Skip to content

Archive

Category: Franja

13686772_636524026504119_6199024118761721239_n (1)Fa uns mesos a Fraga es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editades per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar pel curs vinent unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.

En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua, a més de contactar amb l’associació de Pares del Matarranya en defensa del Català CLARIÓ. Les agendes reberen el suport de la Diputació de Lleida.

Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l’alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.

La distribució als centres educatius de la Franja i l’acceptació dels continguts de l’agenda fou un èxit, fruit de l’esforç, la dedicació i la complicitat d’una xarxa de persones que el va fer possible.

La cosa anava bé, i n’hi havia previstes sengles presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”
I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó), van topar amb la política d’interessos de partit i les queixes respecte a que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d’arreu de la catalanofonia (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van trascendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, ordenant llavors el govern aragonès que es retirin les agendes i no les facin servir els centres educatius el curs vinent per “invadir competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat”.

Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d’aquesta història són els alumnes franjolins, que d’acord a la voluntat del govern aragonès, no podrien gaudir d’una eina amb la que treballar a l’escola en la seva llengua pròpia.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”, això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el que comparteix llengua, un català que després de dècades d’autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l’Aragó.

Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del “perro del hortelano, que no come ni deja comer” mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.

Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua

DGA* Diputació General d’Aragó

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | VilaWeb

page_1

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

La portaveu del Partit Aragonès (PAR), María Herrero, ha criticat que a les agendes només hi figurin referències a ‘la denominada ‘Àrea Idiomàtica del Català’ i altres continguts de caràcter ideològic, determinant un enfocament social’. Igualment, ha denunciat que a les agendes s’hi assenyalen dates com l’Onze de Setembre o el Vint-i-cinc d’Abril, i expliquen que aquestes dates festives recorden ‘la caiguda de Barcelona’ i ‘la Diada del País Valencià’, respectivament i ‘no tenen res a veure amb Aragó’.

Redacció / Barcelona El govern de l’Aragó ha prohibit la distribució i l’ús d’una agenda escolar en català a la Franja per al curs 2016/17. La Plataforma per la Llengua l’ha…

Origen: L’Arago prohibeix la distribució d’una agenda escolar en català a la Franja – LaSageta.net

Origen: De les obres d’art de Sixena | Lo Finestró

Sarcòfag a Saragossa

Sarcòfag de Maria Ximenez de Cornel (Sixena) . Museu de Zaragoza

(Publicat al Diario de Teruel)

Allò que no es diu de les 53 peces d’art de Sixena que hi eren al MNAC i des del 26 de juliol són a Sixena, de les 44 que resten al Museu de Lleida i de les pintures murals de la Sala Capitular: que fins el 1995 no es va produir la segregació de les parròquies de la Franja (Vilanova de Sixena era una d’elles), per tant el bisbat de Lleida n’era el responsable. Que les 53 obres comprades per la Generalitat l’any 1992, dipositades al MNAC des del 1972 són d’un valor artístic relatiu, amb l’excepció d’una porta policromada. Que les 44 obres comprades per la Generalitat l’any 1983 estan protegides –catalogades– sota la Llei de Patrimoni Català. D’aquestes últimes cal destacar tres sarcòfags i les restes de figures d’alabastre del Retaule de Santa Anna. Hi ha una tomba més al Museu de Saragossa, de la qual ningú en parla. Que el bisbe Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres esmentades, les monges santjoanistes de Valldoreix ho demanaven insistentment per pagar el nou convent. Si no les hagués comprat la Generalitat on serien actualment? Dins o fora d’Espanya com tantes obres d’art? Que si no s’haguessin arrencat, restaurat i protegit les restes de les pintures murals de la Sala Capitular immediatament després de l’incendi en poc temps s’haguessin fet malbé. Que la gent de la vila va col·laborà en els treballs d’arrencament. Que l’any 1960, com la Sala romania encara en ruïnes, tècnics del MNAC van arrencar els fragments del tester, salvats miraculosament per una capa de calç. Que la primera restauració de la Sala Capitular va arribar els anys 1989-1991. Que si les vendes de les 97 obres van ser il·legals  o nul·les  segons sentències del Jutjat nº 1 d’Osca, les monges santjoanistes, o el govern d’Aragó, hauran de rescabalar a la Generalitat dels pagaments de les tres operacions de compra per import de 50 milions de pessetes, despeses de restauracions i custòdia de les obres. On són els bens, joies  i obres d’art que les monges van vendre a més de les esmentades? Si el Monestir de Sixena és una unitat indivisible, que ha de fer el govern d’Aragó envers les obres d’art de Sixena que hi ha a Osca (l’arxiu i moltes taules), Saragossa, Barcelona, Toledo, Madrid i a la resta del món? Si la indivisibilitat només compta d’ençà 1923, poca cosa més serà Sixena.

Dues sentències populars per reflexionar sobre el tema: “Plets tinguis i els guanyis” i “Val més un mal acord que una bona sentència”

José Miguel Gràcia     

Origen: ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va assistir aquest diumenge 31 de juliol per donar suport a la Trobada d’escriptors i narradors que es va realitzar al poble de Vall-de-roures, Matarranya.

La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l’Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.

Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l’Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s’acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.

El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n’obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja  i, en nom d’Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.

Enllaçats per la Llengua creu que la Franja de Ponent és un territori clau per a la unitat de la llengua catalana i celebra que events culurals d’aquesta mena mantinguin viva la catalanitat lingüística de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa.

 
Enllaçats per la Llengua

Origen: De bienes y males

Escrito por  Víctor Puch

Deben cumplirse las sentencias, eso parece un principio claro e innegociable en un estado de derecho, los llamados bienes de la franja deben retornar Aragón.

Pero también debe ser momento de plantearnos algunas cuestiones sobre el tema, pues uno podría tener la ligera sensación de que de nuevo nos están utilizando.
Y es que uno de los deportes nacionales por excelencia del centralismo imperante ,aunque inoperante con nuestra tierra, es el de convertir a Aragón en punta de lanza de la maquinaria propagandística contra Cataluña, para eso sí que nos recuerdan con frecuencia, de dineros, inversiones, infraestructuras, cuestiones lingüísticas etc de eso mejor hablamos otro ratico… aunque la espera ya se cuenta en siglos.
Contemplo estupefacto como han surgido entre algunos unos arrebatos de amor al arte y al patrimonio, cuanto menos sorprendentes, supongo que en acto de coherencia fustigarán a la institución eclesiástica avaladora y responsable de la venta de los bienes en última instancia, supongo también que esos mismos andarán rasgándose las vestiduras por la destrucción o pésimo estado de conservación de ingentes cantidades de nuestro patrimonio, probablemente a estas horas se estén creando largas colas de nuevos colaboradores en nuestros patronatos de cultura…
¿Será eso? ¿O podría ser que esos defensores a ultranza de nuestro patrimonio no saben ni siquiera de qué piezas u obras se habla? ¿O que nunca se han molestado en conocer y explorar nuestra riqueza cultural? ¿O que tal vez sean utilizados como forofos en el viejo arte de enemistarnos a los catalanes? No sé, no sé.
Es que me resulta muy curioso, que los mismos que dicen que enterrar a los abuelos que andan por las cunetas es reabrir heridas del pasado, no duden en levantar las banderas del Aragón imperial de hace unos cuantos siglo,s y encima levantarlas bajo una nueva interpretación de la historia donde los aragoneses poco menos que sometíamos a los catalanes a nuestro libre albedrío ya que eran nuestros súbditos…total puestos a inventar, inventan el ahora, como para no inventar el pasado del que nadie va a regresar para contestar, además si así fuera, francamente, les daría igual a los manipuladores profesionales que campan por la ancha Castilla.
Que vuelvan, que regresen los bienes, origen de todos nuestros males y deficiencias, aunque de verdad que bueno sería que regresaran acompañados de nuevos aires subversivos que nos lleven a reclamar lo que es nuestro y nunca debió de dejar de serlo; el tener un presente acorde a nuestro pasado, aunque creo que eso no viene en el mismo pack, pues al parecer está segunda parte del pedido, parece que no es en Cataluña donde se debe reclamar.

Origen: El PAR denuncia el reparto de una agenda ‘catalanista’ en el Matarraña

Origen: Inauguració de l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària” al Pont de de Suert

Cerib Centre d’Estudis Ribagorçans

El Pont De Suert – Lleida

Inauguració de l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària” al Pont de Suert a càrrec de:
José Antonio Troguet, alcalde del Pont de Suert
Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça
Carles Barrull, secretari general del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans
Josep Santesmases, president de la CCEPC-Coordinadora de Centres d’Estudis Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU-Institut Ramon Muntaner.
Posterior taula rodona “Patrimoni oblidat, memòria literària al Pirineu” amb la participació de: Marta Alós, Maria Barbal, Glòria Francino, Francesc Ribes i Jordi Suïls

Origen: Aprobado el convenio educativo entre Aragón y la Comunidad Valenciana

Origen: La Diputación de Teruel ofrece apoyo a Castellón para combatir el incendio en Artana

La Generalitat sostiene que las piezas del Museo Diocesano forman parte de la colección.

Origen: Cataluña autoriza la entrega de las 53 obras del MNAC pero se niega a devolver las 44 de Lérida | Noticias de en Heraldo.es

Origen: Un regal inesperat | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca 8 de juliol del 2016)

A mi, a més d’obrir-me les portes del mercat laboral, l’habilitat en l’art d’escriure amb màquina m’ha permès viure una sèrie d’interessants experiències que d’una altra manera hagueren passat de llarg. I això d’“art” no és invent meu, que ho diu als diccionaris.

Corrie la primavera de 1972 quan vaig aprovar unes oposicions funcionarials que incloïen una duríssima prova de mecanografia. I a mitjans d’octubre d’aquell mateix any, em van declarar “útil para el servicio militar” i em vaig incorporar a files. Pocs instants després d’arribar al campament de Sant Climent Sescebes, amb los reclutes en formació davant dels barracons, “el cabo furriel” va demanar si algú sabie escriure a màquina. Suposant que allò podrie ser bo per a mi, vaig fer un pas endavant. I a partir d’aquell moment vaig quedar a les seues ordres, gairebé eximit de la instrucció i de qualsevol altra activitat que no fore el passar a màquina llargues llistes de reclutes. I tantes en vaig picar que vaig arribar a saber-me els noms de memòria. Fins al punt que els companys es divertien comprovant que al dir el seu nom i el primer cognom, jo, automàticament, hi afegia el segon.

Acabada la instrucció, vaig passar destinat com a soldat a un regiment d’artilleria de Girona. I aquí es va repetir l’escena del reclutament de mecanògrafs. Amb la diferència que el reclutador ere un brigada i que, a més, mos va fer una mica de prova a les taules del minjador. Quan el suboficial em va vore escriure va quedar bocabadat. I sense pensar-s’ho gens em va ordenar que em presentara immediatament al despatx de “Mayoría”. Ara, aquí ja no vaig picar llistes solament. La paperassa ere més variada. I tot i que en aquell quarter vaig fer algunes guàrdies, també vaig quedar pràcticament exempt de servicis.

En conclusió: aquella regalada mili a Sant Climent i a Girona, que jo esperava molt més dura, la hi dec a la mecanografia. Una mili que, dit sigue de passada, vaig acabar a Lleida com a “cabo primero de artillería” en l’especialitat d’“equipo telefónico”, sense que mai arribara a tocar cap canó ni tampoc cap altre telèfon que el del despatx de “Mayoría”.

José A. Carrégalo

El conflicte per l’art fa mesos que recorre els tribunals, els passadissos de les administracions i el carrer

Origen: Demà s’exhaureix el límit per a traslladar les obres en litigi cap a Sixena | VilaWeb

Origen: Ferran II i la Corona d’Aragó – Congrés – Altre lloc Espais web de l’IEC

El 23 de gener de 1516 va morir, a Madrigalejo (Càceres), Ferran II, el darrer rei de les nostres terres al final del segle XV i primers anys del segle XVI. A la vegada, fou també rei durant anys de Castella i, després de la mort de la reina Isabel i amb les dificultats dels hereus directes, fou governador general de Castella, segons el testament del 1504 de la reina Isabel. Tot això ha determinat que ja des del 2015, però sobretot enguany, se celebrin conferències i congressos. Però no hi ha cap congrés sobre Ferran II i la Corona d’Aragó, títol aquest darrer que es consolida al llarg del segle XV com a referent dels regnes patrimonials del rei, incloent-hi també Catalunya. L’Institut d’Estudis Catalans, les nostres universitats i altres institucions han cregut convenient tirar endavant aquest congrés, perquè expliqui fil per randa les qüestions més importants d’aquella època.

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

La Franja