Skip to content

Archive

Archive for abril, 2017

MAGAZIN 29 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
A les 11:15 comentarem amb la presidenta de Sarabastall, Mari Carmen Albiac, l’anuari d’activitats d’aquesta associació de l’any 2016.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Qu’e és una bona pel.lícula?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad. Festa de “La Sartanè”a Maella.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg; ens comentarà les eleccions franceses.
13:25- 13: 40.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40- 14.- Entrevista a Óscar Meseguer Socarrades, en la actualidad referente de Cooperación Internacional de Cruz Roja en Castellón, tiene amplia experiencia en el mundo de la cooperación, puesto que ha participado en múltiples misiones en China, Sudán del Sur, Filipinas, Indonesia, Haití, Corea del Norte y Paquistán…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Lifo Ros, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Néstor Fontoba, Natxo Sorolla, Laura Gandul, i Elías Satué.

Origen: des dels nostres anys

El combinado dirigido por Miguel Sevil se proclamó el domingo campeón de España al imponerse a la selección catalana por 2 a 0 en el Pedro Sancho.

Origen: Aragón sub 18 vence a Cataluña y reina en el Nacional

Mezquita de Jarque y Fayón están envueltos en pleitos por el uso de su suelo que, hasta la fecha, les dan la razón.

Origen: Los pequeños pueblos aragoneses que están ganando batallas legales a las eléctricas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: L’aragonès de l’Aragó | Lo Finestró

Font: Viquipèdia

(Article publicat al Diario de Teruel)

Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.

Artur Quintana i Font

– Departamento de Educación, Cultura y Deporte – (637 KB) $

Pàgines 55-59.

Origen: · CHISLA RADIO EMITE UEI EN DIRECTO – Lenguas de Aragón

Origen: · EL CUENTO ‘BUDELLINT, BUDELLANT’ SE PRESENTA EL DIA 23 DE ABRIL, EDITADO POR LA COMARCA DEL MATARRANYA – Lenguas de Aragón

Origen: · EL DÍA 24 DE ABRIL SE ENTREGA EL PREMIO LITERARIO EN ARAGONÉS CONDAU DE RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: 5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua
Editorial

5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA

El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara  recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Montserrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant,  després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè  tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.

En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí;  amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.

Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.

Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb  l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans… i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.

Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.

José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

Origen: Parque Natural si, pero con Inversión | La Comarca

Origen: Lo Baix Aragó despoblat | La Comarca

Se miro per on se miro, lo nostre Baix Aragó Històric, eixe tros de terra en tres ciutats, una dotzena de pobles grans i un grapat de poblets menuts, també està afectat per la malaltia, avui per avui incurable, de la despoblació. Infectats del mal, sí, però no tant com territoris no massa lluny d’ací.

I no té solució, entre altres raons, perquè pesen com una llosa sobre les esquenes de la majoria de la gent les conseqüències de la crisi, que anem superant massa poc a poc. La recentralització forçada des de Madrit en l’excusa de les polítiques europees, està ofegant també totes les iniciatives grosses que des d’ací es puguen imaginar o posar en marxa. El cas més clar és l’A-68, autovia imprescindible perquè un territori, tan gran com alguna província, pugue tindre possibilitats de créixer en totes les direccions. L’agricultura funciona prou bé, però tot es transforma fora del BA. No s’instal·len empreses grans, com l’operació de BonÀrea a Epila, perquè lo nostre territori segueix sent un cul de sac, al centre de tot lo millor de la península, però un cul de sac. I altre tant podríem dir de les moltes possibilitats de Motorland que no es podran desenvolupar sense eixa via ràpida i segura que ficarà als mapes lo Baix Aragó.

Un capítol especial d’aquest problema és el futur, negre com el carbó, de la Tèrmica d’Andorra. Els comentaris que escoltem als que coneixen prou bé la situació no deixen massa espai a l’esperança. Qui tingue el poder de tancar (com pareix que feran dintre de poc) una industria tan fonamental per les conques mineres de Terol, que sàpigue que eixa decisió esfonsarà de manera irremeiable l’economia d’un tros gran del BA, al precipitar en cascada el tancament d’empreses auxiliars, supermercats, tallers, botigues, bars… i la capital de la zona minera, Andorra, podrie semblar, en poc temps, eixos pobles i barris devastats dels voltants de Detroit, que mos ensenye darrerament la TV per entendre l’ascens al poder de Donald Trump. (Continuarà )

Origen: Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón

El director general de Política Lingüística ha participado en el Senado en el IV Seminario Multicidisplinar sobre el Plurilingüismo donde ha recordado a las instituciones en Madrid que “la recuperación del patrimonio lingüístico es tarea de todos”, y no sólo de los territorios

| 21 abril, 2017 14.04
Ignacio López Susín reclama en Madrid un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón
Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística de la DGA, en las Cortes de Aragón.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha presentado en el seno del IV Seminario Multidisciplinar sobre el Plurilingüismo en el Estado español, que se ha celebrado este viernes en el Senado, la situación lingüística en Aragón.

En su intervención, de cerca de noventa minutos, López Susín ha reclamado un mayor reconocimiento de las lenguas minorizadas como el aragonés o el catalán de Aragón, y ha lamentado que la Ley orgánica de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística, que se ha comenzado a tramitar en las Cortes Generales, se olvide de su situación, “ya que se corre el riesgo de caer en una nueva discriminación por una ley que debe tener como objeto, precisamente lo contrario”, ha dicho.

En su comparecencia el director general de Política Lingüística ha hecho, además, un recorrido histórico desde la formación de los romances aragonés y catalán en los momentos de creación del reino, la introducción del castellano especialmente a partir del siglo XV y las dificultades con que se han encontrado las dos lenguas hoy minorizadas, especialmente desde la pérdida en 1707 de las instituciones de autogobierno, hasta el régimen franquista.

Ha puesto de relieve el nuevo escenario que se abrió con la Constitución de 1978 y el Estatuto de Autonomía, especialmente tras la reforma de 2007 y la promulgación de las dos leyes de lenguas por las Cortes de Aragón.

López Susín también ha desgranado las actuaciones llevadas a cabo desde septiembre de 2015 tras la creación de la Dirección General, para la dignificación del aragonés y el catalán de Aragón: la aprobación de los currículos de ambas lenguas, con un crecimiento porcentual importante (más del 25%) del número de alumnos de aragonés en el curso 2016/17; la puesta en marcha de un proyecto piloto en 7 colegios del Altoaragón para la implementación del aragonés como lengua vehicular, gracias a un convenio con la Universidad de Zaragoza; la recuperación de programas y premios literarios que habían sido suprimidos por el anterior ejecutivo; la convocatoria de subvenciones y ayudas y la creación de nuevos programas de difusión, así como de sendos premios honoríficos para reconocer la trayectoria de personas y entidades, y también la puesta en marcha de la página web lenguasdearagon.org.

Todo ello en el marco de un proceso de dignificación y recuperación de los derechos de las personas hablantes de las lenguas minorizadas de Aragón, en concordancia con lo establecido en las leyes y tratados internacionales que obligan al Estado español y a los gobiernos territoriales, y muy especialmente de la Carta Europea de las lenguas minorizadas del Consejo de Europa, cuyo representante en el Estado español ha estado presente en el acto.

López Susín ha puesto de manifiesto el valor inclusivo del conocimiento de esta pluralidad por parte de todos los ciudadanos, independientemente de dónde vivan o qué lengua hablen, y que “la recuperación del patrimonio lingüístico es tarea de todos, no solo de las Comunidades Autónomas, sino también del Estado”.

El próximo 23 de abril, con motivo del día de Aragón vamos a llevar a cabo unas lecturas públicas en aragonés y en catalán entre las 12,30 y las 13,30 horas en la Sede del Gobierno de Aragón de Zaragoza (Edificio Pignatelli).
Para ello contaremos con la presencia de Ánchel Conte y Tomás Bosque,que leerán acompañados de varias personas que se han ofrecido a participar.
El evento será transmitido en directo por Chisla Radio ( http://www.lenguasdearagon.org/Chisla-radio/)
D.G. Política Lingüística Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Calles referidas a la geografía aragonesa contarán con doble rotulación

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: