Skip to content

Archive

Category: xapurriau

Source: Si això és un home

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya

Source: El xapurriau entre xinxetes* » Temps de Franja

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?

Transcorreguts dos dies de la publicació d’aquesta informació a ‘Entre Páginas’, Artur Quintana me comunica que el pasquí sobre el dia de la Llengua Materna aparegué clavat amb quatre xinxetes sobre la porta de l’Ajuntament de La Codonyera, la que dona a la carrera del Pare Faci. És a dir que l’anònim va aparèixer sobre la porta de la casa consistorial d’un ajuntament que permet i consent l’enganxada de cartells anònims per les parets d’els edificis de la localitat, inclosa la casa de la vila.

L’anònim meçquinenc, enganxat a la paret amb quatre xinxetes, diu així: “Día internacional de la lengua materna. Hoy, día 21 de febrero, es el día de la lengua materna. Nuestra lengua materna es la que nos enseñaron nuestros padres cuando éramos pequeños y, en La Codoñera, se llama chapurriau . Ha sido, y es, una lengua de transmisión oral desde hace muchos siglos, de padres a hijos. Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas, pero sin que se desvirtúe y se pierdan nuestras peculiaridades. Nuestra lengua es una riqueza cultural y patrimonial que tenemos en el Aragón oriental y queremos que se siga llamando chapurriau, como siempre se ha dicho. A mucha honra y orgullo. Aúpa el chapurriau, como lengua materna, en su día internacional”.

De veritat volen que el seu xapurriau s’escrigue? Abans no era així, tal i com figura a la pancarta de la foto. “Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas…”. Quines normes? Eixa norma universal de tots els idiomes segons la qual en castellà hablar se escriu així encara que se pronuncia ablar, en inglès before s’escriu tal qual però se diu bifor i en català el carrer escrit pareix carré amb accent agut quan s’escolta? Acliu-vos, amics defensors del xapurriau perquè no fa tant que defensaveu només un idioma local parlamentat pero no passat a paper amb el llapis, la ploma, la màquina de cinta entintada o el ordenador.

Es, de totes formes, molt gratificant de comprovar que aqueix idioma “chapurriau, como siempre se ha dicho” sigue defensat per tants alcaldes, mestres d’escola, catedràtics de filologies diverses, doctors, legisladors, magistrats, rapsodes sols en castellào i moltes il·lustres i il·lustrades personalitas més. Només els falta comptar con un o altre acadèmic en esta o aquella acadèmia. Tot aplegarà. Així de contents i satisfets estan tots els defensos del xapurriau “de siempre”. Per cert, també seria interessant d’investigar sobre el concepte de ‘sempitern’ aplicado al caso que ens ocupa. Cert és que ells, els “chapurriaunadores” estan feliços com anisses, igual que el tort que se sent satisfeto amb el seu ull de vidre.

J més m’estimo de quedar-me amb l’acordo del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) a favor de la unitat de la llengua catalana perquè como dieva m’ agüelo, citant en Juan Moneva i Pujol, “Aixó que en Bellmunt en diuem xapurriau es català, la mateix llengua que se parla, amb totes les variables que se vullga, en Aragó, Catalunya, Balears o València”. No cregueu pas que m’agüelo i Moneva eren abrandats catalans separatistas, sinó aragonesos de cap a peus”.

 


*Text cedit per l’autor. L’original en castellà el podeu llegir al seu blog Entre páginas.

Source: Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua denominació, és a dir, el seu glotònim. El pensament més estès és que ho determina el lloc on s’originen (Castella pel castellà, Portugal pel portuguès…). Però hi ha massa casos on això no és aplicable. En el que ens ocupa, per exemple, això no funciona, perquè no tinc constància de cap territori present, pretèrit ni mitològic anomenat Chapurrilàndia que hagi pogut ser l’origen del nom de la nostra estimada llengua.

Els experts em van dir que el més freqüent és que siga el grup humà que el parla qui dona nom a l’idioma. Com el tema és apassionant, he seguit estirant del fil. Al remat, he vist que molts d’aquests grups humans no es compliquen la vida i s’autoanomenen «la gent», «nosaltres la gent», «la gent dels prats», «els del cap dret», «la gent de la costa, «tots els hòmens»…

En moltes ocasions, però, els pobles i llurs llengües són coneguts per la denominació que els han donat els altres, sovint des d’un punt de vista pejoratiu. És paradigmàtic el gentilici que donen els pobles eslaus als alemanys: Němci (en txec) o Niemcy (en polonès), que significa ni més ni menys que ‘els muts’, que és una manera molt bèstia de dir que no parlen com nosaltres.

Un exemple que m’ha resultat molt familiar l’he trobat a l’altra punta de món, a l’Àfrica més meridional. Quan els neerlandesos van arribar a la zona on fundarien la Colònia del Cap, s’hi van trobar unes persones que parlaven una llengua que, com és lògic, els resultava incomprensible. Així que, sense pensar-s’hi gaire, els van anomenar ‘hottentot’, de l’expressió hotteren-totteren (‘balbucejar, quequejar’). El nom veritable del poble i l’idioma és khoikhoi («humans dels humans» o «humans veritables»), però es veu que no se’ls va ocórrer preguntar-los-hi.

En definitiva, si els alemanys són ‘muts’ per als eslaus i els khoikhoi ‘tartamuts’ per als europeus, d’on deu vindre el nom «chapurriau»? Ho cavil·laré, a veure si per fi en trobo l’entrellat, però em temo que l’etimologia no deixa lloc a gaires dubtes.

Source: Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

Recentment la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’ objetivitat i incultura de qui  ho ha perpetrat, qui pretèn fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’ occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

En aquelles èpoques tan reculades encara no s’havien individualitzat d’una manera prou nítida les llengües romàniques, i no hi havia consciència ni de la seua denominació; dit això es pot establir, segons el parer de tots els estudiosos mínimament seriosos, que en el  territori de l’ anomenat Viello Aragón hi havia tres realitats lingüistiques principals (deixant de banda els jueus) : el basc i els que després serien l’aragonès, pròpiament dit, i i l’occità. El primer era propi de la gent més humil i aïllada, mentre que els altres dos, com a extensions del llatí, eren propis de gent d’un nivell més elevat, i més il.lustrada i amb més contactes. El protoaragonès el parlava gent d’ascendència indígena, i es contraposava al basc, també indígena però d’àmbit més rústec, en una situació semblant a la que es donava al Pallars i la Ribagorça, entre una parla bascoide i una altra romànica, com reportà Corominas. El protoocità, al seu torn, era usat per gent procedent de les contígües terres transpirinenques, principalment mercaders, molts dels qual s’establiren en recintes o barris -burgs- exclusius -com també a la veïna Navarra-; a més, no hauríem de menystenir la influència del protooccità per adstrat i per prestigi cultural.  Així, tenint en compte les raons exposades, no ens hauria de sorprendre que tant el “Fuero de Chaca” com d’altres documents coetanis foren redactats en un llenguatge de característiques bàsicament occitanes, però sense sense cap relació -com ella pretèn-  amb el que aquesta indocumentada senyora anomena “chapurriau”,en referència a la parla catalana de les comarques orientals d’ Aragó, tot fent servir una denominació de dubtós prestigi.

Sincerament, resulta d’allò més absurd pensar que el protooccità del “Fuero de Chaca” és l’avantapassat del “chapurriau”, una barbaritat inmensa que deixa ben retratada la seva autora -sense oblidar els efectes demolidors causats al prestigi del mitjà on ha aparegut…

Joaquim Torrent

Tenim constància que, al segle VI a. C., la filosofia grega ja considerava que la Terra era esfèrica, i és al segle III a. C. quan l’astronomia hel·lenística ho establix com un fet incontrovertible. Tot i això, encara avui dia hi ha un nodrit grup de persones que estan convençuts que la Terra és un disc que sura al centre de l’univers. A YouTube, per exemple, hi podeu trobar un munt de vídeos que ho «demostren»; vídeos amb milers de seguidors. Estes teories provenen d’una concepció radicalment antropocèntrica de l’univers, on l’ésser humà és l’única mesura de totes les coses. Quan algú qualificat rebat estos arguments amb quatre dades de primer de Física, los terraplanistes ho atribuïxen a una conspiració destinada a soscavar els fonaments de la civilització occidental i a ocultar l’existència del déu creador.

Continuar llegint… La Terra és plana (ho sap tothom)

Source: Limitacions ‘chapurrianistes’ (als 25 anys de Viles i gents) | Viles i Gents

(Publicat al Viles i gents, La Comarca, 14/2/2020

Natxo Sorolla

Screenshot_20200213_152126

La llengua al Matarranya té quatre línies de debat: lo nom, la delimitació, la grafia i el futur. Este diari ha inaugurat recentment la columna «El mundo del Chapurriau», firmada per Maria José Gascón, alcaldessa de la Codonyera (PAR). I té la virtut de tocar les quatre línies de debat. Compartim lo futur que dibuixe: «no queremos que desaparezca», i coincidim en què «es una lengua propia» i «creemos se debe proteger». De fet, hi ham de posar molts esforços.

Sobre el nom de la llengua plantege el que hasta ara és una incògnita acadèmica: «os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así» i «vamos a explicar las raíces del chapurriau desde la creación del Reino de Aragón». Coincidim que delimitar l’origen històric de la denominació de «xapurriau» és una incògnita. Perquè sabem que l’any 1612 los d’Alcanyís dien «que Peñarroya (…) se hablaba en lengua catalana cerrada» i l’any 1923 a un anunci de diari l’alcalde destacave que Fórnols ere «de habla catalán». Però en qualsevol d’eixes èpoques històriques és una incògnita l’existència del nom de «chapurriau».

També s’establix una línia de reflexió sobre els límits de la llengua del Matarranya. No es destape com se cosirà el tema, però el fil és «qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Trobar similituds entre el parlar del Matarranya i l’occità de Llemotges (751km) o l’aragonès d’Echo (321 km), sense obviar el parlar d’Arnes (12km), és una hipòtesi audaç. I des de la filosofia de la ciència diu Popper que s’avance validant hipòtesis audaces. Estem atents a la nova via.

Finalment la columna incorpore un extracte de tres paraules segons se diuen als nostres pobles: «sendra», «chumenera» i «griella». Un resumet del que el món acadèmic tracte sistemàticament, en treballs més durs de dialectologia, com los del professor Navarro o la tesi que està fent lo favarol Roberto Albiac. Estos treballs sempre han mantingut la nostra grafia històrica de «cendra», i no han innovat posant «sendra», perquè explique millor qui som. De fet, los treballs dels professors Giralt i Moret de la Universitat de Saragossa certifiquen que històricament ham escrit «cendra». I precisament conserven eixa «c», que ve de la grafia llatina (cinis), perquè explique per què és tant normal que a la Codonyera la «c» escrita tingue una fonètica diferent que a Pena-roja, però els dos la tinguen similar quan escrivim «s». No cal innovar grafies si tal com escrivíem al segle XIV ja mos resol la «neçesitat» de conservar eixa distinció que fem a cada poble. I és que només trobo un matís menor de distinció: usar la llengua que no volem que desapareixque. Però això són qüestions menors.


* Les cites històriques són del Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612 i de La Vanguardia, 16/12/1923. La bibliografia citada:

  • Navarro, P. (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

 

En el Aula de Aguaviva, concluimos una breve recopilación de refranes y dichos populares de la localidad, traducidos literalmente al castellano de su tradicional “chapurriau”.

Font: Amics del Chapurriau y FACAO se asocian con radicales violentos (GAV) | Lo Cacao de la FACAO

Este sábado (26/10/2019) se desarrolló una jornada en Valderrobres organizada por CEACA, la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón. Amics del Chapurriau y su presidente han mostrado gran orgullo de participar. Quién se esconde detrás de esta organización? Además del extremismo de FACAO, el GAV (Grup d’Accio Valencianista) es fundador de esta coordinadora. La actividad del GAV  durante décadas se ha centrado en el acoso violento, el vandalismo e incluso terrorismo mediante artefactos explosivos (documental). Los miembros y directivos del GAV suman diversas detenciones, multas, sentencias condenatorias, inhabilitaciones y penas de prisión por amenazas de muerte, lesiones, asaltos. Esta actividad violenta del GAV es reconocida en publicaciones internacionales y por la propia entidad.

Source: Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Isaias Estecha, un empresario que forma parte de la dirección de Amics del Chapurriau, ha aplaudido con entusiasmo el texto del pregón de fiestas trilingüe de Valderrobres. El texto, que el mismo autor ha hecho público, contiene multitud de muestras de la grafía tradicional del catalán en el Matarranya, y que los Amics del Chapurriau consideraban foráneas: “ny”, “i”, infinitivos con r…

Isaias Estecha pro NY v2

“Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua

15082019

Juan Carlos Abella, destacado miembro de la junta directiva de los Amics del Chapurriau, confirma finalmente que “a Morella, Beseit y Arnes parlem una mateixa llenguaaragonesa, pos va naise a la corona de Aragó. Tots som dialectes fills dels mateisos pares”

WhatsApp Image 2019-08-13 at 23.02.13.jpeg

Source: “Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua |

Source: La carregada d’Òscar Dalmau contra el ‘chapurriau’

Oscar Dalmau 2 @philmusical

“Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien”, ha explicat Dalmau.

òscar dalmau@philmusical

Ni cas. Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien. https://twitter.com/marcelpena_/status/1162061562531725318 

Marcel Pena@marcelpena_

“Amics del Chapurriau se encuentra tan confuso que se hirió a sí mismo”:
Amics del Chapurriau confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/08/15/amics-del-chapurriau-confirman-que-beceite-arnes-y-morella-habla-la-misma-lengua/ 

248 people are talking about this

La Franja és un territori que actualment pertany a l’Aragó i compta amb un total de 47.686 habitants, dels quals el 88,8% de la població adulta -unes 42.000 persones-  és catalanoparlant. Dalmau és parella de la també presentadora de televisió Thais Villas, nascuda a Fraga, a la comarca del Baix Cinca, a la Franja.

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

img-20190802-wa0004

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.

Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO

Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).

 

La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.

 

José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.