Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Llengües a Aragó

O miércols 23 d’Abril bi seremos presens en a carrera en a chornada de San Chorche por partida dople. Si tos baga mercar bel libro u bel produto cultural aragonés aquí tenez as nuestras coordenadas: 


Paradeta 1. (7h-22h)
Ramblas, 1 PARADA: 181
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)

Paradeta 2. (17h-20h)
Pl. dels Àngels (debán d’o MACBA)
Organiza: Plataforma per la Llengua

 

Ja teniu el ‪#‎TempsdeFranja‬ 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa

Temps de Franja

Clara María Sansó Galiay pel projecte Una anàlisi comparativa de les actituds lingüístiques a la Franja de Ponent i Catalunya.

Borses d’estudi Països Catalans
13a convocatòria
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit científic, il·lustrin les relacions entre els diversos territoris del domini lingüístic català —entre dos territoris com a mínim—, sincrònicament o diacrònica.
En la sessió del 17 de març de 2014, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta d’una ponència integrada per Ricard Guerrero i Moreno (secretari científic de l’IEC), Ramon Sistac i Vicén i Josep Gifreu i Pinsach (membres de la Secció Filològica), Salvador Giner i de San Julián (membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials) i Eva Serra i Puig (membre de la Secció Històrico-Arqueològica), ha acordat per unanimitat atorgar les borses d’estudi Generalitat de Catalunya corresponents a l’any 2014 de la manera següent:

(2) Associació Amics de Nonasp.

L’Institut Ramon Muntaner dona un ajut a l’Associació Amics de Nonasp per al projecte: “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del “Museu Etnològic de Nonasp” (1a Fase)”.

Associació Amics de Nonasp

Convocadas as listas d’interinos de Luenga Aragonesa ta Infantil y Primaria » AraInfo.

Enviado por el 16 abril, 2014
Anvista d’Ansó, uno d’os lugars que han empecipiau iste curso as clases d’aragonés en Primaria

Anvista d’Ansó, uno d’os lugars que han empecipiau iste curso as clases d’aragonés en Primaria

ARREDOL | O curso venient creixerán as horas de clases d’aragonés en infantil y primaria. Dimpués d’a publicación, a pasada semana, d’o conoixiu como “Decreto d’Interinos”, ahiere luns se publicoron cinco resolucions d’o Director Cheneral de Chestión de Personal d’a Consellería d’Educación, en as quals s’ixampla a lista que existiba de mayestros con perfil “luenga aragonesa”, y como novedat important, se’n crea quatre mas, con perfils: “luenga aragonesa – variedat ansotano”, “luenga aragonesa – variedat cheso”, “luenga aragonesa – variedat aragonés d’o Sobrarbe” y “luenga aragonesa – variedat baixorribagorzano”.

Fuents d’Educación han confirmau a Arredol que istas listas servirán ta Infantil y Primaria, y que en o curso 2014-15 ye previsto un creiximiento important d’as horas y plazas d’istas dos etapas, considerando-se prioritaria l’amostranza de l’aragonés en Educación Infantil. Tamién remarcan a importancia de contar con suficients mayestros en as listas d’interinos ta poder ixamplar ixa ofierta.

Os candidatos a fer parte d’istas listas han de tener o titol de mayestro u equivalent y no estar ya funcionarios de carrera d’ixe mesmo cuerpo, y tienen de plazo dende ahiere dica o 5 de mayo ta presentar as solicitutz. Seguntes as resolucions, a ordenación d’os candidatos de cada lista se fará con a puntuación que resulte d’un doble criterio: una preba de conoximiento de l’aragonés (consistent en un exercicio oral y unatro escrito) que tendrá una valgua d’o 60%, siempre que o candidato resulte apto, y una baremación de meritos relacionaus con a luenga aragonesa, que contará un 40%.

Os meritos valuraus son a experiencia en l’amostranza d’a luenga aragonesa (sobre tot en Infantil y Primaria en centros publicos, pero tamién conta a experiencia docent en atras etapas y centros, mesmo en asociacions culturals), os meritos de formación en luenga aragonesa, y as publicacions d’investigación pedagochica u didactica.

En o texto publicau, a Dirección Cheneral de Personal indica que ye voluntat d’o Departamento “guaranciar l’amostranza de l’aragonés en as suyas diferents variedatz en os Centros Docentes”, d’Aragón, “ que impartan u deseyen impartir dita luenga“. Una declaración de principios prometedera, que contrasta con os termens d’a lei de luengas aprebada fa menos d’un anyo, y que asperamos que pueda levar l’aragonés ta muitas mas escuelas.

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.

No som territoris de segona | LaRàdio.cat.

No som territoris de segona

marcelpenaLa Franja de Ponent és una perfecta representació, a petita escala, del país que tenim: diferents territoris units per la llengua, cultura i història, a qui s’ha separat en diferents províncies i inclús s’han esquarterat algunes comarques. Reduint encara més la mira, trobem el Matarranya, dividit administrativament en tres comarques, dos d’elles parcials. Això no ha impedit que la comarca més meridional de la Franja estigue agermanada als territoris de la Terra Alta i els Ports. Pertànyer, suposadament, a tres comarques autònomes diferents no és cap impediment per a que desenvolupen un projecte socioeconòmic totalment connectat. Exactament el mateix que passa a nivell dels Països Catalans.

La Franja és pot considerar territori assimilat. Ningú ací es qüestiona el mapa autonòmic, a pesar de que la tendència natural és anar cap al Principat a estudiar, al metge, a comprar o a intentar vendre’s la fruita. Esta relació social, al contrari que en el cas del País Valencià, sí que es veu reflectida en els mitjans de comunicació que ens arriben. A la part aragonesa del país encara -i esperem que dure- podem sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.

Tot i això, el nostre territori continua a l’ombra informativa des dels mitjans catalans. L’única esperança de veure una referència a la Franja als informatius de TV3 és esperar-se a l’espai del temps. El model informatiu de TV3 o Catalunya Ràdio no és en cap cas nacional, sinó autonòmic. I si definim més, podríem dir que gairebé tota la informació de proximitat està centrada en Barcelona i la seua àrea metropolitana. Com podem estar (suposadament) perfectament enterats del que esdevenís a Síria, Ucraïna o Veneçuela, i en canvi no sabem el que passa al Pallars, a la Llitera o al Baix Maestrat? Tots plegats estem patint prous atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura, com per quedar-nos parats. Necessitem alguna eina que ens pugue apropar.

Aquí és on entra en joc Ràdio Terra. Un mitjà per unir-nos, per discutir les diferències que alguns al•leguen, per solidaritzar-nos entre naltres, per fer país. Un mitjà descentralitzat, on valgue el mateix la informació que ve des de Barcelona, Elx, Calaceit, Eivissa o Perpinyà. Perquè s’acabe la creença de que tenim un país amb territoris de primera i altres de segona.

Marcel Pena
és periodista de la Llitera

Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Demà dia 12 d’abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu!

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: CHARRANDO ARAGONÉS EN CALAMOCHA.

Alumnos del instituto de Calamocha han aprendido la realidad lingüística del aragonés en un curso apoyado por la Comarca del Jiloca.

Fuente: www.mijilocatv.es
https://vimeo.com/91180949
” Esfendemos as luengas” denuncia el tractament dels “Premis de la Música aragonesa XV” amb l’aragonès i el català
La música és una de les més populars expressions de la cultura que, a Aragó, ens ha deixat a més molts artistes amb molt talent i projecció. La conservació de les nostres llengües s’ha donat suport també d’una manera bastant important en els músics i lletristes que les han utilitzat. Per això, des de “Esfendemos as luengas”, considerem força important l’ús de les llengües d’Aragó, aragonès i català, en el món de la música i el reconeixement a les persones que, utilitzant, ajuden a la seva conservació, prestigi i extensió.
Precisament per això, creiem que el tracte que han rebut les nostres llengües en les últimes edicions dels Premis de la Música Aragonesa és més que millorable.
Ja des de l’any passat hi va haver un inexplicable canvi de nom. El premi que, des de 2005, s’havia anomenat “Premio a la mejor canción en lengua minoritaria aragonesa”, va passar a cridar-se en a XIV edició “Premio a la mejor canción en lengua autóctona aragonesa”, donant així espai, no sabem si voluntàriament o no, a les teories a-científiques i lingüicides del govern d’Aragó.
Tant en el propi nom del premi, com a la gala, en els XV premis de la música aragonesa es va tornar a amagar el nom de les llengües, aragonès i català, nomenant al primer amb el més que caspós i vulgaritzador nom de “fabla” i oblidant la segona.
El lliurament del premi no només va esquivar qualsevol tipus de reivindicació lingüística, el que es podria fins i tot entendre, sinó que des dels guionistes de la gala es va menysvalorar el premi cualificándolo com “l’única oportunitat de moltes bandes per alcanzad un”. Tampoc els entregadores ni els premiats van fer cap gest amb les llengües. No entenem les raons de l’organització per infravalorar un premi que ells mateixos convoquen i donen.
Des de l’organització dels premis de la Música Aragonesa es treballa en una imatge d’avantguarda cultural que, sovint, es veu reflectida en els autors i autores premiat / es i fins i tot en la pròpia gala, la web i els recursos emprats. També es fa un gran treball en l’expansió de la música i la cultura amb més projecció recolzant moltes músiques i músics aragonesos, amb un reconeixement que poques vegades els arriba des dels mitjans de comunicació generalistes o fins i tot especialitzats.
Tanmateix, en el que toca a la seva relació amb les llengües d’Aragó i la defensa d’aquesta part tan important i en perill de la cultura aragonesa, ens trobem amb tòpics, folklorisme i un desconeixement bastant preocupant de la situació i realitat de l’aragonès i el català.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: ROBERTO CIRIA Y SOFÍA BUENO: “CIRIA Y BUENO EN ARAGONÉS”.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: RENAXEDURA-LIGALLO DE FABLANS: “AS CARTAS D´A LOLA BISI”.

Quedaran les paraules…
III LECTURA CONTINUADA D’OBRES LITERÀRIES DEL MATARRANYA

PARTICIPA en la lectura ininterrompuda de l’obra Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte i Arrufat. Apunta’t i VINE A LLEGIR amb nosaltres el 23 d’abril a les 17:00 h al Santuari de la Mare de Déu de La Font de Pena-roja

Informació i inscripcions fins al 16 d’abril en:

Associació Cultural del Matarranya
C/Mayor, 4. Calaceite
Telf. 978 85 15 21— acmatarranya@gmail.com

Organitza: Comarca del Matarranya

Colabora:
Associació Cultural del Matarranya
Ajuntament de Pena-roja
Associació Cultural Tastavins
Associació Musical Peñarbés
Associació La Dona Penarrogina

Lectura Desideri

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars… – Consello D’a Fabla Aragonesa.

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars sobre as luengas minoritarias

LA MENTIRA OFICIAL DE PÉREZ REVERTE

José Ignacio LÓPEZ SUSÍN

Leíamos con estupor en XLSemanal (23-29 de marzo de 2014) en el artículo de Pérez Reverte (“Una historia de España -XXI-”) que “la elección de la lengua castellana por España [sic] fue voluntaria … de una forma que podríamos llamar natural”. Y los que opinan lo contrario son (somos) “manipuladores, cantamañanas, idiotas, mareantes y tontos del ciruelo”.

No debería necesitar el Sr. Pérez los insultos para reforzar sus argumentos, si los tuviera. Su opinión no es otra cosa que la doctrina oficial, la que el rey Juan Carlos elevó a dogma en la entrega del Premio Cervantes el 25 de abril de 2001: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, … a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, … fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Lamentablemente las cosas no han sido así. Esa idílica elección “natural” y “voluntaria” del castellano, se ha ido tejiendo a base de arrinconar a las demás lenguas de la península, y muy especialmente a costa del asturiano-leonés y del aragonés (léase sobre esto el reciente libro del catedrático de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera: Guía del imperialismo lingüístico panhispánico).

En nuestro caso la entronización de los Trastamara en el Compromiso de Caspe ocasionó una sustitución paulatina del aragonés y el catalán como lenguas de la Corte, por el castellano. En el siglo XVII ya comienzan a documentarse (en Zaragoza) los efectos de la sustitución. Así en las “Exequias y certamen poético por Margarita de Austria” celebrado en 1612, se excluye a un concursante por utilizar la palabra aragonesa fusta en lugar de la castellana madera (Gerónimo Pérez justa / muy mal, pues que no se ajusta / al cartel, y, le ha llamado / a vn árbol recién cortado, /en vez de madera, fusta.), o pocos años después (1629) al mandar los jurados de la ciudad sustituir el nombre del gremio de pasamaneros por el castellano de parcheros.

Pero la cosa se destapó con la derogación de los Fueros en 1707, y así en las Instrucciones secretas para la aplicación de los Decretos de Nueva Planta (1717) Felipe V manda a los corregidores poner: “… el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado”.

Ya avanzado el siglo, Carlos III en una Real Cédula de 1768 impone la enseñanza en castellano: “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. [...] y a este efecto derogo y anulo todas cualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.[...] cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas…”.

Y poco después (1770) con relación a América: “Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada… guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente [...] mi Real Resolución [...], para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto”.

Forma muy natural de conseguir las cosas (“razón de mercado”, dice el Sr. Pérez) como en esta Real Cédula de 1772: “…por la cual mando, que to¬dos los Mercaderes, y Comerciantes de por mayor y menor de estos mis Reynos, y Señoríos, sea Naturales, o Extranjeros, lleven, y tengan sus Libros en Idioma Castellano”. Lo que se confirmará más tarde en el Código de Comercio de 1829 (art. 54): “Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa…”.

Ya en el reinado de Carlos IV, se dan unas “Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la Corte”, en las se preceptúa que: “En ningún Teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”.
Y en los Estatutos del Seminario de Huesca de 1815, al que acudían los niños y jóvenes del Altoaragón se les prohibía “dentro del colegio hablar otra lengua que la castellana y al que hiciere lo contrario le mortificará el primario con algunas penitencias a su arbitrio”, es decir que no podían hablar en aragonés.

Aunque peor se lo ponían a los maestros por un R. Decreto de 1902 (Alfonso XIII): “Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación … y si reincidiese, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.

Y para finalizar, porque el espacio no da para más, Franco en una de sus primeras alocuciones (1 de octubre de 1936, en Radio Castilla de Burgos) ya dejó bien claro por dónde iban a ir los “tiros” de su largo mandato: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”.

No hace muchos años El Ribagorzano (diciembre de 1982) publicaba la noticia de que el maestro de Arén había multado con 50 pts. a los niños por hablar en su lengua en la escuela…

Pues eso, que los que pensamos que la cosa no ha sido tan “natural” somos “manipuladores, cantamañanas, idiotas y tontos del ciruelo” y nuestras lenguas, según el Sr. Pérez Reverte, han tenido mala suerte. Si, la verdad que muy mala.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: