Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: Torna a les escoles de la Franja el Projecte Moncada | Mas de Bringuè

Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús  Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’han destinat 20.000 euros a aquests programes (un 330% més que en el d’anys anteriors); d’ells s’han utilitzat 6.000 euros per atendre despeses contretes en el curs 2015/16 que no havien estat satisfets. D’aquesta manera, per al curs 2016/17, s’han destinat els 14.000 euros restants per a tots dos programes, una dotació realment minsa per a cobrir els objectius i demandes d’ambdós programes.

El catàleg d’activitats recull dues modalitats. Una primera amb activitats curriculars d’animació que es realitzen a l’aula i en horari lectiu i que s’integren en les diferents àrees. Entre elles es realitzen conta contes, projecció de pel·lícules, reciclatge, pintura, poesia, teatre, origami, horts escolars, cuina, etc. La segona modalitat consisteix en que els centres desenvolupin durant tot el curs els seus propis projectes vinculats a la llengua (elaboració d’un diccionari, realització de vídeos  curts, etc).

Tots els centres que han sol·licitat alguna de les activitats, en els dos programes, han estat atesos i se’ls ha concedit almenys una de les peticions. El Departament d’Ensenyament  ha facilitat així que tots els centres hagin pogut participar en el programa escollit, prioritzant el repartiment d’iniciatives a aquells que ofereixen l’aragonès o el català, a alguns dels quals se’ls ha concedit més d’una activitat.

Al programa Luzía Dueso, han presentat sol·licitud centres alt aragonesos on s’imparteix l’aragonès, com són Jaca, Villanúa, Biescas, Caldearenas, Senegüé, Broto, Pla,  L’Aínsa, i  Benás. En el cas del Jesús Moncada ho han fet els centres escolars de Primària o Secundària  dels municipis de Queretes, Calaceit,  El Torricó,  Maella, Torrent de Cinca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vall de Roures,  Graus, Aiguaviva de Bergantes,  La Freixneda, Montsó, Mequinensa, Pena-roja de Tastavins,  Fraga, Saidí i Benavarri.

També s’han concedit activitats de tots dos programes a centres educatius de Saragossa, Utebo, Alcanyís, Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñánigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca, Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Calamocha.

Concretament a Saragossa, el Departament de Català de la E.O.I número 2 ha programat per a la primavera una actuació del Duo Recapte.

Dentro de un proyecto europeo que se basa en tecnologías de aprendizaje profundo y big data.

Origen: Aragón desarrollará un traductor y un diccionario online de lengua aragonesa | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La iniciativa del Gobierno autonómico de felicitar las Navidades en sus tres lenguas oficiales reabre el debate sobre el sesgo nacionalista del PSOE y la Chunta Aragonesista.

Origen: El villancico trilingüe que divide a los aragoneses

Origen: Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón – Aragón_hoy

Un villancico trilingüe para felicitar la Navidad en Aragón

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha colaborado en la realización de este villancico tradicional
El coro infantil Amici Musicae ha sido el encargado de poner voz a “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada”

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte ha colaborado, a través de la Dirección General de Política Lingüística, en la realización de un villancico tradicional en las tres lenguas propias de Aragón: castellano, aragonés y catalán.

El villancico “En nuei chelada/ En nit gelada/ En noche helada” ha sido compuesto por Veremundo Méndez Coarasa y cuenta con la música de P. Castellano. Fue grabado en el Auditorio de Zaragoza y participaron 32 coristas de 7 a 11 años del coro infantil Amici Musicae, acompañados al piano por Javier Montañés y dirigidos por Isabel Solano.

*Se adjunta audio y vídeo del villancico.

Podcasts y Audios relacionados:

Origen: La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero | Mas de Bringuè

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Les raons d’aquesta situació han estat, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística  del govern aragonès, les dificultats legals  plantejades des dels organismes d’Intervenció de la Comunitat Autònoma  per a  convocar uns premis amb dotació econòmica i el no haver trobat cap empresa que hagués volgut esponsoritzar ambdós premis.

Des d’alguns sectors associatius de la Franja han lamentat aquesta decisió pel que representa de fre a la recuperació d’una situació ja prou endarrerida i es mostraven disposats a oferir a la D.G.P.L. un llistat d’empreses arrelades a les zones bilingües que podrien estar disposades a col·laborar en aquesta iniciativa.

Per la seua banda, el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, comunicà a  Temps de Franja que per a l’any 2017 s’estan buscant noves fórmules jurídiques, ja presents en altres comunitats autònomes, “que permetixquen convocar uns premis remunerats en forma digna” .

Origen: La pluralitat lingüística d’Aragó, a examen al Centre de Premsa de Saragossa | Mas de Bringuè

jornades-plur-ling-2

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb  diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: ”Informar  sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.

Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del  Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.

Les sessions,  que  van tindre lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, tenien com objectiu donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació   la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

 

En la  sessió que obria el cicle, la qual  tenia com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” intervingué  en primer lloc el director general de Política Educativa, Ignacio López Susín, que parlà dels diferents canvis, avenços i retrocessos, que dins de l’Estatut d’Autonomia i altres àmbits de la legislació aragonesa havia tingut el reconeixement i el suport de les llengües minoritzades en aquesta comunitat autònoma. La periodista Amaya Gàllego parlà de l’origen històric  de l’aragonès i de les principals fites assolides per aquesta llengua en les primeries del segle XX. .

En la segona sessió, el periodista Rubén Ramos exposà el tema: “Camino de nada? La llengua aragonesa.” on parlà de la precària situació d’aquesta llengua i del tradicional menyspreu  que ha tingut fins i tot entre els mateixos parlants. També despertà força l’ interès  dels assistents la tensió existent entre els partidaris de la elaboració d’un aragonès comú vàlid per a totes les varietats o mantindre l’ús de les varietats de forma aïlllada una de l’altra.

Màrio Sasot va iniciar la seua exposició titulada “La llengua catalana a l’Aragó, la gran desconeguda”,  fent una mapa de situació d’on es parla el català a l’Aragó, i quines característiques presenta al llarg de la Franja . Va descriure un panorama de la llengua escrita, des de l’edat mitjana fins l’actualitat i donà a conèixer els principals escriptors aragonesos en llengua catalana, així com intel·lectuals,  periodistes i altres personalitats rellevants d’origen franjolí.

Va ser destacat, en l’apartat de precs i preguntes, l’ interès que  els periodistes assistents van mostrar durant les jornades per conèixer la situació i l’existència d’aquestes llengües a l’Aragó i coincidiren en la necessitat de que des dels mitjans de comunicació hi haja més visibilitat i sensibilitat cap  aquesta part important del nostre patrimoni.

jornades-plur-ling-1

El proper 17 de desembre, un/a responsable de “Esfendemos as luengas” signara a Donosti el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics, un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada en 1996.

Les entitats participants han determinat de manera conjunyeix els 4 objectius específics que recull el protocol.

  1. Reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l’assegurament del desenvolupament de les llengües són pilars fonamentals per a la pau i la convivència.
  2. Crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge.
  3. Presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar el seu paper de garants d’una gestió justa de la societat
  4. Convertir Donostia i de la Capital Cultural Europea en referents d’aquest procés.

Un procés entre agents socials, organitzacions i experts per a l’elaboració d’un protocol destinat a garantir la igualtat entre les diferents llengües, i a la presentació de les conclusions del mateix durant el Cim internacional. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics (PGDL) serà fruit d’un procés d’acord, combinant els enfocaments científic, acadèmic i social, de cara a construir una eina que permeti revertir la situació de les llengües minoritzades i construir una Europa basada en la igualtat entre les comunitats lingüístiques. De manera que aquest protocol serà traslladat a fòrums i instàncies internacionals perquè institucions de diferent caràcter ho utilitzin com a instrument regulador del seu compromís amb la diversitat lingüística.

Els promotors del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics són el Kontseluia i la Fundació DSS2016, que s’encarregaran de presentar-ho a Donosti, Capital de la Cultura 2016. A més dels promotors, el comitè organitzador està compost per la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, Linguapax, el Centre Europeu per a les Qüestions de Minories (ECMI), el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN International) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés

Con motivo del aniversario de la publicación de la obra ‘O Tilón. Recosiros de ra quiesta Balle Tena’, al escritor Félix Gil el director general de Política Linguística ha reiterado el apoyo a las iniciativas para defender el aragonés.

Agencias. EfeActualizada 03/12/2016 a las 20:01
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha reiterado el apoyo decidido del Gobierno de Aragón a las iniciativas que trabajan por impulsar y difundir el aragonés en sus diferentes variedades.
Y lo ha hecho en el transcurso del homenaje que se ha rendido en Tramacastilla de Tena (Huesca), al escritor tensino Félix Gil del Cacho con motivo del treinta aniversario de la publicación de su obra “O Tión. Recosiros de ra quiesta Balle Tena”.

Según explican fuentes del Gobierno de Aragón, en el acto se ha hecho entrega de una placa conmemorativa a la familia, en recuerdo del que se considera el primer autor que publicó un libro en aragonés tensino.

“Una variedad del aragonés sobre la que, afortunadamente, hay otros cultivadores”, ha dicho López Susín, quien ha recordado que desde algunas localidades como Panticosa se está promocionando su uso en la escuela y se está trabajando desde la propia comarca a través del área de lengua aragonesa.

Félix Gil del Cacho (Tramacastilla de Tena, 1924 – Barcelona, 1986) vivió hasta los 40 años en Tramacastilla de Tena donde, como muchos hermanos solteros de la montaña, se dedicó a ayudar al mantenimiento de su casa en las faenas del campo y como pastor recorrió numerosas veces las cabañeras entre el Valle de Tena y la ribera del Ebro.

Su vida, añaden las fuentes, es representativa del carácter y la suerte de tantos montañeses que experimentaron las penurias de la posguerra y posteriormente la emigración.

Después marchó a Barcelona, donde tomó conciencia del valor de sus raíces y, estimulado por estudiosos del aragonés, escribió primero una corta colaboración para la revista Orache (1985) y posteriormente sus “Recosiros de ra quiesta Balle Tena” que, bajo el título de “O tión”, publicó el Gobierno de Aragón al año siguiente de su fallecimiento.
El acto, organizado por la Asociación Cultural Rolde “O Caxico”, en colaboración con la Comarca del Alto Gállego, ha concluido con un concierto a cargo de Jazz 4 Fun.

image001

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè

Ista vegada A Escuchetes sale d’Aragón y viacha ta Irunya ta conoixer a la Colla de Fablans de Navarra, una colla de personas que viven en Navarra pero que s’achuntan a soben ta charrar a nuestra luenga, porque l’aragones no tien mugas!! Con a suya aduya feremos un receta vegana de Pimientos d’o Piquillo farcius de borraina. Buen prebo!!

Origen: “El català a la Franja només és preeminent sobre el paper mullat”, per Marcel Pena – Lliure i Millor

oBgH19BT_400x400

Marcel Pena @marcelpena_ Periodista i activista

Fa poc hem vist com, arran d’una declaració de l’Ajuntament de Mequinensa, ha saltat la notícia que diversos municipis de la Franja de Ponent han declarat el català com a “llengua d’ús preeminent”. Tot i l’espectacularitat que se li ha volgut donar des d’alguns mitjans, la realitat és molt més desoladora, ja que no està prevista cap actuació pel que fa a la llengua.

Quan es va aprovar la Llei de llengües d’Aragó del 2013, la del LAPAO, el Govern aragonès pretenia que fossen els ajuntaments els que anomenessen la llengua que s’hi parlava, amb la idea prefixada que triarien localismes com fragatí, tamarità o maellà, per exemple. En canvi, l’Ajuntament del Campell, amb Josep Anton Chauvell d’alcalde, va aprofitar el buit legal per declarar que la llengua local era el “català”. Va ser el primer, el maig del 2013. Ara, el nou Departament de Política Lingüística (DPL) d’Aragó proposa una cosa pareguda: que siguen els ajuntaments, mitjançant declaracions institucionals, els que dibuixen el mapa lingüístic. Però i si algú fa la jugada del Campell a la inversa? Un lloc amb parlar de transició podria adscriure’s al marc aragonesoparlant, o no pronunciar-se tot i ser catalanoparlant. D’esta manera, el DPL aragonès tira pilotes fora en un tema controvertit a Saragossa, i passa la trumfa calenta als ajuntaments, amb els riscos que això comporta. Una forma de complicar-se la vida, quan la solució més senzilla seria consultar els lingüistes i filòlegs, que ja tenen el mapa de la llengua clar des de fa anys.

Les declaracions locals aproven que el català és la “llengua d’ús preeminent del municipi”, tot i que no queda gaire clar què significa què significa això. Als ajuntaments, la informació i els tràmits oficials continuaran sent en castellà. Sense treure’ls valor a estos actes, més encarats a la galeria que altra cosa, caldria que els ajuntaments se plantessen i demanessen l’oficialitat, única via que permet que el català sigue realment la llengua “d’ús preeminent”.

Una prova de la superficialitat d’estes declaracions és que la toponímia dels llocs de la Franja continua sent en castellà. El primer que haurien de fer els ajuntaments interessats en fer del català una llengua digna és canviar ‘Mequinenza’ per ‘Mequinensa’, ‘Tamarite de Litera’ per ‘Tamarit de Llitera’ o ‘Arén’ per ‘Areny de Noguera’. En el cas de les comarques franjolines ja es reconeix la forma bilingüe a la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. En altres comunitats autònomes, com a Navarra o la província d’Araba, és fàcil de veure els noms de municipis en èuscar i castellà a la vegada. A la Franja pocs van ser els alcaldes de finals dels anys 70 que van atrevir-se a canviar el nom castellanitzat dels pobles. El Campell va ser-ne un, però tot i abandonar la forma castellana ‘Alcampel’, va recuperar el nom popular ‘Alcampell’, sense tindre en compte la versió catalana ‘el Campell’, que sembla ser la que més respecta l’etimologia.

La situació a la Franja és delicada i només amb les esperances molt baixes es pot celebrar mesures com la descrita. De poc val que municipis declaren el català ‘llengua d’ús preeminent’ si la gent que el parla no la transmet als fills. Només la inclusió dels municipis catalanoparlants d’Aragó en un marc d’oficialitat lingüística pot donar-li valor a la llengua i capgirar una situació que ja no suporta més accions simbòliques.

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Tos combidamos a l’omenache a o Profesor Brian Mott que le fará o Departamento de Filolochía Romanica d’a Universitat de Barcelona iste chuebes.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Brian Leonard Mott

Filologo britanico naixiu en Londres en 1946. Estudioso de l’aragonés, ye profesor en a Universidat de Barcelona y miembro d’honor de l’Academia de l’Aragonés. Entre os suyos intreses investigadors destaca a fonetica y fonolochía, a traducción y a dialectolochía. Entre 1969 y 1972 estió profesor en a Universidat de Zaragoza. Dende 1968ha estudiau l’aragonés chistabín sobre lo que ha publicau quantos libros y articlos, destancando o Diccionario chistavino-castellano (1984), o Diccionario etimológico chistabino-castellano, castellano-chistabino (2000) y El Habla de Gistaín (1989). Tamién ha publicau una antolochía de textos en as modalidatz linguisticas d’Aragón (tetulada Voces de Aragón (2005)). Actualment ye embrecau en o estudeo d’a entonación de l’aragonés.

Chuebes 24 de nobiembre, 13:00 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.
gistan_fd93bf53.jpg

Origen: Comunicat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca | Lo Finestró

sin-titulo“Amb el suport de les persones que formem l’associació, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca treballa des dels anys 70 per posar en valor el patrimoni cultural de la comarca. Per això us convoquem a assistir un any més a la gala anual de la nostra entitat –que enguany tindrà lloc al Castell de Fraga dissabte 3 de desembre a les 19:00–, en què tradicionalment venim atorgant el «Premi Josep Galan a la normalització cultural i lingüística», el «Premi Franja: cultura i territori» i les «Beques d’investigació Amanda Llebot».

Enguany, el Premi Galan ha recaigut en l’associació fragatina Amics del cine. Amics del cine va nàixer l’any 2013 per col·laborar amb el moviment cultural de Fraga oferint la projecció comunitària de pel·lícules davant la manca d’oferta a la ciutat. Des de llavors, els veïns de Fraga han vingut gaudint d’una programació estable de cintes d’actualitat en cicles de tardor i hivern. Sensibles a la realitat lingüística de Fraga i comarca, programen títols en castellà i en català, motiu pel qual reben aquest premi.

El Premi Franja 2015 vol premiar la trajectòria de la Carme Alcover i Pinós. Alcover és nascuda a Massalió (1952) i va exercir com a mestra de català a Fraga en els difícils primers anys d’ensenyament de la matèria en les escoles i instituts de la Franja d’Aragó. Actualment treballa com a tècnica lingüística del Govern d’Aragó i ha publicat diversos estudis sobre l’ensenyament del català a l’Aragó. També té publicats narracions i poemes en volums col·lectius. Va ser membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

La nota musical correrà en aquesta ocasió a càrrec de Pau Elias, que oferirà un original concert d’ampolles de colors. Finalment podrem degustar un aperitiu a peu dret.

Esperant comptar amb la vostra assistència, us saludem ben cordialment.

La Junta de l’IEBC-IEA”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: