La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: AragonèsLas Cortes reclaman el retorno definitivo a Aragón del “Vidal Mayor” | Noticias de en Heraldo.es
maig 15Este documento, escrito en lengua romance, contiene una compilación de los fueros aragoneses realizada en 1247.
Origen: Las Cortes reclaman el retorno definitivo a Aragón del “Vidal Mayor” | Noticias de en Heraldo.es
Con fecha de 11 de mayo de 2017 fue publicado en BOA un ANUNCIO de las Direcciones Generales de Política Lingüística y de Planificación y Formación Profesional, por el que se somete a información pública el proyecto de orden por la que se modifica la Orden ECD/494/2016, de 26 de mayo, por la que se aprueba el currículo del Bachillerato y se autoriza su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón. Mediante esta Orden, que encontraréis en el enlace adjunto, se introducirá el currículum de lengua aragonesa en Bachillerato http://www.educaragon.org/noticias/noticias.asp?idNoticia=12597
Origen: · 12 DE MAYO, DIA DE LA ESCUELA DEL ARAGONÉS – PATUÉS – Lenguas de Aragón
Programa:
Viernes 12 de mayo
17,30 Chocolate y torta para todos
18,00 Actuaciones en video y en directo de los alumnos de Patués del CRA Alta Ribagorza
(acompañados por sus profesores Carmen Castán y Mª Carmen Bernal)
19,00 Entrega de los premios literarios Villa de Benasque en categoría infantil y juvenil
Palacio de los Condes de Ribagorza (Benasque)
Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant, autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.
Una de les mesures indispensables per a la supervivència d’una llengua minoritzada és tenir programes on s’empri aquesta llengua en la Televisió pública, una altra és el seu reconeixement i visibilitat. A Aragón TV no es compleix ni una cosa ni l’altra. Programes com “Aragón en Abierto”, d’emissió diària des de totes bandes d’Aragó, hauria de ser reflex de la realitat lingüística d’Aragó, amb sensibilitat i reforçant la consciència dels parlants d’aragonès i català a Aragó. No obstant això vídeos com aquest ensenyen la realitat diària de la nostra televisió pública, desconeixent l’existència de la varietat “foncense” de l’aragonès, evitant cridar la llengua amb el seu nom “aragonès” o “aragonès foncense” i reforçant la diglòssia entre els seus parlants patrimonials.
López Susín ha hecho esta reivindicación en el marco del IV Seminario Multidisciplinar sobre Plurilingüismo en España.
Origen: Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi | Lo Finestró
El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.
Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).
El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…
Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada” (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).
Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.
Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.
Origen: · TROBADA VIVIR EN ARAGONÉS EN PANTICOSA – Lenguas de Aragón
O días 26, 27 y 28 de mayo. Informazión en trobadavivirenaragones@
La profesora Iris Orosia Campos Bandrés ha estudiado las actitudes y prácticas lingüísticas de la comunidad educativa, y las metodologías y resultados de la docencia relacionada con esta lengua
Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de las aportaciones práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98
La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación acoge este miércoles, 26 de abril, a las 12 horas, con motivo de la celebración del Día de Aragón, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez
El Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza presenta este miércoles, 26 de abril, dentro de los actos del Día de Aragón, un estudio sobre la situación, resultados actuales y perspectivas de la enseñanza del aragonés en la escuela. La profesora Iris Orosia Campos Bandrés, del grupo de investigación ‘Educación para la Lectura, Literatura Infantil y Juvenil y Construcción de Identidades’ (ELLIJ), ha analizado las actitudes y prácticas lingüísticas de la comunidad educativa, y las metodologías y resultados de la docencia relacionada con esta lengua. La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación (calle Valentín Carderera, 4) acoge, a las 12 horas, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez, codirectores de las misma.
Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de la práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98.
Esta lengua románica, recuerda la autora, es una de las más amenazadas de Europa, según han señalado distintos expertos e instituciones internacionales como la UNESCO. Y la educación, explica, es una de las áreas principales donde deben implementarse acciones de planificación lingüística para la salvaguarda de una lengua en peligro.
La investigación que se presenta es la primera relacionada con la competencia en comunicación linguística que alcanza el alumnado que cursa aragonés o con su situación en la escuela. A partir de una amplia muestra perteneciente a todo el territorio de influencia histórica de esa lengua se ha realizado un estudio multimetodológico centrado en el análisis de las actitudes lingüísticas de la comunidad educativa altoaragonesa, hablante y no hablante de la lengua propia, así como de la competencia que alcanza en ella el alumnado que cursa la materia (un centenar de alumnos de 2º y 3º ciclo de Educación Primaria).
Para los análisis cuantitativos se recopilaron cuestionarios de 764 alumnos de 3º ciclo de Educación Primaria, 149 maestros de Educación Infantil y Educación Primaria y 1.077 familiares. Estos procedían de las escuelas de Ayerbe, Ansó, Echo, Berdún, Santa Cilia, Santa Engracia, Jasa, Jaca, Sabiñánigo, Caldearenas, Senegüé, Aineto, Biescas, Tramacastilla de Tena, Panticosa, Sallent de Gállego, Broto, Torla, Fiscal, Boltaña, Aínsa, Paúles de Sarsa, Laspuña, Bielsa, Gistaín, San Juan de Plan, Plan, Saravillo, Sahún, Castejón de Sos, Benasque, Cerler, Campo, Naval, El Grado, Fonz, Estadilla, Estada, Graus, Capella, La Puebla de Castro, Alquézar, Pozán de Vero, Adahuesca, Azara, Castillazuelo, Abiego, Bierge, Bolea, Almudévar, Robres, Tardienta, Lupiñén, Villanúa y Huesca.
El estudio cualitativo se ha realizado a partir de los testimonios de 77 maestros de Educación Infantil y Primaria, 54 familiares y 51 alumnos de 2º y 3º ciclo de Educación Primaria. Asimismo, se recopilaron las historias de vida de 15 de los 16 docentes que habían pasado por la enseñanza de la lengua aragonesa desde 1997 hasta 2015, momento en el que se realizó el trabajo de campo.
Origen: Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid) | Lo Finestró
Foto d’arxiu
Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó
El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.
En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.
En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.
Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.
López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org
Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.
Origen: L’aragonès de l’Aragó | Lo Finestró
Font: Viquipèdia
(Article publicat al Diario de Teruel)
Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.
Artur Quintana i Font