candidatura y en este proyecto se ha creado un consorcio con la participación del Gobierno de Aragón, la Dipuación de Huesca y los Ayuntamientos de Jaca y Huesca“, recordó.

En este sentido, añadió que “el PP apoya la candidatura, sin que suponga un cheque en blanco, somos conscientes de que ya no son sólo la multitud de países que han optado, sino que en España hay otro serio competidor“.

El parlamentario agregó que “tenemos que luchar con un proyecto real, modelico y ganador que contemple, entre otros, infraestructuras terrestres para comunicar las distintas sedes de los juegos, las infraestructuras de especialidades deportivas que no tienen instalación concreta y, sobretodo, un proyecto serio de promoción y desarrollo de la práctica de alta competición de los deportes de invierno“. Las medallas “sólo se pueden conseguir desde el esfuerzo y el trabajo continuado desde ya mismo. Los niños de ahora tienen que ser los competidores de 2022“, aseveró.

Por ello, indicó que la proposición no de ley incluye cuatro puntos: promover económicamente un plan de estímulo y ayuda a los deportistas aragoneses; promover y desarrollar la práctica en alta competición en Aragón de los deportes incluidos en el programa olimpico de invierno; que el Gobierno de Aragón inicie conversaciones con entidades que permitan la financiación de este programa; y participar en la selección, preparacion, control y puesta a punto de los deportistas del futuro.

Para este último punto, consideró que “hace falta un centro de alto rendimiento de los deportes de invierno, es el caso del de Jaca, que se planeaba su puesta en servicio en 2006 y se ha quedado nulo y vacío“, concluyó.

Una proposición no de ley para potenciar la candidatura aragonesa – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Hereu se sorprende en la soleada Vancouver

El alcalde toma nota de la apuesta de la ciudad canadiense por el transporte público y del papel de los voluntarios  |  El alcalde considera “cómo una ciudad costera puede ser sede de una olimpiada invernal”

TOTI ROSSELLÓ | Vancouver | 19/02/2010 | Actualizada a las 00:20h | Ciudadanos

Un agradable sol, terrazas y cafés llenos de hordas de aficionados a más de 20ºC en Vancouver sorprendieron a Jordi Hereu a su llegada a esta ciudad canadiense. Con semejante fragor y cerrando los ojos ante el olor marino del Pacífico, el alcalde pudo sentirse transportado a la Barceloneta en plenos Juegos Barcelona-Pirineus 2022. Pero se trataba sólo de la primera zancada de un largo maratón hacia un nuevo sueño olímpico.

La agenda del alcalde fue un sprint de más de doce horas en Whistler-Blackcomb, la zona donde se celebran el esquí alpino y el fondo entre otros seis deportes más. Siguiendo con las comparaciones, la distancia que separa la ciudad olímpica de esta sede son 120 kilómetros, 25 menos de los que separan a Barcelona de La Molina, la única estación de los Pirineos que ha acogido pruebas de Copa del Mundo de esquí femenino y de snowboard.

“Una de las cosas que más gratamente me han sorprendido es la logística de transporte y la movilidad para acceder a las sedes en montaña, donde hay una total preponderancia del transporte público, en lo que es una evidente muestra de sostenibilidad”. Con la entrada de cualquiera de los eventos se puede acceder gratuitamente al bus, metro y seabus (ferris que atraviesan English Bay).

Teniendo en cuenta que Vancouver es una ciudad americana, donde el vehículo privado es casi una religión, esta fórmula de transporte colectivo ha funcionado a la perfección y las más de 12.000 personas congregadas el miércoles en Cypress Mountain para ver la finalísima del halfpipe masculino apenas hicieron colas de vuelta a sus hogares una vez acabada la competición.

Los voluntarios son otro punto fuerte. Los pitufos, como les llama ya todo el mundo aquí por el color azul cielo de sus trajes. Están por doquier y mezclan su ilusión por ser parte de la celebración con una arraigada educación en los servicios americana que les hace siempre estar con una sonrisa en los labios. La organización ha repartido a los más de 25.000 voluntarios por toda la extensión de unos Juegos diseminados. Un espíritu que también se vivió en Barcelona’92, por lo que siguen las semejanzas.

“Nuestro objetivo en Vancouver es aprender y la reunión de hoy es básica para entender cómo una ciudad costera ha hecho realidad ser la sede de una olimpiada invernal”, prosiguió Hereu, quien además valoró este viaje como “muy útil de cara a conocer a múltiples responsables de los comités de diferentes deportes del COI además de que hemos podido vernos ya con los presidentes de las federaciones de invierno españolas”. Efectivamente, el alcalde ha hablado ya con María Teresa Samaranch, presidenta de la Federación Española de Deportes de Hielo, y con Eduardo Roldán, presidente de la Real Federación Española Deportes de Invierno, con los cuales ya han comentado “posibles programas deportivos de base con el hielo y la nieve para la promoción de estos deportes y para lograr el salto definitivo de los españoles”, comentó Hereu en una clara referencia a los programas que ya se implantaron con éxito en deportes de verano para Barcelona 92 para lograr medallas.

Pero a la candidatura de Barcelona- Pirineus se le complican las cosas también internacionalmente, ya que el primer ministro de Quebec, Jean Chearest, anunció el día 15 que presentarán esta región oriental canadiense, apadrinada por la ciudad del mismo nombre, para ser la sede de los mismos juegos a los que se ha propuesto optar la capital catalana.

Hereu se sorprende en la soleada Vancouver.

16/2/2010
Contradicciones de la propuesta de Jaca a unas futuras olimpiadas de invierno

No son sólo las incertidumbres climáticas, por el aumento de un grado de la temperatura media del planeta, que en el año 2022 se acercará peligrosamente a los dos grados. Ni la comparación con los impactantes paisajes de Canadá, sede de las actuales Olimpiadas, que pueda suponer una merma a la grandeza de los Pirineos. Las contradicciones de la propuesta de Aragón son estructurales, se tambalea por coja e “insostenible”, al fallar el tercer pilar básico del Movimiento Olímpico: el de la sostenibilidad.

Desde hace décadas Jaca y  otras zonas de la comarca están implicadas  en un desarrollo urbanístico desmedido y sin criterio. Mientras, las viviendas sin habitar sobran por todas partes, las redes urbanas se extienden hacia las montañas, se amplían las estaciones de esquí, que se financian con más viviendas, que a su vez requieren amplios aparcamientos y más infraestructuras.

Se propugna insistentemente la construcción de una travesía central a través los Pirineos, sin tener en cuenta que la cara norte francesa es toda ella Parque Nacional. En el lado español apenas existe el pequeño Parque Nacional de Ordesa. Son escasas las zonas protegidas, y así se fomenta la extinción de especies, (el bucardo se extinguió hace unas décadas y al oso pardo pirenaico si no se toman medidas inmediatas le quedan unos pocos años). Un viaducto sobre el río Aragón arruinará el paisaje de la zona norte de la ciudad de Jaca, que tiene una conservación del todo natural hasta este momento. Este viaducto formará parte de la autovía de los Pirineos, que va a atraer a todo el tráfico pesado del Cantábrico al Mediterráneo y potenciará aún más si cabe el urbanismo en la zona.

Cuando Aragón y Jaca sean capaces de superar éstas y otras muchas contradicciones, podrán ser dignos candidatos a unas olimpiadas de invierno. Entre tanto tienen la ocasión y el tiempo de aprender ahora, en Canadá,  y en las próximas sedes olímpicas,  el respeto al medio ambiente,  el uso sostenible de los recursos, la exaltación de sus culturas, sus tradiciones y su rica biodiversidad; y aunque todo esto no fuera más que una cuestión de marketing,  aun así, es la elección que se debe tomar, con o sin olimpiadas.

Enviada por: Mercedes Duran Espuny, Madrid. Rosa Burgos Pérez, Madrid

Últimas noticias AragonDigital.es.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: