Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

El Tranvía Verde – 25/02/2019 – El proyecto Fem memòria

El Tranvía Verde -  25/02/2019 - El proyecto Fem memòria
25/02/2019Duración: 00:25:03 seg

El Tranvía Verde conoce el proyecto ‘Fem Memòria’, una iniciativa de Sonia Ezquerra y Sergio Rivas que recupera la memoria de los mayores de la localidad de Zaidín para conservarla y difundirla, además de recoger el habla local: el saidinés. Entre las historias recopiladas está la de Matilde, peluquera que contemplaba los carteles del cine de la localidad en busca de inspiración para peinados nuevos que después reproducía en las mujeres del pueblo.

Source: El Tranvía Verde – 25/02/2019 – El proyecto Fem memòria – El Tranvia Verde – 4 – Programas – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Las lenguas de Aragón se visten de largo hoy en la celebración institucional del Día de la lengua materna
Educación, Cultura y Deporte

Al menos el 43% de las 6.000 lenguas que se hablan en el mundo están en peligro de extinción y, cada dos semanas, desaparece una lengua que se lleva consigo todo un patrimonio cultural e intelectual. Además, tan solo unos pocos centenares de idiomas han tenido el privilegio de incorporarse a los sistemas educativos y al dominio público, y menos de un centenar se utilizan en el mundo digital. Esta es la fotografía de las lenguas a nivel internacional, que tiene su reflejo también a nivel local. Aragón es una tierra rica en lenguas propias y aquí se escucha hablar aragonés y catalán de Aragón, además de en castellano. Para reflexionar sobre su valor, para preservar la pluralidad cultural y para conservar este patrimonio inmaterial, el Gobierno de Aragón se suma a la celebración de Día de la Lengua Materna -promovido por la UNESCO- que hoy tiene su acto central en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza, donde actualmente puede visitarse la exposición “L’aragonés, un patrimonio común”.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, recuerda que, tal como expresa la UNESCO, los idiomas son factores de importancia estratégica para las personas y para todo el planeta y que su extinción mengua también la rica urdimbre de la diversidad cultural. Se pierden posibilidades, tradiciones, recuerdos, modalidades únicas de pensamiento y expresión; recursos valiosos y necesarios para lograr un futuro mejor. “El uso de las lenguas maternas en el marco de un enfoque plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades. Debemos reconocer y promover este potencial de las lenguas para no dejar a nadie rezagado y construir un futuro más justo y sostenible para todos, como se recoge en los Objetivos de Desarrollo Sostenible”, explica el director general.

Asimismo, destaca que nuestras leyes, desde la Constitución al Estatuto de Autonomía, pasando por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y la legislación sectorial reconocen esa riqueza y la consideran como una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento. “Esta legislatura hemos trabajado en dos líneas fundamentales: la educación y la promoción y difusión, y lo hemos hecho yendo de la mano con otras instituciones: diputaciones, comarcas, ayuntamientos y la Universidad de Zaragoza”, asevera López Susín.

Aragón celebra este Día de la Lengua Materna con un catálogo de 157 actividades -un 31% más que el año pasado- que se celebrarán hasta mediados de mayo por toda la Comunidad. En concreto, en la iniciativa participan 62 entidades y llegará a 55 localidades.

Este es el cuarto año que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, da un carácter institucional a los actos preparados por entidades e instituciones diferentes (ayuntamientos, comarcas, centros educativos, asociaciones, etc.).

El acto central tiene lugar esta tarde a las 19.00 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza y en él se proyecta, en preestreno, la película “Luz de septiembre”, de la directora Lola García, ambientada en los primeros meses de la posguerra y en la que se habla en aragonés y catalán.

Promoción de nuestras lenguas

La Dirección General de Política Lingüística trabaja por el reconocimiento y la promoción de las lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán de Aragón. En esta línea, cuenta con una web oficial ww.lenguasdearagon.org, donde se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón. Los que se acerquen hasta este portal encontrarán también documentos técnicos, noticias de actualidad e información sobre eventos, subvenciones y premios.

Hay que recordar que esta web ha duplicado recientemente su archivo de tradición oral con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán, con lo que el repositorio llega ya a los 1.700 documentos. Están disponibles unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, que dio origen a su libro-disco Siente, así como unas decenas de partituras procedentes del archivo musical del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. En el último año ha recibido más de medio millón de visitas.

El Gobierno de Aragón está comprometido con la protección, conservación y difusión de las lenguas propias y, por ello, se creó la Dirección General de Política Lingüística. Desde 2015, se trabaja para mejorar la situación del aragonés y el catalán de Aragón. En este sentido, desde esa fecha se han multiplicado por dos el número de alumnos de aragonés (unos 1.200) y de centros que lo imparten (60). En cuanto al catalán de Aragón, se mantienen las cifras con más de 4.000 estudiantes en una treintena de centros.

Además de otras labores de promoción de las lenguas, se ha creado, con la Universidad de Zaragoza, la Cátedra Johan Ferrández D’Heredia y se han llevado acciones de socialización, como el programa Agora x l’aragonés. También se han creado numerosos programas de difusión como Fer Chuntos, Pels camins de la memòria o Estibúbal, entre otros.

*Esta tarde se adjuntarán fotos del acto.

Más información en:
http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.239012

MAGAZIN 2 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’estat autonòmic, garanteix la igualdat dels espanyols?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Entrevista a José Javier Belda Sanchís, oboe de “La Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza- grupo Enigma” i al compositor favarol Carlos Satué. Belda, interpretà, el passat mes de gener, (com a oboe solista) a l’auditori de Saragossa, l’obra de Satué :“Objetos Klein para oboe y cinta” / 2001
12:55- 13:10.- Audició de l’obra “Objetos Klein para oboe y cinta” de 2001.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Alba, Aitana, Elia, Edgar, Diego, Ángel, Ana, Víctor, Iris i Estel……QUINTOS FAVAROLS 2019 !!!!!!!!
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: La llengua de la sogra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel )

El lingüista David Valls al seu llibre Les llengües de l’anaconda explica que al nord-est d’Austràlia viuen els dyirbals, nació on tothom és bilingüe des de sempre: parlen dyirbal i una altra llengua que en Valls anomena “la llengua de la sogra”. La primera s’usa en quasi totes les situacions, mentre que la segona només en parlar amb la sogra i altres parents sobrevinguts, evidentment tots aquests també parlen dyirbal i el fan servir quan no actuen com a sogra o parent sobrevingut. És una situació que recorda la que tenim a l’Aragó, amb algunes fonamentals diferències: tots els dyirbals parlen les dues llengües que els són pròpies, mentre que entre nosaltres, que en tenim tres, només els que tenim com a llengua pròpia el català o l’aragonès, sabem també “la llengua de la sogra”, el castellà, mentre  que els que tenen aquesta com pròpia no saben aragonès ni català, i a més els que som de llengua pròpia aragonesa tampoc no sabem català, i així passa que en una comunitat de llengua catalana som considerats parlants de castellà, o a l’inrevés: els que som de llengua pròpia catalana tampoc no sabem aragonès, i en una comunitat de llengua aragonesa som vistos com a parlants de castellà. Resultat: els dyirbals viuen en un bilingüisme perfecte sense penalitzacions quan s’equivoquen de llengua, però nosaltres no. Nosaltres sabem què passa si ens equivoquem de llengua: si  parlem la llengua de la sogra, el castellà, quan no pertoca: no passa res, però si parlem aragonès o català quan no pertoca, el càstig no es fa esperar: 30 pessetes pagaven no fa gaires anys els infants d’Areny per parlar català a escola, o allà a Catalunya un advocat no ha pogut enraonar amb el seu client encarcerat per haver parlat català amb el carceller, etc., etc. I al segle XIV el Consello d’Osca multava amb trenta sous si parlàvem àrab, hebreu o basc al mercat, o al XVI, allà a València, es demanava la pena de mort si parlàvem àrab amb els fills. Potser ens convindria fer-nos dyirbals.

Artur Quintana i Font

Source: Mequinenza

MEQUINENZA ACOGE EL ACTO CENTRAL DE LA CELEBRACIÓN DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA EN ARAGÓN COINCIDIENDO CON LA CONMEMORACIÓN DEL 35 ANIVERSARIO DE LA DECLARACIÓN DE MEQUINENZA

Las actividades programadas se desarrollarán entre el sábado 23 de febrero, con una presentación de uno de los trabajos premiados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada, y el domingo 24 de febrero, con el acto oficial

El pasado 1 de febrero se cumplía el 35 aniversario de la conocida como Declaración de Mequinenza firmada por 17 alcaldes de otros tantos municipios catalanoparlantes de Aragón, Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín, y en el que participó José Bada, el que fuera consejero de cultura del ejecutivo aragonés. Coincidiendo con esa efeméride Mequinenza acogerá el acto central de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna de Aragón el domingo 24 de febrero a mediodía en la Sala Goya de la localidad.

El documento reconocía que en Aragón se hablan diferentes lenguas como el catalán, y que esta “pertenece al patrimonio cultural aragonés”. Se proponía, entre otras cuestiones, desarrollar “medidas concretas para conseguir la normalización lingüística de Aragón” y la enseñanza optativa del catalán “en las escuelas y centros de Enseñanza de los municipios de la Franja Oriental de Aragón que lo demanden”.

Las actividades se desarrollarán con motivo de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna y de la conmemoración del 35 aniversario de la Declaración de Mequinenza arrancarán el sábado 23 de febrero a mediodía en el Centro de Estudios Jesús Moncada donde se llevará acabo presentación oficial de uno de los dos trabajos galardonados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada: “Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada”, obra de  Artur Garcia Fuster.

El domingo el acto central, que comenzará a mediodía, contará una bienvenida, que correrá a cargo de Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza para continuar con la lectura de la Declaración de Mequinenza a cargo de personas nacidas en 1984, año de su firma. A continuación se proyectará el vídeo “Todas las lenguas maternas del instituto”, elaborado por los alumnos del IES Joaquín Torres de Mequinenza que serán los encargados de una lectura de textos de Jesús Moncada. La clausura correrá a cargo de Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón. El acto se cerrará con la actuación de la Rondalla del Poble.

No serán las únicos actos que se celebran en Mequinenza coincidiendo con el Día Internacional de la Lengua Materna. Durante el mes de febrero los centros escolares de la localidad, el Colegio de Infantil y Primaria María Quintana y el IES Joaquín Torres, han desarrollado diversas actividades entre las que se encuentran la elaboración de una recopilación de motes o de un vídeo además de otras propuestas culturales que giran entorno al catalán.

Día Internacional de la Lengua Materna
Este diumenge a les 6 pm de la tarde, al local dels Jubilats tindrem la presentació del mapa toponímic de La Vall del Tormo.
La Tononímia del Matarranya és un projecte que neix de Juan Luis Camps, aleshores president de l’ASCUMA,  i que consisteix en realitzar un recull dels topònims de les diferents partides agraries, fonts, ermites, barrancs, capelles, etc. i situar-los en el mapa de cada poble.
El recull de cada poble l’efectue un entés coneixedor del territori i els mapes i la coordinació la realitza la Comarca del Matarranya.
El projecte es va inspirar en el mapa de Calaceit realitzat per Sergi Mulet Aloras fa anys.
Fins ara s’ha publicat el de Queretes.
Res més. Tos esperem lo diumenge!,
ASCUMA ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Source: El Matarraña reivindica la preservación de la lengua propia

IES Matarraña catalán

El IES Matarraña acogió varias actividades para fomentar y valorizar el uso del catalán.

El Gobierno de Aragón da a conocer 741 topónimos oficiales en catalán y aragonés

Reivindicar la identidad y la preservación de la lengua materna. Este fue el objetivo del Día Internacional de la Lengua Materna que contó con varias actividades divulgativas en la comarca del Matarraña.

El IES Matarraña de Valderrobres organizó por segundo año consecutivo una jornada en la que los alumnos y los más mayores fueron los protagonistas de una actividad en la que la apuesta y revalorización del catalán del Matarrña fue el tema principal. Los alumnos conocieron de la mano de la Asociación de Jubilados distintas letras, canciones y palabras antiguas, muchas de ellas en desuso. «Es muy importante que los más jóvenes no dejen perder las tradiciones, canciones y expresiones que nuestros mayores han utilizado durante décadas», explicó Pepa Nogués, profesora de catalán del IES Matarraña.

Pensionistas de varias localidades como Valderrobres, La Fresneda, Torre del Compte y Cretas tuvieron la oportunidad de interactuar con los alumnos de secundaría. «Es el segundo año que venimos y pensamos que es muy importante explicar a los alumnos cómo vivíamos y qué cantabamos cuando teníamos su edad, para que ellos no lo pierdan», explicó José Lombarte, Presidente de la Federación de Pensionistas.

Biblioteca Valderrobres Lengua

La Biblioteca de Valderrobres fue el lugar elegido para varios actos en el día Internacional de la Lengua Materna

Sin embargo han sido distintas, como distintas son las sensibilidades existentes en el territorio, las maneras de reivindicar este internacional día. Por su parte la Asociación de Amics del Chapurriau reivindicó la denominación del idioma propio como chapurriau. Todo ello después de haberse reunido en los últimos meses con todos los grupos del espectro político aragonés. «Hemos tenido la oportunidad de reunirnos con todos. Algunos estaban de acuerdo y otros no, pero nos parecía importante explicar nuestra sensibilidad», explicó Manuel Bel, Presidente de la Asociación Amics del Chapurriau.
Por su parte la Biblioteca Municipal de Valderrobres acogió un acto en el que se leyeron distintos textos en varias lenguas presentes en el territorio como el rumano, el búlgaro o el árabe.

Actos institucionales

Por su parte el Gobierno de Aragón dio un caracter institucional al día de la Lengua Materna. Se trata del cuarto año en el que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística organiza varios actos preparados por entidades e instituciones diferentes como ayuntamientos, comarcas, centros educativos y, asociaciones.
El ejecutivo anunció que se celebrarán dos actos institucionales. El primero tendrá lugar en Mequinenza el próximo 24 a las 12.30 y otro el día 25 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a las 19.00. Allí se proyectará, en preestreno, la película ‘Luz de septiembre’, de la directora Lola García, ambientada en los primeros meses de la posguerra y en la que se habla en aragonés y catalán.

Por otro, el catálogo de actividades programadas se desarrollará hasta mediados de mayo. En él se incluyen muestras de teatro infantil, karaoke y conciertos, conferencias, mesas redondas, talleres, presentación de libros, tertulias, cuentacuentos, proyecciones audiovisuales, guías de lectura y jornadas de poesía, entre otras. La programación completa se puede consultar en el documento adjunto.

Como novedad, este año, se colocará en las librerías aragonesas un expositor con libros editados en aragonés y catalán de Aragón como muestra del patrimonio de nuestra tierra y de la apuesta por la creación de contenidos que ayuden a la difusión y conservación de nuestras lenguas propias.

741 topónimos bilingües en Aragón

Durante la víspera del Día Internacional de la Lengua Materna, el Gobierno de Aragón dio a conocer los 741 topónimos en aragonés y catalán que de forma oficial pasan ya a formar parte de la cartografía y catrasto. En el caso del Matarraña la medida afecta a 132 topónimos de las 18 localidades del Matarraña. Previamente a la publicación en el Boletín Oficial de Aragón, que se hizo efectiva el viernes, los distintos Ayuntamientos fueron consultados para que diesen su beneplácito ante la propuesta inicial remitida por el Gobierno de Aragón. De este modo la oficialización y publicación final recoge las modificaciones y objeciones propuestas por los 18 municipios.

Source: · DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA – MEQUINENSA – Lenguas de Aragón

23/02/2019
Presentació Premi d’investigació”Jesús Moncada”
“Memoria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada” Artur García Fuster
12,00 h. Centro de Estudios Jesús Moncada – Mequinenza

24/02/2019
Cel-lebració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa
12,30 h. Sala Goya – Mequinenza

 

invitacion al acto(PDF)

Source: La DGA organitza 157 activitats en 55 localitats d’Aragó – Aragón – El Periódico de Aragón

Aragó va celebrar ahir el Dia de la Llengua Materna amb un catàleg de 157 activitats –un 31% més que l’any passat– que se celebraran fins a mitjans de maig per tota la comunitat. En concret, hi participen 62 entitats i arribarà a 55 localitats. Aquest és el quart any que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte dóna un caràcter institucional als actes preparats per entitats i institucions diferents.

D’una banda, se celebraran dos actes institucionals. Un a Mequinensa (dia 24, a les 12.30) i un altre el dia 25 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a les 19.00. Allí es projectarà, en preestrena, la pel·lícula Llum de setembre, de la directora Lola García, ambientada en els primers mesos de la postguerra i en la qual es parla en aragonès i català. De l’altra, el catàleg d’activitats programades es desenvoluparà fins a mitjans de maig. En ell s’inclouen mostres de teatre infantil, karaoke i concerts, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, contacontes, projeccions audiovisuals, guies de lectura i jornades de poesia, entre altres. Com a novetat, enguany, es col·locarà en les llibreries aragoneses un expositor amb llibres editats en aragonès i català d’Aragó com a mostra del patrimoni de la terra i de l’aposta per la creació de continguts que ajudin a la difusió i conservació de les nostres llengües pròpies.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, va destacar que les lleis «des de la Constitució a l’Estatut, passant per la Carta Europea de les Llengües Regionals i la legislació sectorial reconeixen la riquesa de les llengües i la consideren com una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment».

* Trad. R. Mesalles y P. Tejero

Source: Empentando l’aragonés! #CHACumple

https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=10219071425683520&id=1442144019

 

Font: “El català comença a estar amenaçat a la Franja” – Diari de la llengua

Entrevista al sociolingüista Natxo Sorolla

Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.

Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?

Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.

A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?

Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.

I quines conclusions heu tret de l’estudi?

La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.

Està amenaçat el català a la Franja?

Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.

La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?

La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.

“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”

I en què es tradueix això?

Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.

Però no n’hi ha prou.

El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.

I s’hi ha de sumar la immigració.

Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.

El govern aragonès actua?

Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.

Quines mesures ha pres?

Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.

“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”

Ara és voluntari, oi?

És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.

No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?

No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.

Quin estatus té el català a l’Aragó?

És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.

El Lapao ha passat a la història?

El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.

Què vol dir per la porta del darrere?

Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.

Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?

Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.

Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?

La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.

Universitat de Saragossa
Resolución de 20 de noviembre de 2018, del Rector, por la que se designa a don Javier Giralt Latorre, doña María Teresa Moret Oliver, don Francho Chabier Nagore Lain, doña María Luisa Arnal Purroy y doña María Pilar Benítez Marco, como académicos de número en la Academia Aragonesa de la Lengua.
BOUZ

Corts d’Aragó, 21/2/2019
“09:30 Sesión plenaria de las Cortes de Aragón 3. Designación de cinco académicos de la Academia Aragonesa de la Lengua.”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: