Skip to content

Archive

Category: Franja

El aragonés en Cataluña

Lluís-Xavier Flores Abat

18/10/2016

La visita a Barcelona, hoy martes 18 de octubre, del primer director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, el señor José Ignacio López Susín, simboliza para todos los que desde la capital catalana trabajamos por la lengua y cultura aragonesas, un hito histórico que viene a reforzar y alentar un trabajo continuo de muchos aragoneses y/o aragonesistas en estos últimos veinte años.

El espíritu aragonesista, ya presente desde los inicios del Centro Aragonés de Barcelona en 1909, ligado a la admiración hacia Joaquín Costa, así como el incipiente aragonesismo político representado por Gaspar Torrente, la Unión Aragonesista y el diario El Ebro, radicados en la capital catalana, son referentes que posibilitaron con el tiempo la aparición en los años 70 de colectivos como el Grupo Secano en Barcelona. Aunque la defensa y cultivo de la lengua aragonesa no fue precisamente una demanda prioritaria del aragonesismo cultural y político, ni en Aragón ni en Barcelona, los aires de libertad en la dictadura y el proceso de reivindicación lingüística que se vivía en Cataluña (experimentado en menor escala en Aragón) germinaron en 1989 con la aparición del Rolde Aragonés de Barcelona.

A partir de esta entidad, se empezarán a vehicular diversas actividades relacionadas con nuestra lengua autóctona, siendo algunos ayuntamientos como el de Gavà y el de Sant Boi del Llobregat, en el cinturón metropolitano barcelonés, los que acogerían el primer curso de aragonés en 1997 y apoyarían la edición del cómic A brespa samboyana o la emisión del programa Charrando de Aragón, que se estrenó en Ràdio Sant Boi con una entrevista al primer Justicia, Emilio Gastón. Posteriormente se sucedieron los festivales de música Ararock y Desperta Folk. Música de l’antiga Corona de Aragó, la habitual paradeta de libros en la Diada de Catalunya y Sant Jordi en la Rambla, los cursos de aragonés con profesores como Manuel Marqués, el escritor Ánchel Conte, el músico Pepe Lera o el maestro Virgilio Valenzuela, las actuaciones del cantautor Kike Ubieto y de Chundarata.

El Centro de Aragonés de Barcelona no solo es el lugar de reunión de aragoneses de primera generación, básicamente un público de la tercera edad, nostálgico de sus raíces y, en muchos casos, catalanohablantes y catalanes por propio derecho. Entre sus socios, y desde la década de los 70, compañeros jóvenes, emprendedores y concienciados, han hecho posible la organización de más de 200 actos. Ahora también impulsados desde la Colla de charradors o Corrinche, nacida en 2012, como son los cursos de aragonés, con Alberto Lamora, Miguel Vidal y un servidor, la exposición L’aragonés, luenga viva, la jornada festiva de la Calçofabla, los seminarios de Lengua Aragonesa –con apoyo de la Universitat de Barcelona– o la creación del grupo Brin teatro, coordinada por Andrés Castro, un jienénse aragonesista en Barcelona. Que este compromiso de todos con Aragón y el aragonés dure muchos años en nuestra comunidad vecina. H

Fa arribar un avís al conseller de Cultura, Santi Vila, i al director del MNAC, Pepe Serra

Origen: Un jutge d’Osca amenaça la Generalitat amb accions penals si no tornen tots els béns de Sixena

Origen: Confusión entre los conductores que circulan por la N-232 por el corte del Pont de la Bota

Els presidents de les Diputacions de les dos províncies es troben per afrontar necessitats comunes associades a les carreteres, despoblació, infraestructures i extinció forestal Els presidents de la Diputació de Castelló i de la Diputació de Terol van tindre ahir una trobada per a coordinar una estratègia d’acció que permeto potenciar les oportunitats de desenvolupament […]

Origen: Aliança entre Castelló i Terol per a potenciar les zones de frontera

presentazion-16-17
aragones-1

nachoTos combidamos a o martes binien a ra Presentazión d’o Curso d’Aragonés. Iste año cumplimos 20 años fendo cursos d’aragonés en Barzelona, d’els cuals 19 en o Centro Aragonés de Barzelona. Tendremos a oportunidá d’escuitar a o Director CHeneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, Ignacio López Susín.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Martes 13 d’otubre, 19:30 oras. 
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Sala d’actos.

Les Jornades de Patrimoni de la Mancomunitat de la Taula del Sénia arriben al Matarranya. Els dies 1 i 2 d’octubre es van fer tres actes al territori, amb excursions a Pena-roja i a Vall-de-roures i la Festa del Tossal del Rei Les Jornades de Patrimoni que impulse la Mancomunitat de la Taula del Sénia […]

Origen: El Territori Sénia pose en valor els ginebres del Mas de Ginero i les carrasques dels Sants – Ràdio Matarranya

El cinema infantil en català arriba aquesta tardor a 51 localitats de Catalunya i 2 de la Franja de la mà del CINC, el programa de cinema infantil en català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i diverses institucions, entitats i cinemes, el CINC potencia l’oferta de pel·lícules en català amb una programació de reestrena, preus baixos i àmplia distribució territorial.

El CINC arriba enguany a 53 poblacions: Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balaguer, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Bellpuig, Blanes, Cabrils, Cambrils, Canet de Mar, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervera, El Vendrell, Els Hostalets de Pierola, Falset, Figueres, Girona, Granollers, Juneda, La Seu d’Urgell, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Mequinensa, Montblanc, Montcada i Reixac, Olot, Piera, Platja d’Aro, Puigcerdà, Reus, Ribes de Freser, Ripoll, Roquetes, Rubí, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines, Solsona, Sant Cugat del Vallès, Tamarit de Llitera, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Torredembarra, Tremp, Vielha, Vilafranca del Penedès, Vila-seca i Vilassar de Dalt.

En total es programaran 36 pel·lícules infantils diferents doblades en català amb un total de 295 sessions. Les pel·lícules més programades són Buscant la DoryAngry Birds, Zootròpolis, Ice Age. El gran cataclismeKung Fu Panda 3MascotesEl meu amic el gegant i El Petit Príncep.

Notícia

Font: Direcció General de Política Lingüística de Catalunya, via www.infozefir.com

Origen: Teruel y Castellón se coordinarán en carreteras e incendios

Origen: La Barcelona caduca | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 30 de setembre del 2016)

Els vents renovadors, aperturistes i adaptats al segle XXI que se suposa que han arribat a l’Església amb el papa Francesc s’estampen contra les portes de la catedral de Barcelona.

Un cartell adverteix al cap de l’escalinata que condueix al temple que no es pot entrar amb els muscles o els genolls al aire, una norma perfectament alineada amb el moralisme més ranci. La regla, justificada per un suposat decor obligat en les visites al monument, no s’aplica en cap de les altres esglésies del mateix estil, de la mateixa època i de la mateixa confessió que esquitxen el barri Gòtic barceloní. Així, el passat agost, una xica del Matarranya que coneixie per primera vegada la Barcelona turística, oberta al món i cosmopolita es va haver de resignar –en vaig ser testimoni– a passejar pels voltants del monumental edifici perquè els guardians de la moralitat que vigilen totes les portes li van impedir l’accés. Els seus pecats eren una samarreta de tirants i uns pantalons curts. L’alternativa ere sotmetre’s a l’abús i, com feien algunes dones, comprar un ‘pareo’ a les venedores que ofereixen esta mercaderia a l’entrada. L’absurda i caduca prohibició té el regust de rigorismes religiosos que, en altres llocs, imposen, en la seua màxima degeneració, el maleït burka. Resulta incomprensible com l’administració –l’Ajuntament, la Generalitat o qui siga competent– permet que un monument probablement restaurat i mantingut amb diners públics aplique una discriminació tan absurda i desfasada per al seu gaudi. Pot ser l’arquebisbe baixaragonès Juan José Omella tingue alguna cosa a dir al respecte o, potser, alguna administració li haurie de donar un toc al prelat per a que es done per al•ludit.

Lluís Rajadell

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

ENTREVISTA A JOAQUIM GIBERT
Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: “Qui estima la llengua la fa servir”, “Removent consciències” i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d’estudiants de la Franja disposin d’agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.
Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)
1-Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l’alumnat de la Franja disposi d’agendes en català?
Neix d’una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d’identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja de Ponent interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l’àmbit lingüístic tant de la Franja com de la resta dels Països Catalans.
 
2-Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines?
L’amor per la llengua autòctona, l’univers lingüístic del català, l’ecologia, les energies alternatives, la diversitat…
 
3-Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa?
Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l’avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.
 
4-Després del vet del govern aragonès a l’agost (per considerar que invadia competències d’Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d’aquest posicionament de la DGA per a l’entrega efectiva de les agendes?
Els efectes negatius s’han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.
 
5-Com valores la feina en xarxa que s’ha fet amb gent d’altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant?
Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s’estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.
 
6-Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l’ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència?
El català a l’ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l’escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d’un lingüicidi legal, que es produeix a l’Europa democràtica del XXI davant l’immobilisme gairebé general.

És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja. I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants. Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l’àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients.


7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d’aconseguir una major presència d’agendes a l’escola?
És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8-Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta…
Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s’explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l’Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: DIUEN DIUEN | Per què el Govern aragonès ha prohibit una agenda en català a la Franja? – Ràdio Terra

debat_franja

Avui hem parlat amb tres persones que van impulsar una agenda en català per distribuir a les escoles de la Franja d’Aragó. Davant les queixes del PAR, Partit Aragonès, el Govern de l’Aragó, amb el PSOE al capdavant va prohibir-ne la distribució. Divendres la van presentar a Lleida. per això hem volgut fer-nos ressò de com va anar la presentació i de quina és la situació del català a la Franja.

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca – Cronologia

Origen: El Matarraña escenario de las Jornadas de Patrimonio de la Taula del Sénia

Origen: La Barcelona caduca

Els vents renovadors, aperturistes i adaptats al segle XXI que se suposa que han arribat a l’Església amb el papa Francesc s’estampen contra les portes de la catedral de Barcelona.

Un cartell adverteix al cap de l’escalinata que condueix al temple que no es pot entrar amb els muscles o els genolls al aire, una norma perfectament alineada amb el moralisme més ranci. La regla, justificada per un suposat decor obligat en les visites al monument, no s’aplica en cap de les altres esglésies del mateix estil, de la mateixa època i de la mateixa confessió que esquitxen el barri Gòtic barceloní. Així, el passat agost, una xica del Matarranya que coneixie per primera vegada la Barcelona turística, oberta al món i cosmopolita es va haver de resignar –en vaig ser testimoni– a passejar pels voltants del monumental edifici perquè els guardians de la moralitat que vigilen totes les portes li van impedir l’accés. Els seus pecats eren una samarreta de tirants i uns pantalons curts. L’alternativa ere sotmetre’s a l’abús i, com feien algunes dones, comprar un ‘pareo’ a les venedores que ofereixen esta mercaderia a l’entrada. L’absurda i caduca prohibició té el regust de rigorismes religiosos que, en altres llocs, imposen, en la seua màxima degeneració, el maleït burka. Resulta incomprensible com l’administració –l’Ajuntament, la Generalitat o qui siga competent– permet que un monument probablement restaurat i mantingut amb diners públics aplique una discriminació tan absurda i desfasada per al seu gaudi. Pot ser l’arquebisbe baixaragonès Juan José Omella tingue alguna cosa a dir al respecte o, potser, alguna administració li haurie de donar un toc al prelat per a que es done per al•ludit.

Origen: Complèxica -10: Seminari per a la transdisciplinarietat |

El dimecres 5 d’octubre el Dr. H. Samy Alim, professor de la Stanford University oferirà una conferència titulada «Amazing Grace: An Analysis of Barack Obama’s Raciolinguistic Performances», on es parlarà de l’ús lingüístic del president Barack Obama en la seva política racial.

Més informació a al següent enllaç.

complexica

La Franja