Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

Enquesta EULF Heraldo

La AC Nogará-Religada publica un comunicado ante los ataques que viene sufriendo el aragonés | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

El TSJA ha admitido el recurso de la Fundación Gaspar Torrente (FGT), vinculada al partido político Chunta Aragonesista, en lo relativo al currículo aragonés, y ha suspendido cautelarmente su aplicación en el presente curso para el aragonés. El recurso de la FGT se basaba en un único argumento: que la norma ortográfica propuesta provisionalmente hasta la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua complicaba el aprendizaje o podía causar numerosos perjuicios.

En este sentido, la Asociación Cultural Nogará afirma que la FGT “ha hecho creer al TSJA que en los centros educativos se empleaba ¿desde hace cuatro décadas? una sola norma ortográfica, deslegitimando el proceso que está detrás del Estudio de Filología Aragonesa y haciendo creer que se trata de una asociación privada convencional. Pero, todavía es más grave la fea campaña que se está lanzando para desprestigiar el trabajo que están haciendo determinadas personas por el aragonés”.

Por eso Nogará quiere aclarar algunas cuestiones y aportar su posición con el siguiente texto:

Desde que en 1997 las Cortes de Aragón solicitaron al Gobierno PP-PAR la elaboración de una ley de lenguas, pasando por la infructuosa espera en las legislaturas PSOE-PAR que dieron una tardía ley tibia, no se han logrado consolidar necesidades básicas para el aragonés como el nombramiento de una academia oficial ni la normalización en la escuela.

Durante este sueño de los justos el movimiento del aragonés se movió. En 2005, el proceso de Chuntos por l’aragonés intentó alcanzar lo que el gobierno no hacía, es decir, constituir una autoridad lingüística, la Academia del Aragonés. Al final se constituyó con la denominación legal de Estudio de Filología Aragonesa (EFA) y la marca Academia del Aragonés. Un 80% del II Congreso del Aragonés lo refrendó.

El compromiso normativizador de esta entidad tuvo como fruto una propuesta gráfica presentada en 2009, enmendada por los congresistas, y publicada en 2010. Mientras tanto el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón trataba de crear las academias del aragonés y el catalán, aunque finalmente no fue posible.

La ortografía del EFA es fruto de un consenso entre personas que empleaban diferentes ortografías, incluyendo partidarios y detractores de la ortografía cuasifonética del 87. Pero la falta de apoyo por parte del Gobierno continuó deteriorando el consenso dentro del movimiento del aragonés. El cambio de Gobierno en 2011, otra vez PP-PAR, pero mucho más virulento contra las lenguas, especialmente contra el catalán, hace que vea la luz una nueva ley de lenguas recortada y enmudecida, que negaba su nombre al aragonés y al catalán, nombrados con circunloquios que se hicieron famosos en toda España.

No obstante, incluso con un marco legal hostil, y un gobierno apoyado por partidos como el PP y el PAR, el buen hacer de personas como Manuel Castán y Fernando Romanos ha hecho que la presencia del aragonés se haya incrementado precisamente en este tiempo. Aprovechando la coyuntura de la nueva y polémica LOMCE, se ha presentado la oportunidad de hacer, por primera vez, el currículo de la lengua aragonesa en primaria ampliando las posibilidades de empleo dentro del horario escolar.

Es claro que en el tema del currículo el Gobierno de Aragón ha actuado con prisas e improvisación, cometiendo errores y modificaciones a posteriori que incluso han ensuciado el trabajo de los asesores. Un trabajo más pausado tendría que haber permitido también la participación de más actores, como los maestros interinos que estaban impartiendo clases este curso, quienes no participaron en la redacción del documento, si bien tampoco (excepto alguna excepción) asistieron al seminario en el cual se iba a tratar el proceso del nuevo currículo. Pero este análisis del papel del Gobierno hace falta complementarlo con el análisis de la presencia del aragonés en la escuela.

Según los datos, la presencia del aragonés, siempre como extraescolar, ha crecido sostenidamente desde su introducción en el curso 1997-98 de 4 centros y 4 profesores a los 8 centros y 8 profesores en el presente curso, pudiéndose ampliar a lo largo del curso.

Con este pequeño análisis cuantitativo, y haciendo comparación con los diferentes marcos legales y gobiernos, podemos sacar una conclusión: la acción política, a menudo, es puro folclore, puesto que en los Gobiernos PP-PAR es cuando peor se ha tratado formalmente el aragonés pero cuando más profesores y centros se ha añadido a la enseñanza del aragonés (7 profesores), mientras que el Gobierno PSOE-PAR que alargó la aprobación de a ley 10 años, solo introdujo un profesor (aunque sí que hubo algún aumento en las horas de los maestros). También hace falta recordar que al final del Gobierno PSOE-PAR se creó el programa Luzía Dueso que todavía hoy continúa funcionando muy satisfactoriamente.

Repasada la historia, hace falta decir que la Fundación Gaspar Torrente ha atacado la política del Gobierno de Aragón, en algunos aspectos nefasta, pero también ha atacado el trabajo de los asesores de lenguas, que han hecho un trabajo impagable por el aragonés. Dicha Fundación ha atacado especialmente el currículo del aragonés por el tema del uso de una grafía provisional (la Propuesta Ortográfica del EFA), cuando no hay ninguna razón para hacerlo, e incluso ha hecho creer que existe “desde hace cuatro décadas” una tradición ortográfica establecida en las escuelas. La realidad es que cada maestro hacía servir hasta ahora la ortografía que mejor le parecía. La Orden de la Consejería va en la línea de emplear una sola ortografía (la que establezca la Academia Aragonesa de la Lengua) y fija como norma provisional la Propuesta Ortográfica publicada en 2010 por el Estudio de Filología Aragonesa.

Desde nuestra asociación, creemos que, más allá de la norma ortográfica, el modelo de lengua y las acciones sociolingüísticas para dignificar a lengua y favorecer la transmisión generacional son los aspectos más importantes. Es evidente que la falta de un consenso pleno en el tema normativo es un inconveniente, pero no se puede emplear como argumento, ante todo si quien lo critica ha hecho saber que no cedería ni en una coma su propuesta. Nogará solicita a la Fundación Gaspar Torrente, al Consello d’a Fabla Aragonesa y al Rolde de Estudios Aragoneses que cambien su actitud y sean capaces de trabajar en conjunto y en positivo, como lo hace el resto del movimiento del aragonés.

En estos momentos nos da pena recordar que hace año y medio Nogará tuvo que abandonar la coordinadora Aragón Trilingüe porque, quienes hoy lideran esta ofensiva contra a implantación del aragonés en horario escolar, Ignacio López Susín (representante en a plataforma del Rolde de Estudios Aragoneses) y Miguel Martínez Tomey (representante de Chunta Aragonesista), hicieron pública, por error, su intención de “minar” a las personas que están haciendo el trabajo que arriba detallamos. Esto nos hace pensar que detrás de este recurso, y las consecuencias que a todos niveles puede tener para el aragonés, hay intenciones de control político de la lengua.

Cabe recordar que Nogará es fiel al espíritu y el proceso de Chuntos por l’Aragonés y el II Congreso, igual como fue al I Congreso. Sin embargo, somos conscientes de que la realidad de hoy es diferente y creemos que las circunstancias obligan a los colectivos y agentes sociales a hacer un especial esfuerzo para saltar el conflicto que se visualiza en el tema gráfico pero que trasluce problemas de otra naturaleza, y a ampliar en lo posible los consensos. Así mismo apelamos a la sensatez y responsabilidad de los partidos políticos a que no empleen la política en contra de la lengua, y a que, en sus acciones de política lingüística, reconozcan y hagan confluir todas las sensibilidades pensando en el futuro de la lengua y de su transmisión generacional.

José Ángel Biel: “Los candidatos del PAR van a tener más fuerza que si se hubieran elegido en un congreso” – Diario de Teruel.

-Y a todo esto, tenemos el proceso soberanista. ¿Qué le parece lo que está ocurriendo?

-Pues que Artur Mas no sabe dónde meterse. También debo decir que todo este problema surge de un error previo, que fue recurrir al Tribunal Constitucional el Estatuto catalán. El de Aragón es muy similar y no se recurrió. También fue un error no tener en cuenta algunas cuestiones lingüísticas o culturales. Hay hechos diferenciales que hay que respetar. Eso fue un error, pero ahora sería otro plantear un estado federal asimétrico porque eso significa que unos comen y otros no, unos encajan y otros se desencajan

Xerrada a Favara sobre la Franja per Marcelino Iglesias i José Bada | Lo Finestró.

José BadaMarcelino Iglesias
                                                                Fotografies El Periòdico

Demà dissabte a les vuit del vespre tindrà lloc a Favara una xerrada sobre l’impacte i la repercussió que pot tenir una hipotètica independència de Catalunya sobre els milers d’habitants d’Aragó que habiten a la Franja i que comparteixen nombrosos vincles socioculturals amb la comunitat veïna. Parlaran José Bada, exconseller de Cultura del primer govern democràtic d’Aragó i Marcelino Iglesias, expresident aragonès i senador autonòmic en l’actualitat. Aquest acte s’incorpora dins de les quartes jornades de l’Associació Wirberto Delso.

Clarió | Viles i Gents.

Clarió

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de setembre del 2014)

 

Fa tres anys, davant la discriminació del català a l’escola, han sorgit, venturosament, patriotes aragonesos, pares de família amb infants menuts, que han creat “CLARIÓ. Associació de Pares del Matarranya en defensa del català”, perquè aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana es continue transmetent de pares a fills. Enfront de la desídia i inoperància del Govern, quan no agressió oberta, declaren que volem fomentar l`ús de la llengua materna entre els sagals dins i fora de l’àmbit escolar’. CLARIÓ fa trobades lúdico-culturals –les ALIFARES CLARIÓ ja van per la tercera-, xerrades i tallers de formació per a pares i mestres, ofereixen materials didàctics i de difusió de la llengua …. Tot allò que els nostres governants haurien de fer, i no fan o desfan. Ja sabeu com és de difícil de tirar endavant una faena com la de CLARIÓ, sovint amb la indiferència, quan no animadversió de tants, i per això, i per tot el que fa, CLARIÓ mereix l’ajut de tots els aragonesos que no volem la destrucció del nostre patrimoni. Com tothom sap els nostres governs, tant el comunitari com el central, de sempre treballen per a destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana que parlem a la Franja Oriental. No serveix de res que tinguem una Constitució i un Estatut que estableixen que el català de l’Aragó és un ric patrimoni que cal protegir, fomentar, estudiar … . El Govern actua com si en relació al català de l’Aragó no valguessen les prescripcions constitucionals i estatutàries i persegueix i discrimina la pròpia llengua catalana amb empenta i eficàcia. Els resultats no es fan esperar: l’ús del català de l’Aragó va retrocedint, especialment entre els infants, i en bastants de pobles de manera alarmant. L’escola, una de les més bones institucions per al foment de la llengua pròpia, és també una de les millors per a destruir-la, si es dedica a perseguir-la –com així fa. Encara hi ha mestres d’escola, i no pas pocs malauradament, que entenen que la seva missió es fer desaparèixer tant l’aragonès com el català d’Aragó. Calen més CLARIONS.

Artur Quintana

1796662_1532285563675819_3597650713868225238_n
TROBADA D’AGUERRO :

CONTINAMOS VIVINDO EN ARAGONÉS

Artieda

14,15,16 de Noviembre

A propuesta ye fer una trobada d’un cabo de semana de chent que l`agane d’amillorar l’aragonés oral. Queremos chuntar-nos entre totz pa fer unas chornadas en do aprendamos los unos de los otris a charrar un millor aragonés. La idea ye de creyar ixos días un ambient do l’aragonés siga a sola luenga de comunicación entre nusatros pa fer posible vivir en aragonés.

+ INFO pdf:
fb Trobada.
cartel Nogará

A primer semana de noviembre prencipian os cursos d’aragonés de Nogará-Religada (Zaragoza). Puetz apuntar-te en a siede de Pza. Asso y en A Flama Tabierna, de tardes, u ninviando un correu ta asoziazion(arrova)nogara-religada.org

Presencial (recomendable), de tardes u manyanas, u on-line. Ya ye hora d’aprender aragonés! Apunta-te-ie!

Usos lingüístics a la Franja, Catalunya i Mallorca + Aprenentage del català per les xarxes dels marroquins | Xarxes socials i llengües.

 

Ja és accessible en línia la publicació Noves immigracions i llengües, que sorgeix de les Jornades CLUB de la UB. Hi podreu trobar diferents articles, en dos dels quals hi participo.

En el primer trobareu una comparació so0bre els usos lingüístics d’alumnat de diferents àrees territorials, i veureu que la baixíssima competència en català dels alumnes fills d’immigrants de la Franja és un molt cas singular.

Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja

En el segon article observareu quines són les vies per les que els jóvens marroquins de Catalunya aprenen el català, entre les que destaca la presència de la llengua a les seues xarxes socials.

F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya

Més informació… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”.

Ja podeu descarregar-vos el volum:

Vila, F. Xavier i Eulàlia Salvat (ed.). 2013. Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR Editorial.
Tal com dèiem en presentar-lo,“El volum recull una col·lecció d’articles d’investigadors majoritàriament joves centrats en l’anàlisi sociolingüística de la darrera onada immigratòria al nostre país. Els articles exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l’àrea de Barcelona… Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l’anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d’acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d’origen forà escolaritzats a Catalunya.”

Conferencia d’Ánchel Conte, escriptor en aragonès. Dijous 16 d’octubre, 12 h., a la Sala de Professors. “El aragonés a través de la obra de Ánchel Conte”. Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la UB (5è pis).

Font: José Enrique Gargallo

presentazión2014bzn 10649505_10202789053152522_3066421897797376965_n

Iste martis 14 d’otubre en o CAB faremos a presentazión d’o curso 2014-15.

 
Curso d’aragonés en Barzelona

- Presentazión de “Mustang. una zarpadeta de bersos d’amor y belatros satelites” d’Alberto Lamora. Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 2014.
 
- Conteníus y ochetibos; nibel basico y d’afundamiento; gramatica, lexicos y dialeutos. Materials de bideo y audio.
 
 
Organiza: Colla de Charradors O Corrinche
http://ocorrinche.blogspot.com.es/
Biernes 14 d’otubre, 19:30 oras. Sala d’actos.
Centro Aragonés de Barcelona

Educación creará un «proyecto linguístico» para el IES Matarraña.

Educación creará un «proyecto linguístico» para el IES Matarraña

Solución «salomónica» para la enrevesada situación de la comunidad educativa del Matarraña. Finalmente, el instituto impartirá, a la semana, una hora de la asignatura de catalán y otra de Francés en el horario habitual a los alumnos que han solicitado cursar su lengua materna como segunda lengua extranjera.

Este fue el acuerdo al que llegaron el martes técnicos del servicio provincial de Educación, docentes del IES y padres durante una reunión mantenida en Valderrobres. Desde hace tres cursos, el instituto oferta el Catalán en la misma franja horaria que las lenguas extranjeras, algo que los inspectores calificaron de «ilegal». En el caso de los alumnos del centro que desearon continuar con sus estudios de Francés, no habrá cambios, y continuarán recibiendo dos horas lectivas de esta segunda lengua a la semana.
«Vulnera derechos lingüísticos»
Desde la Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català ‘Clarió’, la nueva medida ha sido recibida con resignación puesto que es mejor que la oferta que se hizo inicialmente, que estipulaba pasar el Catalán a la tarde y que los padres se hicieran cargo del transporte. No obstante, recalcan que se continúan vulnerando los derechos lingüísticos de los estudiantes y deja en una situación aún más ilegal la oferta educativa del IES respecto a los preceptos de la Ley de Lenguas de Aragón de 2013, que dice que la lengua propia se enseñará en todas las etapas educativas junto con el castellano. «Se ha encontrado una solución salomónica con la que no se elimina el catalán pero se ha reducido a la mitad, por lo que no se ha podido cumplir el deseo de sus padres», afirma una de las miembros de la asociación, Pepa Nogués.
La parte positiva es que Educación se anunció en la reunión que trabajará en la creación de un proyecto lingüístico para el centro que comience a aplicarse el próximo curso y en el que la asociación quiere tener voz. Para Nogués, esta noticia les llena de ilusión porque supondrá que los alumnos puedan aprender su lengua materna dentro del horario lectivo y terminen el instituto siendo competentes en Catalán. No obstante, lamenta que los perjudicados serán los alumnos a los que afecta la reducción de este año, 22 jóvenes de 1º de ESO, puesto que los del resto de cursos ya no pueden incorporarse a Francés. «Serán una generación perdida», lamenta.
La asociación redactará próximamente una carta que remitirá tanto a la dirección del IES como al departamento de Educación para que, a la hora de elaborar este proyecto, se tengan en cuenta a los agentes sociales, especialmente las entidades culturales que trabajan por el fomento del catalán. Desde el departamento tan solo se comprometieron a remitir una encuesta a los padres. «Hay que mirar el interés general y no el individual».
Desde la asociación también se destaca el apoyo que han recibido desde la comunidad educativa del centro y su constante trabajo por mantener el catalán, tal y como consta en el proyecto educativo del IES. En el texto se especifica que el instituto es sensible al contexto sociocultural.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Nova reunió a l’IES de Vall-de-roures sobre el català | Lo Finestró.

 

La proposta que va sortir de la reunió (7 d’octubre a la tarda) que van tenir els pares de l’IES Matarraña de Vall-de-roures amb els inspectors va ser que en comptes de les dues hores que ara cursen català, fer-ne una hora de català i una altra de francès. Els inspectors van insistir encara en el problema de la il·legalitat de fer català en la franja horària de les llengües estrangeres com es fa des de tres cursos.

La proposta és millor que l’oferta inicial de la inspecció de passar l’assignatura a la tarda i que els pares assumissin el transport, la qual cosa vulneraria els drets lingüístics dels estudiants i deixaria en una situació més il·legal l’oferta educativa de l’IES respecte als preceptes de la Llei de Llengües d’Aragó de 2013, aprovada pel PP-PAR i que diu que la llengua pròpia s’ensenyarà en totes les etapes educatives juntament amb el castellà.

La part positiva és que han promès que durant el curs es treballarà en l’elaboració d’un projecte lingüístic de centre que s’aplicaria ja al curs vinent.

Segons manifestacions de l’Associació Clarió, si els pares afectats accepten la proposta, podrien descartar-se noves mobilitzacions fins al mes de juny, a l’expectativa de com es desenvolupa el projecte lingüístic de centre. Clarió reclama poder formar part del procés d’elaboració.

I ara per acabar uns versets d’acomiadament de la meua collita

Per mal camí

A l’IES de Vall-de roures
ho té mal el català,
però si fos llengua estrangera
se li exhaurien els mals.

Escoles de Vall-de-roures
i CRA Tastavins
quan estudieu català,
el nom teniu prohibit!

I si no és llengua estrangera
el català, i nom no té,
la Franja és una quimera,
lo Matarranya un invent.

Catxirulos d’estultícia
dels lapaos i lapapyps,
amb aquest govern se’n va
l’Aragó per mal camí.

catxirulo

Peñarroya inmortaliza la lucha de Desideri por la lengua y la cultura.

  • Escrito por 

Las asociaciones Clarió, Jovens de Pena-roja y Ascuma se dieron cita el sábado en un multitudinario acto en Peñarroya en defensa del territorio y a modo de clausura del Any Desideri en homenaje al poeta local. Los temas que se abordaron en las diferentes propuestas fueron varios y quedaron inmortalizados en un enorme mural que lucirá la localidad como tributo a Desideri Lombarte y a la lucha que éste llevó a cabo en defensa del catalán y del medio rural matarrañense.

Cientos de personas asistieron a la celebración cargada de actos que arrancó el sábado a las 10.00 con el inicio de l primera jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ promovida por Clarió. La integrante de la asociación, Pepa Nogués, valoró muy positivamente todos los actos y recordó que sus iniciativas no solo se limitan a una vertiente puramente cultural sino también de reivindicación del medio rural. «Defender el catalán es muy importante pero no hay que olvidar que lo hacemos desde un territorio muy particular, con pueblos muy pequeños y con un sistema educativo ejemplar», explicó.

Durante la sesión se abordó el ejemplo de modelo de inmersión lingüística de La Bressola, en el sur de Francia, surgido a raíz de experiencias de escuelas libres. Al respecto, Nogués recalcó que la mayor inclusión del catalán en las aulas al Matarraña pasaría por tener en cuenta a las escuelas rurales, «que trabajan desde una perspectiva excelente con todos los niños de la comarca». Además, la jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ incluyó el proyecto ‘Cantem junts’ promovido por la docente Margarita Celma. Se trata de una recopilación de canciones populares de los pueblos realizada por los alumnos de los colegios del Matarraña. También se visitó la exposición ‘Ataüllar el món des del Molinar’, realizada por Pepa Nogués. Una mesa redonda que debatió sobre el presente y el futuro de la lengua cerró las actividades de la iniciativa.

Un mural para el recuerdo
La asociación de Jovens de Pena-roja y la Asociación Cultural del Matarranya (Ascuma) fueron las encargadas de promover el ‘Mural Party Desideri Lombarte’ con el que niños y no tan niños inmortalizaron la figura del poeta en su localidad natal. El mural se llevó a cabo mañana y tarde y su trazado se entremezcló con juegos infantiles en el colegio. Con todo, las principales asociaciones culturales de la comarca clausuraron un Any Desideri marcado por el imprescindible legado del poeta en el Matarraña.

1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

 

DSCN2784

A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.

DSCN2787Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.

DSCN2789A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre  la nostra llengua:

 

 

La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?

DSCN2792Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: