La llista amb els noms tradicionals dels 160 tresmils del Pirineu aragonès ha complert 1 any. Si en una primera presentació va fer bullir els comentaris més intransigents … després d’un any, les crítiques continuen des dels sectors més reaccionaris.
Escriptors de muntanya com Alberto Martínez ja estan acostumats a aquesta intrasigencia; des d’espais que no solen respectar la toponímia tradicional aragonesa, ni les llengües pròpies; Desnivel, Grandes Espacios, Heraldo de Aragón, Heraldo de Huesca, Diario de Levante, El Mundo de los Pirineos, FAM, …
No és que ens sorprenguem, però sí que ens ha servit per recolzar-nos en la idea d’aquesta neo-elit cultural, que intenta tenir la muntanya com un parc d’atraccions, amb via ferrades, hotels-refugis per a turistes, estacions d’esquí, … sense prestar gens d’atenció a la gent que tradicionalment ha viscut allà i viu.
No és de difícil trobar la típica oratòria sense sensibilitat, d’un guia de muntanya o guarda de refugi, negant l’existència de l’aragonès i / o català. Per descomptat que també la pertinença de la toponímia a aquest domini lingüístic.
Per a Alberto Martínez cims aragoneses han estat ara disfressades cometent un “atentado al recuerdo de los descubridores de las regiones altas aragonesas, el conjunto de apellidos de conquistadores ha sido suprimido (Ramond, Russell, Brulle, Le Bondidier, Beraldi,…) y desposeídos de sus picos”.
Segons Alberto l’única raó és que “els nacionalistes estan forts després les muntanyes” (no sabem si es refereix a aquests nacionalistes que “van conquerir” les muntanyes fa algunes dècades o als que modifiquen els noms dia sense altre en els mitjans de comunicació). No obstant això, els muntanyencs (aquests que no s’han preocupat durant dècades per saber com parla la gent que viu en aquestes muntanyes) continuaran trucant a les muntanyes com ells vulguin.
A sobre, Alberto augura una baixada en el turisme (de què ens sonen aquests auguris entre la gent contrària a les llengües minoritzades ?!) des de França, “tot i que els francesos mai han intentat treure toponímia tan hispana com” Luz”a la Bigorra occitana !!
Per acabar, fa esment a clubs tan prestigiosos com Peñalara (Madrid), que segons Alberto “va ser creat precisament amb el obchetivo de millorar la
vida dels / les muntanyencs / es”. El club Peñalara, es basa més en declaracions de la Fed. Aragonesa de Monaña, per reafirmar-se en l’innecessari d’aquest canvi, basant-se en una falta de demanda per part dels muntanyencs / es. Com si les Vies Ferrades, els pantans, les Lleis de Caça, de Depuració d’aigües o de Medi Ambient, … sí que ho fossin.
Típiques excuses i declaracions de clubs de muntanya que mai han fet res per la vida dels muntanyencs, que han “arrasat” la cultura popular d’un poble i que no han prestigiat com cal les llengües pròpies d’Aragó. Un cop vam saltar la frontera navarresa i catalana, la diferència és palpable en aquest aspecte.
—
