Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

El único idioma oficial en Aragón es el castellano, ha enfatizado el socialista Javier Sada.

Origen: PSOE afea la demagogia del PP y dice que el PSOE no apoya la cooficialidad

El portavoz del PSOE en las Cortes de Aragón, Javier Sada, ha lamentado este jueves la “demagogia” del PP y los argumentos “claramente incorrectos” que ha utilizado para criticar el anuncio de la derogación de la ley de lenguas de 2013 porque, ha asegurado Sada, el PSOE nunca ha apoyado la cooficialidad del catalán.

Después de que la diputada popular María José Ferrando criticara en rueda de prensa el anuncio hecho ayer por el presidente aragonés de que va a derogar la ley de 2013 y volver a la promulgada en 2009 por el gobierno socialista, Sada ha lamentado en declaraciones a los medios esta actitud.

Ferrando ha dicho que el coste de esta medida sería de 40 millones de euros, algo que Sada ha calificado de “mentira”, al tiempo que ha asegurado que en estos momentos “cada euro disponible” es destinado por el ejecutivo autonómico “a aquello que destrozó el gobierno de (Luisa Fernanda) Rudi”, es decir, políticas sociales, educación o dependencia.

El “único idioma” oficial en Aragón es el castellano, ha enfatizado el portavoz socialista, quien ha defendido que el único interés del gobierno es “volver a hacer una ley de derechos, no de prohibiciones u obligaciones”.

Así, ha insistido en que ni se quiere prohibir que quienes quieran hablar catalán lo hagan ni obligar a nadie a hacerlo.

Por eso, ha estimado que quien “creó un problema” donde no lo había, porque era un “tema resuelto”, fue el PP.

Sada ha concluido, de forma irónica, dando las gracias, por el bien del castellano, por que el PP no gobierne en los países suramericanos, porque lo que allí hablan en lugar de llamarse español “se llamaría con nombres extraños”, en referencia al lapao (denominación que da la ley de 2013 a la lengua aragonesa propia del área oriental de Aragón) y al lapapyp (lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.

Defiende que la ley en vigor, aprobada por el anterior gobierno PP-PAR.

Origen: El ​PAR alerta de la fractura que provocará la derogación de la ley de lenguas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La portavoz adjunta del Partido Aragonés en las Cortes, María Herrero, ha alertado de la “fractura social” que generará la derogación de la actual ley de lenguas, según ha anunciado hoy el presidente de Aragón, Javier Lambán.

En un comunicado, Herrero muestra su preocupación por la intención hecha pública por Lambán de derogar la Ley de lenguas de Aragón de la manera “más rápida posible”.

A juicio de Herrero, existe la posibilidad de que se vaya a llevar a cabo un política lingüística que puede acabar provocando “una indeseable fractura social” al ser “una materia tan sensible”.

En la nota, la diputada defiende que la ley en vigor, aprobada por el anterior gobierno PP-PAR, además del castellano “reconoce como propias, originales e históricas” las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental.

De esta forma, pone en valor “lo propio”, una de las señas de identidad más importantes de Aragón, que es su pluralidad lingüística.

Además, María Herrero ha lamentado que en la cuenta oficial de Twitter del Gobierno de Aragón se utilice el término “lapao” (acróstico de lengua aragonesa propia del área oriental de Aragón), al entender que esta denominación es “despreciativa, pancatalanista y no está en la ley que se aprobó”.

La responsable de Educación del PP ha opinado que Lambán crea problemas donde no los hay .

Origen: El PP calcula que recuperar la Ley de Lenguas de 2009 costaría la friolera de 40 millones

El Partido Popular ha calculado que derogar la actual Ley de Lenguas de Aragón de 2013 para recuperar la legislación aprobada en 2009, supondría “la friolera” de 40 millones de euros, contando con los traductores que se necesitarían en instituciones y centros públicos, el gasto que se llevaría a cabo en centros educativos, así como los cambios en topónimos, en el Boletín Oficial de Aragón y en carteles de carreteras y calles, entre otros.

La portavoz de Educación del grupo parlamentario del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, ha expresado su sorpresa ante el anuncio, de lo que ha calificado como “otro desatino”, del presidente del Gobierno autonómico, Javier Lambán, de derogar la Ley de Lenguas de Aragón y recuperar la legislación de un “Aragón trilingüe” de 2009.

La portavoz popular de Educación en el Parlamento aragonés ha explicado que atendiendo a las cifras aportadas por expertos de la Universidad de Zaragoza, de los 1,3 millones de aragoneses, el 95% “tienen como lengua materna el castellano”, y unos 45.000 utilizan las variedades dialectales de la zona oriental. Además, ha subrayado que de esos 45.000 aragoneses, el 75% “rechazan” la cooficialidad con el catalán.

Ferrando ha argumentado que “la lengua no es un problema, ni una inquietud, ni siquiera para los nacionalistas” y ha agregado que el presidente autonómico “crea problemas donde no los hay” y trata de agradar a los grupos parlamentarios “que le dieron el poder”. “En este caso”, ha apuntado Ferrando, “le toca satisfacer a CHA”, derogando una ley que “preocupa muy poco a la población”.

En rueda de prensa ha opinado que tras dos meses en el poder del presidente autonómico, “aún no sabemos nada de su política educativa y cultural” y ha añadido que “da la sensación de que va a golpe de impulso”.

Ferrando ha manifestado que desde el PP se rechaza “hacer cooficial la fabla, que no el aragonés, y el catalán” porque “supone erradicar nuestro rico patrimonio”. Asimismo, ha urgido al Gobierno autonómico a que “se ponga a trabajar en lo que importa”.

Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

/ 3.09.2015

Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellàcatalàaragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

Origen: El Punt Avui – Notícia: La mort del Lapao

Els canvis que les urnes han propiciat al País Valencià, a Aragó i a les Illes Balears han assegurat l’embeinada d’algunes de les bestieses que el Partit Popular havia propiciat en aquests tres territoris. El nou govern balear ha anunciat la retirada de la llei de reforma educativa, la Generalitat Valenciana s’ha compromès a recuperar els mitjans de comunicació públics que Alberto Fabra va clausurar i el president del govern aragonès va anunciar ahir que anul·larà la controvertida llei de llengües que els populars van aprovar i que convertia el català en un patuès de nom idiota. Lloades siguin les urnes! En la darrera legislatura, a tot arreu, el PP es va transformar en un ariet contra el sentit comú i en una vàlvula de seguretat contra “el separatisme”. L’honestedat, la decència i la humanitat, que retrocedien espantades, han tornat a la plaça llepant-se les ferides. Ara, Javier Lambán, el president del govern aragonès, hauria d’anar més enllà. Per què només pot haver-hi a Aragó “una llengua oficial”, com va proclamar ahir Lambán? Per què el català no pot ser oficial en els territoris on es parla i llengua vehicular a les escoles de la Franja? Per què els qui parlen en nom de la civilització només es conformen renunciant a la barbàrie? Si els nous governs “progressistes” del mateix Aragó, del País Valencià i de les Balears es resignen a deixar-ho tot com estava abans del pas del cavall d’Àtil·la, poc progrés representen. Som on érem, però això, tot i ser molt, és ben poca cosa.

Javier Lambán acusa a Rajoy de ser “el mejor aliado de Mas” por su “inmovilismo” y reivindica el papel integrador de Aragó por su situación de vecindad y sus estrechas relaciones con Catalunya. Anuncia la derogación de la vigente Ley de Lenguas para volver a la formulación de la existencia de tres lenguas, castellano, catalán y aragonés.

Origen: El presidente de Aragón: “Debemos dejar de lado a los sectores que han alentado el anticatalanismo” | Diario Público

El govern aragonès derogarà la polèmica llei del LAPAO | VilaWeb

Origen: Lambán: Habría que proclamar con orgullo la existencia de hablantes en catalán en Aragón

Relación entre Aragón y Cataluña

Lambán: “Habría que proclamar con orgullo la existencia de hablantes en catalán en Aragón”

Efe. Zaragoza| Actualizada 02/09/2015 a las 14:17    

El presidente de Aragón ha anunciado la “rápida” derogación de la ley de lenguas para volver a la de 2009.

Reunión entre el presidente Lambán y el candidato del PSC Mikel IcetaReunión entre el presidente Lambán y el candidato del PSC Miquel Iceta Efe

El presidente de Aragón, Javier Lambán, ha anunciado que de la manera “más rápida posible” el gobierno que lidera va a presentar en las Cortes una iniciativa para derogar la vigente ley de lenguas de la comunidad y volver al modelo que establecía la norma de 2009.

En declaraciones a los medios tras reunirse en Zaragoza con el candidato del PSC a la Generalitat, Miquel Iceta, Lambán ha insistido en que su intención es volver a la formulación de la existencia de tres lenguas en Aragón -castellano, catalán y aragonés- después de haber hecho “el ridículo más espantoso” con la ley vigente, promulgada por el anterior gobierno PP-PAR.

“Lejos de que nadie rechace reconocer la existencia de hablantes en catalán en Aragón, deberíamos proclamarlo como un orgullo“, ha enfatizado el presidente, quien ha insistido en que hay que reconocer esta realidad.

Ha explicado que aunque es “evidente” que solo puede haber una lengua oficial en Aragón, que es el castellano, también lo es que hay partes de Aragón donde se hablan otras, que son lenguas propias y que como tales “deben tener reconocimiento legal y determinada protección” y entenderlas como un derecho “al menos en las zonas en las que se hablan”.

A juicio de Lambán, dentro del “aragonesismo moderno” que trata de ejercer, es necesario que en la comunidad se haga un “exorcismo de viejos fantasmas” y de “viejos complejos de inferioridad” de algunos sectores de la sociedad que “han alimentado un anticatalanismo absolutamente inconsistente e inconsecuente“.

Estos sectores, ha añadido, se han negado a reconocer “realidades absolutamente palmarias”, como que hay decenas de miles de aragoneses que hablan catalán o aragonés.

Origen: Los Cursos de Español de Jaca cierran su ciclo de conferencias con una ponencia sobre las hablas del Alto Aragón

Rosa Castañer, profesora de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza y especialista en filología aragonesa, será la encargada este miércoles de cerrar el ciclo de conferencias de los Cursos de Español que se realizan este verano en Jaca. Castañer ofrecerá una ponencia sobre “Las Hablas del Alto Aragón” en el Salón del Ciento del Ayuntamiento a las 20:00h.

Por otro lado, los estudiantes extranjeros de los Cursos de Español, que se desarrollan en Jaca, continuarán en la ciudad hasta finales de este mes para aprender y perfeccionar su español. De la misma manera, estos cursos ofrecen enseñanzas a profesores que quieran mejorar sus conocimientos en castellano e impartir clases en este idioma. Este año se han matriculado cerca de 200 alumnos provenientes de 30 países

Los Cursos de Verano de la Universidad de Zaragoza cumplen este año su 85 edición. Desde 1927, este tipo de actividades cuentan con una gran acogida en la ciudad. Los programas de español están financiados por el Gobierno de Aragón y el Instituto Cervantes. La Universidad tiene convenios con diferentes instituciones privadas y públicas en todo el mundo, y es, además centro examinador oficial para la obtención del Diploma de Español como Lengua Extranjera (DELE).

Javier Lambán redactará un Plan Estratégico de la Cultura en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Materia lingüística

Preguntado sobre la Ley de Lenguas en vigor, Lambán ha señalado que se ha creado una dirección general de Política Lingüística para que el “fenómeno lingüístico en Aragón se produzca en los términos que debe”. A este respecto, ha calificado de “despropósito” que llevó a Aragón a hacer “el ridículo en toda España” la modificación de la Ley de Lenguas anterior y la denominación mediante siglas de fenómenos lingüísticos acreditados y verificados por lingüistas que se precien.
Por ello, ha incidido en que hay que “llamar a las cosas por su nombre” y en que al fenómeno lingüístico “hay que darle la importancia que tiene, en su justa medida”, y sin llegar a exageraciones ni excesos o planteamientos de cooficialidad que “no tienen ningún sentido”, pero tampoco infravalorar la importancia que tiene el plurilingüismo en Aragón, porque es “un error”.

Nace, como el resto de las lenguas romances peninsulares, en torno al siglo VII en los valles pirenaicos y las tierras al norte del Ebro. En el siglo VIII ya está consolidado en los condados de Aragón, Sobrarbe y Ribagorza.

Origen: Breve historia de la Lengua Aragonesa | zaragozabuenasnoticias.com

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

POLÍTICA

Dirección General de Política Lingüística

Aragón proyecta reconocer el catalán

JAVIER ORTEGACorresponsalZARAGOZA

El nuevo Gobierno de Aragón del socialista Javier Lambán ha creado, por primera vez, una Dirección General de Política Lingüística, signo claro de que resucitará la polémica sobre el uso del idioma catalán en la comunidad autónoma. Al frente de la misma ha nombrado al nacionalista José Ignacio López Susín, militante de CHA, experto en el tema y coautor de libros sobre derecho aragonés y la lengua aragonesa.

La primera y principal cuestión que deberá afrontar el reciente director general será la elaboración de una nueva Ley de Lenguas y, por tanto, derogar la actual de 2013, aprobada por el anterior Gobierno de PP-PAR.

Uno de los puntos más polémicos de la ley fue suprimir la denominación de aragonés y catalán que contenía el texto de 2009 para referirse a esas lenguas. Fueron sustituidas por los circunloquios lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaica, para referirse al aragonés, y lengua aragonesa propia del área oriental, más conocida como lapao, para referirse al catalán.

También desaparecieron el Consejo Superior de Lenguas de Aragón, la Academia Aragonesa de la Lengua Catalana y la Academia de la Lengua Aragonesa, sustituidas por una única Academia Aragonesa de la Lengua.

El nuevo Ejecutivo defiende la diversidad lingüística de Aragón (español, aragonés y catalán), que dice que quiere situar en su justa medida. Quiere lograr el mayor consenso posible para sacar adelante la futura Ley de Lenguas. Para ello, el PSOE y CHA, ahora en el Gobierno, necesitarán al menos los votos de Podemos e IU, que respaldaron la investidura de Lambán.

Mientras, la plataforma aragonesa No Hablamos Catalán, integrada por decenas de colectivos y asociaciones, y la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental preparan movilizaciones tras el anuncio de derogación de la actual Ley de Lenguas por parte del Ejecutivo autonómico.

Los promotores de la manifestación consideran que PSOE y CHA pretenden «imponer el catalán» en la comunidad aragonesa.

La ley aprobada en su día por el PSOE, y luego modificada por el PP, reconocía la existencia de otras lenguas en la comunidad, como el aragonés y el catalán. Sin embargo, no regulaba la cooficialidad, algo que reivindicó CHA y que los socialistas no aceptaron. La nueva norma podría volver a la situación de 2009.

Pueden dar idea de las pretensiones algunas de las 170 enmiendas presentadas por la entonces oposición al proyecto de Ley de Lenguas de 2013 de PP-PAR. De ellas se desgranan propuestas como la cooficialidad del catalán y el aragonés en toda la comunidad, la posibilidad de emplear el catalán en las Cortes y la consecuente utilización de sistemas de traducción, la implantación del trilingüismo en el Boletín Oficial de Aragón, o que al menos el 50% de las asignaturas impartidas en los colegios sean en aragonés, a excepción de la zona oriental, donde sería en catalán.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: