Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: El PSOE del Matarraña propone a Isel Monclús como nuevo presidente comarcal tras la renuncia ya oficial de Martí

Source: Las Saladas de Chiprana, el Sendero del Guadalope y las Pozas del Algars de Fabara, incluidas en el nuevo folleto de turismo fluvial de la DPZ

Source: La Portellada creará tres puestos de trabajo para regular el aparcamiento en El Salt este verano

Source: Hallan varios restos romanos y de la Antigua Grecia en el yacimiento íbero de La Moratella en Ráfales

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de maig de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra página de internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Rubén Catalán, xef maellà a La Torre del Visco.
11:55- 12:30.- Àgora: “La rutina i la festa”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:43.- Festes de Sant Isidro a Favara. Vicente Brunet, president del “Círculo Agrícola San Isidro”.
12:43- 12:55.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Raquel Llop Labaila sobre les xarxes socials.
13:25-13:40.- El cine. Lifo Ros.
13:35-14.- Entrevista a la favarola Bárbara Latorre Viñals, jugadora del Atlético Madrid i de la Selecció Nacional de fútbol femení, (en procés de recuperació d’una lesió)
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Vicente Brunet, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raquel Llop, Lifo Ros, Bárbara Latorre, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Fuga d’empreses de Lleida cap a la Franja

Source: Braulio Foz (1): Tribulaciones de un extravagante sabio del Bajo Aragón | Historias del Bajo Aragón

Source: El Arzobispado de Zaragoza traspasará la propiedad del Santuario de Monserrate al Ayuntamiento de Fórnoles

Source: Jorge Azcón reprocha que el Plan de Cuenca del Ebro no incluya las balsas laterales del Matarraña

Source: Dimite Dolores Gutiérrez (PP) como consejera de la comarca del Matarraña

Source: Quan la transició energètica de Catalunya es decideix a Madrid i es fa a l’Aragó

Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.

De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.

D’esta manera s’atenen les al·legacions presentades sobre este tema per l’Ajuntament d’Aiguaviva, consensuades en la Plataforma El Bergantes no se toca, dintre del període de consultes que va obrir l’òrgan ambiental del Ministeri, en les quals el Consistori va sol·licitar l’exclusió definitiva de la proposta per a la construcció de la presa de laminació en el riu Bergantes. Cal dir que també van realitzar aportacions durant este procés altres entitats com lo Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa, l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs d’Aragó, l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) o la Direcció General d’Interior i Protecció Civil del Goviarn d’Aragó.

Les quatre alternatives establertes com a vàlides proposen actuar sobre l’origen de la problemàtica de seguretat existent, és a dir, damunt la pròpia presa de Calanda. Tres d’elles consisteixen en la construcció de nous sobreeixidors per a incrementar la capacitat de desembassament, mentres que la restant opció comportarie la substitució de la presa existent per una nova de formigó situada just davall la tancada actual.

Pont de l’Arenal. La presa s’anava a fer a només 100 m aigües avall. / Pietro Cucalón

Source: ‘Alcarràs’ per a qui ho entengue » Temps de Franja

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

// M. D. Gimeno

«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).

I la segona del domenge 8 doblada al castellà, perquè algú (programadors, ajuntament, etc.) ha cregut que els maellans no entenen als lleidatans i necessiten traductor: que quan diuen “padrí” volen dir “iaio” (o sigue, “abuelo”), o que “collir els préssecs” significa “collir les bresquilles” (“cosechar [sic] los melocotones” a la supertraducció), i que “papa” en /e/ oberta final (característica que la nostra parla local compartís en la lleidatana) ací nosaltres ho acabam en /a/ (“papá” en castellà). La bellesa dura del paisatge del Segrià és com la del Baix Matarranya, tossals pelats que abriguen les llargues fileres de bresquilleres pel miracle de l’aigua, la del canal d’Urgell a un puesto, la de les sèquies centenàries del pantà de Pena i les noves basses a un altre. L’economia especulativa que l’amenaça és la mateixa: grans cadenes de distribució que ofeguen l’agricultura familiar i la invasió de les energies renovables, que substituirà els oasis verds per ferralla mirant al sol. Iguals o pareguts són los qüentos i cançons tradicionals i les històries de la guerra que mos conten los agüelos, i els after hours dels jóvens Una família d’actors no professionals, veïns d’Alcarràs, fa creïble una història que podria ser la nostra, perquè se mouen, se miren, criden i parlen com nosaltres, sense la dicció dels actors de doblatge tan perfecta que pareix mentira: una versió tan original que és verdat. Qui ha pensat que no ho podríem entendre?

Captura del ‘e-bando’ de l’Ajuntament de Maella

Source: Las heladas de abril hunden al sector de la fruta y la almendra

Source: El campeonato de perros pastores congrega a una veintena de participantes en la Feria de Valderrobres

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.