(La Comarca, columna «Viles i Gents», 26 de febrer de 2010)
Ja vaig comentar en un article (Temps de Franja 88) que per mi TDT significava «Terrible Desert Televisiu». Pel que veig, no sóc l’únic que pensa així. Tenim una inflada graella que no aporta res de bo –a banda dels canals de notícies– ni de nou. Una cosa que m’ha cridat l’atenció és la gran quantitat de canals privats de dreta (o directament d’extrema dreta) i l’escassedat que n’hi ha de progressistes. Això ha comportat la proliferació de tertúlies farcides de cridòria i demagògia –i no estic parlant de les del cor, sinó de les considerades polítiques o econòmiques!. Llegeixo a El País que això és resultat de la concessió de llicències de TDT feta pel PP, sabedor de la importància dels mitjans de comunicació. La resta de cadenes “noves” són també depriments: televenda, reemissions de programes caducats, estafes disfressades de concurs, Grans Hermanos perpetus… Encara, fins el 10 de març, podem veure els 2 canals analògics de la CCRTV: TV3 i C33. Aquests són l’única presència de la nostra llengua i, a més, fan una programació de qualitat, innovadora i amb vocació de servei. Només cal posar a l’hora de sopar el C33 i deixar-se dur: Karàkia, Valor Afegit, Sputnik, Ànima, Singulars, Quèquicom… És injust que, per una qüestió política, retrocedim en els nostres drets i ens convertim d’una tacada en teleespectadors orfes del nostre idioma i d’una TV constructiva. Per sort, la gent jove va per altres camins: abandonen la TV i miren a Internet allò que els interessa. Fa mandra engegar la tele, zappejar pel munt de canals que tenim a Alcanyís i comprovar que no hi fan res, que estem perdent el temps. Fa tristesa constatar que la llibertat d’expressió ha quedat ofegada pels hereus de les èpoques predemocràtiques.
P.S. Avui 1 de març, en tornar de BCN he vist que TV3 ja ha desaparegut. Només sobreviu el C33. M’ofego…