Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures | Lo Finestró.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures

ies valderrobres

A l’IES de Vall-de-roures ha tornat aquest curs l’antiga professora de francès, Elena Guarc, la qual ostenta el càrrec de tinent d’alcalde del PP de l’Ajuntament de Vall-d’algorfa (Valdealgorfa), on l’Alcaldia està en mans també del PP —Reyes Gimeno, filla de Mesías Gimeno, antic portaveu del PP a les Corts d’Aragó, finat ja fa uns anys. elena guarcL’esmentada professora de francès va denunciar a la Inspecció d’Ensenyament de Terol, que els alumnes de 1er i 2n podien triar, dos hores a la setmana, entre francès i català, i que la majoria dels alumnes de havien triat el català. Ben normal si considerem que és la llengua pròpia del Matarranya, oi? Cal dir que segons l’actual llei d’educació tots els centres de secundària ofereixen als alumnes de 1r i 2n la possibilitat de fer o Taller de llengua, quan l’informe de primària així ho aconselli, o Segona llengua estrangera-francès, per aquells que l’informe de primària els sigui favorable. A l’IES Matarranya l’ensenyament del català no es regeix per cap projecte lingüístic de centre i la inspecció educativa de Terol va aprovar fa dos anys que el català es pogués oferir a 1r i 2n d’ESO juntament amb el francès, i que els alumnes als que ho permetés el seu informe de primària poguessin triar una d’aquestes dues llengües.

El motiu de la professora de francès de la protesta o denuncia a la inspecció pot obeir, tal vegada al fet de quedar-se sense alumnes, o potser a la ideologia del PP o al que estableix la Llei de llengües en referència a l’estupidesa del LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental, tan similar al catalán que és catalán, es decir el LAPAOTSCC). No van passar més de dos o tres dies quan dos inspectors d’ensenyament —l’inspector en cap de Terol i un de Saragossa— van reunir els pares implicats de l’Institut de Vall-de-roures. La notícia de la convocatòria es va estendre amb velocitat pet tot arreu, especialment pel Matarranya. Urgència total: una professora de francès aconsegueix que dos inspectors el Terol i un altre de Saragossa baixin a l’altra punta de la província i es reuneixin amb un grup de pares a les 7.30 de la vesprada, com si fos un cas de violència o d’assetjament, o de qualsevol altre fet urgentíssim. Està ben clar que el mandat dels dos inspectors no era pas altre que “carregar-se” les dues hores lectives setmanals de català. Alguns alcaldes del Matarranya —Beseit, Pena-roja, Massalió—i l’associació Clarió es van moure ràpidament per interessar-se sobre tema amb preocupació. Un grup de pares van prendre consciència del perill de perdre l’assignatura del català i més de cent alumnes van lliurà als inspectors un escrit reivindicatiu. La reunió es va celebrar, però de manera molt diferent d’allò que portaven a la carpeta els inspectors. En el fons tot va ser força confós i els pares no van veure pas clares les opcions que van expressar els inspectors. Aquests es van adonar del moviment ciutadà i van afluixar i desistir d’allò que tenien previst. Resumint, van concloure que aquest curs continuaria la possibilitat de triar entre català i francès en hores lectives, com es venia fent.

La Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal, però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarda. Una solució de retop molt complexa que necessitaria de partida econòmica. Quin tipus més estrany de protegir la llengua pròpia com és allunyar-la de les hores lectives! No tinc pas clar si l’aplicació de la nova llei complicarà o facilitarà les coses.

El català és la llengua pròpia del Matarranya i de tota la Franja, digui el que digui la acientífica, retrògrada i infantiloide Llei de Llengües del PP-PAR, per tant ha de ser cooficial segons la Constitució. El LAPAO i el LAPAPYP són només les excrescències mentals d’uns personatges que els importa ben poc la cultura i les llengües pròpies d’una part d’Aragó. La paraula català els produeix urticària. Llàstima que la incultura popular no es pot combatre mitjançant específics de venda a les farmàcies.

Clarió

Només queda un camí per defensar el català a la Franja, i més concretament a l’IES de Vall-de-roures: la lluita reivindicativa i permanent dels pares i de les associacions culturals com Clarió, la conscienciació dels alumnes i la fermesa dels alcaldes i regidors que creguin en la cultura i la llengua pròpies. Qui pot dubtar que el certificat B de català serà un títol molt preuat en el supòsit d’una Catalunya independent? Confiar en un canvi ideològic del PP i del PAR és voler tocar el cel amb la mà, i d’on no n’hi no en raja.

Pares i mares de l’IES de Vall-de-roures compte amb el curs vinent, doncs encara us faran alguna de més grossa des de la Conselleria d’Educació! La seua esquírria al català no té límits. Em refereixo a la senyora Dolors Serrat, nascuda a Ripoll, amb l’apel·latiu de catalana només per fer-li passar una mala estona.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos | Media.cat – Observatori crític dels mitjans.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos

 

La polèmica per la intenció de la inspecció educativa aragonesa d’eliminar l’ensenyament de català a l’IES Matarranya i obligar a tots els seus alumnes a passar-se al francès no ha arribat als mitjans aragonesos.

 

A excepció dels digitals comarcals i alguns blocs de la Franja, només el digital provincial Diario de Teruel s’ha fet ressò de la controvertida decisió i de les protestes, tant dels alumnes afectats com de les associacions del Matarranya en defensa del català i del dret a aprendre’l en el sistema educatiu reglat. La solució temporal per mantenir la classe de català a l’institut només pot saber-se gràcies al digital Comarques Nord.

 

La notícia és impossible de trobar a les edicions digitals del Heraldo de Aragón ni El Periódico de Aragón, així com tampoc figura als webs de Aragón TV –el canal autonòmic públic- ni les emissores locals afiliades a la Cadena SER i la COPE, els principals mitjans audiovisuals aragonesos.

 

En canvi, nombrosos mitjans de Catalunya –com Vilaweb, Nació Digital, El Singular, Racó Català, Directe.cat o El Punt Avui- sí han considerat els fets com a noticiables.

 

No és que les qüestions amb el català a la Franja siguin desconegudes per a la premsa saragossana, especialment l’Heraldo de Aragón. Aquest diari, per exemple, va dedicar dues peces (1 i 2) a l’anècdota d’unes botifarres etiquetades en català que es venien a un supermercat de Barbastre o va fer-se ressò de les acusacions de “pancatalanisme” de l’Armada espanyola per part d’un grupuscle d’extrema dreta.

 

Per saber-ne més: Informe Mèdia.cat “El català com a problema. L’actualitat de la llengua catalana a les portades de la premsa madrilenya (2011 – 2014)

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

 

Comunicau de Nogará debant d’os ataques a l’aragonés

 

Aragón, a 17 de setiembre de 2014

Dimpués d’as informacions que se son vertendo en a prensa arredol de l’amostranza de l’Aragonés, l’Asociación Cultural Nogará, quiere manifestar a suya opinión, como pieza important d’o movimiento d’esfensa de l’aragonés.

Hemos puesto leyer que o TSJA ha admitiu o recurso d’a Fundación Gaspar Torrente (F.G.T.), vinculada a o partiu politico Chunta Aragonesista, en o tocant a o curriclo aragonés, y ha suspendiu cautelarment a suya aplicación en o present curso pa l’aragonés. O recurso d’a F.G.T. se basaba en un solo argumento: que a norma ortografica proposada provisionalment dica a creación de l’Academia Aragonesa d’a Luenga complicaba l’aprendizache u podeba causar numbrosos perchudicios, y ha feito creyer a lo TSJA que en os centros educativos s’emplegaba “dende fa quatro decadas” una sola norma ortografica y acceptada, deslechitimando o proceso que ye dezaga d’o Estudio de Filolochía Aragonesa, fendo creyer que se tracta d’una asociación privada convencional. Pero en a nuestra opinión, encara ye mas grieu a fura campanya que se ye fendo ta desprestichiar a fayena que son fendo determinadas personas por l’aragonés. Por ixo queremos aclarir bellas qüestions y aportar a nuestra posición:

En 1997 as Cortz d’Aragón instoron a o Gubierno PP-PAR, que en aquellas envueltas introdució l’aragonés como extraescolar en a escuela, a fer una lei de luengas, que no plegó. Dende l’executivo PSOE-PAR se prometió reiteradament esta lei dende 1999, y no estió dica 2009, dimpués de 10 anyos d’espera, y mesmo una manifestación por as carreras de Zaragoza, que  as Cortz apreboron una Lei exprés que no plenaba os deseyos d’os que treballamos por a supervivencia d’a Luenga, pero que daba piet a fer muitas cosas (como creyar as academias de l’aragonés y o catalán en Aragón), u introducir l’aragonés decididament en a escuela. Aspectos, que como bien sabemos, no se plegoron a cumplir (y no siempre por culpa d’o Gubierno d’Aragón).

En 2005, o movimiento d’esfensa de l’aragonés, canso d’aguardar ixa lei promesa y sufrindo disensions evidents por o desgaste de l’alegalidat, encetó o proceso de Chuntos por l’aragonés, emparau por una gran mayoría d’o teixiu asociativo por a luenga. Este proceso desauguó en o II Congreso de l’Aragonés, que establió, en 2006, l’Academia de l’Aragonés, como autoridat linguistica de l’aragonés, trigando os suyos primers miembros, de todas as sensibilidatz existents, dimpués d’un proceso de valuración de meritos y dimpués d’a suya aprebación en o pleno d’o II Congreso con mas d’un 80% de refirme.  Por a tibieza d’o Gubierno d’Aragón, no tenió un reconoiximiento legal, y s’establió baixo a forma churidica d’una Asociación y con a denominación Estudio de Filolochía Aragonesa (EFA) y a marca Academia de l’Aragonés. Como se puede entender, no se trata d’una asociación privada mas, sino d’una asociación formada por chents de diferents ambitos, que ha reculliu o mandato d’o II Congreso de l’Aragonés.

Dimpués de tres anyos de treballo interno, quasi coincidindo con l’aprebación d’a Lei de Luengas de 2009, y dimpués d’ubrir o treballo a las esmiendas d’a sociedat, lo EFA publico en 2010 a suya Propuesta Ortografica, como un treballo ufierto a la sociedat y a l’Academia d’a Luenga Aragonesa que o gubierno habría d’haber creyau.  Manimenos, y tot y que o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón heba proposau a o Gubierno os nombres d’os primers miembros de l’Academia, bellas circumstancias rezagoron o suyo nombramiento, y a deseyada Academia no plegó a existir, tornando a la situación anterior a la lei.

A ortografía d’o EFA ye fruito d’un consenso entre personas que emplegaban diferents ortografías, incluindo partidarios y detractors d’a ortografía quasifonetica d’o 87. Pero a falta de refirme por parte de o Gubierno continó deteriorando o consenso dentro d’o movimiento de l’aragonés, encara que muitas iniciativas novedosas iban prenendo fuerza, y por atras partes se conseguiban atra mena de consensos. Pero o cambio de Gubierno en 2011, atra vegada PP-PAR, pero muito mas virulento contra as luengas, especialment contra o catalán, fa que veiga a luz una nueva lei de luengas retallada y emmudida, que negaba o suyo nombre a l’aragonés y o catalán, nombraus con circumloquios que se facioron famosos en toda Espanya.

Manimenos, mesmo con una bastida legal hostil, y un gubierno emparau por partius como o PP y o PAR, o buen fer de personas como Manuel Castán o Fernando Romanos ha feito que a presencia de l’aragonés s’haya incrementau precisament en iste tiempo. Aproveitando a conchuntura d’a nueva y polemica LOMCE, s’ha presentau a oportunidat de fer, por primer vegada, o curriclo d’a luenga aragonesa en primaria, basau en o Marco Común Europeu de Referencia y ixamplando as posibilidatz d’emplego dentro de l’horario escolar (y mesmo como luenga vehicular, posibilidat que ya se reconoixeba en o curriclo de 2007, y que sigue present).

Ye esclatero que en o tema d’o curriclo o Gubierno d’Aragón ha actuau con prisas y improvisación, fendo errors y modificacions a posteriori que mesmo han emporquiau o treballo d’os asesors. Un treballo mas pausau habría d’haber permitiu tamién a participación de mas actors, como os mayestros interinos que yeran fendo clases iste curso, qui no participoron en a redacción d’o documento, pero tampoco (fueras de bella excepción) asistioron a lo seminario en o qual s’iba a tratar o proceso d’o nuevo curriclo. Pero este analís d’o papel de o Gubierno cal complementar-lo con l’analís de a presencia de l’aragonés en a escuela.

Si nos remitimos a los datos, cal decir que l’aragonés pencipió a impartir-se como asignatura extraescolar en o curso 1997-98, con quatro profesors en quatro centros u CRAs (Chaca, Alto Galligo, Aínsa y Benás). O numero d’alumnos fue incrementando-se amonico dica l’anyada 2009 an que de vez que se introduciba un profesor más (CRA Cinca-Cinqueta) i habió una baixada d’alumnau eventual que se recuperó a l’atra anyada aumentando de contino dica l’actualidat. En o zaguer curso (2013-14) s’incrementó o numero de profesors de 5 a 7 (Ansó-Echo, Instituto d’Aínsa) y estianyo, a falta de datos de matricla, s’incrementa en un profesor más (8) en Alto Ara, y podría introducir-se atros a lo largo de o curso.

graficoCon este chiquet analís quantitativo, y fendo comparanza con as diferents bastidas legals y gubiernos, podemos quitar una conclusión: l’acción politica, a ormino, ye puro folclore, ya que en os Gubiernos PP-PAR ye quan pior s’ha tratau formalment l’aragonés pero quan más profesors y centros s’ha anyadiu a l’amostranza de l’aragonés (7 profesors), mientres que o Gubierno  PSOE-PAR que prolargó l’aprebación de a lei 10 anyadas, nomás introdució un profesor (encara que sí que i habió bell aumento en as horas d’os mayestros). Tamién cal recordar que a la fin de o Gubierno PSOE-PAR se creyó o programa Luzía Dueso que encara hue contina funcionando muit satisfactoriament.

 

Repasada a historia, cal decir que a Fundación Gaspar Torrente ha atacau a politica de o Gubierno d’Aragón, en bells aspectos nefasta, pero tamién ha atacau o treballo d’os asesors de luengas, que han feito un treballo impagable por l’aragonés. Dita Fundación ha atacau especialment o curriclo de l’aragonés por o tema de l’uso d’una grafía provisional (a Propuesta Ortografica d’o EFA), quan no bi ha garra razón pa fer-lo, y mesmo ha feito creyer que existe “dende fa quatro decadas” una tradición ortografica establida en as escuelas. A realidat ye que cada mayestro feba servir dica agora a ortografía que millor le pareixeba. A Orden d’a Consellería va en a linia d’emplegar una sola ortografía (a que estableixca l’Academia Aragonesa d’a Luenga) y fixa como norma provisional a Propuesta Ortografica publicada en 2010 por o Estudio de Filolochía Aragonesa.

Dende a nuestra asociación, creyemos que, dillá d’a norma ortografica, o modelo de luenga y as accions sociolinguisticas pa dignificar a luenga y afavorir a transmisión cheneracional son os aspectos mas importants. Ye evident que a falta d’un consenso pleno en o tema normativo ye un entrepuz, pero no se puede emplegar como argumento, mas que mas si qui lo critica ha feito saber que no reblaría ni en una coma a suya propuesta. Nogará demanda a las Fundación Gaspar Torrente, a o Consello d’a Fabla Aragonesa y a o Rolde d’Estudios Aragoneses que cambien a suya actitut y sigan capables de treballar de conchunta y en positivo, como lo fan a resta d’o movimiento de l’aragonés.

 

En estos momentos nos fa tristura fer alcordanza que fa un anyo y meyo Nogará habió d’abandonar a coordinadera Aragón Trilingüe porque, qui hue lideran esta ofensiva contra a implantación de l’aragonés en horario escolar, Ignacio López Susín (representant en a plataforma d’o Rolde de Estudios Aragoneses) y Miguel Martínez Tomey (representant de Chunta Aragonesista), fación publica, por error, a suya intención de “minar” a las personas que son fendo o treballo que alto detallamos. Esto nos fa pensar que dezaga d’este recurso, y as conseqüencias que a totz nibels puede tener pa l’aragonés, bi ha intencions de control politico de a luenga, fendo servir as dificils circumstancias pa destruyir accions en favor de l’aragonés y acotolar socialment a qui las faiga, si son feitas por qui no piensa igual que ells.

 

Pa rematar, queremos decir que Nogará ye fiel a l’esprito y o proceso de Chuntos por l’Aragonés y o II Congreso, igual como en estió a lo I Congreso. Sindembargo, somos conscients que a realidat de hue ye diferent a la que se vivió en 1987, 2006 y 2009, y creyemos que as circumstancias obligan a os colectivos y achents socials a fer un especial esfuerzo pa blincar o conflicto que se visualiza en o tema grafico pero que tresmina problemas d’atra mena, y a ixamplar en o posible os consensos (d’os quals han de quedar difuera qui no quiera participar en ells). Asinas mesmo apelamos a la sensatez y responsabilidat de os partius politicos a que no empleguen a politica en contra d’a luenga, y a que, en as suyas accions de politica linguistica, reconoixcan y faigan confluir todas as sensibilidatz pensando en o futuro de a luenga y de a suya transmisión cheneracional.

 

Publicado en Comunicaus | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

Concurso de relatos Por un Aragón trilingüe

cncurso relatosL’Asociación Cultural Nogara – Religada convoca un concurso de relatos en aragonés y catalán con a fin de fer valurar una vegada más as luengas propias d’Aragón y a suya literatura. Debant d’a convocatoria d’o concurso de relatos con que a Feria d’0 Libro Aragonés de Monzón quiere celebrar o suyo XX cabo d’anyo, y que nomás i accepta obras en castellano, Nogara quier fer remerar a importancia d’as luengas como patrimonio cultural inmaterial no nomás d’Aragón, sino d’a humanidat

BASES D’O CONCURSO
L’Asociación Cultural Nogara convoca o Concurso de Relatos “Por un Aragón trilingüe” ta fer valurar a luenga aragonesa y a luenga catalana como parte d’o patrimonio cultural d’Aragón y d’a humanidat.

PARTICIPANTS.
Podrá participar tot qui lo deseye. Os treballos habrán d’estar escritos en aragonés u en catalán, estar orichinals y no haber estau publicaus por garra sistema. Cada autor/a se responsabiliza d’a suya participación.

OBRAS
O tema ye libre, pero ha de tener bella relación con o territorio aragonés en qualsiquier d’as suyas vesants: historia, tradicions, monumentos, paisaches, personaches, etc.
Cada participant podrá presentar-ie dos relatos.
O relato tendrá una largaria d’entre os 6000 y os 10000 caracters d’ordinador, (incluyius os espacios), y será escrito a doble interlinia, en tipo Times New Roman cuerpo 14.
No s’admiten colecccions de relatos de chicota largaria, sino un máximo de dos relatos unitarios, d’a largaria debantdita.

PRESENTACIÓN Y NINVIO
O ninvio se ferá en un solo correu, ta l’adreza: asociación@nogara-religada.org.
En o caso de participar-ie con dos, os ninvios se ferán independientement. En l’AFER d’o correu meterá “T’o concurso de relatos POR UN ARAGÓN TRILINGÜE”.

Bi habrá dos documentos adchuntos en formato, word, open office u PDF.
– En o primer meterá o titol d’o relato y o suyo texto.
– En o segundo tamién i será o titol d’o relato y meterá la parola “PLICA”. I figurarán o nombre completo y dos apellius de l’autor/a, l’adreza, telefonos y correu electronico de contacto.
Tots os relatos trigaus quedarán a disposición d’a organización, que podrá editar un libro con ganadors y finalistas. O feito de participar en iste concurso suposa ceder os dreitos d’autor t’a edición d’as obras trigadas. En tot caso s’editarán baixo licencia Creative Commons en a traza que determine l’A.C.Nogara

O plazo de presentación t’o Concurso remata lo 15 de noviembre de 2014.
Se ferán tres premios de lotes de productos relacionaus con l’aragonés (libros, revistas, discos, chambretas, etc..). Antimás ta qui gane o concurso bi habrá una caixa experiencia con un viache y estancia ta dos personas en bell puesto a esleixir, valurau economicament en bells 50 euros.

CHURAU
O churau será inapelable y podrá declarar os premios desiertos. Tamién ye facultau ta resolver qualsiquier qüestion que no hese quedau explicita en as presents bases. Será compuesto por una delegación de socios y socias de Nogara, que no podrán participar en o concurso.

ANUNCIO D’O PREMIO.
O ganador u ganadora d’o premio será anunciau por Nogara mientres a celebración d’a XX Feria d’o Libro de Monzón. Si a persona que gane no i ye present se le comunicará antes con antes y se ferá publico en medios de comunicación en aragonés.

EDICIÓN Y PRESENTACIÓN D’O LIBRO.
A edición d’o libro con os relatos esleixius, si se fa, será pagada de tot por l’A.C. Nogara. A obra se presentará, si ye posible lochisticament, en as XXII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Noticias relacionadas:

Nogara convoca un premio literario en respuesta a lo concurso monolingüe d’a FLA

Esfendemos as luengas se suma a las criticas a lo premio de relatos monolingüe d’a FLA

CHA protesta por o concurso de relatos d’a FLA “nomás en castellano”

Publicado en Actividatz | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya | Lo Finestró.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca – ABC.es – Noticias Agencias.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca

29-09-2014 / 21:20 h EFE

La delegada de UPyD en Huesca, Isabel Ferrer, ha expresado hoy su rechazo a la petición del grupo de CHA en el Ayuntamiento de Huesca de realizar intervenciones en los plenos en aragonés.

Ferrer asegura en un comunicado que “no debemos confundir el respeto y la protección a la fabla, recogidos en el Estatuto de Aragón, con su consideración como lengua oficial, que no se recoge como tal en ninguna de nuestras leyes fundamentales”.

Señala, además, que “esa obsesión por poner el acento en lo que nos separa es la misma que nos ha conducido a la grave situación existente en Cataluña”.

A este respecto, añade que “es responsabilidad de todos no permitir que las veleidades nacionalistas nos hagan olvidar lo mucho que nos une: los potentes lazos históricos, culturales y económicos que se han consolidado durante cinco siglos”.

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord.

Els professors de català donaran les classes de lapao

comarquesnord.cat . Pena-roja . divendres, 26 de setembre de 2014 .

El curs escolar 2014/15 ha començat amb algunes novetats i molta polèmica. Una de les novetats és l’entrada en vigor de la LOMCE, coneguda popularment com la Llei Wert, que s’aplique enguany als cursos de 1er, 3er i 5è de Primària i que ha aixecat ampolles a tot l’estat. Una Llei d’Educació que ha coincidit en el temps amb alguns ‘canvis’ en el currículum. I és que alguns centres de primària del Matarranya han deixat d’oferir català i este curs l’han denominat lapao, sigles del circumloqui ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ amb el que la nova Llei de Llengües defineix la parla de la Franja. Ho trobem en el CEIP Vicente Ferrer o el CRA Tastavins. Els centres consideren que el canvi ve establert des d’Educació. En canvi, la resta de CRA’s del territori han continuat oferint català als seus alumnes i, per ara, no han rebut cap notificació.

Els pares compromesos amb la llengua han denunciat este canvi en el currículum i han qüestionat que els alumnes que estudiaran ara el lapao se’ls puga reconèixer el nivell B de català. A banda del reconeixement de les competències lingüístiques, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha qüestions que no deixen de sorprendre els pares i mares més crítics. I és que el lapao mantindrà els mateixos continguts que l’assignatura del català que es donava fins ara. De fet, seran els professors de català els que donaran les classes de lapao. Llavors, per què el canvi en el nom a l’assignatura? En el cas de Pena-roja, no deixa de sorprendre esta mesura quan este 2014 es commemora l’Any Desideri Lombarte, memorant els 25 anys de la mort del poeta més rellevant del segle XX a la Franja, precisament nascut a Pena-roja.

En una visita del 2012 a Calaceit, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va defensar que la nova Llei de Llengües no intente “ser una afronta en una llengua que es parle en la comunitat autònoma, i molt menys del català. La mateixa consellera va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni tant sols els de l’Aragó septentrional -on parlen aragonès- es posen d’acord en allò què parlen. La nova Llei de Llengües d’Aragó preveu aspectes com deixar en mans dels ajuntaments definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats. És a dir, que els alcaldes i regidors municipals tenen la potestat lingüística i filològica de cada municipi. Tot i això, Dolors Serrat va recordar que “una cosa seria la denominació i una altra la filologia”.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català | Comarques Nord.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 26 de setembre de 2014 .

Els alumnes de 1er de la ESO que van demanar estudiar català continuaran fent classes en horari escolar. L’inspector en cap del Departament d’Educació va presidir dilluns a la tarde una reunió al IES Matarranya centrada en l’assignatura de català. A la reunió van ser convocats els pares i mares d’estudiants de 1er de la ESO per avaluar el futur d’esta assignatura. I és que degut a un problema legal, l’ensenyament de l’idioma estava contra les cordes. El català s’ofereix com alternativa al francès, situació que va ser denunciada per la cap de Departament de Francès del IES Matarranya perquè “el francès no pot ser optatiu”. Inspecció li va donar la raó, cosa que obligava als alumnes de primer de català a fer francès, deixant l’ensenyament de català sense hores disponibles. Esta situació va generar molta preocupació entre els estudiants i pares que volen formació de la llengua. Els afectats inclús van arribar a fer una recollida de firmes dins del centre educatiu.

Finalment, i degut a la pressió social i la sensibilitat existent al Matarranya en matèria lingüística, l’inspector en cap va entendre la preocupació dels pares. De moment, els alumnes de 1er de la ESO seguiran fent classes de català en horari escolar. Esta setmana ho han fet així, però Educació buscarà una solució perquè fer català en horari de francès no és legal. També ho és eliminar l’assignatura de català. Des de l’associació Clarió, en declaracions a Ràdio Matarranya, van recordar unes hores abans de la reunió que “és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això s’ha intentat tapar amb una il·legalitat”, perquè francès no pot ser una assignatura optativa. Però evidentment, això podia cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Un total de 24 alumnes d’uns 60 de 1er de ESO van demanar estudiar català al IES Matarranya.

Fins a nova ordre, els estudiants de català de 1er de la ESO seguiran rebent les classes a l’hora de francès. Passarà el mateix amb els alumnes de 2on i 3er de la ESO. Això no estava del tot clar. Des de la comunitat educativa del IES Matarranya van explicar a comarquesnord.cat que el plantejament d’Educació era passar als alumnes de 2on i 3er de català a 2on i 3er, respectivament, de francès. Una cosa “que no té sentit”, perquè “és impossible que es posen al nivell de la resta de companys de francès”. Però inspecció va canviar de discurs a la reunió, després de conèixer la preocupació dels pares i mares dels alumnes de català. Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal. Però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarde. Una carambola molt complexa que necessitaria de partida econòmica.

Fa tres cursos, Inspecció va donar el consentiment al IES Matarranya de donar català en horaris de francès. Ara, per contra, diu que és il·legal. Amb l’aplicació de la LOMCE a secundària, que serà a partir del curs escolar 2015/16, estos conflictes desapareixeran perquè el català serà assignatura optativa. La problemàtica del pròxim curs podria ser la definició de la llengua. Serà català? Serà lapao? A saber.

A culpa ye d’os catalans | Arredol.

A culpa ye d’os catalans

Rubén Ramos

FotoRRAQue l’aragonés se troba en una situación critica no resulta, enfortunadament, garra novedat. Ya podetz contar, isto de l’aragonés ye un poco como a economía: yo dende que tiengo consciencia he sentiu charrar que somos en crisis (y ya son quatro decenios dando mal con bell poco de consciencia). Aquí, quiesto/a lector/a, podría rematar l’articlo, perque a situación de l’aragonés ye de fácil resumir: somos (seguimos) en crisis.

Agora o gran problema ye a grafía. Pareix que ye más embolicau y pior ta os ninos y ninas escribir “qüestión” u “viello” que escribir (?!) “belozidá”, “Balenzia” u “zercustanzia d’a pulitica monezipal”. Y como somos asinas pues en femos casus belli y ala, a pleitiar… Ixe ye o nuestro modus vivendi (me resisto a fer servir “modus bibendi”, que l’imos a fer…).

Pero… entre que pleitiamos y nos femos contentos/as u maldecimos per midas cautelars d’os tribunals (no pas sentencias, a lo menos encara) igual sería bueno, quemisió, sacar bell ratet ta mirar d’aduyar a salvar a luenga… nomás bell ratet, eh? Tampoco no cal abusar, que a os aragoneses y aragonesas siempre nos ha feito más o goi o maravilloso esporte d’o cainismo.

Y pensando pensando, resulta que igual a solución a totz os nuestros problemas ye muito más cerca que no pareix. Ye prou con recurrir a la formula machica: a culpa ye d’os catalans.

M’acuerdo agora de que deixemos d’estar en a Eurorregión que compartíbanos con catalans y occitans per o tema d’as obras d’arte d’as comarcas orientals. Mesmo antes que no nos enterásenos pa qué nos podría fer honra d’estar-ie. Ixo sí que estió un record, perque cuento que catalans y occitans encara se lo preguntan: ¿Pa qué sirve?

O d’o patrimonio ye un tema capital pa Aragón, no i hai mica dubda, pero encara en ye más perque os catalans son qui tienen as obras. Perque oye, o Vidal Mayor ye en o museu d’a Fundación Paul Getty y per ixo no nos hemos saliu d’a NATO. Que siempre ha habiu clases!

Asinas que si queremos que l’aragonés tienga un futuro, hemos de mirar de convencer a os nuestros quiestos vecins y decir-les que lo faigan oficial en Barcelona. Alavez podremos sobatir con fuerza o sinyal d’os agravios y demandar chusticia. Asinas l’aragonés pasará a estar popular de tot y en quatro días tendrá más fabladors que nunca en a historia.

Y os catalans, que son muit listos, son os culpables, perque, en saber cual sería a nuestra reacción, no han quiesto fer oficial l’aragonés ni reconoixer-lo, que a historia alavez hese estau bien diferent. Asinas que vienga, repitamos totz y todas, a veyer si asinas podemos invocar a os espritos: a culpa ye d’os catalans.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés – Diario de Teruel.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés

Autorizó que se escogiera entre Catalán/Francés hace 3 años, pero ahora dice que es “ilegal”

 

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar

Maribel S. Timoneda

24/09/2014


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
7 votos

 

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar, esto es, en lo que se denomina “la séptima hora”, o como proyecto multilingüe dentro del horario lectivo, para lo que el centro tendrá que reorganizar los tiempos de clase.

Esa es la última palabra del departamento de Educación del Gobierno de Aragón, después de la polémica suscitada esta semana, cuando dos inspectores de Educación comunicaron que los alumnos de 1º de ESO no podían elegir entre Catalán o Francés durante este curso escolar, ya que la segunda es asignatura obligatoria en el currículo aragonés y la primera no.

La queja presentada por parte de una profesora de Francés del Instituto de Valderrobres a la dirección provincial de Educación alertando de que había estudiantes de 1º de ESO que en lugar de Francés (idioma obligatorio en ese tramo) cursaban Catalán ha motivado que el servicio provincial recule ahora considerando “ilegal” lo que hace tres años autorizó e incluso propuso como solución, tras dejar de sufragar el comedor y el transporte a los alumnos que se quedaban en el IES por la tarde para asistir, durante dos días a la semana, a las clases de la Catalán.

El pasado lunes, la dirección provincial de Educación ordenó que los alumnos de 1º de ESO matriculados en la asignatura de Catalán (un total de 24) debían pasar a cursar el resto del curso la asignatura de Francés, que es obligatoria y que forma parte del currículo aprobado por el departamento de Educación, lo cual no ocurre con el Catalán. En cuanto a los alumnos de esta asignatura de 2º y 3º de ESO, podrán continuar con los estudios, según informó el Gobierno de Aragón, debido a que no dieron Francés en 1º de ESO.

Esta decisión fue comunicada a los alumnos y a sus padres, que este lunes por la tarde tuvieron una reunión con el Inspector Jefe del departamento de Educación y con el Inspector de Zona, a los que manifestaron su rechazo a la medida decretada por la dirección provincial. Los padres defendieron ante los dos inspectores el derecho de sus hijos (24 cursan la asignatura en 1º de ESO y 48 lo hacen en todo el instituto) de estudiar y conocer su lengua materna, al tiempo que mostraron su oposición a que los niños acudan al centro por la tarde si no está subvencionado el transporte o el comedor. Este sistema fue el que se utilizó en el centro durante mucho tiempo hasta que, hace ahora tres años, Educación dejó de garantizar el comedor y el transporte escolar de manera gratuita por las tardes.. Como consecuencia de aquel recorte, la misma dirección provincial de Educación, que entonces estaba encabezada por Begoña Lahoz, propuso como alternativa que los niños eligieran, en horario lectivo, entre las asignaturas de catalán y francés.

Desde el Gobierno de Aragón señalaron que no están dispuestos a contemplar esta alternativa,alegando que no se sufraga el transporte escolar por las tardes en ningún otro municipio de la Comunidad.

Los estudiantes del IES Matarraña que superan la asignatura de Catalán entre 1º y 3º de ESO tienen reconocido el Nivel B de esta lengua.

El lunes, los padres de los alumnos solicitaron a los dos inspectores que mantengan las cosas tal y como están este curso escolar para que los niños de 1º puedan continuar con la asignatura en la que se han matriculado. Según argumentan, la realización de un proyecto educativo ahora, cuando ya está hecho el horario, es algo complicado.?Además, recuerdan que el año que vienen tiene que cambiar el sistema por completo, ya que entra en vigor la Lomce para 1º de ESO.

“Queremos que nuestros hijos estudien catalán, porque es su idioma materno, y porque así se cumple la Ley de Lenguas de Aragón”, afirmó Teresa María Balaguer, madre de un estudiante, quien explicó que “los inspectores nos hablaron de varios modelos que están en marcha en Aragón para compaginar la enseñanza del catalán, pero a nosotros lo que nos interesa al final es que nuestros hijos estudien su lengua y que si hay que hacer un proyecto multilingüe que se haga, pero el año que viene, no ahora”.

Lo que antes sí, ahora no

Balaguer considera “contradictorio” que “el mismo inspector que firmó que nuestros hijos podían elegir entre la asignatura de Catalán o la de Francés hace tres años, afirma ahora que eso es ilegal y que hay que estudiar francés sí o sí”. Esta madre dijo que incorporar una hora de catalán dos días a la semana en el centro en horario de mañanas “no es complicado” y que como sistema “ya se propuso en una ocasión anterior sacar cinco minutos de cada materia y juntarlos todos al final del día para poder dar una hora de catalán”.

La asociación Clarió pide garantías para aprender la lengua materna

La asociación Clarió (Padres del Matarraña en defensa del catalán) ha solicitado que no se suspendan las clases de catalán en horario lectivo mientras no se encuentre un modelo que mejore la oferta educativa de la asignatura. Asimismo, han pedido a Educación que se busque una solución para que todos los alumnos del centro puedan cursar la asignatura en horario lectivo para evitar que estos estudiantes sean “analfabetos en su lengua materna”. Clarió ha reclamado la creación del departamento de Catalán en el IES para “poder integrar plenamente la asignatura en la comunidad educativa.

La asociación de padres recuerda que en esta comarca el catalán es lengua materna de la mayor parte de sus habitantes desde hace 850 años y que fue lengua oficial y lengua de escritura hasta que en 1707 los Decretos de Nueva Planta abolieron los Fueros de Aragón.

Al mismo tiempo, la asociación recordó que “las Comunidades Autónomas tienen que velar por las lenguas utilizadas en su territorio, además del castellano, y garantizar su conservación”, pues así lo señala la Constitución. También que en Educación Primaria “entre el 75 y el 100% de los padres elige que sus hijos estudien esta lengua, que se oferta como optativa” y que “en otros IES de la zona catalanohablante se oferta la asignatura en horario lectivo”. A juicio de la asociación de padres, no hacerlo en horario escolar constituiría una “situación de ilegalidad”.

 

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües.

 

Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).

Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”

Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.

En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.

II Cross por un Aragón Trilingüe.

 

Apunta’t al II Cross per un Aragó trilingüe. Només son 3 km, per un entorn ben maco como és el Parc Bruil. Una oportunitat perfecta per a fer esport y també defensar les nostres llengües. Enguany, amés del cross per adults, també es ferá una prova junior per a que els nens i nenas puguin pasar una bona estona corrent.
El XXXXXX del cross per adults és el mateix que en la edició de l’any passat i el pots veure al mapa que penjarem.
T’hi pots apuntar el mateix dia del cross, en la taula que tindrem al Pac Bruil, però si ja saps que hi participaràs, escriu-nos a esfendemosasluengas@gmail.com, indicant les teves dades (nom, mail i/o telefon) per fer previsió dels participants que hi haurà.

 

Prohibit ensenyar català | Núvol.

/ 23.09.2014

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Segons el diari comarquesnord.cat, ha estat la professora de francès de l’escola qui s’ha posat en contacte amb la direcció provincial d’Educació i ha denunciat la situació, perquè considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en els cursos de primer i segon d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, s’ha mostrat consternada davant de la notícia i té por que la situació amb què quedi la matèria sigui desfavorable per a la llengua, i per això alguns alumnes de l’institut i pares s’han mobilitzat a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estan fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que han estat presents a la reunió i que han rebut el suport del professor de català i dels seus pares han llegit a l’inspector una carta que ells mateixos han escrit tot reivindicant els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català tal com fins ara. A més a més, l’entitat considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es garanteix l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori. No obstant això, l’inspector s’ha limitat a comunicar-los que la decisió final depèn exclusivament de la directora provincial Carmen Calvo Villar.

Algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.

“L’aragonés ye a luenga que femos servir aintro y difuera d’a interpresa”. Entrevista con Ordio Minero | Arredol.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: