Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: Periodisme activista: la Franja com a arma de destrucció massiva » Temps de Franja

Origen: A la Franja enraonem català » Temps de Franja

// Editorial

Com pot ser que a l’era dels mitjans de comunicació, la digitalització i la immediatesa de la informació hi pugui haver tantes mentides i errades voluntàries a alguns dels diaris, que teòrìcament haurien de ser objectius en els seus articles?

Aquesta qüestió ve arran dels continguts i titulars d’alguns diaris com són El Mundo, “Aragón promueve el secesionismo en los colegios”, el 3 de juliol de 2017, acusant la nostra revista, donant informació esbiaixada i extraient frases d’articles fora de context, El Diario del Alto Aragón, “«No hablamos catalán» denuncia la financiación de una revista independentista desde la DGA”, el 3 de juliol de 2017, continua en la mateixa línia i desinforma en la veu de persones relatives a la revista, amb tergiversacions d’articles i errades, diaris als quals ja va respondre el Consell de Redacció de la revista Temps de Franja manifestant el seu desacord amb el contingut i caire de les notícies d’ambdós mitjans de comunicació. El Español, a l’agost de 2017, qualifica de “projecte polític” i “imposició del català” el fet que el director de l’Institut Matarranya, juntament amb el Claustre de professors, la comissió de Coordinació Pedagògica, el Consell Escolar, l’AMPA, aprovin, informant els Serveis Educatius de Terol i la DGA, l’ensenyament del català al centre, dret de qualsevol ciutadà a poder aprendre la llengua materna, segons la UNESCO, segons els Principis de la Carta de la Terra, que defensa, entres altres aspectes, els drets dels pobles indígenes i de les minories. Tot el nostre recolzament al director, equip docent i alumnat de l’Institut Matarranya!

Així mateix reivindiquem una vegada més que als pobles de la Franja enraonem, parlem català, en les seves varietats corresponents! Amb la mateixa dignitat que altres llengües pròpies d’Aragó: aragonès, castellà i també català, tot i que alguns ciutadans no ho vulguen sentir dir, sí, l’enraonem i l’enraonarem entre les nostres generacions i les futures. La realitat ho demostra històricament i la comunitat lingüística també ho avala. Malgrat algunes persones no vulguin acceptar la nostra, hi tenim tant dret com altres parlants d’altres llengües tenen els seus. No s’ha de confondre el gentilici d’una comunitat autònoma amb el nom d’una llengua.

Qui no recorda aquell esperit del 1984, quan els alcaldes del Baix Cinca, del Matarranya i de la Ribagorça van signar la Declaració de Mequinensa! Amb poques paraules es va aconseguir un dret que dignificava la llengua materna, que ens uneix, i els alumnes dels pobles d’aquestes comarques poguessin assistir per primera vegada a algunes classes en llengua catalana. Van ser anys profitosos culturalment amb el naixement de la revista Desperta Ferro! Aportacions de persones com Josep Manuel Pons i Brualla, J. A. Chauvell, F. Blanc, J. Mesallles, Josep Mauri, Rafel Ventura, Mario Sasot, Francho Nagore, Artur Quintana, Josep Galan, Hèctor Moret, Juli Pallarol amb la redacció El règim jurídic de la Llengua catalana a Aragó i tants d’altres van enriquir de forma escrita aquesta etapa. Els polítics entenien la situació d’aquestes comarques com el Conseller de Cultura de la DGA Josep Ramon Bada, per citar-ne algun, el Justícia d’Aragó va incloure el tema del català a les Corts d’Aragó. A la Ribagorça els alcaldes dels pobles aragonesos i catalans van crear una Mancomunitat que va funcionar molt bé. Amb la implicació en activitats culturals en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana l’any 1986, amb la creació de concursos que esperonaven els joves alumnes a escriure en llengua materna, a escoltar poesia de Desideri Lombarte recitada per Bengoechea i cançons d’Anton Abad… semblava que vivíem en la normalitat. ¿Què dirien persones amb l’empenta de Francisco Beltran, alcalde democràtic de Fraga, Navidad Cereza, igualment, alcalde de Montanui, el mateix Josep Galan, un lluitador de l’ensenyament i del coneixement de la llengua i literatura catalanes a les nostres terres? No s’avindrien a les desinformacions que apareixen als diaris esmentats anteriorment. Després de 33 anys de lluita per un dret, no el tenim assolit. Al 2013 vam haver de tornar a dir ben fort a Mequinensa que aquests pobles de la Franja encara enraonem i parlem en català, que les isoglosses, aquestes línies imaginàries en els mapes lingüístics demostren, que tot i les diferències pròpies dels parlants dels distints pobles, seguim parlant la mateixa llengua, per això ens entenem, des del Pirineu fins al sud.

Rebutgem un cop més la difamació i la desinformació dels diaris que ens acusen del que no som ni fem! Som persones que dediquem, voluntàriament, part de les nostres vides a elaborar una revista que tracta sobre els fets i la gent de les nostres comarques, sobre les opinions personals i lliures de cadascú, a les quals ens uneix la llengua catalana.

Alcaldes i representants dels ajuntaments que l'1 de juny de 2013 can signar el II Manifest de Mequinensa contra la "llei del Lapao"  (Foto: Hugo Soroll

Origen: Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca » Temps de Franja

Origen: El director de Política Lingüística reconoce la falta de consenso con la grafía unificada del aragonés y sus variedades – Aragón Digital

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, protagoniza hoy en las Cortes una doble comparecencia, solicitada por de PP y Ciudadanos, en la que explicará la política del Gobierno de Aragón en relación con las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón.

En su petición, el PP pide que López Susín informe sobre las actuaciones y trámites seguidos por el Departamento de Educación, Cultura y Deporte en cumplimiento de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón”, informan fuentes parlamentarias.

Por su parte, desde Ciudadanos reclaman conocer más cuestiones de “la resolución por la que se da publicidad a algunos aspectos básicos de la representación gráfica de la lengua aragonesa”.

Tras la comparecencia, Podemos buscará el apoyo del resto de fuerzas para un texto de impulso que aborda la escolarización en la modalidad aula externa.

Con la iniciativa se pretende “incluir en la normativa la regulación sobre las funciones educativas del profesorado que atiende al alumnado escolarizado en la modalidad de escolarización de carácter externo en Educación Secundaria Obligatoria, donde se explicite la coordinación que debe haber con el centro de secundaria e inspección educativa respecto al seguimiento, evaluación, programación curricular y objetivos de la adaptación curricular”.

Las actividades de esta celebración promovida por el Consejo de Europa se desarrollarán en Aragón hasta el 29 de septiembre. Por otro lado, el 29 de septiembre a las 18.00 se entregará en el Pabellón Municipal de Alcampell (Uesca) el Premio Desidei Lombarte 2017.

Origen: Una película en aragonés ansotano para celebrar el Día Europeo de las Lenguas – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: Una película en aragonés ansotano y la entrega del Premio Desideri Lombarte marcan las actividades del Gobierno de Aragón para celebrar el Día Europeo de las Lenguas – Aragón_hoy

Las actividades de esta celebración promovida por el Consejo de Europa se desarrollarán en Aragón hasta el 29 de septiembre

AragonésEl Gobierno de Aragón –a través de la Dirección General de Política Lingüística- celebra el Día Europeo de las Lenguas –instituido por el Consejo de Europa- con un programa de actividades que promueven el aprendizaje de lenguas y su divulgación. Esta jornada se celebra todos los 26 de septiembre desde 2001 y los estados miembros del Consejo de Europa organizan actividades en torno a ese día para animar a aprender más lenguas a cualquier edad, dentro y fuera de la escuela. El Consejo de Europa promueve el plurilingüismo en toda Europa convencido de que la diversidad lingüística es una herramienta para lograr una mayor comprensión intercultural y un elemento clave en la rica herencia cultural.
“Desde hace tres años nos sumamos a todos los pueblos de Europa que reconocen su pluralidad y diversidad como una riqueza, como un patrimonio único a preservar y legar a las generaciones futuras. El plurilingüismo es lo normal en nuestra sociedad; en los 47 estados miembros del Consejo de Europa conviven 225 lenguas, por tanto este día debe servirnos para fomentar el respeto y el cariño hacia ellas y en especial, en nuestro caso para nuestras lenguas propias el catalán y el aragonés y muy especialmente hacia esta última por ser la única lengua que solo se habla en Aragón”, ha explicado el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín.
En este marco, el Gobierno de Aragón comenzará sus actos el 20 de septiembre a las 19.00 en el IAACC Pablo Serrano de Zaragoza. Allí se proyectará la película “Borregueros. Desde Aragón al oeste americano”, obra de Carlos Tarazona y rodada en aragonés ansotano. Esta cinta cuenta como en los años 1950-60, un centenar de aragoneses partieron hacia el oeste americano y cuál fue la realidad que encontraron allí. Este trabajo aporta luz sobre el proceso de migración pastoril que, a su vez, forma parte de una poco estudiada diáspora aragonesa. El autor ha realizado un arduo trabajo de investigación y ha recabado gran cantidad de testimonios, documentos y fotografías inéditos.
Por otro lado, el 29 de septiembre a las 18.00 se entregará en el Pabellón Municipal de Alcampell (Huesca) el Premio Desidei Lombarte 2017. En esta edición, el galardón recae en el Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, que fue elegido por su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística.
Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Después de la entrega del premio habrá una actuación del cantautor Antón Abad.

La matrícula de l’assignatura s’ha obert a tots els alumnes de primer i les sol·licituds pràcticament s’han duplicat. L’assignatura de català a tres hores s’aplicarà de manera progressiva en els altres cursos d’ESO

La ‘vuelta al cole’ ja està aquí. Demà tornen els xiquets d’infantil i primària a les aules. I a secundària ho faran de manera progressiva des del pròxim 12 de setembre. Un curs, el present 2017-2018, que a l’IES Matarraña arribe amb algunes novetats. Una d’elles està relacionada amb l’assignatura de català. I és que a 1er de la ESO català tindrà tres hores per setmana. Una dignificació de l’assignatura que ha vingut acompanyada per un increment significatiu de la matrícula. Si el curs passat aproximadament un 25% dels alumnes es matriculaven a català, enguany este percentatge pràcticament s’ha duplicat, tenint en compte també que enguany hi ha més estudiants de 1er de la ESO que el curs passat. De fet, este curs tindrem pràcticament dos aules senceres de primer curs que fan l’assignatura. Català, això si, es manté com a assignatura optativa. A diferència d’anys anteriors, on els alumnes que necessitaven reforç a matemàtiques o llengua no podien fer català, ara si que la podran estudiar. A l’hora de fer la matrícula, els alumnes de 1er han hagut de triar entre català o música.

Ignacio Belanche és director de l’IES Matarraña, i explique que “enguany, a 1er curs, l’assignatura de català passe de dos a tres hores, i pensem que ha segut una decisió que ha tingut molt bona acollida entre els alumnes perquè pràcticament hem duplicat a la gent que vol fer l’assignatura”. A diferència de cursos anteriors, “tots els alumnes que vulguen fer català podran cursar-lo. Anteriorment, aquells que tenien dificultats en les assignatures de matemàtiques o llengua no podien estudiar català”. Al mateix temps, Belanche va apuntar que la formació de l’assignatura de català de dos a tres hores anirà aplicant-se de forma progressiva, de tal manera que el pròxim curs afectaria els cursos de 1er i 2on de la ESO. Lògicament, a l’hora d’palicar una assignatura de tres hores de català, ho fa en detriment d’altres assignatures. En el cas de primer curs de la ESO, els estudiants fan plàstica com assignatura obligatòria, i han de triar entre català i música com a opció. Tot i això, l’assignatura de música serà obligatòria a 3er de la ESO i serà matèria optativa a 4at de la ESO.

En relació a l’inici de curs, estos dies s’han fet els exàmens i avaluacions de setembre, i els alumnes tornaran a les aules a partir del 12 de setembre. Primer ho fan els alumnes de 1er y 2on de la ESO. El dia 13 entraran els estudiants de 3er i 4at, i a partir del 14 de setembre ho faran els estudiants de Batxillerat i de la Formació Professional. Este curs 2017-2018 destaque perquè s’ha produït un increment de l’alumnat. De fet, i a falta de tancar matrícula, l’institut del Matarranya té ara mateix 390 alumnes, que són 20 més que el curs passat. Això també té una repercussió en el professorat, que passarà a ser de 51 docents. En total, 390 alumnes, que en el cas de 1er de la ESO s’ha passat de tres a quatre grups. “A nivell pràctic és molt interessant”, va defensar Ignacio Belanche. I és que “passem de tindre classes de 27 o 28 alumnes a classes de 20 a 21 a primer”. Per tant, per un costat “tindrem algun professor més a l’institut, i per un altre tindrem unes ràtios més reduïdes”.

Un curs 2017-2018 on per un altre costat s’ha consolidat el número de docents naturals del Matarranya. “Això és molt bon senyal”, va considerar el director. “Estem encantats que persones de la comarca, o inclús antics alumnes d’este centre que s’han format fora, tornen aquí a exercir la seua professió. És un professorat que coneix la zona i té moltes coses positives que aportar”. Un curs que manté els batxillerats, amb totes les branques d’estudi possible, de la mateixa manera que ho fa també a la Formació Professional. I és que l’IES Matarranya conste d’una Escola d’Hostaleria bastant consolidada. Tot i això, i encara que els estudis de primer estan assegurats, des de l’institut engegaran una campanya per arribar als 10 alumnes de primer que se’ls hi demane. Un curs acadèmic on l’IES Matarranya vol potenciar la internacionalització i la formació en idiomes. Cal recordar que enguany s’ha mantingut l’Erasmus+ per als estudiants de segon de cuina, i que el centre ha rebut un altre Erasmus+ per a la formació de professors a l’estranger en aprenentatge basat en projectes.

Origen: L’assignatura de català tindrà tres hores a la setmana a 1er de la ESO – Ràdio Matarranya

Fa tres anys, per aquestes mateixes dates (9/9/14), es confirmava una de les històries més tristes del Moviment de Recuperació de l’Aragonès. Suposats defensors d’aquesta llengua, Fundación Gaspar Torrente, impulsada per CHA i membres de l’actual DGPL, demanaven al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) la suspensió cautelar de la inclusió de l’Aragonès en el currículum de Primària.

El TSJA acordava la mesura cautelar sol·licitada, “per evitar que s’imposés una ortografia de l’Aragonés”, que segons la Fundación no “era la que es venia ensenyant històricament”.

Amb aquesta suspensió la majoria dels centres continuaria mantenint l’ensenyament només extraescolar i es “va evitar” la “nova norma d’escriptura” que podria haver estat emprada en les assignatures optatives. Descartant en aquell temps la possibilitat de les optatives o de llengua vehicular.

Aquesta grafia, llavors suspesa, era la sorgida de l’Acadèmia de l’Aragonès triada en el II Congrés de l’Aragonès.

No volem dir amb això que serveixi d’exemple. Només volem recordar un esdeveniment negatiu per a la història de l’Aragonés. Impulsada des dels actuals dirigents de la DGPL, amb motiu d’una grafia, que ara ells han arreglat com “de consens” però que no gaudeix amb el suport de la majoria d’usuaris.

La història, sobretot la negativa, i la trista, és per conèixer-la, no oblidar-la i per descomptat que no repetir-la. Una associació que defensa el Aragonés mai hauria de sol·licitar la suspensió de cursos en aragonès.

Esfendemos as Luengas
 
Twitter: @esfende_las

 

III Chornadas Aragón-Oczitania organizadas por la asociación cultural Rebellar durante los días 16 y 17 de septiembre en la plaza de San Bruno de Zaragoza. (más información aquí)

CONCURSOS PINTURA Y RELATOS CORTOS PEÑARROYA DE TASTAVINS 2017

El Excmo. Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, como cada año, convoca los tradicionales concursos de Pintura y Relatos Cortos Vila de Pena-Roja 2017

Adjuntamos bases de los concuros:

BASES CONCURSO PINTURA 2017

PLAZO DE PRESENTACIÓN DE OBRAS FINALIZA EL 3 DE DICIEMBRE DE 2017

BASES RELATOS 2017

Origen: CONCURSOS PINTURA Y RELATOS CORTOS PEÑARROYA DE TASTAVINS 2017 – Peñarroya de Tastavins

Origen: Tierra de barrenaus: A vispra d’a grafia DGPL

El 22 de juny la regidora del PP a Saragossa, María Navarro, intervenia en el ple de l’Ajuntament per “lamentar que la capital destinés 25.000 euros dels pressupostos en crear una oficina municipal per difondre la llengua aragonesa, quan segons el PP hi ha altres prioritats “.

No hem hagut d’anar molt lluny per trobar un d’aquests esdeveniments en què la RAE (Acadèmia de l’Espanyol) es pot gastar tot el pressupost d’aquesta nova oficina de l’aragonès en algunes hores. Aprofitant la recent aparició dels estatuts de la nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua, també per l’època de juny, revivim la campanya de la RAE “Publicitat a Espanyol“.

En aquest cas la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola celebrava una jornada de debat sobre “¿Se habla español en la publicitad?” En el seu luxós saló d’actes. La jornada va estar presentada pel president de la RAE (Darío Villanueva), seguida pel president de l’Acadèmia de la Publicitat (Fernando Herrero) i acabada per Carlos Baldao, ex-subdirector general de Banco Popular. Banc que fins fa poc es dedicava a subvencionar campanyes d’aquest tipus, abans que es declarés “inviable” i a punt de la fallida; venut al Santander per un 1 euro, obligat pels observadors de la Comissió Europea. Més de 300.000 accionistes van perdre la seva inversió.

A les jornades, la RAE va exposar les necessitats de “protegir” i “salvaguardar” l’espanyol de les llengües foranes, més que més l’anglès, amb els recursos que fossin necessaris. Per a això anaven a comptar amb l’ajuda laboral de l’Acadèmia de la Publicitat i econòmica del Banco Popular.

Com sempre en aquests casos lamentem el “tractament desigual” dels partits polítics que es neguen a “preservar” el patrimoni lingüístic aragonès, però que veuen amb bons ulls els recursos destinats al mateix fi amb el Castellà.

Origen: Esclops i sabates | L’esmolet


Pallisses de Torredarques, un patrimoni també en descomposició (© Carles Terès, 2014)

Fa uns dies, vam reunir un grapat d’antics masovers del terme de Torredarques per a què ens expliquessin els jocs i comèdies que es representaven als bureos. Vaig xalar de valent tot escoltant el català tan ric que empraven. No vaig poder evitar, però, una certa tristesa perquè sabia que per a la majoria això no tenia importància. Algun d’ells fins i tot ja havia trencat la transmissió lingüística amb els néts. Encara hi ha persones de tota edat i formació que veuen la deserció de l’idioma com una manera de progressar, d’estalviar-se burles i problemes —se’n podria dir, en homenatge a la cançó d’Al Tall, «efecte Tio Canya».

Potser aquesta tristor l’arrossegava perquè feia poc que havia vist un programa sobre Occitània on, després de mostrar-nos castells i paisatges, el presentador visitava la fira d’un poble. Allà conversava amb uns jubilats de la zona que, ben endiumenjats, passejaven entre les paradetes. En un moment donat els va preguntar per què no parlaven occità entre ells. El més eixerit li va respondre amb to paternal:

—Mira noi, mon pare i abans mon iaio calçaven esclops. Jo, en canvi, puc lluir aquestes sabates tan boniques. Oi que seria un ximplet si continués amb els esclops, podent anar ben calçat? Doncs amb l’occità passa igual, és un esclop que ja no val per a res, mentre el francès és una sabata còmoda i moderna.

—I per què no podem tenir-ho tot, sabates i esclops? —vaig exclamar—. Esclops ergonòmics, lleugers, de colors…! —Però, és clar, a l’altra banda de la pantalla ningú no m’escoltava.

Mentre conduïa cap a Alcanyís, vaig recordar un estiu de finals dels 70 a Queretes. L’amic d’un de la colla havia vingut de Madrid i li ensenyàvem el poble. El noi no parava de repetir-nos “¡Vaya pueblo tan bonito que tenéis!”, “¡Qué casas tan chulas!”. Nosaltres, adolescents capficats en cabòries més carnals, mai no ens hi havíem fixat. Era “lo poble” i prou, un grapat de cases velles i carrers irregulars, lluny de la lluentor de la ciutat. Aquelles lloances del madrileny em van fer mirar-ho tot amb uns altres ulls.

Queretes des del “castell” (© Carles Terès, 2008)

Han passat dècades, i ara, Queretes i moltes viles del país fan força goig. Està clar que hi ha voluntat de salvaguardar el patrimoni material. Amb una morterada d’euros, uns tècnics i uns obrers tot queda de pel·lícula.Però, què passa amb la llengua, el monument més valuós que tenim? Mantenir-lo no costa un cèntim, però en canvi veiem com Aragó es dessagna lingüísticament de manera inestroncable. Ni els beneficis que el bilingüisme aporta al cervell, ni les oportunitats laborals en terres veïnes, eviten que moltes parelles escamotegin als fills el tresor del seu idioma. El meu amic sociòleg me n’explica el perquè, i me’l crec (n’és un expert), però segueixo sense entendre-ho.

Al final viurem en pobles de pedra repicada i fanals de ferro forjat, però sense la llengua que vehicula la cultura dels avantpassats, que n’és l’ànima. Una closca buida. Una postal.

Publicat a El Salto Aragón, n.4, agost de 2017

Aqí no ehtamo pa hasé la guerra, nohotre solo qeremo ayudá a Heroic Kingdom of Aragon Memes y le proponemo ehta terapia,…

Publié par Glorious Andalusian Emirate memes sur lundi 28 août 2017

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: