Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Us presentem les activitats de l’IEBC per est Nadal. Per aquets Nadals el Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats  amb la finalitat de  promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural y per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc,  alegria als seus progenitors.  No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu radere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.

Així , invitem a tothom el dia 17 de Desembre,  a les sis de la tarde, a presenciar al Cegonyer  la il·lusió que tenen los menuts quan el Tronc preparat lis reparteix un petit regal per haver-li cantat la seua cançó preferida .  I per si algú encara no se la sap repartirem calendaris de butxaca al·lusius a eix moment màgic.

Dir que mitja hora abans se podrà gaudir del musical interpretat per alumnes d’infantil, primària i secundaria.  Enguany titolat EL GRAN LLIBRE DELS CONTES.

La segona activitat és fruit de les jornades CINGA FÒRUM 2017 que vam celebrar al Setembre: un  calendari de paret.

 Amb el títol Quadern de viatge,  els fulls del calendari recullen la visió que de Fraga, però també de Saidí, Villella, Torrent, Mequinensa, Massalcoreig i La Granja,  diversos viatgers van plasmar en gravats i pintures, quan la fotografia encara no era ni una quimera.  Les persones interessades podran adquirir-lo aquell dia.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA,

Lo govern d’Aragó presentarà la novel·la del nostre soci, Mario Sasot. Espills trencats, guanyador del Premi Guillem Nicolau 2017, durant la jornada inaugural  de la Fira del Llibre Aragonès de Monsó (Cinca Mig. Osca) el pròxim divendres, 8 de desembre. L’acte tindrà lloc a la sala de la Planta Baixa del recinte, l’antiga Azucarera de Monsó,  a les 19,30 h..

Abans, a partir de les 16,30 h. d’eixa mateixa jornada l’autor firmarà exemplars del seu llibre a l’estand de  GARA EDIZIONS-PRAMES i a la caseta de publicacions del Govern aragonès.

La Fira del Llibre de Monsó romandrà oberta durant tot el cap de setmana els dies 8, 9 i 10 de desembre, i al llarg d’eixos dies passaran pels seus estands més de 120 escriptors aragonesos i es presentaran més de 80 llibres de 33 editorials i institucions públiques d’aquesta Comunitat Autònoma.

La Fira obrirà les seues portes a les 12,30 del migdia i a les 13 h. Tindrà lloc la inauguració i el pregó de la Fira que estarà a càrrec de l’escriptora saragossana Ana Alcolea.

El director general de Cultura i Patrimoni del Govern d’Aragó, Nacho Escuín va anunciar que per segon any consecutiu el Govern d’Aragó tindrà estand propi i serà allà on es presentin els premis literaris concedits pel Departament d’Educació Cultura i Esport: el Premi Miguel Labordeta 2016 (José Ramón Ayllón Guerrero, per la seva obra “Climogrames d’estació emocional”), Premi al llibre millor editat a Aragó 2016 ( “la península de Cilemaga” de l’Editorial Pregunta Edicions) i el Premi a la trajectòria professional en el sector del llibre Aragó 2016 (Luis Felipe Alegre Seró. El Silbo Vulnerat).

 A més, enguany se sumen els premis lliurats per la Direcció General de Política Lingüística, que porta a la fira el Premi Guillem Nicolau 2017 (Mario Sasot Escuer, per la seva obra “Espills trencats”) i el Premi Arnal Cavero 2017 (José Solana Dueso , per la seva obra “El siñor de Sant Chuan”). L’acte d’inauguració de la fira serà el proper 8 de desembre a la Nau de l’Azucarera i anirà a càrrec de la pregonera d’aquesta edició, l’escriptora Ana Alcolea.

 El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha explicat que “l’aragonès i el català d’Aragó mai no han deixat d’estar presents en aquesta fira gràcies a la feina de les associacions i editorials privades, però aquest any es veurà reafirmat aquest any amb la presentació dels llibres guanyadors dels premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillem Nicolau (català) del Govern d’Aragó.

López Susín recordà que “durant sis anys els premis literaris en les llengües pròpies d’Aragó han estat absents de la Fira del Llibre de Montsó”.

 En 2017 l’Executiu Aragonès va recuperar aquests premis i la seva dotació econòmica. D’aquesta manera, “juntament amb les editorials que tradicionalment són presents a la fira amb publicacions en les nostres llengües minoritàries o l’exposició ‘As ansotanas, venedores de te de suïssa’, de l’associació A Gorgocha d’Ansó, el Govern d’Aragó reafirma el seu compromís amb el patrimoni lingüístic i amb les persones que parlen aragonès i català a la comunitat “- va dir López Susín.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

En la Gala también se entregó la Beca de Investigación Amanda Llebot que recayó en un proyecto de Francisco Tejero basado en la epidemia de la gripe de 1928 y que otorgó un accésit a la propuesta de Marina Barrafón relacionada con la Guerra Civil

| 3 diciembre, 2017 17.12
Museos de Mequinenza recibe el XXI Premi Josep Galán que otorga el Institut d’Estudis del Baix Cinca
Acutación de la Rondalla del Poble durante la Gala del Premi Josep Galán.

El espacio dedicado al escritor de Mequinensa Jesus Moncada Moncada, en el Museo de la localidad, acogió la Gala de entrega del Premi Josep Galán 2017 “a la normalització lingüística” y de las Beca Amanda Llebot que otorga el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) y la Fundació Jordi Casas i Llebot. Una fecha señalada, un día después de que se cumpliera el 76 aniversario del nacimiento del autor de “Camí de Sirga”. El acto fue amenizado por la Rondalla del Poble que a través de sus canciones revivió costumbres, sentimientos y vivencias poniendo en pie al público asistente.

Pep Labat, presidente de la entidad cultural colaboradora del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA), calificó al Premi, que reconoce a las personas o entidades de la Comarca del Bajo Cinca que hacen un uso habitual de la lengua en sus actividades públicas, como “anomalía que no debió de existir” y aseguraba que “ahora mismo firmaría para que desapareciera” lo que significaría que “nuestra lengua y nuestra cultura son un hecho absolutamente normal en nuestras tierras”.  Labat reconocía que en esta legislatura desde el Gobierno de Aragón “se ha avanzado en la buena dirección” en materia de política lingüística “pero no podemos relajarnos, por la sustitución lingüística que estamos padeciendo en nuestros municipios”.

El IEBC otorgaba el XXI Premi Josep Galán a Museos de Mequinensa por el uso inclusivo del catalán en la rotulación, en la atención al visitante, en redes sociales o en páginas web “unas magníficas instalaciones que mantiene viva la memoria de Mequinenza y por tanto del Bajo Cinca, nuestra memoria”. Juana Galán, hermana de Josep Galán,  entregaba el Premi que recibían Mari Ángeles Soler, concejal de educación y cultura del Ayuntamiento de Mequinensa, y Javi Rodes, coordinador de los Museos.

Soler agradecía el galardón y se refería a la labor que se está llevando a cabo de transmitir a “nuestros hijos nuestras tradiciones y nuestra lengua como parte de nuestro patrimonio cultural que da sentido a nuestra historia”. Rodes se detenía en la figura de Jesús Moncada  y en concreto en su legado, especialmente el literario, “que tenemos que seguir preservando, investigando y divulgando”.

Paralelamente se hizo entrega de la XXVIII Beca Amanda Llebot, dotada con 1.000 euros, cuyo objetivo es fomentar estudios de cualquier ámbito que tengan como marco de referencia la Comarca del Bajo Cinca. El galardonado en la categoría general ha sido Francisco Tejero con el proyecto “La Comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip de 1918” del que el jurado ha destacado las diferentes perspectivas de investigación y por tratarse de un tema poco investigado.

Además se acordó otorgar un accésit a la propuesta “Vida cotidiana sota les bombes. Una aproximació al funcionament i l’organització económica i social a Fraga durant los anys de la Guerra Civil” de Marina Barrafón, por el interés del tema propuesto en aspectos relacionados con la vida cotidiana durante la Guerra. Xavier Rivera, de la Fundación Jordi Casas i Llebot, se centró en la colaboración con el Institut “os animamos a seguir así, entregando estas ayudas a las personas  que hacen trabajos en favor de nuestra cultura”.

En el acto participaron representantes de diferentes entidades sociales y culturales del Baix Cinca y políticos. Entre ellos se encontraba Marco Ibarz, alcalde de Zaidín y diputado por Uesca,  José María Becana, director de la Oficina Delegada del Gobierno de Aragón en el Baix Cinca, Magda Godia, alcaldesa de Mequinensa, e Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón.

Godia felicitaba a los premiados y a la Rondalla por su actuación y agradecía al Institut d’Estudis del Baix Cinca por la elección como sede de la Gala al Espacio Moncada “donde las letras y la cultura rezuman por los poros de las instalación” y concluía afirmando que “somos un territorio que tenemos mucho que decir, que defender y que trabajar”. Por su parte López Susín reiteró la colaboración del ejecutivo autonómico “en la medida de lo posible en el trabajo que realizáis”.

Per aquet Nadal l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats molt adequades amb la finalitat de promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural, per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc, alegria als seus progenitors. No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.
Continuar llegint… Activitats de Nadal de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA » Temps de Franja

El cap de setmana del 25 de novembre, la tenista mequinensana Claudia Borbón va aconseguir guanyar el Màster de Tennis de Lleida en les categories infantil i cadet, a les instal·lacions del Sicoris Club.

Continuar llegint… Èxit de la tenista mequinensana al Màster de Lleida » Temps de Franja

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot. Continuar llegint…. Gala de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

Compartim amb vosaltres la invitació al lliurament de premis del Concurs Literari de la Comarca del Baix Cinca juntament amb la inaguració de l”exposició “Patrimoni Oblidat, Memòria Literaria”. Esperem sigui del vostre interès.

 Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot.Els Premis Galan reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques i en aquesta ocasió han merescut aquest reconeixement els Museus de Mequinensa, que integren el Museu d’Història i de Prehistòria, el Museu de la Mina, així com el recinte museïtzat del Poble Vell de Mequinensa, per fer un ús inclusiu del català tant en la retolació com en l’atenció al visitant.Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

El Juzgado de Fraga ejecuta el desahucio de una familia con una menor a su cargo pese a una petición de paralización del IASS. La PAH trabaja en el realojo de la familia afectada en el que han mostrado interés tanto el Ayuntamiento de Fraga como la Comarca del Baix Cinca.

| 16 noviembre, 2017 17.11
Desahucian a una familia con una menor a su cargo en Fraga
Juzgados de Fraga.

El Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Fraga, ha ejecutado este jueves el desahucio de una familia con una menor a su cargo pese a cumplir todos los supuestos de vulnerabilidad y de la petición de paralización cursada por el Gobierno de Aragón a través del IASS el pasado lunes para facilitar un realojo a los afectados.

La familia desalojada, sin recursos, ocupaba un inmueble propiedad de una entidad bancaria desde hace algo más de cinco meses y había solicitado mediación al Gobierno de Aragón para un alquiler social.

Para la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) de Fraga, este hecho “es de extrema gravedad, ya que es la misma Administración la que solicita la paralización del desalojo, haciendo caso omiso el Juzgado tanto a esta petición como al recurso del abogado de la defensa que contaba con varios informes de vulnerabilidad”, el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Fraga vuelve a vulnerar derechos básicos para favorecer los intereses especulativos de la Banca”.

La PAH de Fraga trabaja desde primera hora de la mañana en facilitar un realojo a esta familia, contando con la colaboración tanto de Ayuntamiento de Fraga como de la Comarca del Baix Cinca que han mostrado también su interés por la situación de la familia afectada.

Origen: Desahucian a una familia con una menor a su cargo en Fraga – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó


P.V.P. 0,00 €

Autores
Giralt Latorre, Javier (ed.)
Moret Oliver, María Teresa (ed.)

Editorial
Prensas de la Universidad de Zaragoza

Reseña
Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016) / ÍNDEX. Presentació de la Primera Jornada de l’AILLC a Saragossa, Lídia Pons i Giera. El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. PONÈNCIES No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística, Ramon Sistac i Vicén. Els estudis sobre la variació de la llengua catalana al sud de la Franja de l’Aragó catalanòfon, Pere Navarro Gómez. Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs, Esteve Valls i Alecha. La documentació notarial dels arxius matarranyencs. Algunes consideracions lingüístiques, María Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre. El català a l’Aragó des de la premsa i la política aragoneses: un enigma oriental, Josep Espluga Trenc. Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó, Artur Quintana i Font A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó, Hèctor Moret Coso. PÒSTERS Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos, Elena Albesa Pedrola. Actitudes hacia el catalán de los maestros de Educación Primaria en formación en la Universidad de Zaragoza, Iris Orosia Campos Bandrés. L’ensenyament del català a l’Aragó, Pietro Cucalón Miñana. Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana, Laura Farré Badia. Analisi d’o Censo de 2011 en Aragón: luengas parladas, Miguel Montañés Grado i Chabier Gimeno Monterde. Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó, María Teresa Moret Oliver, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Alberto Hijazo-Gascón. Aproximació a alguns trets fònics i morfològics del parlar de la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, Laia Rosàs Redondo.

Colección
Fuera de colección

Temática
Lenguas de España

ISBN
978-84-16935-66-6

2017, 215 pp., 15 x 22, Rústica
Castellano, catalán

Origen: Prensas Universitarias de Zaragoza

Origen: Casi 5.000 alumnos estudian catalán este curso en 27 colegios y en cuatro escuelas de idiomas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Mientras el aprendizaje de esta lengua se mantiene en los últimos tiempos, el del aragonés ha crecido un 36 por ciento en este año.

S. campo 30/10/2017 a las 06:00

Patios de colegiosAránzazu Navarro

La enseñanza del catalán en la escuela se ofrece desde hace tres décadas en Aragón y hoy son cerca de 5.000 alumnos los que estudian esta lengua en alguno de los 27 centros de primaria y secundaria que lo ofertan, además de en cuatro escuelas oficiales de idiomas. Por su parte, la docencia del aragonés en los colegios de la Comunidad cumple este curso 20 años con 1.068 estudiantes, un número que supone un incremento del 80% respecto al inicio de la legislatura (en el año lectivo 2015-2016 había 615 matriculados) y un aumento del 36,57% respecto al 2016-2017, en el que se contabilizaron 782.

El aprendizaje del catalán está consolidado y se mantiene. El curso pasado alcanzó los 4.753 alumnos, de ellos 4.471 en régimen general y otros 282 en las escuelas oficiales de idiomas, según losdatos de Educación. La DGA estima que las cifras no van a variar sensiblemente este año lectivo. Un número que llama la atención si se compara con los 791 alumnos que había en 1984-1985. En los últimos tiempos el catalán se ha estabilizado y la tendencia más positiva la experimenta el aragonés.

Un total de 45 docentes son los responsables de impartir asignaturas y clases en catalán. Una nómina de 27 centros de enseñanza lo ofrecen como parte del currículo, todos ellos públicos, menos un concertado en Fraga. De estos, 22 son de educación primaria y cinco de secundaria. La totalidad abren sus puertas en las localidades más próximas a Cataluña, como Albelda, Altorricón, Benabarre, Fraga, Tamarite de Litera y Zaidín en la provincia de Huesca; Calaceite, Castellote, Cretas, La Fresneda, Peñarroya de Tastavins y Valderrobles en la provincial turolense y Fábara, Fayón, Maella y Mequinenza en territorio zaragozano. Cuando acaban la ESO los alumnos obtienen el certificado B2 de catalán y aunque en algún momento se ha planteado la posibilidad de acordar con la Generalitat el reconocimiento del nivel C1 para los estudiantes, de momento la idea no ha pasado de ser un proyecto.

En el Miguel Servet de Fraga

En el colegio público Miguel Servet de Fraga el programa de bilingüismo de catalán es una realidad desde 2003. El catalán es voluntario y se incluyen una hora y media de la propia lengua catalana, además de las asignaturas de Ciencias Naturales y Ciencias Sociales, lo que supone un total de cuatro horas y medio a la semana.

En estos momentos el 75,45% de los escolares del centro han optado por el catalán, 292 de un total de 387 matriculados. “Muchas familias hablan el fragatino o el catalán y quieren que sus hijos estudien y mantengan esta lengua”, señala el jefe de estudios, Julio Arellano. A solo 24 kilómetros de Lérida, les viene bien también para continuar su formación en el instituto o en la Universidad. La deriva soberanista no ha tenido un impacto negativo en la elección de esta lengua. “Estamos muy cerca del conflicto, pero muy alejados de la realidad que vemos a través de los medios de comunicación”, contesta Arellano.

Por lo que respecta a los Escuelas Oficinas de Idioma (EOI), el catalán se oferta en las EOI de Fernando Lázaro Carreter de Zaragoza, la de Monzón y su extensión en Fraga y la de Alcañiz. La principal novedad es que por primera vez la de Fraga ha introducido el nivel C1, un título que desde el curso 2015-2016 también se puede obtener en las aulas alcañizanas.

Dentro de la Facultad de Filosofía y Letras hay un área de lengua catalana, en la que se estudian las asignaturas de catalán en Aragón, literatura de la segunda lengua (literatura catalana) y segunda lengua I y II (catalán). Cuentan con 11 alumnos, según los datos de la institución académica aragonesa.

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Origen: Cap.373 – Más que vecinos – 03/11/2017 21:35 – Unidad Móvil – Aragón TV A la Carta

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: