Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Tots els lingüistes coincideixen que l’estàndard és l’eina que permet a les llengües minoritzades posar-se a mateix nivell i amb les mateixes oportunitats que la resta de llengües majoritàries.

El PP ho sap, i una vegada que no pot lluitar contra l’evidència de l’existència d’l’aragonès ni la seva història, s’agafa a aquesta estella, que és l’oposició al seu estàndard.
L’estandardització d’una llengua possibilita que aquesta s’incorpori a àmbits fins ara vetats: ensenyament, administració, mitjans de comunicació, literatura escrita …

És cert que queda encara un llarg camí per recórrer per situar-se a l’una que les altres llengües, però amb aquesta eina es demostra que l’aragonès està capacitat per poder ser usat en el camp que sigui necessari, sempre que compti amb les condicions polítiques i recursos econòmics que li calguin.

Permet que moltes persones puguin aprendre la llengua sense la necessitat de viure en un poble aragoneso parlant per aconseguir-ho. Persones residents en zones on l’aragonès s’havia perdut o on no consta que parlés mai, fins i tot en pobles de l’món lluny d’Aragó.

La parla guanya prestigi. Ja no es considera un conjunt inconnex de “dialectes” sinó una llengua a el mateix nivell que la resta de llengües del món.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Libro en formato electrónico las Actas X Jornada del Murciano, celebradas en la Universidad de Murcia en noviembre de 2018, en este caso tituladas La influencia del aragonés en el murciano. La edición corresponde a L’Ajuntaera, DL y ha contado con la ayuda de la Fundación CajaMurcia.

El texto se inicia con la Presentación, por parte del investigador murciano Juan José Navarro Avilés, coordinador de la obra, p. 7 y 8.

Se contienen dos trabajos excepcionales en estas Actas, de relevancia más que notoria:

– “Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de Aragón, Valencia y Murcia”, del filólogo Artur Quintana i Font, p. 9 a 34.

– “La influencia aragonesa en murciano”, del filólogo José Fernando Domene Verdú, p. 35 a 58.

El trabajo del Dr. Quitana i Font contiene, respecto al catalán/valenciano, en toda la frontera lingüística, desde los Pirineos hasta más abajo de Orihuela, información documentadísima, incluido el catalán/valenciano actual en la Región de Murcia, en la zona del Carche (en catalán/valenciano, el Carxe), también como realidad estudiada por él mismo, y en donde aparecen también aparece citado mencionado Navarro Avilés y uno mismo, sobre descubrimientos sobre El Carche. Y, respecto al aragonés, la descripción en todos los territorios -actuales o pretéritos- de esta lengua y su influjo no puede ser más lúcida, concienzuda y metódica; de verdadero sabio en lo científico, y de difusor convencido en lo humano.

Nos felicitamos por el acierto de esta Jornada organizada por L’Ajuntaera, en particular por cuanto supone de explicación del substrato y del adstrato del murciano y su íntima relación con el lenguaje que, desde los Pirineos, expresa su influencia en Murcia y más allá, hasta buena parte del antiguo Reino de Granada, por allí donde comienza auténticamente Andalucía.

Eivissa, 29 de noviembre de 2019.

Ángel C. Navarro Sánchez.

Source: Bones pràctiques en aragonès i català

 El català i l’aragonès a Aragó compten amb la manca d’una legislació que les doti d’estructures fermes per la seva continuïtat i possibiliti els seus parlants el dret a desenvolupar les seves vides en la seva llengua. Per tant, les iniciatives per la revitalització de la llengua en aquestes zones lingüístiques sorgeixen per part de la societat civil que mitjançant l’associacionisme està duent a terme pràctiques de socialització en català i aragonès que tenen com a objectiu la dinamització i l’ús de la llengua. En el treball s’analitzen dues d’aquestes iniciatives que sorgeixen en la darrera dècada amb l’objectiu de revitalitzar la llengua partint de les necessitats del territori i dels parlants d’aragonès, en el cas de la iniciativa “Trobada – Vivir en aragonés” i de català, per l’Associació de pares del Matarranya, Clarió. Clarió neix en 2012 per un grup de pares i mares que, preocupats per la continuïtat de la llengua entre els seus fills i filles, decideixen crear una associació per potenciar l’ús de la llengua en contexts quotidians a la vegada que es defensa la situació del català a l’escola. Des de llavors, ha realitzat més de vuit activitats arreu de la comarca. Entre les activitats principals destaquen l’“Alifara Clarió”, una trobada entre pares i mares que serveix per consolidar la dinàmica interna de la mateixa associació i la jornada de “Llengua i escola” que se centra en les possibilitats d’ampliar l’oferta educativa en català a la comarca del Matarranya i en el conjunt de la Franja. Trobada neix el 2014 com una iniciativa centrada a acostar la realitat dels neofablants de l’aragonès als pobles de l’Alt Aragó on es parla la llengua, propiciant l’encontre com a parlants inicials i persones que han adoptat l’aragonès com a segona llengua. Per això, treballa des de la perspectiva del turisme rural sostenible i la immersió lingüística, oferint un cap de setmana d’activitats, modernes i atractives tant pels participants externs com per la població local. Fins al 2018, s’han organitzat vuit edicions de la Trobada, passant per diferents punts de la geografia altoaragonesa. L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant una sistematització d’ambdues experiències, amb l’objectiu de veure els elements en comú que presenten ambdues iniciatives i de quina forma poden servir com a model de bona pràctica de socialització per la revitalització del català i l’aragonès a Aragó.

DESCARREGAR INFORME ACI

Source: Convocatoria de la primera beca de investigación ‘Villa de Fonz’ – Cultura – Radio Huesca

Source: Aportaciones para una planificación lingüística en el Alto Aragón. Actitudes de los escolares hacia la lengua minorizada | Revista de Investigación en Educación

  • Iris Orosia Campos Bandrés

Resumen

A diferencia de lo sucedido en otros territorios plurilingües del Estado español, en Aragón la planificación lingüística ha tenido un desarrollo escaso hasta nuestros días. Ante el interés creciente en los últimos años por parte de las instituciones en relación a esta cuestión, resulta necesario profundizar en el conocimiento de las actitudes hacia las lenguas propias de la población que pueda verse afectada por las futuras políticas lingüísticas. El objetivo de nuestra investigación es contribuir a este necesario análisis previo mediante el estudio de las actitudes del alumnado altoaragonés de Educación Primaria hacia la lengua aragonesa. Para ello, diseñamos un estudio cuantitativo en el que participaron 655 escolares de entre 10 y 12 años pertenecientes al territorio de influencia histórica del aragonés. Los resultados muestran un clima general favorable hacia la lengua propia, así como la influencia positiva del contacto a nivel social, familiar y escolar con este idioma. Además, los datos aportan nuevas evidencias en relación a la comprometida situación de esta lengua, constatando que solo una minoría de las niñas y niños altoaragoneses la utiliza habitualmente en el seno familiar.

Publicado
2019-10-31
Cómo referenciar
CAMPOS BANDRÉS, Iris Orosia. Aportaciones para una planificación lingüística en el Alto Aragón. Actitudes de los escolares hacia la lengua minorizada. Revista de Investigación en Educación, [S.l.], v. 17, n. 2, p. 103-121, oct. 2019. ISSN 2172-3427. Disponible en: <http://reined.webs.uvigo.es/index.php/reined/article/view/408>. Fecha de acceso: 12 nov. 2019

Sansó-Galiay, C., Petreñas-Caballero, C., Ianos, A., Janés-Carulla, J., & Huguet-Canalís, Á. Análisis comparativo de las actitudes lingüísticas del alumnado de Educación Secundaria Obligatoria en la Franja de Aragón y Cataluña.
Resumen: Este estudio analiza comparativamente las actitudes lingüísticas de dos territorios vecinos
multilingües de España: Cataluña y Aragón, con políticas lingüísticas diferentes. Así, Cataluña reconoce
la co-oficialidad del castellano y del catalán y ha implantado un sistema educativo bilingüe, mientras que
en Aragón sólo el castellano tiene carácter oficial y la enseñanza en catalán es opcional. Para comparar
las actitudes lingüísticas de los alumnos de secundaria en los dos contextos, 154 alumnos de un centro de
Lleida y 195 de un centro de Fraga respondieron a una serie de cuestionarios. Los resultados mostraron
que los estudiantes aragoneses tienen actitudes más favorables hacia el castellano, mientras que a los
jóvenes catalanes les gustaba el castellano y el catalán por igual. Entre los posibles factores analizados,
como el nivel sociocultural, el nivel socio-profesional, la condición lingüística de la familia y la asistencia
a las clases optativas de catalán en el caso de los alumnos aragoneses, sólo este último se encontró que
mejoraba las actitudes hacia el catalán.

Source: Crean una plataforma para mantener los polémicos carteles en aragonés de Huesca

Source: Adiós a los carteles de “Bienvenius a Uesca, ziudat bilingüe. Charramos aragonés” | España

Source: Lo Grup de Teatre Garbinada rep del Govern d’Aragó lo premi Desideri Lombarte | Mas de Bringuè

PREMI D L 2019 FELIPE FACI I A HERMENEGILDO

La directora del Grup Garbinada, Angelines Hermenegildo, i el conseller Felipe Faci. 

 

Lo passat dissabte 28 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Europeu de la Llengua Materna, la  Sala Goya de Mequinensa va acollir l’acte de lliurament del Premi Desideri Lombarte 2019,  que un jurat designat pel departament de Cultura del Govern d’Aragó va atorgar al Grup de Teatre Garbinada d’aquesta localitat, que porta 20 anys difonent i promocionant la cultura amb els seus muntatges teatrals. per “la continuada labor en benefici del català d’Aragó, especialment en lo referit a la dignificació, difusió i exaltació de l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada”.

El guardó, que atorga anualment el Govern d’Aragó des de 2016, porta el nom del poeta, escriptor i investigador nascut en la localitat terolenca de Pena-roja de Tastavins que, com Montcada, va utilitzar el català en les seves obres.
En el seu discurs de benvinguda, Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, va destacar, davant un nombrós auditori, “el treball que des del govern regional s’ha dut a terme per la dignificació del català en la localitat i a Aragó, malgrat les dificultats”, i especialment en els últims anys, detenint-se en el treball desenvolupat per la Direcció General de Política lingüística del Govern d’Aragó. Godia s’ha referit als avanços aconseguits que “encara que siguen petits, són sempre cap endavant” per a normalitzar l’ús del català a Aragó que és “un gran patrimoni lingüístic que hem de protegir”. A més va reivindicar que es difongués el coneixement de l’obra de l’escriptor de Mequinensa Jesús Montcada a nivell dels centres escolars de la comunitat autònoma.
Abans del lliurament del Premi es van projectar dos audiovisuals que repassaven la figura de Desideri Lombarte i la trajectòria del Grup de Teatre Garbinada, que a continuació va interpretar un fragment de la seva última obra “El rovell de l’ou”, basada en textos d’alguns relats de Moncada, que van tornar a emocionar i provocar el somriure dels presents.

Angelines Hermenegildo, directora del grup, va recordar, en rebre el guardó de mans de Felipe Faci, conseller d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, a totes les persones que han passat pel Grup en els seus 20 anys d’història, i agraí el Premi “que ve a il·luminar l’esforç que ha fet Garbinada per difondre i defensar la llengua catalana a Aragó” a través de l’obra “del nostre entranyable Jesús Montcada” i es va referir a la riquesa lingüística del país “que s’hauria de respectar i valorar com un tresor inigualable”.
Felipe Faci va cloure l’acte agraint l’acolliment rebut per la població mequinençana i afirmà que “Aragó és ric en espais naturals, en patrimoni, en cultura i en llengua” recordant que “l’obligació d’un Govern és protegir tots aquests elements”. Posà de rellevància el treball realitzat aquests anys per la Direcció General de Política Lingüística que, entre altres coses, “ha volgut reconèixer la labor de les persones que treballen per la difusió i protecció del patrimoni cultural i lingüístic”. Felicità el Grup de Teatre Garbinada pel guardó i es comprometia, responent a la petició de Magda Godia, a “treballar per difondre la figura de Jesús Moncada”, Premi de les Lletres Aragoneses 2004, entre els escolars aragonesos.
En el lliurament del Premi Desideri Lombarte, van estar presents Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística; Débora Bravo, vicepresidenta de la Comarca del Baix Cinca, i José María Becana, membre del jurat de l’edició 2019 del Premi Lombarte.

F

Foto del Grup Grbinada i autoritats

Source: Aragón se suma a la celebración del Día Europeo de las Lenguas – Aragón_hoy

El Gobierno de Aragón, a través de la Dirección General de Política Lingüística, se suma un año más a la celebración del Día Europeo de las Lenguas, una iniciativa del Consejo de Europa que pretende impulsar la riqueza de la diversidad lingüística y cultural de Europa, destacar la importancia del aprendizaje de lenguas con el objetivo de incrementar el plurilingüismo y la comunicación intercultural, así como también promover el aprendizaje permanente.

En el caso de Aragón, la entrega del Premio Desideri Lombarte al Grup de Teatre Garbinada por su destacada labor en la difusión de la lengua catalana hablada en Aragón y en especial de la obra del escritor Jesús Moncada (Premio de las Letras Aragonesas, 2004), marca las actividades del Gobierno de Aragón para celebrar este Día Europeo de las Lenguas; un acto que tendrá lugar el próximo sábado, 28 de septiembre, a las 18.00h., en la Sala Goya de Mequinenza.

Para el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, “la celebración de este día es una llamada de atención a toda la sociedad para valorar todas las lenguas: a los responsables públicos para que adopten medidas concretas que garanticen su pervivencia, a las asociaciones, empresas, etc. para que utilicen las lenguas de sus territorios de manera normal y a la ciudadanía para que entiendan el multilingüismo y la diversidad como un factor de respeto, riqueza cultural y entendimiento entre los seres humanos”.

El continente europeo es un territorio rico en lenguas: existen más de 200 distintas y muchas más habladas por ciudadanos que proceden de otros continentes. Este es un importante recurso que debe ser reconocido, utilizado y valorado. Aprender otras lenguas es una manera de llegar a comprender y superar diferencias culturales.

http://www.lenguasdearagon.org/agora/
https://www.facebook.com/agoraxlaragones/    

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: