Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Source: Jorge Pueyo, el superheroi de la llengua aragonesa

Source: Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua denominació, és a dir, el seu glotònim. El pensament més estès és que ho determina el lloc on s’originen (Castella pel castellà, Portugal pel portuguès…). Però hi ha massa casos on això no és aplicable. En el que ens ocupa, per exemple, això no funciona, perquè no tinc constància de cap territori present, pretèrit ni mitològic anomenat Chapurrilàndia que hagi pogut ser l’origen del nom de la nostra estimada llengua.

Els experts em van dir que el més freqüent és que siga el grup humà que el parla qui dona nom a l’idioma. Com el tema és apassionant, he seguit estirant del fil. Al remat, he vist que molts d’aquests grups humans no es compliquen la vida i s’autoanomenen «la gent», «nosaltres la gent», «la gent dels prats», «els del cap dret», «la gent de la costa, «tots els hòmens»…

En moltes ocasions, però, els pobles i llurs llengües són coneguts per la denominació que els han donat els altres, sovint des d’un punt de vista pejoratiu. És paradigmàtic el gentilici que donen els pobles eslaus als alemanys: Němci (en txec) o Niemcy (en polonès), que significa ni més ni menys que ‘els muts’, que és una manera molt bèstia de dir que no parlen com nosaltres.

Un exemple que m’ha resultat molt familiar l’he trobat a l’altra punta de món, a l’Àfrica més meridional. Quan els neerlandesos van arribar a la zona on fundarien la Colònia del Cap, s’hi van trobar unes persones que parlaven una llengua que, com és lògic, els resultava incomprensible. Així que, sense pensar-s’hi gaire, els van anomenar ‘hottentot’, de l’expressió hotteren-totteren (‘balbucejar, quequejar’). El nom veritable del poble i l’idioma és khoikhoi («humans dels humans» o «humans veritables»), però es veu que no se’ls va ocórrer preguntar-los-hi.

En definitiva, si els alemanys són ‘muts’ per als eslaus i els khoikhoi ‘tartamuts’ per als europeus, d’on deu vindre el nom «chapurriau»? Ho cavil·laré, a veure si per fi en trobo l’entrellat, però em temo que l’etimologia no deixa lloc a gaires dubtes.

BRSCGI – 2021-02-24T083645.773

Source: Aragón celebrará el Día de la Lengua Materna en más de 60 localidades

Source: UAGA COAG – Posts | Facebook

Ahí vaPuede unirse a la reunión desde su equipo, o teléfono.

https://www.gotomeet.me/istamujer/1

Código de acceso: 352-740-157

¡Compártelo!

Source: Gramatica basica de l’aragonés

Gramatica basica de l’aragonés

Estudio de Filología Aragonesa

  • 2021
  • XL + 532
  • Lenguas de España
  • Fuera de colección
  • Aragonés
  • 15 x 22 cm
  • Rústica con solapas
  • 978-84-1340-204-8
28,00 €

En esta obra colectiva encontramos una completa descripción gramatical de la lengua aragonesa, como sistema lingüístico autónomo del que forman parte las variedades dialectales que hoy sobreviven en el Alto Aragón. Los hablantes de aragonés encontrarán en ella una herramienta que permita identificar y ubicar su habla como parte de un sistema lingüistico más general. Los estudiantes, estudiosos y otras personas interesadas en el aragonés encontrarán una completa obra de referencia que presenta los rasgos fonológicos, morfológicos y sintácticos que identifican esta lengua, así como una detallada descripción de su variación interna.

Davant l’oportunitat de modificació de l’Estatut demanem la Oficialitat
Davant la porta que s’obre en aquesta legislatura per modificar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Des de “Esfendemos as Luengas” reclamem un compromís polític de tots els partits, associacions i col·lectius en favor de la “Oficilidat” d’aragonès i català a Aragó.
El passat 25 de gener la vicepresidenta d’Aragó, Mayte Pérez, confirmava en ambdues compareixença i nota de premsa, que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó seria reformat en breu, agregant diverses novetats com supressió d’aforaments en els membres / es de les Corts i Govern, i la modificació de la Llei electoral amb la representativitat de Terol amb independència de la seva població. Un compromís acordat pels quatre membres del Quatripartito, igual com l’aprovació de 21 noves lleis.
No és cap novetat que la baralla per la supervivència i reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català, es trobi cada dia amb l’obstacle legal d’aquest Estatut, per fer complir les seves necessitats. El no reconeixement de el Govern d’Aragó com a llengües oficials a través del seu Estatut d’Autonomia els fa perdre drets fonamentals, subvencions de l’Estat i Europa, una normativa que garanteixi la seva ocupació en les estaments aragonesos (recordem que la seva ocupació està prohibit a les Corts) , un reconeixement internacional …
Al desembre es va presentar un manifest al Congrés en favor de l’multilingüisme i les llengües minoritzades a l’Estat, davant la intrasigencia i oposició que alguns sectors polítics mostraven a la llei Celaá. En aquest manifest, i en la nova llei Celaá, apareixen mencions a les llengües reconegudes pels diferents governs autonòmics, encara que no gaudeixin de la protecció de Oficialitat.
Comunitats com Astúries, amb una situació similar a la d’Aragó, ja han començat processos i moviments polítics per modificar el seu Estatut d’Autonomia i incloure l’asturià i gallec d’Astúries com a llengües oficials en aquesta Comunitat.
No podem perdre aquesta oportunitat, els partits polítics i agents implicats en la defensa de les llengües pròpies d’Aragó hem de donar un pas a el front i demanar d’una vegada per totes la Oficialitat d’aragonès i català a Aragó!

 

aforamiento1.jpg

 

aforamiento2.jpg