El 12 de agosto, a las 12 del mediodía, se presentará en la Feria del Libro de Jaca (Paseo Constitución) el libro Informe. El aragonés en el siglo XX” en el que ha colaborado nuestra asociación.
Rolde de Estudios Aragoneses www.roldedeestudiosaragoneses.org www.rolde.org
ALDI retira els productes etiquetats en català del supermercat de Barbastre – VilaWeb.
Després de les queixes per les botifarres etiquetades només en català
El supermercat ALDI de Barbastre ha acabat retirant les botifarres i els altres productes de carn etiquetats només en català, uns quants dies després d’haver-se fet públiques a la premsa aragonesa les crítiques de tres clients quan se’n van adonar. Així n’informa el diari AragonDigital.es, que recull la reacció del supermercat arran de la polèmica: ‘La incidència produïda en aquesta botiga té l’origen en un error logístic de distribució i d’etiquetat, perquè la presentació del producte hauria de constar també en castellà.’
El Heraldo de Aragón publicava el cap de setmana passat una notícia en què recollia opinions indignades de tres ciutadans de Barbastre, mitjançant la plataforma anticatalanista Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán, perquè al supermercat ALDI hi havia botifarres etiquetades només en català.
Així ho relatava el diari: ‘Chorche F. i Ana D. denuncien que, després d’haver adquirit un paquet de botifarra envasada al buit en la secció frigorífica i un cop a casa, es van trobar amb la sorpresa que l’etiquetat només era en català. En paraules de Chorche G., “això és una vergonya. Pensem a recollir signatures entre els cliets d’ALDI i lliurar-les al supermercat per exigir una rectificació, o canviarem de comerç”.
Encara recollia un altre testimoni: ‘Per la seva banda, Chabier G., un altre veí de la capital del Somontano, denuncia que, recentment, va comprar un paquet de salsitxes a ALDI Barbastre i, després, ja a casa, es va adonar que l’etiquetat només era en català’.
Ara el supermercat ha sortit a dir que ‘aquest error no ha afectat la resta de botigues d’Aragó’ i que ‘tots els productes en la botiga de Barbastre compleixen les normatives d’etiquetatge referides a la comunitat d’Aragó.’ I ha lamentat ‘les molèsties que la situació, absolutament puntual, hagi pogut causar als seus clients.’
Supermercat ALDI de Barbastre. Foto: AragonDigital.es
Les botifarres de la discòrdia.
Violeta.tres: Crebando o primer silenzio: l’amostranza de l’aragonés.
Crebo güe ixe silenzio por o escrito de un buen amigo e compañero, Javier Vispe, buen mayestro d’aragonés, con o q compartiéi Seminarios de profesors/as d’aragonés, autibidaz d’o Proyeuto, materials didauticos e, más que más, ilusions e una mesma traza d’entender l’amostranza d’ista luenga.
O escrito de Javier m’emoziona e me fa pensar en tot o que s’está perdiendo: a educazión como un espazio coxiráu e libre d’as luitas q dende fa añadas bibe l’aragonés; a traza de treballar en conchunta; o Seminario de profesors/as, integráu nomás q por profesors e profesoras q imparten ixa amostranza ofizial de l’aragonés, e como motor en tot o que fa á l’amostranza d’a luenga; a prebalenzia de criterios didauticos e pedagochicos sobre otros intreses; a unidá d’a luenga e a posibilidá de que tienga un emplego publico más t’allá d’o uso local e pribau; a ocasión de q l’aragonés abiera teniu en o zaguero curriclo a mesma dinnidá por a q ha luitáu, por ixemplo, o asturiano. Pero, más que más, s’está perdiendo a os maestros que, como Carmen, Pol, Alberto e Javier, innoban, s’apasionan e leban luitando años ta que a flama de l’aragonés no s’amorte en as nuesas bals.
Güe crebo iste silenzio por ellos e por l’amostranza de l’aragonés, e iste ye o escrito que lo ha feito posible:
Tot s’acaba de Javier Vispe
 |
| Ilustración de Javier Vispe en O bideochuego de Lorién e Marieta |
Pero creigo q entadebán crebaré otros silenzios d’istas zagueras añadas.
Tot s’acaba… | La clica del Cinca-Cinqueta.
Mutos ya’l sabez, pero per si ancaso, tos comento que en el curso 2013-2014 no continaré en el C.R.A. Cinca-Cinqueta. Han estau cuatro años que nunca olvidaré, segurament d’es millors de la mía carrera profesional, y tamién de la mía vida presonal. Trobaré falta ixes hibiernos que me entraba el sol de tardes pe’l balcón entre que viyebe tot San Chuan enronau de nieu. Trobaré falta ixes maitins con la carretera plena de nieu zancera puyando ta Chistén a las 9 y fendo rota con el coche. Trobaré falta ixas semanas que no viyebas el sol perque no feba so que plever. Trobaré falta ixas nuez sin dormir ta rematar bel video o bel periodico d’es borches. Si trobo falta lo que se suposa que ye lo piyor, entrefilazos lo que me dolerá no poder disfrutar de lo millor d’A Espuña, Bielsa, Chistén, Plan, San Chuan y Saravillo: el país, la chent, la comida, es bichos, es míos compañers, es borches… A la fin, tot.
En chuniol voi refusar entrar en la lista de mayestros interinos d’aragonés de Sobrarbe deixando l’esamen en blanco. Va estar una mida de protesta que me va salir del alma en el momento. En es meses d’antes hebe vistas cosas que no me van fer mica goi con la traza de manullar la enseñanza de l’aragonés, y viyer lo que pediban en aquel esamen va estar lo que me va fartar de tot. M’han deixau bien claro que importa més imposar una ortografía d’una asociación privada y ferse con el control de puestos en la almenistración, que pasarse per es centros escolars a viyer cual ye la realidat de la enseñanza de l’aragonés y cómo troballan es mayestros en es centros: sin medios, sin formación, sin materials y con un gran esfuerzo. A la fin, es zaforas, han quedau en evidencia.
Es cambios que s’han planteau estiaño en la enseñanza de primaria d’aragonés en es zaguers meses s’han feto sin contar con es mayestros de primaria. Se ha cacegau una oportunidat historica de meter l’aragonés dentro del curriculo de primaria en condicions d’igualdat. Sin embargo, s’ha presentau un documento que ye de risa, que no tiene en cuenta la edat y capacidaz d’es borches de primaria. Ye feto per chent que no ye profesional de educación primaria, y no s’ha quisto contar con es que levan dende 1997 fochando en las escuelas per fer sobrevivir l’aragones como podeban. Tampó s’ha contau con la chent d’es lugars, mirando d’imposar unicament una norma ortografica que no nos choca, y menos agora visto lo visto. No s’ha contau ni con centros, ni con mayestros, ni con familias ta viyer la posibilidat de darle un minimo de dinnidat a la enseñanza de l’aragonés. Se veye que lo que importaba yera el interés de chent d’una asociación privada ta colocarse.
Podrán fanforriar de que han feto plazas nuevas ta enseñar aragonés: plazas de 6 horas que no te dan ni ta comer, u plazas como la nueva de Broto, que la sacan decindo que no ye de Sobrarbe. Igual les caldría mirarse un mapa… Si dinantes teneben una lista d’aragonés, agora resulta que ta enseñar lo que els dicen que ye lo mesmo, han feto cinco listas ta cuatro gatos que son en esto. Si ixe ye el futuro de l’aragonés, a yo que no m’esperen. Continaré charrando en chistavín con la mía familia, amigos y vecins, que ixa ye la traza de conservarlo y dinnificarlo. Lo mesmo tos digo a toz vusatros. No deixez que tos roben la vuestra luenga cuatro esvagaraus que se piensan que’l saben tot y no veyen lo que i hai: l’aragonés se muere, entremistanto els luchan per viyer con qué ortografía escriben l’epitafio en la fuesa.
Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.
En la fotografia del producte, que diu “Botifarra fresca”, la diferència entre el català i l’espanyol és només d’una lletra. No consta a la notícia cap queixa per productes etiquetats en anglès o en altres idiomes.
‘El Heraldo’ recorda que l’empresa d’embutits ALDI és alemanya, i que té la seva seu a l’Estat espanyol a Catalunya. Cal recordar que Barbastre no pertany a la Franja de Ponent.
Túrnez & Sesé a Sants | Lo Finestró.
Dins de la programació de les ‘Nits poètiques de juliol’ del local musical Koitton Club de Sants, on la poesía és la protagonista, el divendres 18 de juliol a les 10 de la nit, Túrnez & Sesé van recordar a Desideri Lombarte evocant en seu primer treball Quedarà la paraula(2002). Els musics s’adherien així a l’Any Desideri 2014 en la commemoració dels 25 anys del seu traspàs. Koitton Club és un bar, però també és una sala de concerts i també és una cooperativa de treball associat que neix amb l’objectiu de servir de plataforma per al desenvolupament i la promoció d’activitats musicals i culturals al barri de Sants. L’acollidor espai va reunir una trentena d’espectadors i, des del primer tema, es va comprovar una molt bona connexió entre els assistents i grup. El lloc petit però molt entranyable ajudava la interacció musical. Entre el públic assistent es trobava Jesús Vidal, antic membre del grup i director de la rondalla del Centre Aragonès de Goya i Quim Arrufat parlamentari de la CUP, matarranyenc per part de pare i que sempre ha mostrat un especial interès pel territori. Els músics, molt a gust per la distància reduïda entre escenari i públic, van anar desgranant pràcticament tots els temes del poeta pena-rogí en la primera part de la seua actuació: ‘Els maquis’, ‘Mil d’amorets’, ‘Les bruixes’, ‘Els timorets’, ‘Lluny de tu’, ‘La fortuna’, ‘Vull un trosset de terra’… Després un repàs a tots els seus treballs i als poetes més significats: Espriu, Màrius Torres, Jordi Pàmies, Josep Carné… Implicació rítmica d’acompanyament del públic en el tema d’Ovidi Montllor. Reconeixien els músics que mai havien vist ballar a la manera tradicional els seus temes com es va fer en aquella molt especial actuació. Se’ns va fer molt curt el concert i van haver de fer un parell de temes de propina a petició d’un públic totalment entregat. Un bon refresc per una nit calorosa de juliol a Sants.
Carles Sancho
Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. HeraldoAna D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.
Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.
ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.
L’alienígena desconcertat | L’ esmolet.
No sé si som conscients de l’aberració que suposa la diferència que hi ha entre l’ús del català en l’espai mediàtic i en la vida quotidiana a la zona catalanòfona d’Aragó. És ja una cosa normal, instaurada de fa segles (instaurada per qui?) i, per tant, assumida com a ‘natural’. Us convido a fer el clàssic exercici d’imaginar un extraterrestre que es planta al mig d’una de les nostres viles. Hem de suposar que és un alienígena amb el do de llengües (en realitat durà un descodificador universal —universal de debò, o és a dir, que funciona a tot l’univers— integrat al seu cervell). Estadísticament, la llengua que sentirà serà, en quasi un 90%, el català. Segurament, entrarà al cafè per socialitzar una mica. Fullejarà els diaris, es mirarà els cartells que hi ha per les parets. Hi haurà engegada la tele, que, com és habitual, sintonitzarà un canal fet a la pròpia comunitat autònoma. “Alguna cosa no encaixa” li dirà el processador de dades. Tornarà a parar l’orella, per si abans ha comès alguna errada. Les converses que l’envolten, efectivament, són en un idioma diferent de tots els mitjans de comunicació que ha vist al local. Algú prem un comandament i canvia el canal. Ah! Des de la pantalla, un espècimen femení s’adreça als parroquians en la llengua que parlen. Pareix que tot torna a la normalitat. Però una veu s’eleva per damunt de les altres: «Trau a n’estos catalans, home! Torna a ficar Telearagón! Estem a Aragó!». El del comandament sospira i torna al programa d’abans. És evident que qui ha nodrit d’informació el nostre extraterrestre s’ha descuidat de posar-hi una bona ració de sociologia. Imperdonable.
Ara tornem a la realitat i pensem-hi. Costa d’entendre que a la Franja, el lloc on més es parla català (de moment), no hi hagi una presència proporcional d’aquesta llengua en mitjans de comunicació. A no ser que ens deixem cegar pels prejudicis, una de les debilitats més esteses del gènere humà. Aquest problema no el té l’alienígena. Per això el seu desconcert.
La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de juliol de 2014
Escrit mentre preparava la ponència per al curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, celebrat a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa
Las Cortes de Aragón: Boletín Oficial.
Zaragoza, 2 de julio de 2014.
No se ha solicitado información directa a estos profesores sobre los contenidos del currículo de lengua aragonesa. El desarrollo del currículo es una competencia del Gobierno de Aragón y lo encarga en cada caso a las personas que considera competentes para hacerlo y que merecen su confianza, que en este caso son quienes lo han elaborado. La conformidad o no de los profesores con cada uno de los currículos no puede ser la guía que marque el desarrollo curricular, que viene determinado por la LOMCE, Ley aprobada por las Cortes Generales del Estado.
Ahora bien, en el marco del Programa «Luzía Dueso», los asesores de esta Consejería han conocido de primera mano las inquietudes del profesorado que ha participado en las actividades de formación e intercambio de experiencias y disponen de la información suficiente.
Zaragoza, a 13 de junio de 2014.
DOLORES SERRAT MORÉ
Zaragoza, 2 de julio de 2014.
Lo más pronto posible.
Zaragoza, a 12 de junio de 2014.
DOLORES SERRAT MORÉ
Universidad, Cultura y Deporte
DOLORES SERRAT MORÉ
L’Heraldo tan anticatanalista com sempre | Lo Finestró.
L’Heraldo d’ahir publicava una gran i estranya notícia —segons aquest diari, és clar— sota el següent titular: “Un filólogo de la UZ defiende que las lenguas del Aragón Oriental son catalàn”. També deien: “El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en el Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos”.
Senyors de l’Heraldo, per què són vostès tan poc objectius i tan tergiversadors? Un filòleg només ho defensa? Quants filòlegs coneixen vostès que demostrin que allò que es parla a la Franja no és català? Qui els ha prohibit d’utilitzar la denominació la Franja? L’Aragó Oriental no és més que una gran inconcreció, perquè a una part d’aquest no es parlà català com tothom sap. El que passa és que els produeix urticària la paraula Franja i més encara la paraula català. El seu anticatanalisme és permanent i irracional en tractar de nodrir la ignorància o la catalanofòbia seculars envers la veina Catalunya i els seus habitants.
No han estat els filòlegs, ni els científics, ni els escriptors, ni la raó, ni el sentit comú, els que han suscitat la polèmica. Aquests, que vostès denominen “algunos sectores” jo els diré qui són: són vostès, el govern, el PP, el PAR —tal vegada encara més que el PP—, els anticatanalistes aragonesos i una gran massa d’ignorància, si més no de “cazurrismo” disfressat de nacionalisme aragonès. No vull oblidar-me de les persones de bona fe que creuen tenir raó, perquè sempre ha estat així, diuen. Tot i que el “sempre” d’ells és de volada curta. Esperem que el temps que camina inexorablement vagi canviant polítics i idees. Ara per ara tinc el sentiment de donar-me cops contra una gran roca. L’esperança: fins i tot les roques mes dures es fan pols atacades pels vents, sol i pluges. La meua temença en forma de pregunta: quan trigaran tants i tants aragonesos en canviar d’idees i comportament amb relació a les llengües pròpies?
Per acabar, fixi-s’hi el lector en la diferència amb els titulars d’El Períódico de Aragón d’avui: “El filólogo Giralt confirma por qué se habla catalán en Aragón. El profesor universitario explica el uso de este idioma en la Franja aragonesa. Considera que la supervivencia de esta lengua propia está garantizada”
EFE 09/07/2014
El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en la Franja del Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos.
Así, Giralt ha manifestado que estos sectores “rehuyen” que tanto el aragonés como el catalán fueron las lenguas utilizadas por la cancillería de la Corona de Aragón durante toda la Edad Media, llegando a la uniformización en los siglos XIV y XV, cuando son desplazadas por el castellano. Por otro lado, ha confiado en la supervivencia de estas variedades catalanas propias de estas zonas de Aragón. “Si ha resistido hasta ahora, resistirá”, ha dicho, aunque ha matizado que “donde se ha perdido toda la esperanza es en la zona de transición” -entre las áreas catalano y castellanoparlantes-, así como en los núcleos más pequeños de la Ribagorza.
Sin embargo, el filólogo se ha mostrado optimista de que “si la gente sigue hablando catalán en la calle” y se enseña en la escuela y hay “más voluntad” de mantenerlo “pervivirá”.
Estas declaraciones se enmarcan en la conferencia que ha ofrecido hoy Giralt en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza, dentro de un ciclo sobre la diversidad lingüística en Aragón y, concretamente, en una charla sobre “el catalán en los documentos históricos aragoneses”. Para apoyar su tesis de la catalanidad de las lenguas habladas en el Aragón Oriental, ha usado un texto del escritor y humanista tortosino Cristòfor Despuig, quien ya en el siglo XVI decía que en esta zona ya no quedaban rastros del aragonés y que el habla del pueblo era catalana.
Según ha relatado el profesor, la inmersión lingüística del catalán en Aragón comenzó en la Alta Ribagorza por influencia del vecino condado de Urgell. Allí la romanización fue más profunda y propició la supervivencia del latín vulgar hasta el siglo XII, lo que dio lugar a un mayor cruce entre las lenguas catalana y aragonesa, de ahí ciertas influencias y rasgos propios en las variedades ribagorzanas. En el resto de la Franja oscense y zaragozana, que incluye zonas de la Baja Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca, el Bajo Aragón zaragozano o la comarca del Matarraña, en Teruel, esta introducción de la lengua habría venido dada por la reconquista y la repoblación posterior, en un primer momento íntegramente por catalanes y posteriormente también por aragoneses, muchos de ellos ribagorzanos, por lo que estas hablas tienen muchas similitudes con las más septentrionales.
En cuanto a los primeros testimonios escritos en catalán en la zona de la Franja, estos aparecieron en la Alta Ribagorza y continuaron surgiendo textos en todo el Aragón Oriental hasta el siglo XVII, en una lengua que aún era “muy uniforme”, así que no se podría hablar todavía de “variedades dialectales”, en palabras de Giralt.
Otros testimonios de esta presencia de la lengua catalana en la zona vendrían ejemplificados por el Libro de Privilegio de Fraga y sus aldeas (siglos XIII y XIV), íntegramente en catalán, o como algunos pleitos están transcritos de forma bilingüe -aragonés y catalán- o, directamente, introduciendo gran cantidad de palabras propias aragonesas en el texto en catalán. Con la llegada de los siglos XV y XVI se impone el castellano en la administración en todo el territorio que comprendía el Reino de Aragón y empieza a “arrinconar” a ambas lenguas, lo que también “hace mella en la uniformidad”, lo que podría propiciar ya la aparición de más rasgos dialectales, según el profesor Giralt.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
