// Redacció
Llengua, política i ciència se van donar la mà dins d’un seminari celebrat lo passat 4 de maig a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Ho coordinava Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.
En una intervenció titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dos llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost. Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i alhora la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües (2009, 2013) i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament en la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’administració.
José Ignacio López Susín en un moment de la seua intervenció. / M.D. Gimeno
A continuació, es van desenvolupar les intervencions de tres professors de diferents departaments la URV, complementant diversos aspectes del fet sociolingüístic. Miquel Àngel Pradilla, del Departament de Filologia Catalana —i membre de l’Institut d’Estudis Catalans— va subratllar l’obligació de l’elit que governa en millorar la matriu valorativa de la llengua més enllà de les polítiques lingüístiques, i, en este sentit, va al·ludir al concepte de “comunitat lingüística” per damunt de la “identització” política de la llengua, una font de conflictes polítics. També va mencionar el perill d’atomització si es creen acadèmies de la llengua per separat.
Al seu torn, María Dolores Gimeno, professora del Departament de Filologies Romàniques i vicepresidenta d’Ascuma, va parlar de l’associacionisme lingüístic a la Franja, des dels seus orígens als anys 80 —quan van aparèixer els Consells Locals de la Franja a la Llitera, l’IEBC i la mateixa Ascuma— a la recent “Clarió: Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català” (2013), un panorama que ha evolucionat des de la nova democràcia, sensible a les llengües minoritàries, a l’aparició darrerament d’associacions “negacionistes” per qüestions polítiques. Desprès de referir la important tasca realitzada en la dignificació i ús del català franjolí en diferents sentits (publicacions, escola, acció política…), va destacar la crisi actual de l’associacionisme clàssic, percebut ara com elitista per la seua vinculació al model dels centres d’estudis i sense relleu generacional davant nous models relacionals.
La darrera intervenció va ser la de Natxo Sorolla, sociòleg i professor del Departament de Gestió i Empresa, que va oferir dades dels processos de substitució lingüística que s’observen tant a l’àmbit de l’aragonès com del català, comparant el cas de la comarca del Baix Cinca i la Llitera i el d’Echo. La situació preocupant derivada del trencament de la transmissió familiar que s’observa històricament en l’aragonès situa la llengua en posició d’amenaça. Pel que fa al català a la Franja no s’observa este trencament, encara. Però les últimes dades apunten que el castellà està penetrant com a llengua d’interacció entre xiquets catalanoparlants familiars, circumstància que podria ser l’avantsala d’un procés de substitució imminent, i per evitar-ho, cal posar en acció polítiques lingüístiques més efectives.
Un breu torn de paraules va concloure una interessant jornada, interdepartamental i interautonòmica, confirmant la necessitat de seguir reflexionant i discutint en este sentit per preservar el patrimoni lingüístic i cultural, una riquesa de segles, i de buscar l’entesa i el respecte entre els parlants.
Un moment del seminari. / M.D. Gimeno
Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga