La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaOrigen: Oficina de turismo Mosqueruela
Aragó apostarà per avançar la connexió entre La Puebla i Tortosa per la Via Verda – Ràdio Matarranya
set. 22La DGA col·laborarà per impulsar la Vall del Zafan com a connexió BTT entre l’interior aragonès i el litoral català. Ara s’ha plantejat una primera inversió de 50.000 euros per a millorar el traçat d’Alcanyís El conseller de Vertebració del Territori i Mobilitat de la DGA, José Luis Soro, es va reunit ahir dilluns amb […]
Origen: Aragó apostarà per avançar la connexió entre La Puebla i Tortosa per la Via Verda – Ràdio Matarranya
Origen: Català a la Franja | VilaWeb
Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.El mural que encapçala aquestes ratlles és preciós, record i lloança del vestit tradicional, les faldetes, que les iaies de Fraga han dut fins fa ben poc. Encara se’n pot veure alguna per la ciutat vella, pels carrers estrets per on trobaràs també cares i cossos que hi han vingut de llocs llunyans i uns altres que ja hi han nascut, a Fraga. Gent àrab, musulmana o no; subsahariana; búlgara, gitana o no…, que no s’hi està de manera estacional sinó que hi ha arrelat. Ha comprat i llogat cases del barri vell i hi viu permanentment. Alguns migrants s’hi han traslladat des dels pobles veïns, com també ho han fet tants franjolins nadius. Fraga ja és una ciutat mitjaneta, ofereix cada volta més oportunitats i més serveis, ja no es va tant a Lleida com abans. Es nota fins en la descurança. El mural, d’autoria desconeguda (no s’hi veu cap rastre de signatura), es va desfent, escrostonant.
Com el franjolí, com el català que s’hi parla, a Fraga, a la Franja, a les comarques aragocatalanes? Sí, pot ser una bona imatge, el mural, dels usos del passat quan convé a les institucions (no crec que sigui un grafit qualsevol, és massa estilitzat, s’ha fet amb permís per dir-ho així). Si és l’ajuntament qui l’ha deixat fer i fins l’ha impulsat, que el restauri. D’una manera no sé si semblant però que hi va en paral·lel en aquests moments del present, també la llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública.
De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat. Que és on més es parla(va) vol dir que s’hi ha fet servir sempre en totes les activitats diàries dels parlants pel seu compte: a casa, a la feina, al carrer, a les botigues, als cafès i al ball, a les trobades… No a l’escola, ni a l’església. No cal dir que tampoc en la premsa, la ràdio i la tele. Sempre n’he estat orgullosa, com a indígena d’aquelles terres. La gent l’ha mantinguda, i de quina manera. Però, és clar, tot això vol dir també que ho ha fet sense llegir-la ni escriure-la. Glòria dels illetrats, he pensat alguna vegada (excuseu-me la tirada èpica).
Notícia: gràcies al Whatsapp, la gent de Saidí, que és lloc franjolí que conec una mica bé, hi escriu en català, va decidir que no ho faria en espanyol. Un català fonètic i ple de barbarismes lingüístics, però vaja, si el comparo amb tants whatsapps que rebo de Barcelona, què us diré…
La democràcia present no va portar el català a les escoles de la Franja, i això que parlem de quan els migrants eren subsaharians, homes sols que s’hi estaven sense els fills, quan hi havia poquíssims xiquets forans a escola. Ara hi una bona colla de criatures de parles diverses. Només s’hi fa ensenyament del català (no en català) de manera optativa, un hora per setmana, i no sempre. Diuen que la Diputació General d’Aragó vol fer les coses diferents. A veure.
De moment, és interessant el programa d’enguany del fòrum Cinga, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a Fraga, que presideix Pep Labat. El títol remarca clar una idea: ‘La llengua catalana, també un patrimoni aragonès’. La jornada es farà al palau Montcada dissabte que ve. Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, parlarà de ‘Patrimoni lingüístic: la importància dels béns intangibles’; Nacho Sorolla, sociòleg, de ‘La substitució lingüística emergent del català al Baix Cinca’ i Javier Giralt, també de la Universitat de Saragossa, de ‘Com fer possible la normalitat del català a la Franja’. La cloenda anirà a càrrec de la conselleria de Cultura de la DGA.
Cal que tot plegat rutlli millor per als parlants, que encara no han esdevingut plenament actius en la seva llengua i que són sotmesos a una pressió enorme del sentit cultural uniformador de la democràcia present. Que ha anat fent passos enrere en aquest terreny –el català d’Aragó– com en tants d’altres. Per dir-ho més clar i per experiència: s’ha reculat molt, dirien els meus pares si encara hi fossin. I no perquè fossin pancatalanistes, que ni tan sols entendrien l’expressió a la primera, sinó, raonaven, per pur sentit comú, per la fortuna de les coses compartides amb els veïns.
Se’n pot parlar més, molt més, s’hi pot sembrar (més) zitzània. No m’hi compteu. Només compta ser civilitzats, informats, cultivats, ara. No assemellar-se a l’ombra maixanta del rebuig d’un mateix, d’allò que és propi.
Corte Textil Arbonés confecciona bañadores de waterpolo para las federaciones olímpicas
ALBA ROMERO LARRAZ 18/09/2016
El equipo de waterpolo de España es uno de los que emplea bañadores fabricados en Fayón. – ARBONÉS
España, Estados Unidos, Croacia, Rusia y Montenegro son las cinco federaciones de waterpolo en los Juegos Olímpicos que han sido equipadas desde Fayón (Zaragoza) por Corte Textil Arbonés. Esta empresa familiar, fundada en 1992, lleva 24 años confeccionando prendas de textil de la marca barcelonesa Turbo, líder en fabricación de bañadores deportivos.
“Ofrecemos un servicio integral de fabricación y confección a la empresa Crotten SA, situada en Barcelona, que realiza prendas de natación y waterpolo Turbo”, explica Heriberto Arbonés, dueño de la compañía.
En el pequeño municipio de Fayón, de apenas 400 habitantes, Corte Textil Arbonés cuenta con 30 trabajadores que, con maquinaria especializada, realizan el patronaje y desarrollan todo el tallaje, corte, bordado y confección de bañadores y gorros especiales para waterpolo. “Fabricamos una equipación completa junior y adulto, tanto de mujer como de hombre, incluidos los albornoces para cuando los nadadores están fuera del agua”, apunta Arbonés. “Recibimos el diseño y los tejidos de Barcelona y, a partir de ahí, nosotros confeccionamos la prenda por completo, dejándola ya etiquetada y lista para llevar a tienda y al cliente”, añade.
Desde Fayón, no solo fabrican para la venta estándar a usuarios de tiendas o grandes superficies, sino que también tienen como clientes a varios clubes y colegios nacionales. “Elaboramos equipaciones para equipos como el Club Natación Sabadell y el Atlétic-Barceloneta para los que, además, bordamos sus escudos en las prendas que demandan, además del logo de la marca que grabamos siempre en todos los artículos”, apunta el dueño.
“Realizamos al mes entre 4.000 y 5.000 prendas totalmente acabadas y listas para distribuir a las tiendas. Además, cortamos también unos 20.000 bañadores tanto de natación como de waterpolo que enviamos a Barcelona para su estampación”, explica Arbonés. Gracias a esta producción el año pasado la empresa familiar fayonense facturó unos 900.000 euros. “Hemos incrementado algo la cifra con respecto a años anteriores porque Turbo está apostando más por la fabricación nacional. Esta decisión nos ha beneficiado a nosotros, que hemos registrado una mayor producción con este cambio”, añade el empresario, que espera mantener estos datos hasta finales de año.
Debido a la importante cantidad de mercancía que debe fabricar la compañía, parte del proceso productivo lo realiza Costura 7. Se trata de una sociedad cooperativa fundada también por la familia Arbonés y situada en el mismo polígono industrial que la empresa principal. Tal y como explica el mismo propietario, se trata de una empresa de apoyo para ellos. “Todo el proceso de fabricación, desde la creación de los patrones hasta el etiquetado de la prenda final lo llevamos a cabo en la empresa familiar. En la cooperativa solo delegamos parte del tramo final de fabricación, la confección”, señala Arbonés, de modo que, con esta división del trabajo, pueden cumplir con toda la demanda cada mes.
Éxito fuera de España
La mayor parte de los diseños que realiza Corte Textil Arbonés terminan fuera de España y, en su mayoría, al otro lado del Atlántico. “Tenemos un mercado muy potente en Estados Unidos, al que distribuimos un 40% de nuestra producción. Especialmente, recibimos mucha demanda desde California”, apunta el gerente.
El resto de su mercancía se divide entre el conjunto de Europa (30%), con especial demanda en Croacia e Italia, Rusia (10%) y finalmente el mercado nacional, con tan solo un 20% del total de la producción.
Pero su éxito fuera de España no se limita a la exportación que registra la empresa. Gracias a la calidad de sus diseños, los bañadores y artículos deportivos de Corte Textil Arbonés han estado presentes en varias ediciones de los Juegos Olímpicos. Solo este pasado año, Turbo ha vestido al podio completo de waterpolo femenino. Desde la empresa ya confían en volver a estar presentes en las olimpiadas dentro de otros cuatro años.
El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.
L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.
L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.
L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.
L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).
Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.
Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada
10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac
10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro
11.30 h Descans
12.00 h Presentació de pòsters
13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs – Esteve Valls
14.00 h Dinar
16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana
16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret
17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga
18.00 h Descans
18.30 h Presentació pòsters
19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda
Origen: L’agenda, una eina pedagògica – Ara.cat
L’agenda, una eina pedagògica
Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua
Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.
Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.
Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.
Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.
Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.
Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.
Origen: Catalunya y Aragón promocionarán juntos el catalán
- La Generalitat y el Gobierno aragonés renuevan un convenio escolar
La Generalitat de Catalunya y el Gobierno de Aragón promocionarán el catalán. Así reza en el convenio que los departamentos de Educación de ambos gobiernos han renovado para “fomentar actuaciones conjuntas en educación y promoción de la lengua catalana”. Tal y como ha informado este mediodía la portavoz del Govern, Neus Munté, la “base de este acuerdo son los lazos históricos, culturales y lingüísticos entre Catalunya y Aragón”.
El acuerdo prevé iniciativas en investigación, difusión de iniciativas pedagógicas, formación del profesorado y creación de recursos didácticos así como intercambios lingüísticos. El primer acuerdo que se subscribió en esta materia fue en abril de 2010 y en julio de 2013. Ahora se ha decidido la renovación para desarrollar “proyectos de especial interés común entre Catalunya y Aragón” que incluyen facilitar el aprendizaje del catalán, facilitar la formación de los docentes y establecer acuerdos de homologación de los estudios de catalán en enseñanza reglada.
La firma del convenio llega después de la polémica del Lapao,que condenaba al ostracismo la lengua catalana en La Franja, y del rifirrafe judicial por las obras de Sixenna entre las administraciones catalana y aragonesa.
«Se hará Bachillerato en castellano y solo habrá una asignatura en valenciano pero los aragoneses no están obligados y la Selectividad se hará en castellano y valenciano», dijo el alcalde de La Iglesuela, Fernando Safont visiblemente satisfecho.
Origen: Estreno de los estudiantes del Maestrazgo en el IES Vilafranca
Origen: Jornada de l’AILLC a Saragossa: “El repte d’investigar sobre la Franja” – Lliure i Millor
“És cert que la Franja d’Aragó no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni tan sols amb un territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Tanmateix, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, el 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa (1914) i la ressenya que en féu Ramón Menéndez Pidal ara fa justament un segle.
»D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caràcter històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya.
»Aquesta jornada pretén, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.»
Jornada de l’AILLC a Saragossa
Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa
Data: 28 d’octubre de 2016
Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.
Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.
La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.
Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.
Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es
Programa
9:30 Presentació de la Jornada
10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac
10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro
11:30 Descans
12:00 Presentació de pòsters
13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls
14:00 Dinar
16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana
16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret
17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga
18:00 Descans i presentació de pòsters
19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla
20:00 Cloenda
Organitzen: AILLC, Unizar
Las columnas libertarias salidas de Barcelona no fueron las que quemaron el monasterio oscense, pese a lo que se ha manifestado hasta ahora
CULTURA
EFE / MARCOS DÍAZ
28/08/2016
Trece expertos se han dado cita este fin de semana en Zaragoza para poner en común sus avances en el estudio de la cultura de los íberos, un pueblo que legó mucho más que los restos arqueológicos y del que su lengua sigue siendo una incógnita sin resolver a pesar de los avances de los últimos años.
Precisamente, este ha sido uno de los ejes de las II Jornadas sobre la Lengua y Cultura Ibérica, que concluyen hoy en la capital aragonesa y en las que también se ha puesto la mirada en las costumbres y mitos de este pueblo peninsular.
Carmen Maymó, quien lleva años estudiando la protohistoria del mundo íbero, ha destacado a Efe que la lengua íbera comparte muchos rasgos con la vasca y “creemos que lo que hoy se llama lengua euskera era lo que se hablaba en todo el territorio íbero”.
Para justificarlo, ha aludido a la toponimia de “muchas provincias” y a la existencia de restos vascoíberos “en toda Europa”, una tesis que, ha incidido, es apoyada por lingüistas de otros países como Alemania, Francia o el Reino Unido.
Una postura muy cercana es la del estudioso de la lengua ibérica Luis Silgo, doctor en Geografía e Historia, con seis libros sobre la cultura íbera y con más de medio centenar de publicaciones en distintas revistas especializadas.
Para Silgo, se trata de un idioma -“la esfinge íbera”, como lo llamó el catedrático de latín de la Universidad de Salamanca Antonio Tovar- que “ha permanecido totalmente impermeable a cualquier intento de intelección”.
No obstante, en los últimos 20 años “una labor constante, fatigosa y tenaz de investigación ha conseguido descifrar algo de lo que los íberos escribían”, como el “sistema verbal” y otros “elementos significativos, como los numerales”.
“Sorprendentemente”, ha dicho a Efe, estos últimos “coinciden exactamente” del 2 al 8 “en su forma” con “los numerales del euskera”, un idioma con el que hay “sorprendentes afinidades” que, ha aseverado, “no pueden ser debidas al azar”, como formas verbales complejas, y “la mera casualidad está totalmente excluida”.
Sin embargo, ha matizado que “no significa que el íbero y el euskera sean “la misma lengua”, aunque ha incidido en la “gran afinidad” entre ellas, siendo el euskera “una herramienta valiosísima” para lograr “un mayor avance” en las investigaciones de la lengua ibérica.
Las investigaciones actuales han permitido inteligir algunas pocas frases y el actual conocimiento ha podido determinar la clase de documentos de los que se trata, como listas de impuestos, cartas personales o un contrato.
Un avance “inconcebible hace 25 años” pero todavía no se está en disposición ” de traducir de corrido la lengua ibérica”, algo que “probablemente” no se logre “en muchos años”, ha reconocido este experto.
El investigador data el comienzo de la escritura de este pueblo peninsular hacia el siglo V antes de Cristo y “deja radicalmente de escribirse en el mandato del emperador Augusto, hacia el siglo I antes de Cristo.
Esto no significa “que las lenguas desaparecieran instantáneamente”, ha advertido Silgo, como es el caso del euskera, el cual “ha resistido los intentos de asimilación”.
Silgo acaba de escribir un léxico ibérico en el que reúne exhaustivamente todas las palabras ibéricas conocidas hasta 2014, con una discusión detallada y una minuciosa biografía de cada una, una obra de referencia a la que se puede acceder por internet.
En las jornadas se ha tratado también el legado cultural íbero, desde la toponimia a las muchas formas populares de vida que se han perpetuado, como el instrumental agrícola, que ha sobrevivido hasta la mecanización.
Durante las jornada se ha visitado la localidad de Motara de Jalón cuyo nombre puede derivar de su muitologia, cuyos personajes habitaban “grandes montañas” y “movían grandes piedras”, ha señalado Carmen Maymó.