Skip to content

Archive

Category: Llengua

MAGAZIN 13 de gener de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora :” El treball: maledicció o benedicció”. I també:“Propòsits d’ any nou”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Biografies de grans filòsofs.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales“ Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Avui, parlarem amb els alumnes de 6è de primària del C.P. Virgen del Portal de Maella: del Nadal, de les vacances, dels regals… Ens acompanyaran Jorge, Idoia, Isabel i també el director del col.legi Jaime Rebenaque.
Participants: Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Mª Conchi Balaguer, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros i Elías Satué.

Source: · UN LIBRO REPLEGA A BIOGRAFÍA DE BENITO COLL Y ALTABÁS – Lenguas de Aragón

Source: · LA UTILIZACIÓN O APOYO POR LAS EMPRESAS A LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN (ARAGONÉS Y/O CATALÁN) SE TENDRÁN EN CUENTA PARA OTORGAR EL SELLO RSA PLUS (Responsabilidad Social en Aragón). – Lenguas de Aragón

Al següent enllaç us adjuntem les activitats de la segona quinzena del mes de gener que vénen centrades entorn a la festivitat de Sant Antoni, declarada la del Matarranya d’interès turístic a Aragó. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2ENERO18.pdf Així mateix, us informem que iniciem la campanya d’activitats d’animació infantil amb la finalitat de fomentar la lectura i l’ús de les biblioteques o sales de préstec. La primera activitat serà el dilluns 15 de gener a La Freixneda i es repetirà en tots els municipis de la comarca al llarg dels mesos de febrer i març.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA www.comarcamatarranya.com

Mont-roig, 12 de gener de 2018

Amb l’arribada de les noves joguines de nadal, moltes de les velles es queden arraconades i ja ningú juga amb elles. A Mont-roig, han pensat a donar-los una segona vida enviant-les a xiquets i xiquetes de famílies desafavorides del Perú. Tothom qui ho desitge pot deixar els joguets que ja no utilitza a les dependències de l’ajuntament de la localitat.

Source: A Mont-roig recullen joguines velles per enviar-les a xiquets i xiquetes del Perú – Ràdio Matarranya

La festivitat de Sant Antoni sempre ha tingut una gran tirada al Matarranya. És el sant que se’n cuida dels animals i, per tant, la gran quantitat de ramaders de la zona s’han encarregat de mantindre viva la festa. A Pena roja, enguany, un grup de joves s’han animat a recuperar la barraca de Sant Antoni, una tradició que s’havia perdut al poble. Durant estos dies festius de Nadal s’han dedicat a aixecar este monument vegetal, amb l’ajuda de veïns dels pobles d’Herbers o Mont-roig, que ja tenen experiència en muntar barraques.

A la zona del Matarranya són pocs els pobles que han conservat la tradició de cremar la barraca per Sant Antoni, però es te constància que en gairebé tots se celebrava este dia, cremant grans construccions fetes amb troncs i rames.

El 20 de gener a Pena-roja se celebrarà una festa ben completa, a banda dels actes tradicionals organitzats pels majorals, hi haurà l’espectacular cremada. El dia següent, el diumenge, tindran lloc els actes religiosos amb la tradicional missa en honor al sant, a continuació la benedicció dels animalets del poble i el repartiment del panoli.

Source: Pena-roja recupera la barraca de Sant Antoni – Ràdio Matarranya

El Departament de Cultura convoca les proves anuals per acreditar el coneixement de català dels cinc nivells a 18 localitats

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura obre, el proper 29 de gener, la inscripció a les proves per obtenir els certificats de llengua catalana del nivell bàsic (A2), nivell elemental (B1), nivell intermedi (B2), nivell de suficiència (C1) i nivell superior (C2). Els certificats acrediten cinc nivells de competència lingüística en català,  d’acord amb Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.

La inscripció a l’actual convocatòria es pot formalitzar telemàticament per mitjà de l’apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya o bé, presencialment, a les oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. El termini es tancarà el 14 de febrer.

Els exàmens es duran a terme a 18 localitats. A Catalunya, es faran a Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També s’administraran proves a Fraga i a Perpinyà. Les proves començaran el 5 de maig amb els exàmens per obtenir el certificat B2 i es duran a terme al llarg dels mesos de maig i juny. El calendari de proves i les localitats d’examen es poden consultar al portal Llengua Catalana.

Les proves estan obertes a qualsevol persona de mes de 16 anys i no cal tenir cap titulació acadèmica prèvia. Els resultats es publicaran el 6 de setembre.

Les proves per a l’obtenció de certificats oficials de català s’inscriuen en les polítiques del Govern de Catalunya per estendre l’ús del català i encaixen amb l’oferta de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística i el curs en línia Parla.cat. Els cursos organitzats pel Consorci permeten obtenir títols equivalents als certificats que s’obtenen en les proves de Política Lingüística.

Adaptació a la nova gramàtica

La convocatòria de 2018 és la segona des de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Atès el període de transitorietat de 4 anys per aplicar la norma, en la correcció dels textos de l’àrea d’expressió escrita es consideraran adequades tant les solucions anteriors com les actuals. En les àrees de gramàtica o ús de la llengua, no es demanaran aspectes que hagin sofert un canvi de validesa normativa.

 

Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8| 08001 Barcelona | 935 671 000. dgpl.cultura@gencat.cat | llengua.gencat.cat

 

 

Source: Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) | Xarxes socials i llengües

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Source: Tierra de barrenaus: Pegallos de l’augua, la senda amarilla y l’aragonés en la Chacetania. Tierra de barrenaus 4×04

Empecipiamos l’anyo con un programa que se mira bien t’o norte d’o país y con muitas novedatz. Entre atras, quasi totz los colaboradors que charran por primer vegada en lo programa.

Acabamos lo programa con Ánchel, d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica, que nos presienta las conclusions d’o treballo que fació, de conchunta con Natxo Sorolla, sobre l’aragonés en la comarca d’a Chacetania.

Només acabar les festes de Nadal, comencen els amaniments per a les celebracions de Sant Antoni als pobles del Matarranya. A Vall-de-roures esta festa d’hivern es viu amb una intensitat especial, ja que es tracta, a més, de la festivitat patronal. El primer acte s’ha celebrat este cap de setmana amb la tradicional plega, on quintos i majordoms han passat casa per casa per recaptar la voluntat dels veïns i sufragar, així, les activitats de Sant Antoni.

Vall-de-roures, 9 de gener de 2018 Només acabar les festes de Nadal, comencen els amaniments per a les celebracions de Sant Antoni als pobles del Matarranya. A Vall-de-roures esta festa d’hivern es viu amb una intensitat especial, ja que es tracta, a més, de la festivitat patronal. El primer acte s’ha celebrat este cap de […]

Source: Quintos i majordoms passen per les cases de Vall-de-roures per fer La Plega per Sant Antoni – Ràdio Matarranya

Albesa (2017) Una frontera lingüística. Castellano, aragonés y catalán en el Teruel del siglo XVII

Universidad de Zaragoza

RESUMEN

El presente artículo aborda los influjos lingüísticos que se producen desde el catalán hacia el castellano de Aragón a principios del siglo XVII. El estudio de tales influjos se centra en el análisis lingüístico de un acta notarial original, denominada la Concordia, que data de 1624 y en la que participan las localidades de Alcañiz, Valdealgorfa, Valjunquera, La Codoñera y Torrecilla, todas ellas poblaciones situadas en el Bajo Aragón turolense. Los resultados de este estudio muestran, por un lado, unos influjos directos por parte del catalán en la fonética y en el léxico castellanos y, por otro lado, unas coincidencias lingüísticas entre el catalán y ciertas piezas que todavía se mantienen vivas en esta zona procedentes del aragonés medieval que se habló varios siglos antes.

Source: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

Source: · UN VIDEO – RESUMEN DEL SEMINARIO “LAS LENGUAS DE ARAGÓN: BASES PARA LLEGAR A ACUERDOS” – Lenguas de Aragón

Un video recoge el resumen de las sesiones del seminario “Las lenguas de aragón: bases para llegar a acuerdos” organizado por el centro Pignatelli y la cátedra Johan Ferrández d’Heredia

El Centro Pignatelli organizó el Seminario Las lenguas de Aragón: bases para llegar a acuerdos, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial de Aragón, de la Universidad de Zaragoza. El seminario ha tenido lugar los días 13, 22 y 29 de noviembre de 2017 en el Centro Pignatelli (Paseo Constitución, 6, Zaragoza).

Video (enlace)

Resumen de las sesiones (enlace)

Source: Tècniques d’estudi – La Comarca

Em va costar una mica comprendre que sol amb aquell sistema no aniria molt lluny. Perquè sempre et podies saltar algun nom o oblidâ’t alguna frase. I, cavil·lant-cavil·lant, vaig tindre l’ocurrència de provar amb les denominades regles mnemotècniques. La primera regla que vaig aplicar va ser precisament en l’assignatura de religió, més concretament per a treballar les benaventurances i no dixar-me’n cap. I el que vaig fer va ser seleccionar les primeres dos lletres de la paraula principal de cada una. El resultat va ser un estrany però molt enganxadís “PO-MA-LLO-HA-MI-LI-PA-PE”. Tot i els dubtes inicials, ho vaig provar i vaig comprovar que aquell sistema funcionave i que ere molt útil.

Bienaventurados los PObres de espíritu porque de ellos es el reino de los cielos.

Bienaventurados los MAnsos…

Bienaventurados los que LLOran…

I així successivament.

Més tard van vindre les llistes de les ciutats de França, d’Alemanya, d’Anglaterra, d’Itàlia…, la de “los reyes godos”, les dels partits judicials de cada una de les províncies d’Espanya i moltes més.

Ara, el “pomallohamilipape” (així, d’una tirada) va ser el primer i m’ha acompanyat tota la vida. I a n’estes alçades difícilment l’oblidaré.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: