Skip to content

Archive

Category: Desideri Lombarte

El programa cultural ‘Pels camins de la memòria’ “normaliza” las lenguas minoritarias de Aragón

Una niña lee ‘El Quijote’ en uno de los actos programados por el CRA para celebrar el Día de las lenguas maternas.

La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ que impulsa el Gobierno de Aragón para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán

Marcos Navarro / Peñarroya

27/05/2016

La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ que impulsa el Gobierno de Aragón para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán, se desplazó ayer a Peñarroya de Tastavins para homenajear al escritor, poeta y etnólogo Desideri Lombarte que, antes de fallecer en 1989, dejó una extensa obra en su lengua materna que ayer los niños del CRA descubrieron jugando.

La reunión anual del CRA de Peñarroya -del que forman parte La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y la localidad anfitriona- tuvo este año como temática la celebración del Día de las lenguas maternas. La jornada comenzó con la recepción de los participantes en la plaza junto a la casa de Desideri Lombarte, a donde se desplazaron la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

Allí, los niños leyeron un poema de Desideri Lombarte en catalán, un texto de El Quijote en castellano y una frase en árabe.

“Hemos hecho un mural de todas las lenguas maternas del CRA”, explicó la maestra de Catalán, Cristina Saura.

Además, hubo una yincana infantil a partir de los poemas de Desideri Lombarte. Los niños hicieron paradas por equipos en los puntos establecidos y en cada uno leyeron un poema y realizaron una actividad relacionada. “Por ejemplo, uno es el guiñote, por lo que jugarán a cartas”, explicó la tutora antes de empezar el juego.

Con las piezas que consiguieron al pasar las pruebas, completaron un puzzle con el rostro del poeta.

“Hoy los chavales de diferentes pueblos del CRA nos demuestran que la lengua materna es una cosa más que se tiene que aprender y se tiene que conservar”, indicó el alcalde, Francisco Esteve, quien aseguró que el catalán “es otra asignatura, tan importante como cualquier otra” porque se trata de “mantener nuestra cultura”.

“Al final, la lengua que hablamos tiene que ser algo normal y no algo que origine enfrentamientos. Para defender esta lengua no hacen falta muchas leyes, sino una sola: el Estatuto de Autonomía de Aragón. A partir de ahí, tenemos que trabajar todos desde la normalidad y el consenso”, dijo.

“No hablamos de imposición” y “nunca de cooficialidad”, dijo Pérez, sino de “normalización, de reconocer un derecho a miles de aragoneses que hablan catalán”. Por tanto, dijo, “lo único que tiene que hacer el Gobierno es dar soporte a eso que la ciudadanía hace con total normalidad”.

Pérez agradeció al director general de Política Lingüística la “moderación” con la que está llevando a cabo la nueva normativa lingüística, que destierra los términos LAPAO y LAPAPYP para hablar de catalán de Aragón y aragonés. La consejera invitó a “alejarnos de estas disputas tan partidistas” y a afrontar un “debate sereno” para “intentar llegar a un acuerdo a través del desarrollo de normas que sumen el consenso de la mayoría”.

En cuanto a la jornada, Pérez alabó la figura de Lombarte, a quien definió como “el ilustre escritor de Peñarroya”, un “hombre de campo, luchador” que podría emularse a Miguel Hernández en cuanto al costumbrismo de su poesía. Un autor que “hizo de la lengua “un vehículo de unión, de progreso y de identidad”.

Por todo ello, señaló, “es imprescindible trasladarlo a nuestros escolares para que conozcan, a través de la memoria, cuáles son sus raíces”.

En el encuentro participó también Nuria Lombarte, hija del autor. El proyecto Pels camins de la memòria se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón. Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela son otros escritores homenajeados.

Uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia

Desideri Lombarte es uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia de Teruel. Nacido en el Mas del Molinar, en Peñarroya, el 7 de febrero de 1937, marchó a los 19 años a Barcelona ante la dificultad de sobrevivir en el campo, aunque su mente nunca abandonó la tierra que le vio crecer, que amó profundamente y que inspiró buena parte de su obra literaria.

A finales de los años 70 tuvo que dejar su trabajo como aparejador por motivos de salud y consagró su tiempo a su familia –se había casado con otra Peñarroyina y a escribir. En solo nueve años, los que van desde 1980 hasta 1989, año de su muerte, escribió una prolija obra parte de la cual fue publicada a título póstumo que incluye seis libros de poesía, una obra de teatro, dos novelas y dos trabajos de investigación sobre su Peñarroya natal y su lengua: 600 anys de toponimia a la Vila de Pena-roja (1990) y Pena-roja. Una vila de frontera (1999).

Sus primeros escritos aparecieron durante los primeros años 80 en revistas como Andalán, Rolde, Gaceta del Matarraña, Desperta Ferro!, Sorrolla”t, La Comarca, Boletín Interior de Onomástica y Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. En 1987 publicó en la Colección Pan de Casa de la DGA dos obras, Peñarroya y Vallibona, pueblos hermanos (teatro) y Romances de rincón de fuego y Poemas de vida y muerte (poesía). Desideri Lombarte ya no publicaría más libros en vida, pero años más tarde la Asociación Cultural del Matarraña -de la que fue confundador- y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca publicaron, a través de la Colección Lo Trull, Cuadernos de la Glera y Cuadernos del Risco la mayor parte de su legado escrito.

Origen: La DGA pone en valor el catalán y a Desideri Lombarte en Peñarroya de Tastavins – Diario de Teruel

Origen: Peñarroya reivindica las lenguas maternas y el catalán en el homenaje a Desideri Lombarte

Peñarroya reivindica las lenguas maternas y el catalán en el homenaje a Desideri Lombarte

Los alumnos del CRA Tastavins participaron ayer en las ‘rutas literarias’ Desideri Lombarte en una jornada que en la que se homenajeó la figura del ilustre poeta y escritor peñarrogino y se reivindicó el uso normalizado de las lenguas maternas, especialmente el catalán. Un acto al que asistió la consejera de Educación del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.

 

Durante toda la jornada los alumnos de las localidades de Fuentespalda, Monroyo, La Cerollera y Peñarroya, integrantes del CRA participaron en multitud de actividades lúdicas y conocieron la figura de Desideri Lombarte y procedieron a la lectura de varios textos en catalán, en castellano y en árabe, por tratarse de las tres lenguas presentes en el CRA.
Al acto de recepción de los alumnos, que tuvo lugar frente a la casa natal del escritor peñarrogino, asistió la consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez y el Director General de Política Lingüística de DGA, Jose Ignacio López, quienes fueron recibidos por la corporación municipal y por representantes de la institución comarcal. «Aquí se constata la normalidad entre todas las lenguas; creo que muchas veces hemos sido los políticos los que hemos utilizado la lengua como arma arrojadiza y no podemos volver a repetir esas situaciones; todo lo que se haga en favor de las distintas lenguas de Aragón pasa por el entendimiento y por dialogar desde la normalidad», manifestó Mayte Pérez.

El acto fue aprovechado por el alcalde de Peñarroya, Francisco Esteve, para reivindicar por parte de las instituciones una mayor consideración hacia el mundo rural «parece que los que vivimos en los pueblos seamos ahora mismo los culpables de todos los problemas, somos siempre los primeros padecer la supresión de servicios básicos. Además queremos seguir hablando nuestra lengua», manifestó Esteve, quien del mismo modo instó a «proteger y cuidar» el idioma propio y la cultura de Peñarroya y de la comarca del Matarraña. Uno de los momentos más emotivos del acto lo protagonizó Nuria Lombarte, una de las hijas del poeta que interpretó la poesía ‘Elles’.

La visita finalizó en Monroyo, donde la comitiva visitó la Escuela Infantil y fue recibida por el consistorio. Durante toda la jornada estuvieron presentes también el Delegado del Gobierno en Teruel, Antonio Arrufat y el cabeza de lista provincial por el PSOE, Ignacio Urquizu.

Origen: Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña – Aragón_hoy

Educación, Cultura y Deporte |miércoles, 25 de mayo de 2016 a las 16:26

Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña

La consejera de Educación, Cultura y Deporte ha participado en Peñarroya de Tastavins en las rutas literarias, dentro de la programación del Día de la Lengua Materna, con lecturas sobre Desideri Lombarte
La actividad se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán de Aragón
Pérez ha visitado también el Ayuntamiento de Monroyo y las instalaciones de la Escuela Infantil

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado hoy en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’ sobre Desideri Lombarte. El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna y se ha celebrado en Peñarroya de Tastavins (Teruel). En él, alumnos del CRA Tastavins -al que pertenecen La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y Peñaroya- han leído textos en castellano (un texto de Cervantes), catalán (de Desideri Lombarte) y en árabe. Los alumnos han participado también en talleres literarios y de manualidades que se han desarrollado por la localidad. En cada uno de ellos, se les entregaba unas piezas de un puzzle, que después han formado y en el que se representaba una imagen de Lombarte en la casa del escritor. En el encuentro ha participado también Nuria Lombarte, hija del autor.

Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón: Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela. Y entre ellos, Desideri Lombarte, del que la consejera ha dicho “fue un gran soñador muy mediterráneo, de la Barcelona marinera a la Peñarroya del Matarraña, a las que amó mucho”. “Es un gran honor presentar este proyecto de convivencia de las lenguas maternas del CRA: “Pels camins de la memòria” precisamente en la tierra de Desideri Lombarte, desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘Mas del molinar’, ‘Masía del Molinar’ desde donde oteaba el mundo pena-rogí, de Peñarroya”, ha explicado.

Visita a Monroyo
La consejera de Educación se ha desplazado a continuación la localidad de Monroyo. Primero ha acudido al Ayuntamiento y, después, ha visitado la Escuela Infantil de la localidad.

*Se adjunta audio de la consejera y galería de fotos.

Fotos:

  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • Visita a Monroyo
  • Visita a la escuela infantil de Monroyo

 

Podcasts y Audios relacionados:

Sent)12259

Sent)122592Sent)122593

Dijous, 26 de maig de 2016
09:30 Arribada dels alumnes i professorat del CRA “Tastavins” al municipi
11:00 Recepció dels participants a la casa de Desideri Lombarte. Lectures literàries en: àrab, castellà i català
11:40 Gimcana del Desideri al carrer per als escolars
13:00 Elaboració del puzle del retrat del Desideri. Foto de família del CRA
14:00 Dinar
15:00 Taller i actuació del grup de batucada “BORUMBAIA”
18:30 Cloenda de la convivència

Diumenge, 11 de setembre de 2016
Lliurament Premi “Desideri Lombarte”
18:00 Concert literari de l’obra de Desideri Lombarte
19:00 Lliurament del Premi “Desideri Lombarte” amb acompanyament musical
20:00 Cloenda
Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font

Organitzen:
Ajuntament de Pena-roja
Comarca del Matarranya
Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó

Més informació: TRÍPTIC LOMBARTE

Origen: La DGA fa oficial la creació del Premi Desideri Lombarte | Comarques Nord

comarquesnord.cat . Pena-roja . dimecres, 20 d’abril de 2016 .

El Govern d’Aragó ha confirmat la creació del Premi Desideri Lombarte. Es tractarà d’un premi de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis Desideri Lombarte iChuana Coscujuela del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural, o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic.

A través d’este decret, el Govern d’Aragó destaque que Desideri Lombarte, nascut a la vila de Pena-roja l’any 1937, “va ser un dels escriptors contemporanis més importants” en el català d’Aragó que va destacar per “la seua obra poètica, amb antologies com ara Ataüllar el món des del Molinar, encara que també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre”. De fet, fa cosa de dos anys, i coincidint amb la celebració dels 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, es va publicarLes aventures del sastre Roc d’Arça, novel·la que inclús va tindre la seua lectura continuada durant la celebració del Sant Jordi al Matarranya. Desideri Lombarte també va treballar el teatre. Des de la seua Pena-roja natal, l’any 2007 es va fer la primera representació teatral dels Comanadors de l’Ordre de Calatrava, festa que es viu cada 3 anys a Pena-roja. Desideri Lombarte va ser un important impulsor cultural al Matarranya i pare, com molts altres veïns de la nostra terra, de l’Associació Cultural del Matarranya.

Des de Pena-roja, des de fa 12 anys, també se celebren els Premis Desideri Lombarte. Si les distincions del Govern d’Aragó parlaran de personalitats destacades, els premis de Pena-roja han destacat per la pintura.

Desde la sección de cultura y turismo del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, les adjuntamos las bases de nuestros tradicionales concursos de pintura y relatos cortos DESIDERI LOMBARTE y MATIES PALLARES, que como cada año , convoca el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, por si deseen dar difusión de los mismos y/o participar.

Twitter: @turispenaroja
Faceebook:Turisme Pena-Roja de Tastavins

Origen: Aiguaviva i Desideri Lombarte | Lo Finestró

42548659Enguany la 25a. Trobada Cultural del Matarranya promoguda i organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva se celebrarà en esta vila del Bergantes el proper 4 d’octubre. Població d’estreta relació amb l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que coneixia prou bé perquè va publicar el treball “Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes)” en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica XLI, setembre 1990 –pàgs. 1 a 24- sense que l’autor el poguera veure’l imprès a conseqüència de la seua mort. I és que a la dècada dels vuitanta del segle passat el pena-rogí va conèixer, al barri d’Horta de Barcelona on vivia, “Cuadrau [Quadrat] Esteban Retabé, de 76 anys, llaurador, nat a Aiguaviva el 12 d’abril de 1912. Que va vindre a Barcelona l’any 1967.” Continua en l’introducció del seu treball Lombarte …”fa vint anys que viu a Barcelona, tot i que ha fet algunes estades temporeres al lloc, i aquesta circumstància pot donar peu a alguna influència del català barceloní, la qual cosa no fa més que remarcar l’afinitat absoluta i la proximitat que hi ha entre el català del Principat i l’arcaic catalanesc de la conca del Bergantes. I no ho dic com si això fos un miracle, que no ho és, ho dic pensant en tots aquells paisans nostres mal informats, que estan encara entestats en pensar que la llengua d’Aiguaviva o la de Vall-de-roures, com la de Fraga o la de Tamarit de Llitera, no tenen cosa a veure amb el català de la Plana de Vic, poso per exemple”. Afegeix en la introducció “jo aquí, de la mà del meu informador, [Cuadrau Esteban] només intento recollir i deixar constància de la toponímia aiguavivana, tal com ell me la va recitant, respectant al màxim la seua toponímia”… “Aquesta toponímia mereix una enquesta més extensa i contrastada, perquè és de llei fer-ho i perquè s’ho val. I, si les cames m’hi porten, la faré, l’enquesta” és per això que l’investigador titula “Primera Aproximació”. El treball metòdic de Lombarte recull les partides, els masos o masades, les ermites, els molins d’oli, l’horta o la vega, l’aigua, rius, barrancs, fonts…, coves i coberts, camins, carreres i noms de cases. També va fer un mapa de localització de la toponímia que el butlletí no va publicar i que, posteriorment, vam fer-ho a la revista Sorolla’t núm. 11, desembre 2000 –pàg. 31-. Potser seria interessant ara una nova edició completa del treball de Desideri Lombarte sobre Aiguaviva.

Carles Sancho

Origen: Desideri Lombarte (Genís Sinca)

És un autor destacat de la literatura catalana d’Aragó, però sols va publicar dos llibres en vida

GENÍS SINCA 1

Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937 – Barcelona, 1989)és un dels autors més destacats de la literatura catalana a l’Aragó, amb totes les particularitats que ser escriptor i investigador del Matarranya -en català- pot significar. Literàriament, Lombarte ho tenia tot, gràcies a un talent que abraçava diversos àmbits. Va sobresortir com a poeta – Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya, Col·lecció Lo Trull, Calaceit (1995), i també Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, i també com a autor de teatre –Pena-roja i Vallibona, pobles germans i novel·lista.

Lombarte titulava que fa goig: Memòries d’una desmemoriada mula vella (Sírius Edicions, Calaceit, 1997). Igualment va escriure nombrosos treballs de recerca (Pena-roja, una vila a la frontera ), feia articles d’opinió en revistes culturals, diaris, i omplia de literatura els programes de festes dels municipis del Matarranya, algunes vegades amb dibuixos per il·lustrar els treballs. Lombarte era delineant.

Utilitzava un llenguatge popular que arribava al lector de manera immediata, però sobretot tenia gràcia a l’hora d’explicar temes relacionats amb la terra natal, fossin tradicions, personatges, llegendes. Jo he aconseguit per internet un estudi seu sobre les abelles!

Malgrat tot, fixem-nos en aquesta dada: només va poder publicar dos llibres i bona part de la seva obra va veure la llum a partir dels anys noranta, quan ja era mort i enterrat. Per circumstàncies biogràfiques, després d’haver estudiat intern a Alcanyís, havia tornat a la finca familiar i havia treballat de pagès, però la duresa del món agrari (la gelada del 1956!), que ens és difícil d’imaginar, fa que als dinou anys hagi d’emigrar a Barcelona; hi treballa de delineant, es casa amb Rosalia, també de Pena-roja i tenen tres filles.

Lombarte tenia una salut fluixa. Als 44 anys el seu estat s’agreuja i la crisi en el sector de la construcció l’obliga a deixar la feina. Però hi troba la part positiva i decideix abocar-se a la seva gran passió. Lombarte escriu net, directe, clar. Per veure de què va, el millor és posar exemples. He triat un parell de poemes d’Ataüllar el món des del Molinar, editat per l’Associació Cultural del Matarranya (Calaceit, 2000). Aquest es titula: Som gent del Matarranya ; Lombarte hi tracta l’etern tema: “I quina llengua parleu, ja ho sabeu tots o no encara? És millor que no ho toquem, que d’això se’n parle massa. Però si n’hem de parlar que quedi una cosa clara: que no parlem castellà. I que no xapurregem, que parlar, parlem ben clar, i que mos entenen bé catalans i valencians. Arnes, Horta i Riba-roja, la Pobla, Boixar i Morella parlen com a Pena-roja, la Vall del Tormo o Maella”. Segueix: “I a dengú li estranye gens esta forma de parlar, com no sigue un castellà, que no sap lo que diem. I fa més de vuit-cents anys que estem parlant com parlem. Sabem parlar castellà, l’ensenyen a les escoles. Parlem lo nostre parlar sense estar a les beceroles; i de perdre’l no el perdrem, que sabem lo que mos coste”.

L’altra característica: un finíssim sentit de l’humor, una manera positiva, del Matarranya, de veure les coses, imagino que per força. Es veu a La pell del teu cos : “[…] com una mançana la cara rogeta. I les mamelletes blanques i tovetes. La panxeta prima, les cuixes gordetes, lo culet redó i les pantorrilles ben fetes. I al cap de les cuixes, allí on tu ja saps, davall del melic, tens un embolic de pèls arrissats. Que bonica que eres des dels peus al cap”.

L’octubre del 1989 Lombarte va morir, als 53 anys, a Barcelona, en el punt àlgid d’una carrera literària brillant, després d’haver-se passat deu anys escrivint a tota màquina, el que es coneix com la seva dècada prodigiosa. Deu anys intensos de feina que resumeixen una comarca sencera.

Origen: Desideri Lombarte a Sabadell | Lo Finestró

 DSCN3078

L’Espai Àgora Sabadell, al Centre Cívic de Sant Oleguer, el 9 de juliol, va acollir una lectura de poemes de Desideri Lombarte organitzada per Òmnium. Entitat que el 2012 ja va dedicar unes jornades al Matarranya i al poeta franjolí. Es va iniciar la convocatòria amb un interessant vídeo que presentà la nostra comarca i l’escriptor. Després continuà amb la lectura dels textos seleccionats per al recital. Una presentadora ens argumentava els diferents blocs en què havien dividit l’estensa producció poètica de Desideri. El primer feia referència a “la pàtria, els pena-rogins i la llengua” a càrrec de Manel Aljama i Miquel Ribera, “la terra i la natura” per Cèlia Nolla, “l’amor s’hi posa” amb poemes seleccionats del volum Cartes a la molinera per l’activista matarranyenc Josep Boltaina, “la paraula en el vent” a càrrec de Jordi Condal i “el retorn a la terra” per Josep Giner. Acabà l’emotiu recital amb un poema de Miquel Ribera. Una cinquantena de persones vam acompanyar els rapsodes que vam gaudir dels textos i de la recreació uns poemes que continuen ben vius malgrat el pas del temps, en un espai municipal molt acollidor.

Carles Sancho

DSCN3079

Jornades sobre Desideri Lombarte, organitzades per l’Omnium de Sabadell. Recordem les que realitzaren fa una parell d’anys sobre el Matarranya, amb la participació del Duo Recapte, la presentació de diversos llibres, etc.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Omnium Cultural de Sabadell organitza el dijous dia  9 de juliol una trobada a l’Espai Àgora del Centre Cívic Sant Oleguer en la que podrem gaudir de la lectura de poemes de l’escriptor Desideri Lombarte, nascut a Pena Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, amanida amb ambient musical de la zona.
Segurament tots estarem molt enfeinats i amb poc de temps lliure, però de veritat us dic que val la pena fer un petit parèntesi i conéixer la poesia d’una persona nascuda a un poble i que va escriure perquè el poble l’entengués i visques més intensament.
Així que, si ens voleu acompanyar, us esperem a la trobada, i, al mateix temps, ens reveurem i xarrarem una estona.
Us envio el cartell anunciador i un escrit de presentació.

continue reading…

Ahir es va presentar a Saragossa l’últim llibre de Ramon Mur, “El sueño del Kil” | Mas de Bringuè.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Ramon Mur

El passat 21 d’abril es va presentar a la llibreria Antígona de Saragossa el llibre de l’escriptor, periodista i activista cultural bellmuntí Ramon Mur, “El sueño de Kil”, dedicat “Als 30 anys de la llibreria Serret”, com afegeix el subtítol de la coberta. El llibre, com digué l’autor, el va escriure al caliu de la convocatòria, l’any 3013, dels primers Premis Serret de Literatura Rural, amb motiu del trentè aniversari del naixement d’aquesta llibreria  (“però com podia esperar guanyar un premi amb un llibre que estava dedicat a la persona que els creava?” – explica sorneguerament Mur.

L’obra de l’escriptor de Bellmunt és el producte d’una sàvia mescla de gèneres, a cavall entre la crònica d’actualitat, la crònica històrica i el reflexiu assaig filosòfic. Tota ella vol ser un homenatge “a tota la gent del Matarranya,  d’Alcanyís, del Mesquí i el Bergantes que, en una terra poc poblada i amb uns recursos econòmics i socials limitats, ha tingut uns grans somnis i ha aconseguit realitzar-los des del seu lloc.

Per a visualitzar la cerca d’aquests somnis, Ramon Mur ha creat uns personatges com a Marcel Llompart, transsumpte en cos i ànima d’Octavi Serret,  que des del seu utòpic llogaret de La Vimetera, aconsegueix   aixecar una potent indústria artesanal del vim que triomfa finalment en plena època de Motorland.  Un altre personatge rellevant, el que dóna nom al llibre, és el de Kil Bayod, un jove metafísic que des del Mas de Valdejerique, aplica sobre l’evolució d’aquesta terra i d’aquesta gent tan especial, els seus coneixements sobre l’existencialisme de Martin Heideger.

Aquests i altres personatges com Rebled, amic i admirador confés de la tasca de l’Octavi Serret en la seua llibreria, serveixen a l’autor de fil conductor per a lligar esdeveniments succeïts a la comarca durant tot un segle. A partir de l’esmentada celebració dels trenta anys de la llibreria durant 2013, l’acció dóna un salt enrere en el temps cap al 11 de gener de 1913, just cent anys després, quan un piquet de jornalers llibertaris, coincidint amb la festa de l’Arbre van clavar tres imponents pins negres, que serien els primers tres postos de llum a la localitat de Vall-de roures.

Paral·lelament a la trama individual d’aquets i altres personatges, el relat dóna compte de les principals iniciatives culturals i econòmiques del Baix Aragó històric, des de la creació de l’Institut d’Estudis Humanístics d’Alcanyís (un dels pocs que existeixen a Espanya), passant per entitats de fonda arrel matarranyenca com la Fundació Noessis, Ascuma, etc., ressaltant el paper de nombrosos regeneracionistes i intel·lectuals que es van preocupar pel desenvolupament cultural i econòmic d’aquesta zona, sense oblidar l’homenatge a persones més properes en el temps i en el cercle d’amistats de Mur com Desideri Lombarte o l’Artur Quintana.

El periodista de El Periódico de Aragón,  Antonio Ibañez, que intervingué en la presentació del llibre de Mur a Saragossa, destacà la contagiosa capacitat d’entusiasme, de il·lusionar-se i de treball de Ramon Mur, “una il·lusió i un entusiasme que ha sabut transmetre en aquest llibre a través d’una prosa exquisida, aconseguint, a més a més, moments molt divertits.”

El text ha estat editat per l’editorial    Ònix.  El seu responsable, Òscar Esquerda Salvadó, que també hi va assistir a la presentació, explicà que des de la seua feina sempre ha apostat per recolzar i difondre les iniciatives culturals sorgides des de la Franja, a la que qualificà com  “un oasi cultural gairebé miraculós en aquests temps”.

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any | Josep Bargalló.

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any

Posted on 8 juliol 2014

0

 

 
 
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.

 

lombarte 2

 

 

Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions literàries, com ara el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte, el poeta del Matarranya. Nascut el 1937 al Mas del Molinar, del terme de Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya (en les terres que, des d’una visió central dels territoris de la nostra llengua, anomenem la Franja), l’obra de Lombarte no té, sens dubte ni el to ni tampoc la voluntat de la de Vinyoli, però, malgrat que la seva dedicació a la producció literària va ser malauradament breu (bàsicament els darrers deu anys de la seva vida), el seu interès és indiscutible.

Activista cultural, poeta, autor teatral, narrador, historiador, assagista i dibuixant, el gruix de la seva obra, encara, va ser publicat pòstumament. Després d’anys d’una perllongada malaltia, Desideri Lombarte va morir a Barcelona, on residia i on havia treballat de delineant, el  1989.

La seva llengua poètica és popular, la llengua dels pagesos (com ell mateix havia estat en la seva joventut), dels homes i les dones de la seva terra, però conscientment tractada com a material literari. El seu paisatge és el Matarranya i els seu tema central el seu territori. Podríem dir, doncs, que es tracta d’una obra rural, però és més aviat un cant a la gent, a la seva vida quotidiana, als seus anhels, a la seva lluita pel futur, a la seva identitat concreta… Des d’un món urbà potser això és rural, però és tan universal com la ciutat o la multiculturalitat.

Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedar.

És, precisament, la paraula allò que defineix la poesia.  La poesia de l’individu que, com tants altres poetes catalans (també de la seva generació de postguerra), ens parla d’ell mateix. De la seva malatia, en aquest sonet de versos blancs –que repeteix, precisament, “vida” com a paraula final del primer vers dels dos quartets, gairebé un mot-rima:

LA VIDA SE ME’N VA
 
Entre els dits de les mans se m’escola la vida,
i l’abundós ullal s’eixugarà a l’estiu.
La vida se me’n va a costes avall furienta,
mentre, tossut de mi, pujo la costa amunt.
 
L’últim raig de l’ullal, l’últim alè de vida,
l’últim borboll d’amor que a l’estiu brollarà,
no serà per ningú, que es perdrà per la costa
entre motes de jonça i fenasseres seques.
 
A la terra tornat el que ve de la terra,
el que a la terra dec pago amb bona moneda,
amb moneda corrent, corrent costes avall.
 
Si se’l beguere algú l’últim raget de l’aigua,
a la jonça del prat ell pagaria el deute,
que jo, amb l’últim alè, m’ho deixo tot pagat.

 

Poesia d’adagis juganers. Llengua i entorn:

SOROLLA’T I POCA SON
 
SOROLLA’T i poca son,
ja s’ha acabat lo dormir,
espavila’t, que si dorms,
de net no en farem un dit.
 
SOROLLA’T i fes sorolla
i als sords fot-los un bon crit
que si et quedes com un poll,
callat, banyat i arrupit,
encara aniràs al roll,
al roll dels pobres d’esperit.
 
SOROLLA’T i fes camí,
camí de la llibertat,
llibertat de dir o no dir.
I dient la veritat, a la nafra posa el dit.
 
I no parlos per parlar,
si parles, parla amb sentit:
agre, dolç, moll o enfurit.
SOROLLA’T. Si estàs parat,
te quedaràs ensopit.
 

Poesia de la quotidianitat, d’un passat que roman:

Ni llum, ni foc, ni caliu,
ni foc, ni cendra calenta.
Ni un rosegonet de pa
al cul de la panereta.
Ni aigua al cànter i a l’armari,
ni gota d’oli a l’olleta.
Al carrer flors i violes,
i al balcó clavellinera,
i a dins de casa ni un ral,
i a fora la gran fatxenda.
Aparences de cristiana
quan va a missa primera,
i quan vas al de nitet,
i puges la costereta,
a on vas, que no ho sàpiga ningú?
A on vas, que vas tan contenta?

 

Món rural, passat, territori… sí. També ironia i actitud crítica, gens complaent, en aquest altre sonet:

MOROS I CRISTIANS
 
De damunt de la roca miro el pla
i veig atrafegats cristians i moros,
uns porten les espases a la mà,
altres guanyen perquè trumfen els oros.
 
Per un trosset de terra de secà
vendrien a son pare i a sa mare;
per un bocí de pa, si ne’ls faltare,
li treurien la sang a son germà.
 
I per hausir una dona, si convé,
traeixen a l’amic, i satisfets,
amb el cap alt passegen pel carrer.
 
De damunt de la roca els miro i veig
com trafeguen pel pla i per la vall verda,
i s’omplen de misèria i pasten merda.

Per mantenir el record de la seva petjada al Matarranya (d’on sempre es va sentir tot i els anys a Barcelona) i posar en valor la seva obra dins la literatura catalana, diverses entitats de la comarca han convocat l’Any Desideri Lombarte, “l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja”, com diuen els seus convocants. Són: l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori. Podeu trobar les activitats de l’Any al blog Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

 

any lombarte

 

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet

Assaig històric

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja

 

NOTES

  • Podeu descarregar-vos bona part d’Ataüllar el món des del Molinar en aquest PDF
  • Túrnez& Sessé han musicat poemes de Lombarte en alguns dels seus discos. Aquí en teniu el llistat. Us podeu descarregar-ne una: Ara vindrà

Moviment Franjolí per la Llengua: Bones festes i Bon any 2015 des del MFLL.

















                                            La llengua que parlem és clara i forta,

i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.
 
 
Desideri Lombarte
 
 
 
 
 
 
Post blog Josep Mª Bargalló sobre Lombarte

Túrnez & Sesé. Canten “L’Any Desideri Lombarte” a la Festa de les Letres Catalanes.

Organitza: Òmnium. Llengua, cultura, país. Entrada gratuïta

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: