Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Llengües a Aragó

Azcón: “No nos gusta la Franja. En Mallén, hablan maellano. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán”. Foros de Vanguardia, presidente del Gobierno de Aragón

oct. 10
Anticatalanisme, Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, VOX PP PAR

  • En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
  • Lo conoce bien usted.
  • Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
  • Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
  • Entens, entens, entens…
  • Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
  • ¡Aragón oriental!
  • … o Aragón Oriental
  • No nos gusta la Franja
  • Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
  • Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
  • El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
  • Alguien sí lo duda
  • Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
  • Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
  • Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
  • A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.
Leave a Comment none Read more

El «ejército» de nuestro «dialecto» (Natxo Sorolla)

ag. 22
Anticatalanisme, Aragonès, FACAO, LAPAO, Llengües a Aragó, Matarranya, Normalització del català, xapurriau

Source: El «ejército» de nuestro «dialecto»

Tanto esfuerzo dedican algunos a diferenciar el chapurriáu del catalán que acaban olvidando lo esencial: preocuparse por su uso

El «ejército» denuestro «dialecto»

Natxo Sorolla22 08 2025

Héctor Castro sostiene que la distinción entre «lengua» y «dialecto» es completamente relativa (La Comarca, 15/08/2025). Sitúa el núcleo de su argumentación en la célebre frase que Weinreich reproducía: «Una lengua es un dialecto con un ejército y una marina». Más allá de esta posición relativista —aunque Castro no lo explicite—, el objetivo de su texto es defender que no existe ningún fundamento objetivo sobre el que la investigación académica pueda sustentar que en el Matarranya se habla «catalán». Por tanto, considera que puede imponerse sin problemas la denominación de «aragonés oriental» o «chapurriáu», y singularizarlo. Como si para definir los límites de las lenguas, la unidad política entre Peñarroya y Echo borrase por completo la similitud lingüística objetiva entre Lledó y Horta.

Manteniendo el argumento relativista, podría imponerse que en el Matarranya se habla un dialecto del «naxi», la lengua china a la que pertenece el «lapao».

En el espacio donde escribe Castro se sostiene, erróneamente, que la denominación de chapurriáu es histórica. Sin embargo, la primera referencia es de 1923, en el Atlas Lingüístic de Catalunya (ALC), donde Griera recoge «català chapurreat» como denominación en Maella. A su vez, aparece como «català» en Calaceite, Mequinenza, Tamarite y Benabarre. ¿Y cómo lo llaman con anterioridad? Los eruditos locales no dudan en su filiación con el catalán. Ni Braulio Foz de Fórnoles, ni Santiago Vidiella de Calaceite, ni Maties Pallarés de Peñarroya se refieren a la denominación de chapurriáu. Ni para criticarla.

Pero más allá de la evidencia de los datos, y volviendo a los dialectos y el poder: Weinreich ayudó a estandarizar el yiddish, y creía que esta lengua tenía plena legitimidad, más allá de la falta de ejército. Pero es que tampoco se cumple su aforismo en dirección opuesta, dado que Estados con ejército propio no luchan para que sus variedades del árabe sean lenguas diferenciadas, a pesar de no ser intercomprensibles. Evidentemente, Weinreich no proponía un criterio científico. Lo que explicitaba era un aforismo. Como pionero de la sociolingüística, quería destacar la importancia del poder en la distinción entre lenguas y dialectos, a diferencia de la lingüística estructuralista con la que confrontaba.

Y es que la lingüística, en la actualidad, cuenta con criterios establecidos para distinguir lenguas de dialectos, como la tipología gramatical, la mutua inteligibilidad y, evidentemente, los avatares históricos, políticos y sociales que explican por qué el mismo criterio no se ha interpretado de la misma manera a lo largo del mundo y de la historia. Por lo tanto, debe entenderse el contexto crítico del aforismo para no abrazar el relativismo postmoderno.

Con todo, el aforismo continúa siendo útil para entender hasta qué punto el poder puede moldear la realidad y su interpretación. Desde el ámbito académico, es necesario superar el nacionalismo banal. En primer lugar, para entender por qué el relativismo lingüístico se ensaña con toda clase de lenguas minorizadas, pero no pone en duda la homogeneidad y dignidad del castellano. Y en segundo lugar, para no obviar dónde reside el «ejército» real que moldea nuestro «dialecto».

Contemporáneamente, «poder» significa decidir qué televisiones no pueden emitir en el Matarranya o qué lenguas deben aprender los alumnos del Matarranya. Y los despachos de este poder están en Zaragoza.

Pero al final, resulta preocupante que se importen dinámicas de conflicto como el valenciano. Se suele atribuir al secesionismo la afirmación de que «el valenciano es tan nuestro que incluso podemos dejar de hablarlo». O dicho de otra manera, tanto esfuerzo dedican algunos a diferenciar el chapurriáu del catalán que acaban olvidando lo esencial: preocuparse por su uso.

Natxo Sorolla. Profesor del Departamento de Sociología y Psicología, Universidad de Zaragoza

Comments Off none Read more

Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps

ag. 7
Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística

Source: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Per Moisés Pérez

Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.

Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.

La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.

«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.

L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».

A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.

«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.

Ofegament econòmic

La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.

«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».

L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.

Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.

«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.

SOS lingüístic

L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.

Abans de l’arribada de Jorge Azcón al Govern d’Aragó, es van produir accions contra la llengua aragonesa per part de consistoris en mans del PP, Vox i l’aleshores existent Ciutadans, com ara la retirada dels cartells bilingües presents a Osca| EL TEMPS. 

«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.

Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.

«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.

Comments Off none Read more

Mequinensa impulsa un programa per a promoure el català a les escoles arran de la negativa del govern de l’Aragó

jul. 31
Aragonès, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Mequinensa impulsa un programa per a promoure el català a les escoles arran de la negativa del govern de l’Aragó

  • El programa inclou els quatre centres educatius del municipi i s’hi faran activitats cada any
VilaWeb

Imatge d’arxiu de participants en la concentració en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó a la plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

L’Ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa “Sirgant Moncada”, una nova iniciativa educativa i cultural destinada a fomentar l’ús del català als centres escolars del municipi. El projecte s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor local Jesús Moncada, Camí de sirga, peça clau de la narrativa contemporània catalana.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

Comments Off none Read more

Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

jul. 24
Aragonès, Franja, Catalunya, País Valencià, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Rosa Bolea i Javier Giralt / AAL
Rosa Bolea i Javier Giralt amb el conveni signat / AAL
José Ramón Beltrán, Rosa Bolea, Javier Giralt i M.ª Luisa Arnal / AAL

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

Comments Off none Read more

Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

juny 9
Aragonès, Llengües a Aragó

Source: Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

Comments Off none Read more

Denuncian “incoherencias” y “errores groseros” en los cambios de la toponimia aragonesa

maig 29
Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Denuncian “incoherencias” y “errores groseros” en los cambios de la toponimia aragonesa

Varios miembros de la comisión asesora de Toponimia de Aragón denuncian “las omisiones, repeticiones e incoherencias” de la última modificación del Nomenclátor Geográfico de Aragón

El Pirineo ha sufrido una actualización de algunos de sus nombres y picos.

El Pirineo ha sufrido una actualización de algunos de sus nombres y picos. / El Periódico de Aragón

David Chic

David Chic

Zaragoza

La fundación Benito Coll y varios miembros de la comisión asesora de Toponimia de Aragón han denunciado esta semana los “errores groseros, omisiones, repeticiones e incoherencias” de la modificación del Nomenclátor Geográfico de Aragón que se ha publicado este 17 de marzo en el Boletín Oficial de Aragón y en el que se introducen nuevos nombres parra designar montañas y otros parajes de la geografía aragonesa.

Aseguran que en el listado se cometen errores mezclando nombres franceses, inventando denominaciones o incluso duplicando accidentes geográficos. La entidad considera que estos fallos se deben a que no se ha consultado a la comisión asesora, algo a lo que además el Gobierno de Aragón está obligado por la ley vigente de información geográfica de la comunidad. El órgano consultivo desarrolló “un intenso trabajo” entre el periodo que va del 2016 al 2023 “reuniéndose en treinta ocasiones” y revisando para su actualización y defensa patrimonial “miles de topónimos”.

En este momento, la presidenta de la fundación Benito Coll, Chulia Ara, lamenta que no se tenga en cuenta a ese órgano y que haya salido publicado un listado “con muchos errores” en el que incluso se desprecian denominaciones que ya fueron objeto de estudio y de debate.

Entre los ejemplos del mal uso que han identificado está la inclusión de “nombres inventados” como el de pico Bonneco, que según la fundación “no existe”, al igual que pasa con el pico Matamujeres o la Raspa de la Plana. “No se corresponden con ningún patronímico conocido ni con ninguna posible etimología local“, argumentan.

También lamentan “la aceptación de patronímicos franceses para cumbres fronterizas que ya tienen un nombre aragonés”, algo que sucede en el caso del Demeure Lagarat, que se conoce en la comunidad como La Forqueta.

Otros de los errores detectados tienen que ver con “transcripciones que deforman completamente la esencia de un nombre”. Esto sucede en el caso de un pico Olibón que supuestamente se corresponde con el pico l’Ibón. En este sentido lamentan que al actual Gobierno de Aragón “se le hace bola” cualquier aspecto relacionado con la difusión del aragonés y las cuestiones lingüísticas.

Sobre este aspecto, en el nuevo nomenclátor geográfico figura la castellanización del Chinebral de Gamueta conviertiendolo en el Ginebral de Gamueta y se transforma San Veturián en San Victoriano, un nombre que no se ha usado nunca en el Sobrarbe. La inconsistencia lingüística aparece reflejada en la duplicidad de nombres, apareciendo por un lado las Agujas de Posets y Agulles de Posets como si fueran dos entidades diferenciadas.

Igualmente alertan que bajo el epígrafe Picos 2.000 aparecen aristas, brechas, collados, miradores, y otro tipo de accidentes geográficos que no son “picos” propiamente dicho, algo que consideran otra muestra más de la falta de rigor.

La reivindicación de la validez de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón se debe a que el personal del Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR) “cuenta con personal limitado y las cuestiones toponímicas requieren conocimientos específicos de filología y del territorio más allá de las ciencias geográficas y cartográficas”. Por eso consideran que sus decisiones se ven enriquecidas con la existencia de un órgano consultivo adecuado.

Comments Off none Read more

Neix Lo Pregó de la Franja, un digital en català per donar veu a les comarques de la zona

maig 15
Baix Cinca, Franja, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

Source: Neix Lo Pregó de la Franja, un digital en català per donar veu a les comarques de la zona

Comments Off none Read more

Alejandro Nolasco (VOX) culpa a Azcón de expandir el catalán en Aragón

abr. 25
Llengües a Aragó, Normalització del català

“Hasta su academia aragonesa de la lengua felicitó anteayer en catalán el día de Sant Jordi”, le ha reprochado Alejandro Nolasco.

25 abril, 2025Alejandro Nolasco culpa a Azcón de expandir el catalán en Aragón. “Hasta su academia aragonesa de la lengua felicitó anteayer en catalán el día de Sant Jordi”, le ha reprochado Alejandro Nolasco en la sesión de preguntas al presidente del Pleno de las Cortes.

El portavoz de VOX ha planteado a Azcón una pregunta relativa a la eliminación del reconocimiento del catalán en Aragón.

Defender los intereses de los aragoneses

“Viene al pelo esta pregunta de defender los intereses de los aragoneses frente a otros. En multitud de ocasiones, de mítines, de entrevistas, en campaña electoral, usted afirmó que en Aragón no se habla catalán, así de rotundo, y que iba a eliminar el reconocimiento del catalán como lengua propia de Aragón”, ha señalado Nolasco al comienzo de su intervención.

Sin embargo, el portavoz de VOX le ha recordado que “hace unos meses usted y su gobierno cambiaron de opinión, votando en contra de una iniciativa de Vox que pretendía precisamente eso, eliminar el reconocimiento del catalán en Aragón”.

“Y a día de hoy, sus votantes y también sus antiguos socios que somos nosotros, nos seguimos preguntando qué fue lo que le hizo cambiar de opinión. Porque lo llevaba en su programa electoral, lo dijo muchas veces. Nos pareció curioso que nos votaran en contra, la iniciativa en la que pedíamos eso, que por cierto también estaba en nuestro antiguo pacto de gobierno. Y el otro día vemos como la Academia Aragonesa de la Lengua, felicita el día de San Jordi a todos los aragoneses”.

Preguntas a Azcón

“¿Piensa su gobierno en algún momento volver a cambiar de opinión y eliminar el reconocimiento del catalán en Aragón, tal y como usted prometió en campaña? ¿O su gobierno va a seguir siendo cómplice del catalanismo expansionista en Aragón, que sólo beneficia a los separatistas que quieren destruir la unidad de España?”

“¿No cree que como presidente de Aragón debe proteger la riqueza cultural de nuestra tierra como las modalidades lingüísticas del Aragonés oriental, en lugar de tirarse en brazos de un catalán que busca engullirlo todo?”

“Porque usted lo sabe, que lo que buscan es engullirlo todo culturalmente. Es una guerra cultural. Si defendió que los bienes de Sijena tenían que estar en Aragón, ¿por qué ahora transige con la destrucción de nuestras modalidades lingüísticas propias? Si usted sabe que Cataluña es una comunidad bien cebada y nosotros una injustamente famélica en cuanto a recursos se refiere, ¿por qué darles la satisfacción también de que se apropien de nuestra cultura? ¿Para qué hacer el caldo gordo a sus artimañas expansionistas?»

VOX presentará otra iniciativa

Nolasco ha avanzado que VOX volverá a presentar una iniciativa para que Azcón pueda cumplir lo que dijo en campaña que haría y que además también firmó en el pacto de gobierno.

“Y espero que se decida a defender la riqueza lingüística y cultural de nuestra tierra en lugar de seguir dando pábulo a las pretensiones catalanistas que nos quieren devorar culturalmente para después hacerlo políticamente”, ha concluido.

Comments Off none Read more

Exposició virtual a la UB: Arias lingüisticas d’Aragón y del aragonés

abr. 25
Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès

Source: Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Lletres: Arias lingüisticas d’Aragón y del aragonés | Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació – CRAI UB

Comments Off none Read more

Documental lengua aragonesa extinción | Ángel Luis Saludas, el pastor del valle de Bielsa que intenta mantener vivo un dialecto del aragonés

abr. 8
Aragonès

Source: Documental lengua aragonesa extinción | Ángel Luis Saludas, el pastor del valle de Bielsa que intenta mantener vivo un dialecto del aragonés

Comments Off none Read more

Presentació a Saragossa de “Cartas a Bellmunt” i “El Fomento del Bajo Aragón”

març 26
Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català

José Domingo Dueñas, Ramón Mur y Carlos Serrano

presentan

El Fomento del Bajo Aragón
Una singular iniciativa regeneracionista

Cartas a Bellmunt
En el centenario de la muerte de Juan Pío Membrado

Zaragoza · Librería Antígona (Pedro Cerbuna, 25)
Viernes 28 de marzo, 19:30 horas

Logos a la part inferior:

  • Aladrada ediciones

  • Rolde de estudios aragoneses

Imatges de les cobertes dels llibres:

  • El Fomento del Bajo Aragón. Una singular iniciativa regeneracionista. Edición facsímil del Boletín del Fomento del Bajo Aragón. Estudio introductorio Ramón Mur

  • Cartas a Bellmunt. En el centenario de la muerte de Juan Pío Membrado (1851–1923). Prólogo Ramón Mur. Edición, estudios introductorios, notas y selección de originales José Domingo Dueñas Lorente, Carlos Serrano Lacarra

Comments Off none Read more

En marcha la jornada “De la glotofobia a la diversidad lingüística”

març 11
Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística

Source: En marcha la jornada “De la glotofobia a la diversidad lingüística”

La glotofobia o discriminación lingüística será el eje central de la jornada de sociolingüística que se celebrará el miércoles 19 de marzo en la Biblioteca María Moliner —sesión matinal— y el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras —sesión vespertina— de la Universidad de Zaragoza.

11 marzo, 2025, 11:25

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.

Foto: Darya Sannikova (Pexels)

Las sesiones de la jornada “De la glotofobia a la diversidad lingüística: retos de la sociolingüística actual en múltiples contextos” se enmarcan dentro de la actividad de los proyectos de innovación docente “Laboratorio de Derechos Culturales y Diversidad Cultural” (PICT 5333) y “Conectando voces: diálogos interculturales dentro y fuera del aula” (PICT 5591), además de formar parte de la docencia en sociolingüística de las distintas filologías de la Universidad.

Desde la organización subrayan el carácter transversal y abierto del encuentro, que abordará la discriminación lingüística en diferentes contextos: desde el ámbito francófono hasta las lenguas históricas de Aragón —aragonés, catalán y castellano—, pasando por lenguas con una fuerte presencia en la sociedad actual, como el árabe, o lenguas de comunicación global, como el inglés.

Uno de los puntos destacados de la jornada será la conferencia inaugural del sociolingüista Philippe Blanchet (Université de Rennes 2), referente en el estudio de la glotofobia, quien ofrecerá una visión general del fenómeno. Junto a él, especialistas de la Universidad de Zaragoza, como Natxo Sorolla, Maite Moret, Elena Albesa, Nayara Ortega, Isabel Herrando, Ángeles Vicente y María Ballarín, abordarán la discriminación lingüística desde múltiples perspectivas y contextos.

El propósito de la jornada es “generar un espacio de formación, reflexión y diálogo”, un foro de “aprendizaje” en el que se pongan sobre la mesa “los desafíos de la sociolingüística actual y se reivindique el valor de la diversidad cultural y lingüística”. “Queremos que sea un encuentro de debate sobre los derechos lingüísticos, para que la diversidad lingüística y cultural pueda ser realmente respetada”, apuntan desde la organización.

 

Comments Off none Read more

De la glotofobia a la diversidad lingüística: retos de la sociolingüística actual en múltiples contextos (Saragossa)

març 10
Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català, Recerca, Situació sociolingüística

Comments Off none Read more

Glòria Francino, nova acadèmica de número de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

febr. 27
Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Glòria Francino, nova acadèmica de número de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

  • La filòloga i escriptora ribagorçana s’incorporarà a l’Institut Aragonès del Català
VilaWeb

El 12 de febrer, en sessió extraordinària del ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, es va votar una vacant en l’àmbit lingüístic del català, creada arran de la renúncia de Merxe Llop. Després d’un procés en el qual els membres podien presentar candidatures avalades per almenys un terç del ple, la candidatura de Glòria Francino Pinasa va ser triada per unanimitat.

Amb aquesta elecció, Francino s’uneix als acadèmics que conformen l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb l’objectiu d’assegurar el compromís de l’entitat amb la diversitat lingüística d’Aragó i, en particular, amb la recerca i difusió de la llengua catalana parlada a la Franja.

Perfil de Glòria Francino Pinasa

Glòria Francino Pinasa és natural de Sopeira (Ribagorça) i llicenciada en Filologia Hispànica (1980) i en Filologia Catalana (1985). La seva trajectòria professional ha estat marcada per la docència, que ha exercit com a professora de llengua castellana i literatura a l’ensenyament secundari, cos de docents en què va obtenir el reconeixement de catedràtica el 2008. El seu treball ha destacat en diverses vessants. En primer lloc, pel seu compromís amb la llengua catalana. És una defensora activa del català ribagorçà i membre del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), i col·labora amb publicacions com Temps de Franja, Ripacurtia i Sopeira. Revista d’Amics de l’Alaó.

Des d’una perspectiva científica, ha contribuït amb investigacions sobre la llengua i l’onomàstica ribagorçana, i ha participat en projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia sobre la toponímia i la història lingüística de la regió. Ha format part d’estudis que han donat lloc a més de quaranta monografies, incloent-hi publicacions en català sobre els municipis Bonansa, Sopeira, Vilaller, el Pont de Suert i la Vall de Boí.

En l’àmbit literari, ha publicat narracions de ficció en antologies com Punt per agulla. Mostra de la narrativa breu contemporània de l’Aragó catalanòfon i Te de roca. Així mateix, la seva tasca en el camp didàctic ha donat lloc a obres com Benvolgut setembre (2019), un material educatiu que ha estat traduït a diverses llengües. La seva incorporació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua suposa el reconeixement a una trajectòria dedicada a l’estudi, l’ensenyament i la promoció de la llengua catalana, consolidant-la com una de les figures clau en la defensa del patrimoni lingüístic ribagorçà.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja