Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés

Con motivo del aniversario de la publicación de la obra ‘O Tilón. Recosiros de ra quiesta Balle Tena’, al escritor Félix Gil el director general de Política Linguística ha reiterado el apoyo a las iniciativas para defender el aragonés.

Agencias. EfeActualizada 03/12/2016 a las 20:01
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha reiterado el apoyo decidido del Gobierno de Aragón a las iniciativas que trabajan por impulsar y difundir el aragonés en sus diferentes variedades.
Y lo ha hecho en el transcurso del homenaje que se ha rendido en Tramacastilla de Tena (Huesca), al escritor tensino Félix Gil del Cacho con motivo del treinta aniversario de la publicación de su obra “O Tión. Recosiros de ra quiesta Balle Tena”.

Según explican fuentes del Gobierno de Aragón, en el acto se ha hecho entrega de una placa conmemorativa a la familia, en recuerdo del que se considera el primer autor que publicó un libro en aragonés tensino.

“Una variedad del aragonés sobre la que, afortunadamente, hay otros cultivadores”, ha dicho López Susín, quien ha recordado que desde algunas localidades como Panticosa se está promocionando su uso en la escuela y se está trabajando desde la propia comarca a través del área de lengua aragonesa.

Félix Gil del Cacho (Tramacastilla de Tena, 1924 – Barcelona, 1986) vivió hasta los 40 años en Tramacastilla de Tena donde, como muchos hermanos solteros de la montaña, se dedicó a ayudar al mantenimiento de su casa en las faenas del campo y como pastor recorrió numerosas veces las cabañeras entre el Valle de Tena y la ribera del Ebro.

Su vida, añaden las fuentes, es representativa del carácter y la suerte de tantos montañeses que experimentaron las penurias de la posguerra y posteriormente la emigración.

Después marchó a Barcelona, donde tomó conciencia del valor de sus raíces y, estimulado por estudiosos del aragonés, escribió primero una corta colaboración para la revista Orache (1985) y posteriormente sus “Recosiros de ra quiesta Balle Tena” que, bajo el título de “O tión”, publicó el Gobierno de Aragón al año siguiente de su fallecimiento.
El acto, organizado por la Asociación Cultural Rolde “O Caxico”, en colaboración con la Comarca del Alto Gállego, ha concluido con un concierto a cargo de Jazz 4 Fun.

image001

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè

Ista vegada A Escuchetes sale d’Aragón y viacha ta Irunya ta conoixer a la Colla de Fablans de Navarra, una colla de personas que viven en Navarra pero que s’achuntan a soben ta charrar a nuestra luenga, porque l’aragones no tien mugas!! Con a suya aduya feremos un receta vegana de Pimientos d’o Piquillo farcius de borraina. Buen prebo!!

Origen: “El català a la Franja només és preeminent sobre el paper mullat”, per Marcel Pena – Lliure i Millor

oBgH19BT_400x400

Marcel Pena @marcelpena_ Periodista i activista

Fa poc hem vist com, arran d’una declaració de l’Ajuntament de Mequinensa, ha saltat la notícia que diversos municipis de la Franja de Ponent han declarat el català com a “llengua d’ús preeminent”. Tot i l’espectacularitat que se li ha volgut donar des d’alguns mitjans, la realitat és molt més desoladora, ja que no està prevista cap actuació pel que fa a la llengua.

Quan es va aprovar la Llei de llengües d’Aragó del 2013, la del LAPAO, el Govern aragonès pretenia que fossen els ajuntaments els que anomenessen la llengua que s’hi parlava, amb la idea prefixada que triarien localismes com fragatí, tamarità o maellà, per exemple. En canvi, l’Ajuntament del Campell, amb Josep Anton Chauvell d’alcalde, va aprofitar el buit legal per declarar que la llengua local era el “català”. Va ser el primer, el maig del 2013. Ara, el nou Departament de Política Lingüística (DPL) d’Aragó proposa una cosa pareguda: que siguen els ajuntaments, mitjançant declaracions institucionals, els que dibuixen el mapa lingüístic. Però i si algú fa la jugada del Campell a la inversa? Un lloc amb parlar de transició podria adscriure’s al marc aragonesoparlant, o no pronunciar-se tot i ser catalanoparlant. D’esta manera, el DPL aragonès tira pilotes fora en un tema controvertit a Saragossa, i passa la trumfa calenta als ajuntaments, amb els riscos que això comporta. Una forma de complicar-se la vida, quan la solució més senzilla seria consultar els lingüistes i filòlegs, que ja tenen el mapa de la llengua clar des de fa anys.

Les declaracions locals aproven que el català és la “llengua d’ús preeminent del municipi”, tot i que no queda gaire clar què significa què significa això. Als ajuntaments, la informació i els tràmits oficials continuaran sent en castellà. Sense treure’ls valor a estos actes, més encarats a la galeria que altra cosa, caldria que els ajuntaments se plantessen i demanessen l’oficialitat, única via que permet que el català sigue realment la llengua “d’ús preeminent”.

Una prova de la superficialitat d’estes declaracions és que la toponímia dels llocs de la Franja continua sent en castellà. El primer que haurien de fer els ajuntaments interessats en fer del català una llengua digna és canviar ‘Mequinenza’ per ‘Mequinensa’, ‘Tamarite de Litera’ per ‘Tamarit de Llitera’ o ‘Arén’ per ‘Areny de Noguera’. En el cas de les comarques franjolines ja es reconeix la forma bilingüe a la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. En altres comunitats autònomes, com a Navarra o la província d’Araba, és fàcil de veure els noms de municipis en èuscar i castellà a la vegada. A la Franja pocs van ser els alcaldes de finals dels anys 70 que van atrevir-se a canviar el nom castellanitzat dels pobles. El Campell va ser-ne un, però tot i abandonar la forma castellana ‘Alcampel’, va recuperar el nom popular ‘Alcampell’, sense tindre en compte la versió catalana ‘el Campell’, que sembla ser la que més respecta l’etimologia.

La situació a la Franja és delicada i només amb les esperances molt baixes es pot celebrar mesures com la descrita. De poc val que municipis declaren el català ‘llengua d’ús preeminent’ si la gent que el parla no la transmet als fills. Només la inclusió dels municipis catalanoparlants d’Aragó en un marc d’oficialitat lingüística pot donar-li valor a la llengua i capgirar una situació que ja no suporta més accions simbòliques.

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Tos combidamos a l’omenache a o Profesor Brian Mott que le fará o Departamento de Filolochía Romanica d’a Universitat de Barcelona iste chuebes.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Brian Leonard Mott

Filologo britanico naixiu en Londres en 1946. Estudioso de l’aragonés, ye profesor en a Universidat de Barcelona y miembro d’honor de l’Academia de l’Aragonés. Entre os suyos intreses investigadors destaca a fonetica y fonolochía, a traducción y a dialectolochía. Entre 1969 y 1972 estió profesor en a Universidat de Zaragoza. Dende 1968ha estudiau l’aragonés chistabín sobre lo que ha publicau quantos libros y articlos, destancando o Diccionario chistavino-castellano (1984), o Diccionario etimológico chistabino-castellano, castellano-chistabino (2000) y El Habla de Gistaín (1989). Tamién ha publicau una antolochía de textos en as modalidatz linguisticas d’Aragón (tetulada Voces de Aragón (2005)). Actualment ye embrecau en o estudeo d’a entonación de l’aragonés.

Chuebes 24 de nobiembre, 13:00 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.
gistan_fd93bf53.jpg

Origen: Comunicat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca | Lo Finestró

sin-titulo“Amb el suport de les persones que formem l’associació, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca treballa des dels anys 70 per posar en valor el patrimoni cultural de la comarca. Per això us convoquem a assistir un any més a la gala anual de la nostra entitat –que enguany tindrà lloc al Castell de Fraga dissabte 3 de desembre a les 19:00–, en què tradicionalment venim atorgant el «Premi Josep Galan a la normalització cultural i lingüística», el «Premi Franja: cultura i territori» i les «Beques d’investigació Amanda Llebot».

Enguany, el Premi Galan ha recaigut en l’associació fragatina Amics del cine. Amics del cine va nàixer l’any 2013 per col·laborar amb el moviment cultural de Fraga oferint la projecció comunitària de pel·lícules davant la manca d’oferta a la ciutat. Des de llavors, els veïns de Fraga han vingut gaudint d’una programació estable de cintes d’actualitat en cicles de tardor i hivern. Sensibles a la realitat lingüística de Fraga i comarca, programen títols en castellà i en català, motiu pel qual reben aquest premi.

El Premi Franja 2015 vol premiar la trajectòria de la Carme Alcover i Pinós. Alcover és nascuda a Massalió (1952) i va exercir com a mestra de català a Fraga en els difícils primers anys d’ensenyament de la matèria en les escoles i instituts de la Franja d’Aragó. Actualment treballa com a tècnica lingüística del Govern d’Aragó i ha publicat diversos estudis sobre l’ensenyament del català a l’Aragó. També té publicats narracions i poemes en volums col·lectius. Va ser membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

La nota musical correrà en aquesta ocasió a càrrec de Pau Elias, que oferirà un original concert d’ampolles de colors. Finalment podrem degustar un aperitiu a peu dret.

Esperant comptar amb la vostra assistència, us saludem ben cordialment.

La Junta de l’IEBC-IEA”

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: Diuen diuen | Ajuntaments de la Franja declaren el català llengua d’ús predominant – Ràdio Terra

15-11 CATALA

Diversos ajuntaments de la Franja han declarat que el català és la seva llengua d’ús predominant. Per això avui hem volgut parlar amb l’alcalde d’un d’ells, per saber que volen aconseguir amb això i que es pot fer a partir del mapa lingüístic que vol fer el govern d’Aragó.

Conferència del Dr. José María Enguita (Catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat de Saragossa), “Las hablas altoaragonesas: desde el ALEANR a nuestros días”, que s’impartirà el proper dijous 24 de novembre en el marc de l’homenatge al Prof. Brian Mott.

Font: José Enrique Gargallo

Origen: La Comisión de Educación de las Cortes evalúa esta mañana la política de innovación educativa del Gobierno de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento

(…) Una vez terminado este punto, dará comienzo el debate de una moción del Grupo Parlamentario Popular, que solicitará que se declare “como ‘zona de uso histórico y predominante del aragonés’ únicamente aquellos municipios o comarcas en los que los estudios realizados por la Facultad de Filosofía y Letras acrediten suficientemente la pervivencia de una modalidad lingüística propia de ese municipio o comarca”, tal y como plantean en su documento. (…)
amb enllaç a la pàgina que descriu el currículum de 2007, document caducat, amb diverses modificacions, entre elles, del propi PP.

4eac3a9d-b365-4500-a5bf-ff16eb537a69

Origen: Santamaría ficha al delfín de Rudi para lidiar las tensiones territoriales | Diario Público

Catalán en casa y rabia por la corrupción

La académica no es, aparte de la vecindad por parte oscense, su única relación con Catalunya, comunidad cuyas relaciones con el Gobierno central ocuparán una parte importante de su tiempo a partir de ahora. Bermúdez de Castro está acostumbrado a oir hablar catalán en la intimidad, ya que su familia materna procede de Laguarre, un pequeño pueblo de la Ribagorza donde esa es la lengua de uso común.

document-page-001Origen: El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.

És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya. Per aquest motiu, els objectius de la jornada han estat, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.

Un total de set ponències i set pòsters tractaren aspectes relatius a la dialectologia, la sociolingüística, la història de la llengua i la literatura a les terres de frontera entre Aragó i Catalunya. La trobada es va iniciar amb les paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Eliseo Serrano, qui va fer esment de l’existència d’una defensa de la diversitat lingüística ja des de l’Edat Moderna. El director del Departament de Lingüística General i Hispànica i organitzador de la trobada, Javier Giralt, va remarcar que, tot i que la investigació duta a terme sobre aspectes lingüístics d’aquests territoris de frontera ha estat prou prolífica, encara queda molt per fer i hi ha àrees que encara resten per explorar. La secretària de l’AILLC, Lídia Pons, va incidir en la producció investigadora de la Universitat de Saragossa. I, per últim, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va repassar les accions que la Direcció està duent a terme i els esforços que s’estan realitzant per tal de potenciar i donar suport el trilingüisme a l’Aragó, sobretot des de l’àmbit de l’ensenyament de les llengües pròpies.

Les conferències dels ponents que hi van participar conferiren un excel·lent nivell científic a la diada: Ramon Sistac (Universitat de Lleida): “Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres”, va insistir en la definició de frontera i les accions que s’haurien de dur a terme des d’una òptica geolingüística; Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili): “Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó”, va exposar, a partir de la presentació de mapes lingüístics, la riquesa dialectal dels parlars del Matarranya, tot incidint en les romanalles tan interessants que presenta la parla d’Aiguaviva (Terol); Esteve Valls (Universitat de Barcelona): “Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs”, va plantejar que, des d’un punt de vista dialectal, on ara trobem fronteres abans hi havia un contínuum entre els dos territoris; Artur Quintana (Institució Cultural de la Franja): “Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó” i Hèctor Moret (IES Miquel Tarradell): “A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó”, van presentar el panorama literari de la literatura produïda a l’Aragó catalanoparlant, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat; Josep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona) “Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després”, va incidir en les actituds dels frangencs vers la llengua; i va tancar la jornada el sociolingüista Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili/ UOC): “Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!)”, el qual va presentar una comparativa entre les dades obtingudes sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de La Franja de 2014 i les de 2004, tot assenyalant que només des de l’escola es pot evitar el trencament generacional que s’està produint en la transmissió de la llengua.

 

L’altra activitat destacada fou l’exposició de pòsters, els quals van tractar diversos temes que no foren inclosos en les col·laboracions dels ponents i van ser presentats en diferents llengües (català, aragonès i castellà): Elena Albesa (Universitat de Saragossa): “Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos”; Iris Orosia Campos (Universtitat de Saragossa): “Actitudes hacia el catalán de los futuros maestros aragoneses de Educación Primaria”; Pietro Cucalón (Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó): “L’ensenyament del català a l’Aragó”; Laura Farré (Universitat de Barcelona): “Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana”; Chabier Gimeno i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa): “Sociolingistica d’o catalán y aragonés dende l’analís d’o Censo 2011”; Maria Teresa Moret, Iraide Ibarretxe i Alberto Hijazo (Universitat de Saragossa / Universitat de East Anglia): “Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó”; Laia Rosàs (Universitat de Barcelona): “El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta”.

La jornada de l’AILLC, amb les aportacions dels ponents i dels pòsters, fou un moment de recapitulació de la tasca desenvolupada en els darrers anys; fou l’ocasió d’orientar en una bona direcció els projectes en curs i els previstos per als propers anys; fou l’avinentesa de reflexionar conjuntament sobre la realitat lingüística de la Franja, tractant d’avançar en el camí docent i investigador; i, alhora, va permetre encetar relacions entre alguns especialistes de diferents àmbits de les ciències i continuar col·laborant amb d’altres. Gràcies a tots els participants –en paraules de Maria Teresa Moret, també organitzadora de la trobada–  fou un d’aquells esdeveniments especials en què persones i institucions s’uneixen per vèncer entrebancs i condicionants, a favor d’un front comú, la supervivència d’una llengua.

Maria Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre
Universitat de Saragossa

 

Clases de Chino, traducciones y servicio de interprete en Zaragoza

Origen: Aragón Oriental – Clases de Chino en Zaragoza – ¿Quiénes somos?

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: