Skip to content

Archive

Category: Llengua

Origen: Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. | Mas de Bringuè

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Avui, 26 de maig, ha sortit publicat al B.O.A.  l’esborrall del decret sobre els estatuts de funcionament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Després d’un obligat període d’un mes  d’informació pública, durant el qual  es podran presentar al·legacions, el text definitiu podrà ser aprovat pel govern aragonès d’aquí a uns tres mesos.

El document consta d’un seguit de 55 articles que regularan l’estructura i funcionament d’aquest organisme i parteix, per qüestions de temps i d’agilitat administrativa, de la Llei de 2013 aprovada  pel govern PP-PAR,  de la qual modifiquen els aspectes més negatius del seu articulat.

El text que ara es proposa planteja ampliar el número de membres de l’Acadèmia de 10 a 15. A més dels cinc membres triats pel Govern i altres cinc per les Corts aragoneses, s’afegissen altres cinc a proposta de la Universitat de Saragossa, recuperant així  la composició que contemplava la “Llei Iglesias” de 2009.

Amb aquests 15 acadèmics “de número” l’acadèmia es dividiria en dues seccions:

  • L’Institut del Català d’Aragó, amb 7 membres.
  • L’Institut de l’Aragonès, amb 7 membres.
  • El President de l’Acadèmia triat per consens  entre  els quinze membres.

Amb aquesta divisió en dos Instituts, desapareix l’antiga divisió en àrees d’ús predominant  amb els famosos  LAPAO i LAPAPYC.

Entre les competències que el reglament atribueix a l‘Acadèmia destaquen:

establir les normes de l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques a través dels seus instituts; assessorar, a través d’ells, als poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i amb la seva promoció social, així com desenvolupar aquelles tasques que, en l’àmbit de la seva competència, li encomane el Govern d’Aragó.

 

L’Acadèmia es constituirà com a organisme autònom i tindrà com a seu un edifici “rellevant”de la Comunitat, tot i que, si ho considera oportú es podrà  reunir a qualsevol localitat del territori. Els membres de l’Acadèmia no tindran remuneració i tan sol cobraran dietes de desplaçament.

Dels 55 articles que té l’esborrall, del 28é al final es dediquen al funcionament dels Instituts, on es contempla la creació d’acadèmics d’honor o acadèmics corresponents, que tindran una caràcter consultiu i durada variable.

També existeix la possibilitat de que, a proposta dels Instituts, el nombre d’Acadèmics se pugue ampliar   fins a 15 membres, sempre que es mantingue  un número senar (9,11,13,15)  per evitar col·lapses en els votacions.
Entre les competències que s’atribueixen als Instituts de l’Aragonès i el Català estan la d’investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia les normes gramaticals de cada llengua, inventariar i actualitzar el seu lèxic, estimular el seu ús i difusió a les escoles i a la societat, col·laborar en la formació del seu professorat, assessorar els poders públics i institucions sobre l’ús correcte de les llengües pròpies, etc.

El càrrec des acadèmics serà vitalici i sol podran cessar per incapacitat, malaltia, inoperància, etc. El  nomenament del President de l’Acadèmia tindrà una durada de cinc anys per a que nos es pugue solapar amb els períodes electorals de les institucions.

ANÀLISI

Urgències i ambigüitats

La urgència del govern aragonès per posar en marxa un organisme  àgil i eficaç que passi ràpidament els tràmits legals per començar el més aviat possible la tan necessària feina de normalització lingüística els ha dut  a aprofitar la  maleïda llei del Lapao i el Lapapyc.

Això comporta necessàriament certes ambigüitats, com el títol original que encapçala la llei i que sembla que no es pot modificar, on es parla de “la llengua”, quan després, en l’articulat del reglament es parla de dues llengües: l’aragonès i el català d’Aragó.

La possibilitat d’ampliar el nombre d’acadèmics, unilateralment,  per part de cadascú dels Instituts lingüístics,  pot donar com a resultat una Acadèmia asimètrica i descompensada.

En fi, res que no es pugue arreglar en el posterior període d’al·legacions. Sort per a tots.

Origen: Somnis obscens | L’esmolet

No sé a casa vostra, però a la nostra, per Nadal, s’acumulen com per art de màgia un feix de participacions de loteria. Fins i tot, entre les butlletes multicolors, hi treu el nas algun dècim autèntic, comprat sense vergonya en una administració oficial. I posats a confessar, us diré que de tant en tant apareix sobre la taula algun numeret dels cecs, que és una rifa, diuen, els guanys de la qual són per a una bona causa, cosa que ens amoroseix la mala consciència.

Tot plegat no evita que estigui convençut que la loteria és una estafa consentida. Una de les contradiccions amb les que visc, com quan menjo un producte amb ingredients impresentables o acompanyo les filles de rebaixes perquè “no tenen res per a posar-se” —malgrat l’armari ple de roba.

Tanmateix, molts matins, una falca publicitària m’agreja l’esmorzar. Un paio amb veu de setciències (ara en diríem ‘cunyat’) m’explica què farà si li toca la loteria: que si dissenyar la seua línia de moda, que si esdevenir un gran advocat… però al final resulta que —oh sorpresa!— l’únic que desitja és “forrar-se” per a viure sense fotre brot, tenir un jet i una mansió. L’eslògan és demolidor: “por muy distintos que empiecen los sueños, siempre acaban igual”, perquè “no tenenos sueños baratos”. Segons el ‘cunyat’ perdonavides tots som uns egoistes ganduls, per molt que ho dissimulem sota el vernís de voler realitzar-nos com a persones.

L’anunci m’arriba a la cuina d’Alcanyís, a punta de dia, tot escoltant les notícies d’una emissora que emet en català via internet. (Què voleu que hi faça! M’agrada sentir el meu idioma en les hores primerenques.) Haureu notat que he transcrit els fragments de la falca en castellà, tot i ser emesos en una ràdio amb tota la programació en català. I és que, al contrari del que fan la immensa majoria d’anunciants, l’empresa “Loterías y Apuestas del Estado” no troba oportú traduir el missatge a l’idioma dels espanyols que escolten la cadena. Com a estratègia publicitària no és gaire eficaç, si tenim en compte que els oïdors que trien aquell dial és possible que ho facin també per la llengua. Si l’empresa fos privada, allà ells; però resulta que la corporació que ens empeny a jugar per a “forrar-nos” és adscrita al ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, és a dir, que forma part del patrimoni de tots els espanyolets independentment de l’idioma que parlem. No sé què pensar. Si ho fan per desconeixement, malament. Si ho fan per desídia, pitjor. No vull creure que ho facin per menyspreu de les llengües no castellanes d’Espanya… A no ser que l’objectiu sigui promoure el separatisme.

Segurament pensareu que el tema de l’idioma és menor, que el dolent d’aquests anuncis és que fomenten la cobdícia, la insolidaritat, l’obtenció de riquesa sense el mínim esforç. I tindreu tota la raó. Però la qüestió lingüística és un element que acaba de dibuixar el model de ciutadà que s’estimula des de l’ens públic: els altres no importen, només jo i el meu propi plaer. Obscenitat pura i dura.

Publicat a El Salto Aragón, n.1, maig de 2017

Philipp_Schmitz_Der_Losverkäufer-web

‘Der Losverkäufer’ (Els venedors de bitllets), de Philipp Schmitz (Düsseldorf 1824-1887)

Origen: DGA creará un instituto del catalán para proteger y potenciar su uso | La Comarca

maella colegio catalan

Clase de Catalán en 3º de Primaria del colegio Virgen del Portal de Maella. Un 80% de sus alumnos estudian su lengua materna.

Se constituirá la Academia Aragonesa de la Lengua, formada por 15 miembros

El Gobierno de Aragón está trabajando en la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua, que estará dividida a su vez por dos institutos: el del catalán de Aragón y el del aragonés. La creación de este organismo ya estaba incluida en la Ley de Lenguas que se aprobó en 2009 pero nunca llegó a constituirse. El principal cambio es que entonces se planteó la creación de dos academias, una para cada lengua. En cambio, ahora se apuesta por una única institución científica oficial con dos institutos específicos.

Se trata de un organismo que velará por la conservación, promoción y defensa del aragonés y el catalán con el que ya cuentan otras comunidades españolas con lenguas propias. Se encargará de establecer las normas referidas a su uso correcto que sirvan a los más de 81.000 aragoneses que saben hablar catalán o aragonés (un 6% de la población total).

Hoy se publica en el Boletín de Aragón el borrador de los nuevos estatutos de funcionamiento de la academia, en los que se fija su composición, organización y funcionamiento. Los interesados tendrán un mes de plazo para presentar alegaciones, que se estudiarán y remitirán a los servicios jurídicos. Una vez el Consejo Consultivo de Aragón emita un informe, se aprobarán los estatutos en el Consejo de Gobierno de DGA. La academia entrará en funcionamiento en un plazo aproximado de seis meses.
Este organismo estará constituido por un presidente y 14 miembros (siete para cada instituto). La elección de los siete académicos se llevará a cabo por cuotas: cinco para las Cortes de Aragón, otros cinco DGA y otros tantos la Universidad de Zaragoza (Unizar). De esta forma se vuelve a introducir al mundo universitario porque en la ley que creó el PP-PAR en la anterior legislatura (la de los polémicos lapao y lapapyp) se restó poder a la Unizar.

Los 15 miembros serán, según especifica el borrador, personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, principalmente doctores. Con preferencia para los hablantes nativos que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad.

Sus competencias serán diversas. «Principalmente, establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón», afirma el director general de Política Lingüística de DGA, José Ignacio López Susín. También asesorará, a través de sus institutos, a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y con su promoción social. Asimismo, desarrollará aquellas tareas que, en el ámbito de su competencia, le encargue el Gobierno de Aragón.

Moción de Ganar por el catalán

Por otro lado, ayer se presentó en el pleno de la Comarca del Bajo Aragón una moción de Ganar (al cierre de esta edición aún no había sido debatida) para solicitar a DGA que declare a la comarca como «zona de utilización histórica del catalán» y se adapte su topónimo incluyendo el término ‘Baix Aragó’.

Origen: La vinya plora | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 28 d’abril del 2017)

El progressiu, continuat i imparable allunyament de la societat respecte dels seus arrels agraris ha convertit en notícia activitats o fenòmens que, fins fa mig segle, eren quotidians i rutinaris per a la gran majoria de la població. Els grans mitjans de comunicació, cada vegada més identificats amb la vida urbana, ignoren tot el que passa més enllà dels suburbis de la ciutat, llevat quan es produeix un fet luctuós o estrambòtic.

Així, fa unes setmanes es podia veure com a una notícia destacada de la televisió pública que la vinya plora a l’apropar-se la primavera. Després de la parada vegetativa de l’hivern, la saba torna a circular i vessa per les ferides que ha deixat la poda dels sarments. Una autèntica obvietat, similar a altres del món rural com que les gallines posen ous, les oliveres floreixen o que les ametlles tenen clofolles. Obvietats, quotidianetats, la vida al camp invariable estació rera estació. Però aquesta rutina s’ha convertit en notícia per obra i gràcia de la creixent distància entre el món rural i l’urbà, l’únic que compta a l’hora de determinar que és i que no és notícia.

Sí, la vinya plora. Com passa cada primavera des de fa 5.000 anys.

Lluís Rajadell

Origen: 100 Viles i Gents 100 | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 19/5/2017

Natxo Sorolla

Sí senyors, este és lo Viles i gents que fa 100 al meu currículum, des del 2005 que m’ho va proposar Carrégalo. Inicialment li vaig dir que no m’hi vea capaç, però uns mesos més tard li vaig dir que sí. I em responie “me n’alegro molt de la decissió que em comuniques d’incorporar-te al col·lectiu “Viles i gents”. I fins avui.

Però no vaig poder escomençar més mal. Ja ho tenia tot redactat, i enllestit, quan de repent passen los fets de la Todolella, a on van morir 18 jóvens a un alberg. Hi tenia gent pròxima, i vaig explicar la meua vivència. Va ser un pas difícil.

I poc a poc s’han anat filant los Viles i Gents, sobre bars, joventut, despoblació, tradicions, tecnologia, política, llengua… Al ritme del que em fa pensar, me preocupe, m’alegre, i dels meus canvis vitals. Però segurament lo Viles que més me va marcar va ser el de la “Cocaïna”. Parlava de l’alt consum de farlopa als pubs del Matarranya i les conseqüències que pot tindre la seua normalització. Les hòsties (verbals) se van ploure. Al cap dels anys rectificaria algunes coses menors, però no el discurs essencial.

També només escomençar ja em van demanar un article per al recopilatori dels 10 anys de Viles i Gents. I poc més tard vam fer una de les poques trobades de vilaters, a on vam visitar lo Mesquí, i vam passar una agradable tarde intergeneracional (ho ham de recuperar, això!).

Moltes vegades gent pròxima te comente el Viles, perquè no li ha agradat lo que dius, perquè li pareix bé…. Moltes vegades perquè no l’entèn. I això sí que és una cosa que tinc que reparar. És lo desig del 100 Viles 100: fer-lo més divulgador. Ho prométego!

Origen: Contestadors | Viles i Gents

Fa uns anys vaig aconseguir convertir a format MP3 els missatges d’un casset del contestador dels anys 1993-94. Se’m van incorporar de manera automàtica a la biblioteca de l’Itunes, de manera que, de tant en tant, entremig de les cançons que van sonant aleatòriament, apareixen les paraules enregistrades d’aquells dies. Torno a sentir els missatges de festeig de la que ara és la meua dona i els dels amics i familiars que ens feliciten pel naixement de la nostra primera filla. És colpidor també escoltar algunes veus de persones que ja no hi són; veus plenes de salut que ens desitgen llarga vida sense sospitar la brevetat de la pròpia. Em pregunto què deu passar amb els contestadors virtuals dels nostres telèfons. “Bústies de veu”, en diuen ara, però en realitat són forats negres que xuclen els missatges cap al no-res. Els que no som nadius digitals ens hem acomodat a aquesta realitat tan fràgil precisament per això, per què és confortable. Tanmateix hi ha moments en què m’envaeix el vertigen: l’ordinador que no s’engega, internet que no va… I la prestatgeria que s’enfila fins al sostre atapeïda de discos magnetoòptics i CDs als arxius dels quals ja no hi puc accedir.
Al cap de casa, en canvi, hi tenim capses plenes de fotos, de cartes, carpetes amb documents que fa dècades van perdre la vigència. I en les lleixes més altes hi dormen quaderns amb escrits que mai tornaran a la vida, mòmies polsoses que, malgrat tot, mantenen l’esperança vana que seran llegides per nosaltres abans la mort no se’ns endugui.
Molts experts vaticinen que, en pocs anys, tot el sistema de dades digitals esdevindrà obsolet. Fotos, música, pel·lícules, escrits, revistes, llibres… tot plegat engolit per la virtualitat, una assassina meticulosa que ens esborra el record amb contundència i traïdoria. Però no cal patir: també auguren que un dia o altre desapareixerem com a espècie. Em treuen un pes de sobre.

Carles Terès

Origen: Un brogit impetuós | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 8 de maig del 2017)

La Mercè i jo hi vam anar sols, a Madrid, ja que la tan temuda prova de mecanografia de l’oposició s’havie de fer al palau del Tribunal Suprem. Quan va ser l’hora, carregats amb les feixugues màquines, vam anar entrant a una gran sala, amb unes taules molt altes, enormement llargues i amb la tapadora inclinada a la manera dels pupitres. L’ànima mos va caure als peus amb los primers inconvenients. Teníem clar que en aquella pugna que havíem emprés no tot serien flors i violes. Però ningú mos havie previngut de les dificultats i no hi estàvem habituats a tanta altura; i encara menys a la inclinació, ja que, normalment, al jutjat la màquina la teníem sobre una superfície plana. I allí el problema de l’altura el resolíem amb quatre llibres antics o un paquet de butlletins oficials vells sobre la cadira.
Assumits els entrebancs inicials amb resignació, i tots instal·lats i disposats a iniciar l’examen, els membres del tribunal van repartir els fulls amb el text a copiar. Nerviós a més no poder, jo suava la gota grossa. “Qué hi faig jo aquí?” em vaig preguntar per un instant. Però sense més preàmbuls mos van dir que posarem el paper en blanc al carro i immediatament van donar l’ordre d’inici.
En aquell precís moment a la sala es va produir un estrèpit ensordidor que em va dixar descol·locat. L’enorme sarabastall d’una setantena de màquines funcionant a l’hora ere com un brogit impetuós que ho dominave tot, fins i tot, o sobretot, el pensament. Però la sensació que a mi em va produir va ser com si es tractare d’una sola escrivint a una velocitat endimoniada. Durant uns instants vaig perdre l’esme. I assumir aquell fragor em va costar uns segons preciosos que potser -vaig pensar- em serien necessaris al final. Però paulatinament vaig conseguir asserenar-me i concentrar-me, fins que vaig acabar de copiar l’escrit sense esgotar el temps. I encara em va quedar una estoneta per a comprovar ràpidament, amb satisfacció i esperançat, que, tot i les complicacions, l’exercici m’havie quedat prou curiós.

J. A. Carrégalo

Aquest 24 de maig es va complir dels anys de les eleccions municipals i autonòmiques. Amb motiu d’aquest equador farem un exercici de memòria, i recolzant-nos en l’estudi del Seminari aragonès de Sociolingüística analitzem les promeses i propòsits dels partits polítics enviats llavors.
Els partits contraris de les llengües pròpies d’Aragó (PP, PAR i Ciutadans), continuen en la seva direcció promesa en les eleccions. Les seves intervencions negatives en les Corts d’Aragó i els plens de l’Ajuntament de Saragossa són bo exemple.
Partits com Entabán, a l’ajuntament d’Osca han estat un dels més complidors en el treball de vitalització de la llengua aragonesa a Osca, i ja al maig de 2016 havien creat l’Oficina Lingüística de l’aragonès OLA, amb moltes iniciatives i traduccions.
En el cas de l’Ajuntament de Saragossa, el partit en el govern ZeC (integrat en l’actualitat per Puyalón, IU, Podemos i altres particulars) va més endarrerit en la implantació de les promeses mesures de “revitalització” i “reversió” de l’aragonès. No obstant això, un munt de textos en els seus twitts generals, un compte propi a twitter per a l’aragonès, cartelleria en alguna campanya o l’últim anunci de la retolació de carrers bilingües amb toponímia pirinenca, … deixen entreveure unes sensacions positives per al que queda de legislatura.
Un cas particular mereix el cas de l’equip de Govern en la D.G.A. amb PSOE-CHA i la creació de la nova Direcció de Política Lingüística integrada per membres de CHA. Un munt de noves iniciatives, legislació i millores en la reversió de les llengües pròpies d’Aragó, que tot i això compta amb dos punts negatius; com són la manca d’acceptació per la majoria dels parlants d’aragonès en el seu “Proposta gràfica comuna de consens”. I per l’altre costat l’escassetat en l’ocupació de les dues llengües pròpies, tant per part del seu director general “Nacho Susín”, com per part del partit integrant CHA.
Val comentar l’eliminació definitiva dels termes “LAPAPYP” i “LAPAO” de la Llei de llengües del PP-PAR. La legalització de la llengua catalana a les classes de les escoles de la Franja ha servit per a un alumnat que ara també veu amb bones perspectives aquesta llengua en els IES. Com a exemple el director de l’IES Matarranya, el candidat a l’alcaldia de CHA Iñaki Belanche.
Encara que el seu company de govern, PSOE, pugui semblar que està impulsant una decidida política lingüística, creiem que aquesta no seria possible sense la pressió dels seus socis de govern, CHA, i Podem en els pressupostos. Actuacions d’aquest partit, com el rebuig a l’Ajuntament de Saragossa, a la denominació de “ciutat amb ús històric de l’aragonès” va deixar una molt mala sensació de incredibilitat. Negant a la capital d’Aragó, i centre d’acollida històric de aragoneso fablants, aquest dret.
El seu altre company de pressupostos, Podemos, ha portat una de les millors novetats a les Corts, com és la intervenció en alguns quants discursos en aragonès a través de Nacho Escartín. Intervencions que es veuen enfosquides per la negativa d’aquest partit a l’oficialitat de les llengües pròpies a Aragó. Negativa que ells mateixos han hagut de patir en quedar anul·lada una de les intervencions de Nacho en aragonès.
Puyalón continua sent el partit aragonès que amb més vitalitat, quantitat i credibilitat fa ús de les parles d’Aragó en el seu treball quotidià. Llançant campanyes trilingües, xarxes socials, denúncies, propostes i textos d’anàlisi sobre temes no lingüístics escrits en aragonès.
No podríem acabar sense denunciar la l’actitud d’alguns partits i / o sectors, que durant les eleccions van donar una falsa imatge de bons propòsits, amb l’obertura de perfils en aragonès i / o català, i que tot just acabar les eleccions van deixar de ser actualitzats durant 2 anys: comptes com Podem aragonès, Podem en català, Bancs en Blanc, …

Esfendemos as Luengas

 

Origen: · CONVENIO DE COLABORACIÓN ENTRE EL GOBIERNO DE ARAGÓN Y LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE ZARAGOZA, PARA LA PLANIFICACIÓN Y COORDINACIÓN DE ACTUACIONES DE EDUCACIÓN PERMANENTE – Lenguas de Aragón

El convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Diputación Provincial de Zaragoza en materia de educación de adultos, firmado con fecha 27 de abril de 2017, incluye entre sus ámbitos de actuación: “Promover el conocimiento de la cultura e historia de Aragón, así como el conocimiento del aragonés y el catalán en sus zonas de influencia”.

Origen: Institución Fernando el Católico – Descarga de publicaciones

Extracte:

1.3.1. Estudio lingüístico El estudio pormenorizado de los rasgos lingüísticos más relevantes que presenta la Concordia tiene el propósito de obtener una muestra represen- tativa del castellano de Aragón a principios del siglo XVII. Sabido es que la castellanización de las tierras centrales y meridionales del Reino hubo de producirse en su fase decisiva a finales del siglo XV; pero no por ello des- apareció por completo la impronta aragonesa. El estudio de la Concordia permitirá comprobar el mantenimiento de ciertos rasgos de raigambre aragonesa, por más que el viejo romance hubiera desaparecido ya en los territorios de Alcañiz y colindantes, de manera que en el manuscrito exa- minado pueden rastrearse algunos vestigios del aragonés medieval en las grafías, en la fonética, en la morfosintaxis y, especialmente, en el léxico, nivel de análisis más proclive al conservadurismo lingüístico. También es posible reconocer en él algunos rasgos característicos del español de los Si- glos de Oro en los niveles lingüísticos ya mencionados, rasgos a los que ya se han referido diversos investigadores con anterioridad. Asimismo, consideramos que en los estudios lingüísticos es relevante prestar atención al tipo de texto que se analiza, es decir, a la tradición dis- cursiva en la que se inserta, ya que puede determinar algunas de las carac- terísticas que nos encontremos en él. Así, el tipo de discurso es un marco en el que se encuadran ciertas peculiaridades que carecen de representa- ción fuera de él. Ha de tenerse en cuenta, además, que esta zona del Bajo Aragón es fronteriza con Cataluña, y que dos de los pueblos firmantes de la Concor- dia, Valjunquera y La Codoñera, son catalanohablantes en la actualidad, mientras que los otros tres, Valdealgorfa, Torrecilla y Alcañiz, son castella- nohablantes, de modo que en el texto analizado es posible descubrir al- gún catalanismo inserto en el castellano, que es la lengua exclusiva em- pleada en su redacción.

MAGAZIN 27 de maig de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Comunions, batejos i bodes” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Vanesa Arévalo, caspolina, primer premi del concurs literari “Narraciones cortas”de l’Ajuntament de Casp, sota el tema: Integració, inmigració.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al caspolino Diego Pobo Sancho, entrenador del Club de Natación y Salvamento de Caspe.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Michel Campanles, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Origen: Más de 300 escolares del Bajo Cinca participan en el homenaje al escritor aragonés en lengua catalana Josep Galán – Aragón_hoy

El acto se enmarca en el programa de las rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón
La ruta ha permitido al alumnado trabajar durante el curso en la recuperación de parte del legado del escritor fragatí

Foto de familia de los participantes en el homenaje a Josep Galán

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha asistido hoy en Fraga al homenaje que se ha rendido al escritor aragonés en lengua catalana Josep Galán, en el que han participado más de 300 escolares de los centros Miguel Servet, San José de Calasanz, María Moliner, Bajo Cinca y Ramón J. Sender de Fraga, San Juan Bautista de Zaidín/Saidí y Ribera del Cinca de Torrente de Cinca/Torrent de Cinca. El acto se enmarca en el programa de las Rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón, en colaboración con Turismo de Aragón, la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca y el Ayuntamiento de Fraga.

Este programa forma parte de una serie de actuaciones diseñadas desde la Dirección General de Política Lingüística y que han recreado los autores aragoneses de lengua catalana cuya fuente de inspiración siempre ha sido la oralidad, la memoria heredada de los antepasados, así como un reflote de este valioso patrimonio. El pasado año las rutas llevaron a los escolares a Mequinenza/Mequinensa para recrear la literatura de Jesús Moncada y a Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins, donde leyeron y escucharon la obra de Desideri Lombarte.

En esta ocasión la ruta literaria “Pels camins de la memòria” de Josep Galán, es una ruta en la que el alumnado ha trabajado en la recuperación de refranes, canciones, motes, frases hechas, etc. que nuestros mayores han hablado en casa, en la calle, en la taberna o en la oficina con el fin de estimular la creación cultural, literaria y artística. Un valioso legado que hoy los escolares de la comarca del Bajo Cinca han rescatado con el fin de poner en valor su obra y figura.

Josep Galán

Josep Galán (Fraga 1948-2005) estudió en el Seminario Diocesano de Lleida y Filosofía y letras en Barcelona, realizando como trabajo de fin de carrera “El habla de Fraga”. Fue activista cultural poniendo a Fraga en el centro de su interés. El hilo conductor de su vida laboral y personal fue la dignificación de la lengua catalana hablada en su localidad natal.

Sus obras más importantes son:
1993, Les cançons de la nostra gent
1994, Les motades de Fraga
1995, Estudi descriptiu de la parla de Fraga
1997, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga
2003, Modismes i frases fetes de la parla de Fraga

Origen: Omella, el cardenal de las periferias | Sociedad Home | EL MUNDO

Vemos con orgullo (los militantes) cómo la vanguardia de la izquierda va poco a poco superando contradicciones, zafándose de la moral y de la anti-cultura dominante.

Si la lucha por la emancipación social nunca se había caracterizado por asumir como base principal e irrenunciable de sí misma el componente feminista, durante los últimos años amplios sectores de la izquierda revolucionaria han ido reconfigurando su praxis en torno a este pilar. De no hacerlo, estarían perpetuando la opresión de clase, sexual y de género sobre las mujeres, al tiempo que la parte privilegiada, los hombres, estarían aferrándose al privilegio.

Del mismo modo, generalmente se entiende que la visibilidad adquirida últimamente por el colectivo LGTBI+ dentro de la izquierda revolucionaria, y su asimilación como otro pilar más de los procesos de liberación social, responde al desapego de la parte privilegiada de sus privilegios (y no por iniciativa propia, sino por el empuje de la parte oprimida, claro).

Pero, si bien en todo esto hay una parte de verdad, también hay una parte de idealización paternalista de la izquierda y la clase.

Pues si dentro de los procesos de liberación social, en cualquier dicotomía basada en relaciones de poder que pueda darse, la parte privilegiada no acepta renunciar a sus privilegios, es lícito y legítimo para la parte oprimida hacerse por la fuerza con el control del movimiento (aunque en muchos casos la correlación de fuerzas pueda ser insuficiente).

Y bien. Mientras sujetos oprimidos como las mujeres o el colectivo LGTBI+ van adquiriendo visibilidad y protagonismo dentro de la izquierda -lo cual es sin duda una batalla perdida para la clase dominante y una gran victoria para nuestra clase-, vemos cómo otras luchas no acaban de ser asumidas. En el caso aragonés, nuestro caso, puede realizarse un análisis histórico exhaustivo en torno a cómo la opresión de clase ha ido siempre de la mano de la eliminación de cualquier factor diferencial de nuestro Pueblo, especialmente mediante la represión lingüística y cultural. Está más que demostrado que no fue el Pueblo aragonés quien asumió plácidamente el habla castellana como propia, sino que esta fue asimilada en nuestra tierra mediante métodos impositivos y represivos contra las lenguas propias del País (aragonés y catalán).

Es por ello que planteo ¿Acaso no son los hablantes de aragonés y catalán sujetos oprimidos en tanto se ven obligados a desarrollarse bajo una estructura que les niega muchos de sus derechos más básicos?¿Acaso no son los hablantes de castellano sujetos privilegiados en tanto que NO sufren las opresiones que sufren los hablantes de estas lenguas minorizadas?¿No es por tanto un deber de la parte castellanoparlante de la izquierda aragonesa el renunciar a sus privilegios y asumir la defensa a ultranza de las lenguas oprimidas de Aragón?

No vale autoproclamarse  izquierda mientras se posterga la inclusión de las luchas en defensa de las lenguas minorizadas como una parte más de los procesos de emancipación social.

Castellanoparlante, son muchos años ya de aferrarse al privilegio. Estudia nuestras lenguas, exige su uso y defensa a tu colectivo u organización y haz visibles nuestras lenguas ante el resto de la izquierda y de la sociedad. En definitiva, haz propia nuestra lucha y actúa en consecuencia.

Origen: Aferrarse al Privilegio – caixigar

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: