Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Source: La Franja de Ponent: entre el tomb a l’esquerra i la irrupció de l’extrema dreta

Aquest territori, electoralment dividit en tres demarcacions (Osca, Terol i Saragossa), és poc estructurat, no té cap institució pròpia i representa només un 8% de la superfície aragonesa i un 5% de la població.

Tots aquests factors, a banda el fet que no hi hagi cap força regional que es presenti a les eleccions –i hi pugui obtenir cap escó– dificulta la configuració d’una campanya i un debat específics, però les comarques de llengua catalana encara mantenen la seva personalitat diferenciada i el seu comportament singular.

Un escenari que varia

En les eleccions espanyoles del 2016 va haver-hi una candidatura guanyadora clara a la Franja, que va ser la coalició del PP amb el Partit Aragonès (PAR), amb un suport que a les comarques catalanoparlants va anar del 38% dels vots al 42.

Els socialistes, a més distància, en van aconseguir un quart (24-27%), i la confluència de Podem va obtenir un resultat d’entre el 17 i el 21%, similar a la mitjana de la comunitat. Aquesta vegada s’espera que els resultats variïn considerablement.

Malgrat els resultats uniformes de fa tres anys, amb un gran suport a la coalició PP-PAR, com comenta el sociòleg de la Franja Natxo Sorolla, a grans trets hi ha dues grans zones amb comportaments diferenciats. La part al nord del Cinca, més progressista, on es preveu un reforç més gran dels socialistes, mentre que la part sud, la del Matarranya, és de tarannà més conservador.

Resultat del PP-PAR per municipis el 2016.

Els canvis que es pronostiquen són similars arreu dels Països Catalans: un augment del PSOE i un descens del PP. A més, hi ha un factor fonamental en aquestes eleccions, i és que no es presenta ni la Chunta Aragonesista, partit aragonès nacionalista d’esquerres, ni el PAR, regionalista conservador, que ha renunciat a participar-hi, sigui en solitari o amb la mateixa fórmula de fa tres anys.

En aquestes eleccions sí que s’hi presenta, per primera vegada en unes eleccions espanyoles, el Puyalón de Cuchas, un partit independentista i d’esquerres, que defensa l’autodeterminació de la Franja i que forma part de la candidatura d’Ara Repúbliques a les europees. S’espera que tregui uns resultats minsos al conjunt de l’Aragó i també a la Franja, encara que en ‘algunes poblacions pot treure alguns vots més’.

L’anticatalanisme entra en acció

En aquestes eleccions, l’oficialitat del català i l’aragonès torna a ser al rerefons. Com afirma Sorolla, és ‘una qüestió de rebot sobre el debat de Catalunya’, principalment atiada per l’anticatalanisme. A més, aquesta vegada també hi té repercussió el conflicte sobre el trasllat de les obres de Sixena.

A començament de mes es va produir un fet que ha combinat tots dos factors. Després d’haver traslladat aquestes obres i les del MNAC, s’ha obert un litigi entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó per cent onze noves peces reclamades al museu i al bisbat lleidatà.

Responent a la petició de la part aragonesa de traduir la documentació al castellà, la part catalana ha al·legat que el català és una llengua comuna i que, a més, no considera ‘ni encertat ni vàlid en dret’ el terme ‘Lérida’ usat pel bisbat aragonès. Això ja va servir a la premsa per a acusar el bisbe de Lleida de voler imposar el català a tot Osca.

Notícies de diferents mitjans acusant el bisbe de Lleida de voler imposar el català a l’Aragó.

‘L’amenaça catalana’ ha estat utilitzada per gran part de les formacions polítiques. Per exemple, el candidat de Vox a Saragossa ha reafirmat que el català no arribarà mai a ser cooficial a Aragó, ‘com alguns intenten’ (sense especificar qui) i proposa d’eliminar les comarques, les úniques institucions del territori més enllà dels municipis.

Com explica el periodista de la Franja Marcel Pena, en termes generals no existeix un ‘problema d’identitat nacional’ respecte de l’estat espanyol, sinó com a molt un sentiment regionalista. Per tant, exploten conflicte lingüístic i l’amenaça catalana per treure’n rèdit electoral.

Aquests comicis també serviran per a mesurar el suport de Vox a la Franja de Ponent, que podria passar de ser testimonial a superar el 10% dels vots. A l’Aragó té possibilitats de treure un bon resultat, especialment per la demarcació de Saragossa, on es reparteixen set escons i el llindar per a sortir-hi elegit és relativament baix.

El catalanisme desorganitzat políticament al territori

‘El catalanisme políticament no es vehicula cap a les eleccions’, diu Sorolla. No hi ha cap candidatura supramunicipal i només n’hi ha alguna de país a escala municipal.

Cal remarcar que no solament no es presenta cap partit regionalista, sinó que la majoria del catalanisme més militant votarà Unides Podem. Com explica Marcel Pena, aquest catalanisme va vinculat molt sovint a l’esquerra, però no n’espera tampoc un resultat especialment alt.

Les polítiques a favor del català no tenen cap partit com a referència. Sorolla explica que malgrat que a l’Aragó el PAR ha desenvolupat una política essencialment anticatalana, a la Franja hi té batlles i regidors amb sensibilitats diferents, entre els quals de favorables al català.

També hi ha socialistes amb més bona predisposició envers la llengua, com ara el batlle del Campell (Llitera), Josep Anton Chauvell; l’ex-batllessa de Calaceit (Matarranya), Rosa Doménech o l’ex-president aragonès Marcel·lí Iglesias. Tanmateix, com remarca Pena, no hi ha una sensibilitat diferent en el PSOE de la Franja de la que pugui haver-hi a Saragossa i són preferències personals.

En referència a les formacions catalanistes a la Franja, entre el 2007 i 2015 va haver-hi un regidor d’ERC a Calaceit, clau en la configuració de majories. En el de Fraga (Baix Cinca), persones provinents principalment del Casal Jaume I, van formar la candidatura Alternativa Cívica, que va assolir un 3,7% dels vots. Malgrat no haver estat elegits, els impulsors van formar Convergència Democràtica de la Franja, el primer intent d’articular un partit polític d’inspiració catalanista, que el 2011 va assolir la majoria absoluta al Pont de Montanyana (Ribagorça).

Franja Ponent

La Franja de Ponent és un territori de 400 quilòmetres de llargada i 30 d’amplada, amb realitats i fets històrics diferents que dificulten de crear un projecte únic, malgrat que comparteixen la vinculació socioeconòmica al Principat, una mateixa llengua i cultura, a més d’haver pertangut a Catalunya, del punt de vista civil i eclesiàstic.

La lluita per la llengua

Malgrat les dificultats, d’ençà de fa dècades la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia del territori existeix, amb moviments organitzats arreu. La llengua ha estat molts anys arraconada institucionalment i hi ha hagut una lluita per a dignificar-la i defensar-la.

El català és una assignatura optativa d’ençà del 1984, és fortament desprotegida i en bona part depèn de la voluntat dels claustres i els consells escolars. La situació ha fet que s’hagi posat en perill, perquè es trenca la cadena de transmissió de pares a fills i cau el percentatge de parlants habituals. Un 68% dels majors de seixanta-cinc anys tenen el català com a llengua inicial, mentre que només l’hi té un 34% del jovent (15-29 anys).

La tendència és negativa, perquè entre els anys 2004 i 2014 el percentatge de la població que sabia parlar el català va passar d’un 88% a un 80%. En comptes de provar de revertir la situació, el govern del PP (2011-2015) va promoure el secessionisme lingüístic i va començar a denominar el català ‘lapao’. Va ser especialment negatiu en la formació posterior i en el món laboral, perquè es va posar en risc la validesa de les titulacions de català. A més, va debilitar-ne encara més la protecció, perquè les administracions van deixar de tenir cap obligació de respondre als ciutadans que s’hi adreçaven en català o aragonès.

L’arribada del govern socialista ha fet que s’hagi recuperat la denominació de la llengua, però encara resta molta feina per a garantir-ne la supervivència, com també de l’aragonesa allà d’on és pròpia.

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Moviments històrics | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Els que tenim bastants anys recordem perfectament el maig del 68. Malgrat que el focus de la revolta va ser França i més concretament París, va arribar amb prou força a Espanya, més concretament a Madrid i Barcelona, transformant-se en revolta democràtica antifranquista. Molt més proper tenim el moviment del 15M del 2011, moviment pacífic que reivindicava una democràcia més directa, real i participativa, i en contra del bipartidisme espanyol. Si analitzem el que està passant actualment a l’Estat espanyol en tot allò que fa referència a grans moviments de canvis socials, progressistes i de futur, sense cap mena de dubte, n’hi ha dos de ben destacats. Un d’ells és territorial. No es nou, però ara és en el moment més crític. Es tracta de l’aspiració de Catalunya a esdevenir una república independent, la qual cosa implica l’abandó de l’arcaica institució monàrquica, desprestigiada pel seu origen i el seu comportament poc democràtic en l’actualitat. A més, la nova república hauria de comportar un canvi en positiu de valors i una revisió en profunditat de les estructures envellides, retrògrades i poc eficients. Algú ha dit: “ells –referint-se als unionistes– lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem”. Tot estaria per fer, és ben cert, però la possibilitat real de canvi progressista seria un fet, perquè l’independentisme a Catalunya no és un moviments de dretes com alguns volen fer veure, si no d’esquerra o centre-esquerra, com els estudis demoscòpics recents ho demostren. L’altre gran moviment de canvi progressista actual –de ben segur estarà gairebé tothom d’acord– és el moviment feminista, que ha fet palesa la seva força il·lusionant i reivindicativa el passat 8 de març. Tant els lemes com els profunds principis on s’arrelen demostren que aquest moviment de les dones esdevé una revolució en marxa de caire esquerrà i/o progressista. Els partits polítics més dretans s’hi apunten, tot i que a contracor i marcant distàncies que demostren la seva contradicció. És cert que el moviment feminista és mundial, però a Espanya recentment mostra una especial empenta. El masclisme dominant, ancestral i irreverent té el dies comptats. Ja ho sé, seran dies llargs, però passaran.

José Miguel Gràcia              

Source: Se intensifican los trabajos de desmontaje del puente medieval de Santolea

Source: El Cross Comarca del Bajo Aragón reúne a 180 atletas en La Cañada de Verich

Source: Comienzan los trabajos de prospección del pozo subterráneo de Aguaviva

Font: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.

Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?

Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.

A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?

Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.

I quines conclusions heu tret de l’estudi?

La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.

Està amenaçat el català a la Franja?

Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?

La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.

“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”

I en què es tradueix això?

Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.

Però no n’hi ha prou.

El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.

I s’hi ha de sumar la immigració.

Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.

El govern aragonès actua?

Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.

Quines mesures ha pres?

Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.

“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”

Ara és voluntari, oi?

És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.

No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?

No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.

Quin estatus té el català a l’Aragó?

És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.

El Lapao ha passat a la història?

El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.

Què vol dir per la porta del darrere?

Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.

Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?

Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.

Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?

La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.

Source: El multiservicio de La Cerollera trabaja a pleno rendimiento

Source: AZERO graba un videoclip en Santolea | lacomarca.tv

Source: Aguaviva critica la «dejación de funciones» de DGA con los lodos

Source: Aguaviva espera recibir el permiso para buscar agua de boca en el subsuelo

Source: El Bajo Aragón rechaza una propuesta en favor de la variedad lingüística

Imagen de una sesión plenaria en la Comarca del Bajo Aragón | Adrián Monserrate

La Comarca del Bajo Aragón se reunió en el pleno del mes de enero y rechazó una propuesta del grupo Ganar para formalizar convenios en materia lingüística con el Gobierno de Aragón. «Queríamos destacar la conservación y preservación de la lengua y las variedades locales que tenemos en el Bajo Aragón, muchas y muy ricas, pero no fue posible», explicó Aitor Clemente, portavoz de Ganar. «La Comarca no tiene competencias en este asunto y no nos pronunciamos claramente porque cada pueblo tiene una opinión», destacó Manuel Ponz, presidente de la institución. PP y PAR votaron en contra y el PSOE dio libertad de voto que desembocó en una abstención generalizada salvo por un voto en contra.

Source: La DPT insta a la CHE a buscar responsables por el desastre del río Guadalope

Source: Prensas Universitarias de Zaragoza

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)

P.V.P. 16,00 €  
Autor Sorolla, Natxo (coord.)

Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2
2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica
Catalán

Reseña
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: