Dins del programa de les VI Jornades ‘La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana’ organitzades per l’IEC a Barcelona, es va presentar dijous un interessant estudi sobre “Usos i actituds lingüístiques dels/les adolescents de la Franja: L’impacte de les xarxes socials en la promoció del català” elaborat per investigadors/ores de la Universitat de Lleida.
Tenim encara poc contingut creat en la nostra llengua, així que, influencers, particulars i institucions: animeu-vos a utilitzar-la!
Alguns/es ja ho esteu fent en prou èxit i també en llengua aragonesa!👏
Publicació anual de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, dedicada a la investigació, estudi y difusió de les llengües pròpies d’Aragó: aragonès i català.
El projecte examina les actituds lingüístiques dels adolescents i com perceben la utilitat i el prestigi del català
La recerca, impulsada per la Universitat de Lleida, compta amb el suport dels ajuts Creu Casas Sicart, que fomenten estudis arrelats al territori
04.09.2025. La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner impulsen un projecte de recerca que analitza l’impacte de les xarxes socials en la promoció de la llengua catalana a la Franja de Ponent, a l’Aragó, especialment en el públic juvenil. La iniciativa, liderada per Fernando Senar, professor del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), ha rebut 5.000 € de finançament dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, adreçats a impulsar la recerca vinculada al context local i comarcal.
“Tot i ser la llengua pròpia i tradicional de la població, el català pateix una situació de diglòssia: queda sovint restringit als àmbits més informals, mentre que el castellà s’imposa en els usos formals, com l’educació, l’administració o els mitjans de comunicació”, ha explicat Senar. La situació presenta importants reptes per al manteniment i el futur del català, especialment entre la població adolescent, un col·lectiu clau per a la continuïtat de la llengua.
Un dels elements clau que aborda aquesta investigació és l’impacte de les xarxes socials: “Els adolescents passen gra part del seu temps en aquests entorns digitals, un marc de socialització on la llengua predominant és el castellà. En conseqüència, es treballa amb la hipòtesi que les xarxes socials podrien estar accelerant el desplaçament del català fins i tot en contextos informals, on tradicionalment aquesta llengua havia imperat”, ha especificat Senar.
Els resultats d’aquest treball pretenen aportar una visió actualitzada de la realitat sociolingüística dels joves de la Franja, que permeti desenvolupar polítiques educatives i culturals eficaces orientades a reforçar l’ús i la percepció positiva de la llengua pròpia. A més, també facilitarà dades per ajudar els centres educatius a integrar plans pedagògics que reforcin la llengua, valorant i protegint les particularitats lingüístiques del territori.
Sobre els ajuts Creu Casas Sicart
La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner convoquen anualment els ajuts Creu Casas Sicart de recerca en el context local i comarcal per a personal docent i investigador de les universitats de domini lingüístic catalanoparlant, amb la col·laboració del Departament de recerca i Universitats a través del Pla d’Enfortiment del Català (PEC) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els projectes finançats, oberts a qualsevol àmbit de coneixement, han de presentar propostes d’aplicabilitat i retorn social dels resultats, així com a tindre el marc de referència els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides tant en el procés de recerca com en els seus resultats, que hauran de ser consultables en accés obert.
Source: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.
Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.
La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.
«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.
L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».
A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.
«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.
Ofegament econòmic
La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.
«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».
L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.
Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.
«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.
SOS lingüístic
L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.
Abans de l’arribada de Jorge Azcón al Govern d’Aragó, es van produir accions contra la llengua aragonesa per part de consistoris en mans del PP, Vox i l’aleshores existent Ciutadans, com ara la retirada dels cartells bilingües presents a Osca| EL TEMPS.
«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.
Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.
«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.
La glotofobia o discriminación lingüística será el eje central de la jornada de sociolingüística que se celebrará el miércoles 19 de marzo en la Biblioteca María Moliner —sesión matinal— y el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras —sesión vespertina— de la Universidad de Zaragoza.
Las sesiones de la jornada “De la glotofobia a la diversidad lingüística: retos de la sociolingüística actual en múltiples contextos” se enmarcan dentro de la actividad de los proyectos de innovación docente “Laboratorio de Derechos Culturales y Diversidad Cultural” (PICT 5333) y “Conectando voces: diálogos interculturales dentro y fuera del aula” (PICT 5591), además de formar parte de la docencia en sociolingüística de las distintas filologías de la Universidad.
Desde la organización subrayan el carácter transversal y abierto del encuentro, que abordará la discriminación lingüística en diferentes contextos: desde el ámbito francófono hasta las lenguas históricas de Aragón —aragonés, catalán y castellano—, pasando por lenguas con una fuerte presencia en la sociedad actual, como el árabe, o lenguas de comunicación global, como el inglés.
Uno de los puntos destacados de la jornada será la conferencia inaugural del sociolingüista Philippe Blanchet (Université de Rennes 2), referente en el estudio de la glotofobia, quien ofrecerá una visión general del fenómeno. Junto a él, especialistas de la Universidad de Zaragoza, como Natxo Sorolla, Maite Moret, Elena Albesa, Nayara Ortega, Isabel Herrando, Ángeles Vicente y María Ballarín, abordarán la discriminación lingüística desde múltiples perspectivas y contextos.
El propósito de la jornada es “generar un espacio de formación, reflexión y diálogo”, un foro de “aprendizaje” en el que se pongan sobre la mesa “los desafíos de la sociolingüística actual y se reivindique el valor de la diversidad cultural y lingüística”. “Queremos que sea un encuentro de debate sobre los derechos lingüísticos, para que la diversidad lingüística y cultural pueda ser realmente respetada”, apuntan desde la organización.
Alrededor de 250 investigadores y profesores de la Universidad de Zaragoza han firmado ya una declaración en la que defienden el reconocimiento e interés del catalán en Aragón y de la lengua aragonesa. Lo hacen tras las últimas afirmaciones del presidente Jorge Azcón, en las que señalaba – el pasado 31 de enero – que en Aragón “no se habla catalán”. Este próximo miércoles, día 21 de febrero, se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna.
Esta declaración académica recuerda que el catalán y el aragonés son materias docentes en varios grados de la propia Universidad de Zaragoza, y con investigadores que participan en proyectos financiados a nivel estatal.
En sus estudios, estos expertos analizan su perspectiva lingüística, histórica y social. A esto se suma los Cursos de Verano o las publicaciones de la propia editorial universitaria. Otras monografías y artículos académicos dan cuenta de estos estudios.
Uno de los impulsores de este manifiesto, el sociólogo Natxo Sorolla, remarca que “tanto el catalán como el aragonés forman parte de la docencia de la Universidad de Zaragoza, hay diferentes grupos de investigación y son lenguas que forman parte de la vida cotidiana, como la plataforma de gestión en línea se puede elegir tenerla en catalán o en aragonés”. Son dos lenguas que “no son ajenas a la comunidad académica”.
Recuerda Sorolla que “el conocimiento científico y académico que tenemos sobre estas lenguas las denomina históricamente como ‘catalán’ y ‘aragonés'”. Así, “estas afirmaciones sobre que no existe o no se habla en catalán en Aragón confrontarían con la realidad del mundo académico”.
En esta declaración añaden que negar esta realidad vulnera la Carta Europea de las Lenguas regionales o minoritarias y temen que el Gobierno de Aragón intervenga en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua.
Cabe recordar que el acuerdo de gobernabilidad PP – Vox, que facilitó que Jorge Azcón fuera proclamado presidente, incluye la revisión de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas.
Entrevista a Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, ara que l’executiu format pel PP i Vox ataca el català a la Franja de Ponent
El president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, davant la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
Pere Millan
Albert Salamé (fotografies)
Quan fa quaranta anys de la històrica Declaració de Mequinensa, el govern de l’Aragó, format per PP i Vox, ha tornat a obrir la capsa de Pandora lingüística. I ha atacat frontalment el català. El 31 de gener, el president autonòmic, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Va dir que a la Franja de Ponent s’hi parlaven “modalitats lingüístiques pròpies” i no una llengua que –a parer seu– s’hi vol imposar.
Setmanes abans, ja havia suprimit la Direcció General de Política Lingüística de l’executiu i havia eliminat el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a petició de la ultradreta. Per a explicar la situació, el president de l’acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, Javier Giralt, ens rep al despatx de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. És filòleg i expert en dialectologia i història de la llengua. Com a bon professor universitari, s’explica amb claredat i no defuig cap pregunta.
—Fa deu dies, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu com a director de l’institut que vetlla precisament pel català i com a president de l’acadèmia de la llengua? —El president del govern de l’Aragó s’equivoca. Totes les recerques sobre la literatura i les varietats dialectals de la Franja del 99% dels filòlegs i lingüistes, tant de l’àmbit catalanoparlant com romanístic, coincideixen a dir que a l’Aragó s’hi parla català. Hi ha hagut una evolució del partit cap al no-reconeixement de la catalanitat lingüística de la llengua que es parla a la Franja. Això no és nou. El 2011, que és quan el PP va fer la llei de llengües actual, ja deien que a l’Aragó no s’hi parlava català. Anys abans, havien aprovat la llei de patrimoni cultural aragonès, que especifica que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies. Davant d’aquestes afirmacions, que no tenen cap base científica, l’única cosa que es pot dir és que és un error i que els interessos per a dir-ho no són ni lingüístics ni filològics. M’agradaria saber quins són els assessors del president Azcón a l’hora de fer aquesta afirmació. Ell no és filòleg ni lingüista; per tant, algú el deu haver assessorat per dir-ho.
—El govern de l’Aragó ha tancat la Direcció General de Política Lingüística. Temeu que també pugui tancar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —No ho tinc clar. Una Direcció General de Política Lingüística depèn de la voluntat política del govern de torn. En canvi, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua existeix perquè ho diu la llei del 2013 que va aprovar el PP. Una altra cosa és l’estructura interna de l’acadèmia. Actualment té dos instituts: el de l’aragonès i el del català. Si decidim que a l’Aragó no s’hi parla català, no té sentit mantenir un institut i uns acadèmics adscrits al català. Aquest és el dubte que tenim. Per tant, no sabem quins canvis interns pot patir l’acadèmia i quin pot ser el futur de l’entitat.
—Com ho heu entomat, que el govern us hagi deixat sense finançament? —Inicialment, l’acadèmia tenia assignada una subvenció nominativa per part del govern de l’Aragó de 20.000 euros. Ara bé, per a cobrar-los, havíem de demanar un avançament de 10.000 euros i la resta demanar-la amb un crèdit. Això el primer any va funcionar. Vam poder-hi invertir 15.000 euros. El 2022, l’entitat bancària ja no ens va facilitar el préstec i vam haver de treballar amb 10.000 euros. El 2023, amb el nou govern, en un principi el pressupost incloïa una partida de 20.000 euros per a l’acadèmia, però una esmena de Vox la va fer retirar. Ara no tenim ni un duro assignat.
—Com us afecta el funcionament? —Podem continuar funcionant gràcies a la voluntat dels acadèmics de mantenir reunions de treball i de tirar endavant projectes que no suposen cap despesa de diners. És molt difícil, perquè hi ha iniciatives que han requerit diners per a posar-les en marxa i ara en necessitarien per a continuar. Com que tampoc no sabem en quin lloc quedarà l’acadèmia, som en una situació d’impàs.
—Quines tasques fa l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —Les tasques de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua són determinades per la llei de llengües del 2013, que actualment és vigent. Són vetllar per les dues llengües minoritàries que tenim a l’Aragó, l’aragonès i el català. Vetllar per l’ús en diversos àmbits de la societat, per la difusió en l’ensenyament i per normativitzar-les, és a dir, determinar quin és l’estàndard. En definitiva, el que fa qualsevol acadèmia, com la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia de la Lengua.
—Les últimes dades de l’enquesta d’usos lingüístics indiquen que el català es va perdent entre els joves de la Franja. Un 68% dels més grans de seixanta-cinc anys el tenen com a llengua inicial, mentre que entre el jovent (15-29 anys) només és un 34%. Per què passa això? —La principal raó és l’arribada de gent no catalanoparlant a la Franja. És un fenomen que afecta tots els territoris de parla catalana. Els nouvinguts no parlen català, no l’aprenen i fan que la gent autòctona acabi parlant-hi en castellà. D’altra banda, es talla la transmissió intergeneracional de la llengua. És a dir, veiem pares catalanoparlants que ja no l’utilitzen amb els fills. Això afecta també l’ús habitual de la llengua per part dels joves. És comú que molts joves catalanoparlants no el facin servir per a comunicar-se amb els amics.
—Malgrat això, la Franja continua essent el territori de parla catalana amb un percentatge més alt de parlants. —No sé si actualment encara ho és. Diria que les coses han canviat. Cal tenir en compte que a la Franja el català s’ensenya com una assignatura optativa. En alguns llocs, fins i tot fora de l’horari lectiu. No tenim la situació de Catalunya, el País Valencià o les Illes, on hi ha un ensenyament com a llengua instrumental i en molts més àmbits. Aquí només tenim a Fraga un institut on es practica un ensenyament bilingüe. Això fa que a la resta de zones de parla catalana hi hagi un coneixement i una capacitat d’ús de la llengua més alts.
—Creu que hi ha el perill que aquesta estructura d’ensenyament desaparegui aquests mesos vinents? —L’experiència ens demostra que tant amb governs socialistes com populars l’ensenyament de la llengua catalana s’ha mantingut. Tinc la confiança que així serà, perquè la gent de la Franja té interès a aprendre-la. No tan sols perquè estan convençuts que és la llengua pròpia, sinó perquè és un instrument que els ajuda a trobar feina a Catalunya o al País Valencià.
—Tant en els governs anteriors del PP com en l’actual, hi ha hagut un esforç manifest per esborrar la paraula “català” de la vida pública. Aleshores, es va fer emprant mots com “chapurreau” o el LAPAO, i ara es parla de fragatí o maellà. D’on creieu que sorgeix això? —És evident que el terme “català” sempre ha fet nosa. És un nom que a l’Aragó no agrada, malgrat que en alguns moments semblava que aquest problema se superava. Persones pròximes al govern o al PP reconeixen que, si el nom fos un altre, no hi hauria cap problema amb la llengua. Si eliminem el concepte català, hem de denominar d’alguna manera aquestes llengües que es parlen. El que desprenen les paraules d’Azcón que mencionàveu abans és la idea que a l’Aragó tenim unes llengües i unes modalitats lingüístiques i que s’han de defensar. Quines llengües? No ho sabem. Si anem a les modalitats, citen el fragatí, el maellà i lliterà… Efectivament, això són modalitats. Però modalitats d’una llengua. I aquí no volen dir que és català, però no hi poden posar cap més nom. Hi ha molta gent que està convençuda que si parla fragatí també parla català. Aquest és el camí que hauria de seguir el govern. Volem defensar les modalitats? Sí. Però dins el marc d’una llengua reconeguda i històrica, que és el català. Com l’andalús ho és dins del castellà.
—En declaracions a Heraldo de Aragón, l’executiu PP-Vox ha atacat l’institut assegurant que hi ha el risc que a l’Aragó s’hi acabi parlant el “català de Barcelona” en lloc de la varietat lingüística pròpia de la zona. És un altre parany? —Podríem pensar que hi ha un gran desconeixement del govern, però al darrere d’aquestes declaracions hi ha una voluntat clara, que és evitar com sigui que s’identifiqui la llengua de la Franja amb el català i amb l’estàndard del català. Si una llengua s’ensenya a l’escola, se n’ha d’ensenyar la normativa, no les modalitats. La idea que tenen és que el català estàndard és el de Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans ha fet molta feina per crear un estàndard inclusiu i incloure-hi les varietats dialectals. En l’estàndard hi ha un munt d’elements fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que són propis del català occidental, que és on se situa el català de la Franja.
—Creieu que el català és en una situació d’emergència lingüística a la Franja? —Tenim uns polítics que volen esborrar-ne totalment la realitat lingüística. Ara hi ha un missatge negacionista i la gent se’l creu. Qui diu que parla català s’alia amb la política que es fa a Catalunya, és pancatalanista i defensa Puigdemont. S’embolica tot, perquè interessa embolicar-ho. Abans parlava del PP, però ara tenim Vox. Això sí que és una emergència, perquè insistiran constantment en el fet que cal eliminar tot el que faci olor de català. I el problema és que el PP necessita Vox i segurament li farà cas. Però no podran eliminar la llengua.
—Anar contra el català dóna vots en determinades zones de l’Aragó? —És claríssim. És un discurs molt interessat, però no tan sols del PP o Vox. El PSOE tampoc no s’ha caracteritzat per defensar obertament el català. L’ex-president Marcelino Iglesias, catalanoparlant de Bonansa (Ribagorça), va aprovar la llei de llengües d’aquella manera a final de legislatura, quan ja era clar que perdria les eleccions. Al president Javier Lambán no l’he sentit mai dir que a l’Aragó també tenim l’aragonès i el català. De fet, no es va dignar a rebre l’acadèmia en cap moment, malgrat que havia estat el seu govern que l’havia impulsada. Ningú no vol que l’identifiquin amb el que succeeix a l’altra banda de la frontera administrativa. Aquí a Saragossa és molt difícil d’entendre que a l’Aragó s’hi parla català.
—Ara fa quaranta anys de la Declaració de Mequinensa. Creieu que pot ser el moment d’impulsar-ne una altra? —Sé que han programat una reunió d’ajuntaments i associacions de defensa del català. És possible que hi hagi una tercera declaració, sobretot si el govern manté la idea d’eliminar el nom de “català”. Si s’impulsa, estarà molt bé, però ja sabem que servirà de ben poc, perquè la del 2013 tampoc no va servir de gran cosa. Malgrat això, és positiu que els ajuntaments, que són els implicats directament a la zona catalanoparlant, es manifestin i expliquin la realitat lingüística de la zona. Però si finalment l’Ajuntament de Mequinensa la promou, em fa la sensació que el suport serà ben mínim. Si mirem el color dels ajuntaments a la Franja, ara mateix, és ben blau. En alguns casos, fins i tot en col·laboració amb Vox.
—I en l’àmbit de l’acadèmia, quines accions teniu previstes per a respondre els atacs del govern a la llengua? —De moment, no n’hem pensat cap. Estem una mica a l’aguait de les decisions definitives que prengui el govern. Només sabem, per algunes converses, que volen mantenir una mena de relació d’assessorament. Però si la volen, l’han de respectar i assumir. Estem a l’expectativa.
—Per a la resta de territoris que parlen català, la Franja de Ponent és una gran desconeguda. Això és un problema també? —Crec que sí que hi ha consciència que a la Franja s’hi parla català. A Catalunya es coneix perfectament la Franja. Des del punt de vista del País Valencià, crec que el coneixement es limita més a la zona del Matarranya, per les relacions històriques que hi ha hagut. Això no vol dir que estiguem protegits, però sí que tenim aquest suport. El que no ens ajuda és que a Catalunya es digui com ha de ser la política lingüística a l’Aragó o es facin manifestacions sobre quina n’és la realitat lingüística. Això aquí no s’entén. Jo ho entenc, perquè si un territori catalanoparlant és atacat, qui l’ha de defensar? La resta de territoris on també es parla. També hi ha hagut polítics que han defensat que la Franja hauria de formar part de Catalunya per motius històrics. Això encara ajuda menys. Al contrari, desperta el discurs anticatalanista.
—Malgrat el context, aquests últims anys han sortit iniciatives positives per a la llengua com A escampar la boira, primer programa en aragonès i català d’Aragón TV, la televisió pública. Com s’explica? —Aquest programa es feia perquè hi ha hagut una voluntat política al darrere. És evident que hi havia sintonia entre la Direcció General de Política Lingüística i la televisió autonòmica. El presentador parlava aragonès i algun dels col·laboradors català. Així es posava de manifest la realitat lingüística existent. El programa funcionava sense cap problema i això era el més important: demostrar que no hi ha cap problema perquè cadascú parli la seva llengua i que hi ha una entesa perfecta.
—Ara mateix, en quina situació es troba l’aragonès? —Per desgràcia, la llengua aragonesa és en una situació molt complicada. No sabem quants parlants té, però sabem que van disminuint. La transmissió intergeneracional es va tallar fa molts anys. En aquest sentit, crec que és pràcticament irrecuperable.
—S’han pres mesures per a revertir-ho? —Els darrers anys, la Direcció General de Política Lingüística va fomentar una mica més l’ensenyament de l’aragonès. Per exemple, la Universitat de Saragossa va incorporar en el grau de magisteri una menció en aragonès, amb l’objectiu d’ampliar el nombre de mestres ben formats en la llengua. Això pot ajudar a fer que les classes d’aragonès continuïn i que els nens el puguin conèixer, entendre, llegir i parlar. Ara, recuperar-ne l’ús en tots els àmbits socials és molt difícil, per la impossibilitat de fer-lo servir fora de l’àmbit familiar o local. Això complica que pugui tenir una vida llarga. Tot i això, si s’ha mantingut des de l’edat mitjana, qui sap quants anys encara li poden quedar. Per una altra banda, el fet que no tingui un estàndard definit també en dificulta l’ensenyament.
