Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

Convocadas as listas d’interinos de Luenga Aragonesa ta Infantil y Primaria » AraInfo.

Enviado por el 16 abril, 2014
Anvista d’Ansó, uno d’os lugars que han empecipiau iste curso as clases d’aragonés en Primaria

Anvista d’Ansó, uno d’os lugars que han empecipiau iste curso as clases d’aragonés en Primaria

ARREDOL | O curso venient creixerán as horas de clases d’aragonés en infantil y primaria. Dimpués d’a publicación, a pasada semana, d’o conoixiu como “Decreto d’Interinos”, ahiere luns se publicoron cinco resolucions d’o Director Cheneral de Chestión de Personal d’a Consellería d’Educación, en as quals s’ixampla a lista que existiba de mayestros con perfil “luenga aragonesa”, y como novedat important, se’n crea quatre mas, con perfils: “luenga aragonesa – variedat ansotano”, “luenga aragonesa – variedat cheso”, “luenga aragonesa – variedat aragonés d’o Sobrarbe” y “luenga aragonesa – variedat baixorribagorzano”.

Fuents d’Educación han confirmau a Arredol que istas listas servirán ta Infantil y Primaria, y que en o curso 2014-15 ye previsto un creiximiento important d’as horas y plazas d’istas dos etapas, considerando-se prioritaria l’amostranza de l’aragonés en Educación Infantil. Tamién remarcan a importancia de contar con suficients mayestros en as listas d’interinos ta poder ixamplar ixa ofierta.

Os candidatos a fer parte d’istas listas han de tener o titol de mayestro u equivalent y no estar ya funcionarios de carrera d’ixe mesmo cuerpo, y tienen de plazo dende ahiere dica o 5 de mayo ta presentar as solicitutz. Seguntes as resolucions, a ordenación d’os candidatos de cada lista se fará con a puntuación que resulte d’un doble criterio: una preba de conoximiento de l’aragonés (consistent en un exercicio oral y unatro escrito) que tendrá una valgua d’o 60%, siempre que o candidato resulte apto, y una baremación de meritos relacionaus con a luenga aragonesa, que contará un 40%.

Os meritos valuraus son a experiencia en l’amostranza d’a luenga aragonesa (sobre tot en Infantil y Primaria en centros publicos, pero tamién conta a experiencia docent en atras etapas y centros, mesmo en asociacions culturals), os meritos de formación en luenga aragonesa, y as publicacions d’investigación pedagochica u didactica.

En o texto publicau, a Dirección Cheneral de Personal indica que ye voluntat d’o Departamento “guaranciar l’amostranza de l’aragonés en as suyas diferents variedatz en os Centros Docentes”, d’Aragón, “ que impartan u deseyen impartir dita luenga“. Una declaración de principios prometedera, que contrasta con os termens d’a lei de luengas aprebada fa menos d’un anyo, y que asperamos que pueda levar l’aragonés ta muitas mas escuelas.

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.

No som territoris de segona | LaRàdio.cat.

No som territoris de segona

marcelpenaLa Franja de Ponent és una perfecta representació, a petita escala, del país que tenim: diferents territoris units per la llengua, cultura i història, a qui s’ha separat en diferents províncies i inclús s’han esquarterat algunes comarques. Reduint encara més la mira, trobem el Matarranya, dividit administrativament en tres comarques, dos d’elles parcials. Això no ha impedit que la comarca més meridional de la Franja estigue agermanada als territoris de la Terra Alta i els Ports. Pertànyer, suposadament, a tres comarques autònomes diferents no és cap impediment per a que desenvolupen un projecte socioeconòmic totalment connectat. Exactament el mateix que passa a nivell dels Països Catalans.

La Franja és pot considerar territori assimilat. Ningú ací es qüestiona el mapa autonòmic, a pesar de que la tendència natural és anar cap al Principat a estudiar, al metge, a comprar o a intentar vendre’s la fruita. Esta relació social, al contrari que en el cas del País Valencià, sí que es veu reflectida en els mitjans de comunicació que ens arriben. A la part aragonesa del país encara -i esperem que dure- podem sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.

Tot i això, el nostre territori continua a l’ombra informativa des dels mitjans catalans. L’única esperança de veure una referència a la Franja als informatius de TV3 és esperar-se a l’espai del temps. El model informatiu de TV3 o Catalunya Ràdio no és en cap cas nacional, sinó autonòmic. I si definim més, podríem dir que gairebé tota la informació de proximitat està centrada en Barcelona i la seua àrea metropolitana. Com podem estar (suposadament) perfectament enterats del que esdevenís a Síria, Ucraïna o Veneçuela, i en canvi no sabem el que passa al Pallars, a la Llitera o al Baix Maestrat? Tots plegats estem patint prous atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura, com per quedar-nos parats. Necessitem alguna eina que ens pugue apropar.

Aquí és on entra en joc Ràdio Terra. Un mitjà per unir-nos, per discutir les diferències que alguns al•leguen, per solidaritzar-nos entre naltres, per fer país. Un mitjà descentralitzat, on valgue el mateix la informació que ve des de Barcelona, Elx, Calaceit, Eivissa o Perpinyà. Perquè s’acabe la creença de que tenim un país amb territoris de primera i altres de segona.

Marcel Pena
és periodista de la Llitera

Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Demà dia 12 d’abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu!

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: CHARRANDO ARAGONÉS EN CALAMOCHA.

Alumnos del instituto de Calamocha han aprendido la realidad lingüística del aragonés en un curso apoyado por la Comarca del Jiloca.

Fuente: www.mijilocatv.es
https://vimeo.com/91180949
” Esfendemos as luengas” denuncia el tractament dels “Premis de la Música aragonesa XV” amb l’aragonès i el català
La música és una de les més populars expressions de la cultura que, a Aragó, ens ha deixat a més molts artistes amb molt talent i projecció. La conservació de les nostres llengües s’ha donat suport també d’una manera bastant important en els músics i lletristes que les han utilitzat. Per això, des de “Esfendemos as luengas”, considerem força important l’ús de les llengües d’Aragó, aragonès i català, en el món de la música i el reconeixement a les persones que, utilitzant, ajuden a la seva conservació, prestigi i extensió.
Precisament per això, creiem que el tracte que han rebut les nostres llengües en les últimes edicions dels Premis de la Música Aragonesa és més que millorable.
Ja des de l’any passat hi va haver un inexplicable canvi de nom. El premi que, des de 2005, s’havia anomenat “Premio a la mejor canción en lengua minoritaria aragonesa”, va passar a cridar-se en a XIV edició “Premio a la mejor canción en lengua autóctona aragonesa”, donant així espai, no sabem si voluntàriament o no, a les teories a-científiques i lingüicides del govern d’Aragó.
Tant en el propi nom del premi, com a la gala, en els XV premis de la música aragonesa es va tornar a amagar el nom de les llengües, aragonès i català, nomenant al primer amb el més que caspós i vulgaritzador nom de “fabla” i oblidant la segona.
El lliurament del premi no només va esquivar qualsevol tipus de reivindicació lingüística, el que es podria fins i tot entendre, sinó que des dels guionistes de la gala es va menysvalorar el premi cualificándolo com “l’única oportunitat de moltes bandes per alcanzad un”. Tampoc els entregadores ni els premiats van fer cap gest amb les llengües. No entenem les raons de l’organització per infravalorar un premi que ells mateixos convoquen i donen.
Des de l’organització dels premis de la Música Aragonesa es treballa en una imatge d’avantguarda cultural que, sovint, es veu reflectida en els autors i autores premiat / es i fins i tot en la pròpia gala, la web i els recursos emprats. També es fa un gran treball en l’expansió de la música i la cultura amb més projecció recolzant moltes músiques i músics aragonesos, amb un reconeixement que poques vegades els arriba des dels mitjans de comunicació generalistes o fins i tot especialitzats.
Tanmateix, en el que toca a la seva relació amb les llengües d’Aragó i la defensa d’aquesta part tan important i en perill de la cultura aragonesa, ens trobem amb tòpics, folklorisme i un desconeixement bastant preocupant de la situació i realitat de l’aragonès i el català.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: ROBERTO CIRIA Y SOFÍA BUENO: “CIRIA Y BUENO EN ARAGONÉS”.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: RENAXEDURA-LIGALLO DE FABLANS: “AS CARTAS D´A LOLA BISI”.

Quedaran les paraules…
III LECTURA CONTINUADA D’OBRES LITERÀRIES DEL MATARRANYA

PARTICIPA en la lectura ininterrompuda de l’obra Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte i Arrufat. Apunta’t i VINE A LLEGIR amb nosaltres el 23 d’abril a les 17:00 h al Santuari de la Mare de Déu de La Font de Pena-roja

Informació i inscripcions fins al 16 d’abril en:

Associació Cultural del Matarranya
C/Mayor, 4. Calaceite
Telf. 978 85 15 21— acmatarranya@gmail.com

Organitza: Comarca del Matarranya

Colabora:
Associació Cultural del Matarranya
Ajuntament de Pena-roja
Associació Cultural Tastavins
Associació Musical Peñarbés
Associació La Dona Penarrogina

Lectura Desideri

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars… – Consello D’a Fabla Aragonesa.

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars sobre as luengas minoritarias

LA MENTIRA OFICIAL DE PÉREZ REVERTE

José Ignacio LÓPEZ SUSÍN

Leíamos con estupor en XLSemanal (23-29 de marzo de 2014) en el artículo de Pérez Reverte (“Una historia de España -XXI-”) que “la elección de la lengua castellana por España [sic] fue voluntaria … de una forma que podríamos llamar natural”. Y los que opinan lo contrario son (somos) “manipuladores, cantamañanas, idiotas, mareantes y tontos del ciruelo”.

No debería necesitar el Sr. Pérez los insultos para reforzar sus argumentos, si los tuviera. Su opinión no es otra cosa que la doctrina oficial, la que el rey Juan Carlos elevó a dogma en la entrega del Premio Cervantes el 25 de abril de 2001: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, … a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, … fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Lamentablemente las cosas no han sido así. Esa idílica elección “natural” y “voluntaria” del castellano, se ha ido tejiendo a base de arrinconar a las demás lenguas de la península, y muy especialmente a costa del asturiano-leonés y del aragonés (léase sobre esto el reciente libro del catedrático de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera: Guía del imperialismo lingüístico panhispánico).

En nuestro caso la entronización de los Trastamara en el Compromiso de Caspe ocasionó una sustitución paulatina del aragonés y el catalán como lenguas de la Corte, por el castellano. En el siglo XVII ya comienzan a documentarse (en Zaragoza) los efectos de la sustitución. Así en las “Exequias y certamen poético por Margarita de Austria” celebrado en 1612, se excluye a un concursante por utilizar la palabra aragonesa fusta en lugar de la castellana madera (Gerónimo Pérez justa / muy mal, pues que no se ajusta / al cartel, y, le ha llamado / a vn árbol recién cortado, /en vez de madera, fusta.), o pocos años después (1629) al mandar los jurados de la ciudad sustituir el nombre del gremio de pasamaneros por el castellano de parcheros.

Pero la cosa se destapó con la derogación de los Fueros en 1707, y así en las Instrucciones secretas para la aplicación de los Decretos de Nueva Planta (1717) Felipe V manda a los corregidores poner: “… el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado”.

Ya avanzado el siglo, Carlos III en una Real Cédula de 1768 impone la enseñanza en castellano: “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. [...] y a este efecto derogo y anulo todas cualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.[...] cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas…”.

Y poco después (1770) con relación a América: “Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada… guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente [...] mi Real Resolución [...], para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto”.

Forma muy natural de conseguir las cosas (“razón de mercado”, dice el Sr. Pérez) como en esta Real Cédula de 1772: “…por la cual mando, que to¬dos los Mercaderes, y Comerciantes de por mayor y menor de estos mis Reynos, y Señoríos, sea Naturales, o Extranjeros, lleven, y tengan sus Libros en Idioma Castellano”. Lo que se confirmará más tarde en el Código de Comercio de 1829 (art. 54): “Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa…”.

Ya en el reinado de Carlos IV, se dan unas “Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la Corte”, en las se preceptúa que: “En ningún Teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”.
Y en los Estatutos del Seminario de Huesca de 1815, al que acudían los niños y jóvenes del Altoaragón se les prohibía “dentro del colegio hablar otra lengua que la castellana y al que hiciere lo contrario le mortificará el primario con algunas penitencias a su arbitrio”, es decir que no podían hablar en aragonés.

Aunque peor se lo ponían a los maestros por un R. Decreto de 1902 (Alfonso XIII): “Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación … y si reincidiese, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.

Y para finalizar, porque el espacio no da para más, Franco en una de sus primeras alocuciones (1 de octubre de 1936, en Radio Castilla de Burgos) ya dejó bien claro por dónde iban a ir los “tiros” de su largo mandato: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”.

No hace muchos años El Ribagorzano (diciembre de 1982) publicaba la noticia de que el maestro de Arén había multado con 50 pts. a los niños por hablar en su lengua en la escuela…

Pues eso, que los que pensamos que la cosa no ha sido tan “natural” somos “manipuladores, cantamañanas, idiotas y tontos del ciruelo” y nuestras lenguas, según el Sr. Pérez Reverte, han tenido mala suerte. Si, la verdad que muy mala.

Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

Centro Aragonés de Barcelona

——————————————————

 

 

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

 

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

 

 

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

 

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

Lo Duo Recapte actua el dissabte a Saidí dins de l’Any “Desideri”. | Mas de Bringuè.

???????????
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.

Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
Desideri Lombarte, sempre en la memòria
Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.
També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.
Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la
molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

DSC_6829

El Matarranya viu l’any Desideri Lombarte | Comarques Nord.

A CADIERA COIXA al CAT. Presenten el disc MMXIII       

A Cadiera Coixa Coixa neix a finals dels ’90 a Monsó, Osca. Originalment la banda sorgeix amb la idea d’amenitzar cercaviles, rondes, i festes sempre amb la música tradicional aragonesa com a punt de partida. Després de diversos anys en aquesta comesa arriba el moment de consolidar la formació del grup, clarament orientat ja cap als escenaris.
A principi del 2012, la banda s’embarca en la preparació del seu tercer disc. El projecte es basa en la col·laboració amb l’escriptor aragonès Chusé Inazio Nabarro per un disc completament cantat en aragonès i que presenten al Tradicionàrius.

http://www.tradicionarius.cat/ca/a-cadiera-coixa-i-els-ministrils-del-raval/programacio/58

 
Divendres 28 de març a les 22 h

Preu: 10 €
Anticipada 8 € 

Amics del C.A.T. 5 €

 
Centre Artesà Tradicionarius
Plaça d’Anna Frank – Barcelona (Metro Fontana)

 
_________________________________________


LA MASIA – SANT BOI


Divendres 18, 22:00h.
KIKE UBIETO 
 
Des del ragtime fins al tango, la *bossa *nova, la rumba o el rock&roll…amb lletres àcides al més pur Javier *Krahe pot recolzar-se també en la sornegueria de Carlos Cano,
el misticisme de Jorge *Drexler o la sensibilitat de Vinicius de Moraes. Els temps que corren li brinden l’ocasió per a la crítica social apuntant a la política, l’amor o els personatges de televisió (això sí, sense demagògia, directe al blanc i amb molt sentit de l’humor).
http://enriqueubieto.wix.com/kike-ubieto

 
 
Dissabte 19, 22:30h.
 
CHUNDARATA!
Grup de folk nascut a Barcelona i sant boià d’adopció, porta la música aragonesa per tots els racons de Catalunya i Aragó. Neix i té la seva seu al Centro Aragonés de Barcelona i toca principalment tant música tradicional aragonesa com peces de creació pròpia inspirades amb aquest folklore.https://www.facebook.com/pages/Chundarata/66025352824

La Masia
Rambla Rafael Casanova, 28
08830 Sant Boi de Llobregat

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: