Skip to content

Archive

Category: Llengua

Source: DE TERUEL NO ES CUALQUIERA | Aprovechando que los del chapurreau publican panfletos en esta página aprovecho para informar: | Facebook

https://www.facebook.com/groups/251546504981517/permalink/2414428958693250/

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de maig de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra página de internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Rubén Catalán, xef maellà a La Torre del Visco.
11:55- 12:30.- Àgora: “La rutina i la festa”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:43.- Festes de Sant Isidro a Favara. Vicente Brunet, president del “Círculo Agrícola San Isidro”.
12:43- 12:55.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Raquel Llop Labaila sobre les xarxes socials.
13:25-13:40.- El cine. Lifo Ros.
13:35-14.- Entrevista a la favarola Bárbara Latorre Viñals, jugadora del Atlético Madrid i de la Selecció Nacional de fútbol femení, (en procés de recuperació d’una lesió)
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Vicente Brunet, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raquel Llop, Lifo Ros, Bárbara Latorre, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Correspondencias léxicas entre aragonés, catalán y occitano. Algunas relaciones en el mundo vegetal a la luz de las fuentes bibliográficas – Universidad de Zaragoza Repository

 

Laspeñas Garcia, Daniel
Giralt Latorre, Javier (dir.)

Universidad de Zaragoza, 2022

Abstract: Términos propios, préstamos o influencias léxicas de variada índole forman parte del acervo cultural de cada territorio. Esa riqueza patrimonial participa de un fondo lexical común que se ha ido configurando a lo largo de los siglos y en el que se observan evidentes similitudes entre las lenguas, en particular si estas comparten geografía y vínculos históricos. En esta tesis doctoral nos ocupamos precisamente de las afinidades entre las lenguas románicas que se extienden de oeste a este y de norte a sur a lo largo de los Pirineos, cuyos valles aragoneses, catalanes y occitanos presentan un número destacado de paralelismos que han perdurado hasta época reciente y que dan idea del contacto secular de sus respectivos dominios. Claro que, tales paralelismos trascienden las zonas de contacto directo y se distribuyen por cada uno de sus sistemas dialectales, entre los que a lo largo del tiempo se han establecido nuevas zonas de intercambio. De ahí que la ambición de este trabajo no es solo la de señalar las correspondencias entre el léxico pirenaico, sino que abarca un espacio lingüístico que va más allá de su reserva en los valles, siendo el heredero de unos sistemas desarrollados en época medieval.
El objetivo principal de esta investigación ha sido el de dar a conocer un buen número de concomitancias léxicas entre aragonés, catalán y occitano dentro del mundo vegetal. La elección de este campo léxico se debe a que en la nomenclatura vulgar de las plantas todavía encuentran refugio formas vernáculas que han sobrevivido a la presión de las lenguas comunes de los Estados. Por no hablar de que muchas denominaciones encierran una manera concreta de relacionarse con el entorno, aportando conocimiento sobre la idiosincrasia cultural de los territorios.
Para cumplir con dicho objetivo hemos analizado con detalle la información contenida en una nutrida lista de fuentes bibliográficas (atlas lingüísticos, diccionarios, monografías, repertorios botánicos…), permitiéndonos así situar sobre la geografía bajo estudio los distintos resultados y comprobar los vínculos entre lenguas y dialectos. Esta fase de comparación y contraste ha sido útil también para indagar en la etimología de las diversas tipologías léxicas encontradas, especialmente en los casos en los que su origen no está del todo aclarado.
Finalmente, como conclusión podemos afirmar, por un lado, que gracias a nuestra investigación se han constatado lazos léxicos entre los tres dominios más allá de los que se esperaría obtener teniendo en cuenta su inclusión en diferentes diasistemas; por otro, que es posible cuestionar la adscripción de determinada terminología a un dominio concreto, al fin y al cabo cada denominación cuenta con unos límites particulares difíciles de catalogar.

Abstract (other lang.): 

Pal. clave: lengua y literatura ; linguistica geografica ; linguistica comparada ; lexicografia

Titulación: Programa de Doctorado en Lingüística Hispánica
Plan(es): Plan 484
Nota: Presentado: 12 01 2022
Nota: Tesis-Univ. Zaragoza, , 2022

Source: Catalangate i Moncloagate | Lo Finestró

Source: ‘Alcarràs’ per a qui ho entengue » Temps de Franja

‘Alcarràs’ per a qui ho entengue

// M. D. Gimeno

«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).

I la segona del domenge 8 doblada al castellà, perquè algú (programadors, ajuntament, etc.) ha cregut que els maellans no entenen als lleidatans i necessiten traductor: que quan diuen “padrí” volen dir “iaio” (o sigue, “abuelo”), o que “collir els préssecs” significa “collir les bresquilles” (“cosechar [sic] los melocotones” a la supertraducció), i que “papa” en /e/ oberta final (característica que la nostra parla local compartís en la lleidatana) ací nosaltres ho acabam en /a/ (“papá” en castellà). La bellesa dura del paisatge del Segrià és com la del Baix Matarranya, tossals pelats que abriguen les llargues fileres de bresquilleres pel miracle de l’aigua, la del canal d’Urgell a un puesto, la de les sèquies centenàries del pantà de Pena i les noves basses a un altre. L’economia especulativa que l’amenaça és la mateixa: grans cadenes de distribució que ofeguen l’agricultura familiar i la invasió de les energies renovables, que substituirà els oasis verds per ferralla mirant al sol. Iguals o pareguts són los qüentos i cançons tradicionals i les històries de la guerra que mos conten los agüelos, i els after hours dels jóvens Una família d’actors no professionals, veïns d’Alcarràs, fa creïble una història que podria ser la nostra, perquè se mouen, se miren, criden i parlen com nosaltres, sense la dicció dels actors de doblatge tan perfecta que pareix mentira: una versió tan original que és verdat. Qui ha pensat que no ho podríem entendre?

Captura del ‘e-bando’ de l’Ajuntament de Maella

Source: Un ‘batallador’ Aragón Existe se presenta en la capital del país

A la pregunta de AraInfo: recientemente al actual presidente de Aragón, Javier Lambán, ha afirmado que mientras el sea presidente la única lengua oficial en Aragón será el castellano ¿cuál es la política lingüística de Aragón Existe? Las portavoces han contestado brevemente que “si bien el castellano es la lengua más usada en Aragón, no tenemos nada en contra del resto de lenguas. Son patrimonio cultural aragonés y merecen nuestro respeto”.

Presentació de Nuevas voces de Aragón. Brian Mott a la UB, 17 de juny, 19:00h, sala de professors, UB.

Nuevas voces de Aragón

25,00 

DATOS DEL LIBRO:

Autor: Brian Mott
ISBN: 978-84-16825-87-5
Nº de páginas: 362
Fecha de publicación: 2020
Dimensiones: 18 x 25 cm
Lengua: Castellano

 

SKU: WTR1003 Categorías: , Etiquetas: , ,

Resumen del Libro

La presente antología de textos recoge la experiencia lingüística del autor en Aragón desde su primer viaje en agosto de 1968, cuando era alumno de Estudios Hispánicos en la Universidad de Aberdeen, Escocia, hasta los recorridos más recientes, en que buscaba materiales para complementar su ya sustanciosa colección de grabaciones.

En cuanto al orden de presentación de los textos, el autor empieza por Tardienta en el occidente de la provincia de Huesca, y, pasando de oeste a este por los valles que lindan con Francia, llega a Benasque, para bajar desde allí a lo largo de la Franja hasta La Codoñera, Belmonte de San José y Aguaviva, en la provincia de Teruel.

Los extractos son de varias clases. Aparte de las conversaciones en que no interviene el investigador, como la preciosa aportación de Parzán, en el valle de Bielsa, también se han incluido entrevistas en que participa formulando preguntas para estimular el diálogo. Asimismo, hay dos lecturas: una de una poesía del cheso Veremundo Méndez, y otra de un texto en prosa que el lector traduce mentalmente del castellano a su habla local.

Source: El comentari de Lambán que es fa viral per menysprear el català

Programa del MAGAZIN del dissabte 7 de maig de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra página de internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Ruben Martín, xef favarol als restaurants “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, finalista en el Concurs de Croquetes de Saragossa.
11:55- 12:30.- Àgora: “Autocràcia i Democràcia”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- 5 de maig “Dia d’homenatge als deportats i morts ens camps de concentració i a totes les víctimes españoles del nazisme”
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp, Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”.
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:35-14.- Entrevista a Sandra Barceló, psicóloga i dinamitzadora de “La Era Rural”( xarxa de recolçament als emprenedors jovenils en zones rurals d’Aragó), en la comarca del Baix Aragó Casp.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, José Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Sandra Barceló, Marcos Calleja i Elías Satué.

https://twitter.com/EmmaZafon/status/1521065586507370496

Source: Guillermo Tomás Faci: “La llengua aragonesa naix en el segle XIII, de la mà del Regne d’Aragó” – Lletraferit

Lambán ratifica que amb ell hi haurà una única llengua oficial, la castellana

No és la primera vegada que ho escoltem, tampoc és complicat intuir-ho, però potser mai ho havia dit tan clar en una sessió de les Corts. Javier Lambán va assegurar que “mentre sigui ell president del Govern d’Aragó, hi haurà una única llengua oficial, el castellà”.

Una expressió que només corrobora que la mort de l’aragonès i el català està assegurada a Aragó amb aquest president. Així ho vaticinen totes i tots els experts lingüistes i sociòlegs, que al·ludeixen a l’“oficialitat” com a única possibilitat de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol.

L’afirmació de Lambán venia a respondre una pregunta del diputat de Vox de la sessió de dimecres 27, en relació amb la nova Llei d’educació Celaà, que no ha comptat amb consensos polítics ni educatius a Aragó, i que segons la seva interpretació destruirà la llengua castellana.

Un president d’Aragó que, malgrat haver estat forçat per la legalitat i la democràcia de l’Estatut d’Aragó a aprovar una Llei de Llengües, un Currículum Educatiu i una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, no té cap interès a normalitzar aragonès i català la vida pública. Tampoc a protegir-ho.

Si només hi ha un aspecte positiu d’aquest tipus de declaracions, és la d’elogiar a evolució que ha patit a Aragó el debat lingüístic, a força de pressionar des dels col·lectius socials de defensa de la llengua, que forcen de tant en tant mitjans de comunicació, polítics i els seus discursos, a pronunciar-se sobre aquest aspecte. Primer van ser les famoses paraules de Pablo Echenique en oposició a l’oficialitat… des de fa un temps tenim la confirmació de Lambán.
Igual que les companyes asturianes, sabem que aragonès, igual que asturià, són dues llengües de segona a l’Estat, i la baralla serà llarga per poder revertir-ho.

Source: La paella pel mànec: los estàndards (III) (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües
(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 29/4/2022) Natxo Sorolla Fa unes setmanes que venim parlant de programes i drets d’autor. Fer funcionar un ordinador en Windows val diners. Lo mateix per a fer funcionar Word o Excel: actualment Microsoft permet usar-los en una llicència que caduque a l’any, i val 69€. Windows té problemes clars: preu de les llicències, alentiment de l’ordinador als pocs anys, pantallassos blaus… Per contra, los programes lliures, gràcies a la col·laboració de molta gent, tenen cost zero i sobrepassen qualsevol necessitat del que els demanem quotidianament, per a escriure, navegar, pel·lis… (Ubuntu, LibreOffice, Firefox, VLC). Però no acaben d’entrar als escriptoris de les cases. Per què? Pels estàndards, o pel que els economistes coneixen com a efecte xarxa. Lo que en castellà dirien efecto red, i que en llengua del carrer serie comtindre un telèfon, però no poder cridar a ningú perquè cap amic ne té. Algunes tecnologies, com telèfons o processadors de textos,no tenen sentit si no el comparteixen molts. I Microsoft ha sabut posicionar el seu ecosistema com a estàndard, fent un doble joc de cobrar l’Office a les empreses i permetre que els usuaris piratejon lo Word per a usar-lo a casa. Això ha creat un «estàndard» de facto. Si no et vols complicar la vida, paga llicència i envia en Word a qualsevol altre allò que estàs escrivint. Perquè si pretens compartir-ho en un programa bo i gratuït, te diran que estàs complicant la vida més del que cal. Curiositats dels humans. Actualment los estàndards són lo que mos connecte. En lo seu moment VHS va guanyar a Beta perquè els que feen pel·lis van deixar d’usar l’estàndard Beta, i els que tenien reproductors Beta, no trobaven les pel·lis en lo seu format. En lo seu moment Whatsapp va guanyar a Messenger perquè s’adaptave millor a la lògica del mòbil, i al final no podies parlar a ningú per Messenger, però ho podies fer en tots per Whatsapp. I tantes altres històries d’estàndards que expliquen per què és difícil treballar en programes lliures com LibreOffice, si tots treballen en format de pagament com Word. Lo peix que es menge la cua, lo gran que es menge al minut, o els efecte xarxa no volgut dels estàndards. Però d’aquí unes setmanes veurem com lo món del codi lliure és estàndard en alguns camps, i mos resol coses del dia a dia. Sèrie completa:

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.