Skip to content

Archive

Category: Llengua

Source: Deu anys de ‘Licantropia’ » Temps de Franja

Source: Aragón es un chiringuito – El Periódico de Aragón

Hace unos años bastaba una mención al trasvase del Ebro para provocar un terremoto en las Cortes de Aragón. Los escaños temblaban, los mejores oradores afilaban sus lenguas y los espíritus de Casta Álvarez, María Agustín, Santiago Sas, Basilio Boggiero o Agustina Zaragoza se apoderaban de los cuerpos de sus señorías. Hoy las cosas han cambiado muchísimo. Lo que ahora pone de los nervios a ciertos diputados, con más pinta de Fernando VII que del Tío Jorge, es que alguien suba a la tribuna y suelte unas palabras en aragonés y en catalán, como hizo el pasado jueves Nacho Escartín, de Podemos. La ultraderecha se agitó ofendida, como si hubiera lanzado un discurso satánico, y la derecha se puso en guardia. Ciudadanos proclamó que hay que sacar la lengua (no el músculo, sino lo otro) de la trifulca política; lo dijo como si la política fuera algo nocivo o repugnante que contamina la realidad. Pero la realidad es que nadie ha politizado tanto las modalidades lingüísticas de Aragón como la derecha, ya desde tiempos del lapao y del lapapyp, ridículas denominaciones al catalán y al aragonés que se inventó el Gobierno de Luisa Fernanda Rudi.

Como siempre, la CHA no podía faltar en estos debates. Con una ingenuidad y una ignorancia enternecedoras, Carlos Trullén, de Ciudadanos, aseguró que Chunta persigue con las lenguas la autodeterminación del pueblo aragonés. Trullén debe vivir aún en los ochenta. Y Vox, como no podía ser de otra manera, calificó de «chiringuito» la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno aragonés. Nada nuevo, nada extraño. Para los cerebros de Vox, todo Aragón es un enorme chiringuito de Castilla y ellos están en las instituciones para desmontarlo.

Source: Watch | Facebook

(Publicat al Diario de Teruel)

Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35% perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista. Molts parlants de llengües discriminades no fan gens de cas del 30% i si poden! continuen desenvolupant mesures de foment de la llengua. El plat fort n’és la immersió, que permet de crear neo-parlants de la llengua perseguida en el breu període de temps que cal perquè els humans aprenguem de parlar. I és per això que els wertarrimadascasadoabascals de torn s’esforcen amb gran fermesa  a combatre-la, o millor dit: s’hi esforçaven, perquè s’han adonat que la immersió cal que tingui continuïtat a l’escola primària, secundària, universitària, etc., ja que altrament els seus efectes positius per a les llengües sotmeses, desapareixen quasi sense deixar rastre. Com que la continuïtat de la immersió en llengües sotmeses baixa molt a primària, secundària i universitària i la llengua dominant –el castellà s’imposa, com passa a Catalunya, ja no cal gastar gaires energies als wertarrimadascasadoabascals en combatre-la, i poden esmerçar esforços en mesures coercitives de més profit. Entre nosaltres la immersió en aragonès o en català encara no s’aplica. Quan ho serà, sabent el que passa a Catalunya, no hauríem de cometre els seus errors, i donar a la nostra immersió la continuïtat necessària.

Artur Quintana

Source: El 30%, i tornem-hi amb la immersió | Lo Finestró

Source: Cursos de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja

// Redacció

L’EOI Alcañiz oferta un any més els cursos de català: B2.2, C1.1., C1.2 i C2. Torna a ser l’única Escola d’Idiomes a l’Aragó que tindrà docència del nivell C2 que, a més, s’imparteix de manera semipresencial (un dia de classe i la resta de tasca a través d’una plataforma educativa, amb el seguiment continuat del professorat en el procés d’aprenentatge). Els resultats de l’alumnat (50 matriculats durant el curs 2020-2021 en dos grups) han estat excel·lents i el primer cop que a Aragó s’ha acredita aquest nivell.

Per accedir als nivells B2, C1.1 i C1.2 hi ha una prova de classificació dimecres 15 de setembre a les 16:00. Es pot fer la inscripció per realitzar la prova a partir del següent enllaç: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion.

Per accedir al nivell C2 és necessari presentar el títol de C1 de qualsevol entitat avaluadora de l’idioma (expedit per qualsevol comunitat autònoma).

No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.

Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.

Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.

L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.

Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.

No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.

L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

http://bases.cortesaragon.es/bases/ndocumenVIII.nsf/b7cf6c48ceba51a7c1256ca30047ecdd/9a7ab1562d6e45b3c1258744003ac0f1?OpenDocument

DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.

  • Solicitante:  PLENO
  • F. Celebración:  09/09/2021
  • Abrir anexo en PDF: Abrir anexo en PDF
  • Materia:  –

DOCUMENTACION APORTADA:

Ocultar detalles para Antecedentes Parlamentarios Antecedentes Parlamentarios
– PREGUNTA NUM: 1064/16, RELATIVA A ENSEÑANZAS DE LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. RESPUESTA ESCRITA DEL SR./A. C. DE EDUCACIÓN CULTURA Y DEPORTE, PUBLICADA EN EL B.O.C.A. NÚM. 97, DE 11/08/2016.
– INTERPELACIÓN NÚM. 32/16, RELATIVA AL FOMENTO DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN. PASA A TRAMITARSE COMO PREGUNTA ESCRITA. RESPUESTA ESCRITA BOCA 14/02/2017.
– ANTECEDENTES PARLAMENTARIOS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. X LEGISLATURA.
– INICIATIVAS TRAMITADAS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. IX LEGISLATURA
Ocultar detalles para Leg. Estatal Leg. Estatal
– LEY 3/1999, DE 10 DE MARZO, DEL PATRIMONIO CULTURAL ARAGONÉS. ARTÍCULO 4. BOE 13 ABRIL 1999.
– LEY ORGÁNICA 5/2007, DE 20 DE ABRIL, DE REFORMA DEL ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE ARAGÓN. ARTÍCULO 7. BOA 23 ABRIL 2007.
– LEY 3/2013, DE 9 DE MAYO, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. ARTÍCULOS 2 Y 7. BOA 24 MAYO 2013. RECURSO INCONSTITUCIONALIDAD NÚM. 4980/2013 CONTRA LOS ARTÍCULOS 2.2, 5, 6, 7, 8 Y 16.
– DECRETO 56/2018, DE 10 DE ABRIL, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE APRUEBAN LOS ESTATUTOS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. ARTÍCULO 1. BOA 20 ABRIL 2018.
– DECRETO 122/2021, DE 29 DE JULIO, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE NOMBRA A LOS ACADÉMICOS DE NÚMERO DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. BOA 10/08/2021.
Ocultar detalles para Noticias Noticias
– LAS LENGUAS DE ARAGÓN: UN DIVERSO PATRIMONIO LINGÜÍSTICO. EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 24/04/2021.
– NOMBRADOS LOS PRIMEROS MIEMBROS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. HERALDO 30/07/2021
– EL PAR RECHAZA EL INSTITUT ARAGONÈS DEL CATALÀ Y EXIGE “RESPETO” PARA EL ARAGONÉS ORIENTAL. ARAGÓN DIGITAL, 05/08/2021.
– EL ARAGONÉS: CHARREMOS SIN PAMPURRIAS. HOY ARAGÓN, 23/08/2021.
– VOX PROPONE LA SUPRESIÓN DE INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN. ARAGÓN DIGITAL, 30/08/2021.
Ocultar detalles para Página web Página web
– DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA.
– LENGUAS DE ARAGÓN. ACADEMIA DE LA LENGUA ARAGONESA.
– PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN
– SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Sense cap mena de formació o experiència audiovisual, vaig decidir gravar i editar aquest documental per donar veu a la saviesa dels majors. Els ancians són un tresor: escoltem-los.

Source: El periodista valderrobrense Lluis Rajadell, galardonado con el Premi Guillem Nicolau

Durant aquest estiu hem vist passar diferents notícies i comunicats relacionats amb el nomenament oficial de l’Acadèmia aragonesa de la llengua (27 juliol), uns més encertats que d’altres. En general alegrant amb una notícia molt esperada, com el nomenament oficial dels 15 primers membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

No obstant una minoria amenaça des de llavors amb desestabilitzar la política interna aragonesa. En concret, voldríem denunciar la multitud de missatges i comunicats contra Institut Aragonès de l’Català, en gran part des de l’entorn de l’chapurrianismo i negacionisme de la llengua catalana a Aragó.

https://www.elconfidencial.com/espana/2021-08-16/creacion-institut-aragones-del-catala_3232950/

Posicions negacionista que en gran part es mouen al voltant de la dreta i un partit com el PAR, que amenaça de bolcar el seu president Arturo Aliaga en un Congrés que es farà en els pròxims mesos, i de pas a un quadripartit aragonès que per a un sector d’aquest partit ha traspassat tota les fronteres, acceptant l’existència de l’català a Aragó. Els crítics d’aquest partit demanen un canvi en la direcció d’aquest, i explorar vies de col·laboració amb Ciutadans.

https://www.lacomarca.net/alcaldes-comites-par-rechazan-creacion-institut-aragones-catala-exigen-respeto-chapurriau/

https://okdiario.com/mas-comunidades/javier-lamban-pliega-separatismo-pone-marcha-instituto-aragones-del-catalan-7632119

https://www.elmundo.es/espana/2021/08/09/610fd960e4d4d8a7788b463b.html

https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/institut-aragones-del-catala/

https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/par-institut-aragones-catala/

https://www.lavanguardia.com/politica/20210814/7661566/catalan-aragon-mito-sisifo.html

https://www.abc.es/espana/aragon/abci-aragon-crea-academia-lengua-para-regular-catalan-y-aragones-201704201110_noticia.html

A les ja típiques al·lusions a la conservació de les modalitats o fablas; i el finançament i sous per als membres d’aquesta Acadèmia. Cosa de el tot rebutjable, ja que segons els estatuts de l’AAL dels membres no tenen sou, i només es pagaran les despeses de viatge i dietes si cal (que normalment no caldrà perquè es preveu la participació telemàtica).

https://www.europapress.es/aragon/noticia-vox-propone-supresion-direccion-general-politica-linguistica-gobierno-aragon-20210830105031.html

Una allau de notícies, procedents de la ja típica maquinària propagandística chapurrianista, va arribar al voltant de la segona setmana d’agost. La majoria relativa a la creació d’aquest Institut Aragonès de l’Català que només buscava desestabilitzar la política aragonesa des del fanatisme ascientifico.

Entre elles l’elaboració d’un comunicat de part de totes les alcaldies que el PAR posseeix a les comarques de Baix Aragó i Matarranya (Codonyera, la Ginebrosa, La Canyada de Beric, Fórnols, Ràfels, Penyarroya de Tastavins, Fontdespatla i Torredarques). A més dels regidors en El Torricó, Vall de l’Tormo, Tamarit de Llitera o Aiguaviva, i algun altre Comitè i Assemblea local sense representació en els seus ajuntaments (Fonz, Azanuy o Saragossa). Exigint la supressió de la Institut Aragonès de l’Català i la creació d’un organisme que protegeixi i reguli el “chapurriau”, altrament portarien aquesta Creació cap als Tribunals.

Des Esfendemos as Luengas tornem a insistir que s’acabi amb aquesta politització de la llengua, especialment a les comarques orientals aragoneses i molt en particular des de l’entorn social de l’PAR. I es faci cas a la comunitat científica per definir la llengua que es parla a les comarques orientals d’Aragó.

Esfendemos as Luengas continue reading…

Dotado con 3.000 euros, su objetivo es reconocer la labor en fomento de la difusión del catalán de Aragón

Lluis Rajadell
La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha hecho público hoy el fallo del Premi Guillem Nicolau, cuyo objetivo es reconocer la labor en fomento de la difusión del catalán de Aragón. El galardón, dotado con 3.000 euros, ha recaído en esta ocasión en el periodista Lluis Rajadell.
El Premi Guillem Nicolau reconoce una obra de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escrita en catalán de Aragón en cualquiera de sus variedades.
La obra ganadora en esta ocasión se titula Terra Agra. El Jurado –presidido por el jefe de servicio de Política Lingüística, Francho Beltrán, siendo vocales la ganadora de la anterior edición Merche Llop, así como Ramón Mur y Javier Rodes, actuando de secretaria Azucena López– ha elegido esta obra porque “aporta una nueva reflexión sobre hechos históricos, de una manera original y creativa, a través de relatos cortos vinculados al territorio que trasladan al lector a medio camino entre la realidad y la ficción”.
Terra Agra aborda una temática que va desde el mundo rural al urbano con una cronología que abarca desde los años 30 del siglo XX hasta la actualidad. La Guerra civil, la preguerra y la posguerra están en el núcleo del libro. En los diálogos se refleja el habla dialectal de la comarca aragonesa del Matarranya donde se ambientan los hechos.
Lluis Rajadell
Redactor de Heraldo de Aragón en Teruel desde 1990, se inició en la prensa escrita unos años antes, como corresponsal del periódico La Comarca, en su localidad natal (Valderrobres).
Trabajó en la explotación agrícola familiar hasta los 24 años, cuando comenzó a dedicarse al periodismo.

Es licenciado en Geografía e Historia y ha publicado los libros Tret de la memoria (1992), Mort al monestir (2003), A la vora del riu (2003) y 1956, l’any de la gelada (2019), todos ellos escritos en catalán, su lengua materna y La ternura del pistolero. Batiste el anarquista indómito (2017), en castellano.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.