Skip to content

Archive

Category: Baix Cinca

Source: “És una decisió 100% política”: el govern de l’Aragó retira el transport escolar a dues alumnes amb discapacitat perquè estudien a Lleida

El govern de l’Aragó –encapçalat pel PP amb el suport de Vox– ha retirat el servei de transport escolar a dues adolescents de Fraga, de quinze anys i setze, que tenen discapacitat i estudien a l’Escola Plançó, un centre concertat d’educació especial a Caparrella (Segrià). L’ajuntament de Fraga, també governat pel PP, justifica la decisió adduint que les famílies de les noies decideixen voluntàriament d’escolaritzar-les en un col·legi català i no en el centre aragonès que, segons el criteri de la territorialitat, els pertocaria, i que van utilitzar una línia autoritzada excepcionalment per al cas d’una tercera alumna amb risc vital que rebia tractament en un hospital de Lleida, però que ja es va morir.

Segons les administracions aragoneses, la Inés i la Lyra haurien d’estudiar al centre d’educació especial La Alegría de Montsó, l’únic centre públic de la demarcació d’Osca que ofereix formació per a menors amb necessitats educatives especials. Tanmateix, no és el centre més pròxim: l’Escola Plançó és a 27 quilòmetres de Fraga, mentre que La Alegría és a 52. El temps de trajecte amb cotxe per a arribar al centre de Caparrella és d’uns vint-i-cinc minuts i per anar a Montsó se’n necessiten uns quaranta-cinc. A més, el trajecte amb transport públic implica sortir de Fraga a les 8.15 i tornar a la tarda, al voltant de les 18.15. Això vol dir passar deu hores fora de casa cada dia.

“Només volem que les nostres filles vagin a un col·legi pensat per a elles”, explica a VilaWeb Mar Larroya, mare de la Lyra. A l’Escola Plançó hi ha infants i adolescents de tres anys i vint-i-un diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA) o semblants. A més, les dues famílies estan satisfetes amb l’evolució de les seves filles al centre. “És complicat, però hem notat un cert progrés i elles ja estan més que habituades a aquest centre, on n’estan molt pendents”, afegeix.

Sense el transport escolar, les famílies han de fer un esforç logístic i econòmic extra per a poder mantenir les nenes al centre. “Ens hem de coordinar cinc dies la setmana i, és clar, alhora treballem”, diu. A més, si una de les nenes té un imprevist i no pot assistir a classe, el pla de viatge organitzat entre les dues famílies es pot comprometre i fer que l’altra alumna tampoc no hi pugui assistir. A banda, alguns integrants dels dos nuclis familiars també tenen alguna discapacitat, cosa que encara ho complica més. Per a canviar la situació, han començat una campanya a la plataforma Change.org on volen recollir signatures i forçar el govern aragonès a rectificar.

Una decisió política

El transport escolar per a dur joves amb discapacitat del Baix Cinca fins a Lleida es va crear el 2013. La línia va desaparèixer el curs 2020-2021 a conseqüència de la pandèmia, però es va reactivar l’any següent. “És una decisió cent per cent política, perquè el finançament s’havia aprovat si més no fins al desembre i ens han tallat el servei a començament de curs”, lamenta Larroya. A més, diu que estudiar a Catalunya és una pràctica habitual de molts joves de la Franja.

A banda, el govern va comunicar la retirada del transport pocs dies després d’una reunió en què les famílies n’havien demanat l’ampliació. “Ens vam reunir per demanar si es podia ampliar el transport als cinc dies de la setmana, perquè fins ara només en funcionava quatre. No ens esperàvem que ens ho aprovessin, però tampoc que ens el retiressin del tot”, diu.

El cas arriba al ple municipal de Fraga

Després de la polèmica originada per la retirada del transport, el PSOE de Fraga va acusar el batlle, José Ignacio Gramún, de sotmetre’s a les decisions del president de l’Aragó, Jorge Azcón, i de no defensar el dret de dues estudiants a rebre una educació inclusiva, pública i de qualitat. Per contra, el govern del municipi ha respost que l’oposició defensa un cas de greuge comparatiu entre els onze alumnes fragatins que estudien en un centre aragonès adaptat i les dues famílies que han optat per un col·legi català.

En un comunicat, el consistori diu: “És evident que el col·legi públic que els correspon és el de la nostra comunitat autònoma, exactament igual que als altres onze nens fragatins que assisteixen al col·legi La Alegría de Montsó, un centre públic i de qualitat.” El PSOE ha respost que defensa la igualtat d’oportunitats: “Si demanen convenis sanitaris amb Lleida, per què no fan això mateix amb el transport escolar?”

Mentrestant, les famílies esperen una solució. “Ens hem vist enmig d’una picabaralla política, però nosaltres tenim un problema logístic”, lamenta Larroya.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA) té el plaer de convidar-vos a l’acte:

LES XARXES SOCIALS, UNA AMENAÇA AL FUTUR DE LA NOSTRA LLENGUA?

Divendres, 21 de novembre de 2025 · 18.00 h
Sala d’Actes del Palau Montcada de Fraga

L’acte inclourà:

  • Presentació dels resultats de la recerca:

Usos i Actituds Lingüístiques dels Adolescents de la Franja de Ponent: l’impacte de les Xarxes Socials en la Promoció del Català, a càrrec de Fernando Senar, professor de la Universitat de Lleida i investigador principal del projecte.

  • Taula redona – debatsobre les conclusions de la recerca, amb la participació de:

– Francesc Marco, secretari de Plataforma per la Llengua
– Àngel Huguet, catedràtic de Psicologia (Universitat de Lleida)
– Cecilio Lapresta, catedràtic de Sociologia (Universitat de Lleida), moderador

Aquest acte està adreçat a socis i simpatitzants de l’IEBC IEA mitjans de comunicació, centres educatius, entitats, administracions i persones interessades en la situació sociolingüística de la Franja, especialment en relació amb l’impacte creixent de les xarxes socials en els usos lingüístics juvenils.

Ens agradaria comptar amb la vostra assistència i us agrairem la difusió de l’esdeveniment.

Per a més informació o per confirmar assistència, podeu contactar amb nosaltres a iebc@iebc.cat / 638573189 (Pep Labat).

Cordialment,

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA)

Source: Franja Viva – En homenatge a Joaquim Salleras i Clarió, que… | Facebook

El VIII Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa obre el teló aquest cap de setmana amb ‘Tierra’, de la companyia basca Les Figuretes.

Amb la tardor arriba el Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa (cTAM), concretament la seva vuitena edició que se celebrarà entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre a la Sala Goya. Una cita cultural única i ineludible al Baix Cinca que es va posar en marxa el 2018 i que ha convertit aquesta temporada en una celebració de l’art, la il·lusió i el talent escènic.

L’edició d’enguany del Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa se celebra sota el lema “El teatre amateur és el dolç sabor de la perseverança”, una frase inspirada en la faula d’Isop “La guineu i el raïm” que simbolitza la constància, l’esforç i la recompensa del treball ben fet de les quatre companyies participants. Aquest esperit també es reflecteix en el cartell oficial del certamen, dissenyat pel mequinensà Pablo Vidallet, qui ha reinterpretat visualment la metàfora de transformar la frustració en impuls creatiu. Continuar llegint… Tierra’ obre el teló a Mequinensa – Temps de Franja

  • En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
  • Lo conoce bien usted.
  • Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
  • Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
  • Entens, entens, entens…
  • Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
  • ¡Aragón oriental!
  • … o Aragón Oriental
  • No nos gusta la Franja
  • Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
  • Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
  • El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
  • Alguien sí lo duda
  • Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
  • Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
  • Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
  • A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.

Source: L’Habitatge i l’ansietat – Temps de Franja

// Patrici Barquín

Això va passar fa una bona pila d’anys; i sé que fa tant de temps perquè ja fa molts d’anys que no tinc jaia i quan va passar això que vull explicar, la dona, encara tot just era mare.

Resulta que vivien a una finca de lloguer, agon cuidaven les seues vaques. Com que eixa forma de viure estava una mica en l’aire, van decidir vendre els animals i traslladar-se; de tal manera que el propietari, en ser sabedor del canvi, va entrar en pànic per un possible impagament, així que va anar a fer una visita. Ma jaia el va rebre a la porta de la casa i en sentir la reclamació de l’amo, li va dir que parlaria en l’home (mon jaio) per a aclarir la situació.

Quan mon jaio va arribar a casa i la dona li va plantejar la qüestió es va incomodar una mica, ja que assegurava que ja havia parlat en lo propietari per a explicar-li que a final de mes liquidarien l’import del lloguer.

Un parell de dies després es va tornar a repetir la visita amb un convidat més: lo propietari, la llogatera i la mala hòstia que se li havia ficat a n’eixa. La conversa va anar de forma similar: «vinc a cobrar el lloguer». «Ja te va explicar el meu home que te pagarem a final de mes. No sé a que collons vens si ja t’ho havia dixat clar» L’home va marxar remugant.

Al dia següent, es veu que el propietari havia passat mala nit, tenia una raboseta a la boca de l’estómac, o ves a saber què; el cas és que va tornar a casa de ma jaia i va començar a reclamar els seus diners de manera persistent: «que m’has de pagar perquè això é meu i esteu ací i marxareu sense pagar i no ho puc permetre». Ma jaia el va mirar de dalt a baix i amb gran parsimònia li va dir: «però home, no has de patir. Mira ara mateix cobraràs, que m’ho ha dixat ací el meu home». Va entrar a la casa i va eixir en una mangala d’avellaner i li va fotre totxades pel dret i pel revés, totes les que va poder, mentre el desgraciat corria pel prat tant com les cames i les garrotades li ho permetien. No va tornar a aparèixer per la casa. Això sí, va aconseguir cobrar dos camins.

Ara sento gent que exclama que no hem aprés res, que estem tornant a la mateixa situació de bambolla (sembla que xoque molt lo Pep Bou) prèvia a la crisi del 2008. Com si la gent normal tinguéssim alguna culpa de la quantitat de sonats que es dediquen a fer negocis a compte dels nostres diners, fent allò que en diuen «inversions».

Sí que é veritat que han aconseguit que determinats sectors, oprimits per culpa dels negociets, empatitzen en los seus botxins i es dediquen a cridar en contra dels anomenats «okupes» que, per lo vist, no son més que persones que tenen dificultats per a pagar lloguers, hipoteques o per a trobar un habitatge. Així, aquells que són los generadors dels nostres problemes, poden viure tranquil·lament mentre augmenten les seues rendes fins que tot peti i ens en anem a prendre pel sac, economia i persones, un camí més, mentre els mal anomenats inversors arropleguen beneficis.

É veritat que en lo cas de ma jaia no tenien dificultat per a pagar el lloguer, però també é veritat que va actuar de forma expeditiva i ara això té una mica de mala premsa, però també é veritat que mai no va patir insomni ni ansietat, diguem que l’ansietat que ella podia tenir la treia a través d’un camp energètic en forma de mangala, que no mandala.

En qualsevol cas, ja va sent hora de que siguem capaços de focalitzar el veritable origen de la situació en la que mos trobem, respecte de l’habitatge, i que anem solsint mesures col·lectives en consonància als temps que vivim i a la magnitud de la tragèdia.

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 de desembre de 2025 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca.
El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de desembre de 2026, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estiga en procés de realització.
La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·licite i siga concedida una pròrroga.
L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital.
Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
Apartat 116
22520 Fraga

7a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis.
El premi es pot declarar desert.
El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

8a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

9a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà els drets de publicació i difusió del treball, que es farà sempre en català.
L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les Beques de l’IEBC-IEA.


INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA
Fraga, 30 de maig de 2025

beques IEBC-IEA 2025

Source: Una avería deja un tren parado dos horas en Fayón y afecta a 215 pasajeros

Source: Bd. 38 (2025) | Zeitschrift für Katalanistik

Source: Mequinensa impulsa un programa per a promoure el català a les escoles arran de la negativa del govern de l’Aragó

  • El programa inclou els quatre centres educatius del municipi i s’hi faran activitats cada any
VilaWeb

Imatge d’arxiu de participants en la concentració en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó a la plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

L’Ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa “Sirgant Moncada”, una nova iniciativa educativa i cultural destinada a fomentar l’ús del català als centres escolars del municipi. El projecte s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor local Jesús Moncada, Camí de sirga, peça clau de la narrativa contemporània catalana.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap a les Afores

Als baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels setanta, hi havia un comerç; ara no en queda gairebé cap

En el tossal de la Roqueta, la Fraga més deixada, hi ha desnivells de 8 metres, perillosos en cas d’aiguats
L’estrena de la nova Sala Florida, amb ‘L’hostalera’ de Goldoni, ha estat una alenada d’aire fresc Sigue per una cosa o per l’altra, Dins de Fraga ha deixat de ser un punt de trobada habitual

Embotir-se amb un utilitari pels laberíntics carrers de la Fraga dels jaios i dels verjaios li va suposar a Teresa, veïna de Benavarri, maniobrar a tort i a dret, suar la cansalada, unes quantes rascades en el vehicle i un fotimer de renecs. Tant és així, que no em va dirigir la paraula durant una temporada. Sigue per un malentès, per desconeixement, per una imprudència… la fadrina ribagorçana se les va veure de tots els colors transitant per Sta. Lecina, St. Roc, Jesús, Tossal, St. Pau, entre altres carrers secundaris, fins a desembocar a la replaceta del Carbó. Martina i Jordi, que tenen el garatge en un carrer de la vora, el de St. Miquel, no sempre podien entrar i treure el cotxe si algú altre aparcava a prop (els tres contenidors d’escombraries tampoc ho facilitaven). I quan trucaven als guàrdies urbans de cara a retirar l’automòbil obstructiu, la resposta era que la grua no estava preparada per a moure’s en els intestins de la ciutat. El matrimoni esmentat va aconseguir finalment que la Casa de la Vila col·loqués un disc prohibint l’estacionament en aquesta mena de cul-de-sac: “La majoria de carrers de Dins de Fraga són de doble sentit. I, en canvi, hi ha carrers de les Afores, amb força més amplitud, d’un sol sentit.” Continuar llegint… Eixorejar (dins de) Fraga | Quim Gibert | Fraga | Societat | El Punt Avui

Source: 180 regantes de Fayón pagarán tres veces menos en su factura de la luz con la nueva planta fotovoltaica

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja