La cita cicloturista recorrerá antiguos caminos históricos entre Fayón y Caspe en una travesía de dos etapas con 130 kilómetros de recorrido
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Baix Cinca
Us convidem a una taula redona literària que hem organitzat per al proper dissabte 21 de març, a les 11:00 del matí al Palau Montcada de Fraga, en què dialogaran entre sí dones de la nostra comarca natural que es guanyen la vida escrivint: Susanna Barquín (Fraga), Teresa Ibars (Aitona), Mercè Ibarz (Saidí) i Anna Sàez (La Granja).
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fa un any i mig, l’escriptor Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) presentava El món interior, una reflexió europea sobre la pervivència de la història i el fantasma mai esvaït de la guerra. Llavors, acabava de ser pare d’en Juli, nascut a Graz, la ciutat austríaca on s’acabaven d’instal·lar. El llibre també era un llegat […]
Source: Francesc Serés: “L’esperança avui és el més difícil de vendre”
Natxo Sorolla i Marcel Pena
Los resultats de la Franja a les eleccions a Corts d’Aragó de 8/2/2026 els podeu comprovar municipi a municipi a la Taula. Una anàlisi dels resultats intentant sintetitzar les principals dinàmiques del territori (anàlisi factorial) mostren una oposició entre municipis més conservadors (amb més vot a PP i VOX) i municipis més progressistes (amb més vot a PSOE, CHA i Podemos). Entre els més conservadors destaquen Castigaleu, Monesma i Queixigar, Mont-roig, Torrent de Cinca, la Canyada de Beric, la Ginebrosa o Vilella de Cinca. Entre els més progressistes, de manera molt més dispersa, destaca Bonansa, i a certa distància, Camporells, seguit per Sopeira, la Torre de Vilella, Viacamp i Lliterà, Tolva, Arenys de Lledó, la Sorollera, Benavarri, Areny, Pont de Montanyana o Torredarques.
En un segon eix podem distingir els pobles segons si tenen un vot més rellevant al PP, d’una banda, o al PAR i Teruel Existe. I aquí podem distingir sobretot a Ràfels pel seu vot al PAR i TE, però també a Lledó, Albelda, la Codonyera o Pena-roja, oposats als pobles amb poc pes del PAR i TE i molt de vot al PP, com especialment Castigaleu, però també, Lasquarri, Torre la Ribera, Castillonroi, Fraga, Saidí, Torrent de Cinca, Faió o Maella.
Cal esmentar casos particulars, com… Continuar llegint Resultats electorals a la Franja (Corts d’Aragó, 2026) – Temps de Franja
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que tindrà lloc dissabte 21 de febrer a Vilella de Cinca, a les 19:00 hores al local social de la localitat, coincidint amb la celebració del Dia de la llengua materna i que en aquesta edició estarà dedicada a la memòria de l’historiador fragatí Joaquín Salleras.
En el transcurs de l’acte s’atorgaran els premis “Galan a la normalització cultural i lingüística” i el “Franja: cultura i territori” corresponents a l’any 2025, a més de donar a conèixer el projecte mereixedor de la beca d’investigació IEBC-IEA.
El “Premi Galan a la normalització cultural i lingüística 2025” vol reconèixer enguany l’artista fragatina Lorena Margalló, per la labor continuada de difusió de la cançó tradicional en la nostra llengua i el seu projecte experimental Foltronik, que fusiona folklore i música electrònica.
El “Premi Franja: cultura i territori 2025”, que atorga Iniciativa Cultural de la Franja, reconeix en aquesta ocasió l’Acadèmia aragonesa de la llengua per la seua tasca en la preservació de les llengües minoritzades d’Aragó i la defensa del patrimoni que ens defineix i ens uneix com a territori a la llum de la raó científica.
Joaquín Salleras (Fraga, 1949- Barcelona 2025), mestre, historiador i doctor en Història medieval per la Universitat de Barcelona, va ser un estudiós de la història de Fraga i comarca i dinamitzador cultural, creador de l’associació La Màgia i ànima de la festa medieval que commemora anualment la capitulació de Fraga (1149). Salleras va ser mereixedor de la beca d’investigació de l’IEBC-IEA en dues ocasions, amb un estudi sobre la relació de la reina Maria de Lluna i la baronia de Fraga (Gal·lica Flavia, 2015) i per donar a conèixer documentació inèdita sobre la mort d’Alfons el Batallador (pendent de publicació).
Source: El PP guanya en vots a la Franja de Ponent i el PSOE s’imposa a la majoria de municipis
El resultat electoral a la Franja de Ponent indica un comportament diferenciat del conjunt de l’Aragó, on el Partit Popular s’ha imposat amb claredat i l’única possibilitat de govern és un acord amb Vox. A la Franja, en canvi, el PSOE resisteix millor –amb avantatges de fins a vuit punts en algunes comarques–, Vox hi creix de manera sostinguda i l’espai aragonesista presenta comportaments desiguals segons el territori. El Partit Aragonès, històricament determinant en la governabilitat, és esborrat definitivament per les forces de dreta d’obediència espanyola.
Azcón resta encadenat a Vox i el PSOE s’estimba a mínims històrics a l’Aragó
El territori continua dividit en dues grans zones. D’una banda, el nord del Cinca, més progressista i on els socialistes s’imposen en la majoria de municipis; i, d’una altra, el sector meridional –especialment el Matarranya–, històricament més conservador i, en aquestes eleccions, amb un vot molt fragmentat. Aquesta fractura territorial reapareix amb claredat i confirma una fotografia electoral complexa: l’esquerra manté una base territorial sòlida, però la dreta domina els principals centres de població i consolida posicions estratègiques. Cap bloc no aconsegueix una hegemonia clara i els equilibris locals continuen determinant el pes de cada força.
En conjunt, el PP és la primera força a la Franja, amb 6.294 vots (32,31%), seguit de prop pel PSOE, amb 5.643 (28,97%). Vox ocupa la tercera posició amb 3.821 vots (19,61%) i la Chunta Aragonesista arriba a 1.109 (5,69%). Terol Existeix obté 926 vots (4,75%) i el PAR és a 505 (2,59%). Sumar aconsegueix solament 282 vots (1,45%) i la resta de candidatures hi obtenen percentatges residuals.
Un nord clarament socialista i un sud fragmentat
Al nord del Cinca, el mapa es tenyeix majoritàriament de vermell. De Montanui a Camporrells, el PSOE s’imposa sistemàticament, i cap a l’interior reapareix la força del PP en municipis com les Paüls i Beranui. A la Ribagorça es destaca també el suport a la Chunta Aragonesista, que arriba a l’11,68%.
A la Llitera hi ha pràcticament un empat entre el PP (30,61%) i el PSOE (30,45%), però amb un suport molt elevat a Vox, que supera el 20%. A Tamarit de la Llitera, el municipi catalanoparlant més poblat de la comarca, l’extrema dreta arriba al 23,15%, per damunt de la mitjana aragonesa, cosa que confirma que també s’expandeix en territoris amb forta tradició socialista.
El PP s’imposa sobretot als nuclis més poblats. Al Baix Cinca, Fraga –la ciutat més gran de la Franja– dóna una victòria clara al PP (35,83%), amb Vox com a segona força (23,80%) i el PSOE en tercera posició, a 662 vots del PP. De fet, el PSOE obtindria més vots a la Franja si no es comptabilitzés la capital del Baix Cinca. El PP també s’imposa en municipis com ara Tamarit, Maella i Calaceit, però el PSOE és el partit dominant en la major part del mapa i en els municipis més petits. La població més gran on el PSOE és la força més votada és Mequinensa, amb un 37% dels vots.
El sud presenta un panorama més fragmentat. Al Matarranya hi ha una victòria clara del PP (31,19%), amb triomfs destacats a Calaceit i Vall-de-roures, però amb un suport relativament baix a Vox (14,1%) i una presència notable de l’aragonesisme: Terol Existeix arriba al 12,45%, la CHA al 5,87% i el PAR al 5,49%, que conjuntament superen el 20% dels vots. Alhora, el PSOE hi augmenta el suport respecte del 2023 i passa del 18,73% al 25,77%, una pujada superior fins i tot a la de Vox. Tot i el perfil conservador de la comarca i que el PP guanya fins i tot en municipis petits, la suma d’aquest partit amb Vox hi és inferior a la registrada en la major part del territori i també en comparació amb l’Aragó.
El declivi del PAR i les excepcions locals
Els resultats confirmen la pèrdua d’influència del PAR que, tot i guanyar en municipis com ara Albelda, Lledó i Ràfels, resta fora del parlament per primera vegada d’ençà del 1983. El retrocés simbolitza el declivi d’un espai polític que durant dècades havia estat clau en l’equilibri institucional aragonès.
Entre les excepcions locals, Vox guanya a la Canyada de Beric i Terol Existeix s’imposa a la Codonyera (34,85%), tots dos al Matarranya. També són els municipis on aquests partits obtenen més bon resultat. El millor resultat del PP és a Castigaleu (Ribagorça), amb el 67,5%; el del PSOE, a Bonansa, també a la Ribagorça, amb el 61,53%. La Chunta es destaca a Camporrells (21,33%) i el PAR, malgrat la desaparició parlamentària, arriba al 40,22% a Lledó. Així, en conjunt, la Franja confirma la seva singularitat electoral: resistència progressista, avenç desigual de l’extrema dreta i persistència d’identitats territorials pròpies.
Dins del programa de les VI Jornades ‘La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana’ organitzades per l’IEC a Barcelona, es va presentar dijous un interessant estudi sobre “Usos i actituds lingüístiques dels/les adolescents de la Franja: L’impacte de les xarxes socials en la promoció del català” elaborat per investigadors/ores de la Universitat de Lleida.
Tenim encara poc contingut creat en la nostra llengua, així que, influencers, particulars i institucions: animeu-vos a utilitzar-la!
Alguns/es ja ho esteu fent en prou èxit i també en llengua aragonesa!👏
CONVOCATÒRIA DE Candidatures a Premi Franja «Cultura i Territori» 2025
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea [arrova] gmail.com no més tard del 31 de gener.
El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.
La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
El govern de l’Aragó –encapçalat pel PP amb el suport de Vox– ha retirat el servei de transport escolar a dues adolescents de Fraga, de quinze anys i setze, que tenen discapacitat i estudien a l’Escola Plançó, un centre concertat d’educació especial a Caparrella (Segrià). L’ajuntament de Fraga, també governat pel PP, justifica la decisió adduint que les famílies de les noies decideixen voluntàriament d’escolaritzar-les en un col·legi català i no en el centre aragonès que, segons el criteri de la territorialitat, els pertocaria, i que van utilitzar una línia autoritzada excepcionalment per al cas d’una tercera alumna amb risc vital que rebia tractament en un hospital de Lleida, però que ja es va morir.
Segons les administracions aragoneses, la Inés i la Lyra haurien d’estudiar al centre d’educació especial La Alegría de Montsó, l’únic centre públic de la demarcació d’Osca que ofereix formació per a menors amb necessitats educatives especials. Tanmateix, no és el centre més pròxim: l’Escola Plançó és a 27 quilòmetres de Fraga, mentre que La Alegría és a 52. El temps de trajecte amb cotxe per a arribar al centre de Caparrella és d’uns vint-i-cinc minuts i per anar a Montsó se’n necessiten uns quaranta-cinc. A més, el trajecte amb transport públic implica sortir de Fraga a les 8.15 i tornar a la tarda, al voltant de les 18.15. Això vol dir passar deu hores fora de casa cada dia.
“Només volem que les nostres filles vagin a un col·legi pensat per a elles”, explica a VilaWeb Mar Larroya, mare de la Lyra. A l’Escola Plançó hi ha infants i adolescents de tres anys i vint-i-un diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA) o semblants. A més, les dues famílies estan satisfetes amb l’evolució de les seves filles al centre. “És complicat, però hem notat un cert progrés i elles ja estan més que habituades a aquest centre, on n’estan molt pendents”, afegeix.
Sense el transport escolar, les famílies han de fer un esforç logístic i econòmic extra per a poder mantenir les nenes al centre. “Ens hem de coordinar cinc dies la setmana i, és clar, alhora treballem”, diu. A més, si una de les nenes té un imprevist i no pot assistir a classe, el pla de viatge organitzat entre les dues famílies es pot comprometre i fer que l’altra alumna tampoc no hi pugui assistir. A banda, alguns integrants dels dos nuclis familiars també tenen alguna discapacitat, cosa que encara ho complica més. Per a canviar la situació, han començat una campanya a la plataforma Change.org on volen recollir signatures i forçar el govern aragonès a rectificar.
Una decisió política
El transport escolar per a dur joves amb discapacitat del Baix Cinca fins a Lleida es va crear el 2013. La línia va desaparèixer el curs 2020-2021 a conseqüència de la pandèmia, però es va reactivar l’any següent. “És una decisió cent per cent política, perquè el finançament s’havia aprovat si més no fins al desembre i ens han tallat el servei a començament de curs”, lamenta Larroya. A més, diu que estudiar a Catalunya és una pràctica habitual de molts joves de la Franja.
A banda, el govern va comunicar la retirada del transport pocs dies després d’una reunió en què les famílies n’havien demanat l’ampliació. “Ens vam reunir per demanar si es podia ampliar el transport als cinc dies de la setmana, perquè fins ara només en funcionava quatre. No ens esperàvem que ens ho aprovessin, però tampoc que ens el retiressin del tot”, diu.
El cas arriba al ple municipal de Fraga
Després de la polèmica originada per la retirada del transport, el PSOE de Fraga va acusar el batlle, José Ignacio Gramún, de sotmetre’s a les decisions del president de l’Aragó, Jorge Azcón, i de no defensar el dret de dues estudiants a rebre una educació inclusiva, pública i de qualitat. Per contra, el govern del municipi ha respost que l’oposició defensa un cas de greuge comparatiu entre els onze alumnes fragatins que estudien en un centre aragonès adaptat i les dues famílies que han optat per un col·legi català.
En un comunicat, el consistori diu: “És evident que el col·legi públic que els correspon és el de la nostra comunitat autònoma, exactament igual que als altres onze nens fragatins que assisteixen al col·legi La Alegría de Montsó, un centre públic i de qualitat.” El PSOE ha respost que defensa la igualtat d’oportunitats: “Si demanen convenis sanitaris amb Lleida, per què no fan això mateix amb el transport escolar?”
Mentrestant, les famílies esperen una solució. “Ens hem vist enmig d’una picabaralla política, però nosaltres tenim un problema logístic”, lamenta Larroya.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA) té el plaer de convidar-vos a l’acte:
LES XARXES SOCIALS, UNA AMENAÇA AL FUTUR DE LA NOSTRA LLENGUA?
Divendres, 21 de novembre de 2025 · 18.00 h
Sala d’Actes del Palau Montcada de Fraga
L’acte inclourà:
- Presentació dels resultats de la recerca:
Usos i Actituds Lingüístiques dels Adolescents de la Franja de Ponent: l’impacte de les Xarxes Socials en la Promoció del Català, a càrrec de Fernando Senar, professor de la Universitat de Lleida i investigador principal del projecte.
- Taula redona – debatsobre les conclusions de la recerca, amb la participació de:
– Francesc Marco, secretari de Plataforma per la Llengua
– Àngel Huguet, catedràtic de Psicologia (Universitat de Lleida)
– Cecilio Lapresta, catedràtic de Sociologia (Universitat de Lleida), moderador
Aquest acte està adreçat a socis i simpatitzants de l’IEBC IEA mitjans de comunicació, centres educatius, entitats, administracions i persones interessades en la situació sociolingüística de la Franja, especialment en relació amb l’impacte creixent de les xarxes socials en els usos lingüístics juvenils.
Ens agradaria comptar amb la vostra assistència i us agrairem la difusió de l’esdeveniment.
Per a més informació o per confirmar assistència, podeu contactar amb nosaltres a iebc@iebc.cat / 638573189 (Pep Labat).
Cordialment,
Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA)
