Skip to content

Archive

Category: Llengua

https://twitter.com/GobAragon/status/1052283671342804993/photo/1

MAGAZIN 20 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Qualitat de les informacions i notícies que ens arriben”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El maellà Rubén Catalán, chef a La Torre del Visco.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Alicia Miyares Fernández, portantveu de RECAV (Red estatal contra el alquiler de vientres) i de l’Associació “No somos vasijas”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rubén Catalán, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Jaime Rebenaque, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: · UESCA DA LA BIENVENIDA A LA ZIUDAT CON ISTE CARTEL – Lenguas de Aragón

https://twitter.com/marcelpena_/status/1049737155013169153

Source: Onomàstica i literatura popular | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.

Artur Quintana i Font

MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.

Source: Moncho, el “superaragonés del chapurriau” que habla “catalán de la franja” |

3102018

Moncho (Ramon Guimerá Lorente, de Beceite) aunque ha sido nombrado por El Español como “el ‘superaragonés’ que promueve el chapurriau frente al catalán“,  en su Curriculum únicamente declara que habla “catalán (de la franja, Teruel)”. Y oculta cualquier conocimiento de “chapurriau”.

Source: El aragonés del siglo XIII, en el guión de La Partida de Diego | Noticias de Teruel en Heraldo.es

MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.

// J.A. Carrégalo

Un dia de matí, a punta de sol,

van dir els més vells del nostre territori:

«amunt i crits»,

i en la punta dels dits

d’ungles ben esmolades,

senyalaven les costes i les moles

als jóvens que escoltaven.

«Amunt i crits», fills nostres.

[…]

Va ser un matí de la primavera de 1987 quan, per un d’aquells capritxos del destí, va arribar a les meues mans el número zero (1986) de la revista Desperta Ferro!, editada pels Consells Locals de la Franja. No n’havia tingut notícia, de la publicació. Ni tampoc del col·lectiu editor. I que algú, en aquella època, s’haguere atrevit a publicar una revista en català a l’Aragó, ere una novetat sense precedents. Mogut per la curiositat, i una mica escèptic, aquella mateixa vesprada em vaig posar a fullejar-la. No sabria dir el motiu però la vaig obrir per la radera pàgina. I al girar la primera plana em va xocar trobar el poema “A la conquesta de la Roca”, d’un desconegut Desideri “Lombarde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarranya)”. Sorprès pel descobriment, en vaig fer una lectura ràpida. Ara bé, tal com anava avançant, allò… Mare meua! Allò ere increïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingudament, però… ¿Com podie ser que algú, amb aquell “chapurreau” nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut compondre una cosa tan bella i suggeridora?

Continuar llegint… A la conquesta de la Roca* » Temps de Franja

// Carles Sancho Meix

Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua. En un altre curs de primer de magisteri, en l’especialitat de Llengües, també hi havia un estudiant valencià que tocava la guitarra i interpretava cançons de Lluís Llac, Serrat i Raimon i, que les lletres dels temes, els matarranyencs enteníem. No sé si mai vam arribar a associar que el valencià dels companys, les cançons catalanes interpretades i la nostra llengua formaven part d’un mateix idioma. En aquells anys que coincidien en la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques alguns de nosaltres, ideològicament, ens identificàvem amb els partits polítics aragonesistes i progressistes. A la revista Andalán apareixien, de tant en tant, articles en aragonès que llegia i on hi veia algunes similituds amb la nostra llengua materna que, en aquells moments, pocs s’atrevien a escriure a la premsa aragonesa. En aquella època a l’Aragó hi havia un cert sentiment d’anticatalanisme a conseqüència del conflicte produït pel projecte del transvasament de l’Ebre a Catalunya durant la dècada dels setanta. La lletra de les jotes de la Bullonera enregistrades el 1976 es fan ressò del problema territorial: “A estos yermos de Aragón / sólo el olvido los riega / mientras el agua del Ebro / a otra tierra se la llevan” i “La Virgen del Pilar dice / dice que no dice nada / dice que por más que diga / que se nos llevan el agua. Continuar llegint… Històries de la mili* » Temps de Franja

/ Roberto Albiac

Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.

Continuar llegint… Source: A l’hort, un home mort » Temps de Franja

Source: Aragón celebra el Día Europeo de las Lenguas con la entrega del Premio Chuana Coscujuela – Aragón – El Periódico de Aragón

Source: Un periódico promociona a Moncho, el filofalangista del Chapurriau || Lo Cacao de la FACAO

 

Un periódico promociona a Moncho, el filofalangista del Chapurriau

30092018

Moncho falangistaEl Español ha publicado “Moncho, el ‘superaragonés’ que promueve el chapurriau frente al catalán desde Alemania“, donde se encubre a Ramón Guimerá “Moncho” de su filia a grupos extremistas. Este militante es uno de los fundadores del principal grupo de defensa del chapurriau, ha creado listas negras de personas del Matarraña y diferentes medios han destacado los lazos entre defensores del chapurriau y grupos radicales de extremaderecha. En su perfil extremista ha  agradecido a las Juventudes de la Falange Española y de las JONS su defensa del chapurriau, dirigiendo sus mensajes a militantes detenidos por delitos de odio y tenencia de armas(Detienen por odio y tenencia de armas el falangista aplaudido por el Chapurriau).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: