La Franja

La vía permanecerá cortada durante unos 15 días mientras se estabiliza la ladera afectada por las recientes lluvias

Source: La DPT actúa de urgencia en la TE-V-3004 entre Valderrobres y La Portellada tras nuevos desprendimientos en el talud

PSOE y CHA han presentado este miércoles en pleno una moción de rechazo al proyecto actual, que señalan «tendrá importantes afecciones medioambientales y socioeconómicas». La propuesta ha sido aprobada con el apoyo de estos grupos, En Común-IU; y la abstención de PP y Vox

Source: La DPZ pide un nuevo estudio de impacto ambiental para la línea MAT Aragón-Cataluña

El Matarranya és una de les comarques que formen la veïna Terol. Coneguda com la ‘Toscana aragonesa’, es tracta d’un lloc molt particular on els habitants parlen molt paregut a nosaltres. Hu es desplaça allí per a descobrir-ne l’encant natural i cultural, mentre troba valencians que s’han instal·lat en els seus encantadors i històrics pobles

Source: Xino Xano | El Matarranya – À Punt

Esta dirigido a niños de 0 a 3 años y tiene como objetivo estimular diferentes áreas del desarrollo infantil, motor, psicomotor, comunicación y lenguaje, así como habilidades cognitivas, interacción social, juego, regulación emocional y sensorial

Source: La Escuela Infantil de Maella estrenará un proyecto de estimulación y desarrollo el próximo curso

Se podrá incrementar el caudal de los ríos Algás, Matarraña, Bergantes, Guadalope, Martín, Aguasvivas con lluvias que pueden superar los 20 l/m2 en menos de una hora. DGA ha activado el Plan de Inundaciones ante la previsión de crecidas en el Aguasvivas

Source: La CHE advierte de posibles crecidas en barrancos y cauces del Guadalope y Matarraña por las intensas precipitaciones

Administraciones locales, tejido económico y sociedad civil han mostrado su oposición a un proyecto que consideran “muy perjudicial” para el territorio

Source: Más de 14.400 alegaciones a la nueva MAT para evacuar energía renovable de Aragón a Tarragona

FOTOGALERÍA. La cofradía del Santo Entierro ha organizado, este sábado, una jornada llena de ritmo y pasión por la percusión. Los nueve grupos participantes han realizado una exhibición en el Patio de Armas del Castillo y, luego, han bajado en desfile hasta la Plaza España, donde han tocado al unísono

Source: 250 bombos y tambores de todo Aragón resuenan en Valderrobres, afianzando el II Encuentro en la localidad

La Junta exime, también, de gastos de luz y agua a quien asuma la gestión del servicio, abierto a diario por las tardes

Source: Valdeltormo busca relevo para el bar del Hogar del Jubilado ofreciendo una ayuda de 200 euros mensuales a quién quiera regentarlo

El importe de las instalaciones ha sido de 200.000 euros y han sido financiadas con el FITE 2022 con el objetivo de reforzar su posicionamiento como destino cicloturista de referencia en Aragón

Source: La Comarca del Matarraña estrena su Bike Park y Dirt Park de Fuentespalda con más de 200 riders y unos saltos de escándalo

Natxo Sorolla i Marcel Pena

Los resultats de la Franja a les eleccions a Corts d’Aragó de 8/2/2026 els podeu comprovar municipi a municipi a la Taula. Una anàlisi dels resultats intentant sintetitzar les principals dinàmiques del territori (anàlisi factorial) mostren una oposició entre municipis més conservadors (amb més vot a PP i VOX) i municipis més progressistes (amb més vot a PSOE, CHA i Podemos). Entre els més conservadors destaquen Castigaleu, Monesma i Queixigar, Mont-roig, Torrent de Cinca, la Canyada de Beric, la Ginebrosa o Vilella de Cinca. Entre els més progressistes, de manera molt més dispersa, destaca Bonansa, i a certa distància, Camporells, seguit per Sopeira, la Torre de Vilella, Viacamp i Lliterà, Tolva, Arenys de Lledó, la Sorollera, Benavarri, Areny, Pont de Montanyana o Torredarques.

En un segon eix podem distingir els pobles segons si tenen un vot més rellevant al PP, d’una banda, o al PAR i Teruel Existe. I aquí podem distingir sobretot a Ràfels pel seu vot al PAR i TE, però també a Lledó, Albelda, la Codonyera o Pena-roja, oposats als pobles amb poc pes del PAR i TE i molt de vot al PP, com especialment Castigaleu, però també, Lasquarri, Torre la Ribera, Castillonroi, Fraga, Saidí, Torrent de Cinca, Faió o Maella.

Cal esmentar casos particulars, com… Continuar llegint Resultats electorals a la Franja (Corts d’Aragó, 2026) – Temps de Franja

Source: Un profesor que vive en Cataluña y da clases en Aragón: “Me van a quitar un día de sueldo por cumplir una alerta de Protección Civil”

A. T. B.

Zaragoza13 FEB 2026 18:21

Actualizada 13 FEB 2026 18:38

Son las 18.22 horas de este miércoles 11 de febrero y todos los catalanes reciben un mensaje de Protección Civil en el que se recomienda evitar “desplazamientos innecesarios” entre las 00.00 y las 20.00 horas de este jueves 12 de febrero. Por los efectos del temporal, un profesor de un instituto oscense de la Franja, pero que reside en la provincia de Lleida, decide comunicar la situación al equipo directivo del centro. “Lo vi clarísimo: no fui a trabajar”, relata el docente en declaraciones a este diario. Hasta aquí todo en orden, claro, de no ser porque ahora teme que su nómina se pueda ver penalizada… “Al día siguiente me llamaron con que me iban a quitar el día de sueldo”, denuncia este mismo profesor.

Porque el trayecto que tiene que recorrer a diario hasta llegar a su puesto de trabajo discurre en su mayor parte por territorio catalán, de ahí que cumpliera a rajatabla las indicaciones que recogía el Es-Alert. “Alerta por fuertes vientos en toda Cataluña, evitad desplazamientos innecesarios y actividades en el exterior. Se suspenden actividades escolares, universitarias, deportivas, servicios sociales y sanitarios no urgentes”, advertía el mensaje.

Los hechos

Por eso no acudió a su puesto de trabajo, aunque a las 11.00 horas de este jueves recibió una llamada del instituto en la que se le informaba de que, “si no acudía al centro”, se le “descontaría un día de sueldo”. Entonces se puso en contacto con la Inspección de Educación del Gobierno de Aragón. “La respuesta recibida fue que otros profesores que viven en Cataluña sí habían acudido a trabajar”, parafrasea. Y este viernes, en el centro, ha mantenido otra conversación con el equipo directivo a través de la cual ha solicitado “que se eleve consulta” o “que se revise la interpretación aplicada”. “Pero no se prevé ninguna actuación”, se resigna.

Desde el Departamento de Educación han precisado a este diario que, por el momento, todavía no se ha adaptado ninguna decisión al respecto. En cualquier caso se estudiará “toda la casuística” y “el informe que haga el centro y que haga el docente” según han apuntado estas mismas fuentes. Pero el profesor lo tiene muy claro. “Yo no soy un experto en el tiempo, pero si Protección Civil me envía un mensaje, yo no voy a trabajar. Me quitan un día de sueldo por cumplir una alerta de Protección Civil (…) Las desgracias ocurren por eso, por gente que se salta los avisos”, reflexiona el docente con la preocupación del “mensaje” que puede transmitir la Administración.

Source: El PP s’imposa a la Franja, inclús a tradicionals feus del PSOE – Lo Pregó de la Franja

Source: El PP guanya en vots a la Franja de Ponent i el PSOE s’imposa a la majoria de municipis

El resultat electoral a la Franja de Ponent indica un comportament diferenciat del conjunt de l’Aragó, on el Partit Popular s’ha imposat amb claredat i l’única possibilitat de govern és un acord amb Vox. A la Franja, en canvi, el PSOE resisteix millor –amb avantatges de fins a vuit punts en algunes comarques–, Vox hi creix de manera sostinguda i l’espai aragonesista presenta comportaments desiguals segons el territori. El Partit Aragonès, històricament determinant en la governabilitat, és esborrat definitivament per les forces de dreta d’obediència espanyola.

El territori continua dividit en dues grans zones. D’una banda, el nord del Cinca, més progressista i on els socialistes s’imposen en la majoria de municipis; i, d’una altra, el sector meridional –especialment el Matarranya–, històricament més conservador i, en aquestes eleccions, amb un vot molt fragmentat. Aquesta fractura territorial reapareix amb claredat i confirma una fotografia electoral complexa: l’esquerra manté una base territorial sòlida, però la dreta domina els principals centres de població i consolida posicions estratègiques. Cap bloc no aconsegueix una hegemonia clara i els equilibris locals continuen determinant el pes de cada força.

En conjunt, el PP és la primera força a la Franja, amb 6.294 vots (32,31%), seguit de prop pel PSOE, amb 5.643 (28,97%). Vox ocupa la tercera posició amb 3.821 vots (19,61%) i la Chunta Aragonesista arriba a 1.109 (5,69%). Terol Existeix obté 926 vots (4,75%) i el PAR és a 505 (2,59%). Sumar aconsegueix solament 282 vots (1,45%) i la resta de candidatures hi obtenen percentatges residuals.

Un nord clarament socialista i un sud fragmentat

Al nord del Cinca, el mapa es tenyeix majoritàriament de vermell. De Montanui a Camporrells, el PSOE s’imposa sistemàticament, i cap a l’interior reapareix la força del PP en municipis com les Paüls i Beranui. A la Ribagorça es destaca també el suport a la Chunta Aragonesista, que arriba a l’11,68%.

A la Llitera hi ha pràcticament un empat entre el PP (30,61%) i el PSOE (30,45%), però amb un suport molt elevat a Vox, que supera el 20%. A Tamarit de la Llitera, el municipi catalanoparlant més poblat de la comarca, l’extrema dreta arriba al 23,15%, per damunt de la mitjana aragonesa, cosa que confirma que també s’expandeix en territoris amb forta tradició socialista.

El PP s’imposa sobretot als nuclis més poblats. Al Baix Cinca, Fraga –la ciutat més gran de la Franja– dóna una victòria clara al PP (35,83%), amb Vox com a segona força (23,80%) i el PSOE en tercera posició, a 662 vots del PP. De fet, el PSOE obtindria més vots a la Franja si no es comptabilitzés la capital del Baix Cinca. El PP també s’imposa en municipis com ara Tamarit, Maella i Calaceit, però el PSOE és el partit dominant en la major part del mapa i en els municipis més petits. La població més gran on el PSOE és la força més votada és Mequinensa, amb un 37% dels vots.

El sud presenta un panorama més fragmentat. Al Matarranya hi ha una victòria clara del PP (31,19%), amb triomfs destacats a Calaceit i Vall-de-roures, però amb un suport relativament baix a Vox (14,1%) i una presència notable de l’aragonesisme: Terol Existeix arriba al 12,45%, la CHA al 5,87% i el PAR al 5,49%, que conjuntament superen el 20% dels vots. Alhora, el PSOE hi augmenta el suport respecte del 2023 i passa del 18,73% al 25,77%, una pujada superior fins i tot a la de Vox. Tot i el perfil conservador de la comarca i que el PP guanya fins i tot en municipis petits, la suma d’aquest partit amb Vox hi és inferior a la registrada en la major part del territori i també en comparació amb l’Aragó.

El declivi del PAR i les excepcions locals

Els resultats confirmen la pèrdua d’influència del PAR que, tot i guanyar en municipis com ara Albelda, Lledó i Ràfels, resta fora del parlament per primera vegada d’ençà del 1983. El retrocés simbolitza el declivi d’un espai polític que durant dècades havia estat clau en l’equilibri institucional aragonès.

Entre les excepcions locals, Vox guanya a la Canyada de Beric i Terol Existeix s’imposa a la Codonyera (34,85%), tots dos al Matarranya. També són els municipis on aquests partits obtenen més bon resultat. El millor resultat del PP és a Castigaleu (Ribagorça), amb el 67,5%; el del PSOE, a Bonansa, també a la Ribagorça, amb el 61,53%. La Chunta es destaca a Camporrells (21,33%) i el PAR, malgrat la desaparició parlamentària, arriba al 40,22% a Lledó. Així, en conjunt, la Franja confirma la seva singularitat electoral: resistència progressista, avenç desigual de l’extrema dreta i persistència d’identitats territorials pròpies.