Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

[PDF] The Aragonese resistance: A qualitative study on the attitudes and motivations of new speakers of an endangered language in Zaragoza

E Fau Blimming – 2019
Page 1. UPPSALA UNIVERSITY Department of Linguistics and Philology Master’s Thesis. Spring semester 2019 The Aragonese resistance A qualitative study on the attitudes and motivations of new speakers of an endangered language in Zaragoza Erik Fau Blimming …

Source: Convocatòria de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja

Al departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís (EOI), es pot estudiar i obtenir els títols des de l’A2 fins el C1.

Per al proper curs 2019-2020, s’ha establert un calendari d’exàmens d’accés per a cadascun dels nivells. Aquí us adjuntem la informació per si és del vostre interès.

Es pot accedir amb prova de classificació al C1-2 directament. La professora és la Doctora en Filologia per la Universitat de Saragossa i experta en el català medieval de les nostres comarques, Maite Moret Oliver, de Mequinensa, tot un luxe per als alumnes.

La prova de classificació és el 16 de setembre a les 18:00h:

https://www.eoialcaniz.com/images/departamentos/Catalan/CALENDARIOSEPTIEMBRE19-CATAL_5.pdf

Us podeu descarregar també el tríptic informatiu de l’EOI clicant sobre la imatge (PDF).

 

Cartell Trobada 2019 (pdf)

Exàmens de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís de català. Es pot accedir amb prova de classificació al C1-2 directament. La prova de classificació és el 16 de setembre a les 18:00h
Font: Dra. Maria Teresa Moret Oliver. Universidad de Zaragoza. Lingüística General e Hispánica.

LA NORMALIZACIÓN SOCIAL DE LAS LENGUAS MINORITARIAS (pdf)
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

El libro recoge el Curso que con el mismo título tuvo el pasado año en Jaca, dentro de los cursos extraordinarios que, en ese momento, dirigía Chesús Bernal, a quien este volumen está dedicado

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”, celebrado en Jaca en julio 2018. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza de modo exclusivo o predominante de manera oral en el ámbito familiar y en registros informales, y, en ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

La normalización supone la recuperación de su status de lengua «normal», es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. En este volumen se aportan las claves para entender los procesos de normalización que han experimentado —y todavía experimentan— algunas de las lenguas minoritarias de Europa, en concreto las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (catalán, aragonés, gallego, asturiano, euskera y occitano)

Presentación.
Prólogo.
Política lingüística en Galicia: de la normalización sin conflicto al conflicto desnormalizador. Henrique Monteagudo.
La normalización externa del asturiano. Roberto González-Quevedo.
El euskera: un caso de revitalización. Patxi Baztarrika Galparsoro.
La llengua catalana: aproximació demolingüística a una realitat complexa. Miquel Àngel Pradilla Cardona.
El occitano en el siglo xxi: ¿la utopía de la normalización? Carmen Alén Garabato
La normalización social de la lengua catalana en Aragón: una larga y ardua historia. Mario Sasot Escuer.
20 años de aragonés en la Educación Infantil y Primaria, ¿hacia su normalización en la escuela? Iris Orosia Campos Bandrés
La literatura en la normalización externa del aragonés. Ensayo de aproximación. José Ángel Sánchez Ibáñez.

 

Altres publicacions (pdf)

LA NORMALIZACIÓN SOCIAL DE LAS LENGUAS MINORITARIAS
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

El libro recoge el Curso que con el mismo título tuvo el pasado año en Jaca, dentro de los cursos extraordinarios que, en ese momento, dirigía Chesús Bernal, a quien este volumen está dedicado

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado “La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial”, celebrado en Jaca en julio 2018. Cuando una lengua no está normalizada socialmente, se utiliza de modo exclusivo o predominante de manera oral en el ámbito familiar y en registros informales, y, en ese estado primario, la lengua no tiene más manifestación que la multiplicidad dialectal.

La normalización supone la recuperación de su status de lengua «normal», es decir, de lengua cuyo uso oral y escrito sea natural y espontáneo en cualquiera de las situaciones que se pueden producir en la vida pública y personal de sus hablantes. En este volumen se aportan las claves para entender los procesos de normalización que han experimentado —y todavía experimentan— algunas de las lenguas minoritarias de Europa, en concreto las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (catalán, aragonés, gallego, asturiano, euskera y occitano)

VIDAL MAYOR Traducción aragonesa de la obra In excelsis Dei Thesauris de Vidal de Canellas. Vocabulario
Gunnar Tilander Textos introductorios: José Ignacio López Susín, Francho Nagore Laín
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2019

En 1956 Gunnar Tilander publicó en Lund (Suecia), en tres volúmenes, la Traducción aragonesa de la obra “In excelsis Dei thesauris” de Vidal de Canellas. El Tomo I incluía la introducción, con un estudio lingüístico, y además insertaba la reproducción de las miniaturas, el II la transcripción del texto y el III incorporaba el vocabulario completo de la obra, que es el que se reproduce en este libro, en el que se incluyen, además, dos textos introductorios en los que se da noticia de los manuscritos en aragonés de la Compilatio minor de los Fueros de Aragón de 1247 que actualmente se conocen y se hace un análisis de los aspectos lingüísticos que pueden observarse en el Vocabulario de la traducción aragonesa de la Compilatio maior (conocida como Vidal Mayor) publicado por Tilander, como parte de la scripta navarroaragonesa del siglo XIII.
Esta edición ha sido posible gracias a la generosidad de Tilanderska Stiftelsen, depositaria del legado de este profesor e investigador y a las fructíferas gestiones de Mats Lundahl.

Llengua i societat a la Franja : Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüistics (2004-2014)
Sorolla, Natxo (coord.) ; Gimeno, Chabier ; Giralt, Javier ; Montañés, Miguel ; Moret, María Teresa ; Reyes, Anchel ; Sisas, Ramón ; Solé, Joan ; Torrijos, Anna
Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis històricament catalanoparlants a Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al propi territori com a fora. Donen testimoni d’aquesta rellevància social l’impuls i l’interès (i els obstacles) amb què ha comptat el projecte des de la mateixa gestació, el desenvolupament de la recerca i de l’anàlisi, la presentació pública i fins a la publicació. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

https://zaguan.unizar.es/record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf

Lengua minorizada y enseñanza. Actitudes, metodológias y resultado de aprendizaje en el caso del aragonés
Iris Orosia Campos Bandrés
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Colección (RE)PENSAR LA EDUCACIÓN, 8
Presentazión: El aragonés es una de las lenguas europeas en mayor riesgo de desaparición. A pesar de que en el curso 2017/2018 se cumplen dos décadas de su entrada en la escuela, todavía no se ha desarrollado una línea de investigación que dé las claves sobre el desarrollo, situación y resultados de su enseñanza en la Educación Infantil y Primaria. Con el objetivo de realizar las primeras aportaciones a este respecto, el presente libro desarrolla una investigación de naturaleza multimetodológica y con un diseño de estudio de caso múltiple con una amplia muestra procedente de todo el territorio de influencia histórica de la lengua aragonesa. Para ello se centra en el análisis de las actitudes lingüísticas de la comunidad educativa del Alto Aragón (docentes, alumnado y familias) hablante y no hablante de la lengua propia, así como en la evaluación de la competencia comunicativa en aragonés alcanzada por el alumnado que cursa la materia.

Lenguas minoritarias en Europa y estandarización
Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia – Prensas Universitarias de Zaragoza, 2018

Colección PAPERS D’AVIGNON, 1

Índice:
Presentazión: José Ignacio López Susín y José Domingo Dueñas
Prólogo: Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín
Crónica del curso: El complex i divers procés de normativització lingüística. Mario Sasot Escuer
Lenguas minoritarias y estandarización: Ramón d’Andrés Díaz
El proceso de estandarización de la lengua vasca: Pello Salaburu Etxeberría
A codificación do galego moderno. O papel do Instituto da Lingua Galega e da Real Academina nese proceso: Francisco Ferández Rei
El procesu d’estandarización del asturianu: Ramón d’Andrés Díaz
Anotaciones sobre el occitano con especial atención al aranés: Jordi Suïl Subirà
La estandarización del aragonés: Francho Nagore Laín
Política lingüística en Aragón: estado de la cuestión: José Ignacio López Susín

Quiere-me muito, quiere-me bien 
Numero 4 de a colezión “Cuentos de Casa Nuestra”, editau por o Gubierno d’Aragón y a Catedra Johan Ferrández d’Heredia. Obra de a maestra d’aragonés y profesora d’a Universidat de Zaragoza Iris Orosia Campos Bandrés

🎉 XIXÈ FRANJA ROCK 🎉 ⬇ DIVENDRES 28 DE JUNY ⬇22.00 Sopar del soci, després música per a tots 🔊💃 ⬇DISSABTE 29 DE…

Publiée par Franja Rock sur Dimanche 23 juin 2019

🎉 XIXÈ FRANJA ROCK 🎉

 DIVENDRES 28 DE JUNY 

22.00 Sopar del soci, després música per a tots 🔊💃 

DISSABTE 29 DE JUNY 

16.00 🎲 Jocs per als xiquets👧🏼👦🏽 (Plaça de l’Església)
17.00 Campionat de morra✌🏼 (Plaça de l’Església)
🏆1r Premi Paletilla 🐖+ 2 Entrades al Concert 🏆🏆 2n Premi 2 Entrades al Concert 🎟

18.00 Gaiters de Pena-roja 🎺(Plaça de l’Església)

19.30 Concert acústic de ‘Miriam i Rafel’ 🎤 En finalitzar, música tota la tarda🎶 (Plaça de l’Església)

22.00 Sopar popular 🍽 (prèvia inscripció)

00.00 🔊 Concerts 🔊 (Frontón, al costat de Dinópolis Inhospitak):
– Gen – 13Krauss
– SkaBrass
– Barrizal
– DJ Calmant System

L’organització es reserva el dret a canviar els horaris per necessitats o imprevistos que puguin sorgir.
.

Source: “Les mesures tradicionals i antigues a la Franja” de Francesc Teixidó | Lo Finestró

Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, extraordinari treball de Francesc Teixidó i Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja.El resultat d’una exhaustiva investigació i anys de treball de camp pels pobles de la Franja. Moltes unitats que encara es conserven en cases particular o museus. Actualment, en el mig rural, encara es mesuren elements amb aquestes mesures.

Source: Vox pretende eliminar la Oficina de la Lengua Aragonesa – Cierzo Digital

Los concejales de Vox en Zaragoza inspeccionan por sorpresa la Oficina de la Lengua Aragonesa con la pretensión de cerrarla.

Julio Calvo afirmaba hace unos meses que el aragonés es una lengua inventada y que era tan útil como el arado.

La Oficina de la Lengua Aragonesa, creada en 2017, se ubica en el torreón Fortea.
La Oficina de la Lengua Aragonesa, creada en 2017, se ubica en el torreón Fortea.

Tras la retirada del busto de Abderramán III en Cadrete, Vox ya ha fijado su próximo objetivo cultural aunque sea a costa de sacrificar la historia y las raíces locales o aragonesas.

Según ha podido conocer Cierzo Digital, los concejales de Vox en el Ayuntamiento de Zaragoza Julio Calvo y Carmen Rouco se personaron sorpresivamente el pasado lunes en el Torreón Fortea, sede de la Concejalía de Cultura con la intención de inspeccionar la Oficina de la Lengua Aragonesa. Allí pudieron constatar no «sin cierta desilusión» según cuenta un funcionario municipal, que dicha oficina es tan sólo un puesto de trabajo donde se ubica el responsable de la misma, Miguel Ánchel Barcos, que les dio buena cuenta de sus funciones y el trabajo de la oficina.

Detrás de esa primera salida de los concejales del partido de extrema derecha, se esconde la pretensión de eliminar la Oficina de la Lengua Aragonesa, si nos atenemos al deseo del portavoz de la formación Julio Calvo. En octubre de 2017, en un artículo de un digital aragonés, Calvo se expresaba en los siguientes téminos «Ni he tenido responsabilidades de gestión en el Ayuntamiento ni es previsible que llegue a tenerlas jamás pero si eso llegara a suceder, una de mis primeras decisiones sería cerrar esa Ofizina de la Lengua Aragonesa«.

Se desconoce si la nueva responsable de cultura, Sara Fernández, tiene entre sus planes inmediatos satisfacer las demandas de Vox, si bien la negativa de su partido a la entrada en el Gobierno PP-C’s podría implicar ésta contrapartida entre otras.

Una lengua inventada

Para el portavoz de Vox, la lengua aragonesa es una «lengua inventada» y cuestiona que su defensa suponga «la salvaguarda del patrimonio cultural aragonés».

Las palabras de Calvo fueron contestadas en otro extenso artículo por el propio Barcos, donde recordaba que a la Oficina se destina únicamente el «0’0033 % del presupuesto o dicho de otra forma 3’5 céntimos de euro por habitante y año» a la vez que hacía una defensa tanto desde el punto de vista científico como del cultural del aragonés.

El aragonés tan importante culturalmente como el bricolaje

En su réplica, Julio Calvo hace varias reflexiones que suponen un desprecio a la cultura aragonesa como cuando afirma que «No creo que el aragonés sea más importante para un zaragozano (desde el estricto punto de vista cultural) que la contabilidad, la dietética o el bricolaje» o al decir que el aragonés tiene la misma utilidad «que el trillo, el arado romano o el candil, más bien escasa, o directamente nula».

Se entrevé también el fondo de su ataque al patrimonio aragonés cuando sostiene que el aragonés «no alcanzará jamás la dimensión identitaria» ni el «uso político con que lo son otras lenguas en territorios vecinos», ya que en ese caso «me tendrían enfrente».

Una oficina con dos años de vida

La Oficina de la Lengua Aragonesa se presentó en junio de 2017 por el actual portavoz municipal de Podemos-Equo, Fernando Rivarés, impulsando una enmienda presupuestaria de Chunta Aragonista a la que se destinaron 25.000 euros. El objetivo de dicha oficina es defender, preservar, proteger y difundir la lengua aragonesa, que cuenta con más de 1000 años de historia y más de 7.000 hablantes en la ciudad.

Entre sus retos ha estado el dignificar la lengua aragonesa y de sus hablantes, reconocer el aragonés como expresión de la riqueza cultural de Zaragoza, facilitar su empleo oral y escrito en la vida pública y privada y promocionar estudios de investigación sobre el aragonés en las universidades.

Una de las acciones más visuales de la Oficina fue la intermediación para rotular 16 calles en aragonés junto a su nombre en castellano, todas ellas nombre geográficos del Alto Aragón.

Aquest dimecres 19 de juny, a Madrid, el rei Felip VI distingirà el soci i ex-membre de la junta d’ASCUMA José Ignacio Micolau Adell, amb la medalla de l’Orde del Mèrit Civil. José Ignacio Micolau, natural de la Torre del Comte (Matarranya) és historiador i exerceix de fa molts anys de tècnic de cultura i arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís. Ell ha estat el responsable de la modernització i professionalització de la magnífica Biblioteca Municipal de la capital del Baix Aragó, a més de ser el dinamitzador cultural de la ciutat durant tots els anys que fa que n’és el tècnic responsable de

cultura.

Continuar llegint... José Ignacio Micolau Adell, medalla de l’Orde al Mèrit Civil » Temps de Franja

29ª Trobada Cultural del Matarranya

Dissabte 13 de juliol de 2019 a Vall-de-roures

PROGRAMA:

11:00 Inauguració de la jornada i celebració dels 30 anys d’ASCUMA, amb l’assistència dels seus successius presidents: José Manuel Aragonés, José Querol “Marco”, Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia, José Maria Baró, Juan Luis Camps i Joaquim Monclús.

Lloc: Casa de la Cultura

11:30 Presentació de Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, de Francesc Teixidó Puigdomènech, a càrrec de María Dolores Gimeno, responsable de publicacions d’ASCUMA

Lloc: Casa de la Cultura

12:15 Clarió presentarà el projecte Lo Bres, destinat a tots els xiquets i xiquetes que neixen al Matarranya.

Lloc: Casa de Cultura

12:45 Presentació de la reedició ampliada de ‘1956, l’any la gelada’ (REPAVALDE, 2007), del periodista vall-de-rourà Lluís Rajadell, a càrrec d’Antonio Monfort.

13:30 Taller interactiu de meteorologia Les quatre estacions, a càrrec de José Francisco Celma Tafalla, professor de l’IES Matarraña de Vall-de-roures.

Lloc: Casa de la Cultura

14:30 Dinar de germanor. Paella popular. Preu 10 €. Reserves a acmatarranya@gmail.com, o trucant a 628 69 77 51/ 978 85 15 21, abans del 8 de juliol. El representant de la Plataforma de la Llengua i el President de l’Associació Cultural del Matarranya faran un parlament al finalitzar el dinar.

Lloc:

18:00 Entrega del ‘XII Premi Franja: llengua, cultura i territori’ al cantautor i activista favarol Àngel Villalba Damián, seguida d’una actuació.

Lloc: Casa de la Cultura de Vall-de-roures

19:30 Joaquim Montclús Esteban, presentarà el llibre Vicenç Ferrer Ramos, mestre i referent, acompanyat de Manolo Siurana, director de la Fundación Valderrobres Patrimonial; de Lorenzo Latorre, director del col·legi públic ‘Vicente Ferrer Ramos’; de Joandomènec Ros, president de l’IEC i de l’editor Joan Maluquer.

Lloc: Casa de la Cultura

20:15 Cloenda de la jornada amb l’actuació de Clàudio Gabriel Sanna, amb motiu del 25è aniversari de la Plataforma de la Llengua.

Lloc: Casa de la Cultura

Bases programàtiques de l’acord PSOE – PAR per al Govern d’Aragó:

  • “Defensa de las lenguas propias de Aragón, priorizando la conservación de su patrimonio inmaterial.”

 

Source: 30a convocatòria de les Beques Amanda Llebot » Temps de Franja

CONVOCATÒRIA GENERAL

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 d’octubre de 2019 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de novembre de 2020, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estigui en procés de realització. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga. L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a Tant el projecte com el treball podran redactar-se en català o en castellà.

7a  El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXX CONVOCATÒRIA DE LES «BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA       Apartat 116        22520 Fraga

8a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis. El premi es pot declarar desert. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

10a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol soport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

Institut d’Estudis del baix Cinca – IEA  /  Fundació Jordi Cases i Llebot, 31 de maig de 2019

 


MODALITAT ESCOLAR

Altoaragoneses, convoca est concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació entre els escolars d’ensenyament secundari, sobre temes locals i comarcals, amb les bases següents:

BASES

1a El treball o estudi haurà de ser inèdit i tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca: llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.

2a Es convoca una beca de 300 euros.

3a Hi podran participar, de forma individual o en grup, els alumnes matriculats el curs 2019/2020 a segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als centres educatius de la comarca. Els treballs es realitzaran sota la direcció d’un professor del centre.

4a El projecte de treball es podran presentar fins al 15 de novembre de 2019 i servirà de base al jurat per a assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA. El termini de presentació del treball serà fins al 30 de juny de l’any 2020, al lliurament del qual es farà entrega dels 300 euros del premi. Esta quantitat podrà rebre’s abans, si se’n justifica la necessitat. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga.

5a L’extensió del treball serà flexible, sent a criteri del jurat la valoració de la seua qualitat i extensió suficients. Haurà de presentar-se, per una part, mecanografiat a doble espai, per una sola cara, acompanyat de les fotografies i il·lustracions que es crega convenient i, per una altra, en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a Tant el treball com el projecte podran redactar-se en català o en castellà.

7a El treball i el projecte aniran identificats amb el nom, l’adreça i el telèfon dels seus autors i del professor que els dirigeixi i s’enviaran a:

XXX CONVOCATÒRIA DE BEQUES D’INVESTIGACIÓ “AMANDA LLEBOT”

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Apartat 116   22520 Fraga

8a El jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el contingut dels projectes presentats. Els premis es poden declarar deserts. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi pugui haver en la redacció d’estes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica l’acceptació d’estes bases.

10a L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol soport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

Institut d’Estudis del baix Cinca – IEA  /  Fundació Jordi Cases i Llebot, 31 de maig de 2019

 

MAGAZIN 15 de juny de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Jo prefereixo l’estiu; i tu?”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:50.- Constitució Ajuntament de Favara. Miguel Ángel Ruiz.
12:50- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Richi entrenador del Mediterráneo Innova Fabara Futbol Sala, i jugadors de l’equip.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 30.- Corresponsal a Casp Néstor Fontoba.Constitució Ajuntament de Casp.
13:30 – 13:50.- Entrevista a… Ernesto Pastor, que ha diseñado un circuito de más de 600 km por la “Laponia española”, para “bicicletas con alforjas”, llamado “Montañas vacías”; con salida en Teruel, recorre los Montes Universales, S. de Javalambre, S. de Gudar, S. de Albarracín…
Un auténtico festín para los amantes de la tranquilidad, la bici, los paisajes…, y la solidaridad ya que se puede colaborar con los niños con problemas de autismo.
13:50- 14.- Últim magazine de la temporada 2018-2019.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Miguel Ángel Ruiz, Marcos Calleja i Elías Satué.

Desde el CEJM recordem que el 25 de setembre es tancarà el termini de presentació per a participar en el II Premi d’Investigació Jesús Moncada dotat amb 3000 euros.
L’objectiu és premiar un treball de recerca sobre l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada lligada a la història i costums de Mequinensa i al seu entorn més pròxim.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: