Comencem amb la transcripció d’algunes de les Sentències comentades del poeta, publicades el 1993 a la col·lecció ‘Lo Trull’.
![Sentències comentades de Desideri Lombarte Sentències comentades de Desideri Lombarte](https://www.lafranja.net/wp-content/uploads/2024/04/tomas-bosque.jpg)
Acabes de publicar un disc amb poemes de Desideri Lombarte. Abans que es pengin a les xarxes, estrenem “La meua pàtria menuda”. Parla’ns d’aquesta cançó.
“La meua pàtria menuda” és la segona cançó del disc. La primera té lletra meua i es diu “Muntanyes del Matarranya”, vol situar l’oient dins de la geografia de la llengua catalana i que el que escoltaran a partir d’aquí és el Matarranya de Lombarte. El poeta parla de la seva història d’amor i d’odi a la seva pàtria. Vaig imaginar una melodia i vaig posar-li un ritme que em pensava que serviria per a una part de la cançó. El que passa és que després, en fer els arranjaments, s’ha quedat a tota la cançó i sembla una mena de lletania. Al final, abans de la darrera estrofa hi ha una melodia que dona un altre caràcter a la resolució del poema, quan diu que vol morir-se aquí, que és la meva terra, la terra dels meus amics.
Per què ara, un disc de Desideri Lombarte?
Perquè jo ja he escrit moltes cançons, i amb Desideri Lombarte tenim una història quasi familiar. Amb l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) som com una família i Desideri va ser-ne un dels fundadors. És el gran poeta de la Franja. Tots els que han cantat en català a la Franja han musicat Desideri Lombarte. Ara m’he jubilat i he pogut dedicar temps a aquest vell projecte. Sé que fer un disc en aquests moments és complicadíssim i que t’has de fer a la idea que no te’l comprarà quasi ningú. A més, l’hem fet amb orquestració i tot això val molts quartos… Ho he pogut fer perquè no tinc fills i perquè la meua dona em dona molt de suport.
Com has fet la tria dels poemes?
Conec una bona part de l’obra de Desideri, i he musicat poemes que m’interessen i que m’agraden. He intentat treballar amb altres poemes, però els he deixat perquè volia que la tria tingués un cert lligam: la pàtria, la mort, l’amor… I, si tinc temps, encara faré alguna cosa més de Desideri.
Tens més material a punt d’enregistrar?
Sí, ja tinc previst un altre disc en català, que es dirà El meu Aragó, on jo parlo de la meva experiència, i on també hi ha lletres d’altres autors. Hi poden anar alguna lletra de J.M. Gràcia, i dels poetes islàmics Abu Bakr al-Turtuxi (2059-1126) i Marj al-Kuhl d’Alzira (1159-1236), adaptats al català per Josep Piera. A més, també tinc un disc de cançons en castellà que m’espera…
Presentaràs el disc a Barcelona?
No ho sé. No, no ho tinc previst. Tinc 76 anys i, si em dedico a anar fent concerts i a anar cap aquí i cap allà per presentar el disc, no podré donar vida a les cançons que tinc preparades i que vull enregistrar.
Tu vas ser el primer a gravar cançons en català a la Franja?
Penso que sí. Hi ha gent que ho ha investigat i m’ho ha dit. El català era la llengua habitual a casa meva i em sembla que soc dels primers que va escriure en català després de la guerra. Recordo molt bé que, quan era xiquet, també escrivia frases en català. Jo soc de la Codonyera i quan era un nen al poble tothom parlava en català. L’ambient era totalment en català, excepte a l’escola. La meua abuela no sabia parlar en castellà. El que passa és que és l’últim poble de parla catalana i al del costat ja parlen en castellà. Confesso que una de les primeres cançons que vaig fer me la vaig copiar una mica de “La jutgessa”, que cantava Guillermina Motta.
La Nova Cançó va ser una de les teves influències?
Sí, és clar. Jo he tingut moltes influències, també de les cançons d’església dels anys 50, és a dir preconciliars, i de la música antiga, el lied, i a partir del 1959, que vaig tenir la primera ràdio, de cançons que s’hi sentien, com “Guantanamera”.
Als anys 70 vas gravar dos discos. Al primer disc, del 1977, hi ha dues cançons en català —que són les que hem comentat que eren les primeres que es feien a la Franja—. El segon surt un any més tard i ja no tornes entrar a l’estudi fins ara. Per què un silenci tan llarg?
El 1978 va ser un bon any. Fins i tot va venir un equip de TVE Catalunya a gravar un reportatge a La Codonyera per al programa Temps de cançons. I vaig sortir a Aplauso, que es feia els dissabtes. Però l’any 79 va caure tota l’activitat dels cantautors, no només la meva, sinó també una de molt coneguda com és, per exemple, la d’Ovidi Montllor. Penso només hi van resistir els més famosos. I cadascú va tirar per la seva banda. Labordeta, per la televisió, i jo em vaig posar a estudiar música. Vaig estar 6 anys fent estudis de música fins que vaig tindre títol de professor per treballar. He treballat de professor de música i vaig muntar la meva acadèmia. He estat tots aquests anys molt centrat en el treball de l’escola i no necessitava cantar.
En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen altres coneixements per opinar sobre el comportament dels jutges, d’alguns jutges vull dir, sobre el tema de la Llei d’Amnistia per als implicats en el procés català. On s’ha vist que abans d’aprovar una llei pel Parlament, gran part dels magistrats que conformen el Consell del Poder Judicial, altres magistratures, associacions o a títol individual, s’oposin a la futura llei? Un Consell caducat fa cinc anys, que repugna per inconstitucional i per la seua unilateral politització, s’aixeca com a garant de la Constitució, marcant les línies d’actuació del poder legislatiu. Continuar llegint.. Terrorisme a la carta | Viles i Gents
Amb motiu dels 35 anys de la mort de Desideri Lombarte, els membres del col·lectiu Viles i gents li dedicaran les seues properes columnes
Comencem amb la transcripció d’algunes de les Sentències comentades del poeta, publicades el 1993 a la col·lecció ‘Lo Trull’.
Continuar llegint… Sentències comentades de Desideri Lombarte
Source: ‘D’arbres i progressies’ de Josep M. Gràcia a la Codonyera | Lo Finestró
Publicat a Temps de Franja (23 d’abril de 2024)
// Arnau Timoneda
El llibre ‘D’arbres i progressies’ de Josep Miquel Gràcia Zapater es va presentar a la Codonyera dijous sant 28 de març a la Sala Cial i Tiarra a casa de l’escriptor i poeta. El volum és el número 8 de la col·lecció en català de ‘Lo Trinquet’ que publica l’Instituto de Estudios Turolenses que depèn de la Diputació Provincial de Teruel. A la presentació hi van assistir una cinquantena de persones que van omplir tot l’aforament del local. La Sala Cial i Tiarra és un lloc acollidor i molt especial que conté un museu de ferramentes tradicionals, sobretot de fusteria perquè anteriorment ho havia segut, un espai artístic amb algunes obres artístiques dels Finestrons del Gràcia, on combina la fusta, la fotografia i la poesia, i un auditori. Un lloc ben entranyable de la casa de l’escriptor on s’hi han organitzat presentacions de llibres, xerrades, reunions culturals i audicions musicals.
A la presentació hi van participar el nou vicedirector de l’IET l’alcanyissà Santiago Martínez i els tres membres del Consell Editor de la col·lecció: Artur Quintana -director-, Josep Miquel Gràcia i Carles Sancho. Inicià els parlaments Santiago Martínez que es presentà com a nou vicedirector de l’entitat, en el seu primer acte oficial com a tal, agraint al públic assistent a la convocatòria literària-musical i impressionat pel lloc tan especial on es va programar la presentació. Satisfet pel nou volum de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i es mostrà disposat a donar tot el seu recolzament al projecte literari per seguir continuant i impulsant l’edició de nous títols en la nostra llengua. Carles Sancho parlà de la col·lecció: com es va iniciar el 2009 a proposta de la directora de l’IET Montserrat Martínez, els títols que han aparegut i la programació de nous volums. I es lamentà de la paralització de la col·lecció en català de l’actual Govern d’Aragó. Artur Quintana parlà del llibre de Josep Miquel Gràcia que es presentava i de la seua trajectòria com a poeta. Argumentava que en el volum s’han publicat dos poemaris molt diferents. El primer s’anomena ‘D’arbres, flors, fruits i llavors…’ que transporta a Quintana al poemari ‘Els fruits saborosos’ d’en Josep Carner … «tendresa i amor n’hi ha en tots dos poetes [i de] melangia en trobareu a muntó». Al segon, ‘Progressies’, es força diferent, on hi «predomina … el recorrent de l’absurd de la nostra existència … la ironia, la burla i l’enjogassament … Ironitza i es burla d’uns i altres, i de sí mateix com a economista». Gràcia, a continuació, en llegí una selecció de textos dels dos poemaris publicats. Entre el públic assistent: Carles Terès dissenyador de la col·lecció i productor gràfic, el periodista i escriptor Ramon Mur, un altre escriptor José Ramon Molins, tots dos tenen programades la traducció en català d’obres seues que es publicaran a la col·lecció i el vicepresident de la Comarca del Bajo Aragón Alberto Carmona, veí de la Codonyera.
La segona part de l’acte va consistir en una presentació del llibre i disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’ dedicat al poeta pena-rogí, de pròxima edició. El cantautor de la Codonyera va fer una referència de la seua relació amb l’escriptor matarranyenc i també a la seua etapa com a membre destacat de la Nova Cançó Aragonesa que recentment han commemorat els cinquanta anys de la seua irrupció. Bosque cantà ‘Les velles paraules’ a cappella, escoltàrem un parell de temes més del seu nou disc ja gravat, entre elles ‘La masovera’, i altres temes de la seua primera etapa com a cantautor en la dècada de finals del seixanta, setanta i primers dels vuitanta del segle passat. La bona sonoritat de la sala i l’excel·lent equip de reproducció van fer la vetllada a la Codonyera molt emotiva i difícil d’oblidar.
Acabàrem la convocatòria amb una llarga xerrada acompanyada d’uns bons cocs de recapte d’Alcanyís, carquinyolis del forn Llerda de Queretes i tot regat amb excel·lent cava Bayod-Borràs de la veïna vila de Fórnols.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.