Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: Santesmases fija su productora en Belmonte y rodará ‘Tierra Baja’ con González-Sinde

Source: Jorge Pueyo, el superheroi de la llengua aragonesa

Source: IU traslada a las Cortes las reivindicaciones de la Gent del Matarranya y reclama una moratoria temporal de los proyectos de renovables no aprobados – www.diariodeteruel.es

Source: El xapurriau entre xinxetes* » Temps de Franja

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?

Transcorreguts dos dies de la publicació d’aquesta informació a ‘Entre Páginas’, Artur Quintana me comunica que el pasquí sobre el dia de la Llengua Materna aparegué clavat amb quatre xinxetes sobre la porta de l’Ajuntament de La Codonyera, la que dona a la carrera del Pare Faci. És a dir que l’anònim va aparèixer sobre la porta de la casa consistorial d’un ajuntament que permet i consent l’enganxada de cartells anònims per les parets d’els edificis de la localitat, inclosa la casa de la vila.

L’anònim meçquinenc, enganxat a la paret amb quatre xinxetes, diu així: “Día internacional de la lengua materna. Hoy, día 21 de febrero, es el día de la lengua materna. Nuestra lengua materna es la que nos enseñaron nuestros padres cuando éramos pequeños y, en La Codoñera, se llama chapurriau . Ha sido, y es, una lengua de transmisión oral desde hace muchos siglos, de padres a hijos. Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas, pero sin que se desvirtúe y se pierdan nuestras peculiaridades. Nuestra lengua es una riqueza cultural y patrimonial que tenemos en el Aragón oriental y queremos que se siga llamando chapurriau, como siempre se ha dicho. A mucha honra y orgullo. Aúpa el chapurriau, como lengua materna, en su día internacional”.

De veritat volen que el seu xapurriau s’escrigue? Abans no era així, tal i com figura a la pancarta de la foto. “Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas…”. Quines normes? Eixa norma universal de tots els idiomes segons la qual en castellà hablar se escriu així encara que se pronuncia ablar, en inglès before s’escriu tal qual però se diu bifor i en català el carrer escrit pareix carré amb accent agut quan s’escolta? Acliu-vos, amics defensors del xapurriau perquè no fa tant que defensaveu només un idioma local parlamentat pero no passat a paper amb el llapis, la ploma, la màquina de cinta entintada o el ordenador.

Es, de totes formes, molt gratificant de comprovar que aqueix idioma “chapurriau, como siempre se ha dicho” sigue defensat per tants alcaldes, mestres d’escola, catedràtics de filologies diverses, doctors, legisladors, magistrats, rapsodes sols en castellào i moltes il·lustres i il·lustrades personalitas més. Només els falta comptar con un o altre acadèmic en esta o aquella acadèmia. Tot aplegarà. Així de contents i satisfets estan tots els defensos del xapurriau “de siempre”. Per cert, també seria interessant d’investigar sobre el concepte de ‘sempitern’ aplicado al caso que ens ocupa. Cert és que ells, els “chapurriaunadores” estan feliços com anisses, igual que el tort que se sent satisfeto amb el seu ull de vidre.

J més m’estimo de quedar-me amb l’acordo del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) a favor de la unitat de la llengua catalana perquè como dieva m’ agüelo, citant en Juan Moneva i Pujol, “Aixó que en Bellmunt en diuem xapurriau es català, la mateix llengua que se parla, amb totes les variables que se vullga, en Aragó, Catalunya, Balears o València”. No cregueu pas que m’agüelo i Moneva eren abrandats catalans separatistas, sinó aragonesos de cap a peus”.

 


*Text cedit per l’autor. L’original en castellà el podeu llegir al seu blog Entre páginas.

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

La iniciativa es una colaboración del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón con la formación musical Mosicaires
El videoclip se completa con una serie de fichas didácticas que el alumnado puede trabajar en los centros educativos

Imagen videoclip Mosicaries
Con motivo de la celebración el próximo 8 de marzo del Día Internacional de la Mujer, la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y la formación musical Mosicaires han presentado su último proyecto de colaboración. Se trata de un videoclip sobre una de las canciones que forman parte del último trabajo discográfico de la formación: Un exérzito d´estrelas, una canción dedicada a todas las mujeres independientemente de su edad, su nacionalidad, sus creencias o el color de su piel.
Con esta iniciativa se trata asimismo de brindar un homenaje a todas aquellas mujeres que continúan a día de hoy siendo objeto de múltiples violencias e injusticias. Es un canto en primera persona que recoge los anhelos o determinaciones que, a juicio de la formación, deberían estar presentes en todas las mujeres, especialmente las de menor edad para afrontar un futuro con las ideas claras.

Source: Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

 

ORDEN ECD/1615/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Orden ECD/1274/2018, de 16 de julio, por la que se regula la certificación de  conocimientos de la lengua aragonesa.

Source: 210 kilómetros para visibilizar la «dignidad rural» de Teruel

Source: El Senado conoce la situación del tren en el Bajo Aragón Histórico

// Miguel Ángel Gracia Santos

Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.

Entre d’altres coses, sabem que molts d’aquests projectes es tramiten de manera inadequada, dividint-los en d’altres de més petits per eludir o minimitzar els procediments d’avaluació d’impacte ambiental o les garanties financeres. També sabem que, habitualment, molts d’aquests projectes se situen en límits entre municipis, de manera que els possibles beneficis per ocupació de terra van a parar a un d’ells, mentre el veí simplement es menja l’impacte paisatgístic, motiu pel qual s’enceten les corresponents discussions.

Continuar llegint… L’atractiu de l’extractiu* » Temps de Franja

Source: Vox, vocis | Lo Finestró

Source: «Que Déu me perdono per lo que vaig a dir». Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

«Que Déu me perdono per lo que vaig a dir». Històries mai contades del Jesús Moncada

// Redacció

“Que Déu me perdono per lo que vaig a dir”. Històries mai contades del Jesús Moncada
Amb la participació de Rosa Maria Moncada i Teresa i Neus Pallarès (germana i amigues personals de l’escriptor)

 

JORNADES DE LITERATURA CATALANA D’ARAGÓ: ELS CLÀSSICS I
Diumenge, 28 de febrer a les 19 h
On line (amb meet, es podrà seguir amb el mòbil)
Inscripcions: Feu click aquí per sol·licitar l’enllaç de la vídeoconferència

 

 

Source: Rutas por Aragón para ver los almendros en flor: del Matarraña a la Hoya de Huesca

Source: Ponsa: “Lliurem les obres de la Franja contra la nostra voluntat, amb indignació i un disgust profund”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.