Montse Castellà a la Torre del Visco: com un miracle « TRITICÀRIA

Dissabte a la nit fem cap a la Torre del Visco, a Fondespatla, al Matarranya, al sopar concert que ofereix l’establiment amb la participació de la cantant tortosina Montse Castellà. Resulta difícil explicar com una conjunció de factors tan rematadament fantàstics poden donar lloc a una vetllada tan excepcional, tan plena de sensacions.

A l’hotel, que pertany a la xarxa Relais Châteaux, s’hi ha d’anar expressament, ja que es troba ubicat en un lloc apartat entre Fondespatla, Vall-de-roures i la Portellada, no pas lluny del riu Tastavins. Es tracta d’un antic mas rehabilitat pels seus propietaris, Gemma i Peter. Aquestes anglesos ofereixen un tracte diferent als seus clients de la mateixa manera que han organitzat un hotel i restaurant difícilment comparable per aqueixes latituds. El tracte directe, familiar, les característiques del lloc, envoltat de jardins, ple de racons deliciosos i la cuina que ofereix, el fan una destinació única. Em crida l’atenció la biblioteca, plena de volums que la parella ha anat aplegant amb el temps, la majoria en anglès, d’una solidesa cultural admirable.

Montse Castellà hi porta una proposta musical multilingüe. Canta amb delicadesa i força interpretativa temes clàssics que tenen en comú l’empremta de les millors peces de la cançó europea. Hi afegeix “Com un miracle“, el tema que ha esdevingut emblemàtic de la seua veu. Una veu del tot harmoniosa amb la guitarra i el piano, d’una rara personalitat marcada per l’origen ebrenc, un origen que no s’estalvia de mostrar amb orgull, tal com ha esdevingut una certa manera de ser pública de la gent de l’Ebre. “Com un miracle” tracta justament del paisatge del riu. Aquesta formulació cantada al paisatge del riu, que inclou a la lletra fragments manllevats de l’obra d’escriptors com a Jesús Tibau, suposa una mirada nova sobre aquest entorn, una mirada que de fet és una reivindicació de la riquesa natural del riu i del delta, molt d’acord amb la consciència nascuda de la defensa antitransvasista.

Artísticament, la proposta d’aquesta cantautora polifacètica va resultar perfecta en l’ambient de la Torre del Visco. Què voleu que us en diga? Cosmopolitisme i refinament artístic són elements per a una vivència cultural digna dels països on deia el poeta que la gent és neta, noble, culta, desvetllada i feliç.