Skip to content

Archive

Category: Llengua

Source: Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Un dirigente de “Amics del Chapurriau” aplaude la grafía “ny” |

Isaias Estecha, un empresario que forma parte de la dirección de Amics del Chapurriau, ha aplaudido con entusiasmo el texto del pregón de fiestas trilingüe de Valderrobres. El texto, que el mismo autor ha hecho público, contiene multitud de muestras de la grafía tradicional del catalán en el Matarranya, y que los Amics del Chapurriau consideraban foráneas: “ny”, “i”, infinitivos con r…

Isaias Estecha pro NY v2

“Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua

15082019

Juan Carlos Abella, destacado miembro de la junta directiva de los Amics del Chapurriau, confirma finalmente que “a Morella, Beseit y Arnes parlem una mateixa llenguaaragonesa, pos va naise a la corona de Aragó. Tots som dialectes fills dels mateisos pares”

WhatsApp Image 2019-08-13 at 23.02.13.jpeg

Source: “Amics del Chapurriau” confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua |

Source: La carregada d’Òscar Dalmau contra el ‘chapurriau’

Oscar Dalmau 2 @philmusical

“Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien”, ha explicat Dalmau.

òscar dalmau@philmusical

Ni cas. Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien. https://twitter.com/marcelpena_/status/1162061562531725318 

Marcel Pena@marcelpena_

“Amics del Chapurriau se encuentra tan confuso que se hirió a sí mismo”:
Amics del Chapurriau confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/08/15/amics-del-chapurriau-confirman-que-beceite-arnes-y-morella-habla-la-misma-lengua/ 

248 people are talking about this

La Franja és un territori que actualment pertany a l’Aragó i compta amb un total de 47.686 habitants, dels quals el 88,8% de la població adulta -unes 42.000 persones-  és catalanoparlant. Dalmau és parella de la també presentadora de televisió Thais Villas, nascuda a Fraga, a la comarca del Baix Cinca, a la Franja.

Source: Los coordinadors del projecte “Fem memòria”, pregoners de les Festes de Saidí | Mas de Bringuè

PREGONERS SAIDÍ 1

Fotos: grup “Fem memòria”

MÀRIO SASOT

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerrra Coronas, guanyadors enguany de la XXIX Beca Amanda Llebot i Colom que atorga l’Institut d’Estudis delBaix Cinca (IEBC-IEA) pel seu projecte “Fem memòria”, han sét los encarregts d’obrir com a pregoners les festes d’estiu de Saidí el passat dimecres, 14 d’agost, des del balcó de l’Ajuntament.

La Comissió de Festes i la Corporació Municipal van voler reconèixer així la important tasca de recuperació de la memòria cultural i històrica que estan portant a terme aquests dos joves d’origen saidinès des que van decidir crear el projecte “Fem Memòria”  l’any 2018.

Durant el seu discurs, pronunciat davant d’una plaça de la Constitució ocupada per centenars de persones que aplaudiren moltes de les seues intervencions, van agrair la gran acceptació i participació en lo seu projecte de la població de Saidí i el suport d’institucions com l’Ajuntament, l’IEBC, l’associació Lo Branquil i els alumnes i professors de l’escola San Juan Bautista de la localitat, entre altres.

Al llarg d’aquest temps, amb l’objectiu de recuperar records i empremtes de la història recent de Saidí (la llengua, els costums i tradicions del poble, etc) Sonia i Sergio han entrevistat a més de vint persones grans de la localitat, han recuperat un puial de fotografies antigues de gran valor antropològic i sentimental per a la memòria del poble i n’han fet ampla difusió dels seus resultats per mig de les xarxes socials (Facebook, Instagram…) i dels mitjans de comunicació locals comarcals i regionals (Radio fraga, Aragón Ràdio, Digital Fraga TV, revista Temps de Franja, Diario del Alto Aragón, etc.). També van fer actes de presentació del projecte durant les passades festes de Sant Antoni i a la Fira del maig de Saidí.

Cabdal importància ha tingut la iniciativa de col·laboració de l’escola de Saidí, on els alumnes, preguntant els seus iaios i iaies van recollir més de 160 paraules i expressions de la llengua local, algunes de les quals les van il·lustrar en més d’una vintena de punts de lectura que es van exposar als passadissos i sales del centre.

Sergio Rivas és diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses i treballa com auditor i administrador d ‘empreses. Sònia Ezquerra és llicenciada en Psicologia i actriu, i treballa en projectes d’inserció laboral i social.

Les vies de contacte per a informar-se o participar en el projecte “Fem memòria” són: A Facebook (Fem Memòria Saidí), a Instagram (fem.memoria) i al correu electrònic (fem.memoria@hotmail.com)

PREGONERS SAIDÍ 2

Els pregoners, amb l’alcalde de Saidí i president de la comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

Ling

Source: Podemos ocupará Medio Natural y Gestión Forestal en Agricultura – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

En la Consejería de Educación, Cultura y Deporte (que lleva el socialista Felipe Faci) CHA mantendrá la dirección general de Política Lingüística con su actual responsable, Nacho López Susín al frente. En la pasada legislatura ha sido un referente en la defensa de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán, y tendrá que lidiar con la postura del PAR, que se opone a denominar catalán a la lengua que se habla en el Aragón oriental.

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Source: II Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa » Temps de Franja

Source: Fortalesa i esforç* » Temps de Franja

// Ramon Sistac

bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?

Flamencs al Delta de l’Ebre. / Carles Terès


*Publicat a Temps de Franja n.140, gener de 2019

Continuar llegint… Flamenc* » Temps de Franja

Lluís Rajadell


La verema sempre valdrà diners». Ho dien mon pare i mon iaio als anys vuitanta del segle XX. Quan no valie la pena treballar les oliveres perquè les olives anaven tirades de preu, la vinya ere una bona alternativa. Des de l’hecatombe de l’olivar per la gelada de febrer de 1956 fins als anys vuitanta del segle passat, la verema ere el cultiu que donave esperança als llauradors. Es van arrencar molts bancals d’oliveres per a plantar-hi vinya. A mida que avançave la mecanització del treball, més oliveres acavaben cul per amunt per a deixar lloc als ceps. De Bernatxa, sobretot, però també Macameu i Carinyena. Va ajudar a millorar els preus del raïm la construcció de la cooperativa vitivinícola de Vall-de-roures, que va obligar a les bodegues particulars a pagar millor la verema si volien omplir els trulls. A més, la qualitat del vi de la comarca es més que acceptable. Continuar llegint… Vinya i oliveres

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

img-20190802-wa0004

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.

Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO

Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).

 

La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.

 

José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.

Source: Xerrades de les Nits d’Estiu – El lloc dels debats nocturns estiuencs d’Alcampell

“Y obviamente es importante reconocer versiones tan importantes de nuestra lengua como las que están cerca de la Franja, “la Franja” que llaman, límite con Cataluña, pero también están las del Bajo Aragón, donde todos ustedes saben que se habla ese tipo de lengua, chapurriau, que también tiene a sus referentes culturales.” Dª. Luisa Broto Bernués (ZEC) (2h12′)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: