ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ

Les escoles oficials d’idiomes us ofereixen l’oportunitat d’estudiar català i obtenir un títol oficial.

TERMINIS OBERTS:

* PROVA DE CLASSIFICACIÓ: Si teniu un nivell i no teniu un títol per justificar-lo, podeu accedir a cursos superiors a 1r amb la prova de classificació.

Us hi podeu inscriure fins demà dia 23 de setembre:

A Alcañiz http://www.eoialcaniz.com/secretaria/prueba-extraordinaria-de-clasificacion.

A Monzón o Fraga: ENLACE SOLICITUD – PRUEBA DE CLASIFICACIÓN: http://www.javagestion.com/sitepno/entra.asp?idcentro=HU2

A Saragossa: http://www.eoiflc.org/index.php/articulo-de-admision/prueba-clasificacion

*MATRÍCULA A 1r O CURSOS SUPERIORS AMB TÍTOL D’ACCÉS:

Ha acabat el període de preinscripció, però a l’octubre s’oferten les places no cobertes.

NIVELLS QUE S’IMPARTEIXEN:

A Alcañiz: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2) i C1

A Monzón: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

A Fraga: Nivell Bàsic, Intermedi

A Saragossa: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

No deixeu passar l’oportunitat de tenir el vostre títol oficial de català!

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org

noticia-alto-aragon-1

Origen: Una molt bona notícia | Lo Finestró

Ramón Andrés

Patrick Sauzat

Michael Metzeltin

(Publicat al Diario de Teruel)

Passada l’ominosa legislatura Lapapyp-Lapao recuperem ara, de mica en mica, la nostra dignitat d’aragonesos que aquella legislatura ens havia furtat amb la seua lingüística-ficció. L’aragonès i el català tornen a ser llengües pròpies i històriques del nostre país, i ja no som la riota lapapyp-lapaoista del món. El nou Govern procura millorar la tan precària situació de les nostres llengües minoritzades amb la recent creació d’una Direcció General de Política Lingüística. En el cas concret de la normativa veiem que la del català ja fa més d’un segle que ha estat àmpliament aconseguida, mentre que per a l’aragonés, si bé s’ha avançat força en normativa fonètica, morfosintàxica i lèxica, comptem en aquest moment amb tres ortografies diferents.  Resulta molt difícil tirar endavant en la normalització de l’aragonés sense una ortografia uniforme, cal doncs aconseguir-la com més prompte millor. Vist que els partidaris de les tres ortografies són incapaços de posar-se d’acord, el director de la DGPL, J.I. López Susín, amb molt bon criteri, ha convocat  tres lingüistes especialitzats en  llengües romàniques perquè facen una proposta ortogràfica que puga ésser acceptada pels representants de les tres ortografies aragoneses ara vigents. I això és la molt bona notícia: que tres professors universitaris, els romanistes Ramón d’Andrés  d’Oviedo, Patrick Sauzat de Tolosa del Llenguadoc i Michael Metzeltin de Viena, ja han posat fil a l’agulla,  i per al primer semestre del 2017 volen presentar una ortografia de consens per a l’aragonès. En les llengües romàniques comptem amb un altre cas, molt semblant, i prou ben reeixit, en la unificació de diferents propostes normatives. Es tracta del retoromànic parlat a Suïssa, on el professor universitari Heinrich Schmidt, retoromanista de llengua alemanya de Zuric, va rebre als anys setanta l’encàrrec de la Lia Rumantscha, la coordinadora de les diverses associacions de foment del retoromànic, per unificar les codificacions de les cinc variants del retoromànic de Suïssa, i no tan solament l’ortografia, ans també la fonètica, morfosintaxi i  lèxic. Si els retoromànics ho han aconseguit, i això que ho tenien força més difícil que nosaltres, que només hem d’unificar l’ortografia, és  lícit esperar que ens en sortirem.

Artur Quintana

Origen: Un nacionalismo espanyol desinformau enriste contra l’aragonés (Jiménez Losantos) |

(cat) Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

L’últim dimarts 13 de setembre, en un dels tradicionals programes de les “matins de la Ràdio amb Federico”, el polifacètic periodista de Terol F. Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951.09.15), va tornar a tenir una de les seves típiques sortides de to.

La seva condició d’haver nascut a la província de Terol no li ha lliurat aquest cop l’habitual desconeixement amb que el nacionalisme espanyol sol tractar les notícies de les minories lingüístiques de l’Estat espanyol. I així, a l’anunciar el principi del nou curs escolar amb les noves classes en aragonès com a assignatura vehicular, Federico va començar a bordar i afirmar que a llengua aragonesa mai s’havia parlat a Terol, Saragossa ni tan sols a Osca capital.

Desconeixem els estudis que Federico hagi tingut com a complement al periodisme, però creiem que si ha de criticar un tema, de les maneres que ell ho fa, hauria d’informar-primer.

Per totes / tots és conegut que a Saragossa són moltes les persones practiquen la llengua aragonesa i se socialitzen en ella, en el que pot considerar-se una petita comunitat de parlants.Algunes ho transmeten als seus fills / es.

Segons les dades del Cens de l’INE de 2011, 21000 habitants de Saragossa coneixia l’aragonès o alguna de les seves varietats, un 38% de la xifra total de tot Aragó. D’ells, alguns milers són parlants quotidians de la mateixa.

Encara avui queden restes lèxics en la parla i bastant toponímia local en aragonès (Valdefierro, Valdespartera, camino de la Noguera, Malpica, Cogullada, …). Malgrat la seva riquíssima història, la llengua aragonesa aquesta avui refugiada en algunes zones del Nord d’Aragó, i també de la província de Saragossa.

L’aragonès ha estat llengua quotidiana a Saragossa durant segles (com demostren centenars de documents oficials de la ciutat, entre ells les Actes de l’Ajuntament del segle XV o les “Crónicas del Puente de Piedra”). Bé exemple de l’aragonès de llavors poden ser textos com:

-Un “Pregón anunciando un médico en Zaragoza en 1409“

-El “ Pregón sobre la circulación nocturna por las calles de Zaragoza en 1411″

-La ” Protesta de Sancho Aznárez de Gardeny, síndico del concejo de Zaragoza, ante las Cortes de Aragón en 1389“. Qui demanda explícitament poder accedir a la justícia en “llengua aragonesa” per tractar-se del Regne d’Aragó.

Ja en temps de Jaume I d’Aragó es troben textos extensos en aragonès com “Vidal Mayor”, o per descomptat també el primer text documentat en llengua aragonesa, que precisament és de la província de Saragossa, documents del Monestir de Veruela, com és la “Carta Puebla” de 1245 a Pozuelo d’Aragón.

Per descomptat que la llengua aragonesa també va estar present en textos de Terol, reflex de la seva ocupació també en aquesta província. El “Fuero romance de Teruel” del segle XIII és un bon exemple, i zones de les comunitats de la “Extremadura aragonesa” a Terol tenen un llarg historial de textos oficials.

Llibres editats per “Estudis. El Justícia d’Aragó “com el de Francho Nagore, analitzen els aspectes lingüístics de l’aragonès d’aquests textos en els furs de Terol i Albarracín, per. ex.

Per acabar, només cal passar-se pel Baix Aragó (Terol) per sentir la seva parla viva, i adonar-se que va ser una de les últimes zones a Aragó on es va deixar de parlar aragonès recentment.

Origen: El Temps

Acte en favor del català a La Franja de Ponent i contra el LAPAO

Aragó vol recuperar la dignitat del català

Moisés Pérez 20/09/2016

Després de la llei del PP aragonès que denominava LAPAO al català que es parla a la Franja de Ponent, el nou govern socialista d’Aragó impulsa una nova normativa que considera «el català llengua vehicular» a l’ensenyament. Mentre aquesta arriba, ha emprès diverses accions per a promocionar la llengua.

C om si de l’argumentari d’Unió Valenciana o del PP més anticatalanista es tractara, l’any 2013 la presidenta d’Aragó, la popular Luisa Fernanda Rudi, va emprendre una campanya per a esborrar qualsevol nexe que connectara el territori de la Franja de Ponent amb la resta de territoris amb els quals fita -Catalunya, a l’est; i el País Valencià, al sud-. L’objectiu principal d’aquella ofensiva, naturalment, va ser el català.

Amb un ús força majoritari, malgrat l’amenaça evident de substitució lingüística pel castellà, Rudi va decidir canviar el nom a la llengua utilitzada pels habitants de tota aquesta franja oriental d’Aragó. De sobte, va establir que ja no es denominava català, sinó Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Una jugada que amagava eliminar la protecció i regulació que li havia atorgat la norma aprovada per l’executiu aragonès del socialista Marcelino Iglesias. La nova legislació aprovada pel PP i el Partit Aragonès al parlament aragonès va ser un colp de gràcia contra el català, però també contra l’aragonès que va quedar malmès davant del castellà.

Malgrat la polèmica i les crítiques dels habitants d’aquesta zona, Rudi no va plegar. Tot i els intents dels partits de l’esquerra per a tombar la llei a través de la via judicial -en aquest cas, recorrent al Tribunal Constitucional-, no va es va poder aturar. El tribunal espanyol, en la seua deriva centralista, va donar la raó al govern del PP i va donar validesa jurídica a l’invent de la presidenta d’Aragó.

Les urnes, però, han canviat la situació. Amb el socialista Javier Lambán al capdavant del Govern aragonès que conformen PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), la tendència sembla que s’ha invertit. I més quan socialistes, la Chunta Aragonesista (CHA), Izquierda Unida i Podemos estan a favor de retornar la dignitat al català de la Franja de Ponent. Tornar a denominar-lo pel seu nom seria, no debades, el primer pas.

Lapidar el LAPAO

Conscients que l’amenaça de la substitució lingüística és a sobre, el Govern aragonès està preparant una nova llei que torne a blindar el català com a «llengua pròpia» de tot el territori. Un reconeixement que, a priori, també se li atorgarà a l’aragonès, l’altra llengua minoritària d’Aragó.

A partir d’aquest curs escolar, de fet, el català ja és considerat com a «llengua vehicular» als centres públics d’Aragó. Deixant de banda les possibles matèries que els centres decidiran impartir en català, la matèria específica comptarà amb dues hores lectives per setmana. Els centres que vulguen aquesta assignatura hauran de comptar amb una autorització prèvia de la conselleria d’Educació.

Promoció del català

Mentre la nova llei de llengües arriba, el Govern aragonès no s’ha quedat de braços plegats. Amb l’objectiu d’acabar amb els efectes sobre el català -i l’aragonès- que va provocar la llei de Rudi, l’executiu que encapçala Lambdán ha posat en marxa diverses mesures de promoció del català. Símptomes clars d’un canvi de rumb.

Sense comptar amb els retocs a l’ensenyament, el bipartit aragonès ha establert que el català siga considerat com a llengua pròpia d’Aragó a l’àmbit jurídic, després de realitzar una modificació legislativa de la Llei de Mesures Fiscals i Tributàries. A més, ha aprovat una línia de subvencions per a promocionar tant el català com l’aragonès. La partida total és de 200.000 euros, i aquestes seran atorgades a activitats d’àmbit cultural i escènic, de retolació o de la celebració d’altres activitats que tinguen com a objectiu final «la promoció i sensibilització» de les dues llengües minoritàries.

Les ajudes per part del Govern aragonès no se circumscriuen només a aquesta partida. S’ha restaurat el premi literari Guillem Nicolau i s’ha creat un de nou: el Desideri Llombart. Ambdós amb l’objectiu de fomentar la literatura catalana a la Franja de Ponent independentment del gènere utilitzat (assaig, teatre, narrativa i poesia).

Unes mesures que fan camí perquè el català recupere la dignitat perduda a Aragó. Esborrada del llenguatge la denominació LAPAO, el Govern aragonès té el repte de la normalització lingüística. Espantar l’amenaça de la substitució lingüística sembla ser la meta marcada.

Origen: José Ramón Bada: “PP y PAR tienen ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad” – Diario de Teruel

El catalán de Aragón “es un bien cultural tan importante como la catedral de La Seo”, dice el ex-consejero aragonés de Cultura

José Ramón Bada: “PP y PAR tienen ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad”

El que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón entre 1983 y 1987 recibió el Premio Desideri Lombarte que concede el Gobierno de Aragón por su contribución a la dignificación del catalán en la Comunidad. Aunque se le atribuyen más méritos en esta materia, el más significativo por su alcance e importancia social es que fue durante su mandato cuando los niños aragoneses de las comarcas catalanoparlantes tuvieron por primera vez en su vida la oportunidad de aprender su lengua inicial en la escuela.

–¿Cree que premios como el Desideri Lombarte sirven para que una lengua como el catalán -durante años vergonzante incluso para muchos de sus hablantes de Aragón- ocupe una posición de igual a igual con el castellano?

– La lengua vernácula del Matarraña y de toda la Franja oriental de Aragón es un bien cultural tan importante como puede serlo la catedral de La Seo. Reconocerla es importante por lo que significa en comprensión, dignificación y autoestima de los hablantes, que a veces se sienten relegados, disminuidos… Se trata de recuperar la propia voz con elegancia y dignidad.

–¿Por qué cuesta tanto en Aragón reconocer que tener tres lenguas propias es una riqueza?

-Ocurre en Aragón y en muchas partes. Por desgracia esto no atrae el turismo. Dinópolis, incluso la catedral de Jaca o los bienes de las parroquias de Aragón importan más que la lengua de Aragón, porque el catalán es una lengua aragonesa. Los bienes inmateriales son más importantes que eso que después se muestra en un museo y atrae a los turistas. Escuchen, escuchen a los que hablan, que son tan aragoneses como ustedes. Esfuércense. Ese es el problema.

–¿Pasa en alguna otra parte que a una lengua no se la llame por su nombre?

-La explicación es que hay un prejuicio monumental por parte de personas que identifican la identidad cultural, política o de comunidad con las lenguas, y eso es una barbaridad. Se puede ser aragonés y hablar en catalán. Se puede ser valenciano y hablar catalán. ¿Por qué tienen que decir en Valencia que su lengua es distinta? Su comunidad lo es, pero también el alemán se habla en Suiza, por ejemplo, en Austria… Yo hablo un poco de alemán y no me siento alemán. No hay que identificar las lenguas con las patrias. Además, el concepto de patria empieza a ser sospechoso.

– ¿Cómo es que el Premio Desideri Lombarte ha tardado tanto en instituirse cuando ha habido gobiernos de distintos colores en Aragón?

-En Aragón tenemos tres lenguas, pero incluso el castellano tiene problemas, porque hay gente que lo habla muy mal, por desgracia. Aquí lo que pasa es que cada cual se siente señor de la lengua y ésta es como la Constitución, no se puede cambiar alegremente. Se habla mal el castellano, y no digamos ya el catalán o el aragonés. En Aragón no se cuidan los bienes lingüísticos y hay un desprecio total hacia esos valores culturales.

–Usted fue, siendo consejero de Cultura, impulsor de que el catalán se enseñara en las escuelas de los pueblos catalanohablantes, pero de manera voluntaria…

-Sí, ha de ser de manera voluntaria. Es que, entonces no teníamos competencias en Educación. Tuvimos que llegar a un acuerdo, a un convenio con el ministerio que las tenía. Pero aunque no teníamos competencias teníamos derecho, porque los hablantes tenían derecho, y nosotros teníamos la obligación de respetar ese derecho. Apenas había recursos. Llegamos a un entendimiento con la Generalitat de Cataluña, porque tampoco teníamos profesores, y lo cierto es que nos hizo un gran servicio el consejero catalán de Cultura y el presidente Pujol, con el que en este punto (dejemos aparte otros problemas) tuvimos una buena colaboración. Inmediatamente, las primeras clases se hicieron a través de ese convenio, con profesores que habían estudiado en Cataluña, que tenían el título por las universidades catalanas, pero que conocían la modalidad vernácula del catalán en Aragón. Y esta última cuestión era importante para no extrañar a los alumnos, para recuperar la riqueza que para la comunidad lingüística aportan las diferencias de la lengua vernácula, para el catalán literario y para nosotros. Distribuimos el diccionario de Alcover Moll, que es espléndido. Toda la filosofía de ese diccionario está detrás de nuestra política lingüística. Y allí quedaron recogidas todas las variedades léxicas dentro del ámbito de la comunidad lingüística catalana y enriquecieron el catalán literario recuperando palabras del catalán de Aragón, del catalán que se habla en Valencia o el de las Islas Baleares. Eso es lo que hay que hacer, enriquecer la lengua común a partir de las diferencias.

–Desde 1984 han pasado treinta años. Hay cada vez más alumnos, ¿pero hay menos prejuicios?

-Aunque no se enseñara la lengua, por ventura que ésta es de los hablantes, y el catalán se sigue hablando en la calle, en la taberna… los enamorados hablan en su lengua. Y los hablantes aragoneses se sienten aragoneses. Por muchos prejuicios que haya, esto no hay quien lo quite.

– Otra de sus propuestas en aquellos años fue la edición de una colección de obras editadas en catalán.

– Había y hay que fomentar una literatura propia nuestra. Eso empezó con la colección Pa de casa. Y precisamente creo que fue Artur Quintana el que escribió el primer libro. Le encargué una gramática para el primer libro de Pa de casa. Se encerró tres o cuatro noches en casa para ello y a partir de ahí se fueron publicando otros libros. Después se creó el premio Guillem Micolau y el premio para el aragonés. Hicimos lo que pudimos.

– ¿Catalán y aragonés han recuperado dignidad en este último año tras dejar atrás el escándalo del lapao y el lapapyp?

-Aquello fue un absurdo y una ridiculez espantosa. Lapao y lapapyp, circunloquios para no decir lo que hay que decir, al pa pa y al vi vi. Si es catalán, lo es. ¿Es una infamia o qué? ¿Acaso es una vergüenza? No lo quieren reconocer porque PP y PAR tienen el prejuicio de que todos los que hablan catalán tienen que irse a Cataluña y ser catalanes, y al contrario. Ese prejuicio nacionalista que identifica lengua con nacionalidad o comunidad política está en los nacionalismos de aquí y de allí. También los hay en Cataluña que reivindican que como hablamos en catalán somos catalanes, cuando resulta que no, que somos aragoneses que hablan catalán.

A pasada semana o Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, Ignacio López Susín, presentó un informe en o Parlamento europeu, en Estrasburgo referent a la […]

Origen: O Gubierno aragonés informa a o Parlamento europeu sobre a situación de l’aragonés y o catalán | Arredol

Origen: Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” – Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.

L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.

L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada

10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac

10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters

13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs –                  Esteve Valls

14.00 h Dinar

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana

16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret

17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters

19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda

Origen: El Parlamento Europeo colaborará para mejorar la situación del aragonés y el catalán

Origen: El govern d’Aragó presenta a Europa un informe sobre el català i l’aragonès | Lo Finestróç

José Ramón Bada y Artur Quintana i Font reciben ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2016. Peñarroya de Tastavins.

Origen: Los alumnos de Infantil de Panticosa y de los Valles de Hecho y Benasque podrán estudiar algunas materias en su lengua materna – Aragón_hoy

Nace el programa piloto Rosario Ustáriz que incorpora a la enseñanza la variedad dialectal propia de cada zona como lengua vehicular

Con el objetivo de favorecer la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) en el ámbito escolar la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha puesto en marcha, en colaboración con la Universidad de Zaragoza, el programa piloto Rosario Ustáriz. Un proyecto que pretende incorporar a la enseñanza de algunos centros la lengua materna del alumnado como lengua vehicular. Éste se llevará a cabo en las aulas de Infantil de los Valles de Hecho y Benasque y Panticosa.

La propuesta se basa en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de la zona) como lengua vehicular de un área escolar partiendo de los propios recursos humanos del centro seleccionado. La finalidad última es la de contribuir a su revitalización, favoreciendo su uso por parte de los niños en las relaciones entre iguales, así como la superación de la diglosia que actualmente afecta a la comunidad lingüística aragoneshablante.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, ha recordado que el aragonés es una de las lenguas europeas más amenazadas y con mayor riesgo de desaparecer. Con el objetivo de revertir esta situación, ha señalado, se han puesto en marcha diferentes acciones desde el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, como la reincorporación de la materia Lenguas propias de Aragón en el currículo de Primaria y Secundaria. Y es que, ha dicho, “para que el aragonés sobreviva se debe comenzar por los más jóvenes”.

La implementación del programa en las aulas se realiza mediante la ayuda del Grupo de Investigación Educación para la lectura, literatura infantil y juvenil y construcción de identidades (ELLIJ). Dicho grupo se ha encargado, además, de elaborar los materiales didácticos que emplearán en sus clases tanto los alumnos como el profesorado, adaptados a cada nivel educativo.

El programa está previsto que se ponga en marcha el segundo trimestre del curso 2016-2017 en el primer ciclo de Infantil (3 a 6 años) de las escuelas de Panticosa (13 niños), de Hecho (6) y del Valle de Benasque, que reúne a más de un centenar de alumnos de las localidades de Castejón de Sos, Benasque, Sahún, Cerler y Laspaúles.

La posibilidad de desarrollar proyectos lingüísticos de esta naturaleza estaba ya contemplada en el artículo 19 de la Orden de 28 de marzo de 2008 del Departamento de Educación, Cultura y Deporte por la que se aprueba el currículo de Educación infantil y se autoriza su aplicación en los centros docentes de Aragón, si bien no se había puesto en marcha hasta ahora.

El acto de presentación, que ha tenido lugar en Huesca, ha contado además con la presencia de Marta Liesa, decana de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación del Campus de Huesca; Rosa Tabernero, directora del Grupo ELLIJ; Iris Campos, investigadora del grupo y responsable del programa y los alcaldes de Hecho, Panticosa y del Valle de Benasque, Luis Gutiérrez, Ricardo Laguna y José Manuel Abad (alcalde de Castejón de Sos), respectivamente.

 

*Se adjuntan sonidos del director general de Política Lingüística, ignacio López Susín e imágenes del acto de presentación

En cuestión de meses ha instituido dos galardones: uno para quienes promocionen el uso del «catalán de Aragón», y otro para escritores aragoneses en lengua catalana

Origen: El Gobierno aragonés potencia, con premios oficiales, la literatura en catalán