Skip to content

Archive

Category: Llengua

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Dilluns 27, a les 17:30 a l’Aula 10 de l’EOI Alcañiz, tindrem el plaer d’escoltar la xerrada de Víctor Vidal “Plantes medicinals i destil·lació”, que s’emmarca com activitat de les nostres Jornades Culturals i el Programa “Jesús Moncada” de la Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El nostre ponent ens farà una presentació i realitzarem una destil·lació entre tots. Hi esteu tots convidats, no us perdeu! Cartell Plantes

MAGAZIN 25 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els diners: instrument clau d’organització social”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista –nutricionista, ens parlarà sobre les begudes energètiques.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Lola Bielsa Masdeu. Arrel de la publicació del seu últim Quadern d’Història: “Carlistes, liberals y republicans. Favara 1834-1876”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Laura Gandul, Lifo Ros, Lola Bielsa i Elías Satué.

Origen: Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Coincidiendo con los actos de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna el cuentacuentos valenciano ofreció una doble sesión para alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y para adultos en la Biblioteca Pública Municipal

Domingo Chinchilla “cuenta” a Moncada en la Mequinensa natal del escritor
Domingo Chinchilla.

La primera de las actividades de celebración del Día Internacional de la Lengua Materna en Mequinensa que tendrán su acto central el jueves 23 de marzo la sirvió el cuentacuentos valenciano Domingo Chinchilla con una doble sesión de “Històries per a contar”: por la mañana para los alumnos de la Sección de Mequinensa del IES Bajo Cinca y por la tarde para adultos en la Biblioteca Pública Municipal que contó con la participación de una treintena de personas.

Chinchilla realizó un viaje narrativo oral por diferentes partes del mundo con paradas en Nepal, en su Valencia natal y también en Mequinensa, donde se detuvo en uno de los cuentos del escritor de la localidad Jesús Moncada. Una parada que al “cuentista” le “hacía especial ilusión por poder contar un cuento en el lugar donde nació”.

Las actividades del Día Internacional de La Lengua Materna continuarán el próximo jueves 23 de marzo con una charla titulada “Això és el que està passant a la nostra llengua i mai hauries imaginat. Sociolingüistica a la Franja” a cargo del socio lingüista Natxo Sorolla, una lectura pública de obras del mequinenzano Jesús Moncada, el barcelonés Pere Calders y la mallorquina Carme Riera, una proyección de cortometrajes y un mesa redonda en la que bajo el título “La llengua com a expressió artística” participarán diferentes colectivos de la localidad.

Origen: Catalán, castellano y aragonés, “Incierta Gloria” el cine que une – Radio Huesca

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en HuescaEn el pasado mes de mayo la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes de Sariñena, comenzaba a poblarse de cámaras y de profesionales del mundo del cine. Este lugar formaba parte de las localizaciones de la película que Agustí Villaronga había elegido para el rodaje de “Incierta Gloria” que este sábado se presenta en la Diputación Provincial a las 19,30 horas. En el filme se entremezcla el acento catalán, con el aragonés de Gavasa y Esteso y se cierra con una nana chesa, si a todo esto se suma la dirección del catalán Villaronga y las localizaciones altoaragonesas, una vez más, la cultura nos da el mejor ejemplo de cómo se rompen las barreras.

Además de la Cartuja, la película se desarrolla por otros escenarios de Huesca, Zaragoza, Teruel, Barcelona y Gerona. La trama nos sitúa en el frente de Aragón en 1937 con un joven oficial republicano que conoce a una enigmática viuda. A partir de aquí el trasfondo de la guerra hace aflorar las pasiones humanas con toda su intensidad. “Incierta Gloria” ,asegura su director, no es solo una película bélica, habla de la juventud truncada.

El reparto cuenta con actores aragoneses de la talla de Luisa Gavasa y Fernando Esteso. No solo eso, en el tramo final de la película suena la nana del Grupo la Val D’Echo “Soniando”, escrita por Pepe Lera, que ya ha visto la película y que habla de la “trazabilidad cultural y social” que conlleva reunir todos estos circunstancias.

Está basada en la novela homónima de Jon Sales que ha sido traducida a más de 20 lenguas y que ha sido considerada como uno de los diez mejores libros de ficción publicados en ingles en el año 2104.

Villaronga obtuvo dos Goyas con su anterior película ‘Pa Negre’ a la mejor dirección y al mejor guión adaptado.

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en Huesca

Origen: Dia Internacional de la Llengua Materna | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 10 de març del 2017)

Des de l’any 2000 cada 21 de febrer se celebra lo Dia Internacional de la Llengua Materna, promoguda per l’UNESCO que és l’organisme de l’ONU per l’Educació, la Ciència i la Cultura. Una celebració carregada de sentit a un país on s’estan perdent les dos llengües més antigues del territori. Perquè és un miracle que avui en dia alguns encara puguem parlar i escriure les velles llengües del vell Aragó, que han pogut sobreviure a les conseqüències del Compromís de Casp –1412– a l’entronitzar la monarquia castellana; més tard, resistint la calamitat del Decret de Nova Planta dels Borbons –1707, 1711–; després, els anys de plom del Franquisme; i ara fa poc, la campanya sense sentit dels impresentables del PP-PAR i la vergonyosa LAPAO, que és la firma estúpida de polítics mediocres, desinteressats per la ciència i la cultura. Un autèntic miracle que, després de tantes contrarietats, les llengües patrimonials d’Aragó segueixin vives.

Fa només unes setmanes, des de les plataformes del poder de l’Espanya centralista, es posaven les mans al cap perquè el barrenat del Trump no hi vol saber res de mantindre el castellà en la influència que deu tenir als EEUU per la molta gent que el parla. De cop i volta, els opressors de les nostres llengües, els que aquí no suporten que una part dels aragonesos visquem en naturalitat la condició de catalanoparlants, han passat a ser els oprimits; a patir en carn pròpia les ofenses dels que es creuen superiors als demés quan, uns i altres, només són monolingües pelats. Aprendran la lliçó ara que algú més poderós que ells menysprea a la llengua castellana?

Felicitem al Govern d’Aragó i al Rector de la Universitat de Saragossa per l’èxit de l’acte central del Dia Internacional de la Llengua materna. Felicitació que cal estendre a tots el centres, professors, alumnes i Associacions que al llarg i ample d’Aragó han programat actes i activitats per celebrar un dia tant senyalat.

Tomàs Bosque

Origen: Trencar fronteres | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2017)

Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.

Carles Sancho Meix

Origen: La web del Ayuntamiento de Huesca, también en aragonés – Actualidad – Noticias

El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal

Web Ayuntamiento de Huesca en aragonés

Huesca, 16 de marzo de 2017. El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal (www.huesca.es). Inicialmente está visible una parte de los contenidos en lengua aragonesa y paulatinamente se irá actualizando el resto. Asimismo, las noticias de la sección de Actualidad que estén relacionadas con el Área de Lengua Aragonesa aparecerán traducidas.

“Queremos hacer visible la lengua aragonesa desde una plataforma tan importante como es la página web del Ayuntamiento, que recibe una media de 1.200 visitas diarias, por lo que es una herramienta muy útil para llegar a la población oscense”, afirma la concejala de Tecnología y responsable de Lengua Aragonesa, Mary Romero.

Para acceder a la versión en aragonés de la web municipal, se podrá seleccionar el idioma en la parte superior derecha de la página de inicio.

Origen: Un instituto consigue clases de lengua aragonesa tras recurrir al Defensor del Pueblo autonómico

El Departamento de Educación del gobierno regional ha concedido una hora de ampliación a un centro concertado de Benasque (Huesca)

Una protesta ante el Justicia de Aragón ha dado como resultado que un instituto concertado de Benasque, en el Pirineo de Huesca, vaya a poder empezar a impartir clases de lengua aragonesa: concretamente, de la variante denominada patués.

Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.

Se trata del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque, situado en esa localidad pireinaica del este de Huesca, en la comarca de la Alta Ribagorza. El Confidencial Autonómico ha podido saber que este centro concertado ha recibido la concesión para ampliar el horario con el objetivo de impartir Lengua Aragonesa.

La reforma de la normativa autonómica de educación aprobada por el gobierno de Javier Lambán (PSOE) amplió las posibilidades de ofrecer en los colegios de Aragón la enseñanza de -y en- las lenguas distintas del castellano que también se hablan en la comunidad autónoma, como son el aragonés y el llamado “catalán de Aragón”, siempre envuelto en polémica.

Este colegio concertado de Benasque llevaba años difundiendo, en actividades extraescolares y complementarias y culturales (concursos literarios, etc.), el patués, la variante de la lengua aragonesa en esa comarca.

Para este curso, trataron de conseguir del Departamento de Educación del Gobierno de Aragón dotación para impartir según su régimen de concierto una hora de lengua aragonesa. El colegio de educación secundaria tenía interés en ello, porque muchos alumnos y sus familias así lo querían.

Sin embargo, el gobierno regional no concedió en un primer momento esa enseñanza de Lengua Aragonesa como asignatura optativa. La dirección del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque decidió recurrir al Justicia de Aragón, el defensor del pueblo autonómico en esta comunidad.

Sus gestiones sí fructificaron, ya que el Departamento de Educación ha concedido que el instituto concertado empiece a impartir aragonés.

ECA ha podido saber que aunque esté ya mediado el curso escolar, la dirección del centro va a implantar próximamente las clases de lengua aragonesa. Lo hará a través de una ampliación horaria, por la que se les sumará una hora semanal a todos los cursos de Secundaria.

Eso sí, el cursar esta nueva asignatura de Lengua Aragonesa será completamente optativo para los alumnos. No será una actividad extraescolar, sino una asignatura como tal, pero voluntaria.

Lo que todavía se debe aclarar es si será una asignatura con nota y ésta se incluirá en el expediente de quienes la cursen. Lo más probable es que no, al menos en este curso, ya que no se habrá podido impartir durante todo el año. Pero sí que al menos habrá informes a los padres acerca del aprovechamiento de la asignatura.

Por ahora, el colegio está tramitando las acreditaciones que necesitan los profesores seleccionados para impartir clases de patués. Y esperan que, además de lo que queda del curso, ya los próximos años este instituto de Benasque pueda ofrecer desde inicio del cursos a los alumnos estudiar de forma voluntaria la modalida del aragonés propia de esta zona de Huesca.

El Duo recapte seran a l’EOI de Saragossa el 29 de març. L’activitat està emmarcada dins el Projecte Jesús Moncada del Govern d’Aragó i és oberta a tot aquell que hi vulgui anar.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212511132113720&set=a.3557503976685.167190.1245326491&type=3&theater

DIA INTERNACIONAL LLENGUA MATERNA 2017

Origen: Empatia i sopa d’all | L’ esmolet

Darrerament pareix que torna la lògica del que coneixem com a sentit comú. En el posicionament web, per exemple, nostresinyor Google tendeix a premiar els continguts originals (que no són copiats-enganxats d’una altra pàgina) que aporten informació significativa als que la cerquen. Han quedat enrere les tècniques més o menys tramposes a base de paraules clau sense contextualitzar que no feien res més que decebre al “navegant” —decepció que es traduïa en una pèrdua de credibilitat de l’empresa de Mountain View.

Pel que fa al màrqueting i la comunicació, agafen força els mètodes basats en l’empatia, és a dir, en la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aquestes coses les sabem per experiència i intuïció els que estem cara al públic, i per això pot fer l’efecte que tot plegat és com descobrir la sopa d’all. En realitat, però, paga la pena de profunditzar en aquests coneixements i percepcions per extreure’n un sistema de treball que ens sigui útil. En aquest sentit, comença a ser habitual l’ús del “mapa d’empatia” a l’hora de crear una estratègia. És una eina eficaç perquè plasma visualment els elements (sensacions, sentiments, pensaments…) que intervenen en la presa de decisió dels clients. No només les seues necessitats explícites sinó també les que queden latents, per sota de la superfície. Hi ha autors que afirmen que es tracta de tornar a considerar els clients com a persones influïdes per tot el seu entorn (allò de “jo sóc jo i la meua circumstància” d’Ortega y Gasset), i no com un element aïllat que podem encasellar en un ‘segment’ com qui classifica els préssecs segons la mida. Jo personalment tinc una tendència a l’empatia que a voltes és fins i tot excessiva, però que m’ha anat molt bé per a la meua feina. Per a mi l’empatia no és una estratègia, sinó un mètode de treball. Posar-se en la pell de qui ve a l’estudi amb la il·lusió d’un nou projecte és una de les coses més satisfactòries del nostre ofici.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 132, març 2017

Un acolorit mapa d’empatia

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Origen: L’EFA publica en linia la Gramatica Basica de l’Aragonés | Arredol

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: