Skip to content

Archive

Category: Llitera

Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans

L’any 2013, les Corts d’Aragó van modificar la Llei de Llengües aprovada quatre anys abans per tal de negar l’existència del català a les comarques orientals del seu territori. Fruit de l’acord entre el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), l’idioma que s’utilitza en aquesta àrea va passar a denominar-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental).

Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.

El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.

No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.

Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.

La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.

També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.

Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.

A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.

Origen: Nota de Temps de Franja | Lo Finestró

El Consell de Redacció de Temps de Franja ha emès la següent nota:

 La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

LA FRANJA, TERRA DE FRONTERA. Debat-diàleg amb Ramon Sistac (transcripció) Del Cicle de debats “Què me’n dius, del…

Publié par Franja Viva sur jeudi 1 juin 2017

Origen: Els usos lingüístics a la Franja, 2014. Llengua catalana

Els usos lingüístics a la Franja, 2014

Els usos lingüístics a la Franja, 2014 pdf icon [1,35 MB ]

En aquest volum es publica un resum de l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014.

El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/piden-que-politicas-publicas-reviertan-descenso-uso-del-catalan-aragon-6074609

EFE

Miércoles, 31 de mayo del 2017 – 15:53 CEST

El uso del catalán en la zona oriental de Aragón ha descendido en los últimos años, en los que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura de esta lengua, y es necesario que las políticas públicas “reviertan” este descenso en el uso.

Estas son las principales conclusiones de la Encuesta de los Usos Lingüísticos en la Franja de las comarcas catalanohablantes de Aragón, que han realizado investigadores de las universidades de Zaragoza, Tarragona y Lleida gracias al convenio entre el consorcio Campus Iberus y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, en el que no ha participado el Gobierno aragonés.

El estudio, realizado en 2014, sirve para comparar los datos con otro elaborado en 2004 en virtud de un convenio entre la Generalitat y el Gobierno aragonés, que ya en 1995 había encargado otro a la Universidad de Zaragoza.

El investigador Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, ha explicado a los medios las principales conclusiones de este estudio, que revela que el uso del catalán en general ha descendido “tanto en el nivel particular como el social” y se utiliza cada vez más el castellano, lo que se debe a la mayor presencia de extranjeros pero también al descenso de la transmisión de la lengua de padres a hijos.

La encuesta desvela que casi el 50 % de los encuestados reconoce que lo que habla es catalán, frente al anterior estudio en el que predominada una denominación “peyorativa” para ocultar la catalanidad lingüística de esta zona de Aragón.

Giralt ha señalado también que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura en catalán, debido a la posibilidad en los últimos 20 años de aprenderlo de forma voluntaria en escuelas e institutos y al hecho de que muchos alumnos vayan después a estudiar a Cataluña.

A su juicio, aunque el estado de salud del catalán en Aragón “viene a ser el mismo” que en Cataluña o Baleares “en cuanto al uso real de la lengua”, el problema es que en esta comunidad “no es cooficial”, ni es lengua de enseñanza obligada en las escuelas.

Ha reconocido que aunque la dirección general de Política Lingüística de Aragón está haciendo cosas muy favorables en relación con el catalán y el aragonés, “siempre es poco” y lo es, en buena medida, “porque el catalán no está reconocido”, ha dicho.

Ha valorado que “algo se ha ganado” cuando casi el 50 % de los habitantes de la Franja denominan catalán a su lengua, pero ha apuntado que “haría falta el refuerzo institucional para que todo pudiera funcionar de otra manera”, y se ha mostrado pesimista con respecto a la situación de esta lengua en la zona dentro de diez años.

Aunque la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña, Ester Franquesa, ha mostrado su “respeto institucional” sobre el papel del Gobierno de Aragón al respecto, ha añadido que “si encuentra la manera de otorgar a la lengua que es propia de este territorio el estatus jurídico que le corresponde como lengua propia, como mínimo también oficial, sería bueno para el territorio y para el conjunto del dominio lingüístico”.

Las lenguas “nunca se excluyen entre ellas” y poder dominar dos es siempre mejor que dominar sólo una. “Aquí hay muchas personas que pueden hablar catalán y algunas que no pueden aún”, ha dicho.

Franquesa, al contrario que Giralt, se ha mostrado “optimista” respecto al resultado de este estudio, que da “muy buenos resultados en relación al conocimiento de la lengua” en la Franja y ha valorado la percepción existente de que se habla “una única lengua” que recibe distintos nombres según el territorio, pero que comparte con Cataluña, País Valenciano e Islas Baleares.

Y ha explicado que las críticas realizadas por plataformas o partidos políticos que consideran que se impone el catalán “van más allá de la política lingüística y son más política” cuando lo que se pretende es “la cooperación para que la lengua tenga un presente y un futuro más solido y más fuerte”, que “no tiene nada que ver con la catalanidad que uno siente ni con sentimientos identitarios”.

En respuesta a la posibilidad lanzada por Franquesa de que el catalán sea cooficial en Aragón, el director general de Política Lingüística del ejecutivo aragonés, José Ignacio López Susín, ha aseverado que “Aragón tiene su propio gobierno y su propia dirección general” y quien lleva a cabo la política lingüística en esta comunidad “es el Gobierno de Aragón”.

Y con respecto a una futura Ley de Lenguas en Aragón, ha asegurado que “no se está trabajando en este sentido” y no se ha presentado ni está en trámite “ningún proyecto de ley”.

Origen: Piden que las políticas públicas reviertan en el descenso de uso del catalán en Aragón

El estudio ha sido realizado por investigadores de las universidades de Zaragoza, Tarragona y Lérida.
EFE

31/05/2017 / 18:06

ZARAGOZA.- El uso del catalán en la zona oriental de Aragón ha descendido en los últimos años, en los que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura de esta lengua, y es necesario que las políticas públicas “reviertan” este descenso en el uso.

Estas son las principales conclusiones de la Encuesta de los Usos Lingüísticos en la Franja de las comarcas catalanohablantes de Aragón, que han realizado investigadores de las universidades de Zaragoza, Tarragona y Lérida gracias al convenio entre el consorcio Campus Iberus y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, en el que no ha participado el Gobierno aragonés.

El estudio, realizado en 2014, sirve para comparar los datos con otro elaborado en 2004 en virtud de un convenio entre la Generalitat y el Gobierno aragonés, que ya en 1995 había encargado otro a la Universidad de Zaragoza.

El investigador Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, ha explicado a los medios las principales conclusiones de este estudio, que revela que el uso del catalán en general ha descendido “tanto en el nivel particular como el social” y se utiliza cada vez más el castellano, lo que se debe a la mayor presencia de extranjeros pero también al descenso de la transmisión de la lengua de padres a hijos.

La encuesta desvela que casi el 50 % de los encuestados reconoce que lo que habla es catalán, frente al anterior estudio en el que predominada una denominación “peyorativa” para ocultar la catalanidad lingüística de esta zona de Aragón.

Giralt ha señalado también que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura en catalán, debido a la posibilidad en los últimos 20 años de aprenderlo de forma voluntaria en escuelas e institutos y al hecho de que muchos alumnos vayan después a estudiar a Cataluña.

A su juicio, aunque el estado de salud del catalán en Aragón “viene a ser el mismo” que en Cataluña o Baleares “en cuanto al uso real de la lengua”, el problema es que en esta comunidad “no es cooficial”, ni es lengua de enseñanza obligada en las escuelas.

Y ha reconocido que aunque la dirección general de Política Lingüística de Aragón está haciendo cosas muy favorables en relación con el catalán y el aragonés, “siempre es poco” y lo es, en buena medida, “porque el catalán no está reconocido”, ha dicho.

Ha valorado que “algo se ha ganado” cuando casi el 50 % de los habitantes de la Franja denominan catalán a su lengua, pero ha apuntado que “haría falta el refuerzo institucional para que todo pudiera funcionar de otra manera”, y se ha mostrado pesimista con respecto a la situación de esta lengua en la zona dentro de diez años.

Una situación que puede ser “igual o un poco peor”, dado que la población está “muy envejecida” y en muchas localidades es difícil que se pueda mantener como lengua de uso habitual, por lo que ha insistido en que las políticas lingüísticas pueden revertir la situación.

En este sentido, aunque la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña, Ester Franquesa, ha mostrado su “respeto institucional” sobre el papel del Gobierno de Aragón al respecto, ha añadido que “si encuentra la manera de otorgar a la lengua que es propia de este territorio el estatus jurídico que le corresponde como lengua propia, como mínimo también oficial, sería bueno para el territorio y para el conjunto del dominio lingüístico”.

Las lenguas “nunca se excluyen entre ellas” y poder dominar dos es siempre mejor que dominar sólo una. “Aquí hay muchas personas que pueden hablar catalán y algunas que no pueden aún”, ha dicho.

Franquesa, al contrario que Giralt, se ha mostrado “optimista” respecto al resultado de este estudio, que da “muy buenos resultados en relación al conocimiento de la lengua” en la Franja y ha valorado la percepción existente de que se habla “una única lengua” que recibe distintos nombres según el territorio, pero que comparte con Cataluña, País Valenciano e Islas Baleares.

Y ha explicado que las críticas realizadas por plataformas o partidos políticos que consideran que se impone el catalán “van más allá de la política lingüística y son más política” cuando lo que se pretende es “la cooperación para que la lengua tenga un presente y un futuro más solido y más fuerte”, que “no tiene nada que ver con la catalanidad que uno siente ni con sentimientos identitarios”.

En respuesta a la posibilidad lanzada por Franquesa de que el catalán sea cooficial en Aragón, el director general de Política Lingüística del ejecutivo aragonés, José Ignacio López Susín, ha aseverado que “Aragón tiene su propio gobierno y su propia dirección general” y quien lleva a cabo la política lingüística en esta comunidad “es el Gobierno de Aragón”.

Y con respecto a una futura Ley de Lenguas en Aragón, ha asegurado que “no se está trabajando en este sentido” y no se ha presentado ni está en trámite “ningún proyecto de ley”.

Origen: Presentan los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja

Zaragoza, 30 may (EFE).- El Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza acogerá mañana la presentación de los principales resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja (comarcas catalanohablantes de Aragón).

La investigación se desarrolla gracias al convenio de colaboración firmado en 2015 entre el consorcio Campus Iberus (Campus de Excelencia Internacional del Valle del Ebro) y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, informa la Universidad de Zaragoza en una nota de prensa.

El estudio lo han realizado en estas comarcas investigadores de la Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universidad de Zaragoza y de la Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Durante el acto se ofrecerán los datos sociodemográficos de la Franja; los conocimientos lingüísticos de los hablantes; el uso real de las lenguas en convivencia fuera del ámbito familiar; el empleo de las mismas en el hogar, su transmisión intergeneracional, las actitudes y representaciones lingüísticas de los hablantes y las denominaciones de sus lenguas.

El estudio lo llevan a cabo investigadores de diferentes universidades: Ramon Sistac (Universitat de Lleida), Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Javier Giralt, María Teresa Moret, Chabier Gimeno y Anchel Montañés (Universidad de Zaragoza), Ánchel Reyes (sociólogo), Joan Solé y Anna Torrijos (Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).

La jornada la presentarán Gerardo Sanz, vicerrector de Política Académica de la Universidad de Zaragoza; José Ignacio López Susín, director General de Política Lingüística de Aragón; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Julio Lafuente López, vicepresidente ejecutivo del Consorcio Campus Iberus y Neus Vila, vicerrectora de Estudiantes de la Universidad de Lleida. EFE

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

 

PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA

V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)

Resolución del Director General de Planificación y Formación Profesional y del Director General de Política Lingüística, de 26 de abril de 2017, por la que se autorizan centros para la impartición de lenguas propias de Aragón (Aragonés y Catalán de Aragón) a partir del curso 2016-2017.

Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant,  autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: 5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua
Editorial

5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA

El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara  recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Montserrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant,  després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè  tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.

En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí;  amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.

Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.

Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb  l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans… i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.

Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.

José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

Es fa de nit desde El Tancat de Buireta a Alcampell.Atardeceres literanos

Publié par La Litera información sur vendredi 31 mars 2017

Origen: El Caspe golea al Altorricón y se asegura el liderazgo | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: