Origen: El Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, Premio Desideri Lombarte 2017 – Aragón_hoy

El Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, Premio Desideri Lombarte 2017

El Consejo de Gobierno aprueba la concesión de este galardón que reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán en Aragón

El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy otorgar al Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua el Premio Desideri Lombarte 2017 por “su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística”.

Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.

El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

La entrega del premio tendrá lugar en el transcurso de un acto organizado con motivo del Día Europeo de las Lenguas.

Origen: El Partido Popular reconoce la diversidad lingüística de Aragón: “No vamos a negar la evidencia” | Seminario Aragonés de Sociolingüística

Nota de prensa completa aquí.

* Tres de los autores del informe “L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas 2011”, impulsado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística, se han reunido con la diputada María José Ferrando, representante del Partido Popular en la comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón. Esta ha negado la existencia de la lengua aragonesa como tal, admitiendo, a su vez, que la lengua catalana, con esa denominación, es la propia de las comarcas del levante aragonés.

Zaragoza, 14 de julio de 2017. Este miércoles la diputada María José Ferrando, del Partido Popular, ha reconocido la diversidad lingüística de Aragón, en una reunión en las Cortes. Al contrario de lo expresado hace unos días, durante la reunión con profesorado universitario no ha negado que haya aragoneses con otra lengua materna diferente al castellano.

La diputada, licenciada en Filología Hispánica, ha planteado varios argumentos políticos para defender la negativa de su partido a reconocer oficialmente los derechos civiles de los hablantes de lengua catalana y aragonesa.

El primero de ellos, la inexistencia de una lengua aragonesa. Como unidad lingüística, o “idioma” (subrayando por su parte el entrecomillado), para la diputada el aragonés no existe y su variedad standard carece de validez. Se reafirma así en su posición de eliminar esta denominación de cualquier legislación de protección de las lenguas aragonesas. Lo que es coherente con la denominación que su grupo parlamentario y el del Partido Aragonés propusieron en su Ley de Lenguas del año 2013: “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”, mediáticamente conocida como LAPAPYP, mientras en la romanística internacional y el resto de ámbitos científicos ha seguido denominándose “aragonés”.

En este primer punto, desde el Seminario se ha transmitido a la diputada que esta posición del Partido Popular, programática pero sobre todo mediática, se contradice en aspectos clave con sus actuaciones políticas:

• Por la legislación con la que su partido ha reconocido al aragonés y al catalán mediante sus denominaciones cultas y científicamente aceptadas: Ley 3/1999 del Patrimonio Cultural Aragonés, en su artículo 4. Siempre de acuerdo con su antiguo socio de gobierno, el Partido Aragonés que también reconoce la existencia de esta lengua.

• Desatendiendo al hecho de que el propio Partido Popular ha promovido la enseñanza en educación primaria y secundaria de la “lengua aragonesa” (con esta denominación), aumentando el número de alumnado participante durante su último periodo de gobierno: de 278 en 2011 a 612 en 2014.

• Y, además, que cargos políticos de su partido en municipios, diputaciones provinciales y comarcas han apoyado la protección de esta lengua.

El segundo argumento de la diputada ha sido la aceptación de que en Aragón se habla catalán: “no voy a negar la evidencia”. Añadiendo que es la misma lengua que se habla en territorios limítrofes, y que su denominación culta es esa, “catalán”. Justificando a continuación que su partido no accede actualmente a legislar con esa denominación “porque hay hablantes que la rechazan”.

Desde el Seminario, cuya posición académica es pública y compartida en foros científicos internacionales, hemos recordado que esta ambivalencia supone contradicciones en dos ámbitos:

• El Partido Popular ha aprobado leyes y dictámenes que reconocen esta denominación cuando ha gobernado en Aragón.

• Este partido ha votado en los municipios y comarcas catalanohablantes de Aragón declaraciones a favor de la denominación culta del idioma.

• Y con el Partido Popular gobernando, las clases de lengua catalana en Aragón se han mantenido, con esa denominación, sin conflicto institucional alguno.

Al mismo tiempo, hemos recordado que tanto el informe que le hemos presentado, dentro de la ronda de contactos con grupos parlamentarios e instituciones, como las Encuestas de Usos Linguísticos de 2003 y 2014, muestran que los hablantes denominan mayoritariamente a su lengua como “catalán”; duplicándose en 10 años quienes así lo hacen: del 20’6% al actual 45’6%.

Y que, finalmente, la comunidad científica internacional ha manifestado reiteradamente que la lengua catalana se habla en Aragón, Valencia, Cataluña, Baleares, Andorra, Alguer y Pirineos Orientales.

Tras la entrevista, que ha quedado pendiente de un nuevo encuentro, en el que profundizar en los datos que aportamos, el Seminario Aragonés de Sociolingüística hace pública la siguiente declaración.

En primer lugar, hay un consenso mínimo entre todos los partidos políticos e instituciones a los que hemos presentado el informe: el reconocimiento de la diversidad lingüística.

En segundo lugar, que es preciso y posible, por tanto, desarrollar otros consensos para avanzar en las políticas públicas de gestión de nuestra diversidad lingüística:

1. Precisar jurídicamente qué lenguas se hablan (con una denominación científica y no arbitraria).

2. Y recabar fuentes oficiales sobre el número de hablantes y los municipios donde estas lenguas están presentes. Para ello, contamos con el Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014).

En tercer lugar, que, dado que todos los partidos reconocen la diversidad lingüística y todos proponen protegerla, otro consenso mínimo debe ser evitar el actual proceso de pérdida definitiva (en el caso del aragonés) y debilitamiento (en el caso del catalán).

1. La comparación entre el informe de 2001 y el Censo de 2011 nos señalan que el aragonés ha descendido dramáticamente en número de hablantes y que su transmisión familiar apenas afecta ya a la mitad de las unidades familiares de los hablantes.

2. Y la comparación del Censo de Población y Viviendas de 2011 y las Encuestas de Usos Lingüísticos (2003 y 2014) también nos alertan sobre una fragilización del catalán en la Ribagorza y el área del Mezquín-Bergantes, así como sobre una pérdida de hablantes cuanto menor es la edad.

En cuarto lugar, aceptando como consenso mínimo la legislación internacional sobre derechos humanos y la normativa europea sobre lenguas, las políticas públicas deben garantizar la erradicación del analfabetismo entre los aragoneses de habla aragonesa y catalana: sólo un 66,5% y un 48,8% respectivamente declaran saber escribir en su lengua, según el Censo de 2011.

Y en último lugar, atendiendo a la concepción del pluralismo democrático, este implica el reconocimiento político de la diversidad cultural de cada país. Una diversidad que puede ser abordada desde las políticas públicas al menos de tres formas. Cada una de las cuales está presente en las posiciones actuales de los partidos políticos de nuestras Cortes.

• La de quienes defienden la actual legal de los aragoneses de lengua catalana o aragonesa, son políticas discriminatorias, al promover un trato desigual a una parte de los ciudadanos, en función de su cultura.

• La de quienes proponen una , que pasa por una homogeneización por asimilación. En el caso de Aragón por la castellanización o pérdida de la lengua propia, sea aragonesa o catalana.

• Y, por último, las políticas públicas que proponen una , que pasa por la aceptación legislativa de la diversidad cultural y por la regulación en de todas las comunidades culturales y lingüísticas.

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística creemos que los partidos representados en las Cortes deben dar el paso desde ese consenso mínimo actual, de reconocimiento de la diversidad, al necesario reconocimiento de la igualdad efectiva de derechos de toda la ciudadanía aragonesa.

Les Corts d’Aragó publiquen un Reglament que nega la intervenció en aragonès i català, i deixa com a única sortida la Oficialitat

Després de l’aprovació en sessió de l’últim 28 de juny, el Reglament consensuat entre els grups parlamentaris, però que va denegar la incorporació d’esmenes relatives a l’ocupació de les llengües pròpies d’Aragó, va ser publicat el 6 de juliol en el Butlletí Oficial de les Corts i marcarà l’activitat parlamentària a partir de la 1 de setembre.

La Cambra havia constituït l’octubre del 2015 una ponència especial encarregada de la redacció d’una proposta per canviar el Reglament de les Corts, després d’any i mig, i més de trenta reunions entre els seus integrants Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podem ), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciutadans) i Patricia Luquin (IU), sota la coordinació de Javier Sada (PSOE). Tot i que la Ponència i el nou reglament intentava fer un Parlament més obert i millorarà en molts assumptes com l’Estatut dels diputats, participació o transparència, aquest privarà als seus diputats / ades de parlar en les llengües pròpies d’Aragó: català i aragonès.

En els debats es van introduir algunes esmenes per part dels diferents grups. Un cop analitzades es va elaborar un dictamen i es va portar al parlament autonòmic, on es va convertir en nou Reglament.

Des de “Esfendemos as Luengas” volem destacar la negació des GG.PP. Popular, Socialista i Ciutadans-Partit de la Ciutadania, i l’abstenció del G.P. Aragonès, a les esmenes a l’article 6 que des del G.P. PODEM i el G.P. MIXT es van fer.

L’article 6- Llengües fa exclusivament al·lusió a la legislació “vigent”, que deixa al castellà com l’única llengua oficial a Aragó i única amb possibilitat de ser emprada en les Corts.
———

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: No hay ganador de la segunda edición de la Beca Residencia de Monroyo | La Comarca

(…) En cambio, la entidad local ha recibido de buen grado una propuesta alternativa que se desarrollará fuera de la Beca de Residencia, como muestra de que el Ayuntamiento de Monroyo continúa explorando sinergias con diversas modalidades culturales. Se trata de “Cocina para principiantes”, un proyecto que aúna literatura y gastronomía en una experiencia íntima y personal. La periodista y activista cultural Mariví Martín ofrece a la
localidad su proyecto de escritura La cuina furtiva. El próximo mes de septiembre, la autora valenciana desarrollará esta experiencia en la casa del impulsor de la Beca Jose Belenguer. Durante su estancia, Mariví Martín escribe una carta destinada a sus anfitriones. Se trata de un texto de ficción que aborda temas diversos siempre en torno a los alimentos y la cocina. Estas historias implican el hogar de acogida e integran el ámbito local donde se ubica para construir las diferentes tramas. La carta se remite una vez la escritora ha dejado la casa y marcha al siguiente destino.

Origen: La Franja: cal una normalització planificada del català | Griselda Oliver i Alabau

“L’evolució ens fa engegar totes les alarmes: en tots els àmbits estudiats el català ha experimentat un important retrocés”, conclou Ramon Sistac a Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat per la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística del Departament de Cultura i que recull l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la Franja feta el 2014 (EULF14), la segona edició d’una enquesta que es va fer per primera vegada el 2004. Vegem-ho.

Pintada a la Franja | Foto: Salvador Miret / ACN

Tot i que el català es percep com a dominant al carrer, en cap altre territori ha tingut una davallada tan ràpida en l’ús i el coneixement al llarg d’aquests deu anys: la transformació demogràfica n’és un desencadenant, però no la causa. Per combatre un procés generalitzat de substitució lingüística —“ja en som al llindar”, segons Sistac— cal una normalització planificada del català. Ara bé, hi ha també signes esperançadors, com el manteniment en la transmissió lingüística, l’augment de la capacitat de lectura i escriptura entre generacions joves o les noves tecnologies, que creen àmbits nous de presència del català.

Demogràficament, les dinàmiques de la Franja són les pròpies del medi rural. Entre el 2004 i el 2014 la dinàmica poblacional del territori, que ha estat desigual arreu dels territoris, s’ha mantingut estable fins al 2009, any en què la població va començar a baixar. Així mateix, la població autòctona s’ha vist reduïda durant el segle XX per l’emigració a Catalunya durant la dècada dels 50, 60 i 70 i per l’aturada en el creixement natural, alhora que s’ha produït una arribada important de població d’origen immigrant provinent de països al·loglots.

Els coneixements lingüístics

Els resultats de l’EULF14 mostren un alt grau de competència oral del català, mentre que el domini de l’escriptura és més limitat, ja que l’ensenyament s’imparteix principalment en castellà i no hi ha un ensenyament universal del català. Així, el 94,1% de la població l’entén, el 80,2% el parla, el 74,7% el sap llegir i el 41,2% el sap escriure. Si es comparen els resultats amb els de l’EULF04, s’observa que s’ha reduït un 9,4% la capacitat de parlar català i un 4,6% la capacitat d’entendre’l, mentre que han millorat les competències escrites: un 11,5% més de població assegura que el sap escriure i un 2,4% més que el sap llegir.

Ara bé, tot i que ha augmentat el nombre d’habitants durant aquest decenni, el nombre absolut de persones que diuen entendre català i saber-lo parlar ha disminuït, cosa que s’explica pels canvis demogràfics: s’ha reduït la població autòctona i ha crescut la població estrangera. Les dades posen en relleu, doncs, que l’evolució dels coneixements a la Franja va lligada “especialment a l’evolució del paper en la llengua en el seu sistema escolar, però també a les relacions que s’estableixin amb els territoris de llengua catalana veïns, especialment pel que fa a educació”, conclouen Joan Solé Camardons i Anna Torrijos.

Els usos lingüístics

El català és la primera llengua que ha après el 52,2% de la població de la Franja. Aquest és un dels resultats principals pel que fa als usos lingüístics de l’enquesta. El 33,8% restant ha après el castellà i els que tenen tant el castellà com el català com a llengua inicial són un 2,5%. Finalment, l’11,6% de la població té altres llengües com a primera llengua apresa.

En relació amb la llengua d’identificació, el català és la llengua que la majoria dels enquestats consideren com a seva amb un 50,7% de la població, tot i que, respecte de l’enquesta del 2004, aquest percentatge s’ha reduït un 1,5%. El segueix el castellà amb un 38,6%, que augmenta un 4,8% respecte del 2004. Només un 2,7% de la població considera el català i el castellà les seves llengües d’identificació. Una altra dada interessant és que si es creua la llengua d’identificació amb l’inicial es pot veure que tant els catalanoparlants com els castellanoparlants s’identifiquen amb la seva llengua inicial (85,2% i 84,6%, respectivament), però els bilingües inicials s’identifiquen amb el castellà (29,3%) i cap no s’identifica amb el català.

El català també es manté de manera majoritària com a llengua habitual (49,6%), seguida pel castellà, que l’utilitza el 40,6% de la població. Ambdues llengües són les habituals per al 6,3%, i les altres llengües només per al 3,6% dels parlants. “Queda manifest que el català descendeix gairebé 3 punts en relació amb la llengua inicial, el castellà n’augmenta gairebé 7, i l’ús bilingüe, 3,8”, constaten Javier Giralt i Maria Teresa Moret.

La transmissió intergeneracional

“Hi ha tendències demogràfiques que enceten certes alarmes”, argüeix Natxo Sorolla, ja que, d’una banda, el català s’ha reduït de forma matisada en l’entorn familiar i, de l’altra, el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans i hi ha anat penetrant. Les dades revelen que la transmissió del català passa del 92,8% entre els més grans al 86,1% entre les persones de 30 a 44 anys, i també disminueix l’afavoriment que els bilingües familiars fan transmetent el català. En canvi, “entre els castellanoparlants la taxa de transmissió del castellà és baixa entre els grans (80%) però s’ha anat incrementant al llarg de les generacions fins a igualar-se a la dels catalanoparlants en el grup de 45 a 65 anys (88,8%) i superar-la entre els joves (94,7%)”, observa el sociolingüista.

D’altra banda, hi ha certes tendències que mostren una certa estabilitat o estancament en l’ús del català, que és similar en les tres generacions (avis, pares, fills): un 50,5% dels enquestats usen només o més el català amb els avis, un 52,7% amb els pares i un 54,3% amb els fills. L’ús del castellà, però, també creix en la transmissió intergeneracional: un 27,6% amb els avis, un 29,4% amb els pares i un 32,1% amb els fills.

Els usos lingüístics en l’àmbit del consum i els serveis

El català i el castellà són les dues llengües que vertebren els usos interpersonals a la Franja amb el 49,9% i el 46,5% respectivament, segons l’EULF, tot i que només el 9,4% i el 16,2% parlen de manera exclusiva les dues llengües. Les altres llengües estrangeres, amb una mitjana del 3,6%, són utilitzades sobretot pels estrangers en àmbits privats.

Si es comparen aquestes dades amb les del 2004, l’ús del castellà ha pujat un 10,9% mentre que el català s’ha vist reduït un 14,1% fins a gairebé igualar-se. A aquest fet, se n’hi suma un altre: un 22,8% de la població afirma no parlar mai en català i només un 9,8% assegura que no utilitza mai el castellà. De manera general, s’evidencia una tendència a distribuir l’ús oral del català i el castellà entre àmbits privats i àmbits públics: el català preval en els àmbits més informals i el castellà, en els més formals. “Mentre que els monolingües castellanoparlants i els al·loglots tenen l’opció de viure només en castellà, difícilment és factible per als catalanoparlants fer-ho en català”, asseguren Maria Teresa Monet i Javier Giralt.

Actituds i representacions lingüístiques del català

L’EULF14 evidencia que l’actitud majoritària en les converses bilingües “és la convergència cap a la llengua de l’interlocutor”, conclouen Anchel Reyes, Chabier Gimeno i Miguel Montañés. El manteniment del castellà (32,3%) és més gran que el del català (6,6%), i la convergència també és més gran cap al castellà (68,5%) que cap al català (46,4%). Si aquestes actituds es comparen amb les del 2004, el percentatge de manteniment del català en les converses és similar al de fa deu anys, però en el castellà hi ha canvis: s’ha quadruplicat el nombre de persones que mantenen el castellà i s’ha reduït 29 punts la persones que convergeixen al català. “Aquests indicadors evidencien un clar retrocés de les actituds d’ús del català en els últims anys”, observen i consideren que estar relacionat amb l’arribada d’immigració.

Tot i que només el 59,9% està d’acord amb el fet que la llengua que es parla a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó és la mateixa llengua (un 6,8% menys que el 2004), la denominació culta de la llengua (català), en detriment de formes pejoratives com chapurriau o localismes, com fragatí o favarol ha crescut i un 45,6% s’hi refereix d’aquesta manera, mentre que el 27,7% i 26,7% fan servir formes locals o pejoratives.

Origen: Govern d’Aragó i UNIZAR creen una càtedra sobre llengües pròpies – Ràdio Matarranya

La Universitat de Saragossa (UNIZAR) en la col·laboració del Govern d’Aragó han acordat la creació de la càtedra Johan Ferrández de Heredia de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès. L’objectiu és generar coneixement en ambdues àrees d’interès

El passat dimarts 4 de juliol el Consell de Govern del Govern d’Aragó va aprovar la subscripció de conveni entre l’executiu autonòmic i la Universitat de Saragossa per a la creació de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de llengües pròpies d’Aragó i Patrimoni immaterial aragonès, que contribuirà a la generació de coneixement en les àrees d’interès per a la càtedra. En esta càtedra es pretén treballar en els aspectes d’interès comú per a les dos institucions en l’àmbit de les llengües minoritàries d’Aragó. Al mateix temps, també es promocionarà el patrimoni immaterial d’Aragó amb caràcter interdisciplinari i transversal.

La col·laboració se centrarà en el desenvolupament d’activitats per ajudar i incentivar projectes de recerca; donar suport a la realització de tesis doctorals, treballs de fi de carrera i fi de màster en l’àmbit d’activitat de la càtedra; dur a terme tasques d’investigació en diferents àrees (sociologia, dret, lingüística, economia, comunicació, educació, antropologia, etc.); convocar o participar en la convocatòria de beques i ajudes de recerca relacionades amb l’objecte de la càtedra; realitzar col·laboracions i afavorir el contacte amb altres universitats per intercanviar experiències i informació; promoure, dissenyar i organitzar activitats de comunicació i formatives (conferències, seminaris, cursos, etc.); realitzar publicacions en qualsevol suport i organitzar activitats culturals, entre d’altres qüestions.

Per al desenvolupament d’activitats, el Govern d’Aragó aportarà a la Universitat de Saragossa, a través de subvenció, la quantitat que s’aplique anualment en la Llei de Pressupostos. Per a este any 2017, la quantia total és de 20.000 euros. Paralel·lament, la Universitat de Saragossa aportarà els mitjans humans i materials disponibles per assolir els objectius que les dos entitats han marcat en el conveni establert.

Origen: CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans : VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

VIII jornada Cultural Coneix la Terreta: Crida de comunicacions

Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida

Redacció

12 juliol 2017

Vista en navegador www.lenguasdearagon.org  La web de las lenguas de Aragón 11/07/17

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “LUZÍA DUESO”

10/07/17 ORDEN ECD/951/2017, de 12 de junio, por la que se convoca el Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.
Leer en navegador »

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “JESUS MONCADA”

10/07/17 ORDEN ECD/950/2017, de 12 de junio, por la que se convoca el Programa “Jesus Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.  Leer en navegador »

· CONVOCATORIA DEL PROGRAMA “EL ARAGONÉS EN EL AULA”

10/07/17 ORDEN ECD/949/2017, de 12 de junio, por la que se convoca con el Programa “El aragonés en el aula”, en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.  Leer en navegador »

· EL CONSEJO DE GOBIERNO APRUEBA EL CONVENIO PARA LA CREACIÓN DE LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA DE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN Y PATRIMONIO INMATERIAL

10/07/17 Gobierno de Aragón y Universidad de Zaragoza crean una Cátedra sobre lenguas propias y patrimonio inmaterial El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio entre ambas instituciones para crear la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de convenio entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza para la creación de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y Patrimonio inmaterial aragonés, que contribuya a la generación de conocimiento en las áreas de interés para la cátedra. Con esta cátedra se pretende trabajar en los aspectos de interés común para ambas instituciones en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón. Del mismo modo, se promocionará el patrimonio inmaterial de Aragón con carácter interdisciplinar y transversal. La colaboración se centrará en el desarrollo de actividades para apoyar e incentivar proyectos de investigación; apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos fin de carrera y fin da máster en el ámbito de actividad de la cátedra; llevar a cabo tareas de investigación e distintas áreas (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología, etc.); convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación relacionadas con el objeto de la cátedra; realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para intercambiar experiencias e información; promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas (conferencias, seminarios, cursos, etc.); realizar publicaciones en cualquier soporte y organizar actividades culturales, entre otras cuestiones. Para el desarrollo de actividades, el Gobierno de Aragón aportará a la Universidad de Zaragoza, mediante subvención, la cantidad que se establezca anualmente en la Ley de Presupuestos. Para 2017, la cuantía será de 20.000 euros. Por su parte, la Universidad de Zaragoza aportará los medios humanos y materiales disponibles para alcanzar los objetivos del convenio. Leer en navegador »

· NACE “AGORA POR L’ARAGONES”

10/07/17 “Agora por la l’aragonés”, un programa que busca potenciar el uso de la lengua y difundir su riqueza lingüística El programa persigue la creación de una red de colaboradores en el que empresas, instituciones y particulares se impliquen por la supervivencia del aragonés El Gobierno de Aragón, a través del Departamento de Educación, Cultura y Deporte, ha puesto en marcha el programa “Agora por l’aragonés” o “Ara per l’aragonés” dirigido a personas, asociaciones, comercios, empresas, profesionales e instituciones que deseen conocer la lengua aragonesa, aprenderla y difundir su práctica. Una iniciativa que trata de potenciar el uso del aragonés y difundir su riqueza lingüística, y crear una red de colaboradores que participen en su difusión y se impliquen por su supervivencia. Para el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, “Agora por l’aragonés” “es un programa de socialización de la lengua” con el que se pretende sacar el aragonés del ámbito doméstico para que sea utilizado en la vida social y comercial de forma normal. Y lo hace a través de cuatro patas fundamentales: las personas que aman o hablan la lengua; las asociaciones que trabajan por ella; las empresas y comercios que la usan, siquiera sea de forma simbólica; y las instituciones que representan a los ciudadanos y a las que las leyes les encomiendan la tarea de velar por el patrimonio”. Leer más en Aragón_Hoy
Leer en navegador »

 © 2017 Lenguas de Aragón – Política Lingüística – Gobierno de Aragón,
Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de AragónCambiar datos de suscripción

Origen: Alemanys, curds i polonesos | Viles i Gents

El col·lectiu “O CORRINCHE” configurat l’any 2010 en la ciutat de Barcelona i vinculat al Centre Aragonés, que té entre les seues finalitats l’organització d’activitats relacionades amb la llengua aragonesa i la seua ensenyança en la capital catalana i a Catalunya, manifesta el seu total suport als criteris gràfics de l’aragonés que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públics en el BOA del 28/06/17.

O CORRINCHE considera un fet molt positiu que després de molts anys de conflicte ortogràfic la llengua aragonesa compte amb una proposta institucional, i felicita sincerament a la comissió dels tres especialistes que l’han redactada, a les tres associacions que li van donar suport (Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa i Sociedat Lingüística Aragonesa) i a la Direcció General de Política Lingüística por haver assumit este important repte que des de fa bona cosa d’anys ha dividit i perjudicat al procés de normalització de l’idioma.

Des de la nostra associació desitgem encaridament que les diferents associacions i entitats compromeses amb la llengua aragonesa estiguen a l’altura de les circumstàncies, superant definitivament diferències del passat, i els anima juntament a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó a que continuen desenvolupant les seues accions i iniciatives en benefici de la salvaguarda i difusió d’un idioma exclusiu d’Aragó i patrimoni de tota la societat aragonesa.

INFORMA: Colla de Charradors “O Corrinche”

Origen: Lo tractament de l’aragonès i el català per la premsa estatal m’ha superat | Xarxes socials i llengües

Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:

• El Mundo: El pastor aragonés que sueña con salvar el dialecto ‘belsetán’
• El País: Xordica o la resistencia aragonesa
• Eldiario.es: L’aragonés de Zaragoza ye bien vivo

I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).

• Aragón promueve el secesionismo en los colegios
• El PP velará por acabar legislatura sin la “fabla” y la “nazión con z” de CHA

Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?

Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:

La Comarca del Baix Cinca convoca el IV Concurs Literari: http://www.bajocinca.es/pub/documentos/documentos_Concurso_literario2017_64ce2832.pdf