Skip to content

Archive

Category: Llitera

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.

 

No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.

En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.

Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.

En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “.  Aquest treball  es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística.  L’ informe abasta, entre  altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.

“Tant el català com l’aragonès, doncs,  tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”.   Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).

“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua  materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.

Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.

“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.

Els autors de l’informe  recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Origen: Un estudi alerta sobre la supervivència del català a la Franja | VilaWeb

El primer estudi sociolingüístic basat en dades del cens de població de l’Aragó ha servit per a saber quin pes té el català a La Franja i quin és el seu estat de salut. Quant al coneixement de la llengua, 55.531 ciutadans de l’Aragó (4,2%) diuen que parlen català, 25.00 d’ells a La Franja. Això s’extreu de l’estudi sociolingüístic ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, que analitza la implantació del català i l’aragonès a l’Aragó. No únicament en dóna xifres, sinó que extreu conclusions poc esperançadores per a la supervivència del català a la Franja.

Segons que explica a VilaWeb un dels autors de l’estudi, Natxo Sorolla, sociòleg i doctor en anàlisi de xarxes i tries lingüístiques, hi ha un trencament de la transmissió intergeneracional del català a la zona nord i sud de la Franja. I si això es confirma és una amenaça per a la supervivència del català. Segons la UNESCO, la transmissió intergeneracional és el factor determinant per a avaluar la vitalitat d’una llengua.

‘Els primers diagnòstics indiquen que la situació del català a la Franja comença a ser greu. Entrem en un punt d’inflexió. Ara mateix tenim les eines i el potencial demogràfic perquè el català sobrevisqui i es reprodueixi, però comença una fase en què es poden perdre aquestes eines’, explica Sorolla. Per això demana que les institucions ajudin més l’escola per alfabetitzar la població de la Franja en català. ‘Veiem que hi ha un trencament de la transmissió en algunes àrees. Fins ara, el coneixement del català s’havia mantingut gràcies a la família, però cada vegada hi té un paper menys important. Per això hem de donar moltes més eines a l’escola per a formar els alumnes.’

El risc, a les zones frontereres
Segons Sorolla, el trencament té causes diverses: ‘En la vida quotidiana hi ha moltes situacions en què el castellà és la llengua de prestigi i útil. La majoria de mitjans de comunicació són en castellà…  I, per diverses raons, es produeix aquest moment clau en què els progenitors decideixen de no transmetre la llengua als fills.’

El trencament es comprova, sobretot, en les zones limítrofes de la Franja, al nord i al sud, terres de frontera influïdes econòmicament i socialment per territoris on no es parla català. El nord fa frontera amb l’aragonès i el sud, amb el castellà.

El català a la Franja i a l’Aragó
L’estudi posa en relleu que el català es concentra territorialment a tota la Franja –vegeu la imatge–, des de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. En aquesta zona, un 53,9% de la població (25.663 persones) declara saber parlar català i un 64,6% (30.768) entendre’l. Vegeu-ne la distribució per zones:

s.

Com que l’estudi s’ha fet al conjunt d’Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions inèdites en l’estudi científic . En primer lloc, el català no es focalitza tan sols a La Franja, si no que la seva difusió és general a Aragó. El cas més palpable és el de Saragossa, on hi ha més de dotze mil paralants, o ciutats mitjanes com Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís.

El treball ha estat elaborat al Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diverses universitats, com ara Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Anchel Reyes (sociòleg), Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona). Vegeu-lo ací:

El català a l’Aragó està en perill d’extinció

Un estudi fet per dues universitats catalanes i la de Saragossa assegura que s’està trencant la cadena de transmissió de pares a fills
Redacció
Rètols bilingües a Fraga

Rètols bilingües a Fraga

Més de 55.000 ciutadans de l’Aragó saben parlar català, i més de 83.000 afirmen que entenen aquesta llengua. Tot i això, hi ha zones del nord i del sud on la llengua presenta un clar símptoma de perill d’extinció.Són les conclusions de l’estudi “L’aragonès i el català en l’actualitat”, que per primera vegada s’ha fet per tot el territori aragonès. Nacho Soralla, de la Universitat Rovira i Virgili, explica que en l’estudi es detecta que, a la zona del nord i del sud de l’Aragó, s’ha trencat la cadena transmissora, de pares a fills, del català i l’aragonès, cosa que situa les dues llengües en perill d’extinció.

“En densitat de població, Montsó, Barbastre, Alcanyís… poblacions o ciutats amb una mica d’influència a la zona de la Franja i que, segurament, tenen emigració de població catalanoparlant de la Franja que han emigrat a aquestes poblacions.”

El treball l’han elaborat a partir de les dades del cens de població del 2011 a tot l’Aragó, i destaca que l’aragonès i el català no es focalitzen només al seu territori històric, sinó que la difusió arriba a ciutats com ara Saragossa o Osca.

Segons els autors de l’estudi, el català presenta una transmissió estable de la llengua, però les dades segregades per àrees mostren “l’inici d’una tendència que indica pèrdues territorials al nord, a Ribagorça i Llitera, i a la zona sud-oest d’Aragó”, a la zona de Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó.

♦ Gran demanda a les escoles de la Franja per fer activitats en català

Les especificitats territorials a la Franja i, sobretot, la situació de l’aragonès mostren, segons els autors de l’informe, “la necessitat d’una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques” existents a l’Aragó.

“Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sobretot és necessari consolidar-ne la presència a l’escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos.”
L’informe, que s’ha presentat a la Universitat de Saragossa, ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats, com és el cas de Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, el sociòleg Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés, de la Universitat de Saragossa, i Pep Espluga, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

♦ Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d’ús preeminent als seus municipis

DESCARGARREGAR ÀUDIO

El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón

El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón

27/02/2017Duración: 00:07:42 seg

Este 27 de febrero se ha presentado el informe ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidad’, el primero que se hace sobre todo el territorio aragonés, y no solo sobre los territorios de uso histórico de estas lenguas. Aragón Radio lo analiza con Natxo Sorolla, sociólogo y miembro del Seminario Aragonés de Sociolingüística del Grupo de Trabajo de la Asociación Aragonesa de Sociología, que ha elaborado el documento.

Origen: El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón – Cultura y Sociedad – 5 – Especiales – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Origen: Multiculturalidad: Catalán y aragonés sobreviven a la globalización y la multiculturalidad en Aragón | Diario Público

MULTICULTURALIDADCatalán y aragonés sobreviven a la globalización y la multiculturalidad en Aragón

El primer estudio sobre la transmisión familiar de las lenguas propias de la comunidad en sus zonas de uso diagnostica la vitalidad del primero, que se sigue heredando en el 80% de los hogares, y alerta sobre la pérdida de vigor del segundo, donde el legado baja al 56%.

La transmisión familiar del catalán alcanza grados del 80% en sus zonas de uso tradicional, como el Matarraña.

La transmisión familiar del catalán alcanza grados del 80% en sus zonas de uso tradicional, como el Matarranya.

El catalán y el aragonés sobreviven en Aragón a la era de la globalización y la multiculturalidad, aunque el uso de la primera comienza a tender a la baja en los sectores más jóvenes de la población mientras la ruptura de la herencia pone en peligro la permanencia de la segunda, según revela el primer estudio sobre el grado de transmisión de estas lenguas, elaborado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística y que será presentado este lunes en la Universidad de Zaragoza.

El análisis, que se basa en los microdatos del Censo de Viviendas del Instituto Nacional de Estadística (INE) y el Insituto Aragonés de Estadística (Iaest), cifra en 8.425 los residentes en Huesca y el Pirineo que saben hablar el aragonés –el 5,3% de la población- y en 25.663 –el 53,6%- los catalanoparlantes de las comarcas orientales de las tres provincias de la comunidad. Ambos porcentajes crecen, hasta el 9,4% y el 64,6%, respectivamente, si se tiene en cuenta a quienes entienden esas lenguas habladas y/o escritas en sus zonas de uso predominante.

El 80% de los catalanoparlantes de Aragón sigue transmitiendo el idioma a sus hijos

En ambos casos, la utilización como vehículo comunicativo habitual es ligeramente mayor entre los hombres que entre las mujeres –la emigración femenina a la ciudad siempre fue más intensa que la masculina en el Pirineo-, mientras que los mayores porcentajes se dan en las franjas de edad que superan los 25 años. Más de la mitad de los catalanoparlantes y los hablantes de aragonés tienen estudios secundarios, y superan el 10% entre quienes han terminado los universitarios.

Continuidad incierta y umbral razonable

Esa extensión del uso en sus zonas tradicionales, sin embargo, no garantiza la continuidad de la lengua en el caso del aragonés, cuyo futuro consideran “incierto” los autores del estudio: en el 56% de las familias se mantiene la transmisión de la lengua de padres a hijos, mientras que ésta se pierde en casi un tercio -31%- de las unidades y, al mismo tiempo, otro 13% de hablantes se incorpora por otras vías, como el aprendizaje académico o a través del cónyuge. Las pérdidas superan al reemplazo.

La situación es mejor en el catalán. El grado de transmisión paterno-filial alcanza el 79% en las comarcas de la Franja oriental de la comunidad, donde la ruptura se queda en el 9% y se ve superada por la incorporación desde otras vías, que llega al 12%. “Se supera un umbral razonable para que haya dinámicas lingüísticas entre gente de diferentes localidades y comarcas”, señalan.

El primer estudio diagnostica la vitalidad del catalán y alerta sobre la pérdida de vigor del segundo, cuyo legado baja al 56%

“No hay pérdidas importantes entre los hablantes de catalán, aunque la situación de la lengua es más de mantenimiento que de vitalidad”, explica Natxo Sorolla, profesor de Sociología en la universidad Rovira i Virgili de Tarragona y coordinador del estudio, que destaca que, aunque en toda la Franja se mantiene la transmisión, se registran “pérdidas importantes” en comarcas del norte como La Llitera, La Ribagorçaa y en el suroeste, en El Mesquí.

En esas zonas se dan dos fenómenos como la reducción del uso de la lengua materna entre los más jóvenes –apenas el 25% de las interacciones entre catalanoparlantes adolescentes y jóvenes se producen en ese idioma en el Baix Cinca y La Litera- y el aumento de las relaciones personales –comerciales y administrativas también- con habitantes de áreas en las que apenas se utiliza, como ocurre con Graus en el caso de La Ribagorça y con Alcanyís en el caso del Mesquí.

“La transmisión familiar es el punto de inflexión”

“La transmisión familiar es el punto de inflexión de una lengua, y cuando éste cae es cuando la Unesco la señala como amenazada”, anota Sorolla, que estima en un 20% la pérdida de hablantes de aragonés que se da en cada generación. No obstante, sigue teniendo vitalidad en valles pirenaicos como los de Benasque, Echo y Ansó, además de en buena parte de La Ribagorza, la comarca trilingüe.

Los microdatos del censo también han permitido detectar la presencia real de ambas lenguas fuera de sus territorios históricos. En algunos casos, con resultados sorprendentes más allá de la fuerte presencia de colectivos de hablantes tanto de catalán como de aragonés en Zaragoza –supera en número a algunas zonas de origen, aunque con una obvia baja densidad-, principalmente causada por los movimientos migratorios hacia la capital.

Así, los catalanoparlantes suponen el 7,5% de la población en ciudades como la turolense Alcañiz, y alcanzan el 7,1% y el 4,7%, respectivamente, en las oscenses de Monzón y Barbastro, en las que los porcentajes de hablantes de aragonés son del 3,7% y el 3,8%. Es también reseñable la presencia de estos últimos en Ejea (Zaragoza).

El primer censo de estas lenguas revela que el aragonés está “amenazado” y el catalán estable pero en retroceso.

Origen: Más de 81.000 aragoneses hablan catalán o aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

P. Figols. Zaragoza26/02/2017 a las 06:00

En Aínsa (Sobrarbe) se habla aragonés.
En Aínsa (Sobrarbe) se habla aragonés.

Más de 81.000 aragoneses saben hablar catalán o aragonés (un 6% de la población total de Aragón), según el primer censo de estas lenguas, realizado por el Seminario aragonés de sociolingüística (vinculado a la Universidad de Zaragoza). Según este informe, elaborado a partir de los datos del último Censo de Población y Viviendas del INE (de 2011), en Aragón 55.513 personas saben hablar catalán y 25.556, aragonés.

“Es el primer censo completo que se realiza en Aragón del número de hablantes de catalán y aragonés y sus características sociodemográficas. El Censo de Población y Viviendas realizó 176.623 encuestas en Aragón, por lo que los datos tienen una gran fiabilidad estadística. Este estudio nos permite conocer y analizar la realidad lingüística de la comunidad autónoma”, afirma Natxo Sorolla, sociólogo, originario del Matarraña, profesor en las universidades Rovira i Virgili y Autónoma de Barcelona, y uno de los autores del estudio.

El censo -que se presenta este lunes en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza- es fruto del trabajo de varios años de los sociólogos Natxo Sorolla, Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés y Pep Espluga, y el profesor de ingeniería Juan Pablo Martínez, en colaboración con el Instituto Aragonés de Estadística.

El 10% de la población aragonesa entiende una de las dos lenguas minoritarias. La competencia oral es mucho mayor que la escrita. Muchos hablantes de catalán o aragonés no saben escribir en estas lenguas. En total hay 81.069 hablantes de ambas lenguas, pero solo 44.119 declaran que saben escribir (27.110 catalán y 17.009 aragonés).

¿Dónde se habla?

Las comarcas donde históricamente se habla catalán son seis: Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón. En esta zona, seis de cada diez habitantes entienden el catalán y cerca de la mitad lo saben hablar. Las comarcas con más hablantes son el Matarraña (56% de su población) y el Bajo Cinca (46%). Donde más gente sabe escribirlo es en La Litera (uno de cada tres habitantes).

Las comarcas donde el aragonés es propio son siete: Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe, Hoya de Huesca, Somontano de Barbastro y Cinca Medio. Las comarcas con mayor proporción de hablantes de aragonés son la Ribagorza (20%) y Sobrarbe (10%).

Un caso especial es el de la Ribagorza, la única comarca trilingüe de Aragón, según recoge el informe. El 17,5% de sus habitantes saben hablar catalán y el 20,7%, aragonés. En la encuesta no se preguntaba si se usaban las dos lenguas, por lo que los autores recomiendan que se incluya esta pregunta en el futuro.

En Zaragoza también se habla catalán y aragonés

El catalán y el aragonés estaban históricamente muy localizados, pero la emigración rural del siglo XX ha extendido su uso a otras zonas. Ahora, alrededor de una cuarta parte de los hablantes de aragonés o de catalán están en la comarca de Zaragoza.

En la ciudad de Zaragoza hay 12.291 hablantes de catalán y 7.183 de aragonés. En Huesca, 1.558 de catalán y 1.048 de aragonés. Y en Teruel, 671 de catalán y 488 de aragonés. Destaca el alto número de hablantes de catalán en la única ciudad del ámbito históricamente catalanohablante, Fraga (7.357), pero también en zonas de proximidad como Alcañiz (1.226). En Ejea hay 700 hablantes de aragonés por 50 de catalán. Otras ciudades aragonesas también tienen hablantes de ambas lenguas: en Barbastro, 799 de catalán y 649 de aragonés; en Jaca, 211 y 273; en Monzón, 1.208 y 629; en Sabiñánigo, 204 y 354.

Los hablantes de aragonés y catalán que viven en Zaragoza proceden en menor medida de zonas de uso histórico (11% y 7% respectivamente). Muchos proceden de otras zonas de habla catalana que por motivos de estudio o trabajo se han instalado en Zaragoza. Y hay un importante número de neohablantes, que han aprendido aragonés en cursos.

Los mayores conocen las lenguas más que los jóvenes

El censo analiza los datos según diferentes variables sociodemográficas. No hay mucha diferencia por sexo o por nivel de estudios, pero sí por edad. En las zonas de mayor vitalidad del habla aragonesa (Ribagorza, Hecho y Ansó), los mayores son los que más lo hablan (aunque lo escriben muchos menos). El 30% de sus hablantes tiene más de 65 años. Y solo el 5% tienen menos de 16 años.

En el caso del catalán no hay tanta diferencia. Los porcentajes de hablantes de la lengua son similares a la distribución de la población por franjas de edad. El 22% de los hablabantes de catalán tienen más de 65 años y el 9%, menos de 16.

Una novedad de este informe es el estudio de la transmisión de las lenguas en el ámbito familiar. Los autores advierten que la transmisión familiar del aragonés se está perdiendo, por lo que se convierte en una lengua “amenazada”. En las zonas de mayor vitalidad del aragonés, el 56% de los padres y el 50% de las madres lo transmiten a sus hijos. En el 32% de los casos se rompe la transmisión. Y en el resto, los jóvenes lo han aprendido por otras vías.

En el caso del catalán, casi el 80% de las familias lo transmiten a sus hijos. El informe atribuye este “éxito” al apoyo educativo desde los años 80, a una mayor visibilización social de la lengua y a la cercanía de territorios catalanohablantes (Lérida, Tarragona y Castellón). Sin embargo, sí se observa una reducción en las zonas más periféricas, como la Ribagorza, la Litera y el Mezquín (Bajo Aragón).

El aragonés, “amenazado”

“Tanto el catalán como el aragonés tienen una presencia importante en el territorio, más allá de sus zonas históricas. El estudio nos ha permitido constatar el proceso de sustitución lingüística del aragonés. Es una lengua amenazada, según la denominación de la UNESCO, y es urgente que las administraciones públicas lleven a cabo políticas de protección y promoción”, asegura Natxo Sorolla.

Los autores del estudio concluyen que la situación del catalán es “estable, pero en retroceso en algunas zonas”. Por ello piden campañas de divulgación de la lengua y “unas medidas educativas más ambiciosas”.

Tanto el catalán como el aragonés se ofrecen como asignaturas optativas en los centros escolares de las zonas de uso mayoritario de estas lenguas (Pirineo y Aragón oriental). Cerca de 800 alumnos estudian las distintas modalidades de aragonés y unos 4.500, de catalán.

Origen: Un estudio de la UZ evalúa la situación del catalán y el aragonés en Aragón | Noticias de Aragón en Heraldo.es

El informe analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y detalla cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias hay.

Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragón surgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.

El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.

La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.

Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.

Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.

Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT.  Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.

Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza.  Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).

Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.

Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum el X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, malgrat les hostilitats. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Teresa Maria Ballester Bielsa (1969-2015)

Teresa Maria Ballester Bielsa va nàixer a Barcelona el 1960, on estudià batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i es llicencià en Belles Arts. Vinculada des de sempre amb Mont-roig perquè part de la família procedia de la vila del Matarranya i on hi estiuejava. Finalment s’hi quedà en casar-se amb Rodrigo Morera, un matrimoni del qual nasqueren tres fills Maria, Jorge i Judit. Resident a Mont-roig, obtingué el Títol Superior de Valencià a Vinaròs, que la capacitava per a donar classes també de català. Activista cultural matarranyenca molt destacada principalment en la defensa de la llengua pròpia del territori als centres d’ensenyament de l’Aragó. Començà la seua tasca com a docent a Secundària a la capital de la província, Terol, als col·legis de La Salle i Las Viñas a mitjans de la dècada dels 90.  Després exercí com a professora de  Secundària als instituts d’Andorra, Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís, Calanda i Maella com a especialista d’educació plàstica i artística i de català.

Va ser vocal de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya, sòcia fundadora de l’Associació de Mares i Pares en Defensa del Català a les Escoles del Matarranya “Clarió” i sòcia molt activa de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig. Participà també de la vida política de la vila, d’on va ser regidora municipal pel PSOE.

Exercint a l’Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, juntament amb d’altres professors i l’associació de mares i pares del centre, un gran homenatge a l’escriptor   Desideri Lombarte amb xerrades, exposicions, actuacions musicals i poètiques, que van culminar amb l’assignació del nom del pena-rogí a la biblioteca de l’institut. També hi va organitzar les activitats del Programa d’Animació Cultural “Jesús Moncada” –trobades amb escriptors, xerrades, actuacions musicals i poètiques…- que va iniciar el Govern d’Aragó el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i promocionar les classes de català als centres de la Franja.

Al SIES Mar d’Aragó de Maella, amb els seus alumnes de Secundària, va ser la coordinadora  durant els cursos 2010 i 2012 del Projecte ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte “Poesia oral improvisada. Cant improvisat”, activitats programades que va compartir amb altres tres instituts de secundària de Catalunya, les Illes i el País Valencià. En definitiva la Teresa Maria Ballester va lluitar perquè fos possible que els alumnes del Matarranya pogueren aprendre la llengua pròpia del territori transmesa pels seus avantpassats i sovint oblidada i desprestigiada al llarg de la història.

De la mateixa manera col·laborava habitualment amb articles en català a la revista local Plana Rasa editada per l’Associació Cultural Sucarrats i participava molt activament en la vida local de la seua vila. Va col·laborar en dos llibres del seu amic José Antonio Carrégalo: Monroyo. El hàbitat disperso (las masias) (2003) on apareixen diverses il·lustracions de la vida al mas i Mont-roig. Patrimoni immaterial (literatura oral)(2007). Va esculpir la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció que presideix l’atri de l’església de Mont-roig.

El 2011 se li diagnosticà una greu malaltia i va morir el 26 de setembre del 2015, massa jove. L’enterrament fou multitudinari i el record de la seua vitalitat i lideratge serà permanent per a tots aquells que ens sentim identificats amb els seus ideals i projectes.

 

​​INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA


Facebook: Associació ASCUMA

Institut d’Estudis del Baix Cinca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: