Skip to content

// Glòria Francino

Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!

La major part dels protocols notarials del segle XVI i XVII relacionats amb el monestir de Sopeira o tal com se l’anomena en els documents “Real Monasterio de Nuestra Señora de la O”, estan redactats en llengua castellana de l’època —sense seguir una normativa ortogràfica, que es va aprovar per la Real Academia Española al segle XVIII—, tret d’alguns en llatí.

Tot i això, es detecten les traduccions del català parlat a la zona de la Ribagorça en aquell moment en algunes expressions com “cabo de año” per a referir-se a la missa d’aniversari de la mort d’una persona, el cap de l’an. Utilitzen encara la -ss- doble, per a distingir el so de la -s- sonora ,com en les paraules ‘cassa’ per casa, Betessa per Betesa, hi ha dubtes en l’ús de certes grafies Llebot, Llebod, i molts més exemples. En casos de toponímia es nota quan fa la traducció del català al castellà, per exemple, Serrado de los Corrales per a dir Serrat dels Corrals o bé camino de la Sierra pel camí de la Serra També en molts casos de la microtoponímia en les quals es manté la forma oral autòctona, així: la cassa de Vicentcassa de Monchela Plana del PonCampolafrau —actualment diem Compalafrau—, Junque, per Junquer… En molts documents del segle XVII apareixen personatges del moment com Francisco Fondevila i Jusepe Fondevila de Sobrecastell, ja que eren “infanzones”. Continuar llegint… Joies lingüístiques » Temps de Franja

L’Ajuntament de Fraga, la editorial Prames i el Grup Percal presenten el llibre-catàleg “Percal. La moda de les nostres jaies”, un vistos i exhaustiu estudi que mostra el mon de la vestimenta típica de Fraga feta en cotó estampat. Més de 300 dissenys recopilats i articles sobre fabricació, iconografia, comercialització i usos. La presentació es farà el dia 30 de Novembre, a les 18:00 hores, al Palau Montcada de Fraga.

Presentación del libro “1978-2018. Constituzión Española. Estatuto d’Autonomía d’Aragón, en lengua aragonesa” y a la conferencia “Constitución, Estatutos y Pluralismo Lingüístico: Una obra aún inconclusa” que tendrá lugar el próximo día 29 de noviembre

Source: L’home de fraganyó » Temps de Franja

// Parici Barquín

Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la columna del Temps de Franjame la regalen pel carrer i no tinc ni que esforçar-me lo més mínim, només he de passejar o assistir a esdeveniments pa sentir-me com aquell pagès que camina per un bancal de mullarerers que ja havia collit, i va trobant aquells mullareros que, oblidats, han madurat a l’arbre i li regalen un moment de dolçor sublim.

Així que sento algú que diu: “lo fragatí no se pot escriure”. Me vaig quedar com lo gat al mondongo i vaig intentar parar més orella i mirar qui era, però los primers acords de “El ritmo del garaje” m’ho van impedir. Allí havíem anat a escoltar i a ballar a “Los Trogloditas” i me vaig ficar a ballar, però no me van impedir reflexionar sobre lo que acabava de sentir:

Al cap me van vindre imatges dels habitants de Fraga passejant pel poble, com si fossin autèntics “homes de fraganyó”. Vestits en pells de bèsties i fent valls rituals al voltant de fogueres i comunicant-se únicament en llenguatge oral, ja que no podem escriure la nostra llengua. L’única manera que tenim eixos habitants de Fraga é aventurar-mos a les fosques coves de les serres del voltant i, il·luminats per la tènue llum d’oli, tractar de deixar alguna empremta que no desparegue de la memòria. Tal que allí trobarem representada una sèrie de figures que figura que són una revista: “Temps de Franja” li diuen. També trobarem enmig de tot una bestiola en cap de suro, representant un tarat que escriu mentre va solsint.

Confesso que, com que tinc certs pensaments primitivistes de connexions en la natura i demés “jipiades”, me vaig seduir a mi mateix en eixa elucubració alcohòlica, però alguna cosa me va fer tornar a la realitat. La realitat é que no veig un gran moviment de persones cap a les coves de les serres, armats en llums d’oli i pigments, preparant una gran performance prehistòrica, cosa que ben mirat me resultaria atractiva. Lo que veig són colles de joves en cares de son, anant cap a mestra a aprendre a escriure correctament una llengua que els é pròpia. I ja ficats també veig reflectit al vidre de la finestra, a un cap de suro que fa cara de bestiola mentre pica tecles com si sàpigues de què està parlant. Però això encara ho ha d’anar solsint.

 



L'home de Cromanyó. / CC Dr. Hans-Günter Wagner

Source: I Premi d’investigació Jesús Moncada » Temps de Franja

// Ajuntament de Mequinensa

Laura Farré Badía, amb L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria: entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa, i Artur García Fuster, amb Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada, han estat els guanyadors ‘ex aequo’ del I Premi d’investigació Jesús Moncada. El Premi, dotat amb 3.000 euros, pretén promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura en relació amb l’obra i la figura de Jesús Moncada i també amb la cultura de Mequinensa.

El jurat, format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Jordi Estruga i Ramon Sistac, en representació del món editorial, literari i universitari, i presidit per Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, ha atorgat el premi en atenció a la qualitat literària i novetat estilística discursiva, l’originalitat i bon desenvolupament de la temàtica i el rigor científic que presenten els dos treballs.

L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 1 de desembre, dia del naixement de l’escriptor, i tindrà lloc al matí al Saló d’actes de l’Ajuntament de Mequinensa. Les activitats es completaran a la tarda a la Sala Goya, amb la projecció d’un audiovisual que commemora el 30 aniversari de la publicació de Camí de sirga i un espectacle literari a càrrec d’Eduard Muntada, Carles Martínez, Sandra Pujol i Ferran Aixalà amb fragments de “Dante S.A.”, la novel·la inacabada de Moncada.

 



Carme Alcover, Magda Godia, Ramon Sistac i Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa

Source: Gala 2018 de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

// IEBC

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 1 de desembre, a les 19:30, en la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, el «Premi Franja» corresponent a l’any 2017, així com les Beques Amanda Llebot.

Els Premis Galan, que reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques, han recaigut enguany en el col·lectiu feminista Lo Perkal de les faldetes, per l’ús habitual que fa del català tant en les seues activitats com en les xarxes socials; i en Jordi Larroya – Digital Fraga, per donar normalitat a la nostra llengua en les seues emissions televisives.

Lo Perkal de les faldetes és un col·lectiu jove de dones fragatines que té com a principal objectiu treballar per la igualtat de gènere. Amb aquesta intenció organitzen xerrades, difonen campanyes de sensibilització o protagonitzen accions que busquen reinterpretar la tradició des de la perspectiva de gènere.

Dirigit i realitzat per Jordi Larroya, Digital Fraga TV és un canal de televisió de llarga trajectòria que cobreix l’actualitat informativa de Fraga i comarca. En tant que mitjà de comunicació, l’ús natural i habitual que fa del nostre català en els seus programes contribueix de manera destacada a donar prestigi a la nostra llengua.

D’altra banda, la Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó. Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques. A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

Clourà l’acte el conjunt de música tradicional aragonesa La Chaminera.

 

FUNDADORS DEL MUSEU ETNOLÒGIC DE NONASP

// Merxe Llop

Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»



Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp. / Estela Rius

Continuar llegint... «El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»* » Temps de Franja

Source: La Torre del Marqués busca gente con experiencia internacional para trabajar – La Comarca

MAGAZIN 1 de desembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Manies, pors i fòbies””. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El xef maellà Rubén Catalán
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a David Cardó Gotor, caspolí, empresari en el món de l’esport d’aventura. Empresa “Guías de Huesca”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Rubén Catalán, Josep Mª Ráfales, Natxo Sorolla, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Us recordem la convocatòria a la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que enguany celebrem el dissabte 1 de desembre, a les 19:30, en la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

En el transcurs de la gala atorgarem els Premis Galan a la normalització lingüística 2018, que en aquesta ocasió reconeixen la labor de Jordi Larroya al capdavant del canal de televisió Digital Fraga TV i del grup feminista Lo perkal de les faldetes, i el Premi Franja: cultura i territori corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragüés. Finalment, desvetllarem els projectes mereixedors de la XXIX Beca Amanda Llebot.

Com sempre, tindrem acompanyament musical, enguany amb el grup de música tradicional aragonesa La Chaminera, que interpreten cançons en les tres llengües d’Aragó, i en acabar hi haurà un petit piscolabis.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

La Consejería de Educación ha pedido a los municipios de la zona oriental si aceptan esta denominación para designar lo que hablan en estas localidades. En las comarcas del Bajo Aragón-Caspe y el Matarraña, la respuesta es de lo más variada

Source: ¿Lo llamamos “catalán de Aragón”? | Radio Zaragoza | Cadena SER

Source: CHA presenta nuevas iniciativas en las Cortes en defensa del aragonés

El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado este domingo que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.
Redacción

Zaragoza.- El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.

La Agrupación Parlamentaria de Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón ha registrado ya tres enmiendas, al amparo de lo establecido en el artículo 164 del Reglamento de las Cortes de Aragón, al Proyecto de ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón, una vez superado su debate a la totalidad, dado que ahora se encuentra en fase de tramitación parlamentaria.

Para Briz, se trata de incluir en esta ley la “realidad lingüística, también en este ámbito educativo, con el objetivo final de seguir contribuyendo a la promoción, difusión, recuperación, conservación, enseñanza y normalización del uso de nuestras lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en este ámbito y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo”.

“Creemos que de aprobarse contribuimos igualmente a avanzar en los principios de la Declaración de Incheon referidos hacia una educación inclusiva, equitativa y de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida para todos”.

“El analfabetismo en la lengua propia, algo inexplicable e intolerable en la Europa del siglo XXI”, concluye Briz.

Source: Brussel·les accepta d’incloure l’eix Sagunt-Saragossa com a prioritari | VilaWeb

Source: 280.000 euros para ampliar el Centro de Salud de Valderrobres – La Comarca

Source: Rotas las relaciones entre el PSOE y el PAR de La Fresneda tras un bronco pleno – La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.