Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

L’IEBC-IEA va enviar una carta als partits polítics dels pobles catalanoparlants de la comarca del Baix Cinca que concorren a les properes ELECCIONS MUNICIPALS amb l’objectiu de conèixer de primera mà i per escrit les seues propostes en matèria lingüística i cultural amb el compromís que faríem arribar aquesta informació als nostres socis perquè puguin tenir-la en compte a l’hora d’emetre el seu vot.

Us relacionem allò que ens han contestat per escrit fins avui. Això no obstant, actualitzarem aquesta informació al nostre Facebook http://www.facebook.com/BaixCinca si durant aquesta setmana hi hagués cap altra novetat.

Respotes partits a 19-5-15

4-Cual será su politica para las lenguas minoritarias que están desapareciendo en Aragón? Plantearás tomar medidas para éstas? Cuales?
18/05 20:10  * UuUUuU
4. Aragón invierte en sus lenguas propias 80 veces menos que Asturias, que es la penúltima Comunidad que menos aporta, 2 céntimos por habitante. En Aragón se hablan dos lenguas propias, aragonés y catalán, y en más de 30 años ningún gobierno aragonés ha cumplido los mínimos para garantizar los derechos de sus hablantes, algo que Podemos se compromete a remediar.

Origen: La utopia possible

El diari ABC publicava fa unes setmanes que Podemos-Aragó inclou al seu programa electoral la cooficialitat del català a les comarques catalanòfones, l’ensenyament d’esta llengua a les escoles de la Franja i que una part de la programació de la radiotelevisió pública aragonesa es faci en català.

Deia que publicava però millor caldria dir denunciava, pel to escandalós i indignat que s’emprava a l’article. El rotatiu conservador unflava el pit dient que havia “desvelado” la proposta programàtica de la formació política liderada per Pablo Echenique. Curiosa utilització del verb “desvelar” per a una informació penjada d’una web oberta a tothom i, encara més, on s’anima a entrar-hi i participar a tothom.
La presència del català a la radiotelevisió pública aragonesa que planteja Podemos és, ara per ara, inexistent, encara que el català siga la parla materna de 50.000 aragonesos. Però donar-li un espai propi a esta llengua a un mitjà de comunicació aragonès no és una utopia, com demostra des de fa vint anys La Comarca amb la secció “Viles i Gents”. Un periòdic privat obre, des de fa dues dècades, una finestra a la llengua catalana. Ramón Mur, director del periòdic, va tindre la idea i la va posar en marxa. Tomàs Bosque li va donar nom. I una colla de lletraferits del Matarranya i el Baix Aragó l’han mantingut viva fins avui.
Pot ser que, amb les properes eleccions, les coses canvien al Govern d’Aragó i, de retruc, la radiotelevisió pública aragonesa li done una mica d’oxigen al català. No és utòpic. La Comarca ho fa des de fa vint anys amb la columna “Viles i Gents”, i tan fresca.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *
Antecedents:
Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.
La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió
creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident
.
En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.
El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i  que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).
El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).
El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).
En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).
Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:
El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.
El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.
El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.
La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.
Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.
De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.
 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.
Per ampliar informació:

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

immersió

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

El cas del català a la Franja | Griselda Oliver i Alabau

La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).

LapaoAquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).

Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.

Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic  —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.

Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.

Lenguas Propias de Aragón

Introducción

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Atro “logro” d’a politica lingüistica d’o PP-PAR: cargar-se o Premio Arnal Cavero. Una añada más, garra escritor u escritora no ha quiesto partezipar-ie

foto de Miguel Martínez Tomey.

Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.




Aragón / POLÍTICA

La Chunta quiere que el catalán sea lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza

Día 14/05/2015 – 18.32h

Pretende promocionar su uso en Aragón y que haya emisiones en catalán en la televisión autonómica, a lo que también apunta Podemos

Los nacionalistas de Chunta Aragonesista (CHA) quieren que el catalán sea, en la práctica, lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza. Por ejemplo, estableciendo el derecho de cualquier ciudadano a dirigirse al Consistorio de la capital aragonesa en catalán, tanto verbalmente como por escrito, en cualquiera de los procedimientos administrativos que tramite ante los servicios municipales. Así consta en el programa electoral de CHA al Ayuntamiento de Zaragoza, cuyo cabeza de lista es Juan Martín.

La Chunta defiende la tesis de que el catalán es una de las «lenguas propias» en Aragón, algo que no reconoce la vigente Ley de Lenguas de esta Comunidad. En ella, las lenguas tradicionales de las comarcas orientales de Aragón —las que limitan con Cataluña— no se denominan catalán sino modalidades propias del Aragón Oriental. De esa forma se reconocen legislativamente las peculiaridades diferenciales de estas hablas.

Sin embargo, CHA —y hasta ahora también el PSOE e IU— quiere que la Ley de Lenguas se modifique para designar al catalán como «lengua propia» y promover su cooficialidad en la región junto con el aragonés —modalidades propias de los valles del Pirineo—. Y hasta tanto eso llegara —o aunque no se modificara la ley regional— quiere que catalán y aragonés sean, en la práctica, lenguas cooficiales en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Para ello, aboga por poner en marcha en la capital aragonesa un «plan de normalización lingüística» para, entre otras cosas, «socializar» el conocimiento y uso del catalán. También quiere que en el Ayuntamiento los formularios y textos administrativos estén disponibles en «versiones bilingües».

Estas propuestas concretas del programa de CHA para el Ayuntamiento de Zaragoza van en línea con su programa electoral marco autonómico –la candidatura de Chunta al Gobierno aragonés la lidera José Luis Soro–. En este programa autonómico, este partido nacionalista propugna poner en marcha en Aragón planes de «normalización» para promocionar el uso y conocimiento del catalán entre los aragoneses.

De forma general, apuesta por «establecer mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón», que para Chunta son el catalán y las modalidades de los valles pirenaicos. Asimismo, defiende que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya emisiones en catalán e incluso fomentar campañas –se supone que incentivadas desde la Administración regional– para que también en los medios de comuniación privados «se incluyan con normalidad espacios en aragonés y catalán».

Podemos también apunta a que la radiotelevisión pública aragonesa incluya emisiones en catalán, aunque finalmente ha suavizado la propuesta inicial que se había planteado en el seno de este partido y ha optado finalmente por una medida ambigüedad al referirse a este asunto en su programa electoral definitivo para Aragón. En él, el partido que encabeza en esta región Pablo Echenique defiende que «la Administración ha de velar por que los hablantes de aragonés y catalán de Aragón puedan disfrutar de sus derechos lingüísticos». Y, para ello, entre otras medidas propone «un plan de promoción y difusión» del aragonés y del catalán «que incluya, además del fomento y la sensibilización, el cumplimiento de las funciones de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV) y de otros medios respecto a las lenguas propias».

Actualización d’a replega de propuestas q os partius levan en os suyos programas sobre as luengas propias d’Aragón drive.google.com/file/d/0B7LT_T

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Assemblea Cercle Sectorial Llengües d’Aragó. Dijous 21 de maig de 2015. 20 :00 hores. Cafè Rugaca, Osca.

Google maps:
https://www.google.es/…/data=!4m2!3m1!1s0x0:0x66b92a5649447…

Ordre del dia :
a) Presentació del « Manifest Fundacional » i « Document Fundacional” del Cercle Sectorial. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
b) Presentació de propostes. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
c) Formació d’equips i càrrecs. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
d) Precs i qüestions.

Origen: Carta del president d’ASCUMA als grups parlamentaris | Lo Finestró

logo-ascuma-150x150

El president de l’Associació Cultural del Matarranya, d’acord amb la Junta, va enviar als presidents dels grups parlamentaris de les Corts d’Aragó l’escrit següent::

“Ante la omisión en el borrador del currículum escolar de Educación Secundaria y Bachillerato en Aragón del Catalán (o “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” o “Catalán de Aragón”, según las diversas denominaciones administrativas), Ascuma (Associació Cultural del Matarranya) ha presentado una serie de alegaciones para enmendar tal decisión. Nuestra intención es exigir que se clarifique la inclusión del Catalán dentro de las asignaturas optativas y un trato igualitario de las mismas y de los profesores que las imparten.

Ello supondría una violación del artículo 3.2 de la Constitución, de la ley de Patrimonio Aragonés y de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, y en definitiva, discriminar a los hablantes de una de las lenguas de la comunidad respecto al castellano y al aragonés.

Asimismo, le rogaríamos nos indicase cuál es la propuesta relativa a las lenguas aragonesas del programa electoral de las próximas elecciones autonómicas del partido cuyo Grupo Parlamentario preside.

Cordialmente,

Juan Luis Camps Juan”

ASCUMA resta a l’espera de les respostes dels partits. De moment només alguns han justificat la recepció. Convindria conèixer també el programa electoral dels partits que no hi són a les Corts, però que ho poder ser després de les eleccions.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: