Skip to content

Archive

Category: Mesquí

En relació al català, considerem que els pot interessar l’ensenyament que s’hi imparteix, des de B2 fins a C2. El dia 28 hi haurà una prova de classificació per accedir a un d’aquests cursos i es classifica l’alumnat en funció del nivell de coneixements: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/pruebas-de-certificacion.

Aquest any, per primera vegada a l’Aragó, s’impartirà el C2 de forma semipresencial, i la preinscripció en aquest nivell ha estat aclaparant, però tenim la resta de nivells una mica escassos d’alumnat.

El fet de tenir certificacions oficials de l’idioma pot repercutir en avantatges educatius i laborals molt importants. Molts dels nostres joves i també dels professionals que desenvolupen la seva tasca a cavall entre les diferents comunitats de parla catalana, necessiten una formació lingüística adequada i, en la major part dels casos, reconeguda oficialment.

A causa de la situació de la Covid, la matrícula de l’alumnat ha disminuït considerablement en tots els idiomes, així que els preguem que facin difusió d’aquest correu i que animin a qui li pugui interessar que vingui a visitar-nos i realitzi els nostres cursos d’idiomes.

El nostre afany és poder continuar impartint els diferents idiomes: alemany, anglès, català i francès, i no perdre un servei consolidat a les nostres comarques al llarg dels darrers trenta anys. Considerem que la nostra feina ha contribuït que els nostres ciutadans tinguin les mateixes possibilitats que els de la gran ciutat, com ho demostren els mils d’alumnes satisfets que han passat per la nostra escola.

Esperem que en puguin fer difusió i aprofitem l’ocasió per saludar-los ben atentament.

L’Equip Directiu de l’Escola Oficial d’Idiomes de Alcanyís

Poden consultar tot tipus d’informació a les nostres xarxes:

https://www.eoialcaniz.com/
https://www.facebook.com/EOI-Alca%C3%B1%C3%ADz-670298263067156

https://www.instagram.com/eoi.alcaniz/

#VII Certamen Tomeo_Bases (pdf)

Source: BOA

2  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 17/12/18
Número de boletín: 242
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1996/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Ribagorza, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua (aragonés y catalán de Aragón) y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

3  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1937/2018, de 5 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Bajo Cinca/Baix Cinca, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

4  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 10/12/18
Número de boletín: 237
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1942/2018, de 26 de noviembre, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de La Litera / La Llitera, por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

5  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 9/08/18
Número de boletín: 154
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE PRESIDENCIA
Título: ORDEN PRE/1319/2018, de 16 de julio, por la que se dispone la publicación del convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Comarca de Matarraña/Matarranya por el que se concede una subvención para la implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

 

8  SECCIÓN I. Disposiciones Generales
Fecha de Publicación: 20/04/18
Número de boletín: 77
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: DECRETO 56/2018, de 10 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua.

Ver documento RegistrosAbrir este documento utilizando el ReadSpeaker docReaderFirma Registros

11  SECCIÓN III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Fecha de Publicación: 27/09/16
Número de boletín: 187
Organo emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Título: ORDEN ECD/1204/2016, de 1 de septiembre, por la que se convocan las ayudas a proyectos editoriales en las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón) para el año 2016.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 94 • 6 d’abril de 2020

Esperem que hores d’ara hàgiu rebut la revista en paper Temps de Franja 145, amb el suplement Temps d’escola 8. Sabem que hi ha poblacions on el servei de correus està limitat.

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

Llegir-ne més.

El somni de la col·lectivització*

// Vicent Pallarés Pascual

Enguany es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Terra i llibertat de Ken Loach, un viatge al cor de les col·lectivitzacions que es van portar a terme abans i durant la Guerra Civil a molts indrets d’Aragó. Loach va mostrar en el seu treball de ficció aquella realitat per la què cada vegada s’interessen més historiadors. El film, com va explicar aleshores el cineasta anglès, narra «la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú». El somni anarquista s’enfronta a la realitat social d’aquells temps: unes estructures de poder on grans terratinents i l’església tenen el control. Les noves idees revolucionàries que arribaren van ser un revulsiu que va intentar trencar amb tot el passat.

Llegir-ne més.

Amb Omella, sempre a l’alba*

// Ramón Mur

Juan José Omella ha viscut sempre a l’alba o al primeríssim començament d’una nova època. Va néixer a Queretes el 1946, en l’alba dolorosa de l’Espanya franquista, després de la Guerra Civil. Va conèixer al seminari la mort de Pius XII, substituït per Joan XXIII, “el papa bo”, que al començament de 1959 va sorprendre el món amb la convocatòria del Concili Vaticà II. L’alba d’una nova època per a l’Església. I Omella hi era.

L’acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola, no és un prelat progressista sinó més conservador del que pareix. Els bisbes han estat, són i seran conservadors perquè és molt tot el que l’Església ha de conservar i preservar. Omella pot ser tingut com a progressista per haver estat un capellà del Concili, dels quals molt pocs van aconseguir la dignitat episcopal perquè d’ells en van recelar sempre els papes Joan Pau II-Wojtyla i Benet XVI-Ratzinger, sobretot, i fins i tot el propi Pau VI-Montini, que va clausurar el 1965 el Concili inaugurat per Joan XXIII el 1962.

Llegir-ne més.

Indicacions del Govern d’Aragó per combatre el coronavirus

// Redacció

Us passem aqueixes normatives del nostre Govern per a fer front a la present crisi sanitària, i us preguem que en feu cabal. Com veieu estan escrites en les tres llengües del país, com és (o hauria de ser) normal.

Llegir-ne més.

Source: Erial Ediciones presenta “Espejos rotos” y “Multitud deshabitada” en Alcañiz | Mas de Bringuè

o para público adulto.

Source: El Ayuntamiento de Caspe oferta el primer curso de lengua aragonesa

Source: «La llengua escapçada: l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa», amb Esteve Valls | Blog del seminari del CUSC

Divendres 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UBEsteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB hi va comentar els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny.

La presentació es va dividir en tres parts:

  1. una panoràmica del canvi lingüístic en el català nord-occidental (basada en la tesi doctoral del ponent);
  2. una ampliació sobre el procés de canvi lingüístic en curs a les comarques de la frontera autonòmica entre Catalunya i l’Aragó (basada en la recerca que recull el volum La llengua escapçada);
  3. i finalment un tast dels resultats d’una recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, en col·laboració amb Natxo Sorolla.

El canvi lingüístic en el català nord-occidental

El primer estudi del ponent va permetre analitzar la direccionalitat, el ritme, l’abast i la naturalesa del canvi lingüístic en català nord-occidental. Esteve Valls va aplicar l’anàlisi dialectomètrica a un corpus format per les respostes d’informants andorrans, de les comarques occidentals de Catalunya i de la Franja a un qüestionari de 712 ítems. En total, el corpus contenia més de 110.000 ítems i gairebé 700.000 segments, 320 informants de 4 franges d’edat (nascuts entre 1922 i 1994) i de 40 localitats diferents (2 d’Andorra, 8 de l’Aragó i 30 de Catalunya), a més de l’estàndard oriental central com a varietat de comparació.

El subcorpus analitzat incloïa 363 ítems pertanyents a 8 àmbits morfològics regulars: articles, clítics pronominals, demostratius, demostratius neutres, locatius, verbs, possessius i pronoms personals. Així doncs, malgrat ser un corpus limitat, l’objectiu del qual no era abastar la totalitat de la llengua, tenia un alt grau de representativitat dels aspectes gramaticals (predictibles) de les varietats dels informants. Els resultats es van analitzar a partir de mètodes dialectomètrics, i més en concret a partir de la distància de Levenshtein, que calcula la distància fonètica entre dues formes lingüístiques donades.

Aplicada al conjunt del corpus, aquesta anàlisi dialectomètrica va permetre fer diferents constatacions sobre el procés de canvi lingüístic en el català nord-occidental. En primer lloc, el ponent va explicar que bona part de les varietats de Catalunya i Andorra han patit un procés d’anivellament dialectal al llarg del segle xx per advergència (és a dir, convergència unilateral) progressiva amb el català oriental central, primer, i amb la varietat estàndard, més recentment. Així doncs, les varietats estudiades han anat perdent trets propis que les diferenciaven entre elles i respecte a l’estàndard, de forma que es pot parlar d’una desdialectalització per pèrdua de trets estructurals, d’una banda, i de l’altra d’una certa vernacularització de l’estàndard. Un procés que ha estat menys intens en el cas del ribagorçà i el tortosí, i que no s’ha produït en les varietats de la Franja.

La segona constatació d’aquesta primera anàlisi dialectomètrica és que la convergència «vertical» amb l’estàndard estava provocant, alhora, una divergència «horitzontal» entre les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra i les varietats de La Franja, que permetia parlar d’un «efecte frontera», en el sentit que la frontera política també fa de frontera lingüística (un procés ben documentat i estudiat en altres contínuums lingüístics marcats per la presència de fronteres polítiques).

El ponent va mostrar els resultats mitjançant gràfics i mapes que representaven la distància o proximitat relatives a l’estàndard de les formes produïdes per la generació més gran (F4) i la generació més jove (F1) de la seva mostra. En general, els resultats mostren que mentre que els informants de més edat mantenen diferències notables respecte de l’estàndard, fins i tot entre els informants de capitals de comarca, les varietats dels informants més joves mostren més proximitat entre elles i respecte de l’estàndard.

Una qüestió irresolta sobre la divergència horitzontal observada en l’anàlisi dialectomètrica entre les varietats de la Franja i la resta de varietats nord-occidentals era si aquesta divergència es devia exclusivament a canvis en les varietats de Catalunya i Andorra, acompanyats d’una certa estabilitat dels parlars franjolins (com sembla que suggeria, a primera vista, l’anàlisi quantitativa), o si, en canvi, l’evolució dels parlars franjolins també hi havia jugat un paper.

Per a comprovar-ho, Valls va observar més de prop diversos processos de canvi en curs en els parlars de la Franja, com ara l’expansió dels increments velar i palatal (per exemple, pas de perdera [perˈðeɾa] a perdeguera [perðeˈɣeɾa]), processos de canvi en les combinacions de clítics pronominals o reducció de l’inventari fonemàtic. Centrant-se en l’evolució dels increments velar i palatal, el ponent va poder mostrar com l’augment de la distància entre varietats no es produïa entre unes varietats que s’estandarditzaven i unes altres que romanien estables, sinó entre dos grups de varietats amb evolucions divergents. Mentre que a Catalunya i a Andorra es redistribueixen els segments velar i palatal perquè caracteritzin exclusivament algunes formes verbals, a la Franja s’observa la tendència a l’expansió interparadigmàtica de l’increment velar al Matarranya i la tendència a l’expansió interparadigmàtica i intraparadigmàtica de l’increment palatal a la Llitera i al Baix Cinca. Segons Valls, aquests processos interns de la Franja no són estranys i, de fet, la seva expansió en les varietats nord-occidentals de Catalunya i Andorra es va estroncar amb la codificació de la llengua: sense un procés d’estandardització reeixit, aquestes evolucions també s’estarien donant a Catalunya.

L’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa

El segon estudi del ponent es va centrar en les 4 comarques de la Franja i les 8 de Catalunya que limiten amb la frontera catalanoaragonesa. Aquesta vegada, els objectius incloïen aprofundir en l’anàlisi de l’efecte frontera (demostrar que l’autonomització política comporta una autonomització lingüística i que, per tant, no es tracta d’un fenomen exclusiu de les fronteres interestatals), identificar aquells trets o mots que es mantenen i els que no en la parla dels joves, i actualitzar els manuals de dialectologia des d’una perspectiva dinàmica (estudiant com eren però també com són avui els parlars catalans) i prospectiva (analitzant cap a on evolucionen aquests dialectes).

El nou corpus es va obtenir dels mateixos parlants que l’anterior però, a diferència del primer corpus, aquest contenia més de 50.000 ítems pertanyents a diversos nivells lingüístics (lèxic, flexió verbal irregular, fonètica, fonologia, morfologia flexiva i derivativa nominal). En total, 192 informants (8 per localitat), pertanyents a 4 franges d’edat, hi van representar 24 localitats (12 capitals de comarca i 12 localitats rurals). El corpus també incloïa l’estàndard català (IEC) i, com a novetat, l’estàndard espanyol (RAE) per comparar-hi les varietats dels informants.

La metodologia quantitativa aplicada en aquest estudi va permetre obtenir mapes de distribució de determinats trets i mots per analitzar l’evolució dels principals elements idiosincràtics de les varietats nord-occidentals. Concretament, es va observar el vocalisme, el consonantisme, la morfologia nominal i verbal i el lèxic (tant propi com manlleus), mitjançant un total de més de 870 mapes. Els resultats confirmen els de l’estudi anterior pel que fa al canvi lingüístic, ja que els joves mostren més similituds amb els estàndards que els parlants de més edat, i a més s’hi observa clarament l’efecte de la frontera autonòmica: en una anàlisi de conglomerats (mètode Ward), en el grup més jove les varietats de la Franja queden agrupades amb l’estàndard de la RAE i les varietats de Catalunya amb l’estàndard de l’IEC.

Principals agrupaments obtinguts amb el mètode de Ward (parlants més joves)

Valls va explicar que al volum que recull aquesta recerca s’hi analitzen qualitativament un gran nombre de trets i en va comentar alguns exemples. Primer, va mostrar la distribució de l’obertura de la /e/ àtona inicial en el substantiu enciam entre parlants més grans i més joves i va observar que és un tret que es manté considerablement. En canvi, no és així en mots com elefant. El ponent va compartir la seva sospita que aquesta diferència es degui al fet que la variant prestigiosa per a mots com elefant conté una grafia /e/ en català i castellà, mentre que no és així en mots com enciam, ja que la forma en castellà no presenta aquest fonema inicial (lechuga).

Com a exemples de fenòmens consonàntics, va mostrar la distribució geogràfica de la consonant lateral palatal /ʎ/ en paraules com llibre, que és substituïda per /j/ en gairebé totes les varietats en la parla dels joves. De forma semblant, la geminació de /b/ i /ɡ/ davant de /j/ o /w/ (com a gàbia) només es manté relativament entre els joves en una de les poblacions en què apareixia a la parla dels informants més grans. Quant a trets morfològics, la distribució d’adjectius invariables amb flexió de gènere masculí (com excursionista) mostra un cert manteniment entre els joves, tot i que ja ha desaparegut a diverses localitats. En darrer lloc, la primera persona del plural del perfet d’indicatiu del verb haver realitzada com ham també es manté força.

D’aquesta manera, l’estudi permet llistar els trets propis de cada varietat que es troben en recessió i els que sembla que es mantenen. En el cas del lleidatà, per exemple, s’ha observat la recessió de 9 trets de morfologia nominal, com les formes etimològiques o plenes de l’article masculí ([lo] cap) o els possessius femenins amb [w] (me[w]a), i 9 de morfologia verbal, com el morfema /a/ de la primera persona del singular del present de subjuntiu (perd[ɛ]). Només s’ha observat el manteniment d’un tret de morfologia nominal, el femení analògic de l’adjectiu invariable alegre (alegr[ɛ]), i un de morfologia verbal, la forma tradicional de la primera persona del singular de l’auxiliar haver en el perfet simple ([ˈaj] hai cantat).

A més, l’estudi mostra un elevat nombre d’interferències lèxiques en forma de manlleus de la llengua espanyola en la parla dels joves de totes les localitats, tot i que l’increment de manlleus entre els parlants de les noves generacions és extraordinàriament més elevat i sostingut en el temps entre els parlants de la Franja que no pas en els de Catalunya.

En conclusió, l’escapçament administratiu de la comunitat de parla ha afavorit que es consolidi una fractura geolectal com a conseqüència de la pressió de les varietats de prestigi catalana i espanyola a l’est i a l’oest de la frontera administrativa. Les tendències detectades, a més, han estat extraordinàriament coincidents amb els resultats de l’estudi anterior de Valls, de forma que es tracta de treballs complementaris amb un suport empíric molt consistent. El ponent va destacar altres conclusions generals dels dos treballs:

  • S’ha observat el retrocés palpable de la majoria de solucions idiosincràtiques de les varietats nord-occidentals, també a les àrees més conservadores(ribagorçanopallaresa i tortosina), així com la residualització de totes les pronúncies considerades vulgars (becicletaasmari llàpits).
  • L’anàlisi quantitativa del canvi lingüístic duta a terme permet fer hipòtesis sobre l’evolució de conjunt de la llengua, ja que identifica els trets en què el procés de desdialectalització s’ha acomplert i aquells, en canvi, en què encara es pot incidir per revertir-lo.
  • L’efecte frontera no és exclusiu de les fronteres interestatals, motiu pel qual calen altres treballs similars a la resta de marges polítics que escapcen l’àmbit lingüístic per obtenir una visió de conjunt dels fenòmens sociolingüístics que afecten l’estructura de la llengua.

En un to més reflexiu, el ponent va alertar sobre la possibilitat que, ara que les noves generacions tenen clar que el que parlen no és una barreja de català i castellà, sinó varietats de la llengua catalana, les varietats franjolines podrien convertir-se en el chapurriau que no han estat mai. A més, ara que les noves generacions tenen clar que la llengua és supralocal, el contínuum nord-occidental s’afebleix per factors externs a banda i banda de la frontera. Per tant, segons Valls, cal dur a terme una política lingüística real de revitalització de la llengua catalana a la Franja i una política lingüística més respectuosa amb la variació dialectal a Catalunya per a conjurar aquests riscos.

Usos lingüístics de la població escolar de la Ribagorça

En l’última part de la seva ponència, Valls va presentar la recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que està duent a terme amb Natxo Sorolla, l’objectiu de la qual és analitzar en quina mesura es pot parlar de substitució lingüística a la Franja. Mentre que els resultats globals de les enquestes d’usos lingüístics a la Franja apunten al manteniment de la transmissió intergeneracional del català en aquestes comarques, la tesi doctoral de Natxo Sorolla ha assenyalat l’existència d’usos endogrupals del castellà entre catalanoparlants inicials del Baix Cinca i la Llitera que poden constituir un indici del procés de substitució. Caldrà, però, esperar a tenir els resultats definitius de la investigació en curs per esclarir quina és la situació actual a la Ribagorça.

Source: Turolenses sobre les parles de la província » Temps de Franja

Source: Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja | Institut Ramon Muntaner

Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja 03/09/2019

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.

L’autor, Esteve Valls, és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, cap de la Unitat de Català i professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya, membre del Grup d’Estudi de la Variació i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i integrant del projecte Fenòmens d’interfície fonètica-fonologia-morfologia des de la perspectiva de la variació lingüística.

El seu estudi va ser mereixedor de la V Beca Joan Veny, l’any 2016. La Beca Joan Veny està convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüístic i s’atorga a treballs de recerca que tenen com a objectiu l’estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català.

Convocada la VII edició
La publicació de la V edició de la beca coincideix amb la convocatòria vigent de la VII Beca Joan Veny. Els investigadors que estudiïn qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català poden presentar els seus projectes fins al 18 d’octubre. Aquest premi porta el nom de Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932), catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i un dels lingüistes i dialectòlegs de més prestigi dels Països Catalans. Veny va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2015 i la Creu de Sant Jordi (1997).

Per a més informació d’aquesta nova convocatòria: https://www.irmu.org/irmu/call/209.

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

img-20190802-wa0004

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.

Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO

Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).

 

La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.

 

José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.

Source: Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

Portada de la publicació

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…

Source: Convocatòria de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja

Al departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís (EOI), es pot estudiar i obtenir els títols des de l’A2 fins el C1.

Per al proper curs 2019-2020, s’ha establert un calendari d’exàmens d’accés per a cadascun dels nivells. Aquí us adjuntem la informació per si és del vostre interès.

Es pot accedir amb prova de classificació al C1-2 directament. La professora és la Doctora en Filologia per la Universitat de Saragossa i experta en el català medieval de les nostres comarques, Maite Moret Oliver, de Mequinensa, tot un luxe per als alumnes.

La prova de classificació és el 16 de setembre a les 18:00h:

https://www.eoialcaniz.com/images/departamentos/Catalan/CALENDARIOSEPTIEMBRE19-CATAL_5.pdf

Us podeu descarregar també el tríptic informatiu de l’EOI clicant sobre la imatge (PDF).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.