Skip to content

Archive

Category: Llengua

https://twitter.com/esforigador/status/1217093368020336641?s=09

La Corona d’Aragón, paradiso poliglota? No hu credeba el vizconte d’Évol y sinyor de Castro en 1441, quan va determinar de fer escriure el suyo poder en aragonés, y no pas en el catalán materno d’ell y del suyo notario, enta participar a las Corts d’Aragón a Alcanyiz.

En la compareixença del Director General de Política Lingüística, Jose Ignacio Pérez Susín el 26 de novembre de 2019, ens avançava algunes xifres d’inversió de el Govern d’Aragó, que normalment són difícils de trobar, davant de les acusacions de PP de “xiringuito” on es malgasten subvencions.

Ignación López Susín, va donar les xifres amb les que en l’última legislatura s’havia passat d’una inversió de 2 cèntims a 20. Que malgrat tot, seguia estant a la cua d’inversions en política lingüística de la resta de comunitats amb llengües minoritàries a l’Estat, just per darrere d’Astúries amb 1 euro per habitant. Recordem de quan en 2014 es van publicar aquestes comparacions per primer cop, i ja llavors la inversió de País Basc era de 50,98 € per habitant, Catalunya 12,35 € o Navarra 3,38 €.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Seminari amb Esteve Valls sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa

El proper divendres 24 de gener tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.6, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona).

Esteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB, ens presentarà els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny. Aquest treball analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català nord-occidental de Catalunya i l’Aragó, i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.

Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

Source: Turolenses sobre les parles de la província » Temps de Franja

Source: Turisme lingüístic » Temps de Franja

MAGAZIN 18 de gener de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Què és per a tu una vida d’èxit???” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Laura Gandul. Dietista nutricionista, hablará de “Las legumbres”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Entrevista a…Marc Casas de “Matarranya al gust” restaurant de Maella.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Lo pare Faci | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de desembre del 2019)

Roc Faci Agud nasqué el 1684 a la Codonyera, de família de la baixa pagesia, quan aquesta vila era encara aldea d’Alcanyís, ciutat del Regne d’Aragó, un regne que desaparegué en ser sotmès el 1707 a les Lleis de Castella, quan Faci tenia 23 anys. Ja abans, als 13, havia ingressat al Carmel d’Alcanyís, on s’afegí el nom d’Albert, i romangué en aquest orde fins a la mort el 1774 a Saragossa. Es doctorà en teologia i tingué càrrecs importants dins del Carmel, malgrat  que fos conegut com a austracista. Se’n coneixen 40 obres en castellà i llatí i un nombre indeterminat de pròlegs i introduccions, on es mostra profundament aragonesista i amic dels catalans. Al pare Faci se li pot aplicar el que diu en Ganivet que cuando algún sabio español, como Servet o Raimundo Lulio, ha hecho un descubrimiento, lo ha hecho incidentalmente en una obra de discusión teológica o filosófica, perquè escrivint majoritàriament obres d’espiritualitat i devoció posà els fonaments de l’etnopoètica aragonesa. Replegà centenars i centenars de llegendes i tradicions de pràcticament totes les localitats d’Aragó, ja siga per ell mateix in situ, o a través de corresponsals. La seua obra ha estat molt útil als investigadors que han anat venint, i ha influït directament en els literats –es ben conegut el poemari Miracles de la Mare de Déu de la Font d’en Desideri Lombarte basat en els materials que lo pare Faci replegà a Pena-roja. Tot i que només va escriure en castellà i llatí, Faci recull en els seus llibres bastants fragments en aragonès i en català, i així tractant  de la Mare de Déu de la Mola de Buira escriu: Mola (que en Nuestro Idioma Aragonés es lo mismo que Mueladicho assi en lengua Eleemosyna –com aleshores se solia anomenar l’idioma català. Tanmateix en tractar del català de la Ginebrosa, que ell tan bé coneixia gràcies al propi de la Codonyera, l’anomena lengua valenciana. Pels seus molts mèrits l’ajuntament de la Codonyera li té dedicada des del 1901 una carrera, la d’enfront de la Casa de la Vila.

Artur Quintana

Source: Ruralitat i màrqueting | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 de desembre del 2019)

 La proliferació d’anuncis publicitaris anuncia el Nadal. A part de joguines i gastronomia exquisida, dominen les colònies cares i els cotxes d’alta gama representats per personatges i contextos eminentment urbans, amb un missatge associat a luxe, poder i èxit. Sorprèn així que Correus haigue encetat este mes de desembre la campanya #Yo me quedoper publicitar una plataforma en línia que distribuís productes de l’Espanya rural. Los protagonistes encarnen faenes diverses: ceramistes, un que forja ferro sobre una enclusa, un pare i un fill sobre un tractor…, i les reivindiquen des del seu poble com una elecció voluntària: “Me quedo porque amo lo que hago”. No és una imposició sinó una opció de prestigi: “Me quedo porque no quiero que se pierda este oficio, este sabor, este olor”. Les imatges són en un blanc i negre expressiu però modern al ritme de la música del grup salmantí Mayalde: “Me quedo porque pertenezco a este paisaje”. La plataforma funciona des del mes de maig, amb un grafisme atractiu i presentació pràctica: una pestanya mostra els 173 productors i desplega les dades (història, projecte, adreces, equip humà, opinions…); una altra separa la llista de productes, més de 1.000, amb fotos i preus. Se destaquen los més venuts: oli d’oliva en diferents envasos, un “sel·lenoscopi”, un pack regal de cervesa…. Les categories són sis, amb subcategories: artesania, moda, llar, salut i bellesa, alimentació i begudes. L’enviament és gratuït. Correus, societat estatal, és potser una de les poques estructures vertebradores de tot lo territori gràcies a les seues oficines per tota Espanya, i fa valer la seua capacitat logística. I per màrqueting o convicció, se fixa en l’Espanya buida perquè sigue l’Espanya visible, associada a un seguit de valors positius: productes autèntics (components i matèries primeres de qualitat, artesania rica, denominació d’origen), sostenibles per pròxims, únics i diferents, sotmesos a controls i procedents de bones pràctiques. Lo rural és així sinònim d’autenticitat, d’esforç i de responsabilitat social, i reivindicat com a l’orgull de l’origen, mostra un estil de vida no només possible sinó també imitable: “Me quedo porque quiero quedarme”.

María Dolores Gimeno

Source: I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) | Xarxes socials i llengües

Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)

Natxo Sorolla

Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.

Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.

Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.

Source: Sin documentos no hay historia | Zaragoza Lingüística

Source: Casi doscientos alumnos del Aragón Oriental reciben en sus centros el certificado B2 de catalán – Aragón_hoy

El acto ha contado con la presencia de los directores generales de Planificación y Equidad y de Política Lingüística del Gobierno de Aragón

Alumnos certificados
Un total de 187 alumnos de centros de secundaria del Aragón Oriental han obtenido el certificado que reconoce la equivalencia entre el titúlo de Graduado en ESO y el nivel intermedio de catalán (B2) tras haber cursado y aprobado la asignatura de Lengua catalana durante la totalidad de la Educación Secundaria Obligatoria y, como mínimo, en cuatro cursos de la Educación Primaria. Los estudiantes pertenecen al IES Bajo Cinca, Ramón J. Sender y Colegio Santa Ana, de Fraga; el IES La Llitera de Tamarite, de Litera; el IES Baix Matarranya, de Maella; el IES Joaquín Torres, de Mequinenza; el IES Baltasar Gracián de Graus, con sede en Benabarre, y el IES Matarraña, de Valderrobres
Este reconocimiento es fruto del Protocolo de Coordinación firmado por primera vez en 2003 entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación y que se renovó por última vez el 30 de septiembre de 2016.
Al acto de entrega de certificados, que ha tenido lugar esta mañana en el IES Bajo Cinca de Fraga, han acudido la directora general de Planificación y Equidad, Ana Montagud Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. Precisamente, este centro es la sede del XXXI Seminario de catalán, seminario autonómico para profesores y profesoras de lengua catalana.
En el acto han participado también, junto con los dos directores generales, la directora del IES Bajo Cinca de Fraga, Rosa Arqué, la directora del IES R. J. Sender de Fraga, Irene Agustín, el director del IES La Litera, Arcadi Calderó, la jefa de estudios del IES Joaquín Torres de Mequinenza y la profesora de catalán de la EOI Ignacio Luzán de Monzón en representación de su centro.

Source: Homenatge a Ramón Segura

La Diputació Provincial de Terol va aprovar al ple celebrat el passat dia 27 de novembre retre homenatge a Ramón Segura, el polític de Vall-de-roures que era president de la institució al juliol de 1936, quan va ser detingut per les tropes insurrectes contra el Govern de la República i executat amb altres polítics republicans en circumstàncies mai aclarides.

L’acord plenari, promogut per Ganar-Izquierda Unida, va comptar amb el suport del PSOE i de Ciudadanos. Total, nou vots a favor. Va votar en contra el PP, amb nou diputats, i el PAR, soci de govern dels socialistes, es va abstindre. Va caler el vot de qualitat del president, el socialista Manuel Rando, per desequilibrar la balança cap al sí.

L’homenatge, que inclourà als funcionaris i diputats morts durant la Guerra Civil, consistirà en col·locar una placa commemorativa a la seu de la Diputació en un acte públic encara sense data.

Ramón Segura, que va estar alcalde de Vall-de-roures durant la II República pel Partit Radical Socialista, presidia la Diputació quan va ser detingut pels revoltats al començament de la Guerra Civil i empresonat als soterranis del Seminari de Terol. D’allí va ser extret en una de les temibles «sacas» de presos per a ser assassinat amb altres companys de captiveri per l’únic delicte de ser un destacat polític republicà fidel al règim democràticament constituït.

Probablement, Ramón Segura siga el polític més important que ha donat Vall-de-roures en tota la seua història. Per a quan el reconeixement del seu poble?

Lluís Rajadell

Source: La mequinençana Pilar Arbiol guanya el VI Concurs de relats “Comarca del Baix Cinca” | Mas de Bringuè

Source: El Consejo de Europa reconoce la labor de DGA en la protección del catalán y aragonés

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: