Skip to content

Archive

Category: Llengua

Fa pocos días conoixiemos l’aprebación d’as ordinacions de l’Academia Aragonesa d’a Lengua, que no pas de l’Academia d’a Lengua Aragonesa. Entre las personas que aman l’aragonés y luitan por o suyo futuro podiemos veyer bellas manifestacions d’alegría esperanzada. En Nogará veyemos, manimenos, prous motivos de preocupación, que miramos d’explicar contino: Estos son os estatutos d’una…

Source: Nogará debant d’o nombramiento de l’Academia Aragonesa d’a Lengua – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: des dels nostres anys: una setmana sobre lo català als arxius

M’han sorprès agradablement la sèrie d’actes, tal vegada casual en relació al Dia dels Arxius, que s’han fet en l’Arxiu i Biblioteca Municipal d’Alcanyís, que dirigeix el sr. Ignasi Micolau, on a banda de la programació oficial en una exposició de fotografies dels anys del franquisme d’un personatge molt apreciat en la localitat i lo Baix Aragó, tot i no ser una ciutat catalanòfona s’ ha programat, per este dimecres, la presentació del magnífic llibre  titulat “El català del s.XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) ‘sia manifesta cosa a tots homens’ “, fòrmula amb la que s’encapçalaven els documents de notaria a la medievalitat matarranyenca, obra del professor Titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa sr. Xavier Giralt i de la professora associada de la Universitat de Saragossa i de l ‘Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, sra Teresa Moret, respectivament..

A banda d’aixó el dia posterior, l’Institut de Secundària i Batxillerat de Vallderoures, ha programat, en los alumnes de la classe de català que coordina la professora Pepa Nogués, una visita a l’Arxiu Municipal de lo poble de Fondespatla, del que procedixen la majoria dels documents estudiats i ressenyats en lo llibre citat. Una visita molt interessant a un arxiu de referència on es té cura de conservar i restaurar los vells pergamins i papers de lo patrimoni local, i una iniciativa valenta per part del professorat, que un camí més han demostrat que la llengua es conrea en la seva cura.
Tant un acte com l’altre han sigut molt reeixits, amb la signatura de llibres per part de los autors, i la participació activa dels alumnes en la lectura de documents de l’arxiu, en llatí i en lo català medieval, tant a Alcanyís com en la visita a Fondespatla, respectivament.
Lo dit, una setmaneta dedicada als arxius de “vella prosàpia” en relació al… : Dia Internacional de los Arxius (!?)

Source: · PUBLICAUS EN O BOA OS PROTOCOLOS DE COLABORAZIÓN CON OS CONZELLOS DE UESCA Y L’AINSA Y AS COMARCAS DE RIBAGORZA Y SOBRARBE – Lenguas de Aragón

Source: · PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ÀNGEL VILLALBA, CANÇONS I POEMES”. – Lenguas de Aragón

Crònica legislativa de l’Aragó. Segon semestre de 2017

Source: Crònica legislativa de l’Aragó. Segon semestre de 2017 | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

Source: Lo tio Rafel | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 18 de maig del 2018)

Lo tio Rafel ha passat a convertir-se en un home centenari. La seua família, originària de Ràfels, va emigrar a la Vall del Tormo en acabar la guerra civil i, des d’aquell moment, sempre ha viscut a la nostra vila. Dels tres germans de la família Antolín Delmar és l’únic que ja no va canviar mai la residència de la nostra població. L’Antònio va marxar a Barcelona on va treballar a una fàbrica de licors i va mantindre la seua vinculació en Ràfels on hi anava tots els estius a casa la família, i, més tard, va comprar-se una casa. A la Vall també hi viu l’altre germà Hilàrio, enguany va celebrar els seus noranta-set anys amb bona salut, i que va treballar molts anys a la Renfe. Quan l’any 1973 van suprimir la línia de ferrocarril de Val de Zafán a Tortosa el van destinar a l’Hospitalet de l’Infant fins que es va jubilar i, després, va tornar a la Vall on encara va conservar la casa familiar. Lo tio Rafel fa anys que es va quedar vidu per la mort de la seua dona; la tia Luisa. Ell va treballar sempre com a llaurador però li va passar ja de gran la mecanització agrícola i mai va tindre tractor ni cap altre vehicle. Va seguir sempre anant al tros ben acompanyat pels seus animals de llaurança i del carro que ha quedat abandonat des de fa molts anys a l’Hostal Vell esperant una mula per arrossegar-lo. El seu únic fill va deixar l’agricultura per a treballar com a mecànic, primer al taller de la Vall i després a Calaceit. Lo tio Rafel, com tota la seua generació, va patir les conseqüències de la dura guerra civil i la postguerra i va tirar endavant a pesar de les moltes dificultats. Però sobretot és un home senzill i bo, d’aquells que és difícil oblidar i per això el recordem per estos cent anys viscuts.

Carles Sancho Meix

(Pubicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juny del 2018)

Ha tornat a ser esta una primavera com les d’abans: canvis de temps, del calor al fred, i aigua, molta aigua, per fi, a la nostra terra seca que mira al cel. Tot està verd, camps, bancals i tossals, i enmig, ufanes, flors de molts colors. Fa goi! No em sé los seus noms. “Ni el nom dels arbres del teu paisatge,/ ni el nom de les flors que veies,/ ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua”, diu Raimon, lo cantautor de Xàtiva. Justet lo romer —‘romaní’ en oriental—, lila clar, i el timonsell —‘timó’, ‘timonet’ o ‘farigola’, al diccionari Alcover-Moll—, d’un rosa blanquinós, que encara s’usen a casa per aromatitzar o en infusió. Als camins predominen les grogues: una grogor esplendorosa i desafiant d’arbustos alts i fulles ben pites, que han de ser argilagues. Són molt diferents a l’humil crespinell que volia ser Desideri Lombarte, “entre els buscalls,/ ben amagats i groga la floreta”. I a altres floretes més senzilles sense mata, que semellen les margarites domèstiques d’horts, jardins i balcons. Les flors estan a la terra i l’aigua als rius. L’Ebre baixa poderós per Saragossa i per Móra, d’ample a ample. I salten los tolls a l’Algars, d’una aigua més verda que mai, mentres arriba cabal al baix Matarranya, desaparegut entre basses i el pantà, que ara fa renàixer salts i badines seques. A dalt l’aire unfla les bromes, com diu un vell refrany: “Lo garbí, l’aigua ací”. Vent de l’Est, vent de l’Oest, en la Franja al mig: “Lo cerç la mou, lo garbí la plou”. Al Palau de la Música de Barcelona, fa un any, Raimon preguntava per radera volta: “Qui portarà la pluja a escola?”. Cirros, estratos i cúmulos a la pissarra. Al carrer la pluja primaveral i l’arc, lo pare o la mare aguardant en un paraigua a la porta de l’escola, i els xiquets cantant: “plou i fa sol, les bruixes se pentinen; plou i fa sol, les bruixes lleven dol”. Records.

María Dolores Gimeno

Source: Lo nom de les flors que veus | Viles i Gents

Source: Los pueblos del Matarraña hacen oficiales «topónimos» bilingües – La Comarca

toponimia-matarraña

La mayoría de municipios han dado el visto bueno a los términos propuestos en la carta

Una comisión  de expertos ha denominado «correctamente» los principales lugares

Los nombres de los montes, ermitas, barrancos o ríos son términos que se transmiten de generación a generación en las localidades. Una herencia oral que la Comarca del Matarraña quiere poner sobre papel para que no se pierda y al mismo tiempo, sirva para su consulta en el futuro tanto para sus habitantes como para los foráneos.

Lo están haciendo a dos bandas. Por un lado, a través de la colaboración de la Comisión Asesora de Toponimia del Gobierno de Aragón con una propuesta técnica sobre cómo se deberán llamar los lugares más significativos de cada pueblo si se adopta la denominación local, una serie de términos que en ninguna de las propuestas superan la quincena y en los que había cierta duda de cómo se escriben correctamente.

Por otro lado, con un proyecto mucho más ambicioso para crear mapas toponómicos por municipio en lo que es una iniciativa conjunta con la asociación Cultural del Matarranya (Ascuma). Un trabajo mucho más laborioso y por tanto más a largo plazo. A finales del año pasado presentaron el mapa de Cretas, que ya cuenta con más de 700 términos; y ahora ya están trabajando en otros.

Visto bueno de la mayoría

La iniciativa en la que colaboran con DGA ha estado rodeada de polémica en las últimas semanas aunque más por ciertos sectores interesados en crear crispación social sobre la lengua que en los propios municipios.

En la gran mayoría de los pueblos del Matarraña se han aceptado todos o casi todos los términos que les llegaron por carta desde la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Los más polémicos, que podrían ser la denominación en catalán del nombre de los municipios, ya incluida en la Ley de Comarcalización, se han aceptado sin problemas en 14 de las 18 localidades, muchas de ellas gobernadas por PP y PAR, partidos cuyos representantes en el Matarraña tienen en algunos casos posturas muy diferentes a las que sus partidos defienden en Zaragoza. Dos de los pueblos, La Fresneda y Torre de Arcas, aún no lo han decidido; y tan solo dos han rechazado el término en catalán: Valderrobres (Vall-de-Roures) y Fórnoles (Fórnols).

En cuanto a los nombres de los parajes más significativos, la mayoría también los aceptaron a excepción de términos que consideran que están traducidos literalmente al catalán normativo y que cuando ellos hablan en su lengua los denominan en castellano. El más común en la mayoría es «església», la forma correcta de escribir iglesia pero que algunas localidades rechazan porque no lo utilizan.

Carta de DGA

Todos los pueblos han recibido en las últimas semanas una carta genérica de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón en la que se recogen las recomendaciones respecto a los nombres de los municipios y de los principales lugares geográficos. Los términos están propuestos por la Comisión de Toponimia, un órgano formado por cuatro expertos de reconocido prestigio y entidades como la Universidad de Zaragoza o el Instituto de Estudios Turolenses, entre otros. A cada municipio se le propone una serie de términos en catalán de lugares como la iglesia, ermitas, ríos, picos o montes; y también el nombre de la localidad.

De hecho, en la carta, de dos folios y firmada por el consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, José Luis Soro, no se denomina de ninguna forma a la lengua que se habla en el Matarraña y, probablemente, esto haya permitido el consenso. Hace referencia a «denominaciones locales» e incide en que el objetivo de esta iniciativa es poner sobre el papel los topónimos de cada municipio ya que «existe cierta disparidad en la forma de transcribir los topónimos dependiendo de las cartografías consultadas llegando a existir nombres inventados o deformados».

Es decisión de cada ayuntamiento cómo los adopta, aplica o difunde. La forma de realizar oficialmente estos cambios de nombre es a través del Consejo de Cartografía. Cada Consistorio decide si quiere enviar al consejo de cartografía que se incluya.

Según se explica en la carta, la Comisión de Toponimia de DGA se encuentra revisando actualmente los principales topónimos del Matarraña y se ha alcanzado una propuesta unánime para establecer los nombres oficiales de algunos de los parajes más significativos. Fue la propia institución comarcal la que revisó el listado que les llegó desde Zaragoza y realizó los cambios que consideró al tiempo que dejó en duda los términos que no sabía con exactitud. «Desde la Comarca no queremos hacer política con esto, aunque eso no quiere decir que algún ayuntamiento quiera dividir. Somos rigurosos con la Ley de Comarcalización que ya puso los nombres en las dos denominaciones», comenta el presidente comarcal, Rafael Martí.

Arens de lledó

Recibieron un listado con una decena de términos que, para su alcalde, Manel Gallén (PSOE), «se queda corta». En su opinión, se debería haber propuesto todos los parajes del municipio. En su caso, lo hablaron todos los concejales, del PSOE y PP, y estuvieron de acuerdo. Para dar el visto bueno optaron por el «silencio administrativo» no contestando a la misiva.

Beceite

La Comisión de Toponimia les ha propuesto alrededor de una decena de nombres. Los únicos que han rechazado son dos: «església de San Bartolomé» y «ermita de Santa Anna» (se quedan con Santa Ana). «No veo ningún problema es tener la doble denominación Beceite y Beseit porque es la que utilizamos», explica Juan Enrique Celma (PP), quien llevará la propuesta a pleno próximamente.

Calaceite

En la capital cultural del Matarraña, gobernada también por el PP con José Mª Salsench a la cabeza, han dado el visto bueno a todos los términos propuestos. «Nos han parecido todos correctos», comenta el alcalde.

Cretas

El Ayuntamiento corrigió varios de los topónimos propuestos por DGA. Es el caso del «pico de Dumanches» que, tras aprobarse en pleno el miércoles, tendrá la denominación en catalán de Domenges. «Nos pasaron una lista y lo que hemos hecho es aprobar los que nos parecen correctos y corregir los errores que hemos detectado», explica su alcalde, Fernando Camps (PP).

Fórnoles

El Consistorio, con tres ediles de PP y PAR, ha sido de los más contrarios a la iniciativa. han rechazado el término «Fórnols» además de «església» y «santuario de la Mare de Déu de Monserrate» (entienden que lo correcto es Nuestra Señora). Lo aprobaron en pleno y mandaron la resolución a DGA.

La fresneda

A la localidad se le ha concedido una prórroga hasta pasado el verano para «estudiarlo con calma». Sí que han detectado el nombre «església» y también que propone como nombre del pueblo «La Freixneda» término popular para escribirlo en catalán pero que los fresnedinos no utilizan en su lengua materna. «Me parece correcto recopilar términos que hasta ahora se han transmitido de forma oral pero sin forzar. Antes no se escribía tanto pero ahora nuestros jóvenes tienen la oportunidad de saber plasmar en papel correctamente lo que hablan», precisa su alcaldesa, Mª carmen Aguilar (PSOE).

Fuentespalda

Han rechazado la palabra «església» y han pedido que el nombre de su pueblo se escriba «Fontdespala» y no «Fontdespatla» alegando que la «t» final no la pronuncian. «Hay cuestiones más importantes para dedicar tiempo a esto pero mientran mantengan la forma en que hablamos, todo correcto», afirma su alcaldesa, Carmen Agud (PAR).

Lledó

El Ayuntamiento, formado íntegramente por ediles de PAR y PP, han pedido que se rectifiquen un par de términos como el de la iglesia. «Pido que respeten nuestra lengua, nuestra pronunciación. No quiero que se llame chapurriau porque chapurrear es hablar mal pero tampoco catalán. Lo importante es hablar nuestra lengua», precisa Ramón Alonso (PAR).

Mazaleón

Su Consistorio ha dado el visto bueno al listado a excepción de la ermita de «Sant Cristóvol», que los mazaleonenses la escriben con «b». «Me parece bien que se de difusión a estos términos siempre cada se denominen como los nombramos», dice su alcaldesa, Exa Sorolla (PP).

Monroyo

Su Consistorio aceptó la quincena de términos que le propuso la comisión de Toponimia como el «barranc de agrebol» o «cap de la serra». «Lo que se propone es escribir lo que decimos. Es necesario para la pervivencia de la lengua», afirma el primer edil monrojino, José ramón Guarc (PSOE).

Peñarroya de tastavins

En Peñarroya se ha aprobado por unanimidad de todo el pleno todos los términos propuestos. Entre ellos el de «església» porque, tal y como precisa su alcalde, Francisco Esteve (PAR), «una cosa es como se pronuncia y otra como se escribe de forma normativa». Su opinión difiere mucho a la de su partido a nivel regional porque pide un reconocimiento oficial para el catalán en todos los términos. «Esto se queda corto, es solo de cara a la galería. Lo principal es el reconocimiento de la lengua que hablamos, hasta que no me pueda dirigir a DGA en mi lengua no lo habrá. Es parte de la cultura de nuestros pueblos y sin embargo se va perdiendo», comenta Esteve.

La portellada

En La Portellada, con mayoría del PAR, le han dado el visto bueno a toda la propuesta que les llegó de DGA. «Estaba todo correcto, no hubo problemas», declara su alcalde, Alfonso Guardia (PAR).

Ráfales

En el Consistorio de Ráfales, con ediles tan solo del PAR, aprobaron todos los términos. Para su primer edil, Fernando Cavero, lo esencial es que no se pierda su lengua y para ello es importante «poner en papel lo que se habla».

Torre de arcas

Su primer edil, Juan Carlos Arrufat (PAR), no tiene constancia de que haya llegado a su Consistorio la carta. Hoy preguntará al secretario.

Torre del compte

En la localidad rechazaron que su nombre en catalán sea «La Torre del Compte» y lo han corregido por «Torre del Comte» alegando que así como lo pronuncian. En otro caso han corregido el topónimos y en otros dos han pedido que la ermita de San Juan y la Iglesia de San Pedro Martir se mantengan en castellano.

Valdeltormo

El municipio, con un pleno exclusivamente de ediles del PAR y el PP, rechazaron «església» y pidieron cambiar «l’estació» por «la estació». Aceptan La Vall del Tormo.

Valderrobres

El pleno rechazó la semana pasada con el apoyo socialista al PP y la sprprendente abstención de CHA el topónimo «Vall-de-Roures» así como la de «església». Aceptaron una quincena más como «l’estació», «riu Pena» o «coll de tombadors», entre otros.

Valjunquera

La localidad ha aceptado el listado de topónimos tal y como le llegó desde DGA con el voto favorable del PSOE y la negativa en pleno de los populares. «Independientemente que unos le llamen catalán y otros chapurriau, la única forma de escribir lo que hablamos es con las normas catalanas. Considero que hay que atender a lo que dicen los linguistas y lo que hablamos es un dialecto del catalán», comenta Susana Traver, la primer edil.

// Júlia Llambert

Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.

 

Continuar llegint… Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça » Temps de Franja

// Carme Messeguer

El passat diumenge 27 de maig al matí, Izquierda Unida de Fraga i la Red de Solidaridad Popular de la població van organitzar una visita guiada a diversos vestigis de les defenses republicanes durant la Guerra Civil en el municipi, concretament dos nius de metralladora i un polvorí localitzats al mont de La Concepció. El polvorí va ser restaurat recentment per l’Ajuntament de Fraga. La visita va comptar amb la participació d’una vintena de persones. Aquesta era la segona visita després de la bona rebuda de la primera, que va tenir lloc el diumenge 29 d’abril.

Tant des de la RSP de Fraga con des de IU s’està en converses amb el Consistori fragatí perquè es puguen restaurar tots el vestigis localitzats al municipi i fer una “Ruta de la memòria”, que a més de recordar els fets històrics de la resistència republicana a Fraga puguen atraure turisme interessat per aquesta temàtica.

 

Continuar llegint…  Vestigis republicans a fraga » Temps de Franja

// Redacció

El 12 i 13 de juliol d’enguany, a les aules de la Residència Universitària de Jaca, tindrà lloc el curs La normalització social de les llengües minoritàries. Experiències i procediments per a la salvaguarda d’un patrimoni immaterial.

Els directors són Javier Giralt Latorre, Professor Titular de la Universitat de Saragossa, i Francho Nagore Laín, Professor Titular de la Universitat de Saragossa.
Tindrà 20 hores lectives totals (16 de presencials).
Preu de la matrícula:
Tarifa general: 130 €
Tarifa reduïda: 110 €

El curs concedeix als 10 primers inscrits una beca per reduir el cost de la matrícula en 30 € en la seva tarifa corresponent ..

Les beques es concediran per rigorós ordre d’inscripció.

Podeu consultar-ne tots els detalls i matricular-vos al web del curs.

 

Continuar llegint… Curs: La normalització social de les llengües minoritàries. Experiències i procediments per a la salvaguarda d’un patrimoni immaterial » Temps de Franja

// Artur Quintana

Fa ben poc ha aparegut el llibre: Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista.

S’hi publiquen els textos sencers de 50 pergamins del segle XIV en català, tret de breus fragments en aragonès i llatí. Procedeixen majoritàriament d‘arxius municipals de la Comarca del Matarranya, si bé se n’exclouen els septentrionals de Maella a Faió i els ponentins de la Codonyera a Aiguaviva. Els arxius municipals més ben representats són els de Fondespatla, la Freixneda i Massalió, que sumen quasi trenta documents del total. La resta provenen d’altres arxius municipals de la comarca o de centres de l’entorn on es guarden pergamins municipals de procedència matarranyenca.

Continuar llegint… El català del Matarranya al segle XIV* » Temps de Franja

 

El proppassat dimecres 13 de juny s’ha presentat a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, a iniciativa del seu director J.I. Micolau, el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya. La presentació ha estat a càrrec dels autors Javier Giralt i Maria Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, i de l’edició n’han tingut cura les Prensas de la mateixa Universitat. La sala s’ha omplert te persones interessades en el tema. Al llibre es presenten cinquanta manuscrits en català, amb alguns fragments en aragonès i llatí, redactats pels notaris dels municipis i, atès que aquests textos eren escrits per a ser llegits en veu alta per part dels notaris a persones que en gran part no sabien llegir ni escriure, són la prova fefaent que al Matarranya al segle XIV es parlava català, com sovint declaren tant els autors del volum com el seu prologuista Jesús Vázquez. Acompanya l’edició dels manuscrits un minuciós estudi lingüístic de tots ells. Per a més detalls podeu llegir una ressenya del llibre a Temps de Franja 137, abril del 2018, p. 16. Els autors han indicat en la seua ben documentada presentació que el llibre forma part d’un magne projecte per a publicar a llarg termini tota la documentació aragonesa en català dels inicis —segle XIII— a la derogació dels Furs per la victòria borbònica el 1707, quan el català va ser bandejat en la documentació oficial. Han dit també que no trigaran a publicaran un nou volum amb manuscrits de la catedral de Roda de Ribagorça.

Continuar llegint… Manuscrits a Alcanyís » Temps de Franja

(Publicat a La Comarca. 22/6/2018.)

 

 

N. Sorolla: Ditxoses avionetes que no deixeu ploure! (Viles i Gents)

Natxo Sorolla

En les plogudes de les últimes setmanes han eixit les fontetes, los barranquets, i els rius. No és casual que avui parla de les suposades avionetes que mos condemnen a la sequera. Perquè lo riu és vida, i és més civilitzat parlar d’estes supersticions quan les basses estan plenes.

Buscant «avioneta lluvia» a Twitter tenim lo relat de fons de les avionetes que desfan les tronades. Localització: Múrcia, Castelló, Guadix, Almeria… la costa mediterrània, que casualment, és la zona més àrida. Argument: hi ha núgols a mondo, apareix una avioneta misteriosa, i ix lo sol. «En la zona de Alcora cuando viene una tormenta aparece de la nada la avioneta y dispersa la lluvia, llevamos así todo el invierno, los pantanos secos por culpa de esta práctica». Ja té collons que estiguem a una zona de sequeres històriques i que «algú» poso avionetes per a eixugar-mos encara més. Si fore cert, serie un crim. I sabem que tot crim té un mòbil. A qui li interesse eixugar los nostres rius? «Nos están envenenando, las autoridades lo saben, pero manda Dios dinero». Ja tenim un culpable. Lo capitalisme i l’Estat! Aixina, en abstracte.

Al Matarranya tenim una bona raó per a sentir avionetes seguit: l’autopista aèria que passe pel Matarranya. Però a cada territori té el seu cap de turc. Que si les cases asseguradores trenquen les tronades per a no haver d’indemnitzar als dels fruiters, que si les aixeque la General Motors per a que una pedregada no li trenco els cotxes que té aparcats a cel obert. I en alguns casos lo tema ha acabat en mans de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. De fet, a Sòria estan convençuts que la seua sequera està provocada pels cremadors de iudor dels aragonesos. I aquí trobem una realitat: hi ha sistemes que volen evitar les pedregades cremant iodur, intentant convertir la pedra en aigua. Los científics diuen que és dubtós que el sistema sigue efectiu per a evitar pedregades. Però la ciència sí que està d’acord en un principi: quan ha de ploure, plou. I no hi ha invent humà que pugue evitar la bossa d’energia que porte una tronada. Mai una avioneta pot dissipar un aiguat. De fet, les denúncies han acabat en 6 mesos d’instrucció, revisió dels plans de vol de 16 aeròdroms, i finalment, l’arxivament per falta de proves.

I és que plou tant com sempre. És una afirmació que em va sorprendre quan la vaig sentir als meteoròlegs. Però vaig anar a les dades històriques. Unes de les que tenim prop són dels de l’Aeroport de Saragossa (des de 1949). I aixina és: la mitjana anual és de 324 litres per any, però en molta variació anual. Hi ha anys molt secs, de 200 l. (1964, 1967, 1978, 1995, 1998) i anys humits, per damunt dels 410 l. (1959, 1969, 1971, 1997, 2002). Però en l’actualitat no hi ha cap tendència d’anys més secs. De fet, la dècada del 2000 va ser més humida (350 litres de mitjana) i la dels 60 va ser més seca (305 l.). Lo que portem d’esta dècada està al voltant de la mitjana històrica (314 l.).

Lo que sí que han pogut comprovar els meteoròlegs és que ara fa més calor que mai. Les temperatures pugen, per l’escalfament global que provoque el CO2. I això sí que ha provocat un canvi climàtic: plou menys dies, però els dies que plou, és més intens. És a dir, lo temps s’ha radicalitzat. I això sí que ha produït un canvi climàtic: plou menys dies, però els dies que plou, és més intens. Plou més ràpidament, la terra no ho pot absorbir tot, i les basses no poden arreplegar tanta aigua. I este és un tema molt important: que s’escalfo més la terra, i per tant mos plogue més a burrumbades, té més a vore en lo fum dels nostres cotxes que no en avionetes imaginàries.

Source: Valderrobres rechaza la propuesta de DGA de utilizar el topónimo Vall-de-Roures – La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: