Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Origen: Institución Fernando el Católico – Descarga de publicaciones

Extracte:

1.3.1. Estudio lingüístico El estudio pormenorizado de los rasgos lingüísticos más relevantes que presenta la Concordia tiene el propósito de obtener una muestra represen- tativa del castellano de Aragón a principios del siglo XVII. Sabido es que la castellanización de las tierras centrales y meridionales del Reino hubo de producirse en su fase decisiva a finales del siglo XV; pero no por ello des- apareció por completo la impronta aragonesa. El estudio de la Concordia permitirá comprobar el mantenimiento de ciertos rasgos de raigambre aragonesa, por más que el viejo romance hubiera desaparecido ya en los territorios de Alcañiz y colindantes, de manera que en el manuscrito exa- minado pueden rastrearse algunos vestigios del aragonés medieval en las grafías, en la fonética, en la morfosintaxis y, especialmente, en el léxico, nivel de análisis más proclive al conservadurismo lingüístico. También es posible reconocer en él algunos rasgos característicos del español de los Si- glos de Oro en los niveles lingüísticos ya mencionados, rasgos a los que ya se han referido diversos investigadores con anterioridad. Asimismo, consideramos que en los estudios lingüísticos es relevante prestar atención al tipo de texto que se analiza, es decir, a la tradición dis- cursiva en la que se inserta, ya que puede determinar algunas de las carac- terísticas que nos encontremos en él. Así, el tipo de discurso es un marco en el que se encuadran ciertas peculiaridades que carecen de representa- ción fuera de él. Ha de tenerse en cuenta, además, que esta zona del Bajo Aragón es fronteriza con Cataluña, y que dos de los pueblos firmantes de la Concor- dia, Valjunquera y La Codoñera, son catalanohablantes en la actualidad, mientras que los otros tres, Valdealgorfa, Torrecilla y Alcañiz, son castella- nohablantes, de modo que en el texto analizado es posible descubrir al- gún catalanismo inserto en el castellano, que es la lengua exclusiva em- pleada en su redacción.

Origen: Abiertas las inscripciones para la sexta edición de la Marcha BTT Aguaviva | La Comarca

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

 

PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA

V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)

Resolución del Director General de Planificación y Formación Profesional y del Director General de Política Lingüística, de 26 de abril de 2017, por la que se autorizan centros para la impartición de lenguas propias de Aragón (Aragonés y Catalán de Aragón) a partir del curso 2016-2017.

Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant,  autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.

Origen: Lo Baix Aragó despoblat | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 21 d’abril del 2017)

Se miro per on se miro, lo nostre Baix Aragó Històric, eixe tros de terra en tres ciutats, una dotzena de pobles grans i un grapat de poblets menuts, també està afectat per la malaltia, avui per avui incurable, de la despoblació. Infectats del mal, sí, però no tant com territoris no massa lluny d’ací.

I no té solució, entre altres raons, perquè pesen com una llosa sobre les esquenes de la majoria de la gent les conseqüències de la crisi, que anem superant massa poc a poc. La recentralització forçada des de Madrit en l’excusa de les polítiques europees, està ofegant també totes les iniciatives grosses que des d’ací es puguen imaginar o posar en marxa. El cas més clar és l’A-68, autovia imprescindible perquè un territori, tan gran com alguna província, pugue tindre possibilitats de créixer en totes les direccions. L’agricultura funciona prou bé, però tot es transforma fora del BA. No s’instal·len empreses grans, com l’operació de BonÀrea a Epila, perquè lo nostre territori segueix sent un cul de sac, al centre de tot lo millor de la península, però un cul de sac. I altre tant podríem dir de les moltes possibilitats de Motorland que no es podran desenvolupar sense eixa via ràpida i segura que ficarà als mapes lo Baix Aragó.

Un capítol especial d’aquest problema és el futur, negre com el carbó, de la Tèrmica d’Andorra. Els comentaris que escoltem als que coneixen prou bé la situació no deixen massa espai a l’esperança. Qui tingue el poder de tancar (com pareix que feran dintre de poc) una industria tan fonamental per les conques mineres de Terol, que sàpigue que eixa decisió esfonsarà de manera irremeiable l’economia d’un tros gran del BA, al precipitar en cascada el tancament d’empreses auxiliars, supermercats, tallers, botigues, bars… i la capital de la zona minera, Andorra, podrie semblar, en poc temps, eixos pobles i barris devastats dels voltants de Detroit, que mos ensenye darrerament la TV per entendre l’ascens al poder de Donald Trump. (Continuarà )

Tomàs Bosque

Origen: Las alfombras de Aguaviva, declaradas de interés turístico en Aragón | La Comarca

Origen: El rock de pueblo de Azero suena con fuerza en el Viña | La Comarca

Origen: Lo Baix Aragó despoblat | La Comarca

Se miro per on se miro, lo nostre Baix Aragó Històric, eixe tros de terra en tres ciutats, una dotzena de pobles grans i un grapat de poblets menuts, també està afectat per la malaltia, avui per avui incurable, de la despoblació. Infectats del mal, sí, però no tant com territoris no massa lluny d’ací.

I no té solució, entre altres raons, perquè pesen com una llosa sobre les esquenes de la majoria de la gent les conseqüències de la crisi, que anem superant massa poc a poc. La recentralització forçada des de Madrit en l’excusa de les polítiques europees, està ofegant també totes les iniciatives grosses que des d’ací es puguen imaginar o posar en marxa. El cas més clar és l’A-68, autovia imprescindible perquè un territori, tan gran com alguna província, pugue tindre possibilitats de créixer en totes les direccions. L’agricultura funciona prou bé, però tot es transforma fora del BA. No s’instal·len empreses grans, com l’operació de BonÀrea a Epila, perquè lo nostre territori segueix sent un cul de sac, al centre de tot lo millor de la península, però un cul de sac. I altre tant podríem dir de les moltes possibilitats de Motorland que no es podran desenvolupar sense eixa via ràpida i segura que ficarà als mapes lo Baix Aragó.

Un capítol especial d’aquest problema és el futur, negre com el carbó, de la Tèrmica d’Andorra. Els comentaris que escoltem als que coneixen prou bé la situació no deixen massa espai a l’esperança. Qui tingue el poder de tancar (com pareix que feran dintre de poc) una industria tan fonamental per les conques mineres de Terol, que sàpigue que eixa decisió esfonsarà de manera irremeiable l’economia d’un tros gran del BA, al precipitar en cascada el tancament d’empreses auxiliars, supermercats, tallers, botigues, bars… i la capital de la zona minera, Andorra, podrie semblar, en poc temps, eixos pobles i barris devastats dels voltants de Detroit, que mos ensenye darrerament la TV per entendre l’ascens al poder de Donald Trump. (Continuarà )

Origen: Aguaviva podría disponer de espacio para emprendedores | La Comarca

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: “Clarió” invita a la Festa de la Llengua Materna 2017 | Lo Finestró

programa-dia-de-la-llengua-materna-2017

L’Associació de Pares del Matarranya, Clarió invita a la 2a Festa de la Llengua, el proper disabte 11 de març, a partir de les 5 de la tarda a Arenys de Lledó.

Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.

 

No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.

En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.

Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.

En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “.  Aquest treball  es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística.  L’ informe abasta, entre  altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.

“Tant el català com l’aragonès, doncs,  tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”.   Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).

“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua  materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.

Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.

“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.

Els autors de l’informe  recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: