Skip to content

Archive

Archive for abril, 2017

Origen: Enésimo corte de luz en varias localidades de la Comarca del Matarraña | La Comarca

Origen: · IGNACIO LÓPEZ SUSÍN RECLAMA EN MADRID UN MAYOR RECONOCIMIENTO DE LAS LENGUAS MINORITARIAS COMO EL ARAGONÉS O EL CATALÁN DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

Origen: · TROBADA VIVIR EN ARAGONÉS EN PANTICOSA – Lenguas de Aragón

O días 26, 27 y 28 de mayo. Informazión en trobadavivirenaragones@gmail.com

Origen: · RAFAEL MACARULLA, CHUAN CARLOS MARCO Y JAVIER CABESTRE GANAN LOS PREMIOS DEL CONCURSO LITERARIO CONDAU DE RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Origen: Último adiós al compositor, músico y pedagogo José Peris Lacasa en Maella, su pueblo natal | La Comarca

Origen: Caspe pide a la DGA que se posicione en contra del trasvase | La Comarca

El Campus de Huesca presenta una investigación sobre la situación, resultados actuales y perspectivas de la enseñanza del aragonés en la escuela

La profesora Iris Orosia Campos Bandrés ha estudiado las actitudes y prácticas lingüísticas de la comunidad educativa, y las metodologías y resultados de la docencia relacionada con esta lengua

Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de las aportaciones práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98

La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación acoge este miércoles, 26 de abril, a las 12 horas, con motivo de la celebración del Día de Aragón, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez

El Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza presenta este miércoles, 26 de abril, dentro de los actos del Día de Aragón, un estudio sobre la situación, resultados actuales y perspectivas de la enseñanza del aragonés en la escuela. La profesora Iris Orosia Campos Bandrés, del grupo de investigación ‘Educación para la Lectura, Literatura Infantil y Juvenil y Construcción de Identidades’ (ELLIJ),   ha analizado las actitudes y prácticas lingüísticas de la comunidad educativa, y las metodologías y resultados de la docencia relacionada con esta lengua. La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación (calle Valentín Carderera, 4) acoge, a las 12 horas, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez, codirectores de las misma.
Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de la práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98.
Esta lengua románica, recuerda la autora, es una de las más amenazadas de Europa, según han señalado distintos expertos e instituciones internacionales como la UNESCO. Y la educación, explica, es una de las áreas principales donde deben implementarse acciones de planificación lingüística para la salvaguarda de una lengua en peligro.
La investigación que se presenta es la primera relacionada con la competencia en comunicación linguística que alcanza el alumnado que cursa aragonés o con su situación en la escuela. A partir de una amplia muestra perteneciente a todo el territorio de influencia histórica de esa lengua se ha realizado un estudio multimetodológico centrado en el análisis de las actitudes lingüísticas de la comunidad educativa altoaragonesa, hablante y no hablante de la lengua propia, así como de la competencia que alcanza en ella el alumnado que cursa la materia (un centenar de alumnos de 2º y 3º ciclo de Educación Primaria).
Para los análisis cuantitativos se recopilaron cuestionarios de 764 alumnos de 3º ciclo de Educación Primaria, 149 maestros de Educación Infantil y Educación Primaria y 1.077 familiares. Estos procedían de las escuelas de Ayerbe, Ansó, Echo, Berdún, Santa Cilia, Santa Engracia, Jasa, Jaca, Sabiñánigo, Caldearenas, Senegüé, Aineto, Biescas, Tramacastilla de Tena, Panticosa, Sallent de Gállego, Broto, Torla, Fiscal, Boltaña, Aínsa, Paúles de Sarsa, Laspuña, Bielsa, Gistaín, San Juan de Plan, Plan, Saravillo, Sahún, Castejón de Sos, Benasque, Cerler, Campo, Naval, El Grado, Fonz, Estadilla, Estada, Graus, Capella, La Puebla de Castro, Alquézar, Pozán de Vero, Adahuesca, Azara, Castillazuelo, Abiego, Bierge, Bolea, Almudévar, Robres, Tardienta, Lupiñén, Villanúa y Huesca.
El estudio cualitativo se ha realizado a partir de los testimonios de 77 maestros de Educación Infantil y Primaria, 54 familiares y 51 alumnos de 2º y 3º ciclo de Educación Primaria. Asimismo, se recopilaron las historias de vida de 15 de los 16 docentes que habían pasado por la enseñanza de la lengua aragonesa desde 1997 hasta 2015, momento en el que se realizó el trabajo de campo.

Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró

Foto d’arxiu

Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement  de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.

En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.

En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.

Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.

López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org

Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.

Origen: El Matarraña organiza una lectura pública y edita un libro de cuentos tradicionales | La Comarca

Origen: Fomento adjudica las obras de la carretera de nuevo trazado en el puerto del Querol | La Comarca

Origen: ABC (1938) “Por Fraga, Torrente de Cinca, Mazalcorreig y Mequinenza se habla catalán ya. El “hecho diferencial” famoso”. | Xarxes socials i llengües

L’entrada de les tropes franquistes a Fraga apareixia referenciada a l’ABC (30/3/1938, pàgina 8) amb un article molt interessant des d’un punt de vista sociolingüístic. Tant per la constatació que a la primera meitat del segle XX encara és comú denominar “català” a la llengua (aquí teniu un altre exemple de 1923 a Fórnols), com la insinuació de taxes de monolingüisme catalanoparlant significatives, i del procés actiu de construcció nacional franquista a la Franja, per via de la difusió del castellà.

Hoy Fraga está casi desierto.  Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya. Topamos con el “hecho diferencial” famoso. Sin embargo, los más ladinos han aprendido ya a decir en clásico castellano ¡Arriba España!

Llegir l’article sencer és molt interessant. S’associa la llengua catalana a l’anarquisme, perquè obvien el corrent anarquista autòcton i el consideren un moviment aliè a la Franja. Sobre el tema, vegeu, per exemple, l’últim llibre sobre la força de l’anarquisme en l’etapa prebèl·lica al Matarranya, de Lluís Rajadell. De fet, acaben unificant en un sol cos el rojoseparatismo amb un “Fraga juegaba a ser catalana” per haver imprès moneda pròpia.

La referència a l’article em va arribar per via de Paco Tejero. Ell també ha reeditat un llibre molt recentment sobre la república, la guerra i l’inici del franquisme al Baix Cinca, a on suposo que apareix més que referenciat l’article.

MAGAZIN 29 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
A les 11:15 comentarem amb la presidenta de Sarabastall, Mari Carmen Albiac, l’anuari d’activitats d’aquesta associació de l’any 2016.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Qu’e és una bona pel.lícula?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad. Festa de “La Sartanè”a Maella.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg; ens comentarà les eleccions franceses.
13:25- 13: 40.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40- 14.- Entrevista a Óscar Meseguer Socarrades, en la actualidad referente de Cooperación Internacional de Cruz Roja en Castellón, tiene amplia experiencia en el mundo de la cooperación, puesto que ha participado en múltiples misiones en China, Sudán del Sur, Filipinas, Indonesia, Haití, Corea del Norte y Paquistán…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Néstor Fontoba, Natxo Sorolla, Laura Gandul, i Elías Satué.

Origen: des dels nostres anys

El combinado dirigido por Miguel Sevil se proclamó el domingo campeón de España al imponerse a la selección catalana por 2 a 0 en el Pedro Sancho.

Origen: Aragón sub 18 vence a Cataluña y reina en el Nacional

Mezquita de Jarque y Fayón están envueltos en pleitos por el uso de su suelo que, hasta la fecha, les dan la razón.

Origen: Los pequeños pueblos aragoneses que están ganando batallas legales a las eléctricas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja