Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés.

Congreso ALCEMCongreso ALCEM 2

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

 

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

 

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

 

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

 

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

franja1 franja10 franja11 franja3 franja4 franja5 franja6 franja7 franja8 franja9

Mañana, martes 24, a las 12 horas, se inaugurará la exposición «Siempre Aragón. Centenario del Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza 1915-2015». Será en la Galería de la Planta Noble del Palacio de Sástago de la Diputación de Zaragoza (Coso, 44). La exposición permanecerá abierta hasta el 12 de abril (martes a sábado, de 11-14 h. y de 18-21 h,; domingo y festivos, de 11-14 h.).

Font: Rolde de Estudios Aragoneses
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

O benién luns (23 de marzo) a las 23:00 meterán o documental sobre l’aragonés “Ambistas” en Aragón TV.
Trailer

Picture

Curso d’aragonés en Barzelona.

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, de Joaquim Montclús, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte comptarà amb la presència de Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC, i Joaquim Montclús, autor del llibre.
Dimarts 24 de març, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

La impulsora del LAPAO es reivindica «catalana, aragonesa i espanyola» | ElRipollès.info.

La ripollesa María Dolores Serrat va ser la responsable de desprotegir el català a la Franja

J.Palmer/EP | Actualitzat el 03/03/2015 a les 10:20h
La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press

La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.

Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.

Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.

La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.

Moviment Franjolí per la Llengua: Fem sentir la veu de la Franja al Parlament Europeu! [Plataforma per la Llengua].

L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!

Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.

Setge al català a la Franja

Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.

Denunciem la problemàtica a Europa!

Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!

Ai la Franja!.

 

Jornada a la Franja

 

Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.

 

També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…

 

Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…

 

Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…

Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona.

Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona

Joaquín Baldellou, Eduardo Pueyo, Carmen Sahún y Jorge Mur, ayer en la presentación del certamen.

El XIV Concurso literario Condau de Ribagorza se ha vuelto a convocar

 

 

 

ESTADILLA.- El XIV Concurso literario “Condau de Ribagorza” sigue evidenciando la apuesta de los Ayuntamientos de Estadilla, Fonz y Graus por conservar la cultura de la zona a través de su lengua propia, el bajorribagorzano. La cita, que no presenta novedades, vuelve a convocarse en las modalidades de relatos y poemas para adultos, mientras que mantiene la sección de narrativa para jóvenes, con una dotación total de 1.050 euros en premios.

LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)

8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024

* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas).  Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.

PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: