La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 21 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Models educatius” Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El cuiner maellà Rubén Catalán, chef a “La Torre del Visco”
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Pàgina escolar del col.legi públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista al cantautor favarol Àngel Villalba, amb motiu de la publicació i presentació del llibre, editat per la comarca del Baix Aragó- Casp, sobre el seu currículum vital i la seva obra: vida, poesies i cançons.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, els xiquets del col.legi de Maella, Lifo Ros, Rubén Catalán, Josep Mª Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Desterrat a Alcanyís i Villarluengo | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
La dictadura d’en Primo perseguí amb afany qualsevol dissidència de la ideologia governamental. Qui s‘hi manifestava en contra era desterrat per un temps allà on decidia el Govern. El cas més conegut, i que ha estat molt sovint acuradament descrit i divulgat, és el d’en Miguel de Unamuno, desterrat a Fuerteventura, d’on finalment va fugir a Iparralde. Menys conegut és el desterrament a Alcanyís i Villarluengo el 1929 del reusenc Salvador Torrell i Eulàlia, més conegut pel pseudònim Torrell de Reus, ciutat on havia nascut el 1900. Des de molt jove es manifestà com gran activista en moviments de foment de la llengua i la literatura catalanes, i hi destacà com a poeta i més encara com a llibreter, bibliòfil i editor de nombrosos llibres i revistes. El juliol del 1929 va rebre per la seua condició d’editor una invitació per a assistir a un acte cultural organitzat pel Governador Civil de Tarragona. La invitació era en castellà i en Torrell la retornà al governador amb una nota on li demanava que la hi traduïssen al català, perquè ell no entenia el castellà. Evidentment el governador no va accedir a la petició d’en Torrell i per ordre del Ministre de la Governació el desterrà un mes a Alcanyís a fi d’aprendre-hi el castellà, i perquè l’aprengués del tot bé li va afegir quinze dies més a Villarluengo. Sobre els detalls d’aquests desterraments d’en Torrell a les nostres terres no n’he pogut traure més detalls. No sé, doncs, si el van dur escortat per la Guàrdia Civil, o si anava emmanillat o no, ni com –amb les mans a davant o a darrera. Ignoro també on es va allotjar, tant a Alcanyís com a Villarluego, si hi fou ben rebut o si, per contra, la canalla li anava al darrera cantant-li allò de Torrell, enano, habla castellano! Si va rebre visites de familiars, amics i partidaris, o no, i si els fou fàcil o complicat de venir a veure’l. Els historiadors, i a Alcanyís en tenim de ben bons, espero que algun dia ens ho explicaran.
Artur Quintana
A sociolochía ye una profesión que tien avantallas y desventallas. Una d’as avantallas ye la visibilidat publica que tien, muito mas gran que no la mayoría d’as profesions. En iste sentiu, estianyo he amaneixiu prou en os medios de comunicación por diferents treballos que he presentau, tanto en programas en aragonés como en castellán.
Pa una persona como yo que empleo las dos luengas totz os días y que pienso que fa falta mas presencia de l’aragonés en os medios de comunicación siempre que me fan una entrevista me pregunto en qué luenga responder. No ye una pregunta facil, dau que la normalidat ye lo castellán y responder en aragonés ye una desviación clara d’a norma. Asinas quan los medios ruedan por os puesto en do se charra aragonés u catalán en Aragón as respuestas d’os parlants gosan d’estar siempre en castellano, anque si l’obcheto d’a entrevista ye la propia luenga podemos trobar tamién bella entrevista en aragonés y mas rarament en catalán.
Amás d’a mía propia decisión sobre en qué luenga responder, tamién ye fundamental l’actitut d’o mío interlocutor. Por eixemplo en a primera entrevista que facié en Unidad Móvil d’Aragón Radio sobre Empenta Artieda li pregunté a la entrevistadora si podeba responder en aragonés y ella me contestó que no. Con tot y con ixo yo saludé con “Ola, Buen día, qué tal totz?” y ella subrayó que Victor Iguácel y yo somos “muit aragoneses” (min 1:50). A verdat ye que la suya actitut no me prebo bien.
Dimpués pasé bells meses sin fer guaires entrevistas, y quan torné a fer-las, en as radios en castellán respondeba en castellán y en os programas en aragonés en aragonés. Puet estar que l’actitut d’a entrevistadora d’Aragón Radio en a expoforga influise en a ideya que no ye lechitimo contestar en aragonés en os medios en castellán.
Con a presentación d’o estudio sociolingüistico d’a Chacetania feito con Natxo Sorolla de conchunta torné atra vez t’os medios de comunicación. En iste sentiu me trucoron de Huesca TV pa fer una entrevista sobre lo treballo d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica. En ista entrevista decidié prencipiar y rematar en aragonés, pero charrar en castellano. L’aragonés no ye normalizau en l’ambito d’as profesions liberals y m’extresaba la idea de perder oportunidatz laborals por emplear o idioma.
A siguient aparición televisiva estió en o programa Aragón en Abierto d’Aragón Televisión, recontando los prochectos que han naixiu en Artieda dende Empenta. He de reconoixer que tamién m’apuré una miqueta, pero decidié responder en aragonés. En ista ocasión no pregunté, sentindo que podeba trobar-me la mesma actitut d’a entrevistadora que en expoforga. Bien, pues a entrevistadora comentó off the record “qué difícil me lo has puesto, contestando en aragonés” anque lo camara respondió que li parixeba bien y que no bi heba problema porque lo entendeba. Iste fragmento tenió prou repercusión en os retz socials, tanto en facebook como en twitter.
En atro programa d’Aragón Radio, “El tranvía verde” me facioron una entrevista sobre Sociolochía. En ista ocasión decidié contestar en castellano, pero en rematar Sara Lambán (a coductora d’o programa) me dició que podeba haber contestau en aragonés si hese quiesto. Una actitut bien buena que s’agradeixe prou. De feito, no ye la única sospresa positiva que me he trobau en zaguerías, ya que ista semana pasada Heraldo online ha publicau un tweet mío en aragonés en relación a la situación de monrepós y Santa Barbara.
En resumen, os medios de comunicación chugan un paper clau en a difusión d’as ideolochía lingüisticas y pueden lechitimar un idioma en l’espacio publico, por lo que hemos d’aplaudir as actitutz positivas y educar a los periodistas en a diversidat y riqueza lingüistica aragonesa. Amás os parlants hemos de emponderar-nos y fer respetar l’uso d’as nuestras luengas.
Pa rematar, agradeixer a las personas que voluntariament fan blogs y programas en aragonés, permitindonos informar-nos en a nuestra luenga. Gracias a ellos podemos responder sin estrés. Por eixemplo aquí podetz sentir una entrevista sobre Empenta Artieda en Mallata u sobre lo estudio sociolingüistico d’a Chacetania en Tierra de Barrenaus.
Informació de les activitats de la quinzena i la lectura col·lectiva per a Sant Jordi que, enguany, serà a Mont-roig, el plaç d’inscripció és el dia 19 d’abril.
Al següent enllaç trobareu les activitats programades per a la segona quinzena del mes d’abril:
http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2ABRIL18.pdf
També us informo que en les properes setmanes es van a impartir uns tallers de difusió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), organitzats per la Comarca del Matarraña/Matarranya i finançats pel Govern d’Aragó. Estos tallers són:
– ÚS DE MÒBILS I SMARTPHONES. A CALACEIT (Hogar del Jubilat). El 17 i 19 d’abril de 17:00 a 19:30 h.
– ÚS DE TABLETS. A MASSALIÓ (Biblioteca Municipal). El 8 i 10 de maig de 17:30 a 20:00 h.
– FOTOGRAFIA DIGITAL BÀSICA. A RÁFELS (Ajuntament). El 17 i 18 de maig de 17:30 a 20:00 h.
– ÚS DE MÒBILS I SMARTPHONES. A MONT-ROIG (Hogar del Jubilat). El 22 i 23 de maig de 17:00 a 19:30 h.
Més informació i inscripció a la Comarca del Matarraña/Matarranya (Dpto. de Cultura). Telèfon: 978 89 08 81. Els veïns del poble on es realitzi el curs podran inscriure’s al mateix ajuntament.
I finalment, el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, tindrà lloc el 7º Quedaran les paraules… que este any es realitzarà a Mont-roig. Us passo la informació completa:
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Source: Actuació del Duo Recapte a Saragossa | Mas de Bringuè
El duo franjolí Recapte (Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot, bandúrria) actua ahir dijous, 12 d’abril, a les 19,30 hores, al centre cultural Joaquín Roncal, de Saragossa, amb el seu espectacle “Què diuen els poetes de la Franja d’ara?”. Durant l’hora llarga que durà el recital als actuants desgranaren davant un públic respectuós i interessat un seguit de poemes d’autors catalanoparlants de la Franja d’Aragó, com Desideri Lombatte, Josep Galan, Hèctor Moret, Teresa Jassà, Marià López, Anton Abad, Juli Micolau, etc., acompanyats amb temes i motius musicals, d’allò mé variats: des de cançons, d’Anton Abad, Lluis Llach, jotes aragoneses, música tradicional catalana, adptacions de temes de Chick Korea, Johan Sebastian Bach, etc-
El públic al final aplaudí amb entusiasme els comonents del Dio.
L’acte s’incloia dins de les XXV enes Jornades de les Llengües d’Aragó organitzades per l’associació cultural NOGARÀ, amb el suport de la Fundació CAI i l’Ajuntament de Cadret. Les jornades finiran dimars 17 d’abril amb un tast de formatges artissans a la tabierna “Ordio Minero”, al carrer Espoz i Mina de Saragossa, a les 7 de la tarda.
