Skip to content

Archive

Category: Llengua
Mira aquest butlletí al teu navegador.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 121 • 26 de novembre de 2020

Associacionisme i economia d’Albelda

// Josefina Motis

En un recent article d’actualitat, el Diario del Alto Aragón ha posat de relleu la vida del poble d’Albelda en una conversa amb la alcaldessa Mª Ángeles Roca. En l’article es dona especial importància a la convivència i al manteniment i record d’antics costums i tradicions a través de l’associacionisme que ha caracteritzat sempre aquest poble.

L’esmentat article és una bona ocasió per a observar l’activitat social del poble, formada actualment per deu associacions. Hi trobem, per exemple, la Penya Lo Magrè, sempre present en celebracions i manteniment de costums, dedicada a promoure la Festa del Tossino, que ha arribat a tenir fins sis mil visitants i que ha estat declarada d’interès Turístic d’Aragó.

Llegir-ne més.

El govern d’Aragó signa vuit convenis amb sindicats i entitats socials per a la promoció de les llengües pròpies

// Màrio Sasot

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Llegir-ne més.

Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

// Joaquim Torrent

Recentment la revista La Comarca, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’objectivitat i incultura de qui ho ha perpetrat, qui pretén fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

Llegir-ne més.

Dubtes de tardor*

// Raquel Llop

Arribe la tardor i en ella el balanç d’este estiu tan diferent als que havíem viscut fins ara. Un estiu poc estiu podríem dir. Un estiu descafeïnat, desconfinat. S’acabe l’estiu i m’envaïx la càlida imatge dels tons taronges que van minjant-se a poc a poc aquell verd estiuenc. Enguany m’ha agarrat a casa. A l’únic puesto de tot lo món al que m’atrevisco a dir-li així. A voltes, ni tan sols la vila sencera és ca meua, tanco el perímetre al carrer de la Torreta, que m’ha vist créixer i volar del niu. Carrers i carredonets que han quedat congelats per una pandèmia que ningú va preveure (bé, no entrarem al debat).

Llegir-ne més.

La soledat dels museus*

// José Miguel Gràcia    

Les persones que tenim el costum de visitar els museus més propers  –si vivim en una gran ciutat o en pobles on n’hi ha de qualsevol tipus­–, o quan viatgem per l’Estat espanyol, tenim constatada la mínima quantitat de persones que entre les seves preferències està la de tombar per les sales dels museus o altres monuments artístics i històrics. D’aquesta afirmació hauríem d’excloure, per que fos del tot certa, aquells llocs emblemàtics popular i turísticament, i alguns altres singularíssimes; en qualsevol cas aquests els podríem comptar amb els dits d’una mà.

Llegir-ne més.

Cabdill*

//Antoni Bengochea

Seguint la moda de parlar del “CAUDILLO”, voldria recordar alguns dels tòpics que es donaven per segurs en la etapa de la dictadura “cabdillista”, i que bona part de la dreta hispànica actual encara dona per bons. El primer seria que Francisco Franco era un gran militar. Quan jo era jove, els partidaris del líder feixista sempre et recordaven que Franco era el general més jove pràcticament del segle XX, i que va guanyar una guerra amb moltes dificultats, per les ajudes que tenien els “rojos”  d’una Rússia totalment entregada.

Llegir-ne més.

«Treballar en pijama»*

// Natxo Sorolla

Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys. Sigue un miracle o una plaga, el cert és que el teletreball cada vegada tindrà més presència. I «treballar a distància», en la major part dels casos, serà treballar des de casa. Treballar des del kilòmetre 0 de les nostres vides privades. La realitat del teletreball tampoc és tan idíl·lica i lliure com se sol dibuixar.

Llegir-ne més.

Volem los nostres trens!*

// Estela Rius

A mitat mes de març del 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma al nostre país, RENFE va suprimir quatre de les vuit freqüències ferroviàries que tenien parada a Nonasp. Van al·legar esta supressió degut a la baixa ocupació dels trens durant lo període del confinament, dient que ere temporal i que quan se tornés a la normalitat, se recuperarien.

Llegir-ne més.

Donar-se de baixa

Temps de Franja
Major, 4. Calaceit (Terol) T. 978 851 521 redaccio@tempsdefranja.org

El Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de convenios de colaboración con CC OO, CEOS CEPYME Huesca, UGT; Gremio de Editores de Aragón, Fundación PLENA INCLUSIÓN, OSTA, STEA y UAGA,

La Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, prevé en varios de sus artículos la colaboración con otras administraciones, así como con entidades sociales y culturales, para llevar a cabo los fines de dignificación, información difusión promoción y conocimiento de la realidad lingüística de Aragón.

En este sentido, en los últimos años, se han firmado una treintena de protocolos de colaboración con entidades locales y, recientemente, un compromiso de trabajo conjunto con casi sesenta colectivos de todo el territorio aragonés.

Hoy, el Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de ocho convenios de colaboración con entidades sociales, sindicales y empresariales, que tienen por objeto llevar a cabo acciones conjuntas para la promoción y difusión de las lenguas propias de Aragón, la promoción de la igualdad entre las personas que incluye la igualdad en el uso de las lenguas propias, la participación en el programa “Agora x l’aragonés”, la incorporación de las lenguas propias, en la medida de lo posible, en aquellas campañas y actividades que se lleven a cabo, la utilización de la representación gráfica de la lengua aragonesa de uso institucional, el apoyo a la formación de trabajadores y empresarios en las lenguas propias de Aragón, etc.

Estas acciones, que siguen abiertas a otras entidades que deseen sumarse, se inscriben también en el cumplimiento de objetivo de desarrollo sostenible nº 17 “Alianzas para lograr los objetivos”, y forma parte de la responsabilidad social corporativas de estas entidades.

Para el Gobierno de Aragón la voluntad de trabajo en común es un valor en sí mismo y una garantía de resultados en favor de un mayor reconocimiento social y de pervivencia de nuestras lenguas propias, tal como establece la Constitución española y nuestro Estatuto de Autonomía.

Para más información, visite la noticia en Aragón Hoy

Source: Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

Recentment la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’ objetivitat i incultura de qui  ho ha perpetrat, qui pretèn fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’ occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

En aquelles èpoques tan reculades encara no s’havien individualitzat d’una manera prou nítida les llengües romàniques, i no hi havia consciència ni de la seua denominació; dit això es pot establir, segons el parer de tots els estudiosos mínimament seriosos, que en el  territori de l’ anomenat Viello Aragón hi havia tres realitats lingüistiques principals (deixant de banda els jueus) : el basc i els que després serien l’aragonès, pròpiament dit, i i l’occità. El primer era propi de la gent més humil i aïllada, mentre que els altres dos, com a extensions del llatí, eren propis de gent d’un nivell més elevat, i més il.lustrada i amb més contactes. El protoaragonès el parlava gent d’ascendència indígena, i es contraposava al basc, també indígena però d’àmbit més rústec, en una situació semblant a la que es donava al Pallars i la Ribagorça, entre una parla bascoide i una altra romànica, com reportà Corominas. El protoocità, al seu torn, era usat per gent procedent de les contígües terres transpirinenques, principalment mercaders, molts dels qual s’establiren en recintes o barris -burgs- exclusius -com també a la veïna Navarra-; a més, no hauríem de menystenir la influència del protooccità per adstrat i per prestigi cultural.  Així, tenint en compte les raons exposades, no ens hauria de sorprendre que tant el “Fuero de Chaca” com d’altres documents coetanis foren redactats en un llenguatge de característiques bàsicament occitanes, però sense sense cap relació -com ella pretèn-  amb el que aquesta indocumentada senyora anomena “chapurriau”,en referència a la parla catalana de les comarques orientals d’ Aragó, tot fent servir una denominació de dubtós prestigi.

Sincerament, resulta d’allò més absurd pensar que el protooccità del “Fuero de Chaca” és l’avantapassat del “chapurriau”, una barbaritat inmensa que deixa ben retratada la seva autora -sense oblidar els efectes demolidors causats al prestigi del mitjà on ha aparegut…

Joaquim Torrent

https://vimeo.com/482381858

La majoria dels lingüistes insisteixen que l’ensenyament en models d’immersió lingüística és l’única opció perquè les llengües minoritzades sobrevisquin, en un món cada vegada més globalitzat i en desigualtat de condicions.

Els resultats són positius en els països europeus que ja venen aplicant aquest model educatiu des de fa anys, tot i així no exempts de dificultats per la pressió de les llengües dominants imposades des de segles. L’únic objectiu d’aquests models, tal com el Govern d’Aragó està fent en escoles bilingües en anglès o francès, és que els alumnes i les alumnes siguin competents en les dues llengües, i en alguns casos bilingües. És que hem de dubtar de les escoles bilingües en anglès o francès -que gestiona el govern d’Aragó- perquè els alumnes no van a ser competents en castellà?

No hi ha cap estudi que demostri que en aquests casos, el resultat de models educatius d’immersió lingüística amb llengües minoritzades siguin nens i nenes monolingües, que no dominen ni saben expressar-se en la llengua dominant, en aquest cas el castellà.

En el cas d’Aragó, el passat 19 de novembre, PSOE Aragó, juntament amb PAR, PP, Ciutadans i Vox van aprovar a les Corts d’Aragó l’enèsima iniciativa en favor de l’única pervivència de l’castellà com a llengua d’Aragó i perjudici de la supervivència d’aragonès i català, que compten com a única mesura de salvació models educatius d’immersió lingüística.

En aquest cas amb la iniciativa de “el castellà com a llengua vehicular a tot Espanya, d’acord amb la Constitució Espanyola i els Estatuts d’Autonomia”. Obviant l’article 7 de l’Estatut d’Aragó “Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants “.

Tot i avenços en els darrers anys amb la inclusió d’assignatures en aragonès i català com a optatives o extra-escolars en el currículum educatiu aragonès. Només en algun cas concret s’ha pogut impartir una assignatura en immersió lingüística amb alguna professora local implicada.

La realitat és que l’únic model educatiu existent a Aragó, independentment de la llengua predominant a la zona de l’escola, és la submersió lingüística, que recorren a programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, amb independència de la llengua de l’estudiant , l’objectiu no és altre que “l’assimilació de la llengua majoritària (castellà) i la pèrdua de la llengua i cultura pròpia”.

Finalment ens agradaria puntualitzar les declaracions d’Esther Peirat (PAR) en què al·ludeix a el castellà com a llengua de comunicació entre bascos i catalans, obviant que a l’estat francès els parlants bascos i catalanes es comuniquen en francès. Com a conseqüència de segles de dominació.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: El PSOE-Aragón se desmarca de Sánchez y respalda el español como lengua vehicular

Junto a PP, Vox y PAR, apoya una iniciativa de Ciudadanos en las Cortes de Aragón a favor del castellano.

Imagen de pleno de las Cortes de Aragón celebrado este jueves.
Imagen de pleno de las Cortes de Aragón celebrado este jueves.
Guillermo Mestre

El grupo socialista en las Cortes de Aragón ha respaldado este jueves una iniciativa de Ciudadanos, enmendada por el PAR, que aboga por mantener el castellano como lengua vehicular. Y lo ha hecho solo unos minutos después de que el Gobierno de Pedro Sánchez sacara adelante su polémica Ley de Educación en el Congreso, que instaura precisamente todo lo contrario con la enmienda pactada por PSOE, Podemos y ERC.

La proposición no de ley se ha votado al final del pleno autonómico y ha salido adelante con el apoyo del PSOE, PP, Ciudadanos, Vox y PAR y el rechazo del resto de la izquierda, Podemos, CHA e IU. De este modo, el pleno insta a la DGA a que a su vez inste al Ejecutivo central a mantener el castellano como lengua vehicular en toda España “de acuerdo con la Constitución y los Estatutos de Autonomía”

La tarea de enmendar la plana a la dirección nacional del partido le ha tocado al profesor de Sociología y alcalde de Alcañiz, además de diputado, Ignacio Urquizu, quien ha empezado su intervención indicando que el PSOE no nació contra nadie “sino a favor de los trabajadores, la igualdad, la libertad y la solidaridad”. Urquizu ha argumentado que politizar la lengua resulta una equivocación porque, ha dicho, “es lo más íntimo de las personas porque afecta a su identidad”.

Urquizu ha subrayado que su partido siempre ha sido respetuoso con todas las identidades del Estado y no tiene “ningún conflicto” con que se hablen diferentes lenguas. Por ello, ha sostenido que, respetando la Constitución y el estatuto, su grupo parlamentario no podía oponerse a que el castellano se hable en toda España como el catalán o el vasco en sus respectivos territorios.

El parlamentario ha querido relativizar la polémica al indicar que más del 60% de los colegios aragoneses utilizan un idioma extranjero como lengua vehicular en áreas curriculares no lingüísticas sin que esto suponga que el español hasta desaparecido en Aragón. De la misma forma, ha dicho, hasta la ley educativa del PP de 2013 no se reconoció al castellano como lengua vehicular “y por eso no desapareció de Cataluña o de otros territorios”. De este modo, ha concluido que el debate sobre esta cuestión es “artificial” y, en un ejercicio de autocritica, ha lamentado que no se haya  estado “a la altura” para sacar una ley educativa por consenso.

La defensa de la proposición ha corrido a cargo del diputado de Ciudadanos Carlos Trullén, quien ha sostenido que socialistas y populares llevan décadas con una estrategia “equivocada” con el nacionalismo “insaciable” porque han optado por ceder “por un puñado de votos y mantenerse en el poder”. Y frente a los socialistas que sostienen a Pedro Sánchez ha contrapuesto a los de Aragón: “Representan a un PSOE decente”.

La iniciativa de Cs planteaba el mantenimiento del castellano como lengua vehicular sin mención a los estatutos, pero ha aceptado la enmienda del PAR en aras del consenso. Su diputada, Esther Peirat, ha manifestado que no entendía cuál era el problema de reconocer el castellano como lengua oficial del Estado cuando lo dice el artículo 3 de la Constitución. “Vamos a estar siempre con lo que marque la Constitución y el Estatuto”, ha añadido.

La parlamentaria del PP Pilar Cortés ha recurrido a su bagaje como profesora de Derecho Constitucional para asegurar que el carácter vehicular del castellano no se puede negar porque supone un mandato constitucional, tal y como reconoce la jurisprudencia. “Lengua vehicular es la que se utiliza para enseñar y no la que se enseña y ese es el marco constitucional que debe respetar la ley de Educación”, ha dicho.

Para el diputado de Vox David Arranz, el pacto con ERC suponía un paso más en el “debilitamiento” de España y de la lengua que vertebra, y ha lamentado que este tipo de polémicas no se dan “en ningún país del mundo”.

El resto de la izquierda ha respaldado la ley Celaá. La diputada Itxaso Cabrera (Podemos) ha afirmado que la iniciativa  de Cs iba en contra de la pluralidad, diversidad y el plurilingüismo de Aragón, mientras Isabel Lasobras (CHA) ha exigido “coherencia” a Cs cuando exige inmersión lingüística en inglés o cuando en muchos colegios de Aragón esta lengua extranjera es la vehicular. Por su parte, Álvaro Sanz (IU) ha acusado a la formación liberal de “atacar” el patrimonio lingüístico y tratar de imponer “con el mismo discurso que critican”.

Source: “Treballar en pijama” (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Publicat al «Viles i gents» de La Comarca, de 20/11/2020)

Natxo Sorolla

Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys. Sigue un miracle o una plaga, el cert és que el teletreball cada vegada tindrà més presència. I «treballar a distància», en la major part dels casos, serà treballar des de casa. Treballar des del kilòmetre 0 de les nostres vides privades. La realitat del teletreball tampoc és tan idíl·lica i lliure com se sol dibuixar.

Si hau aulorat una de les múltiples «guies bàsiques del teletreball» que ofereix la premsa, veureu una idea repetitiva: posa’t un horari per a treballar, i vesteix-te com si anares a l’oficina. Se-pa-ra mentalment la vida privada de la vida laboral. Encara que treballos en l’ordinador des de casa. Però la realitat és una altra. Les videoconferències a vegades tenen un attrezzo singular de criatures, parelles, iaies, gats i gossos. Hi ha discussió sobre la paradoxa de si és moral fumar o menjar en reunions a distància. Hi ha crisis sobre què fer quan toquen a la porta de casa en meitat d’una exposició. I tantes altres coses que mostren un canvi de temps, en què els límits entre «producció» i «reproducció» tornen a diluir-se.

Hi va haver una època en què la «producció» (el treball) i la unitat familiar (la «reproducció» social) anaven de la mà. Al Matarranya això no és una llegenda vella: els masos eren una unitat familiar de producció, i cada un col·laborave segons la seua funció. La industrialització va traure els tallers de les cases, i els va posar en fàbriques. Per tant, lo treball se produie a un espai públic i controlat per l’empresari, completament aliè a les nostres vides personals. Però la confluència entre un i l’altre mai ha desaparegut. Les granges familiars, los negocis a la part baixa de casa o la conciliació familiar al treball han mantingut viu l’impacte real que té allò personal sobre les nostres hores laborals. I ja veníem avisats que les societats postindustrials trencaven novament la separació entre món personal i laboral. Però per favor, no arribeu mai al límit de fer vídeoreunions en pijama. Vatres guanyareu en salut mental, i natres guanyarem en estètica.

Dos notícies complementàries:

Twitter ha criticat molt que el Mundo publicare «Ibai Llanos. el vasco de 25 años que gana 1,3 millones al año enseñando a tus hijos cómo juega al ordenador». El Mundo no comprèn com un gamer des de la seua habitació pot guanyar xifres equiparables a la facturació mensual que ells fan en publicitat. No han comprès la manera en què ha canviat lo consum d’entreteniment, los formats, i per tant, la «producció». Qui entengue millor els desitjos, s’emportarà els euros.

Fa un temps una diputada, Bescansa, va fer un acte simbòlic portant lo seu fill de mesos a l’acte de constitució del Congrés. En una entrevista explicave el transfons de l’acte simbòlic: «mi forma de entender la crianza y la maternidad no pasa por compartimentar los espacios, sino por hacerlos más porosos». Un debat postmodern que cada dia serà més present. Encara que sigue per la força.

// Virgili Ibarz

Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.

El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.

Mercè Ibarz. / Lucía Boned

Continuar llegint… Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres » Temps de Franja

Source: Plantero de parolas de l’ortal – Semillero de palabras del huerto / Planter de paraules de l’hort

Plantero de parolas de l’ortal / Semillero de palabras del huerto / Planter de paraules de l’hort…

es un proyecto de recuperación y revalorización de las palabras utilizadas tradicionalmente en los huertos y huertas de Aragón.

Si tú, o la entidad de la que formas parte, tenéis interés en colaborar en este proyecto no dudes en ponerte contacto con nosotras.

Y si quieres aportar una nueva palabra, propia del trabajo en el huerto de una localidad de Aragón, para enriquecer nuestra base de datos y que podamos incorporarla a las acciones de puesta en valor que tenemos previstas, rellena por favor este formulario.

Source: Vinyetes al vent » Temps de Franja

 

Source: Premi Proa a l’escriptor Francesc Serés | Lo Finestró

El Grup 62 ha atorgat el Premi Proa de novel·la a l’escriptor franjolí (de Saidí) Francesc Serés. Amb l’arribada d’un  professor “nàufrag” a una profunda vall de la Garrotxa l’autor explora la vida íntima i cultural de la gent. Això és el que fa magníficament La casa de foc, l’obra premiada d’en Francesc Serés que ha manifestat sobre la mateixa que és “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l’espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”. Explica Serés: “El narrador arriba a la Vall del Ser, a la Garrotxa. És un paisatge amb molta natura, que és gairebé feréstega. Una zona habitada, però amb espais inaccessibles. És un territori molt particular: els revolts fan dissuadir els visitants, però un cop hi arribes, el lloc s’eixampla cap a un mar de muntanyes. I és una zona molt literària: allà estiuejava Eugeni d’Ors i també Pla en parla. Hi ha una narrativa i un pòsit històric.” ““La novel·la és un petit homenatge a aquella època que vaig viure a la Vall del Ser, per fixar-lo. En aquest sentit, hi ha una cita de Gabriel Ferrater a l’inici que ho remarca: “Diré el que em fuig, no diré res de mi.” I em va costar entendre’l. Durant temps vaig pensar que no en podria escriure res. I, tanmateix, és quan te n’allunes que trobes la manera d’explicar-lo. Hi ha una altra cita d’en Salinger que encapçala el llibre, que diu: “No expliqueu mai res de ningú, perquè si ho feu, trobareu a faltar tothom.” Però si no ho explico, es perdrà. Això també em va passar escrivint La pell de la frontera.””

Garrotxa digital:

Source: “Sílverti”, premi Guillem Nicolau 2020 | Lo Finestró

Sílverti, novel·la de Merxe Llop

El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i  amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.

Source: Centenari d’Antoni M. Badia i Margarit | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Antoni Maria Badia i Margarit

Enguany en Badia hauria fet cent anys. Havia nascut a Barcelona i hi visqué fins a la mort el novembre de 2014. El 1939 ingressà a la universitat de Barcelona per a estudiar-hi Filología Románica, i el 1942 ho feu als clandestins Estudis Universitaris Catalans per a poder estudiar-hi Filologia Catalana, una branca de la Romanística que la Universitat franquista havia prohibit. Acabada  la carrera decidí professionalitzar-se en la investigació i l’ensenyament universitaris. El 1948 va guanyar la càtedra de Gramática histórica Española de la Universitat de Barcelona, i des del 1944 quan s’hi va permetre l’ensenyament de l’assignatura de Filología Catalana en feu les classes , en castellà –ves si no! El 1977 va guanyar la càtedra de Gramàtica Històrica Catalana i a partir d’aleshores va poder fer les classes en català. Fou rector de la Universitat de Barcelona de 1978 a 1986, i contribuí eficaçment a recatalanitzar-la. Treballà sobre totes les llengües romàniques, molt especialment sobre les nostres tres llengües, primer en temes de gramàtica històrica i fonètica experimental, més endavant en sociolingüística, on la seua influència ha estat molt intensa, en estructuralisme, dialectologia –va posar en marxa l’Atles Lingüístic del Domini Català-, toponímia, tres grans manuals de gramàtica històrica i contemporània catalanes, … . Retornant sempre a la gramàtica històrica inicial. L’interès per l’aragonès li venia ja dels seus anys d’estudiant, amb la tesina del 1943 on havia investigat els pronoms aragonesos medievals derivats de ibi i inde que ampliaria a l’època moderna i afegint-hi el castellà i al català per a doctorar-s’hi.  Li calia aprofundir en l’estudi de l’aragonès modern, i així fou com l’estiu del 1944 recollí materials per catorze llocs –onze d’aragonès i tres de català fronterer- de tot l’Alt Aragó. El 1945 es doctorà a Madrid, l’única vila on aleshores es podia doctorar. El 1947 tornà a Bielsa, i hi aprofundí en l’estudi de l’aragonès, publicant-ne una primerenca i molt completa monografia. Publicà alguns estudis sobre Heredia i es proposava d’editar-ne la Crónica de los Conquiridores.  En Badia era un gran patriota, i per ser-ho va patir persecució i presó.

 

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

Autores/as

  • Javier Giralt Universidad de Zaragoza
  • María Teresa Moret Universidad de Zaragoza

Palabras clave:

Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina

Resumen

Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.

Descargas

Publicado

2020-10-18

Número

Sección

«Ceniza del sapo, bronce del cadáver»

Charrín Charrán. En el plató del programa Silvia Cebolla recibe la visita de Natxo Sorolla, doctor en sociología, natural de Peñarroya de Tastavins y profesor de la Universidad Rovira i Virgili. Dado que su especialidad es la sociolingüística, Sorolla ha estudiado sobre el terreno los comportamientos sociales relacionados con las lenguas minoritarias. Diumenge, de 10h35 a 11h05. (en línia http://aragontelevision.es/directo) Més informació  

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.